Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juliol, 2012

Kharitos i Grècia, entre el passat i el present

Panoràmica d’Atenes

La novel·la negra dels darrers anys acostuma a incidir en les cada vegada més importants tensions socials, la degradació laboral, el buit existencial, la desmesurada cobdícia dels individus i la creixent debilitat de les institucions. Factors que, tots plegats, han conduït a la crisi que patim.

Un exemple el tenim en els llibres de l’escriptor grec Petros Márkaris que aborden els clàssics temes de la novel·la negra, com són la corrupció, les diferències entre justícia i llei o la mesquinesa dels poderosos, sense deixar de banda el poder del sector econòmic i la capacitat per moure les coses a la seva conveniència.

Les novel·les del comissari Kostas KharitosA través de les investigacions de Kostas Kharitos, comissari de la Direcció de Seguretat de l’Àtica, que transcorren entre taurons financers, peixos grossos de la política, immigrants espantats i gent corrent, ens fa un recorregut dels últims anys de la història recent de Grècia.

El comissari és testimoni de l’accelerada transformació d’un país que ha passat en pocs lustres d’una dictadura militar a una democràcia “tutelada” per partits i grups de poder, i d’una societat encara tradicional en molts aspectes a una altra que es modernitza a marxes forçades i deixa massa valors en el camí.

La seva mirada sobre l’Atenes contemporània és irònica i escèptica, i les seves opinions, contundents i políticament incorrectes. Kharitos sempre anomena les coses pel seu nom, fins i tot per riure-se’n de les ànsies internacionalistes de la Grècia post-olímpica i, per criticar la gestió de la greu crisi econòmica que afecta al món occidental.

A primera vista, Kostas Kharitos no és un home dotat de molts encants: malhumorat, cridaner, intransigent… Tot i no sentir-se especialment orgullós, ha acceptat el seu passat a la policia durant la Junta Militar dels Coronels, que sempre va ser sospitosa d’avenir-se amb el poder dels militars i que comptava amb una llarg historial de repressions. Per a aquella policia va haver de treballar Kharitos, fill d’un carrabiner, i allí va conèixer a companys sense pietat i enemics amb noblesa. D’aquesta època li ha quedat el seu bon amic Zisis, un comunista assidu visitant de les presons on el comissari exercia d’auxiliar de tortures. Dues postures irreconciliables del món en el passat, que s’adonen que comparteixen idèntica desorientació en el present.
 

Kostas KharitosEls trets que més ressalten del protagonista són, d’una banda, la seva lucidesa i escepticisme davant la sospitosa prosperitat del seu país i, d’altra, la seva afició als diccionaris. De mica en mica se’ns va fent simpàtic perquè conserva un fons d’integritat, ingenuïtat i honradesa malgrat tot el que ha viscut.

Està casat amb Adrianí, addicta a la televisió i gran cuinera. Una dona de fort caràcter que no li estalvia discussions ja que les seves visions del món són radicalment oposades. Adrianí representa en certa manera els convencionalismes, pero és un pou de saviesa popular i d’instint de supervivència que potser és ara mateix la millor basa de què disposa la gent per encarar el que se’ns ve a sobre.
 

La seva filla Katerina és la seva debilitat i el símbol de la millor inversió que va fer aquesta generació seduïda pels cants de sirena del consumisme: l’educació de la seva descendència i el replantejament del paper de la dona. La coneixem com a estudiant en les primeres novel·les i més endavant com Doctora en Dret. El seu nòvio i més endavant marit és Fanis, metge que va salvar a Kharitos de morir infartat.

GrèciaEl fabulós paisatge descrit per Màrkaris es completa amb una sèrie de secundaris impecables: el polièdric Guikas, el seu cap immediat, que es mou com una anguila pel empantanegat mar del joc de poder en el departament i en les relacions amb la premsa i els polítics, Kula, antiga secretària de Guikas, ara en l’equip de Kharitos amb els policies ajudants Dermitzakis i Vlasópulos, el forense Staurópulos, el cap de policia científica Fakidis, el de la policia antiterrorista Stazakos, Sotirópulos, periodista de cròniques de successos…

Kharitos recorre els carrers d’una Atenes pre i post-olímpica a bord del seu ranquejant Mirafiori, una prova de la seva honradesa i sentit comú: mentre mitja Grècia va en cotxes nous que no poden permetre’s, ell s’aferra al seu vell vehicle, que es converteix en un personatge per dret propi. Les seves xacres exasperen al comissari, però se les arregla per portar-lo a través dels atapeïts carrers d’Atenes, ciutat sobredimensionada i sempre a la vora de l’infart circulatori, amb llargues caravanes, clàxons i insults.

AtenesAl segle XIX, quan es va construir la capital al voltant de l’Acròpolis, Atenes tenia només 12.000 habitants, ara passa dels quatre milions, la tercera part dels ciutadans de Grècia. L’Atenes que veiem a través dels ulls de Kharitos és precisament la que sorgeix arran de la incorporació de Grècia a la Comunitat Europea i, de forma especial, de les Olimpíades. En pocs anys, la ciutat ha perdut el seu tarannà provincià a mig camí entre Europa i Àsia que la caracteritzava per esdevenir una gran capital, plena de grans edificis, hotels de disseny, botigues luxoses i restaurants cars, fruit d’una bombolla especulativa que no responia a una bonança econòmica generalitzada i de la qual només semblen haver gaudit una petita minoria.

Atenes de nitPodem seguir-lo amb ritme cinematogràfic des que surt de casa cada matí fins que se’n va a dormir a la nit. De forma gairebé obsessiva, igual que esmicola la societat grega contemporània, ens dissecciona l’itinerari de cada un dels seus trajectes des del carrer Aristokleous, al barri d’Analipsis on viu, a la Direcció Central de Policia a l’Avinguda Alexandras però també a qualsevol altre punt de la ciutat.

A Atenes val la pena portar a sobre un exemplar de Defensa cerrada, on una vegada i una altra, recorre pràcticament tots els barris de la capital grega, patint gairebé sempre terribles embussos per molt que canviï la seva estratègia de circulació. Si arribar al seu treball pot resultar una odissea en algunes ocasions, assolir els pobles de la costa es transforma en una proesa heroica.

Però, contràriament al que es podria pensar, Atenes és una ciutat molt recomanable per passejar. Té molt per veure i disposa d’un dels carrers de vianants més llargs d’Europa que permet recórrer els llocs arqueològics més importants de la ciutat: el Temple de Zeus Olímpic, l’Àgora i l’Acròpolis, vissible des de qualsevol punt de la ciutat.

Al conjunt de l’Acròpolis s’accedeix a través d’una empinada rampa i unes escales que ens acosten als majestuosos Propileus, deixant a la dreta el Temple d’Atenea Niké, l’Atenea victoriosa, i a l’esquerra la Pinacoteca. Les dues estructures principals eren el Partenó, “la residència d’Atenea Partenos”, literalment la residència de les joves, i l’Erecteión, obert als quatre vents a la banda nord de la Acròpoli, un temple en honor a Atenea Polias, Posidó i Erecteo, rei mític de la ciutat.

Un carrer típic a PlákaJust a sota, trobarem el conjunt històric de Pláka, conegut també com el barri dels Déus, amb els seus estrets carrers enllosats plens de botigues, restaurants i tavernes a l’aire lliure. És un plaer passejar al llarg de les precioses residències neoclàssiques, de colors càlids i brillants que rivalitzen amb la profusió de buganvílies.

MonastirakiMolt a prop, el barri de Monastiraki, juntament amb Pláka un dels més més antics i característics de la ciutat d’Atenes. El seu destí sembla irremeiablament vinculat al comerç i a l’artesania. Amb els seus carrers estrets i places asimètriques i petits edificis d’influència otomana i bizantina, és el lloc on cada diumenge al matí van els atenesos a l’immens Pazari o mercat de les puces, que invaeix tots els carrers del barri, a comprar o vendre alguna cosa.

La plaça SyntagmaI al centre, la plaça Syntagma, és un dels llocs més concorreguts i populars d’Atenes. A qualsevol hora del dia és plena de gent, asseguda als bancs o passejant. En els seus quioscs es pot comprar de tot.

forma rectangular i és el punt d’inici d’avingudes importants d’Atenes: Amalias, Vassilissis Sofias, Eleftheriou Venizelou, Stadiou, i Ermou, el principal carrer comercial d’Atenes.
 

Poques vegades surt Kharitos d’Atenes, i quan ho fa és sempre per qüestions familiars: unes vacances amb Adrianí, el doctorat de Katerina a Tessalònica, el segrestament del vaixell on viatjaven la seva filla i el seu gendre a Creta

MykonosA Defensa cerrada ens trobem al comissari i a la seva dona a Mykonos d’on surt a cor que vols degut a un terratrèmol. Segons la mitologia, l’illa va ser nomenada així per l’heroi Mykono, fill d’Apol·lo, per tant és l’illa de la llum. D’aire molt típic, compta amb unes bellíssimes carrerons ben estrets i costeruts amb cases cúbiques i blanquíssimes amb esglaons, portes i finestres de fusta, balcons de colors intensos, a més, dels seus molins de vent i les seves esglésies petites i luxoses.
 
I a Accionista mayoritario, Kharitos es veu obligat a deixar la seva ciutat per dues qüestions oposades, la primera és per viatjar fins a TessalònicaTessalònica per acompanyar a la seva filla el dia que defensa la seva tesi doctoral.

Tessalònica és la segona ciutat de Grècia i una de les principals destinacions universitàries del país. Des de les muralles, la vista panoràmica que es té de la ciutat és, simplement, magnífica. Tessalònica s’estén a dreta i esquerra. Es remou inquieta, agitada pel bullici dels seus carrers i dels jardins dels campus, que rares vegades es troben solitaris. La llum del dia es reflecteix constantment en els telèfons mòbils i les ulleres de sol dels estudiants.
 

Poc després, per celebrar el seu doctorat, Katerina, acompanyada de Fanis, s’embarca en un ferri a l’illa de Creta per realitzar un creuer. Tot d’una, el vaixell és segrestat per un comando terrorista. Costa cretenseEl Greco, així es diu el vaixell, porta entre els passatgers, a part de ciutadans grecs, que són la majoria, a nord-americans, britànics, russos, espanyols… però res no se sap dels segrestadors. Així que el comissari i la seva dona es dirigeixen a Creta per ser a prop de totes les negociacions.

Creta
és coneguda per la seva bellesa natural i el seu variat paisatge, amb muntanyes imponents, profundes gorges i nombroses coves que desemboquen al mar. La costa sud de Creta, amaga petits pobles pesquers, on només podem accedir-s’hi per mar. El lloc ideal per fondejar un vaixell segrestat.

En el següent títol Muerte en Estambul, Kharitos fa de turista a Turquia i, com sempre, per a desesperació d’Adrianí, les coses s’embolicaran. Però no travessarem fronteres…

Kostas Kharitos a la BibliotecaKostas Kharitos a la Biblioteca

Atenes des del mar


Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Jocs Olímpics de Londres 2012

El Parc Olímpic de Londres

Els XXX Jocs Olímpics comencen avui a la ciutat de Londres, i finalitzaran el proper el 12 d’agost. Aquesta serà la primera ciutat a ser seu de les Olimpíades en tres ocasions havent estat ja amfitriona els anys 1908 i 1948.

El Parc Olímpic serà la seu principal dels Jocs Olímpics i els Jocs Paralimpics 2012. Va ser construït en una antiga zona industrial a Strafford, a l’est de la ciutat de Londres i conté àmplies zones verdes amb quatre mil arbres sembrats i més de 300 mil plantes d’aiguamolls, L’Estadi Olímpici un jardí amb 120 mil plantes de 250 espècies provinents de diverses parts del món, que a més crearà un hàbitat permanent per a diverses espècies d’aus.

Allà es localitza la Vila Olímpica i nou instal·lacions esportives, incloent el Centre Aquàtic i l’Estadi Olímpic on a més de competeticions es duran a terme les cerimònies d’obertura i clausura dels jocs.

Cada un d’aquests espais està envoltat per un riu, jardins en forma de laberint i escultures. A més, es va desenvolupar una secció on es concentraran botigues, restaurants, bars i espais públics a l’aire lliure per a concerts i altres esdeveniments. L’any 2013 serà batejat com Queen Elizabeth Olympic Park.

L’ArcelorMittal OrbitEl parc pot ser observat des de l’ArcelorMittal Orbit, una torre d’observació i la peça d’art públic més gran de Gran Bretanya. Per construir-le es van necessitar 560 metres d’acer tubular vermell. El resultat és una declaració audaç d’art públic permanent a l’una que sostenible, atès que prop del 60% de les 2.000 tones d’acer utilitzades en l’escultura eren d’origen reciclat.

Situada entre l’Estadi i el Centre Aquàtic, els visitants podran pujar fins la part superior de l’ArcelorMittal Orbit en un ascensor i baixar també de la mateixa manera, encara que se’ls animarà a baixar per l’escala de cargol, que té 455 graons i s’ha dissenyat per permetre que els convidats experimentin la sensació d’estar orbitant al voltant de l’estructura a mesura que van baixant.

Logo dels Jocs Olímpics de Londres 2012El logotip de les Olimpiades de Londres representa el nombre 2012 i inclou els anells olímpics i la paraula Londres. El seu disseny modern, exhibit en els colors rosa, blau, verd i taronja, significa dinamisme. A més simbolitza l’esperit olímpic i la disposició dels jocs per atreure la participació del públic. Per primera vegada, el logotip tindrà el mateix disseny per als Jocs Paralímpics. El seu creador va ser la consultora de marques Wolff Ollins.

Wenlock i MandevilleWenlock i Mandeville són les mascotes oficials dels Jocs. Segons el seu autor, Michael Morpurgo, van néixer de les gotes d’acer caigudes de la construcció de l’última biga de suport de l’Estadi Olímpic de Londres.

Representen unes figures futuristes indeterminades. En el seu disseny hi ha infinitat de referències i simbolismes, començant pel seu enigmàtic únic ull, que serveix a tots dos, segons els seus creadors, per observar tot el que passa en la competició, registrant tot a manera d’una càmera de televisió, amb la qual Londres enviarà al món les imatges olímpiques. Els seus noms vénen de dues ciutats angleses, Much Wenlock i Stoke Mandeville.

La torxa olímpica portada per David Beckam a la seva arribada al Regne UnitLa torxa olímpica és l’última dels protagonistes en els preparatius dels Jocs Olímpics. El seu paper finalitza en la cerimònia d’inauguració, donant el tret oficial de sortida a les olimpíades amb l’encesa del peveter olímpic.

La torxa olímpica de Londres 2012, amb una alçada de 80 cm i un pes de 800 gr, el seu disseny s’assembla a una malla daurada, i conté vuit mil forats que representen el nombre de portadors i la distància en milles del seu recorregut. La seva forma triangular vol recordar les tres ocasions en què la ciutat de Londres ha acollit uns Jocs Olímpics.

Londres 2012 serà recordada com la primera olimpíada en la qual el món està connectat a través de les xarxes socials. Hi haurà milers de persones fidels que seguiran els Jocs Olímpics des de casa, la feina i fins i tot el metro. De fet, més persones que mai estaran gaudint dels Jocs Olímpics a Londres aquest estiu des de dispositius mòbils i ordinadors.

Les xarxes socials a Londres 2012Ni el més escèptic pot negar que les xarxes socials jugaran un paper protagonista en l’esdeveniment internacional que comença avui a Londres: fa quatre anys, en els jocs de Pequín només hi havia 100 milions d’usuaris registrats a Facebook. Avui hi ha 900 milions.

A Twitter la història és semblant: als sis milions de comptes que havia registrades el 2008 es van sumar 600 milions en aquests quatre anys.

Entre ells, molts atletes i exatletes. D’acord amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) hi ha 2.014 esportistes o exesportistes olímpics verificats utilitzant les xarxes socials, tots a punt d’oferir les seves opinions i reaccions.

Comunicació però amb limitacionsI perquè hi hagi comunicació entre els atletes i el públic, el COI ha creat el nou lloc The Hub on s’integraran els comptes que els atletes tinguin en Facebook, Twitter, Youtube o Foursquare. El que no es permetrà és la publicació al lloc The Hub d’imatges ni vídeos i tampoc referències a marques, publicitats o publicacions amb fins comercials.

A Facebook, hi ha un portal especialment creat per als Jocs. A Twitter hi ha diferents comptes oficials del COI per on un pot seguir esports específics del seu interès. A més de Facebook, Twitter i Google Plus, el COI també té integrat Instagram, Foursquare i Tumblr.

La Vila Olímpica a LondresS’espera que en els Jocs Olímpics de Londres 2012 participaran més de 10.000 atletes de prop de 204 Comitès Olímpics Nacionals repartits en 29 esports. Els atletes s’allotjaran a la Vila Olímpica, que té excel·lents condicions en els seus més de 2.000 apartaments, així com botigues, gimnasos, facilitats de comunicació, Internet i altres serveis per assegurar una grata estada als atletes participants.

Per primera vegada en la història dels Jocs Olímpics, s’espera la participació de dones en totes les delegacions assistents, ja que els comitès olímpics d’Aràbia Saudita, Catar i Brunei, que per tradició mai les havien inclòs, han decidit la seva inscripció.

Aquest és el Calendari oficial dels Jocs Olímpics Londres 2012. Clicant sobre cada un dels esports, obtindreu informació específica sobre l’evolució de les diferents competicions.

Calendari
 
Juliol/Agost
Cerimònies
Atletisme
Bàdminton
Bàsquet
Boxa
Ciclisme
Esgrima
Futbol
Gimnàstica
Halterofília
Handbol
Hípica
Hoquei sobre herba
Judo
Lluita
Natació
Natació sincronitzada
Pentatló modern
Piragüisme
Rem
Salts
Taekwondo
Tennis
Tennis de taula
Tir
Tir amb arc
Triatló
Vela
Voleibol
Waterpolo
Proves totals
Total acumulatiu
Juliol/Agost
 

 

Vista nocturna de Londres olímpic

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Sangre fría, de Preston & Child

Sangre fría. Preston & ChildDouglas Preston és un escriptor i editor nord-americà que va néixer a Cambridge, Massachusetts, el 26 de maig de 1956. Es va llicenciar en el Pomona College de Claremont, a Califòrnia. Va començar a escriure en col·laboració amb el Museu d’Història Natural Americà, sent en la mateixa època columnista per a la revista Natural History i editor del Curator. Posteriorment va seguir col·laborant amb altres mitjans, escrivint per a publicacions com el New Yorker, el Smithsonian, Harper’s i National Geographic.

Lincoln Child és un editor, analista de sistemes i escriptor nord-americà que va néixer a Westport, Connecticut, el 1957. Va començar a escriure sent un nen, i es va llicenciar en Literatura Anglesa a Carleton College, a Minnesota. El 1979 va aconseguir una ocupació menor a l’editorial St Martin’s Press, pujant graons fins a esdevenir editor, i fundar la seva secció de terror. Finalment va abandonar el món editorial per treballar com a analista de sistemes en MetLife.

En deixar enrere l’edició i concentrar-se en una cosa totalment diferent, Child va començar a trobar a faltar els llibres i va reprendre l’escriptura, publicant Relic, la seva primera novel·la al costat de Preston, que amb el temps va ser adaptada al cinema sota la direcció de Peter Hyams. Va gaudir de gran èxit, igual que altres novel·les que va escriure tant amb Preston com en solitari, el que li va permetre deixar la seva ocupació i dedicar-se plenament a l’escriptura. Les seves obres es caracteritzen per estar repletes de sorpreses i girs inesperats, i se solen enquadrar dins del gènere dels psicothrillers.

Lincoln Child és un gran aficionat a les motos, els lloros exòtics i la literatura anglesa vuitcentista. Douglas Preston, en canvi, s’apassiona pels cavalls, el busseig, l’esquí i l’exploració de la costa de Maine en un vaixell de pesca.

Douglas Preston i Lincoln Child són coautors, fins al moment, de deu novel·les, que s’han convertit en best sellers internacionals.

A Sangre fría ens trobem a l’agent especial del FBI Aloysius Pendergast, que en investigar la mort de la seva esposa Helen s’adona que en realitat no sabia gairebé res d’ella. Després de descobrir que no va ser un accident, té un sol objectiu a la vida: la venjança.

Pendergast i Judson Esterhazy, el germà de Helen, viatgen a Escòcia per gaudir d’uns dies de la caça del cérvol en els Highlands. La intenció de Pendergast és obligar Judson a revelar tots els secrets de Helen i de la seva mort. Però Judson té un altre propòsit: matar Pendergast.

Un dia de boira espessa, tots dos s’endinsen en una zona pantanosa i Judson aprofita l’ocasió per engegar un tret al pit a Pendergast i deixar-lo enfonsat en el fangar. No obstant això, abans d’abandonar-lo, li deixa anar aquestes paraules: “Helen és viva. Judson dóna per mort a Pendergast i informa la policia de l’accident. Però aquesta no aconsegueix trobar el cadàver.

Despietat, Pendergast emprèn la caça dels que el van trair pels pantans de Louisiana, els carrers de Nova York i fins pels erms erms d’Escòcia. Però, el que arriba a descobrir no fa més que entelar la seva visió del què ha passat.

Descobreix que la llengua materna de la seva dona era la portuguesa, que va néixer al Brasil, que el seu oncle havia estat el metge nazi d’un camp de concentració i, el més aterridor de tot, que va haver de fingir la seva mort perquè, si no, el que l’esperava era encara pitjor. Helen està intentant amagar-se d’una organització malèfica que utilitzarà a Pendergast per arribar fins a ella.

Les capes de l’embolic són múltiples i oculten una confabulació l’origen del qual es troba generacions enrere i sembla ser més horripilant del que mai hagués imaginat. Pendergast té la sensació que tot el que creia i tot el que entenia podria haver estat basat en un engany horrible.

Llibres

  • Los asesinatos de Manhattan
  • El círculo oscuro
  • La ciudad sagrada
  • La danza de la muerte
  • El libro de los muertos
  • Más allá del hielo
  • Naturaleza muerta
  • Sangre fría
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    20 anys de Barcelona’92

    Barcelona’92Barcelona’92, 20 aniversariAquest 25 de juliol es compleix el 20è aniversari de la inauguració de la XXV edició dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, declarats com “els millors jocs olímpics de la història”, pel mateix Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional en aquella època.
     

    Van ser uns grans Jocs Olímpics, amb 9.364 atletes d’un total de 169 països participants.La Barcelona olímpica I també triomfals per a l’esport espanyol: es van guanyar 22 medalles, moltes més que en tota la història dels jocs. Tots els esportistes coincideixen que Barcelona 92 va suposar un abans i un després per a l’esport espanyol.

    Barcelona es va convertir, a partir d’aquest moment, en una de les ciutats més destacades d’Europa. La remodelació de la capital catalana gràcies a la cita olímpica va ser espectacular.
     

    La cerimònia inaugural, que encara es recorda, es va realitzar a l’estadi Lluís Companys, i representava l’escena mitològica d’Hèrcules separant els continents d’Europa i Àfrica creant el mar Mediterrani, així com el naixement de la ciutat de Barcelona. Inolvidable el moment que la gran soprano Montserrat Caballé cantava al costat de l’estrella del rock Freddie Mercury a través del vídeo marcador, la cançó anomenada Barcelona.


    La torxa olímpica
    va arribar a l’estadi olímpic després de ser transportada per 9.726 rellevistes a través de 9.339 km per les diverses comunitats autònomes, i el seu últim relleu, l’arquer Antonio Rebollo, esportista paralímpic, va llançar el dard en flames en direcció al peveter situat al capdamunt de l’estadi, encenent el foc olímpic i quedant així inaugurats els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

    Barcelona celebrarà aquest 20è aniversari amb un programa d’actes simbòlics marcats per l’austeritat, com l’exposició Cobi: Ara que tinc 20 anys, un petit homenatge al personatge més emblemàtic dels Jocs: el Cobi, que ha esdevingut un Cobi: Ara que tinc vint anyssímbol universal de la ciutat de Barcelona.

    El 25 de juliol, dia de la inauguració dels Jocs, es farà un relleu de torxes per la ciutat amb atletes olímpics d’aquell any i d’ara, amb una torxa dissenyada per a l’ocasió. L’arribada serà al Museu Olímpic de Montjuïc, amb un peveter petit. L’Ajuntament ha descartat encendre’n l’original pel cost que suposa.
     
    Sempre olímpicsLes celebracions culminaran al mes de setembre, amb les festes de la Mercè. La tradicional cursa equiparà als seus participants amb una samarreta amb el nou logo creat per a la celebració i el lema Sempre Olímpics.

    El Piromusical de Montjuïc estarà dedicat als grans moments col·lectius del 92, amb Constantino Romero de locutor, i els focs de cloenda de la festa major els prendran dos arquers, rememorant l’encesa d’Antonio Rebollo. Els Jocs Paralímpics també tindran el seu homenatge, amb un cupó de l’ONCE commemoratiu.

    Llibres

  • Barcelona : imágenes de los Juegos
  • Memòria oficial dels Jocs de la XXVa Olimpíada Barcelona 1992
  • Cobi al descobert : un tòtem animat
  • Contes

  • Olimpiades’92 amb ulls d’infant. Francesco Tonucci
  • El Robatori de la torxa olímpica. Eduardo Averbuj; il·lustracions Horacio Elena
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    10 pel·lícules per a les vacances

    Les vacances, el bon clima i el bonic paisatge són algunes de les característiques que té el nostre estiu, i que ens impel·leix a practicar activitats a l’aire lliure, però sobretot és un temps que hem d’aprofitar per al descans i també per a l’oci.Cinema per a l’estiu

    L’estiu és l’única estació de l’any en què les hores es dilaten, els segons s’eternitzen i els fotogrames es fan bells sota la posta de sol. Un passeig en bici, uns llargs a la platja o a la piscina, un gelat al passeig, un sopar a la terrassa i encara sobra temps per gaudir d’una bona pel·lícula. I encara que anar al cinema sempre serà un ritual incomparable, és un fantàstic moment per seure còmodament a casa i recuperar cintes que no hem pogut veure o que hem passat per alt.

    A la Biblioteca hem preparat una llista de 10 pel·lícules que mereixen una oportunitat. Possiblement no seran totes del vostre gust, però segur que trobeu algun títol que a rescatar.

    Veureu que hi ha de tot: policies corruptes, amors juvenils i més madurs, pirates, superherois, misteri, música… Una pel·lícula per a cada un.

    No habrá paz para los malvados

    No habrá paz para los malvadosUn dia, l’inspector de policia Santos Trinidad, tornant a casa molt borratxo, es veu involucrat en un triple assassinat. Però hi ha un testimoni que aconsegueix escapar i que podria incriminar-lo. Sants emprèn una investigació destinada a localitzar i a eliminar al testimoni. Mentrestant, la jutge Chacón, encarregada de la investigació del triple crim, avança meticulosament en la recerca de l’assassí fins que descobreix que el que semblava un simple cas de tràfic de drogues és, en realitat, una cosa molt més perillosa.

    La prima cosa bella

    La prima cosa bellaQuè significa tenir una mare bella, vital, frívola i pertorbadora? Aquest és el turment que ha hagut de suportar Bruno, primogènit d’Anna, des que tenia vuit anys. Tot comença en l’estiu de 1971 quan, durant l’elecció de la reina del balneari més famós de tot Livorno, Anna és sorprenentment cridada a la llotja i obté la corona de “la mare més bella”. Això provoca un gran enrenou a la família Michelucci. Des de llavors, comença per a Anna, Bruno i la seva germana Valeria una aventura que conclourà amb una inesperada i commovedora reconciliació

    Invictus

    Invictus
    Adaptació del llibre de John Carlin Playing the enemy. El 1990, després de ser posat en llibertat, Nelson Mandela arriba a la Presidència del seu país i decreta l’abolició de l’“Apartheid”. El seu objectiu era portar a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca. El 1995, la celebració a Sud-àfrica de la Copa Mundial de Rugbi va ser l’instrument utilitzat pel líder negre per construir la unitat nacional.
     

    La boda de mi mejor amiga

    La boda de mi mejor amiga
    Annie és una noia soltera del Mig Oest, que ja passa dels trenta, amb una vida sentimental més aviat precària, a la qual Lilliam, la seva millor amiga li demana que sigui la seva dama d’honor. No obstant això, encara que mai ha exercit aquesta funció, la pobra s’esforça per donar-se-les de snob en la festa anterior al casament. Mentrestant, una altra amiga de Lillian farà tot el possible per arrabassar-li el paper a la inexperta Annie.
     

    Los chicos están bien

    Los chicos están bienNic i Jules són una parella de lesbianes que viuen amb els seus dos fills adolescents: Joni i Laser, ambdós fruit de la inseminació artificial. El que obsessiona els dos nois és conèixer el seu pare biològic, un tal Paul , que va donar el seu semen a una clínica quan era jove. Acabats de complir els 18 anys, Joni s’acull al dret de demanar informació sobre el seu pare i decideix trucar-lo. Després de la cita, la primera impressió és tan positiva, que l’hi explica a les seves mares.
     

    Hancock

    HancockHancock, una espècie de superheroi amb problemes d’alcoholisme, bastant impopular, se sent insatisfet, turmentat i incomprès. Amb les seves accions heroiques, aconsegueix salvar moltes vides, però, alhora, provoca autèntiques catàstrofes. Encara que, en general, la població li està agraïda, la majoria dels habitants de Los Angeles no pot suportar-ho. Un dia que li salva la vida a Ray Embrey , un alt executiu d’una empresa de relacions públiques, Hancock s’adona que és un ésser vulnerable.
     

    Shutter Island

    Shutter IslandEstiu de 1954. Els agents judicials Teddy Daniels i Chuck Aule són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina que estava reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley. Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets i que l’illa amaga alguna cosa més perillós que els pacients. Thriller psicològic basat en la novel·la homònima de Dennis Lehane.
     

    Adiós pequeña, adiós

    Adiós pequeña, adiósLa parella de detectius privats Patrick Kenzie i Angela “Angie” Gennaro són contractats pels oncles de la petita Amanda McCready, de quatre anys d’edat, per trobar la seva neboda desapareguda de casa al barri de Dorchester, a la ciutat nord-americana de Boston, mentre la seva mare drogoaddicta, Helen, estava a casa d’una veïna mirant la televisió. Kenzie i Gennaro hauran col·laborar amb dos policies de Boston, els detectius Remy Bressant i Nick Poole, sota el comandament del capità Jack Doyle, i indagar en els barris baixos fons de la ciutat.

    Piratas del Caribe: en mareas misteriosas

    Piratas del CaribeQuan Jack Sparrow torna a trobar-se amb una dona a qui havia conegut anys enrere, no està segur de si es tracta d’amor o si ella és una estafadora sense escrúpols que ho està utilitzant per trobar la llegendària Font de la Joventut. A tot això, Jack és capturat pel Queen Anne’s Revenge, el vaixell del temible pirata Barbanegra, que l’obliga a unir-se a la seva tripulació, el que li farà viure una inesperada aventura a la que no sap qui li inspira més por si Barbanegra o aquesta dona que torna del passat.

    Chico y Rita

    Chico y RitaPel·lícula d’animació de Fernando Trueba i Mariscal ambientada en La Habana i Nova York, inspirada en la vida del músicBebo Valdés. A la Cuba de finals dels anys quaranta, Chico i Rita inicien una apassionada història d’amor. Chico és un jove pianista enamorat del jazz i Rita somia amb ser una gran cantant. Des de la nit que el destí els junta en un ball en un club de l’Havana, la vida va unint-los i separant-los, com als personatges d’un bolero.
     


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    10 llibres per a l’estiu

    Idees de lecturaGaudir de l’oci i del temps lliure a l’estiu és essencial, sobretot realitzant activitats de tot tipus i diferents al que es pot fer la resta de l’any.

    Tot i així, hi ha alguna cosa en aquesta època que convida a que ens bolquem en viatges imaginaris que ens treguin de la rutina i ens portin per mons de fantasia o realitats llunyanes: és hora de lliurar-li a la nostra ment el preuat regal de la lectura.

    Unes vacances de luxe! Poder llegir sense parar, submergir-nos en un bon llibre, aprofitant les nits fresques o les tardes lliures en què gairebé ningú s’atreveix a sortir al carrer.

    Aquí teniu algunes recomanacions que us fem des de la Biblioteca: lectures que potser teníeu abandonades i que ara podeu gaudir sense presses:

  • L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson
  • L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestraAllan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar tots dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i l’ajuda del grup de pictòrics amics que anirà fent per camí. Aquesta aventura s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home corrent, especialista en explosius, apocalíptic i inculte, com pot ser que sopi amb el futur president Truman? I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment de eufòria etílica, ajudi a Stalin a fabricar la bomba atòmica?

  • Cincuenta sombras de Grey. E.L. James
  • Cincuenta sombras de GreyQuan l’estudiant de literatura Anastasia Steele entrevista al jove empresari Christian Grey es troba amb un home que li resulta atractiu, enigmàtic i tremendament intimidant. La idealista i innocent Anna intenta oblidar-lo però aviat s’adona que el desitja amb totes les seves forces. Incapaç de resistir-se a la intel·ligència i serena bellesa d’Ana i al seu esperit independent, Grey acaba per admetre que també la desitja… però amb les seves pròpies condicions. I quan tots dos s’embarquen en una apassionada relació física, Ana s’adona que està aprenent més sobre les seves pròpies i secretes necessitats del que s’imaginava. Podrà aquesta relació transcendir de la passió física? Podrà Ana sotmetre’s a un Amo com Christian? I, si ho fa, ¿li agradarà?

  • La conjura de Cortés. Matilde Asensi
  • La conjura de CortésAquesta novel·la tanca la trilogia sobre Martín Ojo de Plata i culmina el recorregut de l’autora pel Segle d’Or espanyol, vist aquesta vegada des de la Nova Espanya. Catalina es veu obligada a desemmascarar una gran conjura ideada pels seus enemics per enderrocar al rei d’Espanya. De nou la protagonista haurà d’enfrontar-se a nobles sevillans ja enemics que creia ja vençuts.
    L’aparició d’un mapa que desvetlla on trobar el tresor d’Hernán Cortés jugarà un paper clau en el pla de Catalina per descobrir els traïdors i complir la seva paraula d’acabar amb els Curvo. La doble personalitat de Catalina Solís / Martín Nevares s’enfrontarà, a més de als seus contraris, a un greu perill per al seu equilibri: l’amor.

  • El enredo de la bolsa y la vida. Eduardo Mendoza
  • El enredo de la bolsa y la vidaEduardo Mendoza torna a Barcelona de la mà del cèlebre detectiu boig.
    Corren temps de crisi. Contra la seva voluntat, és a dir, mogut per l’amistat i sense un euro a la butxaca, el perruquer torna a exercir de insospitat gos a la Barcelona d’avui.
    La misteriosa desaparició d’un antic amic del sanatori mental serà el punt d’arrencada per a resoldre un cas de repercussió internacional amb la inestimable ajuda d’un infal·lible equip d’investigadors: l’adolescent Quesito, l’estafador professional Pollo Morgan, la Moski, acordionista carrer, i una infinitat de personatges insòlits.
    Eduardo Mendoza torna amb una sàtira genial sobre l’Europa dels nostres dies, com les que només ell sap fer.

  • La sombra de la sirena. Camilla Läckberg
  • La sombra de la sirenaUn home desapareix a Fjällbacka sense deixar rastre. Tot i que Patrik Hedström i els seus companys de la policia han fet el que han pogut per trobar-lo, ningú sap si és viu o mort. Al cap de tres mesos, el troben finalment congelat en el gel. Quan esbrinen que l’escriptor Christian Thydell, un dels amics de la víctima, fa més d’un any rebent cartes anònimes plenes d’amenaces, tot es complica.
    Christian tracta de restar-li importància, però la seva amiga Erica Falck, qui el va ajudar en l’escriptura de la seva primera i exitosa novel·la, L’ombra de la sirena, és conscient del perill. La policia no triga a comprendre que l’assassinat i les cartes estan relacionats. Algú odia Christian profundament, i aquest algú sembla que no dubtarà a complir les seves amenaces.

  • Quan érem feliços. Rafel Nadal
  • Quan érem feliçosBasada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços comença amb un record que no és ben bé un record, sinó un somni evocat: el protagonista s’ha quedat tancat tota una nit a la pastisseria Puig de la rambla de Girona. A partir d’aquí, Nadal ens fa entrar en un univers ple de sensacions i de gustos, i rememora la ciutat dels seus anys tendres i els de la primera joventut: un dia de pluja intensa, la geografia de les petites botigues del centre… Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

  • La dona veloç. Imma Monsó
  • La dona veloçUna original mirada del gran “mal” contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d’àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim a distingir allò que és “important” d’allò que és “urgent”. La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d’una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d’un cirurgià, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents. “Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d’una família on el que no anava prou ràpid era tard o d’hora exterminat (més d’hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s’autoexterminava”.

  • Solo para mujeres. Marilin French
  • Solo para mujeresLa vida d’unes amigues que viuen, cadascuna a la seva manera, els anys del feminisme i de l’alliberament de la dona a mitjans del segle XX. Qui ens parla en aquestes pàgines és una dona madura que des d’un poblet a la vora del mar recorda els seus dies com adolescent, núvia, esposa, mare estudiant i professora durant els anys cinquanta i seixanta, una època en què les dones es van atrevir a donar un primer pas per saltar-se les regles que els homes havien creat per a elles.
    En aquest viatge a través del temps l’acompanyen altres senyores més o menys lluitadores que dubten i barallen, s’equivoquen i riuen juntes, mentre els seus marits les miren amb ulls indignats, sense comprendre que ells també estan en el camp de batalla.

  • Sin entrañas. Maruja Torres
  • Sin entrañasOriol Laclau i Masdéu, català il·lustre, magnat de la construcció i directiu futbolístic de gran èxit social, mor aparentment per causes naturals mentre gaudeix d’un creuer pel Nil amb els seus millors amics. La seva germana Lady Roxana li confessa a la seva amiga Diana Dial, antiga reportera i investigadora amateur, les seves sospites que Oriol ha estat víctima d’un assassinat. La periodista nota aquest rampa a l’estómac que només pot indicar que un cas requereix els seus serveis. Una falsa lady, un biògraf de fosc passat, una vella glòria de la cançó i un metge massa amic de la inconsolable vídua són només alguns dels estrafolaris personatges que viatjaran de nou pel Nil per buscar el culpable. Una novel·la àgil, divertida i irònica, en la millor tradició d’Agatha Christie.

  • Aquella edad inolvidable. Ramiro Pinilla
  • Aquella edad inolvidableEl futbolista Souto Menaya, “Botas”, ha tocat la glòria i ara coneix l’infern: després d’un gol històric a la final de la Copa del Rei de 1943, la seva carrera s’ha vist truncada per una lesió que l’ha deixat mig invàlid. Ell, que va saltar dels equips locals a l’Athletic de Bilbao, el club dels seus somnis, necessita un treball assegut i accepta el d’ensobrador de cromos, encara que suposi, “com una ganyota d’humor negre”, topar-se amb la seva pròpia foto en les col·leccions de futbol. Souto sap que ha deixat enrere els millors anys de la seva vida, que ha de renunciar a la seva relació amb Irune i al cobejat retir dels seus pares, i ni tan sols el consola aquella edat inoblidable en que de la mà de seu pare “plorava i reia com un mocós davant l’Athletic”. Llavors un periodista truca a la porta amb una temptadora proposta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Camí a Londres: Beijing 2008

    Usain Bolt a la cursa dels 100 metres

    En finalitzar unes olimpíades el balanç no només són les medalles sinó tot allò que ha envoltat la competició durant aquells quinze dies i les setmanes anteriors. En aquest cas, la cita dels Jocs Olímpics de Beijing va donar molt de si amb polèmiques, medalles per terra, els sempre indesitjables casos de dopatge, violència esportiva i altres curiositats que no van deixar indiferent a ningú.

    En les setmanes prèvies la polèmica va esclatar per la censura que el govern xinès va imposar als mitjans de comunicació a la xarxa amb la imposició de no poder parlar del funcionament de la societat xinesa ni fer difusió de contingut que no estava en el mateix discurs del govern oficial, amb el tancament de moltes pàgines web d’informació. Finalment, es va arribar a un acord de mínims pocs dies abans de començar els Jocs Olímpics.

    Lin MiaokeLa gala inaugural va ser el punt de partida. La polèmica va saltar dies després quan es va conèixer que la nena que va aconseguir silenciar l’estadi olímpic del Niu de l’Ocell amb la seva dolça veu i la seva cara d’àngel no era realment la que cantava. Lin Miaoke, la nena i la seva imatge que va donar la volta al món, no era més que una figurant que va fer un playback perfecte durant la gala inaugural mentre Yang Peiyi, entonava la melodia entre bastidors.

    La cerimònia va ser un malbaratament de color i so en què el director de la gala, el cineasta Zhang Yimou, va voler reflectir les diverses etapes de la història del país asiàtic. La invenció del paper, la ruta de la seda o les dinasties imperials, tot va estar plasmat sobre un escenari de gegantines dimensions però que es va quedar petit per tot el conjunt de l’espectacle.

    Un cop endinsat en la competició van aparèixer les primeres notícies de dopatge. La primera va ser la ciclista espanyola Maribel Moreno que es va sotmetre a un control antidopatge a l’arribar a la Vila Olímpica de Beijing. Pocs dies més tard va acabar marxant voluntàriament al·legant un atac d’ansietat. Finalment es va conèixer que el resultat d’aquesta anàlisi va ser positiu.

    El nord coreà Kim Jong Su va ser desposseït de les tres medalles, dues de plata i una de bronze, que va aconseguir en tir olímpic. La gimnasta Thi Ngan Thoung Do va entelar el seu debut com la primera atleta vietnamita que competia de forma individual en una cita olímpica. També va ser caçada l’atleta grega Fani Halkia que va ser or olímpic en la prova de 400 metres tanques a Atenes 2004.

    kobayashi.jpgD’altres han jugat sense trampes però la decepció de la derrota els va fer perdre els nervis. Aquest va ser el cas del lluitador de grecoromana Ara Abrahamain.

    El suec va viatjar a Pequín amb un objectiu: l’or. Finalment es va haver de conformar amb el bronze però en el moment del lliurament de medalles, una vegada pujat al podi i amb la medalla al coll va muntar en còlera i va tirar el trofeu a terra. Després va sortir del recinte al crit de no m’importa aquesta medalla, jo volia l’or.

    Els que tampoc van tornar mai més a una cita olímpica, encara que no per decisió pròpia, són el cubà Ángel Valodia Matos i el seu entrenador després que l’esportista deixés anar puntada a l’àrbitre al cap. L’agressió va suposar la seva desqualificació de per vida. Per finalitzar aquest capítol cal fer menció a una altra protagonista destacada com va ser la nedadora japonesa Hiromi Kobayashi que va haver de ser treta de la piscina pels socorristes durant el seu exercici de natació sincronitzada després de patir un defalliment durant el seu exercici a la piscina olímpica.

    Usain Bolt en els 200 metresEn la natació va ser un altre vegada Michael Phelps el gran protagonista després d’haver aconseguit el millor resultat d’un esportista en uns jocs olímpics amb la consecució de vuit medalles d’or que l’han convertit en llegenda d’aquest esport amb un total de catorze medalles d’or amb les que va aconseguir també a Atenes.

    Yelena IsinbayevaL’altre fenomen que va esclatar a Pekin va ser la figura de l’atleta jamaicà Usain Bolt que va aconseguir dos records del món i la medalla d’or a les disciplines de 100 i 200 metres amb una superioritat insultant respecte als seus rivals directes. Per la seva part, la rusa Yelena Isinbáyeva va fer pujar el seu record del món de salt amb perxa fins als 5.05 metres amb la que va aconseguir una nova medalla d’or.

    Entre les notícies més destacades que van succeir durant tot aquell any olímpic cal destacar en primer lloc la que es va produir al mes de setembre i que ha estat considerada la gènesi de la crisi global en la que es troben els mercats internacionals. Concretament, el 14 de setembre d’aquell any arriba al món la notícia de la fallida del quart banc d’inversions del món, el nord-americà Lehman Brothers, amb el major passiu de la història quantificat en més de mig milió de dòlars que va afectar a unes cent mil entitats financeres i provocà el pànic davant l’amenaça d’una fallida financiera mundial.

    lehman_brothers_.jpgEn el mes de desembre del mateix any es descobreix la major estafa financera de la història: Bernard Madoff, ex president del mercat tecnològic Nasdaq de Wall Street, va desviar uns 37.500 milions d’euros a través d’un hedge fund o un fons d’inversió lliure. En aquell any també va destacar la renúncia del poder de Fidel Castro després de quaranta quatre anys al poder, l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca, i també la victòria de la selecció espanyola a la Eurocopa.

    Les mascotes oficials dels Jocs van estar representades en aquesta ocasió per Els Fuwa i van representar el missatge d’amistat, pau i bona voluntat de la Xina cap als nens de tot el món. A cadascuna de les mascotes de Beijing se li va posar un nom rítmic de dues síl·labes, una forma tradicional d’expressar afecte als nens a la Xina. Beibei és el peix, Jingjing és el panda, Huanhuan és la Flama Olímpica, Yingying és l’antílop tibetà i Nini és l’oreneta. Quan els seus noms s’uneixen, Bei Jing Huan Ying Ni, els xinesos diuen Beijing Li Dóna la Benvinguda.

    Mascotes de Pekin

    Els cinc elements de la natura, el mar, el bosc, el foc, la terra i el cel, es poden trobar en els seus orígens, tots estan presentats estilísticament en formes que representen les profundes influències tradicionals de l’art folklòric i ornamentació xinesos. Cadascuna de les mascotes també simbolitza una benedicció diferent: prosperitat, felicitat, passió, salut i bona sort.

    En l’aspecte esportiu, Xina es va coronar per primera vegada en la història dels Jocs Olímpics com a primera potència mundial, aconseguint cinquanta-una medalles d’or i superant per molt els trenta sis ors dels Estats Units, que portava dominant els Jocs des d’Atlanta 1996. En el còmput global els nord-americans poden, però, presumir d’haver estat la delegació amb més medalles totals amb cent deu, seguida molt de prop per les cent de la Xina. Els organitzadors dels jocs d’aquest any, Regne Unit, va aconseguir quaranta set medalles, dinou d’elles d’or, i va avisar clarament que a Londres 2012 , jugant a casa, vol aconseguir èxits encara més grans.

    Clausura BeijingLa cerimònia de clausura va ser una festa de perfecció estètica memorable, en què els focs artificials i la cultura xinesa van tornar a tenir un paper protagonista en l’espectacle ideat pel director de cinema i coreògraf Zhang Yimou que va tornar a deixar bocabadats a tots amb una cloenda plena de llum i brillantor.

    Els focs artificials, inventats per la Xina fa dos mil·lennis, van obrir la festa dibuixant el compte enrere, des del número 29, per ser Pequín els Jocs de la vintena novena Olimpíada, fins al zero, i, com en la inauguració, milers d’extres van tornar a prendre l’estadi amb vistosos vestits. Més de mil ballarines adornades amb campanes de plata, carros amb tambors que van recordar la parafernàlia del Circ del Sol, i actors saltant, corrent i volant per l’aire en al·legoria del Citius, Altius, Fortius olímpic van escalfar l’ambient per l’arribada de els atletes al Niu d’Ocell per donar la benvinguda als propers Jocs Olímpics de Londres.

    Niu d’Ocell

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Que es pot esperar quan estàs esperant?

    Les actrius protagonistes

    Estàs embarassada i vius a diari el simtomes dels nou mesos de gestació, ets candidata a fugir de la calor, acostar-te a la sala de cinema més propera i gaudir d’aquesta proposta cinematogràfica basada en un conegut llibre d’ajuda per a dones embarassades, que va ser tot un èxit de vendes ja fa una pila d’anys però que encara es pot trobar en les llibreries a dia d’avui degudament actualitzat. El seu argument segueix els avatars de fins a cinc parelles que afronten la paternitat i el primer embaràs en diverses circumstàncies però sempre divertides o quasi.

    Que es pot esperar quan s’està esperant està considerada la bíblia de l’embarassada, on s’inclou totes les novetats en el camp de l’embaràs, el part i el postpart, amb un pla de preconcepció, informació sobre l’elecció del metge, mètodes alternatius per al part, segon embaràs, bessons, relacions sexuals durant la gestació i tots els símptomes comuns i no comuns de l’embaràs. Amb una nova secció, en la darrera edició, dedicada a les mares treballadores, un capítol ampliat per als futurs pares, una dieta de l’embaràs posada al dia, i també il·lustracions mensuals del desenvolupament del nadó.

    El seu director Kirk Jones ens proposa una mirada actual a l’amor a través dels ulls de cinc parelles amb unes històries que s’entrellacen i que comencen a conèixer l’emoció, els temors, l’humor i els mals de cap mentre es preparen per embarcar-se en el major i més meravellós viatge de la seva vida: ser mares i pares.
     

    És una proposta principalment destinada a parelles que estan esperant un fill, a dones embarassades o que vulguin estar-ho aviat, també a tots aquells que han passat per aquesta emocionant experiència de nou mesos de durada i que vulguin passar una bona estona recordant els seus moments més importants, a través d’unes històries plenes d’ironia que segur ens provoquen algun somriure.

    Llibres

    Qué se puede esperar cuando se está esperando

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los buenos suicidas, de Toni Hill

    Los buenos suicidas. Toni HillToni Hill (Barcelona, ​​1966), és llicenciat en Psicologia. Fa més de deu anys que es dedica a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors que ha traduït trobem a Dennis Lehane, Harlan Coben i Peter May.

    Un bon dia, Toni Hill es va adonar que els carrers de Barcelona s’havien quedat sense detectiu que els patrullés i va crear un nou inspector: l’inspector hispano-argentí Héctor Salgado, que acaba de fer els quaranta, la seva dona l’ha deixat per una dona, té una relació difícil amb el seu fill i no acaba de quallar en el cos de policia autonòmic. Potser el seu únic refugi sigui el cinema, la seva gran passió.

    Treballa a la Comissaria Central de Plaça Espanya i els seus companys són el comissari en cap Lluís Savall, la subinspectora Martina Andreu, l’agent Leire Castro i l’agent Roger Fort.
     

    Si a El verano de los juguetes muertos l’equip investiga si la caiguda d’un noi d’un balcó ha estat un estúpid accident o alguna cosa més, a Los buenos suicidas s’ocupen del presumpte suïcidi de la secretària d’uns laboratoris cosmètics. Mentrestant, Leire Castro, de baixa prematura per maternitat, decideix dedicar les sis setmanes que li queden d’embaràs per buscar l’exdona de Salgado, desapareguda fa 6 mesos.

    Nit de Reis de 2011. Sumida en plena crisi econòmica, Barcelona és ara una ciutat més freda i plujosa. La desaparició de Ruth, la seva exdona, obsessiona a Héctor Salgado, que no pot agafar la son i fuma un cigarret darrere l’altre. De matinada, encara insomne, rep una trucada del nou agent a les seves ordres: la secretària del director general d’una coneguda empresa de cosmètics s’ha llançat a les vies del metro. Potser aquest cas que li acaben d’assignar pugui fer-li oblidar per estones la seva desgràcia.

    Sembla un cas menor, però amb el pas dels dies Salgado anirà descobrint que després d’aquest presumpte suïcidi s’amaga una complexa i perillosa xarxa de mentides.

    El director financer d’una companyia de cosmètics mata la seva dona i després se suïcida. El que sembla un cas de violència domèstica portat a l’extrem es revela com quelcom molt més complex en trobar indicis que el relacionen amb una altra mort. En el món de l’empresa, les mentides són només la façana d’un mal major.

    Mentrestant, l’agent Leire Castro, atrapada a casa per una baixa mèdica prematura, a mes i mig de donar a llum, també pensa en el cas mai tancat de Ruth. És un misteri al qual no pot resistir. I encara que en el seu estat no hauria d’emprendre una investigació, en el seu caràcter està no aturar, insistir, enderrocar aquestes façanes que sempre amaguen mals majors.

    No sospita que pot destapar perills que ningú havia imaginat.

    Llibres

  • El verano de los juguetes muertos
  • Los buenos suicidas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Algunes sèries per passar l’estiu

    WeedsJa estem endinsats en l’estiu, i és temps per descansar i passar relaxadament els dies i que millor forma de fer-ho que enganxar-se sanament a una sèrie de televisió. Aquí us deixem unes propostes per aprofitar els dies calorosos que vindran i refrescar-se amb una bona proposta seriada.

    Weeds.

    Weeds és una comèdia que gira entorn un grup de residents d’un barri ric, Agrestic, els quals estan immersos en el consum i la distribució de marihuana. Tot transcorre en un barri residencial ric de Los Angeles anomenat Agrestic. on viu Nancy Botwin que després de la mort del seu marit comença a traficar marihuana per tot el barri per poder mantenir la seva criada i un estil de vida propi de la classe mitjana amb aspiracions. Es pot veure la setena temporada per Canal +.

    Juego de Tronos

    Aquesta mateixa nit a Antena 3 comença la sèrie més popular d’aquests darrers mesos. Es tracta de l’arribada a televisió en obert del primer llibre de la saga de Cancion de Hielo y fuego de George R. Martin. En un món medieval imaginari anomenat Poniente conviuen set regnes que lluitaran per tenir el poder del tron de ferro i dominar a tots els territoris on fa més de dos segles que vivien els dracs que dominaven el món amb la dinastia Targarien ja pràcticament extingida. La lluita de poder i traïcions la protagonitzaran els Starks i els Lannister i no hi haurà cap tipus de treva en aquesta sèrie d’HBO.

    Desperate Housewives

    Aquesta primavera la cadena Fox a Espanya ha estrenat la vuitena i darrera temporada d’aquesta sèrie que ens planteja quelcom més que una caricatura sobre les mestresses de casa, i persegueix temporada darrera temporada sense descans al seu principal objectiu: oferir un retrat mordaç dels barris residencials de classe mitjana alta, llocs plàcids en els quals no passa mai res, però que a l’interior de seves precioses mansions oculten un torrent de passions, vicis, secrets inconfessables, addiccions i problemes que alimenten la ficció de la qual ha estat una de les grans estrelles de la televisió actual. Es pot veure actualment a Divinity.

    American Horror History

    Un altre sèrie de la Fox que en aquesta ocasió gira entorn d’un matrimoni que acaben de mudar-se des de Boston als Angeles amb la seva filla per emprendre una nova vida, lluny d’un passat una mica fosc que han deixat enrere. No obstant això, les coses no seran massa tranquil·les en la seva nova destinació, començant per una antiga mansió plena de secrets, tants com els que semblen amagar la seva veïna del costat; o la mestressa de claus de la casa, o Larry, un antic resident de la zona. Es pot veure a Cuatro.

    True Blood

    Aquesta sèrie d’HBO ha estat un gran èxit des de la seva estrena a Estats Units fa uns anys i que ja està per la cinquena temporada. El seu argument se centra en un petit poble de Louisiana anomenat Bon Temps, i en com la seva gent ha d’adaptar i enfrontar-se als canvis que s’han produït en la societat des que els vampirs van sortir a la llum pública i en especial en com les criatures de la nit i el seu món afecten la vida d’una cambrera amb telepatia. Aquesta sèrie també es pot veure actualment a Cuatro.

    Hi ha molta varietat de sèries televisives que es poden veure per la petita pantalla en obert, codificat i també a través de descarregues per la xarxa. Us hem fet la proposta de cinc d’elles però ens deixem segur algunes realment espectaculars, però potser ens podeu parlar vosaltres, quina es la vostre sèrie preferida?, alguna ficció amagada que no ha sigut aclamada per la crítica?,… Bon estiu i bones sèries!.

    Ned Stark

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »