Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2012

Chen Cao i Xangai, entre la poesia i la sang

Xangai

Qiu XiaolongCompromès amb els moviments democràtics del seu país natal, l’escriptor i poeta Qiu Xiaolong ofereix en la seva obra un bon retrat d’una Xina on coexisteixen un vertiginós creixement capitalista i els seus acompanyants: l’especulació immobiliària, la corrupció administrativa, el luxe i el sexe dels nous rics, amb el recent passat maoista, el no tan llunyà del colonialisme i el sempitern de l’Imperi del Mitjà.

En les seves novel·les, una barreja d’intriga policíaca, investigació política i retrat sociològic, Qiu Xiaolong ens mostra la cara de la Xina moderna, amb les ferides i cicatrius que ha deixat en ella el seu recent passat i les tensions que genera la seva desenvolupisme actual mentre a nivell polític s’intenta mantenir un equilibri. L’autor ens mostra una societat desigual on conviuen la pobresa més extrema amb la riquesa de fills privilegiats dels caps del partit i els nous empresaris. I a través del seu personatge Chen Cao retrata magistralment l’olor dels barris humils i el fals oripell dels negocis moderns.

L’inspector Chen Cao a XangaiChen Cao és inspector en cap de la policia a la ciutat de Xangai. Els noms xinesos s’escriuen primer el cognom i a continuació el nom. Per això l’inspector és conegut sempre com Chen, un home que tot i no ser del partit, té bons contactes que el protegeixen i impulsen la seva carrera dins de la Direcció de Policia de Xangai. És conscient de la seva avantatjosa situació enfront de persones d’origen similar al seu i roman del costat del règim, no sense experimentar conflictes personals.

Chen Cao és un home molt sociable, la seva capacitat per fer favors i que altres se’ls faciin no té límits. Això fa d’ell un home amb infinits contactes els quals usa com a hàbils eines per als seus objectius investigadors. No obstant això, la seva vida personal no funciona com seris desitjable, ja que és incapaç de mantenir una vida sentimental plena.

Universitat de BeijingDestaca també la seva gran cultura. Es va doctorar en literatura occidental a la facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat de Beijing. És un home sensible, que cita sovint textos clàssics i moderns tant de la literatura occidental clàssica com de la xinesa. Els poemes, aforismes i proverbis xinesos estan sempre presents en les seves reflexions i corren paral·lels la poesia i la sang. Ha traduït al xinès grans novel·les policíaques les quals ha estudiat en detall obrint la veta psicològica en les investigacions del seu departament.

Malgrat la seva joventut, Chen té un càrrec de certaUna ciutat de contrastos importància i gaudeix del privilegi poc habitual de tenir un petit apartament. No és el normal, la gran majoria de la gent viu en cases de diversos pisos on només tenen una habitació per a tot: hi cuinen, mengen i dormen. És molt difícil aconseguir un apartament individual. La mateixa mare de Chen, ja vella, viu en una d’aquestes habitacions comunals.

Té un ajudant de 40 anys, el detectiu Yu Guangming. La seva dona Peiqin, que porta la comptabilitat de dos restaurants, també intenta ajudar-los, així com el Vell Caçador, pare de Yu, un antic policia que col·labora en la resolució d’alguns casos. Aquests personatges secundaris ens porten a un Xangai diferent del de Chen, menys elitista i més a prop de la crua realitat quotidiana dels seus habitants.


Ver mapa más grande

El marc de les seves novel·les està localitzat al Xangai de la dècada final del segle passat. El capitalisme, els rics emergents anomenats butxaques plenes i la occidentalització del país es barreja amb les tradicions comunistes i el envaniment de la figura de Mao.

ATradició i modernitat través dels ulls de l’inspector Chen, ens endinsem en una ciutat tremendament especial, marcada pels contrastos entre tradició xinesa, presència colonial i el desenvolupament econòmic personalitzat pels impressionants gratacels que conformen l’Skyline, la imatge més representativa de Xangai.

Xangai és la ciutat més poblada de la Xina, i un dels ports més importants del món. Es va fundar fa més de 700 anys al costat del delta anomenat Zhangjiang a l’est del Mar Xinès. Actualment, s’ha convertit en un gegant financer, industrial, cultural i turístic.

Considerada com la capital econòmica de la Xina, a la vora del mar, amb un importantíssim port i dividida en dos pel riu Huangpu, Xangai impressiona pels seus altíssims gratacels i els moderns edificis de la riba dreta del riu. El Bund des del riu HuangpuTant amb la llum del dia, com il·luminats a la nit; sigui des de la zona del Bund, al peu dels edificis o en un creuer pel riu, la vista és impressionant.

El Bund, conserva alguns edificis d’origen gòtic, romànic, neoclàssic, barroc i renaixentista que constitueixen un llegat del primer districte comercial de la ciutat i recorden uns primers anys del segle XX marcats per la presència i la influència de les potències europees a la ciutat de Xangai i en altres parts de la Xina. Una imatge que es veu encara més consolidada amb l’arquitectura i la tranquil·litat de Xintiadi, el barri francès, et transporta de Xangai a Europa en uns pocs carrers.

El Pudong, amb el Shanghai World Financial Center, la Jin Mao Tower i la futura Shanghai TowerA la vora oposada, l’àrea de Pudong ofereix una visió més moderna de la ciutat. A finals dels anys 80 el Govern de la ciutat es va obstinar a convertir l’àrea de Pudong en una espècie de Wall Street d’Àsia. Els paisatges de les riberes del riu van patir molt aviat un canvi radical amb la construcció d’imponents gratacels, entre els quals destaquen la peculiar Torre de la Televisió, també coneguda com Perla d’Orient. Amb una alçada de 468 metres, forma un conjunt amb el Pont Yangpu al nord-est i el Pont Nanpu al sud-oest, representant a “dos dracs jugant amb perles que cauen del cel sobre un plat de jade”. Juntament amb el Shanghai World Financial Center, la Jin Mao, i la Shanghai Tower de més de 630 metres, que està en fase de construcció, fan de l’skyline de Xangai un dels més impressionants del món actualment.

El MaglevCom a mostra de l’avanç tecnològic de la ciutat, Xangai és l’única ciutat del món que compta amb un tren de levitació magnètica. Aquest tren, conegut com Maglev, és capaç d’aconseguir una velocitat de 431 quilòmetres per hora deixant estupefactes els seus viatgers.

Un venedors de crancs, al carrerPerò Xangai, al cap i a la fi, tot i els seus gratacels, els seus carrers i centres comercials o les restes colonials europees, no deixa de ser una ciutat xinesa en la qual es mantenen els costums tradicionals i la manera de vida típica de qualsevol altra ciutat: sempre amb molta gent, molt trànsit i moltes parades al carrer.

Els jardins YuyuanUna versió més moderna i turística de la Xina més tradicional la trobem en les proximitats del Yuyuan, el jardí de la Pau i la Salut, al cor del casc antic de la ciutat que s’omple de gent, sobretot durant el cap de setmana.

Un bonic jardí construït al segle XVI en l’època de la dinastia Ming, que en només 2 hectàrees concentra els elements fonamentals de la jardineria xinesa, creant milers de paisatges i escenes diferents, amb estanys, pavellons, muralles…

No cal allunyar-se molt per arribar al carrer més comercial de la ciutat, Nanjing Lu on Chen Cao i els seus companys solen trobar restaurants barats per menjar plats típics de Xangai. Amb uns 6 km de llarg, Najing Lu s’estén des de la plaça del poble fins al Riu Hungpu i es divideix en dos trams: el Nanjing Dong Lu, a l’antiga concessió francesa i la Nanjing Xi Lu. Val la pena visitar-lo al vespre, quan l’il·luminen els neons.

Els carrers de Shanghai a la nit

El magnífic paisatge nocturn magnífic de Xangai és un dels punts principals que perduren en la ment dels visitants. Quan es pon el sol, l’acció no s’atura a Xangai: Hengshan Road, un dels populars barris d’oci nocturn de la ciutat, amb els karaokes i sales de festes dels que són habituals els “butxaques plenes”, o Middle Huaihai Road, coneguda com els Camps Elisis de Xangai.

Llibres

  • El caso de las dos ciudades
  • El caso Mao
  • Cuando el rojo es negro
  • Seda roja
  • Guies de viatge

  • Beijing, Shanghai, Xi’an. Marc Morte
  • Beijing y Shanghai. E País/Aguilar
  • Lo mejor de Shanghai. Damian Harper
  • Xangai nocturn

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Faraday: Herman Dune

    Herman Dune

    Ha estat el darrer en confirmar la seva presència al Faraday que va començar ahir en un concert gratuït a la Plaça de les Neus, i a partir d’aquesta nit continuarà a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú amb aquest grup que s’ha convertit en un dels més destacats reclams per als assistents d’aquest esdeveniment musical, guardonat amb el premi ADEG d’aquest any per la seva cada vegada més gran projecció internacional, que augmenta en cada edició des de l’any 2004.

    Herman Dune el componen els músics francesos David-Iver Herman Dune y Néman Herman Dune, coneguts per al públic per un dels anuncis d’una popular cervesa a l’estiu, que ens aproparan la música del seu darrer treball anomenat Strange Moosic publicat a l’any 2011. Aquí la seva música sona bastant més pop que altres, allunyant-se així una mica de l’aire íntim que envoltava el seu anterior disc Last year in Zion.

    Strange MoosicEs tracta d’un disc feliç, una mica estrafolari i divertit, que aconsegueix l’empatia a l’instant amb les seves melodies folkies que conviden a tancar els ulls i teletransportar-nos a un indret d’Amèrica. Com fan habitualment en anteriors treballs, la música de Herman Dune ens explica històries de forma directa, sense ornaments i sense data de caducitat i la podrem gaudir aquest cap de setmana a la ciutat.

    El nom original era Herman Düne quan es va formar aquest grup francès allà per l’any 1999 que per aleshores el formaven tres músics, que es van reduir posteriorment ja que la banda es compon actualment de David-Ivar Herman Dune a la guitarra i posant la veu; i Neman Herman Dune que s’ocupa extraordinàriament de la bateria. Niemen, que és de Suïssa, va substituir Ome ex-bateria a principis de 2001. Finalment, a l’any 2006, André Herman Dune va sortir de la banda i per aquest motiu es va perdre la dièresis en el nom del grup per transformar-se en el que són avui.

    Entre els seus treballs discogràfics també es troben Turn Off the Light (2000), They Go to the Woods i Switzerland Heritage (2001), The Whys and the Hows of Herman Düne & Cerberus Shoal, aquest va ser una col·laboració conjunta amb Cerberus Shoal durant l’any 2002. I per finalitzar també ressenyar altres treballs del grup com Mash Concrete Metal Mushroom (2003), Not on Top (2005) o Giant (2006).

  • Faraday 2012
  • Herman Dune a Myspace
  • La alegre melancolía de Herman Dune
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Beginners

    Inteligente, dolorosa pero a menudo muy divertida. Elle.

    Els actors protagonistesBeginners és una pel·lícula que mostra la història d’un jove dissenyador gràfic que des de petit es va criar sota el concepte de matrimoni on l’única motivació que unia als seus pares era el tractar d’aparentar una relació matrimonial normal, forjant situacions que tard o d’hora es escaparien de les seves mans.

    Després de morir la mare, el pare li revela que durant tota la seva vida matrimonial ell va ser homosexual i que mai va intentar viure-la explícitament per respecte a l’amor que la seva dona li havia dedicat, tot i que ella sabia de la seva homosexualitat. Després de molts anys d’una sexualitat silent i per fi revelada, el pare d’aquest dissenyador s’assabenta que té un càncer terminal que no prolongarà per molt temps els seus dies de vida.

    En aquesta història se’ns presenten les relacions personals amb originalitat, lluny de caure en els tòpics. La història del fill amb el seu pare, en la qual es tracta l’homosexualitat en la vellesa, és pràcticament autobiogràfica. Potser aquest enfocament fa que es tracti amb enorme comprensió i tendresa una problemàtica social que avui encara apareix en diferents situacions i entorns. De tota manera, encara que les dues històries paral·leles formen un tàndem complementari, sembla un cop endinsat a l’argument que funciona millor en el seu resultat final la història d’amor.

    Entre els actors protagonistes trobem a Ewan MacGregor interpretant el paper del dissenyador gràfic anomenat Oliver, Christopher Plummer que interpreta al seu pare, i Mélanie Laurent que és la que dona vida a Ana com una dona d’esperit lliure i molt oberta a tot tipus d’experiències.

    Beginners està disponible aquesta setmana com a novetat a la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El rostro de la maldad, de Julián Sánchez

    El rostro de la maldad. Julián SánchezJulián Sánchez va néixer a Barcelona el 1966 i viu a Sant Sebastià des del 1993. Tota la seva vida ha girat al voltant de dues passions fonamentals: la literatura i el bàsquet.

    En el pla esportiu va arribar a desenvolupar la seva activitat a nivell professional participant com a àrbitre durant cinc temporades a la Lliga ACB. Encara avui segueix vinculat al món de l’esport com a responsable tècnic i formador.

    Quant a la literatura, es declara lector apassionat, eclèctic i compulsiu. I aquesta mateixa passió, varietat i intensitat és la que intenta transmetre en totes les seves obres.

    El rostro de la maldad, és el segon títol de la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per l’inspector David Ossa, un policia fosc i melancòlic amb un peculiar do sobrenatural per olorar la mort i introduir-se en la ment dels malvats, que al mateix temps apareix com una mena de maledicció que marca la seva vida. Només el seu cap i el seu company coneix el do de David, així que l’arribada d’una nova cap provocarà una situació, en principi, complicada per al protagonista.

    La investigació d’una sèrie de robatoris impossibles que continua amb una sèrie de desgraciats accidents de artificiers, submergirà a l’inspector David Ossa en una investigació que es convertirà en la seva cacera més complexa de la seva carrera, posant en perill la seva pròpia vida, en un escenari completament fora del comú: la Barcelona subterrània …

    Caldrà remuntar-se al dia 29 de febrer de 2008 per descobrir l’origen de la història. Un avís de bomba als Grans Magatzems de Barcelona posa en marxa el protocol d’emergència, amb menys d’una hora per posar fora de perill prop de cinc mil persones. El lloc es converteix en un infern, mentre l’inspector i artificier Alejandro Martín, que es troba fora de servei i passejant prop del lloc, s’ofereix per coordinar els seus des de l’interior.

    Alejandro es lliurarà al màxim i es sacrificarà per salvar vides, però serà víctima d’una traïció per la que estarà a punt de perdre la vida. Pateix greus ferides i perd la memòria. Quan la recupera recorda que un dels seus companys va deixar que es precipités a les flames i que els altres que es trobaven allà presents no van fer res per impedir-ho.

    Martín acaba sent donant per mort després de l’incendi de l’hospital on es recuperava, circumstància que aprofitarà per posar el seu únic objectiu: descobrir la identitat d’aquells que van intentar matar-lo i dur a terme el seu pla de venjança.

    El ritme de la novel·la és frenètic i els protagonistes ens aniran mostrant les seves diferents cares mentre es van desvetllant històries del passat que han marcat els esdeveniments del present. Per sobre de tots, destaca David Ossa, amb la seva personalitat malenconiosa, complexa i fosca, que intenta trobar la felicitat, al mateix temps d’atrapar l’esmunyedís assassí.

    Llibres

  • El anticuario
  • La voz de los muertos
  • El rostro de la maldad
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    50 coses que cal saber sobre el teu embaràs

    Llibres

    Llibre recomanatL’embaràs suposa un gran canvi en el cos de la dona i un vaivé de sentiments i emocions. Però res d’això ha de ser motiu de preocupació ni evitar que es gaudeixi del meravellós procés que té lloc dins el cos de la futura mare.

    En aquest manual s’exposen, de forma clara i il·lustrades amb imatges, cinquanta situacions comuns en el desenvolupament de l’embaràs: des dels procediments habituals per confirmar si estàs embarassada fins útils consells per a suportar els primers dies al costat del futur nadó.

    Amb aquest llibre que us proposem es tindran explicacions concises de les situacions més habituals en un embaràs, així com respostes a moltes de les situacions habituals, quins controls mèdics heu de tenir o fins i tot quines són les senyals que són importants per estar alerta.

    A més, ens introdueix en la fase culminant de l’embaràs, amb informació de què succeeix tant en el moment del part com en el postpart.

    Aquesta novetat sobre l’embaràs està disponible a l’espai Raco de Mares i Pares de la Sala Infantil de la biblioteca.

    Bloc

    Us proposem un bloc on es pot trobar informació sobre la maternitat, l’embaràs, la lactància materna, alimentació nadó, consells per l’embaràs i molta informació sobre els infants i la vida en família.

    El club de las madres felices

    Llibres

    50 cosas que debes saber sobre tu embarazo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    I Trobada de Clubs de Lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf

    I Trobada de Clubs de Lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf

    L’Auditori de VilafrancaEl divendres 22 de juny va celebrar-se a l’Auditori Vilafranca la I TROBADA DE CLUBS DE LECTURA DE LES BIBLIOTEQUES DE L’ALT PENEDÈS I EL GARRAF, organitzada amb l’objectiu de potenciar l’intercanvi cultural entre persones que comparteixen els mateixos interessos: la lectura i el diàleg.

    Els 250 participants han llegit alguna de les obres de l’escriptor vilafranquí David Monteagudo i han realitzat la seva pròpia tertúlia en els clubs de lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf.:

    Fin

    L’acte va ser una excel·lent oportunitat per als diferents clubs per a conversar amb David Monteagudo i fer les preguntes o comentaris que els han sorgit amb la lectura de les seves obres.

    L’autor i la seva obra publicadaDesprès dels parlaments del Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca i d’un representant de la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació, Núria del Campo, cap de zona, i Imma Martínez, bibliotecària itinerant, van fer la presentació de l’autor David Monteagudo, el qual va exposar detalladament diferents trets de la seva obra. Posteriorment van presentar els responsables dels clubs de lectura de cada biblioteca, els quals van anar preguntant detalls i aspectes, consensuats pels participants, que els havia sorprès i interessat dels llibres llegits.

    Mentre durava la xerrada, al fons de l’escenari s’anava projectant un Power Point, amb fotografies dels clubs i fragments dels llibres llegits.

    Cal destacar la lectura dramatitzada de diferents fragments de les obres esmentades per part de l’actriu vilafranquina María Rodríguez Sandía. Tot un plaer escoltar-la!

    Un comentari del clubTot plegat va resultar molt atractiu i d’allò més interessant. Per finalitzar, els assistents van ser obsequiats amb una copa de cava.

    És important remarcar la vitalitat que tenen aquests clubs de Lectura, alguns de llarga trajectòria com és La Crisàlide de la Biblioteca Joan Oliva o el Club de Lectura Adults de la Biblioteca Armand Cardona i d’altres biblioteques i també alguns més recents. Els comentaris dels participants entorn de les obres llegides i les ganes de tornar-hi a participar el curs vinent, en són una bona prova del seu estat de salut.

    ENDAVANT ELS CLUBS DE LECTURA!!!

    El 2013 es durà a terme la II trobada dels Clubs de Lectura a Vilanova amb la participació de Mercè Foradada, l’escriptora vilanovina i conductora del Club de Lectura Adults de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Per descomptat, una bona notícia!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    50 anys amb James Bond

    50 aniversariJames Bond, l’agent secret més famós del cinema està d’aniversari. Enguany es compleixen 50 anys de l’estrena de la primera pel·lícula de James Bond 007 contra el doctor No, cinc dècades en les quals hem pogut gaudir amb les aventures i desventures d’aquest agent secret que per mèrits propis s’ha convertit en la franquícia cinematogràfica més longeva de la història del cinema amb un total de 22 pel·lícules en el seu haver. Aquesta primera pel·lícula, dirigida per Terence Young, va marcar una fita per als amants de les històries d’espies i pel·lícules d’acció, amb efectes especials encara primitius però potser més eficaços que els d’avui.

    Qui era James Bond? Un agent secret anglès, refinat, sempre ben envoltat per dones, impassible i irònic encara que li estiguessin posant un ganivet a l’estómac.Ian Fleming En síntesi, un veritable mite per a adolescents i adults de ja diverses generacions, que des dels anys 60 van començar a somiar amb llocs exòtics, actuacions inabastables com l’Aston Martin DB5 i dones de bona i abundant silueta.

    El comandant James Bond, agent 007 del servei secret d’Intel·ligència Britànic va ser creat pel novel·lista anglès Ian Fleming el 1952, any en què va ser publicada la seva primera novel·la, Casino Royale i començava una saga amb una continuïtat que transcendeix l’autor, revolucionant el gènere literari i per descomptat el cinematogràfic en la figura d’un heroi que amb un particular estil propi lluita contra el mal.

    Els cartells de les pel·lículesBond protagonitza les seves pròpies aventures les quals posseeixen un aspecte en comú: el seu treball com a espia internacional i les aventures que es desenvolupen amb cada missió. La seva professió li atorga la denominació d’agent encobert, amb llicència per matar, afiliat al Servei secret d’intel·ligència britànic-conegut actualment com MI6.

    Els seus èxits li han fet convertir-se a través dels seus diferents aventures en un autèntic mite per a adolescents i adults de diferents generacions, que des dels anys 60 van somiar amb posar-se en la pell d’aquest genial agent, assidu de llocs exòtics amb molt de glamour, luxe inabastable, cotxes impressionants i dones que et fan caure d’esquena amb només mirar-les.

    En poc temps l’agent, es va convertir en ídol gràcies als enginyosos dispositius, creats pel doctor Q, que el feien invencible: bolígrafs-pistola, rellotges amb explosiu, motxilla retropropulsora
     
    El primer a posar-se en la pell de l’agent 007 va ser un jove i fins ara insuperable Sean Connery potser l’actor que millor ha sabut portar a la gran pantalla a aquest agent secret, que va protagonitzar cinc pel·ícules des de 1962 a 1967.
    James Bond: els protagonistesDesprés va ser el torn de George Lazenby, el menys conegut de la saga que només va encarnar a James Bond a Al servei secret de Sa Majestat.

    Va ser llavors l’hora de Roger Moore, amb set pel·lícules seguides entre 1973 i 1985. L’agent secret va tenir després la cara de Timothy Dalton en dues pel·lícules, de Pierce Brosnan en quatre i de Daniel Craig en les seves últimes versions: Casino Royale, Quamtum of Solace i ara està rodant Skyfall juntament amb Javier Bardem com a vilà de torn, que s’estrenarà el proper mes d’octubre. Amb Daniel Craig es pot dir que s’ha completat el procés d’humanització del personatge, que s’ha modernitzat perdent part del seu aplom aristocràtic però guanyant en acció. Daniel Craig tira pel dret, colpeja i punt. Sense refinaments.

    La sèrie de pel·lícules tenen un segell distintiu que va més enllà dels directors i actors. Un d’ells són els temes musicals Les noies Bondque acompanyen els crèdits, normalment compostos per músics de renom mundial. Altres elements constants són les dones, les noies Bond, tenen un culte propi en estar recopilades en llibres i programes de televisió, els artefactes tecnològics i també els dolents, que solen ser bastant estrafolaris.

    Sobre la creació del personatge, l’escriptor britànic Ian Fleming va explicar en una entrevista a la revista New Yorker una sorprenent anècdota: “Quan vaig escriure la primera novel·l el 1953 volia que Bond fos un home extremadament insípid, poc interessant, a qui li passen moltes coses. Volia que fos com un instrument desafinat … i quan estava buscant un nom per donar-li vaig pensar que James Bond era el nom més ximple que havia sentit”.

    James Bond a la BibliotecaJames Bond a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    V de venganza, de Sue Grafton

    V de venganza. Sue GraftonSue Taylor Grafton va néixer a Louisville, Kentucky el 1940. El seu pare era CW Grafton, advocat i escriptor de novel·les de misteri. Es va llicenciar en literatura anglesa el 1961 a la Universitat de Louisville i va obtenir diplomatures en humanitats i belles arts. Va treballar a Hollywood com a guionista de pel · lícules per a televisió.

    El 1982 va crear el personatge de la detectiu Kinsey Millhone, segons confessa ella mateixa, per rescabalar-se dels disgustos causats pel seu divorci. Amb 32 anys i dos divorcis a l’esquena, Kinsey treballa com a detectiu privat, ocupant-se de casos rutinaris de reclamacions d’assegurances, citacions judicials… de vegades des del terreny professional o el personal s’enfronta a casos més complicats. El seu mètode particular consisteix a apuntar els fets d’una investigació en fitxes i reordenar fins que cobren sentit. És tossuda per naturalesa i ajudada per la seva intuïció i genialitat sempre aconsegueix arribar al final.

    Ella mateixa es defineix amb aquestes paraules. “Em dic Kinsey Millhone. Sóc investigadora privada amb llicència a Santa Teresa, Califòrnia, i la meva empresa es diu Investigacions Millhone. M’encarrego principalment de treballs alimentaris, com comprovacions d’antecedents, recerca de persones, fraus a asseguradores, lliurament de notificacions legals i localització de testimonis, al que podria afegir algun divorci ple d’acritud perquè no decaigui la festa”.

    Així va començar l’extraordinari Alfabet del Crim de Sue Grafton, compost fins ara per vint títols mereixedors de premis com el Mysterious Stranger Award, el Shamus Award, el Anthony Award i, el 2004, el Premi Ross Macdonald:

    A d’adulteri, B de bèsties, C de cadàver, D de deute, E d’evidència, F de fugitiu, G de guardaespatlles, H d’homicidi, I d’innocent, J de judici, K de Kinsey, L de llei (o fora d’ella), M de maldat, N de nus, O d’odi, P de perill, Q de qui, R de rebel, S de silenci, T de trampa, U de ultimàtum i V de venjança.

    En aquesta ocasió ens trobem a Kinsey Milhone davant d’una situació complicada, ha complert els 38 anys i el regal que ha rebut és un cop de puny en plena cara que li ha deixat amb els dos ulls morats i el nas trencat.

    Ella mateixa s’encarrega de explicar-nos com ha arribat a aquesta situació, mentre buscava ofertes en uns grans magatzems. Observa com una dona gran està robant roba i adverteix als empleats del centre. Aquest succés, en aparença intranscendent, s’anirà complicant, provocarà en la protagonista sentiments de culpabilitat i s’entrellaçarà amb altres casos submergint-la en una investigació que la farà enfrontar-se a un complicat i perillós entramat de casos.

    Una teranyina de relacions perilloses s’estenen a V de venganza. Mentre una dona de tèrbol passat se suïcida en circumstàncies estranyes, un noi pretensiós i consentit que, aclaparat pels deutes de joc, acudeix a un perillós prestador, creient que pot controlar la situació, i la vida d’una jove encantadora està a punt de partir-se en mil trossos.

    Però, a més, Kinsey es topa amb una xarxa de lladres professionals que treballen per la màfia, amb un marit infidel, ric i despietat, amb un policia corrupte tan refermat en el seu càrrec que s’ha tornat immune a les denúncies, relacionat amb l’ex marit mort de Kinsey, amb un gàngster sinistre, brutal i sense escrúpols, personatge clau en la novel·la, que intenta mantenir el “negoci” familiar heretat del seu pare, i amb un vidu solitari que plora la mort de la seva amant, desesperat per obtenir respostes que podrien ser molt pitjors que el dolor de la seva pèrdua.

    Les diferents peces del trencaclosques aniran encaixant al llarg de la narració, mentre assistim al compliment de les paraules de la protagonista en la seva presentació inicial: “Degut a la meva ocupació, els delictes no em són aliens i rares vegades em sorprèn el costat fosc de la naturalesa humana, incloent la meva”.

    Llibres

    * A d’adulterio
    * B de bèsties
    * F de fugitivo
    * H de homicidio
    * I de inocente
    * L de ley
    * N de nudo
    * O de odio
    * P de peligro
    * Q de qui
    * R de rebelde
    * S de silenci
    * T de trampa
    * U de ultimátum

    * V de venganza

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Estrella blava de Joan Miró

    Estrella blavaSegurament el pintor català Joan Miró no es podia imaginar mai els diners que s’arribarien a pagar per una creació artística seva, o sí, però en tot cas no ho sabrem del cert. Aquesta fita s’ha aconseguit amb la seva obra pictòrica Étoile Bleue de l’any 1927 i que ens apropa a un procés progressiu de simplificació de la representació de l’artista.

    El secret d’aquesta venda per 29,2 milions d’euros recau en el significat de la pintura en la totalitat de l’obra de Miró, la seva adequació en qualsevol època, i sobretot que incorpora símbols i elements surrealistes que el pintor faria seves definitivament en les seves obres posteriors. El característic color blau de l’oli va influir no només en els treballs posteriors de l’autor, sinó en les obres d’altres pintors com el letó Mark Rothko i el francès Yves Klein.

    Els jugadors de cartesL’obra de Miró s’ha sumat a la cadena de rècords que s’han batut en els últims mesos en un mercat de l’art en efervescència, en el qual una versió de El crit d’Edvard Munch va trencar el mes passat tots els registres en les subhastes d’art en assolir un preu de 95 milions d’euros, superant així a la pintura de Pablo Picasso anomenada Desnudo, hojas verdes y busto que va aconseguir un autèntic rècord amb més de cent milions de dolars fa prop de dos anys. Aquesta pintura és l’obra més coneguda del món després de la Mona Lisa de Leonardo Da Vinci però no és el quadre més car de la història.
     
    Aquest títol el posseeixen Els jugadors de cartes de Paul Cézanne, pel qual es van pagar 250 milions de dòlars en una transacció privada fa sis anys; també aquell mateix any es va vendre privadament l’obra anomenada No.5 de Jackson Pollock que va recollir 140 milions de dòlars.

    Entwurf zu Grüner RandPerò tornant a aquest any, també cal destacar en aquest subhasta d’art impressionista i abstracte de Sotheby’s el paisatge d’hivern de Claude Monet anomenat La Seine à Bougival de l’any 1869, que es va vendre també per prop de sis mil euros. Finalment la sala de Londres també va aconseguir col·locar una selecció de vuit aquarel·les de Kandinsky, entre les quals hi ha Entwurf zu Grüner Rand, de l’any 1919, que es va aconseguir vendre per dos milions de dolars.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Emili Teixidor, una signatura per al record

    Emili TeixidorL’escriptor català Emili Teixidor, ha mort als 78 anys d’edat. Periodista escriptor i pedagog, va néixer a la localitat barcelonina de Roda de Ter el 22 desembre 1933 i al llarg de la seva vida va cultivar en català la literatura infantil i juvenil, així com també la d’adults.

    De fet, va obtenir el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes (Les rates malaltes), el 1967 i dècades més tard, es va consagrar amb en fer-se amb el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de 1997 per la seva novel·la L’amiga més amiga de la formiga Piga .

    Doctor honoris causa per la Universitat de Vic, comptava també amb els premis de Literatura Catalana i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, i el Sant Jordi de Novel·la.

    El 1995 va ser proposat candidat al premi Andersen, considerat el Nobel de la literatura juvenil, i el 2005 va ser premi de Lectura de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. El 2011 va ser premi Jaume Fuster dels editors catalans en reconeixement a la seva trajectòria.

    Signatura Emili TeixidorDe les seves nombroses obres infantils destaquen Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, L’ocell de Foc, El príncep Ali,Un aire que mata, El soldat Plantat, o 15 són 15.

    La seva novel·la per adults Sic transit Gloria Swanson va rebre el premi de la crítica narrativa Serra d’Or 1979. A aquesta li van seguir Retrat d’un assassí d’ocells i El llibre de les mosques. Laura Sants i Els Convidats es compten entre les seves últimes novel·les per a adults.

    Però cap de les seves obres ha transcendit tant com Pa negre, que va publicar el 2003. Ambientada a la Catalunya interior, a la plana de Vic, en els anys de la postguerra, la novel·la ser molt premiada i va rebre, entre altres, el Premi Nacional de Literatura, el Premi Crexells i el Lletra d’Or.

    Pa negre, va ser portada al cinema en 2010 amb enorme èxit per Agustí Villaronga. La pel·lícula, rodada amb un pressupost modest i alguns actors no professionals com els nens protagonistes, va arrasar en els Premis Goya i va rebre 9 Goyas de l’Acadèmia del Cinema i considerada millor pel·lícula. També va aspirar a representar Espanya als Oscars de Hollywood.

    Un èxit tardà per Teixidor que potser va eclipsar la resta de la seva producció, però alhora li va aportar nombrosos lectors que, després de gaudir la pel·lícula, no van dubtar a acudir a la novel·la.

    Emili Teixidor a la BibliotecaEmili Teixidor a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »