Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2012

El invierno del mundo de Ken Follet

Ken Follet al costat de la seva estàtua a Vitoria-GasteizKen Follett és un escriptor ja consagrat amb centenars de milers de lectors a tot el món. Un dels escriptors amb garantia de qualitat i els seus llibres es converteixen rápidament en best-sellers. Pot definir-se com un escriptor de novel·la d’intriga i de novel·la històrica, sent aquesta última la que li ha donat els seus èxits més brillants.

Nascut a Cardiff el 1949, Ken Follet va començar escrivint relats, primer com afició, fins que el 1978 va escriure el seu primer llibre L’illa de les tempestes, que el va fer famós internacionalment.

Però seria Els pilars de la terra, publicat l’any 1989, el llibre que el consagraria com autor de novel·la històrica.

Fa dos anys, amb La caiguda dels gegants, Ken Follet iniciava l’ambiciosa trilogia The Century, el seu últim i més ambiciós projecte, El invierno del mundoamb el qual vol fer un repàs que relata a través dels tres llibres, els moments més delicats del segle XX, els seus anys turbulents, les seves guerres i els seus canvis socials. Tot un repte del que sembla sortir-se’n prou bé, ja que segons les crítiques aquesta segona part, El invierno del mundo, és encara millor que la primera.

Si La caiguda dels gegants se centrava en la Gran Guerra, des dels anys immediatament anteriors, seguint els passos de cinc famílias de cinc països diferents: els Peskov, de Rússia, els galesos Williams, els nobles britànics Fitzherbert, els austriacs Von Ulrich i els nord-americans Dewar, a El invierno del mundo Ken Follett continua l’apassionant història d’aquestes cinc famílies europees que ens van captivar. En aquesta ocasió, són els fills dels protagonistes els que, a través de les seves lluites personals, polítiques i militars, ens mostren la història dels anys turbulents que van canviar el món per sempre: des de la Segona Guerra Mundial, a la Guerra Civil espanyola, o el bombardeig de Pearl Harbor i l’era de les bombes atòmiques americanes i soviètiques, fins l’inici de la Guerra Freda el 1949.

L’any 1933, Berlín és un focus d’agitació política i social. Lady Maud, ara l’esposa de Walter von Ulrich i mare de dos fills, publica articles en una revista setmanal que ridiculitzen al partit nazi mentre el seu marit manifesta la seva oposició al govern. Sembla, però, que res no podrà frenar el poder ascendent del canceller Adolf Hitler. Quan Maud rep la visita d’Ethel Williams i el seu fill Lloyd, tots seran testimonis de la tirania i la repressió de la nova Alemanya.

El regne del Tercer Reich s’estendrà fins a França i més enllà de la frontera russa. Mentre, a Anglaterra, Lloyd Williams, activista polític com la seva mare, lluitarà en l’exèrcit britànic per intentar frenar aquest avanç, abans d’allistar-se a les brigades internacionals de la guerra civil espanyola, on participarà en l’ofensiva de Saragossa i la batalla de Belchite.

Ty Gwyn, la mansió familiar dels Fitzherbert a País de Gal·les, es convertirà en acantonament per oficials, i durant la seva estada, Lloyd es sentirà atret per la dona de Boy Fitzherbert, la rica hereva americana Daisy Peshkov.

Homes i dones de la mateixa generació dels pares de l’autor, que demostra coneixer-los perfectament.

Podeu llegir aquí el primer capítol de El invierno del mundo.

Llibres

  • La caiguda dels gegants
  • El invierno del mundo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    FIMPT 2012

    FIMPT 2012Després de molts entrebancs i dificultats no podia estar la ciutat sense el seu Festival de Música Popular i Tradicional i finalment em podrem gaudir, però i degut a circumstàncies de la crisi es va haver d’enrederir, en aquesta edició serà a la tardor.

    A partir d’aquest diumenge, 30 de setembre es posaran a la venda les entrades al Teatre Principal i l’Auditori.

    El FIMPT 2012 començarà el proper dijous, 4 d’octubre amb els Preludis vora la mar salada, l’actuació del Ball de Malcasats i la interpretació del Passeig del Carme a càrrec de Pere Tàpies, Les Nines Russes, David Espinola i Francesc Burrull. Després vindrà una cercavila fins a l’Auditori.

    El primer concert del festival serà el mateix dijous a les 21 hores amb Introspeccions d’Heura Gaya a l’Auditori.
     

    El divendres, 5 d’octubre a les 19 h. serà el torn de La Taranta de Gianfranco Mingozzi a la Sala Petita de l’Auditori. El clàssic documental de 1962 que va mostrar per primer cop el fenomen cultural del tarantisme: les dones picades per la taràntula i la dansa que les guareix.

    El dissabte a la nit arriba el gran moment del festival amb la presència dels fados tradicionals amb Duarte també a l’Auditori. L’artista de Portugal ens presentarà una composició musical basada en les lletres pròpies i la mirada atenta als poetes per poder-los rebre i després musicar amb l’ajut de primeres figures i ple de sensacions i recursos íntims i colpidors.

    El darrer dia ens arribarà la música de Jaume Arnella i Carles Belda amb les seves cançons de Taverna. Aquesta combinació de talents la protagonitzen dos artistes de diferents generacions que ens faran gaudir de la seva música i la seva personal visió del món. Un tast amb la seva música i una copa de ví és la proposta del Celler Can Pujol a partir de les set de la tarda.

    En aquesta edició hi ha canvi de dates, canvi d’escenaris i d’espais, canvis de tot tipus, però es recuperen i es potencien les idees bàsiques del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de les seves primeres edicions.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Little broken hearts

    Little broken heartsNorah Jones va presentar aquesta setmana el seu darrer treball a l’Auditori de Barcelona, i ho va fer amb característiques eminentment pop, marcant al màxim la seva evolució des del seu treball que li va portar a l’èxit anomenat Come away with me, fa ja prop de deu anys.

    En les seves noves cançons hi segueix havent sofisticades cruïlles de camins estilístics instrumentals, que combinat amb la seva delicada veu aconsegueix una cohesió de sons, en ocasions molt proper a un country suau, que resulta molt atractiva per al públic.

    Escolta les cançons de Little broken hearts
     

    A partir del seu primer treball anomenat Un petit disc malhumorat la cantant nord-americana va aconseguir un èxit planetari confirmat en els Premis Grammy de l’any 2003 i marcant un abans i un després en el pop d’aquells anys. Des de llavors, Norah Jones ha publicat tres àlbums més anomenats Feels Like Home, a l’any 2004, Not Too Late, 2007, i The Fall ,2009, així com dos amb el col·lectiu country The Little Willies.

    MudhoneyA l’any 2010, Norah va demostrar l’enorme versatilitat de la seva veu en col·laborar amb artistes com Willie Nelson, Ouskast, Herbie Hancock o Foo Fighters, i posteriorment a l’any 2011 va treballar amb Danger Mouse en l’àlbum Rome, un homenatge a les bandes sonores dels vells films italians en el qual també estava Jack White.

    En el mes de maig d’aquest any va sortir publicat Little broken hearts que conté dotze cançons, totes originals i compostes pel tàndem Norah Jones i Brian Burton. Ella va imaginar la portada inspirant-se en els vells pòsters, més concretament el de Mudhoney, que li va acompanyar tota la gravació i posteriorment va utilitzar per a la seva presentació.

    Cds

    Norah Jones a la Xarxa de Biblioteques.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vidente, de Lars Kepler

    La vidente. Lars Kepler

    Quan el matrimoni conformat pels suecs Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril van publicar conjuntament per primera vegada, ho van fer amb el pseudònim de Lars Kepler. I sota aquest pseudònim seva novel·la El hipnotista (primera de la sèrie) va ser venuda a tot el món, ja que els autors tenien la idea de mantenir la seva veritable identitat en secret.

    El que no s’imaginaven era l’èxit internacional que suposaria l’obra, de manera que els autors han decidit sortir a la llum. No obstant això, de tota manera van optar per mantenir el pseudònim com el nom de l’autor de la sèrie. La vidente és el seu tercer llibre publicat.

    No seria la primera vegada que la policia recorre a mèdiums espirituals i espiritistes en topar-se amb casos especialment difícils. Això succeeix a tot el món, i diverses vegades l’any. Però no hi ha un sol exemple documentat que un mèdium hagi contribuït a resoldre cap cas.

    Flora Hansen
    es diu a si mateixa una vident espiritual, i per molts anys s’ha guanyat la vida pretenent parlar amb els morts. Una nit d’agost llegeix a la premsa la notícia que una jove ha estat assassinada en un centre per a joves de conducta autodestructiva. Flora, amb el desig de guanyar uns diners extres, decideix trucar a la policia, al·legant haver entrat en contacte amb l’esperit de la noia morta, però ningú la pren seriosament.

    Els resultats de la investigació tècnica atribueixen l’autoria de l’assassinat a una altra de les internes, que va fugir la mateixa nit dels fets. La policia està convençuda que és culpable. En parador desconegut des de llavors, és l’objectiu de totes les forces policials de la zona. No obstant això, el psiquiatre que les atenia insisteix en la seva innocència. La noia, de caràcter pacífic i reservat, mai ha mostrat tendències agressives.

    L’inspector Joona Lina, que ja ha passat força temps investigant l’escena del crim, sent que diversos detalls no lliguen. Es resisteix davant la versió oficial i comença la seva pròpia investigació. Tanmateix, la peça clau del puzzle se li resisteix. Una i altra vegada repassa l’escenari del crim: visualitza a la noia estirada al llit ocultant la cara sota les seves mans, com si estigués jugant a fet i amagar, recorda la seva postura relaxada, com si encara seguís amb vida.

    Mentre, La persecució de l’assassí és cada vegada més intensa. Cada decisió obre noves i violentes vies. Cada resposta sembla llançar nous endevinalles. Mentrestant, tot i que la policia segueixi ignorant les seves insistents trucades, Flora prega que algú l’escolti. Les visions, impostades al principi, les sent ara com reals, d’aquí el seu impotència davant una policia que la ignora.

    Llibres

  • El contrato
  • El hipnotista
  • La vidente
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Alimentació i salut integral per a nens

    Llibres

    No imponer ninguna elección ditética a los hijos sólo porque se piense que es la mejor: es nuestro ejemplo el que al final los instruye. Nuestras acciones en todos los ámbitos, finalmente, son sus guías para toda la vida. Clara Castellotti.

    Llibre recomanatLa veritable educació per una forma natural, sana i equilibrada d’alimentar, ha de començar com més aviat millor. En els darrers decennis la nostra alimentació ha canviat tant des del punt de vista de la qualitat com de la quantitat, i aquests canvis han estat tan ràpids que no han deixat al nostre organisme el temps d’adaptar.

    Les mares d’avui, a causa d’un nivell cultural més alt i al fàcil accés a una informació més detallada, vol saber més. Per tant, l’educació en una correcta forma d’alimentar és un dels temes que abans o després s’haurà de considerar seriosament incloure en assignatura de secundària. L’aliment és l’element més físic, per tant més accessible, que tenim a disposició per evolucionar la nostra educació. Segons sigui l’alimentació, els nostres fills seran més relaxats i més sensibles o més agressius, materialistes i hiperactius.

    NadóTampoc és convenient ser rígids i dividir els aliments en bons o dolents, cal tenir en compte que com més coses es rebutgen, més exclusius ens convertim per aconseguir la felicitat dels nostres fills. El secret és poder arribar a calcular la quantitat necessària de cada cosa per poder ser lliures de gaudir de tot en la seva justa mesura.

    Clara Castellotti va nèixer a Toscana i es va llicenciar en Pedagogia a la Universitat de Parma. Des de l’any 1981, viu a Formentera, on estudia, escriu i imparteix cursos de Naturopatia i Medicina Oriental. Des fa més de trenta anys s’ha dedicat a l’estudi i la divulgació de temes relacionats amb la Medicina Natural i alternativa.

    Es difícil ser un buen arco, pero tenemos que intentar enviar nuestras flechas lo más lejano posible. Clara Castelloti.

    Bloc

    Blog de Nutrición y salud

    En aquesta ocasió us recomanem un bloc on es tracten temes relacionats amb la nutrició, la bona alimentació, diferents dietes, les propietats de l’alimentació, i també s’ofereixen receptes saludables amb consells sobre temes relacionats amb la salut.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Xarxes socials i mitjans de comunicació social

    Social Media Week a BarcelonaEn un esdeveniment simultani en més de 13 ciutats del món, avui dilluns 24 de setembre s’inaugura a Barcelona el Social Media Week 2012, un esdeveniment de caràcter internacional que pretén explorar les repercussions socials, culturals i econòmiques de les xarxes socials. Es realitzarà de forma paral·lela a Bogotà, Barcelona, Berlín, Chicago, Glasgow, Hong Kong, Jeddah, Londres, Los Angeles, Sao Paulo, Seül, Torí i Vancouver.
     
    Sota el tema Empowering change through collaboration, l’esdeveniment tindrà lloc del 25 al 29 de setembre, comptant amb un total de 5 jornades per reflexionar i debatre sobre 5 temàtiques diferents i relacionades amb el Social Media:

    • dimarts 25 de setembre: emprenedors
    • dimecres 26 de setembre: màrqueting i xarxes socials
    • dijous 27 de setembre: societat, informació i tendències
    • divendres 28 de setembre: entreteniment i Social Media
    • dissabte 29 de setembre: formació

    Les xarxes socialsLes localitzacions seleccionades són la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, la Fàbrica Moritz Barcelona i l’Hotel Pulitzer.

    Si voleu més informació sobre les activitats, podeu consultar el programa actualitzat en línia.

    L’objectiu del Social Media Week és apropar al públic la realitat i les tendències del social media des d’una visió àmplia i professional, i ajudar a persones i organitzacions a connectar-se i compartir idees i informació, així com explorar l’impacte social, econòmic i cultural de les xarxes socials al món actual.

    Guia de lectura Xarxes socials i mitjans de comunicació social
    Amb aquest motiu, a la Biblioteca hem preparat la Guia de lectura Xarxes socials i mitjans de comunicació social on podeu trobar un recull de documents sobre aquest fenomen que està canviant la nostra manera de comunicar-nos i, fins i tot, de fer negocis.
     

    guia-xarxes-socials.gif

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Roy Grace i Brighton, entre el passat i el present

    El Brighton Pier

    Peter James va néixer el 1948, a Brighton, Sussex, Anglaterra. Brighton, als anys cinquanta i seixanta tenia una imatge lamentable, infestada de delinqüents i criminals. Si algú li preguntava d’on era, sempre deia Sussex en lloc d’admetre que havia nascut a Brighton.

    De nen, la seva novel·la preferida era Brighton Rock, de Graham Greene. Després de llegir-la a l’edat de 12 anys, somiava amb arribar a escriure una novel·la ambientada al seu poble. Pensava que era l’entorn perfecte per a un escriptor de novel·la negra.

    Després de viure alguns diversos anys a Amèrica del Nord, on va treballar com a guionista i productor de cinema, va tornar a Anglaterra per dedicar-se a l’escriptura, sobretot policiaca.

    Situació de BrightonEl 2006 va publicar Una mort senzilla, primera de la sèrie protagonitzada per Roy Grace, comissari del Departament d’Investigació Criminal de Brighton i Hove. James opina que no podia trobar un escenari millor, ja que Brighton té l’aire d’una ciutat que està constantment ajudant a la policia en les seves investigacions.

    Roy Grace, el personatge creat per Peter James, està basat en David Taylor, un detectiu real de Sussex. Té 39 anys a l’inici de la saga. Va ingressar en el cos amb 20 anys, va començar com a policia de barri al centre de Brighton i va passar una breu temporada a antivici on va conèixer traficants i petits delinqüents que de vegades col·laboren amb ell.

    L’estació de BrightonCondueix un vell Alfa Romeo. Té un peix anomenat Marlon. Beu i fuma de forma intermitent. Té el nas aixafat i tort a causa d’una baralla en els seus dies de patrulla. Creu una mica en poders sobrenaturals, mèdiums… i no se n’està d’acudir-ne quan ho creu necessari, el que li comporta algun problema amb la seva cap, la comissària Alison Vosper, anomenada la número 27, un plat agredolç, tan semblant al seu tarannà, que serveixen al restaurant de menjar xinès de la ciutat que hi ha prop de l’estació.

    Escolta els Beatles, Miles Davis o Sophie Ellis-Bextor. Llegeix als grans filòsofs i un dels seus llibres preferits és The Occult, de Colin Wilson. També li apassiona instruir-se constantment en nous mètodes policials per ser més eficaç en la seva tasca, com la tècnica d’observar els ulls per saber si l’interrogat menteix, un sistema prou eficaç que ha après gràcies al seu interès en la programació neurolingüística.

    Té al seu despatx una col·lecció de tres dotzenes d’encenedors clàssics. Juga una partida setmanal al pòquer amb companys i ex policies. Utilitza un vell rellotge Seiko, regal de la seva dona Sandy, desapareguda de sobte el 1998, en estranyes circumstàncies sense deixar rastre. Roy va fer tot el possible per trobar-la, fins i tot anar a mèdiums. Encara pensa que algun dia tornarà. En un principi, Sandy sembla ser l’única dona que Roy ha estimat, tot i que de mica en mica comença a enamorar-se de Cleo Morey, l’atractiva cap del Departament de Patologia Anatòmica.

    Van veure Sandy a una plaça de MunichEn un moment donat, uns amics creuen haver vist, a Sandy a Munic, ciutat fins on es desplaçarà el comissari desitjós de posar fi al misteri que l’obliga a pensar, cada vegada que s’enfronta a un nou assassí, que potser la seva dona porti tot aquest temps segrestada, que jegui morta sota terra des de llavors o fins i tot que se n’anés amb un altre home per iniciar una nova vida. Els dubtes respecte a aquesta desaparició martiritzen a Roy Grace, no li permeten passar pàgina i posen en perill la seva nova relació amb Cleo Morey.

    Roy Grace dirigeix un equip de gent capaç i preparada, tot i que també ha de fer front a interessos polítics i companys malintencionats i incompetents. El sergent Glenn Branson, cinèfil, alt, negre i calb com una bola, és el seu millor amic, company de treball, de pub i ocasionalment de pis a causa dels seus problemes matrimonials. Eleanor Hodgson, la seva secretària o ajudant de suport a la gestió. Joe Tindall, científic. Frazer Theobald, patòleg. Dennis Pouds, cap de premsa de la policia de Sussex. La sergent Bella Moy, sempre menjant rajoles de xocolata Maltesers. L’agent principiant Emma-Jane Boutwood. El guapo inspector Cassian Pewe. L’horrible Norman Potting amb el seu aspecte descurat i insinuacions sexuals, un personatge redimit en fer descobriments per mitjà del seu diligència.

    El passat a BrightonDe vegades, a Grace li agrada anar al museu de la ciutat i contemplar els gravats i les aquarel·les de les èpoques passades de Brighton, dels temps del vell moll i cotxes de cavalls, quan els homes es passejaven amb barrets de copa i usaven bastons amb empunyadures de plata. Però mirant al seu voltant se n’alegra de viure al segle XXI i a Brighton and Hove, que s’ha transformat en una de les ciutats més de moda al planeta.

    La platja de Brighton amb les seves típiques casetesUn dels plaers de Brighton és la seva vitalitat. Amb només 250.000 habitants, la ciutat és una vasta combinació de moltes coses. És a prop de Londres, però té una costa magnífica i està envoltada per alguns dels paisatges més bells del món.

    Situada al sud de Londres, Brighton ofereix platja i bon clima, cosa molt difícil de trobar a les Illes Britàniques. Arribar-hi és ben fàcil ja que està ben comunicada per carretera i per tren amb la capital. Té un llarg passeig marítim i una platja, que encara que no és de sorra fina, és ideal per oblidar que estàs en la freda Gran Bretanya.

    La adormida vila de pescadors de Brighton es va fer famosa a finals del fegle XVIII quan el príncep regent George (després rei Jordi IV) va encarregar a John Nash el Pavelló Reial d’inspiració índia com sumptuosa residència d’oci i descans. És notable pel seu aspecte oriental exòtic dins i per fora.

    El pavelló reialEl seu interior és un encreuament delirant d’estils asiàtics. No hem d’oblidar que en el període en què va ser construït Gran Bretanya estava estenent el seu domini per Àsia formant lun gran imperi colonia. La recerca de nous repertoris decoratius en fonts allunyades de la tradició clàssica, la llibertat creativa i l’incipient ús del ferro fan d’aquesta construcció un reflex fidel de les tendències del moment. Aquest magnífic palau va ser venerat per la societat moderna Regency i segueix sent un distintiu de la ciutat. També és la llar d’algunes de les millors col·leccions i exemples de l’estil chinoise a Gran Bretanya.

    El Pavelló està format de diversos cossos i coronat per cúpules bulboses, torres i minarets entre els quals sobresurt la cúpula central. Hi s’harmonitzen elements xinesos, islàmics i hindús el que li dóna aquest aspecte exòtic.

    Una de les típiques postals victorianes de Brighton són els molls amb les seves atraccions. El Brighton Pier és conegut com el Pleasure Pier (Moll d’Esbarjo), i és un gran centre recreacional on es pot trobar de tot, des de llocs de menjar ràpid, bars, restaurants, discoteques i fins a un parc d’atraccions.

    El Brighton Pier

    És un dels molls més antics i llargs del món. Mesura aproximadament 524 metres, i la seva construcció original data de finals del segle XIX, per l’arquitecte Richard Moore, sent obert al públic el maig de 1899. Antigament comptava amb un auditori/teatre que va ser reemplaçat per l’actual una galeria comercial fàcilment reconeguda com la gran cúpula del moll.

    El Brighton Pier il·luminatAl final de la construcció també té diverses atraccions infantils, com una cascada, un tobogan gegant i dues muntanyes russes, a més d’un conjunt de museus i incloent també diversos espectacles infantils a l’aire lliure.
    El
    Brighton Pier
    és tot un símbol de la ciutat i la seva silueta al costat del mar forma un bell paisatge sobretot de nit amb les seves llums brillant sobre l’aigua.

    El West Pier (Moll Oest) ja no és accessible des de la riba a causa de la caiguda de la passarel·la que l’unia amb la terra. El 2003 la sala de concerts del Moll va patir un incendi per causes desconegudes. L’esquelet del West Pier En l’actualitat, el moll és pràcticament inexistent i només es pot veure l’esquelet del que alguna vegada va ser el moll més famós del món. En el seu lloc està previst construir el i360, una torre d’observació de 183 metres. La moderna torre ha estat dissenyada pels mateixos arquitectes del London Eye a Londres.

    I per acabar de resseguir els passos de Roy Grace, no podem deixar de visitar North Laine, un fabulós laberint de carrerons serpentejants, ple de pintoresques botigues , restaurants i cafès.

    Ideal per passejar i explorar-lo mandrosament. Sovint es troben músics amenitzant els carrers, el que ens permetrà descansar prenent un cafè i gaudir de la història als sons de jazz en viu.

  • Roy Grace a la Biblioteca Roy Grace a la Biblioteca
  •  

    El pavelló reial


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Intruders

    Intruders de Juan Carlos Fresnadillo En la seva última creació Juan Carlos Fresnadillo ens proposa dues històries en paral·lel, una que passa a Madrid i una altra a Londres. D’una banda tenim al personatge de Juan, interpretat per Izán Corchero, un nen de 7 anys que cada nit imagina que un terrorífic intrús, que anomena Carahueca, entra a la seva habitació per portar-li, la seva mare Luisa, interpretat per Pilar López de Ayala, està desesperada i recorre al pare Antonio, paper que realitza l’actor Daniel Brühl, per intentar resoldre el problema del petit Joan.

    Rodatge de IntrudersD’altra banda, l’adolescent Mia, Ella Purnell, descobreix un vell conte que també parla de Carahueca, un monstre obsessionat amb robar un rostre, i des de llavors comença a veure-ho cada vegada que es fica al llit, amagat en el seu armari a l’espera que s’apaguin els llums. Els seus pares, John, interpretat per Cliff Owen, i Sue, Carice van Houten, intenten calmar-la i explicar-li que només està tenint malsons. Però una nit, després de presenciar un accident laboral, John també comença a veure a Carahueca.

    Els actors de Intruders al Festival de DonostiJuan Carlos Fresnadillo va dirigir Esposados a l’any 1996. Aquest èxit sobtat li va permetre estrenar altres pel·lícules com Intacto o 28 semanas después, abans de ficar-se en el projecte d’Intruders. Ha aconseguit dins del cinema espanyol un prestigi al nivell de Alejandro Amenabar i això l’ha portat a que el realitzador nord-americà Steven Spielberg li hagi ofert dirigir un projecte finançat per la seva productora Dreamworks.

    La pel·lícula s’anomenarà Wednesday i serà un thriller ambientat a la ciutat de Los Angeles, on es desenvoluparà una persecució desesperada a l’estil del videojoc BioShock, i es presenta com una gran oportunitat d’acostar el talent d’aquest jove director al centre mundial del món del cinema.

    Intruders és novetat aquesta setmana a la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La difícil reconciliació dels espanyols: de la dictadura a la democràcia

    El darrer llibre de Santiago CarrilloSantiago Carrillo va ser un històric dirigent del Partit Comunista Espanyol que ha mort aquest dimarts a l’edat de 97 anys. Es tracta d’un dels polítics que millor condensa el que va ser el segle XX a Espanya, els episodis van de la lluita contra el franquisme a la defensa de la incipient democràcia.

    Perseguit per l’ombra de la seva participació en la Guerra Civil espanyola, en la qual va combatre al costat del bàndol republicà quan tot just era un jove dirigent, Carrillo va ser un protagonista fonamental de la transició espanyola, com abans ho havia estat de la lluita contra el règim franquista, monopolitzada en gran part pel partit que ell va dirigir durant diverses dècades amb decisió, afrontant els durs anys de l’exili, amb diversos enfrontaments amb l’ortodòxia soviètica a la dècada dels vuitanta i finalment, als noranta, ajudant a aconseguir noves aliances entre l’esquerra europea.

    Santiago CarrilloEl seu darrer llibre La Difícil reconciliación de los españoles: de la dictadura a la democracia, escrit l’any passat, acosta al lector al paper de l’esquerra en el camí cap a la democràcia. Pràcticament des que va tenir edat de treballar, Carrillo es va dedicar a la política i sempre des de l’esquerra. Va militar primer a la UGT i més tard en el Partit Comunista d’Espanya, des del qual va desenvolupar tota la seva carrera política i gairebé sempre des de l’exili o la clandestinitat. Però des de 1977, quan el partit aconsegueix ser legalitzat, Carrillo es converteix en una de les figures clau de la política de reconciliación nacional, com es veurà en aquest llibre, en el qual recull els seus principals escrits i discursos des d’aquells anys fins a l’actualitat, en què, apartat de l’activitat política com a tal, Carrillo va seguir donant conferències, publicant articles i participant en diversos debats, mantenint sempre una gran clarividència en el seu discurs.

    Santiago CarrilloSantiago Carrillo a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

    Entrevista digital a Santiago Carrillo (El Pais, 2006)

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Headhunters, de Jo Nesbø

    Headhunters. Jo NesboJo Nesbø és tot un fenomen social a Noruega. Nascut el 1959, se li coneixia com a cantant i compositor, abans de fer el salt a l’economia i la literatura. Des que el 1997 va publicar la primera novel·la de la sèrie del policia Harry Hole, se li ha aclamat com el millor escriptor policíac de Noruega. I, sens dubte, és un referent de l’última gran fornada d’autors del gènere negre escandinau. Ha guanyat pràcticament tots els grans premis, com el Glass Key Award, el Riverton Prize i el Norwegian Bookclub Prize.

    Porta camí de convertir-se, si no ho ha fet ja, en un autor de culte. Amb Harry Hole però també sense, com en aquest cas. Headhunters és la primera novel·la de Nesbø que no pertany a la saga de Harry Hole, que li ha donat fama internacional i consolidat com un dels grans autors europeus del gènere negre.

    Els personatges clau d’aquesta història, Roger i Diana Brown, Clas Greve i Lotte Madsen, tenen un punt en comú: cap d’ells és bo en el sentit estricte de la paraula bo. Sobreviuen sense mirar-se al mirall i únicament es diferencien entre si pel que estan disposats a deixar en el camí en el seu intent de seguir endavant quan els seus espais de comoditat es posen cap per avall.

    Un, Roger Brown, és el millor caçatalents d’Oslo, un home encantador, un xic acomplexat pels seus 168 centímetres d’alçada, el tipus ideal si no fos perquè viu per sobre de les seves possibilitats i ha de robar obres d’art per no arruïnar-se, i per pagar la seva obstinació de no tenir fills i haver obligat la seva dona a avortar. Diana li correspon, d’entrada, amb l’engany, les banyes i la traïció. El tercer, Clas Greve, de passat inquietant i present dubtós, vol obtenir un lloc de treball que només el headhunters té el poder d’atorgar… i ho vol aconseguir al preu que sigui, mentre que el quart personatge, Lotte, que es revela com un ésser dèbil, que no pot desprendre d’aquest passat que la lliga inexorablement…

    El dia que Roger coneix Clas Greve, tot sembla somriure. No només és el director executiu ideal que ell estava buscant per treballar en una empresa de GPS, sinó que a més és propietari d’un quadre de Rubens d’incalculable valor. Roger comença immediatament a planificar el robatori de l’anhelada tela, però quan inicia els preparatius, posa en marxa un mecanisme implacable amb què entraran en joc altres caçadors de caps ben diferents i la seva vida donarà un tomb. Aviat descobrirà que cometre el delicte només serà un més dels seus problemes.

    Headhunters
    és com una gran matrioska russa que alberga al seu interior diferents històries dins d’altres històries. Totes independents però totes lligades a aquests personatges que busquen sobreviure i aspiren a aconseguir aquest equilibri en la culpa, a la vergonya, en els remordiments i també en el perdó.

    Aquesta novel·la de Jo Nesbø, de gran èxit en els països on s’ha publicat, té la seva versió cinematogràfica dirigida per Morten Tyldum i en la nostra cartellera des del 24 d’agost, s’ha convertit en el film noruec més exportat de la història. Hollywood ha comprat els drets per a un posterior remake.

    Llibres

  • La estrella del diablo
  • Headhunters
  • Petirrojo
  • Némesis
  • El redentor
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »