Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2012

El darrer Sherlock

sherlock.jpg

El mes de desembre està dedicat al personatge de Arthur Conan Doyle tant popularment famòs en els seus llibres durant les seves investigacions, que sempre anaven acompanyades del seu inseparable Doctor Watson. La mostra Per saber-ne més de Sherlock Holmes, que es fa a la biblioteca Joan Oliva i Milà aquest desembre, està englobada en els 125è aniversari del personatge des de que a l’any 1887 es va publicar la primera novel·la, trobant-se al llarg del segle XX amb molts llibres, pel·lícules, estudis sobre el personatge i el seu autor, fins arribar al darrer Shrelock, el del segle XXI.

Sherlock i HolmesSherlock és una sèrie de televisió britànica feta per la BBC, protagonitzada per Benedict Cumberbatch i Martin Freeman. La sèrie mostra una visió actual del famós detectiu i el seu ajudant al Londres del segle XXI, també es realitza localitzacions a Cardiff. Els dos detectius, Holmes i Watson, tenen GPS i telèfons mòbils per comunicar-se amb l’inspector Lestrange de la Scotland Yard i solucionar els casos més difícils.
 
El personatge contemporani de Doyle és un home modern amb un gran coneixement de les noves tecnologies i capaç de resoldre els crims més complicats gràcies al seu analític cervell. Tot i ser absolutament diferents, la seva aliança amb el pragmatisme de Watson ha donat un molts bons resultats de crítica aglutinant diversos premis Emmy en la seva primera temporada, que s’ha emès els dijous a la nit a la Televisió de Catalunya.

A partir de dissabte, 1 de desembre i durant tot aquest mes la biblioteca juntament amb La Bòbila, amb fons especial de Gènere Negre i Policíac dediquen una exposició al personatge, i col·laboren per exposar aquesta mostra de les publicacions del Círculo Holmes, amb llibres sobre el detectiu més conegut de la historia literària.

125 anys de Sherlock Holmes a la Bòbila.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

3 comentaris

25 anys del Parc del Garraf

25 anys del Parc del GarrafEl 1986 es va aprovar el Pla especial de protecció del Parc del Garraf. Aquest espai va gaudir d’una notable ampliació del seu àmbit el 2002, fins arribar a les 12.374 hectàrees actuals, de manera que connecta amb els parcs d’Olèrdola i el Foix.

Enguany se celebra el 25è aniversari d’aquella primera aprovació. És per això que s’han organitzat dues jornades tècniques i festives obertes a tothom.

La primera, que es farà el dissabte 1 de desembre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, se centrarà ens els aspectes socioeconòmics i culturals del parc El Parc del Garraf, un instrument al servei de la societat i la cultura.

la segona, el dissabte 15 de desembre, al Parc Arqueològic Mines de Gavà, en la gestió i l’estratègia territorial: El parc del Garraf, un instrument d’intervenció territorial.

A més de les jornades, els dos dies hi haurà actes festius, com ara un mercat del Parc a taula a Canyelles, un recital de Poesia als parcs a Begues, un espectacle pirotècnic a Gavà i una jornada de portes obertes al Parc arqueològic de les Mines de Gavà.

L’assistència és lliure i gratuïta, però és preferible inscriure’s prèviament a s.parcsn.jornades@diba.cat.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Port Mortuary, de Patricia Cornwell

Port Mortuary. Patricia CornwellPatricia Cornwell va néixer a Miami el 1956, i durant dues dècades ha entretingut a lectors de tot el planeta amb les peripècies de la seva patòloga forense Kay Scarpetta.

La seva primera feina va ser com a periodista de successos per al diari The Charlotte Observer, però el treball que realment la va introduir en la seva passió com a escriptora va ser la seva estada de sis anys a l’Oficina del Cap Mèdic Forense de Virgínia, especialitzada en casos d’assassinat en els que hi havia un alt índex d’abusos sexuals.

Allà va exercir primer com escriptora tècnica i després com a analista informàtica, assistint a multitud d’autòpsies. El seu debut al gènere negre es va produir el 1990 amb el llibre Postmortem, que es va convertir en la primera novel·la que guanyava en un mateix any els premis Edgar, Creasey, Anthony, Macavity i French Prix du Roman d’LAventure.

Prop de la seva nova casa de Massachusetts mor un jove de forma sobtada i tot apunta que la seva mort es deu a una arítmia. Però Scarpetta, gràcies a l’última tecnologia en escàners tridimensionals, descobreix detalls desconcertants en l’autòpsia.

En aquesta novel·la ens trobem a una Kay Scarpetta recentment nomenada directora d’un dels centres d’estudis forenses més avançats dels Estats Units, que ha estat practicant a la funerària Port de Dover, per dominar l’art de l’autòpsia virtual , un procediment innovador que aviat podria revolucionar la ciència forense, i que no trigarà a ser necessari.

Kay Scarpetta haurà d’enfrontar-se al cas aparentment més senzill però alhora més crucial de la seva carrera. Un jove que passejava el seu gos al parc mor, pel que sembla, per una afecció cardíaca, inquietantment prop de la casa de Scarpetta. Però quan el seu cos és examinat al matí següent, es troben indicis que indiquen que podia haver estat viu quan va ser comprimit dins d’una bossa i tancat dins la nevera. Si és així, qui va cometre aquest error atroç? ¿O no va ser un error?

Las revolucionàries exploracions de radiologia en 3D revelen sorprenents detalls que es tracta d’un sorprenent assassinat comès per una persona molt astuta i cruel. Comença llavors una carrera contrarellotge perquè els problemes creixen i el temps s’acaba.

Mentre Scarpetta està indagant sobre el seu cadàver, Benton Wesley, el seu marit i ex investigador de l’FBI, està treballant en un cas en què un jove ha confessat haver matat un nen martellejant-lo amb claus al crani. Wesley no creu que aquesta persona sigui culpable. Encara més, alberga sospites que el cas pot estar relacionat d’alguna manera al que està manejant Scarpetta.

Si voleu llegir el primer capítol de Port Mortuary. Primer capítol cliqueu aquí

Llibres

  • At risk
  • Causa de mort
  • El factor Scarpetta
  • El frente
  • La huella
  • Identidad desconocida
  • La mosca de la muerte
  • Port Mortuary
  • Predator
  • Retrato de un asesino: Jack el Destripador. Caso cerrado
  • La trama
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Comenta l’Aladí

    AladíEl Catàleg de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona compta des d’ara amb una nova funcionalitat que permet als usuaris comentar els títols del catàleg, ho fa amb l’objectiu de poder arribar a donar servei als diferents usuaris de les mateixos equipaments bibliotecaris i així aconseguir un millor servei.

    Els objectius d’aquest nou servei són enriquir-lo amb comentaris personals sobre els diferents fons bibliotecaris i així atorgar als usuaris de les biblioteques un paper més actiu. D’aquesta forma també es transformen en prescriptors de les col·leccions, contribueixen al foment de la lectura ajudant a guiar la tria de llibres, i així poder apropar-se més a les seves preferències més immediates a l’hora d’adquirir fons per les diferents biblioteques de la Xarxa.

    La consulta es pot fer sobre tot el conjunt del catàleg col·lectiu, o a les biblioteques d’una comarca, d’un municipi o d’un bibliobús, o bé limitar-la per tipus de document (música, pel·lícules, còmics, audiollibres, lletra gran i braille).

    La interfície del catàleg també facilita serveis en línia, com ara: sol·licitud del carnet de la biblioteca, consulta de les dades de l’usuari, renovacions de documents en préstec, reserva de documents que estan prestats i reserva d’ordinadors de la biblioteca, així com guardar resultats de cerca i fer valoracions dels documents del catàleg.

    El procediment per afegir un comentari és molt senzill però caldrà sempre identificar-se amb el número de carnet per poder enviar la impressió que ens ha fet aquell llibre, pel·lícula, cd o revista que ens hagi cridat l’atenció i d’aquesta forma poder ajudar a triar a altres usuaris més endavant.

  • Procediment pas a pas
  • Biblioteca Virtual
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Espai Dalí

    Salvador Dalí al Pompidou

    Salvador DalíAquesta tardor ha començat la major exposició surrealista dedicada a Salvador Dalí en els darrers trenta anys al Centre Georges Pompidou de París, amb la pretensió de revelar les mil i una facetes d’una de les figures més fascinants i polèmiques de l’art del segle XX. La mostra destaca per la gesta d’haver aconseguit reunir un gran nombre d’obres de l’artista nascut a Figueres a través de pintures, escultures, objectes, i dibuixos de tots els períodes fins a dos-centes obres, que ha estat possible per la col·laboració del Centre Pompidou, exposa fins al març de 2013, amb al Museu Reina Sofia de Madrid, que presentarà la retrospectiva des de la primavera de l’any vinent, per continuar el recorregut artístic més desconegut de Salvador Dalí.
     
    És precisament aquesta col·laboració la que ha aconseguit exposar obres excepcionals, com La Persistència de la Memòria, que és un dels tresors del MoMa, el Museu d’Art Modern de de Nova York, i la Construcció tova amb mongetes bullides, com a premonició de la guerra civil, que ha estat prestada excepcionalment pel Museu d’Art de Filadèlfia.
     

    L’ambiciosa retrospectiva explora el que va nodrir la seva visió del món, des dels paisatges rocosos i lluminosos de Cadaqués, a la seva família, amb la qual va trencar violentament, les seves trobades amb Federico García Lorca, les seves obsessions, fòbies, lectures, el seu interès pel cinema, per l’espectacle, per la ciència…; les diferents seccions de la seva exposició intenta reflectir amb imatges i obres d’art tot aquest univers complex i ric de sensacions viscudes per l’artista al llarg de la seva vida.

  • Centre Pompidou de Paris
  • Espai Dalí Montmartre
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    16 comentaris

    El sotsinpector Emili Espinosa, un valencià a Tarragona

    Vista nocturna de Salou

    Salvador Balcells va néixer a l’Espluga de Francolí l’any 1946. Va estudiar dret i periodisme i ha estat llibreter durant vint anys al Prat de Llobregat. Sempre vinculat professionalment al món de la premsa en català i de la gestió cultural, també ha estat professor de la Universitat Catalana d’Estiu i col·laborador en diversos mitjans de comunicació escrits i de ràdio.

    Salvador BalcellsL’interès polític i ecològic dels anys vuitanta va portar-lo a publicar tres llibres: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (1982), Barcelona 92. Com desfer Catalunya (1986), i Energia i societat. Una perspectiva catalana (1986), premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament.

    L’any 2007 va publicar La taca negra, la seva primera obra narrativa amb la qual va guanyar el premi Joan Arús, que convoca anualment l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

    La novel·la, dins de la tradició del millor gènere negre incorpora un heroi, o antiheroi, segons com es miri, genuïnament català i propi dels temps actuals, el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, protagonista també de les posteriors El vi fa sang (2010) i Dur de pair (2012), sempre ubicades en uns escenaris molt propers per a nosaltres.

    Província de TarragonaEmili Espinosa, nascut a València, al barri del Cabanyal, es va fer guàrdia civil de molt jove perquè li havien dit que tindria un sou segur i per a tota la vida. Casat amb una tortosina i amb dues filles petites, a la casa caserna on vivien els miraven malament perquè parlaven en català entre ells, tot i que l’Emili tenia una certa fama de bon investigador. De manera que, aprofitant una convocatòria dels Mossos d’Esquadra, es va apuntar a a l’Escola de Policia de Catalunya per fer el curs de reciclatge i posteriorment va ser destinat com agent a Granollers i a Blanes, primer com a caporal i després com a sergent, fins que va ser ascendit a sotsinspector i va instal·larse, pel que sembla definitivamente, a Tarragona.

    Les filles, Núria i Empar, s’han anat fent grans en tot aquest procés de canvis i se li han tornat independentistes. Això, a Espinosa, un home d’idees més aviat conservadores, no li importaria, si no fos perquè cada cop més es fiquen amb la seva feina. Tot plegat la fa pensar algunes vegades que és com tenir l’enemic a casa. De fet, vol i dol, perquè si li haguessin sortit passotes, punquis o discotequeres, encara se sentiria pitjor.

    Cinta, la dona, és des de sempre la mediadora entre ell i les filles. Els coneix molt bé a tots tres i sap quan ha d’intervenir per evitat mals majors i que les nenes se’n vagin de casa.

    Vista general de Tarragona

    A la feina, Emili Espinosa és bo, tot i els seus defectes: malparlat, individualista, i amb tendència a l’enfrontament amb els superiors, probablement la causa que no hagi ascendint més enllà de sotsinspector. També és molt intuïtiu, cosa que li ha comportat èxits però també algun fracàs, quan s’ha refiat massa del seu instint.

    La taca negraLa taca negra a la qual fa referència el títol d’aquesta novel·la és un vessament de petroli escaigut el 20 d’agost d’un any de mitjans de la primera dècada del segle XXI, que s’escampa provocant una marea negra des del port de Tarragona fins més enllà del Cap de Salou.

    En mig de les tasques de neteja apareix, ocult entre el rocam de la costa, el cadàver mutilat d’una dona jove. far de Salouapareix el cadàver decapitat i amb les mans tallades d’una dona. El cap de SalouMentrestant, a Vorkuta una ciutat del Gran Nord rus, a 50 km al nord del Cercle Polar Àrtic, fa mesos que els pares d’Irina Grosnina han perdut el contacte amb la seva filla. Sospiten soto voce que Irina es dedicava a la prostitució a Salou i recorren a un conegut amb un càrrec polític important al govern de Moscou, aconseguint que les altes instàncies mostrin un especial interès.
    La àrtica de VorkutaEl sotsinpector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa es veu forçat a treballar en el cas juntament amb un col·lega enviat per Moscou. Mentre malda per dur a la presó els caps de la xarxa de prostitució de luxe que opera a la costa tarragonina, la recerca policíaca s’enrareix amb la implicació d’un magnat rus de les finances i d’un destacat polític local.

    La taca negra serveix de metàfora dels altres vessaments: els vessaments de polítics i advocats que amaguen perversions sexuals inconfessables, els vessaments econòmics i socials que duen Vorkuta al llindar de l’extinció, els vessaments lucratius d’homes de negoci i testaferros russos i catalans que mouen ràpidament fitxes per garantir-se una respectabilitat, etc.

    El vi fa sangL’assassinat d’un conegut gitano, Ramon Heredia, tractant de cavalls a l’Espluga de Francolí, és el punt de partida de la investigació a El vi fa sang, que es complica amb una lluita entre les facultats d’Enologia i de Química de la URV arran d’un suïcidi d’un professor, autor d’un informe compromès.

    El protagonista, el sotsinspector Emili Espinosa, s’enfronta en aquesta ocasió a perillosos delinqüents, fent sortir a la llum la gran pugna existent entre les facultats de la universitat tarragonina. Les investigacions duen a Espinosa i el seu equip fins a unes fondàries encara més obscures que els cellers on envelleix el bon vi.

    La descoberta del cadàver a l’estacionament de la cova de la Font Major, posa de relleu una de les atraccions turístiques de la vila, juntament amb d’altres, com ara el museu de la Vida Rural, el celler cooperatiu, la font Baixa i el monestir de Poblet.
     
    Cova de Font MajorLa cova de Font Major és una de les set coves més llargues del món, arribant a sobrepassar els 3590 metres de galeries, i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl d’un casc urbà.

    Ha quedat en ella molt patent l’activitat humana des de temps prehistòrics. Hi ha uns primers 400 m. de recorregut sec, a partir dels quals apareix un riu subterrani que surt a l’exterior per la Font Major. Aquesta font és considerada com el naixement del riu Francolí.
     
    La catedral del viEl celler cooperatiu, un dels primers cellers modernistes de Catalunya, és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l’any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roura.

    L’edifici consta de tres naus amb una bella decoració exterior, recentment restaurada. Des de l’any 1998 acull al seu interior el Museu del Vi. Pocs cellers de Catalunya són tan majestuosos com aquest. Per la seva majestuositat se’l coneix com la catedral del Vi.

    Monestir de Poblet

    Dur de pairA Dur de pair, el sotsinspector té diversos fronts. En primer lloc, es veu empès pels seus caps a una estranya i discreta recerca al voltant de la desaparició la Laia Abadal, una noia de disset anys que acabarà dramàticament.

    Filla del dirigent de la patronal tarragonina, desapareix davant la desesperació de la seva mare i la inexplicable fredor del pare, un personatge que, com aviat comprovaran Espinosa i la caporal Surroca no és tan bo com el pinten. Quan el troben mort descobriran que l’odiava molta gent, potser massa.

    L’assumpte és delicat, ja que els seus superiors insisteixen més en la discreció que en la resolució d’un cas que s’intueix dramàtic.

    D’altra banda, la persecució dels múltiples tentacles d’una perillosa banda de narcotraficants detectada per la caporal Pilar Surroca, que, a més de reivindicar-se com a dona, lluita per aconseguir un lloc que s’adigui amb la seva formació i amb la seva habilitat com a policia.

    La muralla de TarragonaDos casos torbadors ambientats en el dia a dia de Tarragona, amb personatges molt propers. Persones comunes que es troben davant de problemes habituals, i no per habituals menys consternadors. Crims usuals que la policia catalana ha d’intentar resoldre, una policia catalana que Balcells retracta amb tots els ets i els uts, inclòs el difícil encaix del cos amb la policia nacional estatal, aportant un profund coneixement del seu funcionament intern.
     
    L’amfiteatre romàEls abusos sexuals a menors, la discriminació de la dona i alguns dels estralls més palpables de la crisi econòmica amaneixen aquest còctel d’actualitat, habitual a les capçaleres dels diaris.

    Tot plegat mentre la pròpia família Espinosa fa aigües per tot arreu. A mesura que es fan grans, les filles van agafant camins diferents sense renunciar a les seves conviccions. Núria serà professora d’institut i tindrà problemes amb alguns col·legues botiflers per la seva aferrissada defensa del català. En la seva vida privada serà més convencional, aparellant-se amb un company de claustre. Empar, la petita, es tornarà ocupa i es vincularà a moviments antisistema. El sotsinspector haurà de combinar molt bé la cara de policia amb la de pare per no equivocar-se.

    La catedral de TarragonaEn independitzar-se les filles, Espinosa i la seva dona es quedaran sols, amb la síndrome del niu buit i en un moment difícil per a tots dos. La Cinta, que comença a notar els efectes de la premenopausa, buscarà fora de casa, en una escola d’adults i en un gimnàs, altres al·licients per seguir viva i activa.

    Tot un seguit de conflictes familiars que tindran continuïtat a la propera novel·la de la saga. Segons afirma l’autor, no pot deixar als lectors amb aquest mal regust de boca…
     
    Tarragona és la capital més meridional de Catalunya. El seu clima temperat i suau, les amples i netes platges de sorra fina i daurada i l’important patrimoni artístic i arquitectònic, fan de Tarragona un dels llocs de major importància turística d’Europa. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d’aquesta època

     
    Llibres

  • La taca negra
  • El vi fa sang
  • Dur de pair
  • El balcó del Mediterrani

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La caja negra, de Michael Connelly

    La caja negra. Michael ConnellyMichael Connelly era un cronista de successos quan, el 1992, van esclatar els greus disturbis racials a Los Angeles, provocats per la pallissa que la policia li va donar a un home de color anomenat Rodney King. Tornar literàriament a aquest temps li ha permès guanyar el Premi RBA de Novel·la Negra, amb l’obra La caixa negra.

    Quina relació pot guardar un assassinat recent amb un crim esdevingut dues dècades enrere? L’inspector Harry Bosch ha de plantejar-se aquesta pregunta quan, per alguna estranya raó, la investigació d’un homicidi li fa tornar a la pitjor època que recorda de la seva llarga trajectòria professional: les revoltes racials que van arrasar Los Angeles el 1992.

    Harry Bosch relaciona la bala d’un crim recent amb la mort d’una jove durant les revoltes de LA. Harry va ser l’encarregat de la investigació en primera instància, però després va passar a una unitat especialitzada en els altercats i mai es va resoldre.
     

    A mesura que avanci en el nou cas, Bosch haurà de tornar sobre aquells turbulents dies en què la ciutat va semblar tornar-se boja i en què una jove fotògrafa va morir en estranyes circumstàncies.

    Ara l’informe de balística demostra que no va ser un acte de violència a l’atzar, sinó alguna cosa més personal i connectat a una intriga més complexa. Investigant a través de les restes després d’un accident aeri, Bosch busca la “caixa negra”, la peça d’evidència clau que unirà tot el cas.

    Potser la resolució del crim d’aquest sigui també la resposta a aquella mort mai resolta del passat.

    Podeu llegir aquí una interessant entrevista feta a Michael Connelly amb motiu de la publicació de La caja negra.

    Llibres

  • La caja negra
  • Echo Park
  • Hielo negro
  • El inocente
  • Llamada perdida
  • Luz perdida
  • El observatorio
  • Pasaje al paraiso
  • La rubia de hormigón
  • El último coyote
  • Último recurso
  • El veredicto
  • El veredicte de llautó
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’arbre de les històries

    Els arbres són poemes que la terra escriu sobre el cel. Khalil Gibran.

    Lectura recomanada a partir de 10 anysLa primera lectura de que s’ha parlat entre els participants del nou Club de lectura per a estudiants de 5è i 6è de primària que es realitza a la biblioteca ha estat L’arbre de les històries. Els petits lectors d’aquesta aventura s’introdueixen plegats en una ciutat en la que anaven a llevar els llibres per reemplaçar-los per unes capsul.les de lectura, i també anaven a derruir la biblioteca en la que hi havia crescut un arbre molt gran i bonic. Però Jonàs era l’encarregat de la biblioteca i no anava a permetre que la derruïren…

    Aquesta es la proposta que ens convida a descobrir la seva autora Eulàlia Canal. A través dels dibuixos de Bartomeu Seguí ens apropa a un món imaginari on tot allò que es pugui somiar succeeix entre els llibres de una biblioteca apropant-nos a un misteri que només es podrà rsoldre amb la seva lectura: quina és aquesta nena misteriosa que troba el bibliotecari Jonàs a la porta de la biblioteca?…

    La literatura d’Eulàlia Canal es caracteritza per la humanitat de les històries i la tendresa amb què tracta els personatges. De fet va començar amb un llibre de poemes, Andana blanca, amb el qual va guanyar el Premi Òmnium Cultural. El van seguir Emocions i Sentiments i Qui enviava petons a l’Estrella, que va aconseguir el Premi Ciutat d’Eivissa de Narrativa Infantil de l’any 2005. A l’any següent el seu llibre Un petó de mandarina va ser reconegut amb el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil. Els seus darrers llibres publicats són Sota el coixí una porta, Un somni dins del mitjó, i Les set dents de la palangana.

    Per a mi els llibres eren un misteri, tenia molta curiositat per saber què deien les lletres, tantes paraules fent-me pampallugues dins les pàgines. Obrir un llibre era com obrir una porta a un món màgic i desconegut…. Eulàlia Canal.

  • Bloc d’Eulàlia Canal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Los misterios de Madrid

    Los misterios de Madrid inicialment es va publicar per capítols en el diari El País, entre els mesos d’agost i setembre de 1992 (11 d’agost – 7 de setembre). Cada lliurament constava de quatre pàgines i va tenir una molt bona acollida per l’amenitat de la seva història i pel reflex d’una ciutat, Madrid, força ben retratada en la novel·la.

    El protagonista és Lorenzo Quesada, més conegut com Lorencito, dependent d’uns magatzems de la seva petita ciutat, Mágina, que col·labora esporàdicament en el diari de la població.

    Los misterios de MadridLa narració comença quan una de les autoritats de Mágina, don Sebastián, li demana que investigui el robatori de la imatge del Santo Cristo de la Greña. Tot sembla indicar que l’autor del delicte és un famós cantant de cançó espanyola, Matías Antequera, també fill d’aquesta localitat. Aquesta missió durà Lorencito a Madrid, i entre els carrers, els bars, els cinemes i altres locals de la capital l’home viurà nombroses peripècies, alhora que es trobarà amb personatges d’allò més estrafolaris.

    La novel·la segueix les característiques bàsiques del gènere negre, però el tractament que l’autor hi atorga és irònic, en ocasions sarcàstic. A més, el contrast entre el que viu el protagonista i com ho entén, comparat amb el que entén el lector, provoca que les escenes esdevinguin encara més rocambolesques i guanyin en comicitat. Un humor que avança entremig de la crítica subtil a un Madrid fosc i corrupte farcit de personatges marginals. En aquest sentit, Los misterios de Madrid s’adscriuria més a la línia del gènere negre americà, amb ambients suburbials envoltats de pobresa.

    Una obra per passar una estona de lectura amena i entretinguda.

    DIGUES LA TEVA

    Los misterios de Madrid es mou en el registre de novel·la policíaca. Segueix els cànons bàsics d’aquest gènere, però ho fa des d’un plantejament irònic i en ocasions sarcàstic. Com valores, en aquest cas concret, l’ús de l’humor? Què guanya protagonisme: el to desenfadat i de vegades esperpèntic, o la intriga pròpia de la investigació?

    • Hom ha col·locat aquesta novel·la en un estadi similar a l’obra d’Eduardo Mendoza Sin noticias de Gurb (quant al tractament humorístic i alhora crític). I s’ha considerat que el relleu d’aquesta generació va quedar, després, en mans d’escriptors més directes com Pablo Tusset o Rafael Reig. Creus que aquesta afirmació és vàlida? Penses que realment es podria parlar d’un corrent literari de denúncia?

    • La religió és present al llarg de tota la novel·la. De fet, la recerca d’una imatge desapareguda és el motiu a partir del qual s’inicia la investigació a càrrec de Lorencito. Consideres que aquesta és una de les temàtiques que l’autor col·loca damunt la taula amb intenció de disseccionar-la?

    ALTRES DADES

    Sobre Antonio Muñoz Molina (web oficial)
    Conferència d’Antonio Muñoz Molina sobre “Los límites de la ficción”

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Antonio Muñoz Molina

    Antonio Muñoz MolinaAntonio Muñoz Molina neix a Úbeda (Jaén) el 1956. Estudia Periodisme a Madrid i es llicencia en Història de l’Art a Granada. Inicia la seva trajectòria literària tot recopilant els diversos articles periodístics publicats a diaris locals, i aquesta recopilació apareix en dos llibres d’assaig: El Robinsón urbano (1984) i Diario del Nautilus (1985).

    El 1986 publica la seva primera novel·la, Beatus Ille, guanyadora del Premio Ícaro. En ella ja trobem els elements que caracteritzaran les seves altres obres literàries: interès per crear trames sobre temàtiques actuals per tal d’atraure l’atenció del lector, assimilar diferents tècniques i dur a terme experiments formals per tal de millorar la narració, i exposar el seu compromís amb un passat històric potser massa oblidat.

    El 1987 publica la seva segona novel·la, El invierno en Lisboa, guanyadora del Premio Nacional de Literatura i del Premio de la Crítica (1988). Amb aquesta nova història va aconseguir crear un argument atractiu mitjançant la barreja de diferents elements del cinema negre, amb referències musicals al jazz.

    El 1989 publica Beltenebros, que significa un avanç decisiu en la seva trajectòria perquè és adaptada al cinema (amb la conseqüent popularitat que això implica). En ella se’ns explica la història del capità Darman, un exiliat polític que torna a Madrid per eliminar un confident i que reviu una missió similar duta a terme anys abans.

    Posteriorment ha publicat El jinete polaco (Premio Planeta 1991 i Premio Nacional de Literatura 1992), El dueño del secreto, Ardor guerrero, i Plenilunio.

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »