Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2013

Charles Trénet

trenet.jpgLouis Charles August Claude Trenet va néixer un 18 de maig de 1913 a Narbonne. Quan els seus pares es van separar, va ingressar a la residència de Béziers. Va finalitzar els seus estudis secundaris a Perpinyà, on el seu pare treballava com a notari, i va estudiar en escoles d’art de Berlín a l’any 1928) i a París dos anys després.

Al principi va ser pintor en els estudis cinematogràfics de Joinville, alhora que escrivia algunes cançons entre elles la famosa Y’a d’la joie, que Jean Cocteau i Max Jacob van portar a Maurice Chevalier. Gràcies a aquesta cançó, ràpidament va saltar a la fama, i amb l’ajuda de Chevalier va aconseguir una actuació al casino de París, on va obtenir un enorme èxit.

La seva fama va traspassar fronteres i la seva composició La Mer de l’any 1945 va ser utilitzada com a sintonia per Ràdio Tokio on va arribar a fer-se molt famosa durant l’ocupació alemanya i marcaria definitivament la seva carrera. Trenet vivia llavors a l’anomenada zona lliure i el tema li va venir l’esperit durant un viatge amb tren.
 
Va ser autor de milers de cançons, va introduir-se a la literatura amb l’escriptura de diverses novel·les, fins i tot es dedica també a la pintura demostrant el seu polifacètic coneixement. El seu moment de màxim reconeixement va arribar durant l’any 1979 quan li van concedir el Gran Premi Nacional de les Arts i les Lletres. Aquesta propera primavera es complirà un segle del seu naixement quan fa pocs dies es van complir dotze anys de la seva mort a l’any 2001.

Les cançons de Charles Trénet.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Me desperté temprano y saqué al perro, de Kate Atkinson

Me desperté temprano y saqué al perro. Kate Atkinson
Kate Atkinson va néixer a York el 1951 i va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Dundee, encara que actualment viu a Edimburg.

Va rebre el Whitbread Book Prize per la seva primera novel·la, Entre bastidores que ja li va valer gran reconeixement per part dels lectors.

El 2004 es va publicar Expedientes (Premi Saltire de l’Any i Premi Wetsminster), la primera narració protagonitzada per l’ex policia i investigador Jackson Brodie. Uns anys més tard va aparèixer Incidentes, on el gran Brodie tornava a triomfar. Esperando notícias va ser el tercer lliurament que té com a protagonista el mateix detectiu, un personatge que ja ha captivat a milers de lectors a tot el món.

La BBC ha estrenat una sèrie per a Televisió anomenada Case històries, basada en els casos d’investigació de Jackson Brodie.

Amb un títol inspirat en un poema d’Emily Dickinson, Me desperté temprano y saqué al perro, recupera el seu millor detectiu, Jackson Brodie, per sorprendre el lector amb un nou cas. Com en els llibres anteriors, una sèrie d’històries aparentment sense relació es van conjugant cap a un tronc comú. Tres casos antics, independents, que s’han quedat sense resoldre, sense aparent relació entre si. Més tard apareix un quart expedient, igualment no resolt, el protagonista és el propi Brodie, una història dramàtica ocorreguda en la seva infància i que ha marcat la seva vida.

Tracy Waterhouse, una policia jubilada, una dona grandota i solitària, i més aviat desil·lusionada, passeja per un centre comercial de Leeds intentant decidir quines galetes comprar. Inesperadament es troba amb una coneguda prostituta toxicòmana del barri, que arrossega de la mà a una nena petita, Courtney. I de sobte, una fogonada li passa pel cap… Finalment Tracy, a més de les galetes, compra literalment a aquella dona la custòdia de la seva filla.

No obstant això, l’assassinat de la mare abans que es dugui a terme l’intercanvi, posa de manifest una sèrie de relacions teixides al voltant de l’antic cas Braithwate , una horripilant massacre de prostitutes, tancat tres dècades abans.

Tracy confia que ningú haurà estat testimoni d’aquest estrany negoci. Per a ella ha començat una nova etapa, amb la seva particular maternitat experimenta sentiments nous i està decidida a evitar que descobreixin el que ha fet. Però no és l’única protagonista: Jackson Brodie, acabat d’arribar a Anglaterra per resoldre un cas de falsa identitat en què Tracy va treballar anys enrere, entra en escena: els seus dots de sagaç detectiu i d’home deliciosament imperfecte donaran un gir a la investigació policial. Brodie es veurà obligat a submergir-se en una trama d’extorsió i xantatge dictada pels interessos més tèrbols. Encara que abans de començar també incorpora a algú al seu equip: un gos que es converteix en el seu fidel acompanyant.

Primer capítol de Primer capítol de Me desperté temprano y saqué al perro

Gran part de l’atractiu de l’obra resideix en la profunda caracterització dels personatges. Impressionant el magnífic retrat físic i psicològic de Tracy, una dona que sota la seva cuirassa de policia sempre va guardar un especial afecte cap als nens. També captivadora la descripció de Tilly, l’anciana, de la qual es narren fragments brillants sobre les seves pèrdues de memòria. Quant a Jackson Brodie, el detectiu, que després d’abandonar el seu treball en la policia es dedica a investigar casos de poca importància, com infidelitats conjugals i pèrdues de mascotes, però a qui de de sobte li comencen a arribar casos molt més complexos. Brodie és un home imperfecte i encantado,r que col·lecciona diverses ex dones, infeliç, necessitat d’afecte i que de de vegades sembla més preocupat pels seus problemes personals que per dur a terme el seu treball de manera eficaç. Però tot i això té molta empatia amb les víctimes i un instint especial per aprofundir en aquests casos gairebé oblidats, i trobar noves pistes que donaran un gir als esdeveniments.

Des de l’inici fins al final de la novel només transcorren uns dies, però donen molt de si per la quantitat de detalls que abasten i pels nombrosos records que ens permeten conèixer a fons a tots els protagonistes. Gràcies a aquesta magnífica estructura, l’autora aconsegueix atrapar al lector immediatament, amb una intriga en què l’interès també se centra en conèixer més als seus personatges, no només el secret del passat. La imatge crítica que proporciona d’aquesta cara de la societat resulta impactant, encara que més que els fets en si el que impressiona és la visió que Kate Atkinson ens dóna d’ells, sense moralines mostra aquest ambient amb la mirada d’algú que sap el que hi ha. La crua realitat.

Llibres

  • Esperando noticias
  • Una historia singular
  • Me desperté temprano y saqué al perro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    Papás blandiblup

    Llibres

    Llibre recomanatHi ha una generació, la nascuda al voltant dels anys setanta, que s’enfronta a la paternitat des d’una escenari a estrenar: el de la comoditat, la por al compromís, l’impuls i la fugida del sacrifici. Pares tous i enganxosos, que se senten de vegades incapaços d’assumir la tasca per si sols, o viuen desbordats pel sentiment de culpa de no ser prou bons. En aquest manual s’intenta reflectir un retrat dels dubtes i les debilitats dels pares d’avui en dia en una societat cada vegada més diversificada i també cada vegada més exigent. Qualsevol progenitor sap que poques tasques a les que s’enfronten en la vida són tan difícils com la d’educar. No hi ha receptes fiables per criar els fills des de la responsabilitat, l’amor per al mateix temps formar-los amb valors des del primer dia que en el futur utilitzaran per afrontar els reptes de futur.

    Els fills sempre semblen diferents, probablement ho siguin, i les receptes per ser una mare o un pare perfectes només generen frustració perquè mai s’arriba a aconseguir. Durant la seva educació ens equivocarem moltes vegades, i el dia a dia en algunes ocasions tan intens ens faran prendre decisions incorrectes. Cal seguir el recorregut de les experiències que els nens travessen a mesura que creixen: els àpats, les rebequeries, el col·legi, els amics, la sexualitat, les creença, l’arribada de la temuda adolescència, fins que arriba el moment, sempre difícil, de deixar que gaudeixin de la seva llibertat i l’autonomia per la que han estat educats i preparats.

    En aquest llibre de Maria Àngels López Romero es troba reflectit en el retrat d’una societat que ofereix rols diferents i planteja nous desafiaments a la paternitat amb propostes educatives, però sense la necessitat d’examinar cada dia ni mantenir-se sempre al límit, proposant en canvi afrontar l’educació amb sentit de l’humor encara que també amb serietat i de vegades fermesa.

    Bloc

    Us convidem a visitar aquest bloc sobre el món dels nadons que ens pot ajudar a resoldre petits dubtes sobre la seva salut, alimentació i altres qüestions que vagin sorgint en la seva cura diària.

    Bebés

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    BiblioTech

    Els llibres de paper van perdre el seu encant, i les generacions futures gairebé no els faran servir. Nelson Wolff.

    BiblioTechLes biblioteques ja no són només llocs per aconseguir llibres, cada vegada són més un espai on es poden trobar altres serveis externs, s’ofereix accés gratuït a internet i també accés a les noves tecnologies per arribar a la informació digital que es considera part de la tasca social d’accés al coneixement dels nous temps. L’evolució de les centres bibliotecaris ha estat molt gran des de finals dels anys vuitanta i la seva transformació ha estat imparable des d’aleshores, les noves necessitats fan que aquestes hagin d’adaptar cada vegada més al seu entorn més proper.

    Als Estats Units, concretament a San Antonio, aquest any s’inaugurarà per part de Nelson Wolff, un col·leccionista de primeres edicions i llibres estranys, la creació de les primeres biblioteques sense llibres físics, es a dir, un espai on només es podrà accedir a la consulta d’informació a través d’e-books i lectura a través de la xarxa. A Arizona, es va intentar un projecte similar fa uns anys amb un establiment dependent de les biblioteques públiques de la ciutat de Tucson. Al final, els ciutadans de la zona van demanar que s’incloguessin còpies de llibres en paper.

    RobotsEn les noves BiblioTechs es podrà prestar llibres electrònics que passat un temps també quedaran obsolets i només caldrà realitzar la seva desactivació. En les pròpies instal·lacions es trobaran ordinadors per navegar. Amb aquest projecte revolucionari es pretén combinar i potenciar el producte més valorat pels usuaris de les biblioteques, un coneixement sense paper amb un ampli fons de documentació digital.

    En aquest nou projecte de biblioteques sense llibres s’inclourà serveis revolucionaris com la navegació GPS per trobar el lloc concret on es pot obtenir la informació a la biblioteca; o sistemes de recomanació de lectura o música que pugin coincidir amb els gustos de l’usuari.

    BiblioTech

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El millor cinema a la biblioteca

    Kodak TheatreAquest diumenge a la nit és el moment del lliurament al Kodak Theatre de Los Angeles dels premis a les millors creacions cinematogràfiques de 2012 durant la cerimònia dels Òscars, un esdeveniment seguit cada any per milions de persones a tot el món.

    Durant tot el mes de febrer s’ha realitat el nostre particular comte enrera presentant les nou pel·lícules candidates a aquests premis, amb les diferents nominacions de cadascuna. És el moment de descobrir aviat qui són els guanyadors.

    La biblioteca us ha preparat en aquest inici d’any aquesta Guia virtual de cinema dels títols cinematogràfics que disposa en el seu fons amb les diferents novetats que van arribant cada dissabte ordenats per gènere, per d’aquesta forma poder consultar-les ràpidament per agafar-les en préstec o reservar-les en qualsevol moment.
     

    L’arribada dels protagonistesTotes les pel·lícules estan classificades per gènere i també per edats, també està a disposició dels usuaris la seva corresponent Guia de cinema infantil, que en aquest cas es pot consultar alfabèticament per trobar aquell títol desitjat per les mares, pares i els més petits.

    Cal recordar que sempre es disposa d’una setmana per veure les darreres adquisicions del fons, abans de que surti per primera vegada en préstec, per facilitar la reserva per part dels usuaris.

    Per anant fent boca abans de diumenge ja podeu consultar des d’aquí tots els guanyadors dels premis des de la seva primera edició, amb els finalistes de les categories més importants. També es pot cercar l’any de la pel·lícula que ens agrada i veure si va va ser escollida entre les millors o va ser guanyadora d’algun premi destacat.

    The Oscar goes to…: Argo.

    The Oscars: la cerimònia

    Nominacions i guanyadors a la història dels Òscars

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Creus en els fantasmas, de Rosa M. Colom, il·lustracions de Mabel Pierola

    Què és un fantasma?, es pregunta Rosa Maria Colom abans d’endinsar-nos, a través dels cinc relats que componen el llibre Creus en els fantasmes?, en un intens ball de fantasmes i misteris on els personatges s’enfronten amb els enigmes d’un passat més o menys inexplicable i no sempre resolt, sota la mirada lírica i tanmateix transgressora amb què l’autora els ha volgut bastir.

    Creus en els fantasmesEn el primer relat, titulat El germà bessó, Emili, un nen de deu anys, es comunica amb el fantasma de Jaume, el seu germà bessó mort poques hores després de néixer. Els fets ocorren a ca l’àvia, on Emili està curant-se d’una malaltia greu. El mitjà fet servir per a la materialització de Jaume és el mirall de l’armari de l’habitació on descansa. Tot va bé fins que, jugant amb un baló, trenquen el mirall i, de sobte, desapareix Jaume. Tot seguit, Emili sent una veu que el crida des de dins de l’armari i no dubta a seguir-la.

    En el segon relat, El cas del cuiner desaparegut, els alumnes de la classe de sisé A, amb l’ajut del poder del gran llibre xinés dels conjurs, fan desaparéixer el cuiner del menjador de l’escola perquè és un maniàtic del menjar sa que els obliga a menjar verdura i llegums, en comptes de pizzes i hamburgueses, que és el que els agrada. Tot va bé, però quan, impressionats pel que han fet, intenten fer-lo tornar, són sorpresos per la directora de l’escola, que llança el llibre al contenidor de reciclatge. Ara ja no el poden fer tornar i, sense el llibre, el cuiner ha desaparegut per sempre.

    Retorn al llac, el relat següent, és una història inquietant que conta com Elisa, una nena invàlida desapareguda una nit de tempesta ja fa dos anys, reapareix i viu dins d’un quadre. Únicament la seva cosina coneix la veritat del cas, però ha de callar perquè ha fet un jurament de silenci. Tanmateix, no cal dir-ho, els secrets cremen més que les brases i, quan finalment, moguda per l’angoixa, decideix contar el secret a la família, ningú no se la creu.

    En La casa del set miralls, Edgard, un nen de 12 anys, té com a únic desig fer-se gran, perquè està fart d’haver d’obeir sempre sense que es tinguin en compte els seus drets. L’ocasió d’acomplir el desig se li presenta la nit de Cap d’Any del 1999 quan, en acabant de sopar, agafa la bossa de la sort i s’escapa a la biblioteca. Allí avança el gran rellotge de pèndol per fer que les dotze campanades sonin abans que en cap altre lloc i així aconseguir que el seu desig sigui el primer a arribar a l’encarregat de fer-los reals. Però alguna cosa falla perquè, quan arriba el moment, el rellotge no para de tocar campanades, mentre les agulles giren a tota velocitat. Quan es desperta i vol tornar amb la família, la casa és buida. Únicament veu una bossa de la sort semblant a la seva, però… aquesta no anuncia l’any 2000, sinó el 2075. Edgard es converteix en un home a qui se li acaba la vida sense haver-la viscuda.

    Finalment, La senyora Bloom ens explica el cas esgarrifós d’una dona engolida per l’auricular del telèfon quan fa de cangur i que assegurava que podia veure el seu fill, un astronauta nord-americà que a causa d’un càlcul erroni continuava en òrbita enganxat a l’anell de Saturn. Tot el món, inclosa la policia, creu que es tracta d’un segrest, però en realitat tot sembla indicar que la senyora Bloom se n’ha anat a trobar el seu fill i s’ha quedat amb ell.

    Rosa-Maria ColomRosa Maria Colom i Bernat va néixer a Sóller. Va acabar magisteri i un seguit de casualitats l’abocaren al món de l’escriptura, sobretot de la narrativa per a joves. De la seva obra destaquen: El Mandarí i jo (1991), Mans de lluna (1993), La màgia de Mercúria (1994), Ales de papallona (1994), Ulls de fum (1995), La Salrana (1995), La dama blanca (1996), La rondalla del tramvia (1997), El bosc de l’avi (1999), L’escola secreta de madame Dudú (2002), L’acordionista al fons del llac (2002), La perversa Caputxeta (2005), La contadora de rondalles (2007), Divendres 13 (2007), Creus en els fantasmes? (2008). Ha rebut diversos premis entre d’altres el Lola Anglada, 25 d’abril, Empar de Lanuza i dues vegades el Guillem Cifre de Colonya. Tres de les seves obres han estat traduïdes al castellà.
     

    Mabel PierolaMabel Piérola (Madrid, 1953) és graduada en belles arts per les universitats de Madrid i Barcelona i fa de professora d’arts plàstiques en aquesta darrera, tasca que combina amb la il·lustració de contes infantils i la narració d’històries. Va ser guanyadora del Premi Unicef el 1990 i finalista de l’Apel·les Mestres el 1988 i el 1989. Ha exposat les seues obres a Catalunya, als Estats Units i a França, i ha col·laborat amb diverses editorials. En Edicions Bromera és autora, a més dels de Creus en els fantasmes?, dels dibuixos de les obres La casa dels peluixos, La perversa Caputxetai Divendres 13 i altres històries inquietants.
     
    DIGUES LA TEVA

  • Hi ha casos que no tenen explicació. Per això, a la pregunta de si creus en els fantasmes, hi ha qui respon amb veu tremolosa: No, però em fan molta por. I tu, què hi respondries?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Le coq de bruyère. Michel Tournier

    Je regarde ma figure de tout près…Je monte dans ma chambre. Je pleure longtemps, très fort, pour rien, comme ça et ensuite, je dors un peu. Quand je me réveille, je me regarde dans la glace. Mes vêtements ne sont pas salis. Je n’ai rien. Tiens, si, un peu de sang. Une traînée de sang sur ma jambe.
    C’est curieux, je n’ai d’écorchure nulle part. Alors pourquoi? Tant pis. Je m’approche du miroir et je regarde ma figure de tout près…

    Amandine ou les deux jardins. Michel Tournier.

    C’est un plaisir que d’écouter et partager avec vous l’entrevue de Michel Tournier avec Bernard Pivot (le fameux présentateur de l’émission télévisée littéraire française Apostrophes disparue des écrans mais dont vous pouvez retrouver toutes les archives sur le réseau d’internet.

    Michel TournierAussi qui mieux que lui-même pour aborder et nous raconter de cette manière si lucide un bout de chemin qu’il a parcouru et ses textes. Je vous laisse le lien ici bas.

    L’auteur naît le 19 décembre 1924 à Paris au sein d’une famille aisée et cultivée. Sa
    grande passion et son but étant d’enseigner la philosophie au lycée, il entre à la radio après son échec à l’agrégation. Son interêt pour la littérature lui viendra à l’âge de quarante trois ans où il connait un succès immédiat de la critique littéraire et du public.

    Sa lecture originale des mythes, des religions et de l’histoire a apporté un soufflé nouveau et bénéfique car il défend d’une certaine manière le droit à la parodie et à la réecriture comme certains auteurs de son époque dans la narrative des années 1950 dont Nathalie Sarraute, Michel Butor ou Alain Robbe-Grillet qui essaient de créer des nouvelles formes artistiques et des nouvelles voies qu’ils considérent plus en accord avec leurs temps.

    Son premier récit Vendredi ou les limbes du Pacifique, 1967, obtient le Grand Prix du roman de l’Académie Française, récit où il modifie le mythe de Robinson qui est converti par Vendredi à la vie sauvage. Sa deuxième œuvre Le roi des Aulnes, 1970 reçoit le Prix Goncourt cette même année.

    Le coq de BruyèreEn 1975 il publie Les Météores et deux ans plus tard Le vent Paraclet qui est une réfléxion critique de sa propre oeuvre.

    Ses récits et contes sont lisibles à plusieurs niveaux, par exemple dans celui d’Amandine du recueil que nous lisons ce mois-ci, ce conte initiatique parait d’un premier abord ingénu et sa lecture propre à amuser un enfant mais à la fois il apporte cette interprétation symbolique qui donne un sens créatif à son écriture et qui caractérise son style littéraire difficile à définir.

    Le Ciel et la Terre, l’espace enfantin et adulte, le sacré et le profane, l’humour et la tragédie, le sublime et le sinistreetc., forment les thèmes qui l’occupent depuis sa vision personnelle avec un idéal de brièveté, de limpidité et de proximité du concret.

    La Bibliothèque Universitaire d’Angers est dépositaire des papiers de l’écrivain et a créé un fonds Tournier.
     

    À VOUS DE COMMENTER:

    À propos des textes Amandine et La fugue du Petit Poucet pourrions-nous reproché à l’auteur d’aborder le thème de l’initiation sexuelle à travers d’un symbolisme transparent?

    Michel Tournier (wikipedia)

    Esther Bruna.
    Club de Français

    .

    4 comentaris

    Alicia Giménez Bartlett

    Alicia Giménez BartlettAlicia Giménez Bartlett neix a Almansa (Albacete) el 1951. Estudia Filología Española a la Universitat de València i es doctora en Literatura Española a la Universitat de Barcelona, ciutat on viu des de 1975. La seva carrera literària s’inicia el 1981 amb un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester.

    Posteriorment i ja en el camp de la ficció ha publicat, entre d’altres, les novel·les Exit (1984), Pájaros de oro (1986), Caídos en el valle (1989), Vida sentimental de un camionero (1993), La última copa del verano (1995), Una habitación ajena (Premio Femenino Lumen, 1997), Secreta Penélope (2003), Días de amor y engaños (2006), i Donde nadie te encuentre.
     
    Però són sobretot les novel·les protagonitzades per Petra Delicado les que l’han convertit en una autora d’èxit a diversos països d’Europa. A l’Estat Espanyol aquesta popularitat també li ha vingut de la mà de l’adaptació televisiva de les aventures d’aquesta inspectora, amb una sèrie de tretze capítols protagonitzada per Ana Belén en el personatge de Petra Delicado i Santiago Segura en el personatge de Fermín Garzón.

    Fins al moment els títols d’aquesta saga són Ritos de muerte (1996), Día de perros (1997), Mensajeros en la oscuridad (1999), Muertos de papel (2000), Serpientes en el paraíso (2002), Un barco cargado de arroz (2004), Nido vacío (2007), El silencio de los claustros (2009), i Nadie quiere saber (2013).

    Ha estat traduïda a quinze idiomes (a Itàlia s’està preparant una adaptació de la segona novel·la de la saga Petra Delicado per a la televisió). En els darrers anys Alicia Giménez Bartlett ha combinat les novel·les protagonitzades per aquesta inspectora amb altres obres d’un estil més íntim i allunyades del gènere policíac. Un canvi de registre amb el qual també ha aconseguit gran èxit de crítica i que va ser recolzat en guanyar el Premi Nadal el 2011 amb la novel·la citada anteriorment Donde nadie te encuentre.

    Entrevista sobre la novel·la Donde nadie te encuentre, Premi Nadal 2011:

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Un barco cargado de arroz

    La novel·la s’inicia com tantes altres de gènere policíac: amb un assassinat. I tot sembla indicar que es tracta d’un crim més dels que duen a terme la banda dels caps rapats, però la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant Fermín Garzón no ho veuen clar. Un detall en aparença insignificant els fa sospitar que rere aquesta mort hi ha algun misteri, algun interès més enllà del bandalisme i la violència ciutadana. El mort és un captaire esparracat però, curiosament, vesteix unes botes ben noves. Tot plegat fa pensar, a la protagonista, que no es troba davant d’un cas senzill.

    Un barco cargado de arrozAquest serà el detonant d’una investigació que els durà cap a una trama enrevessada amb vinculacions imprevisibles. Ens trobarem amb un clar exemple de novel·la de gènere que es converteix en el reflex de la nostra societat, en el mirall on captar la crítica a què ens aboca l’autora. Grups socials marginats, captaires, individus sense sostre enmig de la gran ciutat, i també la delinqüència empresarial i les activitats dubtoses del sector alt de la societat.

    A més, i en el més pur estil clàssic d’aquest tipus d’històries, no només se’ns presenta una inspectora solitària que es mou entre la ironia i el cinisme, sinó que el lector la pot conèixer, es pot endinsar en la seva caracterologia (un altre tret distintiu de les sagues detectivesques).

    Per això seguirem les seves passes de ben a prop. No sols al llarg de la investigació, sinó també en la seva vida privada: per mostrar-nos el romanç que viu en aquesta novel·la i apropar-nos-la. Val a dir, en aquest sentit, que els pensaments i reflexions de la protagonista són plenament enriquidors. Opina sobre el que viu i el que veu, sobre les persones que l’envolten i el que succeeix al seu entorn, i sobretot opina sobre la ceguesa voluntària rere la qual ens amaguem per no copsar la realitat.
     
    Amanint-t’ho tot plegat trobem l’habitual sentit de l’humor de l’autora, sempre intel·ligent i mordaç.

    DIGUES LA TEVA

  • Un barco cargado de arroz és una novel·la de gènere que barreja hàbilment tres grans línies d’interès: la intriga detectivesca, les peripècies personals de la protagonista, i la crítica vers una societat hipòcrita i corrupta. Quin d’aquests grans focus ha captat millor la teva atenció?
  • La present novel·la és la sisena obra publicada per l’autora dins la saga de la inspectora Petra Delicado (d’un total de nou títols editats fins al moment). Si has llegit les altres històries, com valores aquesta dins el conjunt? I per altra banda, com valores la creació de sagues detectivesques amb un mateix protagonista?
  • Partint de les dues grans línies que han mogut la història i evolució de la novel·la de gènere, l’americana i l’anglosaxona, en quina d’elles ubicaries aquest títol i aquesta protagonista? Per què?
  • ALTRES DADES

  • Web oficial de l’autora
  • Crítica de la novel·la al bloc “Juntando más letras”
  • Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Oscar 2013: Zero dark thirty

    Zero dark thirty

    Títol original: Zero dark thirty.
    Any de producció: 2012
    Gènere: Thriller, drama, bèl·lic .
    Director: Kathryn Bigelow
    Guió: Mark Boal

    Intèrprets: Jessica Chastain (Maya), Jason Clarke (Dan), Joel Edgerton (Patrick), Jennifer EHLE (Jessica), Mark Strong (George), Kyle Chandler (Joseph Bradley), Edgar Ramirez (Larry), Reda Kateb (presoner), Scott Adkins (John), Chris Pratt (Justin), Taylor Kinney (Jared), Harold Perrineau (Jack), Mark Duplass (Steve), James Gandolfini (director de la CIA).

      5 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor actriu: Jessica Chastain
  • Millor guió original
  • Millor muntatge
  • Millor mutatge de so
  •  

    Kathryn Bigelow desplega el seu enorme i inesgotable potencial darrera de les càmeres amb La noche más oscura, mastodòntic reflex cinematogràfic de la obsessivament convulsa dècada d’obertura del segle XXI per als membres de les forces de seguretat de vestit i corbata nord-americans. En línies generals, tots sabem què va passar, ara ho veurem des de dins. I conèixer els esdeveniments no resta gens d’emoció, terror i estupor al que veurem.

    El 2003, Maya és una jove agent de la CIA que s’ha passat tota la seva breu carrera centrada únicament en la intel·ligència relacionada amb el líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden. Maya ha estat destinada a treballar amb el company oficial de l’ambaixada dels EUA, Dan en Pakistan. Durant els primers mesos de la seva assignació, Maya sovint acompanya Dan a un lloc negre per al seu interrogatori continu amb Ammar, un detingut amb enllaços a diversos terroristes saudites.

    Durant els següents cinc anys Maya investiga Abu Ahmed, decidida a utilitzar-lo per trobar Bin Laden. Al llarg d’aquest període, ella sobreviu al bombardeig de l’Islamabad Marriott Hoteldel 2008 , així com a un atac a la seva vida fora de l’ambaixada per part de armades anti-americanes pakistanesos.

    La seva amiga i companya oficial, Jessica, és assassinada al atac de Camp Chapman el 2009. Un detingut afirma que l’home d’una fotografia prèviament identificat per un altre detingut com Abu Ahmed, és d’un home que ell personalment va enterrar després de la Batalla de Tora Bora, el que porta a diversos agents de la CIA a la conclusió que el home que podria ser Abu Ahmed va morir fa molt de temps.

    Un analista de la CIA investiga arxius marroquins d’intel·ligència i suggereix a Maya que Abu Ahmed és en realitat Ibrahim Sayeed. Maya està d’acord i contacta amb Dan, que ara treballa a la seu de la CIA. Maya teoritza que suposa que la fotografia de la CIA d’Abu Ahmed era en realitat germà d’Ibrahim Sayeed de Habib, qui va ser assassinat en efecte en Tora Bora i tenia una sorprenent semblança a Ibrahim.

    Dan utilitza fons de la CIA per comprar-li un Lamborghini a un home de negocis de Kuwait a canvi que subministri el número de telèfon de la mare de Sayeed. Les trucades a la mare són llavors rastrejades, i condueixen Maya a creure que la persona que truca és Abu Ahmed. Nombrosos agents de la CIA finalment localitzen a Abu Ahmed al seu vehicle i realitzen un seguiment d’ell en un gran complex suburbà en Abottobad, Pakistan.

    Una cacera obsessiva

    El complex és sotmès a estreta vigilància durant diversos mesos, però la presència de Bin Laden no pot ser provada directament. Mentrestant, el president de les tasques de assessor de seguretat nacional de la CIA confirma un pla per capturar o matar Bin Laden si estigués realment en el complex.

    Abans de la conferència del president Barack Obama, el director de la CIA Leon Panetta celebra una reunió on els seus funcionaris avaluen que hi ha només un 60% de possibilitats de que visqui Bin Laden al complex. Maya afirma amb seguretat que el més probable és que les probabilitats siguin del 100%.

    L’atac és aprovat, i es porta a terme el 2 maig 2011 . Troben a Bin Laden al nivell superior del complex i li disparen a matar. Porten el seu cos a una base dels EUA a Jalalabad, Afganistan, on Maya l’espera. Ella observa el cos i confirma que és Bin Laden.

    Bigelow busca submergir l’espectador de la manera més directa i crua possible en una complexa aventura, basada en fets reals, no oblidem que és ficció, i durant gran part dels 150 minuts ho aconsegueix. Destaca la contribució de la música composta per Alexandre Desplat, excel·lent en els primers compassos de l’assalt que constitueix el clímax del film, una seqüència exposada pràcticament en temps real, d’una tensió prodigiosa, que deixa tothom gairebé sense respiració fins i tot sabent com acaba tot.

    Tècnicament la producció és impecable, executada amb un mestratge indestructible i sense cedir ni una mica en els seus escassos pics d’acció, que passa de mostrar les tortures de la CIA a esdevenir un thriller de despatxos en un àrid laberint global, culminat en un assalt sorprenent en la seva posada en escena. Es fa una mica pesat tot el procés que porta al descobriment de l’individu que exerceix de missatger de Bin Laden, però l’obsessiva i perillosa investigació resulta tan fascinant que se li disculpa tot a aquest magistral thriller.

    El que la cineasta mostra en la pel·lícula és la gestió política de qui té accés a recursos il·limitats destinats a liquidar una qüestió rera d’una altra, a l’espera del següent problema. I ho fa amb un to que gairebé podria considerar-se de documental periodístic, fred, asèptic, dens, només subjecte a la seva pròpia moralitat. La pròpia sequedat que respira l’omnipotència del discurs de la realitzadora s’uneix a la humanitat progressiva i parcialment diluïda de la figura protagonista, una fantàstica Jessica Chastain. Una joia tan rude i despietada com el seu propi contingut. La nit més fosca no acaba mai.

    .

    DVD
    Kathryn Bigelow a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »