Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2012

Michael Nyman i la seva banda

Michael Nyman BandEl compositor anglès Michael Nyman, conegut per la música per al film de Jane Campion El Piano (1993), ha actuat amb un gran èxit al Palau de la Música de Barcelona amb la Michael Nyman Band, composta per 11 músics, i amb la qual porta més de 30 anys treballant.

La música de Nyman és coneguda principalment per les seves bandes sonores, tot i que de vegades no li agrada aquest concepte que es té del seu treball. “Sóc més que compositor de bandes sonores”, afirma.

Efectivament, Michael Nyman és un dels compositors britànics més innovadors i aclamats, i el seu treball abasta òperes, quartets de corda, bandes sonores i concerts orquestrals.

Michael NymanTambé destaquen les seves col·laboracions amb el compositor Sir Harrison Birtwistle i el cantant Damon Albarn. Entre els seus èxits s’hi inclou l’òpera L’home que va confondre la seva dona amb un barret, basada en el treball del neuròleg Oliver Sacks.

Molt més que un simple compositor, és a més intèrpret, director, pianista, escriptor, musicòleg, fotògraf i cineasta. Considerat com un “home del renaixement”, la seva inquietud creativa i la seva polivalència artística l’han convertit en una de les icones culturals més fascinants i influents del nostre temps.

Nyman s’ha caracteritzat per ser un artista obert, amb sentit de l’humor i imaginació, que li ha permès connectar amb una gran audiència a tot el món.

Cds

  • The Draughtsman’s Contract
  • The Essential Michael Nyman band
  • Gattaca
  • Greenaway revisited
  • Libertine
  • Le mari de la coifeusse
  • The Piano
  • The Piano Sings

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El número de la traición, de Karin Slaughter

    karin

    Nascuda a el 6 de gener de 1971 a Geòrgia, Karin Slaughter, va estudiar en el Geòrgia State però no es va graduar. Més tard, va muntar un negoci de disseny de senyals abans de dedicar-se a l’escriptura, convertint-se en una autora de supervendes gràcies a tres sèries de novel·les de gènere negre ambientades totes elles en el sud dels Estats Units:

               The Grant County Sèries
               The Will Trent / Atlanta Sèries
               The Geòrgia Sèries

    Els seus llibres han estat traduïts a 28 idiomes i ha venut 20 milions d’exemplars a tot el món, encapçalant les llistes de vendes del Regne Unit, Irlanda, Austràlia, Holanda i Alemanya.

    Actualment resideix a Atlanta i col·labora amb el projecte Save the libraries, que intenta evitar el tancament de biblioteques als Estats Units.
     

    Amb els seus llibres, Karin Slaughter ens porta cap a l’interior d’un món terrorífic. Cosa gens estranya, ja que va créixer amb les notícies de Wayne Williams, l’assassí en sèrie més famós d’Atlanta i part d’aquests records i temors estan sempre presents en els seus escrits.

    A El número de la traición Slaughter junta als personatges més estimats i populars de les seves sèries i el resultat és explosiu. L’autora ens fa seguir el progrés de la investigació des de tres diferents perspectives, una per cada personatge. Per descomptat, el fet que ells tinguin problemes personals afegeix un element humà tranquil·litzador i ens transmet que la gent normal pot seguir sent igual de feliç o infeliç convivint amb sentiments de por i estant buscant l’assassí.

    Ens trobem a la doctora Sarah Linton que no ha pogut suportar la seva vida al comtat de Grant i ha fugit a Atlanta on comença des de zero treballant en un hospital. Una nit, un matrimoni gran torna a casa quan, per sorpresa, se li creua en mig de la carretera una dona nua i amb senyals d’haver estat maltractada, a la qual no pot evitar atropellar. La traslladen a la sala d’urgències de l’hospital on la doctora Linton s’ocuparà de la dona

    La policia pentina els boscos circumdants amb la intenció d’esbrinar alguna pista sobre d’on va sortir i si fugia del alguna cosa o d’algú. El detectiu Will Trent, de l’Oficina estatal de Recerca de Geòrgia i la seva companya Faith Mitchel, realitzen un macabre descobriment: un refugi subterrani amb instruments de tortura on presumptament va estar retinguda. La seva sospita que aquesta no era l’única persona que va estar segrestada en tan esgarrifoses circumstàncies queda confirmada poc després amb l’aparició del cadàver d’una dona penjant d’un arbre.

    Trent
    i la seva companya Faith Mitchell començaran a investigar el cas amb l’ajuda de la doctora Sara Linton. La revelació que ambdues dones no només compartien semblances físiques, sinó també un caràcter endimoniat, un estatus professional elevat i un limitat cercle social, donarà peu a continuació a vincles més pertorbadors. Però això no és el pitjor. El psicòpata, que porta a terme una sàdica i delirant lectura d’un passatge de la vida dels apòstols, no ha acabat la seva caça

    El número de la traición és un thriller on la tensió es percep per acumulació, a poc a poc va in crescendo fins arribar a límits gairebé insuportables.

    Llibres

  • El Núm3ro de la tr4ición
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los cuatro fantásticos. La edad dorada

    Els quatre fantàsticsFantastic Four és un grup de superherois creat pel guionista Stan Lee i el dibuixant Jack Kirby el novembre de 1961, un geni absolut. El més gran creador que les vinyetes del còmic americà han conegut. No només va revolucionar el concepte dels superherois, també redefinir les fronteres de fins on es podia arribar en aquest gènere: l’infinit.

    Els Quatre Fantàstics van adquirir les seves habilitats superhumanas després que el coet experimental dissenyat pel científic Reed Richards travessés una tormenta de radiació còsmica en el seu vol de prova. En aterrar, els quatre passatgers de la nau van descobrir que havien estat transformats i que posseïen noves i estranyes habilitats:

  • Reed Richards, un geni científic, multimilionari i líder del grup, desenvolupa una elasticitat extraordinària que li permet estirar i deformar el seu cos a voluntat. A partir de l’accident serà conegut com Mister Elàstic.
  • Susan “Sue” Storm, és la Dona Invisible. Germana de Johnny Storm i núvia de Reed Richards, és la segona al comandament de l’equip. Pot tornar-se invisible i crear camps de força igualment invisibles.
  • Johnny Storm, el germà de Sue pot controlar el foc, projectar boles de foc des del seu cos i volar convertint-se en la Torxa humana.
  • Ben Grimm, vell amic de Reed, es converteix en La Cosa, en tornar-se la seva pell de color ataronjat i de la textura del fang sec, que posteriorment adquireix aspecte petri. La seva força i resistència són sobrehumanes. El seu aspecte monstruós és per a ell una maledicció, ja que li impedeix portar una vida normal, a diferència dels seus companys.
  • En realitat, el nombre de personatges, s’ha incrementat en algun moment de la seva història, a més de variar els seus components. El seu enemic més recurrent és el Doctor Mort.

    Interior de l’edifici BaxterA diferència de gairebé tots els superherois, les identitats dels Quatre Fantàstics no són secretes i mantenen un alt perfil públic, gaudint d’un estatus de celebritats per les seves contribucions científiques i heroiques cap a la societat.

    Han tingut diversos centres d’operacions. Destaca l’ edifici Baxter, en la Ciutat de Nova York, que va ser reemplaçat pel Four Freedoms Plaça, construït al mateix lloc després de ser destruït per Kristoff Vernard, fill adoptiu del Doctor Doom. L’Espigó 4, un magatzem a Nova York, va servir com a centre d’operacions per a l’equip després que Four Freedoms Plaça fos sentenciat a causa de les accions d’un altre equip de superherois, els Thunderbolts. Més recentment, han usat una versió satelital de l’edifici Baxter.

    Des dels seus orígens, l’equip d’aventurers ha usat les seves habilitats per protegir a la humanitat, a la Terra i a l’univers de molts perills. Motivats principalment per la curiositat científica innata de Reed Richards, l’equip ha explorat l’espai, la Zona Negativa, el Microvers, altres dimensions i pràcticament tots els racons, nacions i civilitzacions perdudes del planeta. La concepció general de l’equip els converteix en exploradors, que inclou des de viatges espacials a viatges en el temps.

    Los cuatro fantásticosEl moment de major glòria dels Quatre Fantàstics es troba en una sèrie d’episodis en els quals es concreten definitivament com una família, gràcies al casament de Sue Storm (La Dona Invisible) i Reed Richards (Mr. Fantàstic). Fins al moment els Quatre Fantàstics havien conegut centenars de fantàstics enemics i vilans: invasions extraterrestres, topoides, viatges en el temps…

    Ara, en plena celebració de les cinc dècades de vida dels 4 fantàstics, s’acaba de publicar el tom Los cuatro fantásticos. La edad dorada, que en realitat és la compilació de 22 còmics: els números 44 a 63 amb dates de portada consecutives des de novembre de 1965 fins al juny de 1967, més els anuals 3 i 4 de 1965 i 1966. En aquestes pàgines ens trobem amb la primera aparició dels misteriosos Inhumans, l’arribada del llegendari menjamons Galactus i del seu herald Estela Plateada, i l’amenaça definitiva del Doctor Mort.

    Un còmic que és aventura i emoció en estat pur. Tots els episodis dibuixats per un Jack Kirby en estat de gràcia, i escrits per Stan Lee en què se succeeix l’acció i la invenció a parts iguals, representant el millor d’aquest singular i exitós univers de ficció. En poques paraules, una veritable joia pop.

    Còmics

  • Los cuatro fantásticos. La edad dorada
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Oscar 2012: Caballo de batalla

    War HorseTítol original: War horse

    Any de producció: 2011
    Gènere: Drama. Bèl·lic
    Direcció: Steven Spielberg
    Guió: Lee Hall i Richard Curtis, basat en la novel·la War Horse de Michael Morpurgo

    Intèrprets: Jeremy Irvine (Albert Narracott), David Thewlis, Emily Watson (Rose Narracott), Toby Kebbell (Colin), David Kross (Gunther Schröder), Peter Mullan (Ted Narracott), Niels Arestrup (avi), Eddie Marsan (sergent Fry), Benedict Cumberbatch (major Jamie Stewart), Tom Hiddleston (capità Nicholls), Celine Buckens (Emilie)

      6 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor director: Steven Spielberg
  • Millor fotografia
  • Millor so
  • Millor direcció d’art
  • Millor edició de so
  • Millor banda sonora
  •  

    Ambientada en l’Anglaterra rural i Europa durant la Primera Guerra Mundial, Caballo de batalla, narra l’extraordinària amistat entre un cavall anomenat Joey i un noi, Albert.

    Basada en una novel·la de Michael Morpurgo i dirigida per Steven Spielberg, Caballo de batalla és una de les més grandioses històries d’amistat en temps de guerra, una èpica aventura per a totes les edats, un conte de lleialtat, esperança i tenacitat, ambientat al contrastant entorn de l’Anglaterra rural i d’Europa en temps de la Primera Guerra Mundial. Una inoblidable odissea sobre l’amistat, el descobriment i el valor

    Una família de grangers anglesos compra un fogós poltre de caça en una subhasta, tot i no tenir diners per pagar-lo. El cavall rep el nom de Joey i no sembla ser de molta utilitat per a Ted i Rosie Narracott però el seu fill Albert està decidit a domar-lo i ensenyar-lo, traient el màxim profit al fascinant esperit, la velocitat i la capacitat d’afecte de Joey.

    Albert amb el cavall Joey

    Tots dos es fan inseparables, però quan la guerra esclata seus camins s’aparten ja que el pare d’Albert, per poder pagar el deute que té amb al amo de la propietat on viu amb el seu fill i la seva dona, no té més remei que vendre a Joey al capità Nicholls un culte oficial aficionat al dibuix que promet a Albert que tindrà cura d’ell, i que si sobreviu al conflicte, l’hi retornarà algun dia. Fins i tot escriu al noi per explicar les seves peripècies.

    Quan s’assabenta que Nicholls ha mort en el compliment del deure, malgrat la seva joventut i les dificultats que suposa, Albert no dubtarà a allistar-se per anar a lluitar a França, on creu que pot trobar al seu amic. Allà busca incansablement al seu cavall per portar-lo sa i estalvi a casa. Mentre, aquest viurà diverses peripècies i tindrà diversos amos.

    A partir d’aquí, el cavall passarà de propietari a propietari en un llarg viatge de quatre anys ple de tràgics esdeveniments, de trobades i desencontres. Un periple extraordinari amb el teló de fons de la Primera Guerra Mundial a través dels ulls del cavall Joey. Malgrat els obstacles que troba en el seu camí, el seu coratge serà font d’inspiració per a tots els que es creuen amb el noble animal, tant els soldats britànics de cavalleria, els soldats alemanys o un agricultor francès i la seva néta, abans que la història arribi a un clímax emocional en el cor d’una terra de ningú.

    La Primera Guerra Mundial és magistralment retratada a través de la travessa de l’animal, una odissea de goig i penes, de profund afecte i de gran aventura.

    Llibres

  • Cavall de guerra, Michael Morpurgo
  • DVD

  • Steven Spielberg a la Biblioteca

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    VULL ESCRIURE.CAT

    Vols deixar de ser un escriptor “però”? Vols convertir-te en un escriptor “de debò”?

    VULL ESCRIURE.CATAquesta és la proposta que ens fa Teresa Saborit, conductora del nostre Taller d’escriptura Negre Virtual al seu nou projecte literari en català, que acaba d’aparèixer a la xarxa: VULL ESCRIURE. CAT.

    La idea que ens proposa és senzilla: Cada primer i cada tercer diumenge de mes respondre a una crida, una proposta literària de relat curt, de no més de 500 paraules, seguint el tema proposat en cada crida.

    Cada participant té una setmana de temps per treballar el seu text. Durant la segona setmana de cada quinzena tothom podrà fer-ne una crítica constructiva i votar-lo.

    Fins demà, dissabte 25, a la mitjanit teniu temps de respondre a la Quarta Crida: Perquè jo t’ho prohibeixo. És una mica justet, però si us inspireu, endavant!

    Si més no, el proper 4 de març, que apareixarà la Cinquena Crida ja no tindreu excusa. Animeu-vos a participar!

    VULL ESCRIURE.CAT


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Audiollibre: ¿Qué puedo comer si estoy embarazada?

    ¿Qué puedo comer si estoy embarazada?L’alimentació consisteix en proporcionar al cos les matèries necessàries per seguir funcionant, i la nutrició és un dels resultats de l’alimentació; augmenta la substància dels òrgans en creixement, repara el desgast dels teixits i proporciona energia. Una alimentació correcta de la mare en gestació és clau per dur a bon terme l’embaràs.

    A ¿Qué puedo comer si estoy embarazada? la periodista Elisenda Roca i la doctora Carlota Basil donen respostes clares i pràctiques sobre la correcta nutrició de la mare gestant amb vista a afavorir la salut i desenvolupament del futur nadó, i también passen revista a nombroses inquietuds i tòpics molt habituals entre les embarassades: la por a engreixar-se i l’ansietat que aixó produeix, les nàusees, la gana insaciable, els desitjos… I ho fan amb un estil directe, divertit, actual i sobretot amb molt de rigor.

    A més, ens ofereixen menús per a la setmana amb l’assessorament de la dietista Anna Villanueva. I ens recorden que cal menjar segons les necessitats del futur nadó, el que no vol dir que s’hagi de menjar per dos.

    I si en comptes de llegir el llibre, us estimeu escoltar aquests consells, us podeu descarregar l’audiollibre d’aquest mateix títol que us posa a la vostra disposició la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Oscar 2012: El árbol de la vida

    The Tree of LifeTítol original: The Tree of Life
     
    Any de producció: 2011
    Gènere: Drama
    Director: Terrence Malick
    Guió: Terrence Malick

    Intèrprets: Brad Pitt (Sr O’Brien ), Sean Penn (Jack), Jessica Chastain (Sra. O’Brien), Fiona Shaw (àvia), Irene Bedard (missatgera), Hunter McCracken (Jack jove), Laramie Eppler (RL), Tye Sheridan (Steve)
     

      3 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor director: Terrence Malick
  • Millor fotografia
  • Millor so
  •  

    El árbol de la vida, l’últim treball del director de cinema de culte americà, Terrence Malick, és un cant a la vida, que busca respostes a les preguntes més inquietants, personals i humanes, a través d’un calidoscopi de l’íntim i el còsmic, que va de les emocions més descarnades d’una família d’un petit poble de Texas, als límits infinits de l’espai i del temps. De la pèrdua d’innocència d’un nen, als encontres i desencontres transformadors d’un home, i ho fa amb esglaiament, sorpresa i transcendència.

    Decepcions i esperances seran el teló de fons d’un film que sembla disposat a transmetre un missatge d’amor a través de reflexions sobre la vida i la mort. El film també narra el començament de l’univers fins a la seva destrucció final.

    La cinta és una història impressionista d’una família del medi-Oest americà en els anys cinquanta, protagonitzada per Brad Pitt, Sean Penn i Jessica Chastain, que segueix el transcurs vital del fill gran, Jack O’Brien, al llarg de la pèrdua de la seva innocència i el dolorós ingrés al món dels adults.

    El árbol de la vida

    Mentre Jack veu la figura de la seva mare, bella, innocent i amorosa, com a símbol d’amor i tendresa, el seu pare representa un home que pretén inculcar valors, però amb mà dura, preparant els seus fills per a la lluita per a la supervivència. Quan la malaltia i la mort es facin presents en la seva vida, el Jack adult deixarà enrere la felicitat de la seva infància per transformar-se un ànima perduda perdut en el món modern i carregat de reflexions que inclouran, entre moltes altres qüestions, el perdó cap al seu pare.

    El árbol de la vida és una odissea al lloc més recòndit de l’existència humana. De l’inici de la forma de vida-Big Bang, els dinosaures i la seva extinció, i una nova alba-, a la fi dels temps, tot això enllaçat de manera excel · lent amb els sentiments de la síntesi humana: amor, odi, felicitat, tristesa … Una amalgama de l’espiritual i el còsmic. Un record del nostre pas pel món ple de moments eterns, feliços i dolorosos. No és un film de respostes, sinó de preguntes: Per què estem aquí? Cap a on ens dirigim? Quant de temps ens queda?

    DVD

  • Terrence Malick a la Biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La Habitación cerrada, de Maj Sjöwall i Per Wahlöö

    La habitación cerrada. Maj Sjöwall & Per WahlööMaj Sjöwall , va néixer el 1935 a Estocolm, Suècia. Va estudiar Periodisme i Arts Gràfiques i va començar a traduir llibres de l’anglès a l’edat de dinou anys. Després dels seus estudis, Maj Sjöwall va continuar traduint i va entrar com a directora d’art i reportera per a alguns dels diaris i revistes eminents de Suècia, i també va treballar com a editora a l’editorial Wahlström and Widstrand durant uns quants anys.

    El 1961 va entrar a treballar en una revista anomenada Idun. Aquí va ser on va conèixer Per Wahlöö, amb qui col·laborava en una altra publicació del mateix grup editorial.

    Els dos amics es van convertir gairebé a l’instant en parella. Políticament tenien les mateixes inclinacions, així com en altres aspectes de la vida. D’aquesta manera, no va suposar cap sorpresa especial el fet que tots dos es confesasen que des de feia molt temps havien estat maquinant iniciar-se en l’escriptura.

    Van proposar-se escriure una sèrie de novel·les policíaques, cosa inèdita aleshores encara a Suècia, basades en una societat concreta com la sueca i en un àmbit policial específic que funcionava com un grup de treball concret; criticant alhora la falsa imatge bucòlica de Suècia i com el socialisme havia pogut conviure amb el capitalisme. Cada novel·la havia de basar-se en un crim, i totes les novel·les juntes havien de conformar un Gran Crim, per això el subtítol La història d’un crim. El crim que recorre les deu novel·les de Martin Beck no és altre que el de la socialdemocràcia traint a la classe treballadora.

    El tàndem Sjöwall-Wahlöö va tenir dos fills, Tetz i Jens. Després de la mort de Wahlöö l’any 1975, Maj Sjöwall vacontinuar traduint. També va escriure alguns relats curts i és co-autora de l’aclamada novel·la negra La dona que s’assemblava a Greta Garbo amb l’autor alemany Tomas Ross. Maj Sjöwall és encara la traductora d’anglès, noruec i danès més prestigiosa de tota Suècia.

    La habitación cerrada ens presenta dos casos sense resoldre, tres policies en dificultats i un assassí solt disposat a matar de nou.

    El comissari Martin Beck i el seu equip es troben en una cruïlla en que res sembla tenir relació en si, tot i que tot apunta al contrari: un banc ha estat atracat en una part de la ciutat, mentre que en una altra s’ha trobat un cadàver en una habitació tancada amb pany i clau, sense arma ni cap pista en l’escena del crim. La situació podria ser pitjor?

    Efectivament, en una novel·la de Martin Beck, tot allò que comença malament té l’oportunitat d’empitjorar fins a la seva resolució final.

    Vuitena i antepenúltima entrega de la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel comissari Martin Beck, escrita originalment el 1972 i ambientada en la Suècia natal dels autors, aquesta emocionant història ha estat considerada una de les millors de la sèrie, tant per la seva doble trama molt ben teixida com pel seu sorprenent final.

    Llibres

  • Roseanna
  • El hombre que se esfumó
  • L’home del balcó
  • El policía que ríe
  • El coche de bomberos que desapareció
  • Asesinato en el Savoy
  • El abominable hombre de Säffle
  • La habitación cerrada
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Oscar 2012: Moneyball, rompiendo las reglas

    MoneyballTítol original: Moneyball

    Any de producció: 2011
    Gènere: Drama
    Director: Bennett Miller
    Guió: Aaron Sorkin, Steven Zaillian, basat en un argument de Stan Chervin; a partir del llibre Moneyball de Michael Lewis

    Intèrprets: Brad Pitt (Billy Beane), Jonah Hill (Peter Brand), Philip Seymour Hoffman (Art Howe), Robin Wright Penn (Sharon), Chris Pratt (Scott Hatteberg), Kathryn Morris (Tara Beane), Tammy Blanchard (Elizabeth), Glenn Morshower, Erin Pickett, Sergio Garcia, Jack McGee

      6 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor actor: Brad Pitt
  • Millor actor secundari: Jonah Hill
  • Millor so
  •  

    Moneyball: rompiendo las reglas és l’adaptació cinematogràfica de Moneyball: The art of winning an UNFA game, de Michael Lewis. Dirigida per Bennett Miller, està basada en la història real de Billy Beane, una prometedora estrella del beisbol que, incitat pel fracàs de no haver demostrat al camp tot el que s’esperava d’ell, va enfocar tota la seva naturalesa competitiva cap a l’àrea de la direcció d’equips.

    Com a Gerent General dels Atlètics d’Oakland, Billy s’enfronta a una situació depriment: després de la derrota del seu equip davant els Ianquis de Nova York en la postemporada de 2001 ha perdut, una vegada més, als seus jugadors estel·lars Johnny Damon, Jason Giambi, i Jason Isringhausen a les mans dels clubs grans. Beane fa intents de dissenyar una estratègia per armar un equip competitiu per a la temporada del 2002, però ha de reconstruir-lo amb només un terç del pressupost.

    No obstant això, decidit a crear un equip competitiu tot i busca opcions fora del món del beisbol topant amb les teories innovadores de Bill James. Durant una visita a Cleveland, Beane coneix a Peter Brand, un jove analista graduat d’Economia a la Universitat de Yale, amb idees radicals sobre la forma d’avaluar el valor dels jugadors sobre la base de càlculs estadístics. Beane queda convençut per les revolucionàries idees de Brand nomenant immediatament assistent seu.

    Brad Pitt i Jonah Hill

    Junts s’enfronten a les teories establertes per mesurar l’activitat en el joc i reexaminar-les recolzant-se en l’anàlisi estadístic per ordinador, un sistema fins aquell moment menyspreat per la classe dirigent del beisbol. Arriben a conclusions que desafien la imaginació i cerquen jugadors descartats pels altres per rars, grans, lesionats o problemàtics, però amb habilitats claus poc valorades, com el poc ortodox llançador submarí Txad Bradford i el receptor suplent Scott Hatteberg.

    A mesura que Billy i Peter avancen, els seus nous mètodes i la seva llista d’inútils irriten la vella guàrdia, els mitjans de comunicació, els aficionats i el propi director de camp, Art Howe, que es nega a cooperar.

    A principi de temporada els Atlètics tenen un inici de pobres resultats, el que provoca que el nou sistema de reclutament sigui catalogat com un fracàs. Però Billy Beane, valent-se de la seva posició privilegiada, convenç al propietari de l’equip a mantenir el nou sistema, aconseguint que els jugadors contractats sota les idees seves i de Peter siguin col·locats com regulars en l’equip, i l’equip comença a mostrar una notable remuntada a la taula de classificació de la lliga.

    Els Atlètics arriben a guanyar vint partits consecutius, establint el rècord de la Lliga Americana. La seva ratxa és completada amb una aclaparadora victòria sobre els Reials de Kansas City. Al final de la temporada els Atlètics acaben primers a l’Oest de la Lliga Americana. Però malgrat tots els seus èxits, perden de nou en la primera ronda de la postemporada. Beane està decebut, però satisfet d’haver demostrat el valor del seu nou mètode de reclutament.

    Finalment, l’experiment no només canviarà la forma de jugar, sinó que també aportarà a Billy una nova comprensió que transcendeix el joc i que li farà avançar en el terreny personal.

    Per acabar, en les notes de la pel·lícula se’es diu que Beane va deixar passar l’oportunitat de convertir-se en el Gerent General dels Red Sox de Boston, malgrat una oferta que l’hauria convertit en el gerent més ben pagat en la història del beisbol.

  • No habra paz para los malvados triomfadora ahir dels premis Goya del cinema espanyol.
  •  

    DVD

  • Bennet Miller a la Biblioteca
  • Brad Pitt a la Biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els misteris de la Mona Lisa

    Leonardo da Vinci, i en especial la seva obra mestra, la Mona Lisa, atreu a una infinitat de teories sensacionalistes. Aquesta es la darrera descoberta.

    Se sabia que el Museu del Prado posseïa entre els seus riquíssims fons de pintura una còpia de la Mona Lisa, cosa gens estranya ja que pel món circulen desenes de còpies d’aquesta obra. Però fins fa poc, els conservadors del museu no tenien ni idea de la seva importància: d’una banda un fons negre i pla substituïa al paisatge toscà de l’obra original i, d’altra banda, la pintura estava realitzada en fusta de roure. O això creien.

    Les dues Mona Lisa

    Les pintures sobre fusta de roure eren sovint utilitzades a la fi del segle XV i començaments del XVI per artistes flamencs, el que feia sospitar d’un autor amb aquest origen. No obstant això, un estudi realitzat l’any passat va revelar en realitat la taula era de noguera, un tipus de fusta molt emprat pels artistes italians del moment.

    A aquesta troballa calia sumar-ne una altra, encara més important. Després d’examinar la peça, els restauradors van descobrir que el fons negre de la còpia no era original, sinó un afegit posterior.

    Quan van procedir a netejar aquest fons, va aparèixer amb gran nitidesa el ja famós paisatge toscà que es pot apreciar en la pintura de Leonardo. A més, quan van comparar les fotografies infraroges de la còpia del Prado amb les de l’original del Louvre, van descobrir que els traços ocults eren molt similars i que els dibuixos adjacents de les dues obres es van iniciar al mateix temps. Això només podia significar una cosa: les dues obres havien estat pintades una al costat de l’altra en el mateix estudi de Leonardo.

    En altres paraules: la taula redescoberta va ser realitzada, gairebé amb total certesa, per un deixeble directe de Da Vinci. En concret, es pensa que podria tractar d’Andrea Salai, que va arribar a l’estudi del mestre el 1490, o Francesco Melzi, que es va incorporar més tard, al voltant de 1506.

    El Museu del Prado ha decidit presentar aquesta obra el 21 de febrer fins al 13 de març, quan serà traslladada al Museu del Louvre per a participar en l’exposició L’última obra de Leonardo da Vinci des del 29 de març fins al 25 de juny.

    Leonardo y la Mona Lisa: la historia del mayor enigma del arte, de Donald SassoonSi voleu saber més sobre la Mona Lisa, no us perdeu Leonardo y la Mona Lisa : la historia del mayor enigma del arte de Donald Sassoon, un magnífic llibre amb centenars de fotos i totes les giocondas possibles: de Duchamp, Warhol o Dalí, que desvetlla infinitat d’interrogants suscitats per la Mona Lisa al llarg de la història. Per exemple:

    Que Lisa Gherardini, la madonna del retrat, va néixer el 15 juny 1479 i es va casar amb Francesco del Giocondo quan ella tenia 16 anys i ell, 19 més. Que havia tingut tres fills quan la va pintar Leonardo i que un d’ells ja havia mort.

    Que Mona és un abreujament de madonna, i que li va caure una ene per influència anglesa.

    Que el retrat va ingressar a les col·leccions del Louvre el 1797, quan el museu portava quatre anys obert i Napoleó se la va endur una temporada per penjar-la al seu dormitori.

    Que la fama de la Gioconda és un invent romàntic. Estava en el lloc oportú en el moment oportú: París, la capital del segle XIX. Un temps que es mirava al mirall d’un altre temps: el Renaixement. Théophile Gautier va convertir a Lisa en prototip de dona misteriosa.

    El robatori de la Mona LisaQue el 21 agost 1911 Vicenzo Perugia, antic empleat del Louvre, va robar el quadre. Que el lladre hauria preferit un Mantegna però era massa gran.

    La gent va fer cua per veure el forat a la paret i l’obra va ser reproduïda, com cap altra abans, a les portades dels diaris. Algun va usar el color per primera vegada per a l’ocasió.

    Picasso i Apollinaire van ser acusats del robatori. Aquest robatori va ser decisiu perquè la Gioconda es convertís definitivament en el quadre més famós del món.

    La pintura va ser recuperada dos anys i cent onze dies després del robatori, Perugia va intentar vendre-la al director de la Galleria degli Uffizi, Alfredo Geri, qui es va fer acompanyar de la policia.

    Que ara s’exposa en un vitrina especial protegida per dos vidres antibala trilaminats i separats entre si per 25 centímetres.

    Els llibres sobre la Gioconda i Leonardo da Vinci són tot un gènere. Vasari va biografiar a Leonardo da Vinci; Freud i Paul Valéry van escriure assajos sobre la seva figura; Charles Nicholl va culminar una de les seves biografies més completes i Martin Kemp, alguns dels estudis més amens sobre la seva obra.

    Da Vinci a la Biblioteca Leonardo da Vinci a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »