Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2012

Bon any 2013

Bon any 2013!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

3 comentaris

El millor del gènere negre de 2012

El millor del gènere negre de 2012Per finalitzar el repàs del millor de l’any en literatura no ens podíem oblidar del gènere negre. Es tracta d’una petita selecció dels millors títols publicats durant aquests darrers dotze mesos en novel·la policíaca. Si encara et queda per llegir quelcom d’ells aprofita aquest nou any per fer-ho.

1. La primavera del comisari Ricciardi de Maurizio de Giovanni.

Ha estat considerada la millor novel·la negra de 2012. Després de L’hivern del comisari Ricciardi, continua la sèrie a la ciutat de Nàpols dels anys trenta, on treballa i viu Ricciardi, home peculiar que té una estranya habilitat: veu els morts, i a ell acudeixen per dir-li les seves últimes paraules. Aquesta habilitat l’ha ajudat a resoldre més d’un cas, encara que pel seu caràcter taciturn no està ben vist a la comissaria i el tracten de personatge estrany.
En aquest darrer llibre, el comissari haurà d’investigar l’assassinat d’una dona major que apareix desfigurada per una pallissa.

2. Amb l’aigua fins al coll de Petros Márkaris.

Un calorós diumenge d’estiu, el comissari Kharitos assisteix al casament de la seva filla Katerina, aquesta vegada per l’Església i amb fanfàrria musical. L’endemà li informen de l’assassinat de Nikitas Zisimópulos, antic director de banc, degollat ​​amb una arma tallant. El macabre homicidi coincideix amb una campanya que algú, emparant-se en l’anonimat, ha emprès contra els bancs, animant els ciutadans a que boicotegin a les entitats financeres i no paguin els seus deutes i hipoteques.

El llibre de Qiu Xialong3. Headhunters de Jo Nesbo.

Headhunters és un llibre trepidant, narrat en primera persona, amb el qual Nesbo juga amb el lector, portant-ho cap on vol, mostrant-li unes coses i ocultant-li altres. El protagonista és Roger Brown, un headhunter, un cercador de directius d’alt nivell, que viu a Oslo. Un triomfador amb una casa elegant de luxe, i una dona bella i culta que regenta una galeria d’art. El tipus ideal si no fos perquè viu per sobre de les seves possibilitats i ha de robar obres d’art per no arruïnar-se.

4. La muerte de una heroina roja de Qiu Xialong.

Aquesta novel·la ens permetrà conèixer els canvis viscuts a la Xina dels anys noranta, així com les vicissituds d’un règim comunista on la omnipresència del Partit fa que tot acabi esdevenint un afer amb connotacions polítiques. Els protagonistes són dos personatges força interessants. Potser ens agrada més el subinspector Yu, que forma un gran equip amb la seva dona Peiquin i el seu pare, un policia retirat. D’altra banda, també tenim a l’inspector en cap Chen que és un poeta i traductor de novel·les policíaques de l’anglès al xinès, i que per circumstàncies diverses acaba a la policia.

El darrer llibre de John Katzenbach5. Hivern àrtic de Araldur Indridasson.

Els nòrdics estan de moda en el gènere negre i aquí us deixem la segona proposta del millor de l’any. Araldur Indridasson ens situa en el mes de gener, durant l’implacable hivern islandès que novament s’ha apoderat de l’illa. No obstant això, en aquesta ocasió la cruesa del clima no és l’únic que gela la sang a les venes, Elias, un nen de deu anys, ha estat trobat prop de casa apunyalat i en estat de congelació. L’inspector Erlendur Sveinsson de dur a terme la desagradable tasca de resoldre un assassinat pel qual no falten sospitosos.

6. Un final perfecte de John Katzenbach.

Cal reconèixer que des de l’aparició de El psicoanalista hi ha una predilecció especial per aquest escriptor, i aixó potser ha condicionat aquesta tria com una de les millors d’aquest any. En la seva darrera novel·la només uns quilòmetres de distància separen tres dones que no es coneixen entre si. Una és doctora, una altra és professora, la tercera, estudiant. Les tres són pèl-roges i vulnerables. Les tres són el pròxim objectiu d’un psicòpata obsessionat per fer la seva obra d’art final: un crim perfecte. L’assassí els diu a aquestes tres dones que va a matar-les. No saben quan, ni com, ni on. Només saben que ell és allà fora, cada vegada més a prop. Que ho coneix tot sobre elles. I que ha començat un terrible assetjament psicològic que les empenyerà pas a pas cap a la mort.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Els 10 títols de 2012

En aquests darrers dotze mesos que han significat l’any 2012 s’han publicat milers de llibres i molts d’ells han destacat per sobre de la resta. però aquí proposem les deu lectures més significatives d’aquest any que ja se’ns escapa dels dits.

Victus de Sanchez Piñol10: La bibliotecària d’Auschwitz d’Antonio G. Iturbe.

Dita Kraus tenia 13 anys quan va arribar a Auschwitz, on va perdre tota la seva família, i s’encarregava de tenir cura dels llibres al camp de concentració. Ella és la protagonista d’aquesta novel·la d’Antonio G. Iturbe. L’escriptor s’inspira en la vida de Kraus per crear una història de ficció en què ella és una autèntica heroïna de la cultura, que s’encarrega de la biblioteca clandestina del camp nazi.

09: Medusa de Ricardo Menéndez Salmón.

Aquesta novel·la ens proposa un viatge vertiginós, en el temps i en l’espai, que recorre no només el comportament del ferotge segle vint que la crueltat de Prohaska s’obstina a retratar, sinó el mapa complet de la vergonya humana. Medusa perllonga així l’assumpte central del projecte narratiu de Ricardo Menéndez Salmón: preguntar per la nostra responsabilitat davant les hecatombes de la Història i descobrir quin poder, o què condemna, posseeix l’art per enfrontar-se a aquests abismes.

Stoner de John Williams08: Aire de Dylan de Enrique Vila-Matas.

La nova novel·la d’Enrique Vila-Matas és un homenatge al món del teatre en una divertida i implacable crítica del postmodernisme, explicada a través de la relació d’un pare i un fill que personalitzen el dur contrast entre la cultura de l’esforç i el creatiu art d’arronsar d’espatlles i no fer res, com Oblómov, el personatge radicalment gandul de la literatura russa.

07: El lector de Julio Verne de Almudena Grandes.

Aquest llibre ens transporta a la vida de Nino, un fill de guàrdia civil que té nou anys i viu a la casa quarter d’un poble de Jaén però que mai podrà oblidar l’estiu de 1947. Pepe el Portuguès, el foraster misteriós, fascinant, que acaba d’instal·lar un molí apartat, es converteix en el seu amic i el seu model, l’home en el que li agradaria convertir-se alguna vegada. Mentre descobreix un món nou gràcies a les novel·les d’aventures que el convertiran en una altra persona, Nino comprèn una veritat que ningú havia volgut explicar.
 

06: Res no s’oposa a la nit de Delphine de Vigan.

Després de trobar la seva mare morta en misterioses circumstàncies, Delphine de Vigan esdevé una sagaç detectiu disposada a reconstruir la vida de la desapareguda. Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica de l’avi de Delphine, registrada en cintes de cassette, les vacances de la família filmades en súper vuit o les converses mantingudes per l’escriptora amb els seus germans són els materials dels que es nodreix la memòria

05: El sentit d’un final de Julian Barnes.

El protagonista Tony Webster és ara un jubilat de vida tranquil·la, divorciat amistosament, amb una filla i aparentment en pau amb la seva vida. Però quan rebi una carta d’un bufet d’advocats, es veurà abocat a revisar el seu passat, especialment els seus anys adolescents.

Las lleis de la frontera de Javier Cercas04: L’avi de cent anys que va saltar per la finestra i es va escapar de Jonas Jonasson.

L’Allan fa cent anys. a la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar el dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrer els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut. A partir d’aquí comença una enrabassada persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí.

03: Les lleis de la frontera de Javier Cercas.

A través d’un relat que no dóna cap instant de treva i que amaga una complexitat extraordinària sota una superfície transparent, la novel·la esdevé una apassionada indagació sobre els límits de la nostra llibertat, sobre les motivacions inescrutables dels nostres actes i sobre la naturalesa inaprehensible de la veritat. I ho fa a partir d’un adolescent anomenat Ignacio Cañas que coneix per casualitat a dos delinqüents de la seva mateixa edat qué canviarà per sempre la seva vida

02: Stoner de John Williams.

Tot i que l’escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat oblidada durant molts anys. Stoner, publicada per primera vegada a l’any 1965, explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d’uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d’Agricultura. Aviat, però, s’adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Aviat, però, s’adona que la seva verdadera vocació són les lletres.

01: Victus d’Albert Sánchez Piñol.

La millor obra publicada durant aquest any que ja conclou ens narra la Guerra de Successió i el setge de Barcelona durant l’any 1714. També és la tragèdia de Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar. El llibre ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible de 1714, que va patir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Però el valor veritable del llibre és que qüestiona les versions oficials d’ambdós bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Els 7 còmics de 2012

Els còmics que més han destacat durant aquest any i que són d’obligada lectura si cauen per aquelles casualitats en les nostres mans. Potser no cal cercar-los però sí llegir-los si es donés el cas. Comencem…

El millor còmic de 2012Goliath de Tom Gauld

Tom Gould pren una de les tradicions més populars de la bíblia, la lluita entre David i Goliat, però l’exhibeix sota una nova perspectiva que obliga a reflexionar el lector sobre quin dels personatges és el Verdader heroi de la història. El resultat és un efecte malenconiós ple d’impacte que ens deixa un pensament de culpabilitat per tenir un pensament preconcebut abans de llegir la història. Entre les millors històries gràfiques d’aquest any.

Crónicas de Jerusalem de Guy Delisle

Aquest còmic és un huracà creatiu que destaca per endinsar-se en un espai al qual només tenim accés a través de les notícies. És una exploració a les complexitats que la ciutat de Jerusalem comporta i de com els cristians, jueus i musulmans construeixen les seves vides en espais molt propers sota l’amenaça constant de canvi.

Abraham LincolnThe Hypo de Noah Van Sciver

Noah Van Sciver realitza una reestructuració del personatge d’Abraham Lincoln, de la qual s’estrena al cinema una pel · lícula de Steven Spielberg aquesta setmana, que es presenta com un personatge de caràcter indomable submergit en una depressió profunda, plena de dubtes i desaprovacions familiars en seu personal lluita amb els seus propis records que ens acosten al retrat humà d’aquest personatge durant l’època d’esclavitud i guerra civil americana.

Message To Adolf de Osamu Tezuka

Aquest còmic es centra en l’holocaust. Osamu Tezuka s’havia caracteritzat per dibuixar històries de nens robòtics i lleons blancs, aquí apareixen nens que són adoctrinats a càrrec de la Gestapo per sobreviure obligant-los a assassinar durant la II Guerra Mundial.

Dockwood de Jon McNaught

Aquesta història gràfica ens introdueix ràpidament en un ambient summament sensitiu al temps i l’espai. El ritme és lent i reflexiu però aquest còmic sobre els residents d’un petit poble al sud-est d’Anglaterra aconsegueix que petits moments del nostre dia a dia es converteixin en més que transcendents.

El còmic de Tom GouldHawkeye de Matt Fraction y David Aja

Es tracta del millor còmic de superherois que ens ha deixat aquest 2012. Però és més que això, Matt Fracion narra aquí la història de Clint Barton, una persona que no pot volar, que no és invencible i que no té força però sí una habilitat destacada com és la de disparar fletxes. Però també ha de combatre portant el seu gos al veterinari o discutir amb la seva llogatera pel pagament mensual, i tot il·lustrat amb els magnífics dibuixos de David Aja.

The Hive de Charles Burns.

El millor còmic dibuixat i escrit en aquest any que ja conclou. Imprescindible. Aquest còmic és el segon d’una trilogia de llibres d’historietes que va començar a l’any 2010 amb X’ed Out, que ens introduïa en una ciutat del Medi Orient en què el nostre protagonista es va trobar després de perseguir un gat fantasma a través d’un portal al soterrani de casa de la seva mare.

Burns ha incorporat qualsevol i totes les estratègies narratives en aquest segon volum, en capes sobre capes en ventall a totes les direccions possibles, hi ha una quantitat sorprenent d’elements narratius que erequieren d’una interpretació pausada amb múltiples nivells de lectura que obligarà el lector a connectar l’argument i donar-li el seu propi significat i tot aixó en una lectura en color apassionant.

Los 10 cómics de 2012 por RTVE.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Cerdos y gallinas. Carles Quílez

Cerdos y gallinas. Carlos QuílezCarles Quílez Lázaro va néixer a Barcelona l’any 1966. És llicenciat en Periodisme per la Universitat de Barcelona, ​​màster en Periodisme Judicial per la Universitat Autònoma de Madrid, director d’Anàlisi de l’oficina Antifrau i Contra la Corrupció de Catalunya.

Compatibilitza la seva feina amb la docència: és professor de periodisme d’investigació a la Universitat Pompeu Fabra. Imparteix seminaris i conferències sobre diferents temes: la investigació periodística davant de la investigació policial, el dret a la informació, els judicis paral·lels, el secret de sumari i la informació periodística, l’alarma social, l’ètica periodística, la psicopatia i la delinqüència de coll blanc, entre d’altres.

Per aquest motiu disposa de material audiovisual d’extrem interès que, fins i tot, està servint en l’actualitat com a argument tècnic per a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, ​​en la seva àrea de psiquiatria, per estudiar la conducta criminal.

És un gran comunicador perquè s’ha forjat durant més de 20 anys en els serveis informatius de la Cadena Ser on va dirigir les àrees de Policia i Tribunal.

És autor de les següents novel·les i relats de no ficció: Atracadores, Cop a la Virreina (amb Andreu Martín), Psicòpata, Piel de policía (també amb Andreu Martín), Mala vida, que va guanyar el premi Rodolfo Walsh de la Setmana Negra de Gijón, 2009, i La solitud de Patrícia, Premi Crims de Tinta, 2009.

Cerdos y gallinas recrea dos casos de corrupció policial, el vinculat al tancament de les prostíbuls Saratoga i Riviera i al robatori de 400 quilos de cocaïna d’un contenidor del port de Barcelona, així com l’assalt mortal a un furgó blindat en uns multicines de Terrassa, i ens parla de la poca sincronització dels cossos de seguretat de l’Estat i de com uns i altres es podrien arribar a trepitjar un cas i fer-ho fracassar, amb el risc que comporta per a la població. Posa la veu d’alerta en les retallades que estem patint i que també afecten la seguretat dels ciutadans al retallar els serveis que presten aquests cossos.

Al llarg del llibre, Carles Quílez posa de manifest la seva idea de periodisme ètic, és a dir, no publicar notícies, encara sabent-les, que puguin arruïnar una investigació en curs; denúncia com alguns directors no tenen la preparació suficient per exercir el seu càrrec i els assenyala com a mers tecnòcrates…

També em de destacar la fotografia de Barcelona que ens ofereix la periodista Patricia Bucana, l’alter-ego de l’autor, a través dels bars que va visitant, mentre es llança a l’apassionant missió de desentranyar la veritat en un món murri, confús i podrit on res és el que sembla ni res és el que hauria de ser.

Les seves investigacions i la seva implicació l’empenyen al precipici, a les clavegueres de la societat. Cerdos y gallinas parla de corrupció policial i periodística, d’un món gris de traïcions i mentides. Ens situa en el punt exacte en el qual estan les relacions entre jutges, policies, periodistes i la delinqüència organitzada, tant la de pistola a la mà, com la de coll blanc. És la novel·la més arriscada de Carles Quílez, escrita a raig, amb la passió de qui no entén la vida d’una altra manera.

Llibres

  • Cerdos y gallinas
  • La solitud de Patricia
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Bon Nadal!

    Bones festes!

    No hi ha comentaris

    Comunicar-se amb els dits

    Telefonia 4GJa estem a tocar del nou any i en el 2013 els telèfons mòbils superaran els ordinadors de taula i portàtils com a dispositius d’accés a internet més comuns a tot el món. Aquest augment significarà el començament del final del domini de Windows com a plataforma majoritària. Els enviaments de correus electrònics amb tablets en dos anys podran arribar dues terceres parts del nivell dels enviaments amb portàtils en l’actualitat, situant Androids i Apple com models predominants.

    La telefonia tàctil està pujant exponencialment en els últims anys, a través dels smartphones es pot aconseguir fer gairebé tot: funcionen amb un reproductor mp3, una camera, un navegador de cotxe, un dispositiu per a l’oci i molt comptades vegades un simple telèfon. Entre els dispositius mòbils amb més probabilitats de créixer es troba el Windows Phone de Microsoft que ve avalat per la marca de mòbils més venuts del mercat. En els nous dispositius mòbils que van apareixent des de fa poc més de dos mesos s’inclouen el sistema operatiu Windows 8 que pretén implantar ràpidament encara que el cost serà un dels seus problemes més urgents sobretot pels temps de crisi en que ens trobem.

    TabletsUn dels problema en els iphones ha estat de sempre la lenta evolució de les opcions que ens ofereix a través de les seves icones o funcionalitats. La marca Apple ha anat llançant clons retocats des del seu primer model, però finalment els responsables de la signatura norteamerican han ampliat la pantalla fins les quatre polzades dirigint el mercat cap als mòbils de grans dimensions. Entre les funcions més noves que trobem en els telèfons actualment hi ha el Siri, un programa de reconeixement de la parla o mapes cartogràfics que a poc a poc es van optimitzant, encara s’esperen noves i revolucionàries funcionalitats en els pròxims mesos. La més destacada la estan començant a implementar a Dinarmarca on un grup de programadors danesos ha desenvolupat i registrat un sistema de mans lliures d’última generació, per interactuar amb tablets i telèfons intel·ligents mitjançant els moviments oculars.

  • Windows 8: èxit o fracàs
  • Peke Press
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les cròniques de Wildwood, de Colin Meloy

    Les cròniques de WildwoodLes cròniques de Wilwood és un llibre deliciós, meravellosament enquardernat, que té un autor també un xic peculiar. Es tracta de Colin Meloy, vocalista i compositor del grup d’indie The Decemberists, que en aquesta primera incursió en la literatura juvenil està acompanyat de la seva dona, Carson Ellis, encarregada de il·lustrar-lo.

    Tots dos, l’any 2000, van començar una novel· la il·lustrada en la qual un nen anava a la recerca d’un familiar perdut, enmig d’un món devastat per la guerra. Havien escrit unes vuitanta pàgines quan l’èxit de The Decemberists es va creuar en el seu camí. Anys després van decidir que potser havia arribat el moment de reprendre el projecte, que va quedar impregnat de Forest Park, un bosc de 5.000 hectàrees als afores de Portland, on s’havien traslladat a viure.
     
    Colin Melooy i Carson EllisVan començar com qualsevol explorador: amb un mapa. En un full gran de paper, Carson Ellis va traçar les fronteres reals del parc que, per obra i gràcia de la seva imaginació, es va convertir en la Boscúria Impenetrable. Wildwood és el resultat final d’aquest encanteri.

    Les cròniques de Wildwood, el deliciós llibre de Colin Meloy, que sembla destinat a convertir-se en un clàssic, a més de ser el seu baptisme en paper, també inaugura una trilogia d’aquestes històries on màgia i aventures van de la mà.

    Els malvats corbs segresten al germanet de la PrueAquest llibre ens porta a les aventures de Prue McKeel i el seu amic Curtis pel cor de la Boscúria Impenetrable, un bosc espès i molt perillós a prop de Portland on ha de internar-se la petita Prue a la recerca del Mac, el seu germà, un nadó que a penes parla i que mentre la Prue l’està passejant, de sobte apareix un autèntic exèrcit de malvats corbs i se l’emporta volant.

    A partir d’aquest moment Prue inicia una autèntica missió de rescat sense saber ben bé on s’està ficant. És molt jove, alegre, decidida i perseverant, i encara que no fan més que aparèixer obstacles en el seu camí, no cella en la seva obstinació de salvar al seu germà, ni tan sols quan descobreix tota la veritat.

    La Boscúria ImpenetrableAixí comença l’aventura que porta la Prue i el seu amic Curtis al cor de la Boscúria Impenetrable, on ningú no hi ha anat mai o, si més no, no n’ha tornat per explicar-ho. Allà descobriran un món ple de criatures guerreres, místics i personatges malvats. El que semblava que seria una missió de rescat es converteix ben aviat en una batalla per alliberar la terra encantada. Una terra que els seus habitants anomenen Wildwood.

    Màgia, baralles i venjances entre diferents bàndols, corbs, guineus ben vestits, bandits, heures verinoses, rates xerraires, mussols que són reis, reis que són mussols iMussols que són reis… una autèntica dolenta-dolentíssima, la governadora Alexandra. De les que estan retallades amb el mateix patró que la madrastra de Blancaneus, o de la Ventafocs…

    Una governadora dolenta-dolentíssimaEls personatges, clarament delimitats i perfectament dibuixats, ocupen el lloc que el destí els marca, i com en la vida mateixa, es vesteixen d’herois o vilans en funció de la seva consciència vital i dels seus instints. Tant la Prue com en Curtis, en la recerca del petit Mac, passaran d’iniciar un rescat, a liderar una guerra èpica per la llibertat i la supervivència. Un fet que els portarà a ser herois involuntaris d’un món les circumstàncies els han fet canviar, superar-se, créixer i definir-se com persones.

    A Les Cròniques de Wildwood, un llibre pensat per gaudir, us trobareu amb una aventura en tota regla. Si us deixeu portar per la Prue i els seus amics i us atreviu a superar les duríssimes proves que els esperen, descobrireu que, per molt malament que vagin les coses i per molt petit que siguis, el bé pot arribar a triomfar sobre el mal.

    Llegiu el primer capítol de
    Primer capítol de Les cròniques de Wildwood

    Llibres

  • Les cròniques de Wildwood

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Taller infantil Ara ve Nadal

    Ara ve Nadal

    El dissabte 15 de desembre, una vintena de nens i nenes van participar al taller infantil Ara ve Nadal, una activitat ben divertida i adient a les dates nadalenques, que vam organitzar a la Biblioteca Joan Oliva perquè els nens i nenes assistents, amb l’ajuda dels seus pares poguessin fer els seus guarniments i felicitacions.

    Aquí podeu veure que el taller Ara ve Nadal va anar d’allò més bé. Els més petits van fer uns fantàstics guarniments per l’arbre, i els més grandets unes precioses felicitacions.

    I en aquest video, veureu als nens i nenes amb el resultat de la seva feina. Ja poden estar orgullosos!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Madame Bovary, de Gustave Flaubert

    Une lettre“Je suis, en écrivant ce livre, comme un homme qui jouerait du piano avec des balles de plomb sur chaque phalange”.

    Que ma Bovary m’embête… Ce sujet bourgeois me dégoûte… J’ai la gorge éraillé d’avoir crier tout ce soir en écrivant… Ce qui me semble beau, ce que je voudrais faire, c’est un livre sur rien… qui se tiendrait de lui-même par la force interne de son style… un livre qui n’aurait presque pas de sujet où du moins le sujet serait invisible, si cela se peut…”

    Correspondance de Gustave Flaubert à Louise Colet

    Chers lecteurs, lectrices, je vous présente ce mois-ci Madame Bovary. Sans doute avez vous entendu citer ce livre comme étant le chef-d’œuvre de Gustave Flaubert et sûrement son roman le plus populaire parmi le peu d’œuvres qu’il a écrit.

    D’un point de vue littéraire, Gustave Flaubert est un auteur qui se situe à la charnière du romantisme et du réalisme. A la recherche de la vérité sous les apparences, il décrit tel un médecin, la réalité avec la plus grande objectivité. Obsédé par le style, il rature et réécrit sans cesse ses textes. Ainsi on sait que Flaubert mit 56 mois à écrire ce roman et passa chacune de ses phrases à l’épreuve du “gueuloir” épreuve consistant à lire à haute voix (les phrases qu’il considérait mal écrites ne passaient pas cette épreuve).

    Outre ses principaux et rares romans il échange avec ses amis, ainsi qu’avec Louise Collet qui fut sa “muse” pendant une dizaine d’années une impresionante correspondance. Elle constitue en elle-même un véritable chef-d’œuvre qui permet de connaitre réellement celui qui considérait que l’écrivain doit rester absent de son œuvre.

    “L’auteur dans son œuvre doit être comme Dieu dans l’univers, présent partout et visible nulle part.”
    Gustave Flaubert
    L’AUTEUR:
    Gustave Flaubert est né à Rouen le 12 décembre 1821. Il est le fils du chirurgien en
    chef.

    Il entre au Collège royal de Rouen comme interne à l’âge d’onze ans où il fait la connaissance de Louis Bouilhet et Alfred Le Poitevin (beau- frère de Maupassant), deux de ses grands amis. Il abandonne rapidement le droit qu’il étudiait sans passion pour se consacrer à l’écriture. Très tôt habité par le goût de la découverte il voyage en Egypte, en Asie, en Turquie, Grèce et Italie.

    En 1838 il compose Mémoires d’un fou (œuvre autobiographique) inspiré par la passion et l’influence qu’exerce sur lui Elsa Schlésinger laquelle il a connu 2 ans avanti à Trouville, influence que l’on retrouve dans l’Education sentimentale aussi, œuvre qu’il commence à rédiger en 1843 et achèvera 2 ans plus tard.

    Inspiré d’un fait divers lu dans le journal, Mme Bovary (parution 1857) lui assure une grande consécration littéraire mais son héroïne représente bien trop ce que la morale bourgeoise réprouve et le Rouennais est condamné pour outrage aux bonnes mœurs mais finalement est acquitté.

    Attaqué par les moralistes Flaubert entreprend de donner le jour à un projet baroque loin du réalisme de son roman décrié, il signe Salammbô.

    Sa dernière œuvre, le satirique Bouvard et Pécuchet restera inachevé puisque Gustave Flaubert décède brutalement le 8 mai 1880 d’une hémorragie cérébrale.

    LE LIVRE:
     
    Madame Bovary

    Fille d’un riche fermier, Emma Rouault épouse Charles Bovary, médecin et veuf récent d’une femme tyrannique.

    Elevée dans un couvent, Emma aspire à vivre dans le monde de rêve dont parlent les romans à l’eau de rose qu’elle y a lu…

    Aux antipodes de l’homme rêvé, la vie humble et sans surprise de Charles déçoit Emma. Heureusement une invitation à un bal du Marquis d’Andervilliers vient rompre la monotonie de son existence.

    Emma, émerveillé, va découvrir le luxe et l’élégance du monde aristocratique ce qui va la conduire à l’adultère et à maints tracas financiers…
     

    FILMOGRAPHIE:

    Jean Renoir (1933), avec Valentine Tessier, Max Darly et Pierre Renoir:


    Claude Chabrol (1991) avec Isabel Huppert, Jean-François Balmer et Cristophe Malavoy
    :

    À VOUS DE COMMENTER:

  • Romantisme ou réalisme?
  • À l’époque de Flaubert quelle est la place accordée à la femme dans la société?
  • Considérez-vous Emma centre du livre?
  • Quelle interprétation faites-vous à la croix d’honneur que reçoit Homais, le pharmacien à la fin du roman?
  • Pourquoi Baudelaire, à propos de ce roman écrivit qu’une véritable œuvre d’art n’a pas besoin de réquisitoire ou pourquoi Jean Paul Sartre dit de Flaubert qu’il fut un “être-pour-l’art”?
  • http://flaubert.univ-rouen.fr/correspondance/

    http://www.maulpoix.net/Bovary.html

    Esther Bruna.
    Club de Français

    12 comentaris

    Pàgina Següent »