Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2011

Emilio Salgari

Emili SalgariEmilio Salgari va nèixer a Verona el 21 de agost de 1862. Els seus viatges per mar es van limitar a breus períodes de navegació durant la seva joventut en un vaixell escola, al temps en què va prestar serveis a bord d’un mercantil que recorria la costa Adriàtica i part de la Mediterrània. En aquest període s’inicià en l’escriptura de poesia i relats breus. Va començar així la seva afortunada però tempestuosa carrera literària. En la seva obra destaquen alguns cicles temàtics com la jungla, els pirates asiàtics, els corsaris del Carib i les praderies nord-americanes.

Les Panteres d AlgerEls seus llibres es caracteritzen per la simplicitat dels personatges i la vivesa de l’acció, aspectes que acabarien per renovar el panorama de la literatura juvenil. Entre la seva extensa producció literària destaquen Els misteris de la jungla negra, la seva primera novel el 1889, La simitarra de Buda (1892), El vaixell maleït (1894), El rei de la muntanya (1895), Drama en el Pacífic (1895) , Els pirates de Malàisia (1896), El Corsari Negre (1898), Els tigres de Mompracem (1900), Aventures entre els pells roges (1900), Sandokan el rei de la mar (1906), El lleó de Damasc (1910) i Les meravelles de l’any 2000 (1910). Va escriure més de 80 novel·les i un centenar de contes.

De tràgic i cruel final, la vida de Salgari és encara avui una contradicció i en bona mesura un enigma que no ha estat objecte d’anàlisi dels seus molts seguidors i crítics. El 25 d’abril de 1911, l’endemà de l’última anotació en les seves memòries, Emilio Salgari puja a les altures del Val de San Martino i se suïcida d’una ganivetada al ventre. El seu cos, estripat i cobert de sang, va ser trobat la tarda d’aquest mateix dia, ja fa concretament un centenar d’anys.

Llibres

  • El corsari negre
  • La perla del rio rojo
  • Los piratas de Malasia
  • La reina de los Caribes
  • Sandokan
  • Los tigres de Malasia
  • Los trigres del mar y otros cuentos
  • La venganza del Corsario Negro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Poc a poc i bona lletra

    Portada de Poc a Poc i bona lletraUn taller d’escriptura creativa és un espai artesanal d’experimentació en la literatura a través de la pròpia escriptura. Un lloc de trobada on es perd la por a expressar ja que no hi ha competició ni rivalitats sinó que ens permet treballar en comú els processos de creació de textos escrits.

    L’aprenentatge en un taller d’escriptura és dinàmic, individual, però juntament, amb i en grup, cosa que afavoreix l’ajut, el contrast i l’estímul. Tot i que només un mateix pot ser el punt de referència dels seus propis avenços, sense comparar-se amb altres, a través del grup es pot explorar, jugar i gaudir del plaer per la paraula i el caràcter lúdic que acompanya tota creació.

    En un taller se cerca la pròpia veu i estil. Es tracta d’ajudar a que cadascú aconsegueixi escriure allò que vol i pot en cada moment, sense rivalitat ni comparacions. La mateixa satisfacció de la creació porta de manera fluïda al desenvolupament de les seves capacitats.

    Tot això és el que han pogut experimentar de la mà de la conductora Mercè Rey els participants del Taller d’Escriptura Creativa que des de fa tres anys organitza la Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    I de tan bones experiències i de tant escriure n’ha sortit un llibre de relats fets pels membres del taller. El seu títol… Poc a poc i bona lletra. Ja podeu gaudir de les seves creacions!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ana Maria Matute: “Qui no inventa no viu”

    El Premi CervantesL’escriptora Ana María Matute ha agraït aquest dimecres la concessió del Premi Cervantes amb un discurs en què va parlar de la seva gran passió: la literatura, i amb el que va voler fer partícips de la seva “emoció, alegria i felicitat” a tots els que “han fet possible aquest somni” que l’acompanya des de la infància.

    “La literatura ha estat, i és, el far salvador de moltes de les meves tempestes” , ha dit aquesta gran novel·lista després de rebre el guardó més important de les lletres hispàniques, un premi que ella considera “com el reconeixement, ja que no a un mèrit, si més no a la voluntat i l’amor” que l’han portat a lliurar tota la seva vida “a aquesta dedicació”.

    Una locució intimista, sincera i emotiva, en part perquè, com ella confessa, no se li dóna bé aquest tipus d’intervencions i prefereix “escriure tres novel·les seguides i vint contes, sense respir, a haver de pronunciar un discurs”, i també perquè l’estil de Matute és únic i no havia de demostrar res: aquí hi ha la seva obra i la seva immensa capacitat de fabulació.

    Ana María Matute llegint el seu discursLa proximitat de les paraules de Matute potser ha quedat reforçada pel fet que l’escriptora no hagi pujat a la solemne càtedra plateresca del paranimf de la Universitat d’Alcalá de Henares per afirmar: “la meva és una vida de paper”.

    La ficció funciona per l’escriptora com a territori de salvació, una mena de santuari on parapetar-se i en el qual els personatges en certa manera protegeixen el lector.

    “Si algun dia es troben vostès amb les meves històries, amb les meves criatures, creguin-se-les, perquè me les he inventat”, ha conclòs Matute.

    Ana María Matute va néixer a Barcelona el 1925, en una família acomodada, de pare català i de mare castellana. Als cinc anys va patir una infecció de ronyó i als vuit, una altra greu malaltia va fer que els seus pares l’enviessin a Mansilla de la Serra, a La Rioja, on la família de la seva mare tenia una finca. Amagada en un armari va descobrir els seus mons imaginaris i màgics. Ana María Matute rebent el premi Cervantes

    Als cinc anys va escriure i va dibuixar el seu primer conte, i va seguir. Aquests relats estan reunits en Contes d’infància. Als 10, es va inventar una revista, Shibyl. Va viure la guerra civil amb 11 anys, quan va conèixer “el terror i l’odi” i el món es va tornar de sobte “del revés”. Va ingressar llavors Matute a “la generació dels nens sorpresos” i va començar a comprendre la importància dels textos que arrenquen amb un “hi havia una vegada…”.

    Llegiu aquí el discurs íntegre d’Ana María Matute (en PDF). No us el perdeu!


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Les lumbàlgies

    Mal d’esquena o lumbàlgia?Les lumbàlgies són dolors a la part baixa de l’esquena. Si, a més, aquest dolor s’irradia fins a sota d’un o dels dos genolls s’anomena ciàtica. La lumbàlgia és la primera causa d’incapacitat laboral en la població activa menor de 45 anys.

    Les causes més freqüents de les lumbàlgies són els esforços continuats, els sobre esforços puntuals i les postures inadequades i mantingudes durant temps.

    L’exemple més clar és l’aixecament de pesos de manera inadequada, tant de forma contínua com sobtada.

    Quan acudiu al vostre metge de família per un primer dolor lumbar el més probable és que no us indiqui cap prova complementaria, ja que el 80-90% de les persones es recuperen de forma espontània el primer mes. A excepció dels casos en que hi hagi una senyal d’alerta. El vostre metge amb l’interrogatori i l’exploració hi estarà pendent. Si us demana una prova, la primera serà la radiologia simple. Si ho creu convenient us demanarà altres proves o us remetrà a l’especialista.

    Per a prevenir una lumbàlgia s’ha de mantenir una bona condició física general i local, en la zona de la musculatura abdominal i de l’esquena. Fer postures adequades per disminuir els esforços.

    Les lumbàlgies són molt freqüents, vuit de cada deu adults les pateixen alguna vegada a la seva vida. La gran majoria, un 90%, es cura en un temps d’una a quatre setmanes. Encara que, a vegades, les lumbàlgies siguin molt doloroses heu de pensar que la vostra esquena no pateix un mal greu.

    Durant aquest període no cal que us feu cap exploració, excepte si, a més del dolor lumbar, teniu febre, debilitat sobtada en alguna de les cames o incontinència. En aquests casos heu de consultar el vostre metge.

    Què cal fer?Que podem fer si tenim dolor lumbar?

    Durant els primers dies:

    El millor és que estigueu actiu, tant com sigui possible, i només feu un repòs relatiu.

    No resteu en repòs tot el dia, ja que retardareu la vostra recuperació.

    No feu moviments o postures que augmentin el dolor.

    Preneu paracetamol per disminuir-lo.

    Després de dues setmanes:

    Podeu fer exercici molt suau, camineu, correu a poc a poc, nedeu. Aneu fent les activitats diàries, utilitzeu postures correctes quan estigueu quiet, carregueu pesos,
    segueu, conduïu, us aixequeu, dormiu, etc.

    De moment no feu exercicis de reforç de l’esquena, ja que podria empitjorar el dolor.

    A partir de la tercera setmana:

    Podeu afegir exercicis gimnàstics, per enfortir l’esquena. Aquests exercicis els hauríeu
    de fer, cada dia, mai de manera forçada.

    Dra. Moreno Lorente.
    Medicina familiar i comunitària.

    No hi ha comentaris

    Com podem evitar el dolor lumbar?

    Dolor lumbarMantenir una postura adequada quan estigueu drets o caminant.
    Si heu d’agafar un objecte, feu-ho agafant-lo de cara, flexionant els genolls en comptes de la cintura sense torçar l’esquena.

    Porteu el objetes tan a prop del cos com us sigui possible, millor a l’alçada del melic.
    Si us doblegueu cap endavant, és convenient que flexioneu els genolls.

    Mantingueu-vos sempre de cara a l’objecte que estigueu utilitzant.

    Utilitzeu, en cas necessari, un tamboret o una escala per arribar a objectes alts.
    Per traslladar objectes, sempre és preferible, que els empenteu aprofitant el pes del vostre cos i, encara és millor, que ho feu repenjant-vos d’esquena a l’objecte. En cas de portar un carretó, és preferible que el situeu al davant, com els cotxets dels nens.
    Porteu el pes repartit de manera equilibrada. És millor portar dos objectes més petits que un de sol, gran i pesat.

    Dormiu preferentment de panxa enlaire, amb un coixí sota els genolls o sota les vèrtebres lumbars, o bé, de costat amb els genolls flexionats; no dormiu mai bocaterrós. Utilitzeu un matalàs dur.

    Quan us assegueu , apropeu-vos la cadira de front i, quan arribeu, gireu-vos canviant els peus de posició, sense torçar l’esquena, flexioneu els genolls i, amb el cos i el cap inclinats cap endavant, asseieu-vos. Per aixecar-vos, inclineu el cos cap endavant, repengeu les mans a les cuixes i aixequeu-vos lentament, mentre esteneu els genolls.

    Quan conduïu, recolzeu-vos fermament contra el seient. Manteniu l’esquena recta i no reposeu el pes del cos sobre la columna vertebral. Per ficar-vos diantre el vehicle, primer asseieu-vos i després introduïu-hi els peus.

    Quan estigueu treballant eviteu doblegar l’esquena cap endavant i exagerar la curvatura de l’esquena. Heu de seure en catires giratòries per no tenir de torçar l’esquena. La cadira ha de tenir, a més, un respatller graduable per respectar la forma de la columna lumbar. Així mateix, hi ha d’haver una barra o suport per a posar els peus, sota les taules. Mentre feu tasques dret, mantigueu un peu alt i aneu-los alternant.

    Quan descanseu, intenteu no posar una cama sobre l’altra. El respatller ha d’estar ben encoixinat i reclinat cap enrere per facilitar l’estabilitat del cos. L’esquena ha d’estar fermament recolzada. Els genolls han d’estar més als que els malucs. Els peus han d’arribar del tot a terra. En cas necessari, podeu afegir al seient algun accessori per facilitar-ho.

    Exercicis per mantenir i enfortir la musculatura de l’esquena, abdominals i glutis.

    De bocaterrosa amb les cames esteses i les mans sota el front, estireu un cama i després encongiu-la. Alterneu les dues cames.

    De quatre grapes, poseu les cuixes i els braços en posició vertical. Encorbeu l’esquena i asseieu-vos sobre els talons, seguidament torneu a la posició inicial.

    Assegut a terra, encorbeu l’esquena cap enrere i després torneu-la a posar recta.

    Eixercicis

    De panxa enlaire, amb les mans al costat del cos, i les cames flexionades a 45º, encongiu el ventre per recolzar bé la columna lumbar contra el terra. Manteniu la postura durant uns segons i, després relaxeu-la. Un altre seria recolzar la columna lumbar contra el terra. Doblegueu les dues cames. Feu-ne arribar una fins a tan a prop del pit com us sigui possible i després estireu-la. Alterneu l’exercici amb les dues cames.

    Abdominals clàssics, aixequeu repetidament el tronc, amb les mans al clatell i les cames flexionades. Feu-ho sempre en tandes petites, de 3 o 5 repeticions. Feu el mateix amb les cames recolzades en un tamboret o cadira.

    Més informació:

  • http://www.cochrane.ihcai.org/programa_seguridad_paciente_costa_rica/pdfs/16_Tratamiento-de-la-Lumbalgia-aguda.pdf
  • http://www.santjoandedeu.edu.es/ca/noticias/son-greus-lumbalgies
  • http://www.fisterra.com/guias2/PDF/Lumbalgia.pdf
  • http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/rehabilitacion/ejercicios_de_williams.pdf
  • Dra. Moreno Lorente.
    Medicina familiar i comunitària.

    No hi ha comentaris

    Els + venuts per Sant Jordi

    El barceloní Albert Espinosa i el francès Stéphane Hessel s’han convertit aquest dissabte en els autors “vencedors” d’aquest Sant Jordi atípic coincident amb la Setmana Santa, en haver estat els seus llibres els més venuts de la jornada, segons el Gremi de Llibreters.

    Els autors més venuts per Sant JordiEl fenomen Albert Espinosa, que arribava al Dia del Llibre amb l’èxit del seu actual sèrie televisiva Polseres vermelles, s’ha confirmat en convertir la seva última novel·la, Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine en el llibre de ficció més venut tant en català com en castellà.

    El nonagenari autor Stéphane Hessel també ha copat el primer lloc de les vendes de no-ficció en les dues llengües amb el seu pamflet Indigneu-vos.

    En ficció en català, després Espinosa s’han situat L’home de la maleta, de Ramon Solsona, El Arqueòleg, de Martí Gironell, La terra de les coves pintades, de Jean Marie Auel, i Mar de foc, de Chufo Lloréns.

    En ficció en castellà, després Espinosa, els llibres més venuts han estat Los enamoramientos, de Javier Marías, El ángel perdido, de Javier Sierra, Mar de fuego, de Chufo Llorens, y La caída de los gigantes, de Ken Follett.

    En no ficció en català, el petit llibre de Hessel ha vençut El mètode Dukan il·lustrat, de Pierre Dukan, Excuses per no pensar, d’Eduard Punset, Saber cuinar, de Sergio Fernández i Mariló Montero, i Guanyar a la borsa és possible, de Josef Arjam.

    Pel que fa als anomenats llibres “mediàtics”, els que han tingut un major èxit han estat Amb conte! El llibre de contes del Crackòvia, Paraula de vestidor, de Xavier Torres, y Herois de l’esport, amb pròleg d’Andrés Iniesta.

    Sense una correlació directa entre vendes i firmes, els autors que més han mogut el braç amb la seva ploma han estat Albert Espinosa, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Javier Serra, Javier Marías, Almudena Grandes, Paul Preston, Federico Moccia, Maruja Torres, Ramon Solsona o Najat el Hachmi.

    Diada de Sant Jordi Diada de Sant Jordi

    La narrativa ha estat el gènere més demanat, com de costum, però també s’han venut llibres d’assaig, poesia, de gèneres especialitzats i nombrosos llibres infantils i juvenils, tant en català com en castellà.

    En català, s’ha confirmat la tendència a l’alça en la venda dels últims anys en què un de cada tres llibres venuts ha estat en aquest idioma.

    I si no els heu adquirit, a la Biblioteca podeu trobar aquest títols d’entre els més venuts:

    Llibres

  • Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine. Albert Espinosa
  • Indigneu-vos. Sthéfane Hessel
  • L’home de la maleta. Ramon Solsona
  • L’arquèoleg. Martí Gironell
  • La tierra de las cuevas pintadas. Jean M. Auel
  • Mar de fuego. Chufo Lloréns
  • Los enamoramientos. Javier Marías
  • El ángel perdido. Javier Sierra
  • La caída de los gigantes. Ken Follet
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Txernòbil: 25 anys de tragèdia

    El lloc més inhòspit de la Terra, la zona d’exclusió que envolta l’accidentada central nuclear de Txernòbil, ha obert les seves portes als turistes, que ara poden veure amb els seus propis ulls un paisatge apocalíptic.

    El núvol radioactiuTxernòbil és sinònim de la major catàstrofe ocorreguda en la història de la utilització de l’energia nuclear, una història dels fracassos tècnics i de la fi de la il·lusió que aquesta energia era dominable.

    En el reactor número quatre de la planta atòmica de producció d’energia elèctrica propera a la població de Pripyat, al nord de la llavors República Soviètica Ucraïnesa, part de l’extinta Unió Soviètica, es va fondre la massa del combustible nuclear el 26 abril 1986. El reactor va explotar, va generar un foc intens i la pols radioactiva alliberada es va escampar per tot Europa Occidental i Escandinàvia.

    Experts soviètics en assumptes nuclears van alertar sobre la possibilitat d’una catàstrofe a la planta de Txernòbil, però mai van poder deixar per escrit les seves observacions. Això es va concloure a partir de protocols de reunions de la direcció moscovita al Kremlin, copiades secretament d’un arxiu de l’ex-president Michail Gorbatschov.

    Uns efectes devastadorsLes autoritats ucraïneses estimen que uns 5 milions de persones, ucraïnesos, bielorussos i russos, van patir per aquesta catàstrofe. Bona part d’ells viu encara en els territoris contaminats.

    Per a l’organització Greenpeace, els efectes de la contaminació radioactiva, càncer, danys al sistema immunològic, malalties cardíaques, entre d’altres, podrien causar de 100.000 a 400.000 morts en aquests tres països.

    Les emissions radioactives provocades per la catàstrofe nuclear a Txernòbil continuen sent un risc per al medi ambient. Tim Mousseau, professor de biologia a la Universitat de Carolina del Sud (Estats Units), ha estat un dels científics que han analitzat profundament la biodiversitat al voltant de la central. El seu treball mostra que el nombre de mamífers va disminuir i que la biodiversitat dels insectes, fins i tot borinots, llagostes, papallones i libèl·lules, també va baixar. Les partícules radioactives passen del sòl a les arrels de les plantes, després als animals que es nodreixen d’ells i amb els homes que mengen la seva carn o beuen la seva llet.

    Monument a una data per no oblidarEls presidents ucraïnès Víktor Ianukóvitx i rus Dimitri Medvedev rememoraran junts la tragèdia, en el lloc del drama, i discutiran sobre les mesures per millorar la seguretat nuclear i ajudar als que van netejar el lloc després de l’explosió exposant a altes dosis de radiació. Medvédev ja va indicar que Rússia proposarà davant la cimera del G8 al maig iniciatives concretes per enfortir les mesures de seguretat a les centrals nuclears. Aquestes mesures buscaran augmentar la responsabilitat dels països que utilitzen l’energia atòmica i evitar més catàstrofes com la succeïda també aquest any a Japó.

    No oblidem que la central ucraïnesa va escampar fins a 200 tones de material fusible amb una radioactivitat de 50 milions cúries, equivalent a 500 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. A hores d’ara, Ucraïna es proposa desactivar per complet la planta i el territori adjacent per a 2018 i “enterrar per sempre” les 200 tones de combustible nuclear que encara estan emmagatzemades sota el reactor avariat. Cal construir un nou sarcòfag sobre el destruït quart generador i un dipòsit segur per al combustible utilitzat. A dia d’avui encara falten 740 milions d’euros per acabar aquests projectes. Què tinguem sort…

  • Chernobil: confesiones de un reportero
  • La rúptura del átomo y Chernobil
  • La larga sombra de Chernobil
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La sicaria de Polanco, de Joaquín Guerrero-Casasola

    Joaquín Guerrero-Casasola. La sicaria de PolancoJoaquín Guerrero-Casasola (Mèxic, DF, 1962) és un escriptor i guionista mexicà, fill d’immigrant espanyola i pare mexicà. Resideix tant a Mèxic com a Espanya (Salamanca).

    Va guanyar el 1er. Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial 2007, atorgat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). La novel·la premiada, Ley Garrote (Roca Editorial), va introduir-lo en la nova generació de nous narradors mexicans de gènere negre.

    En la seva tasca com a guionista ha estat premiat amb el World Best Telenovela’s ScreenPlay i actualment és professor d’Escriptura Creativa a la Universitat de Mèxic.

    La saga d’aquesta novel·la va ser publicada sota el títol El pecat de Mare Bayou . Ambdues obres han estat traduïdes a l’alemany. El seu protagonista és el detectiu desocupat Gil Baleares. Les seves obres es caracteritzen per un incessant sentit de l’humor i l’ocupació dels diàlegs ràpids, precisos i mordaços, i també per fer l’escenari (Mèxic, DF) el veritable protagonista de la història.

    La sicaria de Polanco és una novel·la negra ambientada a Mèxic D.F. en època actual. Es tracta d’un llibre àgil, ple d’acció, protagonitzat per una dona de gran personalitat. Karina Shultz sorprendrà el lector, que serà còmplice de totes les peripècies que ha de viure, de manera cada vegada més atropellada, aquesta dona convertida en assassina a sou.

    És una novel·la policíaca, però també social, ja que critica les diferències tan marcades de classe, així com la corrupció, sense moralines ni judicis de valor. Se centra en mostrar la dualitat xocant en què viu el personatge principal, que passa els dies intentant conciliar la seva vida de mare de dos nois adolescents i núvia d’un agent de policia amb el seu paper ocasional de assassina. Però arribarà un moment en què el fràgil equilibri en què viu es trencarà i tot començarà a enfonsar-se al voltant d’ella.

    Llibres

  • Ley Garrote
  • La sicaria de Polanco
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    30 anys sense Josep Pla

    Josep PlaAquest dissabte és la diada de Sant Jordi però en aquest any 2011 també coincideix amb un altre èfemeride. Es compleixen 30 anys de la desaparició del que molts consideren l’escriptor català més influent i universal: Josep Pla i Casadevall.

    La seva original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d’opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constitueixen també un singular testimoni de la història del segle XX.

    Tot això, unit al fet de seguir sent l’autor més llegit de la literatura en català 30 anys després de la seva mort, l’ha consagrat de forma unànime com el prosista més important de la literatura catalana contemporània.

    La grandesa de l’obra de Pla resideix essencialment en l’escriptura, la qual uneix a la utilització d’un llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinària. La precisió en la descripció de la natura l’obliga a forçar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, més que una recreació, és un descobriment sensual del món. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensió transcendental i el lliga a la gran tradició literària dels humanistes de sempre.

    Dècades després de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans més llegits i la seva figura i la seva obra són encara objecte d’ estudis, interpretacions i polèmiques, referides tant a les seves posicions polítiques com al seu llegat literari. Avui des d’aquí ens hem volgut afegir al record d’aquest magnífic escriptor català amb l’entrevista que va concedir a Televisió Espanyola a l’any 1976.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Final Four de la CERS a Vilanova i la Geltrú

    El Club Patí Vilanova sempre ha estat un referent per el món de l’esport a la ciutat durant els seus 60 anys d’història que es compleixen enguany des de la seva fundació al 1951. Un club d’hoquei patins guanyador de tres Campionats d’Espanya (1964,1968 i 1976) i Sots Campions de la màxima competició d’aquest esport a nivell europeu a l’any 1977. Però el darrer gran triomf i el més recordat va ser a l’any 2007 conquerint la Copa de la CERS davant d’un equip portuguès: Candelària, amb el resultat de 4 a 2 en la tornada amb un Pavelló del Garraf on no hi quedava ni un espai buit.

    La CERS ja va quedar-se a Vilanova

    En l’equip històric de l’any 1977 hi jugaven Juanjo Ferrer, Ventura, Pena, Pont, Edo, Llonch, Font i Carles Trullols; i a la banqueta l’incombustible Siscu Prats. En la final de la Copa d’Europa desgraciadament no es va poder fer res contra un poderós rival: l’Sporting de Lisboa (6-0 a l’anada i 6-3 també pels portuguesos a la tornada).

    I que podem dir de la Copa de la CERS?. Es pot dir que comença a ser màgica per als verds. El darrer episodi es va poder viure i guadir fa escassament dues setmanes al Pavelló de les Casernes en una semifinal per no oblidar. El rival: UD Olivairense. El resultat: 5-1. La remuntada s’havia assolit en una nit màgica que ens porta a una nova final d’aquesta competició europea.

    L’afició vilanovina va jugat un paper clau perquè aquesta remuntada s’hagi fet realitat. Durant les setmanes prèvies a l’encontre es van realitzar diverses iniciatives per motivar a l’equip i als propis aficionats i aficionades, que van omplir el pavelló una vegada més per crear un ambient espectacular.

    El 7 i 8 de maig està previst que es celebri a la nostra ciutat la Final Four de la Copa de la CERS on el Club Patí Vilanova es trobarà el seu rival a semifinals: HC Braga; i també l’AE Física Torres i el gran favorit amb permís de l’amfitrió: SL Benfica que s’enfrontaran en l’altre semifinal. La gran final es reserva pel diumenge, 8 de maig al matí, i a on desitgem que torni a estar el Club Patí Vilanova per tornar a fer història.

    Us hi esperem!

    Club Patí Vilanova

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »