Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2011

El origen del mal

El origen del mal. Jean-Christophe GrangéJean-Christophe Grangé, nascut el 15 de juliol de 1961 à Boulogne-Billancourt, és llicenciat en Lletres, ha exercit com a redactor publicitari, i des de 1989 va exercir com a periodista i reporter recorrent tot el món per mitjans com Paris-Match, National Geographic, Sunday Times, i després va crear la seva pròpia agència de premsa. En aquests anys va guanyar dos premis importants en el món del periodisme: el Reuter i el World Press.

Des de 1994 s’ha dedicat a la novel·la, aconseguint grans èxits de venda amb els seus thrillers als quals dóna profunditat gràcies a les temàtiques d’actualitat que tracta en ells combinada amb un ritme trepidant. Diverses d’elles han estat portades a la gran pantalla: Els rius de color porpra i L’imperi dels llops.

A la seva nova novel·la El origen del mal, Wilhelm Goetz, d’origen alemany, era el director del cor infantil a la parròquia ortodoxa de la petita localitat francesa on vivia. Ara, el seu cos reposa inert al mig de L’església on ensenyava. El dolor que ha patit ha sigut tant intens que el seu cor ha deixat de bategar, però per què? Ningú és capaç de determinar les causes de la seva mort. L’única pista de què disposa la policia és una empremta trobada prop del cos. És l’empremta d’una petjada petita, molt petita …

Una investigació sembrada d’indicis inquietants que es submergeix en el costat més fosc de la ment humana, que gaudeix amb el dolor. El comandant retirat Karkan, d’origen armeni i membre de la parròquia on ha tingut lloc el succés, i el jove capità Volodine agafen les regnes del cas.

Però la investigació es complica quan el cas es relaciona amb les recents desaparicions de nens a la regió, tots ells membres d’algun cor infantil. D’aquesta manera se’ns presenta el tenebrós passat de Goetz: la seva afiliació nazi, la seva col·laboració amb l’antic règim militar xilè i el seu paper en els camps de tortura, on era conegut amb el sobrenom de “El director d’orquestra”.

La novel·la està formada per tres parts: L’assassí, Els botxins i La colònia. 83 capítols, dels quals en podeu llegir el primer: El origen del mal.

Llibres

  • La línea negra
  • El origen del mal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nevermind 2.0

    NevermindFa 20 anys que va aparèixer un nou registre musical que va enlluernar als seguidors més exigents i va fer veure el gran negoci immediat en les companyies discogràfiques, es tractava d’un grup musical revolucionari que ens acostava un nou fenòmen emergent com era el rock alternatiu. I ho feia amb un grup que trencava amb els models musicals existents a l’època i la seva nova música va aparèixer en el mercat discogràfic amb tanta força que va trencar el mercat de forma vertiginosa amb més de 300.000 còpies venudes en una setmana fins aconseguir vendre més de 30 mil·lions d’unitats.. El nom d’aquest grup és el recordat Nirvana i el seu treball portava el títol de Nevermind.

    L’ensordidor so grunge va convertir-se en el nou fenomen musical de principis del anys 90. A partir d’aquí els observadors de les multinacionals, seguint l’exemple del nou registre musical dels components de Nirvana, van cercar i donar una oportunitat a desenes de bandes independents per aconseguir a partir de la màxima llibertat creativa, nous fenòmens en el món de la música per aconseguir una rendibilitat comercial propera a l’éxit aconseguit per Kurt Cobain. Entre els nous grups van aparèixer noms com Melvins, The Posies, Dinosaur Jr. Soundgarden, entre d’altres.

    Kurt CobainPerò es va demostrar amb una eloqüència sagnant que el pacte tenia trampa i aquest èxit i la seva continuació era inviable i va demostrar que el pla de transformació del negoci de les discogràfiques era una autèntica quimera. Vint anys després de l’edició de Nermind, Nirvana s’ha convertit per als joves d’avui en una icona que molts d’ells no van poder conèixer.

    El 5 d’abril de 1994 Kurt Cobain es va suïcidar amb un tret de pistola i va commocionar a tot els seus seguidors. Es va tractar de la més fulminant aparició i caiguda de la major estrella de la història d’un nou fenomen anomenat rock alternatiu.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El retaule de Gant

    Noah ChanneyL’historiador d’art Noah Charney ens revela en el seu llibre Los ladrones del cordero místico els misteris de l’obra d’art més robada i desitjada de tots els temps: El retaule de Gant. Es tracta d’un retaule que ha estat implicat en més de una desena de delictes, va ser agafat com a botí de guerra, fou víctima de falsificació, venuda il·legalment, censurada, supervivent d’atacs aeris i d’ires religioses, fins i tot va sobreviure a hosts napoleòniques i als propis comandaments nazis durant la II Guerra Mundial.

    El jove mestre flamenc Jaan van Eych va acabar-la de pintar el 1432 en 24 plafons e roure de dues tones que componen L’adoració de l’Anyell Místic, com a nom original que fa referència l’historiador en el títol del llibre.

    Llibre recomanatAquesta obra es va realitzar per a la catedral de Gante i presenta, però, problemes d’atribució, ja que inclou una inscripció en el marc segons la qual va ser executada també pel seu germà Hubert. El problema rau principalment en la foscor de la figura de Hubert, al qual no s’atribueix cap altra obra i de qui res se sap amb certesa, fins al punt que alguns especialistes han arribat a dubtar de la seva existència. D’altra banda, no hi ha al retaule diferències estilístiques que permetin atribuir parts diferents de cada un dels dos germans.

    L’obra, que consta de més de dotze taules, és notable per la seva viu colorit, la riquesa paisatgística, el complex programa iconogràfic i l’extrema cura dels detalls, tret característic de Van Eyck i extensiu a tota la pintura flamenca.
     

    Retaule de Gant

    Noah Charney és expert en delictes relacionats amb l’art, ha assessorat Scotland Yard i altres departaments de policia. Tot aquest coneixement es pot veure en la seva primera novel·la El ladrón de arte que li va permetre saltar a la fama a l’any 2007, convertint-se ràpidament en un best seller a tot el món, en aconseguir combinar d’una forma magistral l’art i el suspens.

  • Entrevista a Noah Channey
  • Hitler y Napoleón ladrones del cordero
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    No habrá paz para los malvados

    Santos Trinidad

    Va obtenir el reconeixement de la crítica al darrer Festival Internacional de Cinema de Donostia i amb una fórmula senzilla però moltes vegades difícil d’aconseguir: explicar una bona història i al mateix temps entretenir a l’espectador.

    Santos Trinidad, detectiu de la Brigada de Persones Desaparegudes, ha comès un error. Tractant de cobrir les seves petjades, es submergirà sense pretendre-ho en un assumpte de dimensions inesperades… El policia cercarà un home pel seu compte, un pas endavant de la investigació oficial que dirigeix una jutgessa, en una ambientació apropiada amb uns baixos fons de la capital de l’estat espanyol desconeguts, una realització molt eficient aprofitant al màxim els seus recursos i finalment un protagonista, José Coronado, en estat de gràcia interpretant a l’inspector de policia psicòpata, decadent i amb un passat turbulent.

    La imatge d’un home assegut amb una pistola penjant-li de la mà com una flor marcida es repeteix dues vegades en aquesta magnífica pel·lícula del director Enrique Urbizu. El primer quart d’hora és explosiu com s’escau quan es vol enganxar a l’espectador ràpidament: unes copes, un prostíbul buit, un borratxo violent, tres trets i un personatge que només vol salvar la seva pell.

    No habrá paz para los malvadosEl director, valent de principi a fi, reparteix a tort i a dret desafiant l’atzar que fet i fet determina la vida de qualsevol de nosaltres, subjectes a forces i incompetències alienes al nostre control.

    I ho fa d’una manera inapel·lable, dens i socialment compromès, que juga amb el fatal en el que queda com una demostració de narrativa demolidora angoixant intel·ligent, divertida i descarnada.

    Una ortografia tan crua com la vida.

    A partir d’un brut, maquinera, maquiavèlic i realista guió co-escrit amb Michel Gaztambide, el realitzador dispara un thriller tremebundament llardós i oliós, que fila gruix a l’hora de compondre dues línies paral·leles destinades a confluir inexorablement en el seu destí final.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los chicos que cayeron en la trampa

    Los chicos que cayeron en la trampa. Jussi Adler-OlsenJussi Adler-Olsen va néixer el 2 d’agost de 1950 a Copenhaguen. Va estudiar Medicina, Sociologia, Història Política i Comunicació Audiovisual. Abans de començar a escriure el 1995, va realitzar treballs molt variats: redactor per a revistes i còmics, coordinador del moviment per la pau de Dinamarca, editor en cap d’una revista setmanal de televisió i president del consell d’administració de diferents consorcis empresarials. El seu hobby és restaurar cases antigues.

    Gràcies a les novel·les protagonitzades per Carl Mørck, s’ha convertit en l’autor de novel·la negra més venut de Dinamarca. No és estrany, perquè aquesta sèrie Departament Q és absolutament irresistible per a qualsevol aficionat al thriller.

    Es tracta d’una història terrible i molt propera a l’actualitat recent, amb uns personatges creïbles i complexos, i un sentit del ritme i de la tensió que mantenen el suspens fins al final.

    Los chicos que cayeron en la trampa és la segona novel·la de la trilogia del Departament Q. Carl Mørck torna de les seves vacances a la Prefectura de Policia, només arribar al soterrani i obrir les portes de les oficines del Departament Q, veu al mig de la taula un grapat de gladiols que el seu ajudant Assad li ha col·locat entre els munts de voluminosos expedients que li fan sentir la imperiosa necessitat de tancar d’un cop de porta i sortir volant. Però li pica la curiositt l’expedient d’un cas aparentment resolt fa vint anys.

    A finals dels anys noranta, la policia troba, en una casa d’estiueig al nord de Dinamarca, a dos germans adolescents brutalment assassinats. Han estat colpejats, torturats i violats sense compassió. La investigació policial apunta que els culpables poden trobar-se entre un grup de joves de bona família, fills de pares reeixits, rics, cultes. No obstant això, el cas es tanca molt aviat per falta de proves concloents fins que, pocs anys més tard, un dels sospitosos es lliura sense raó aparent i confessa el crim.

    Al principi Mørck pensa que el cas hi és per error, però aviat s’adona que en la investigació original es van cometre moltes irregularitats. No serà aquesta l’única sorpresa que li espera. Llegiu-ne el Primer capítol…

    Llibres

  • Departamento Q : la mujer que arañaba las paredes
  • Los chicos que cayeron en la trampa
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Escriptors delinqüents

    Es tracta d’una sèrie de retrats biogràfics sobre diferents escriptors que van tenir seriosos problemes amb la justícia i alhora es pretén dibuixar les diferents estratègies utilitzades per intentar evadir-se de la justícia, l’ocultació de proves fins aconseguir l’expiació de la culpa o fins i tot la denúncia de la injústicia.

    Entre tots els potencials escriptors, l’autor José Ovejero, es va decidir a concedir més atenció a quinze personatges, tot i que la tria va arribar als setanta. El primer criteri per fer la tria és la presència d’un delicte tipificat com a tal, deixant fora als perseguits per raons exclusivament morals o polítiques. Però el número resultant era encara excessiu…

    José Ovejero

    La solució va ser obvia i totalment subjectiva. Es va decidir centrar-se entre tots els resultants, en allò que te a veure amb la qualitat de la literatura i en la magnitud del personatge, en aquest cas de l’escriptor.

    En el prefaci de llibre es reserva a una sèrie d’escriptors a qui no s’ha concedit cap capítol propi per la seva presumpció d’innocència, ja que foren detinguts però finalment no els van condemnar. Entre aquests podem trobar nom tan il·lustres com Miguel de Cervantes, Álvaro Mutis o González-Ruano, en aquest darrer cas degut a una falta administrativa que li va estalviar la presó.

    Llibre recomanatEntre els delinqüents que es troben en el llibre hi ha noms com Paul Verlaine, condemnat a dos anys de presó per disparar al seu amant Arthur Rimbaud quan volia abandonar-lo. També apareix l’escriptor alemany de novel·les juvenils Karl May amb el fet de perdre la seva llicència de mestre per lladre. Entre els més contemporanis trobem a Jeffrey Archer, un farsant que va triomfar en la política i la literatura sense saber escriure; o Anne Perry que quan era adolescent, amb el nom de Juliet Hulme, va ajudar a matar el pare de la seva amiga Pauline.

    José Ovejero ha tocat gairebé tots els gèneres: poesia, conte, novel·la, llibre de viatges i teatre. Entre els premis que ha obtingut destaca el Primavera de novel·la el 2005 per Les vides alienes. També va obtenir el Premi Ciutat d’Irún de poesia el 1993 per Biografia de l’explorador i el Premi Grans Viatgers el 1998 amb la Xina per hipocondríacs
    .

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Viu el parc!

    Viu el Parc!Una nova tardor omplirà de festa, de colors, de poesia, de circ, de notes musicals, de màgia o de contes els espais naturals on a més gaudirem d’indrets emblemàtics que podem descobrir en el Parc del Garraf, el Parc d’Olèrdola i el Parc del Foix.

    La bellesa singular d’aquests paratges convida els amants de la fotografia a sortir amb els estris a punt per captar els matisos dels paisatges, les llums i els contrastos, i amb elles participar al XVII Concurs de Fotografia que s’organitza fins el 16 de novembre pel Grup de Fotografia Experimental de Castelldefels.

    Parc del GarrafEl tret de sortida a la tardor es farà amb una gran celebració que omplirà els carrers de Begues d’artesans i de tallers. Es tracta de la Fira d’artesans dels parcs naturals que s’instal·larà el diumenge, 25 de setembre.

    Una nova edició de la Nit d’estels us permetrà conèixer els secrets que ens amaga l’espai des de l’Observatori Astronòmic del Garraf a Can Grau el divendres, 4 de novembre.

    El recinte del castell d’Olèrdola acollirà el diumenge, 6 de novembre la Festa Major del Parc on es farà múltiples sorpreses per a grans i petits: tallers medi ambientals proposats per Quatre Passes, taller d’escriptura medieval a càrrec de Tríade, els jocs de QuiSapquè per als més menuts, el Puck com el cinema més petit del món i jugar amb la col·lecció Colors de monstre de Tombs Creatius. La cloenda de la festa serà a càrrec del Mag Fèlix.

    El cicle Poesia als parcs, sota el títol genèric Del sotabosc del sotavers al sotavers de sotabosc, arribarà un any més per donar de nou el protagonisme a la paraula. També la natura, la cultura i la gastronomia s’alien amb la proposta del Parc a taula, perquè assaboriu el parc amb tots els sentits.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los amos de Brooklyn

    Los amos de BrooklynAquest cap de setmana s’estrena Los amos de Brooklyn (Brooklyn ‘s Finest) un drama policíac d’acció que passa en els Brooklyn Projects de la bulliciosa zona est de Nova York. La pel·lícula ressegueix les històries entrellaçades d’Eddie (Richard Gere), Sal (Ethan Hawke) i Tango (Don Cheadle), tres desafortunats policies que es veuen involucrats en les seves respectives circumstàncies fetes de violència i corrupció en tant tracten de vèncer els seus propis dimonis.

    Eddie Dugan (Richard Gere), un veterà policia, es troba en l’última etapa de la seva carrera, molt cremat pels anys de servei ia una setmana vista de començar la seva jubilació i retirar-se a pescar a una cabana a Connecticut. A set dies per jubilar-se, la seva anodina vintena d’anys en el cos està a punt de tocar a la seva fi sense incidents de rellevància quan se li demana prepari uns nous efectius. En aquests set dies, Eddie intentarà redimir tota una vida i una carrera que mai han conegut la realització.

    D’altra banda, l’oficial d’estupefaents Sal Procida (Ethan Hawke) té clar que no hi ha cap línia que no creués per proporcionar a la seva dona i els seus set fills una vida estable i en pau. Sal porta dotze anys d’ofici. Sempre amb dificultats per arribar a final de mes, amb la seva dona en cinta i cinc fills a coll, totes les seves esperances es concentren en una ‘casa de somni’ fora de l’abast de la butxaca d’un policia.

    La tercera part en discòrdia és Clarence “Tango” Butler (Don Cheadle), un policia que sempre s’ha envoltat d’homes lleials i que té una “relació especial” amb Caz (Wesley Snipes), un dels narcotraficants més infames de Brooklyn que en aquests moments es troba a la presó. Tango porta treballant els tres últims anys com talp enmig de traficants de drogues i assassins, fins i tot amb nou mesos a la presó. Ara gairebé és més gàngster que policia encara que anhela tornar al seu anterior vida abans que sigui massa tard. Quan els seus superiors li ofereixen l’ascens que tant porta esperant, Tango ho entén com una oportunitat única per recuperar la seva dona. Escenes de Los amos de Brooklyn

    Envoltats en una operació amb l’objectiu de netejar els carrers de droga, els tres agents es veuran arrossegats per la violència i la corrupció que assola Brooklyn. Durant set penosos dies, Eddie, Sal i Tango es dirigiran inexorablement cap a la mateixa escena del crim.

    La pel·lícula captura el món volàtil i mortal d’un dels districtes més perillosos de Nova York a través dels ulls dels homes i les dones que es comprometen a protegir i servir els carrers. Eddie, Sal i Tango en cap moment estan cridats a trobar-se, fins que una batuda policial contra la droga, part de l’Operació Neteja, els fa coincidir en la mateixa fatal escena del crim.

    Brooklyn ‘s Finest
    és un film que s’ha fet una realitat “per pur atzar”, comenta el guionista debutant Michael C. Martin. Havent treballat com a responsable de senyalització amb l’Autoritat Metropolitana del Transport, Martin va esdevenir guionista després ferir-se en un accident d’automòbil el 2005.

    Durant la seva convalescència, es va veure en la necessitat de trobar una manera d’aconseguir ingressos extres. Navegant per Internet, es va topar amb un concurs de guionistes amb un premi de 10.000 dòlars en efectiu. Encara que mai abans havia escrit res, en els seus temps d’estudiant s’havia matriculat al Departament cinematogràfic de la Universitat de Brooklyn, un curs que mai va completar. Va decidir seure i posar-se a escriure al voltant d’una idea que finalment va esdevenir Brooklyn ‘s Finest.

    Aproximadament un mes després que s’inscrivís en la competició, Martin no va guanyar el concurs però va seguir mantenint trobades amb alguns dels membres del jurat, i particularment amb un productor que es va mostrar interessat en enviar la història a alguns estudis. Finalment va arribar a Anthony Fuqua a qui li va agradar el guió i immediatament es va veure immers en el projecte.

    Cadascuna de les històries es va rodar per separat, dins de la seva pròpia estructura temporal, la qual cosa volia dir que el repartiment només estava al plató per un període de cinc a set dies respectivament. Al llarg de les sis setmana de rodatge, cap dels tres protagonistes principals arribar a treballar junts, amb excepció de una escena en què es creuen durant un tiroteig. Cada un dels personatges viu una vida diferent en circumstàncies diferents, i convergeixen al final del film.

    DVD

    Pel·lícules de Richard Gere:

  • El caso Wells
  • Chicago
  • La gran estafa
  • Mothman: la última profecía
  • El primer caballero
  • Pel·lícules d’Ethan Hawke:

  • Antes que el diablo sepa que has muerto
  • Gattaca
  • Grandes esperanzas
  • Pel·lícules de Don Cheadle:

  • El asesinato de Richard Nixon
  • Crash
  • Traffic
  • Pel·lícules de Wesley Snipes:

  • Fanático
  • Sugar Hill
  • U.S. Marshals
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fulles de tardor

    Un altre estiu que s’acaba! Adéu a la platja, les tardes plenes de llum, la calma estiuenca… Tornem-hi a la feina i a la rutina habitual.

    Afortunadament, també ha arribat el moment que el món editorial es posa en marxa per oferir-nos les novetats literàries que de ben segur ens facilitaran aclimatar-nos a la vida quotidiana.

    La tardorCauran les fulles, vindran les pluges i el fred… I serà el moment d’aixoplugar-nos a casa amb una bona tassa de tè, cafè o xocolata calenta i agafar un llibre que ens permeti abstreure’ns per una estona de la realitat, i ens relaxi.

    És difícil trobar un plaer comparable al de la lectura. Ens dóna vida. Vivim altres vides, altres èpoques, altres mons, ens entreté i ens fa passar una bona estona. És un plaer que estimula la nostra imaginació, només comparable al que un pot sentir preparant un viatge a un lloc màgic. No deixem que el ritme acelerat del dia a dia ens impedeixi de gaudir-lo. Aprofiteu que aquest mes de setembre donarà molt de si pel que fa a llibres.

    A continuació us oferim una selecció de les novetats per a la tardor. Trieu i prepareu-vos a gaudir:

    1Q84 Llibre 3
    1Q84-3. Haruki Murakami

    Taràntula
    Taràntula. Thierry Jonquet

    El libro de las almas.
    El libro de las almas. Glenn Cooper

    El puente de los asesinos
    El puente de los asesinos. Arturo Pérez Reverte

    Acceso no autorizado
    Acceso no autorizado. Belén Gopegui

    La marca de sangre
    La marca de sangre. Johan Theorin

    Confesiones de un joven
    Confesiones de un joven novelista. Umberto Eco

    Jo confesso
    Jo confesso. Jaume Cabré

    La acabadora
    La acabadora. Michela Murgia

    El nombre del viento
    El nombre del viento. Patrick Rothfuss

    De acero
    De acero. Silvia Avallone

    El mapa y el territorio
    El mapa y el territorio. Michel Houlebecq

    Ja veieu, la varietat de temes de lectura és gairebé infinita. Hi ha tants llibres com persones disposades a llegir-los. La veritat és que els bons llibres estan fets per resistir l’avanç de la tecnologia, el pas de les modes o l’àmbit on es llegeixin. Només cal acostar-se a un d’ells i començar a llegir. Endavant!

    Fulles de tardor

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El cine negro

    “Aquestes pel·lícules són catedrals en la història del cinema com el mural de la Capella Sixtina ho és per l’Art”. (Víctor Arribas)

    Coberta de El cine negro de Víctor ArribasNo hi ha Història del Cinema sense el Cinema Negre. Si bé l’origen d’aquest gènere no es troba només en el cinema, sinó en altres mitjans artístics com la literatura, amb autors com Raymond Chandler, James M. Cain o Dashiell Hammet, la seva estètica, amb la tradició tècnica del clarobscur i el tenebrisme, està clarament vinculada a l’expressionisme alemany de principis del segle XX, que comprenia des del cinema, el teatre, la fotografia i la pintura fins a l’escultura i l’arquitectura.

    Són obres que reflecteixen el més corrupte de l’ànima humana en períodes de penúria (originàriament als Estats Units la Gran Depressió i el període d’entreguerres, com una de les etapes més difícils de la història d’aquest país), amb personatges marcats per l’odi i la desesperació, per la traïció i la violència, per l’avarícia i l’ambició.
     
    És un cinema de víctimes i botxins, on el feble és vampiritzat pels vilans, on tot es pot bescanviar, ja sigui les possessions materials, el sexe o l’ànima, on la llum tot just travessa la dura cortina de fum i on la mort passa llista al principi i al final de la història.

    Ens presenta una societat violenta, cínica i corrupta, que amenaça no tan sols a l’heroi/protagonista de les pel·lícules, sinó també a altres personatges dins d’un ambient de pessimisme fatalista. El final acostuma a ser agredolç quan no representa directament el fracàs del protagonista. Altre punt característic del cinema negre és la presència de la femme fatale que, aparentment inofensiva, pot conduir a les seves víctimes al perill o a la mort.

    Cartells de “films noir”

    Relats tèrbols que en molts casos provenen de la literatura criminal quan no directament de les seccions de successos dels mitjans impresos. Influïts pel cinema de gàngsters dels anys 30 i dels corrents europeus aquells directors de mitjans del segle XX no van ser mai conscients d’estar forjant un nou gènere que deu el seu nom a les tapes negres de les novel·les de la col·lecció Sèrie Noire de l’editorial francesa Gallimard.

    Els anys 40 i 50 la indústria de Hollywood estava florint, i amb l’emergència del règim nazi molts directors alemanys i europeus que formaven part del moviment expressionista, es van exiliar als Estats Units, com Fritz Lang, Robert Siodmak o Michael Curtiz. Aquests directors van portar a Hollywood les noves tècniques d’il·luminació que pretenien il·lustrar un estat psicològic i una nova manera d’acostament a la posada en escena, realitzant alguns dels primers clàssics del cinema negre. Una manera de fer pel·lícules que va modificar la decoració de les cases, va modernitzar el disseny dels automòbils i, fins i tot, va influir en la forma de parlar.Víctor Arribas

    Víctor Arribas, periodista madrileny que desenvolupa la seva activitat professional en ràdio i televisió i té una llarga trajectòria com especialista en cinema, és un profund coneixedor del cinema negre i ha compaginat professió i afició amb el seu llibre El cine negro, un minuciós estudi del cinema negre clàssic nord-americà (des de 1930 a 1960) a través de l’anàlisi de les 60 pel·lícules més importants del gènere segons el seu autor (tot i que li ha costat molt destriar-les), tractades de manera independent cadascuna d’elles i profusament il·lustrades.

    El cine negro ens ofereix una excel·lent oportunitat per ampliar tot el possible l’univers que compon cada pel·lícula, autor, actors…, i documentar-se sobre els avatars del procés de producció de cadascuna d’elles, des d’Hampa daurada a Set de mal, a més de contemplar l’enorme quantitat de fotos, cartells, etc. Veieu el què diu l’autor:

    Llibres

  • El cine negro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »