Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2011

BCNegra 2011

BCNegra 2011

Eduard PascualDel dilluns 31 gener al dissabte 5 febrer Barcelona tornarà a ser la capital del gènere policíac amb una nova edició de BCNegra.

A Vilanova i la Geltrú, des de la Biblioteca Joan Oliva ens hem volgut afegir a aquesta celebració amb diverses activitats: un Taller d’Escriptura Negre Virtual conduït per Teresa Saborit i la lectura d’una novel·la negra als diferents Clubs que organitza la biblioteca: Lectura Fàcil en Català, Lectura en Francès, Lectura en Anglès i La Crisàlide. Els participants de La Crisàlide, en la seva propera sessió del 16 de febrer, quan es farà la lectura de Códex 10 d’Eduard Pascual, comptaran amb la presència de l’autor.

En aquesta edició de BCNegra 2011, hi participaran més de cinquanta autors i especialistes en novel·la negra de Barcelona, Suècia, Alemanya, Euskadi, Florència, Trieste o Marsella. Seran 6 dies amb més de 30 activitats entre converses, taules rodones, lectures, cinema, exposicions, tallers i gastronomia amb la novel·la negra de teló de fons.

Programa BCNegra 2011Clicant aquest botó podeu veure el programa complet de l’esdeveniment en PDF, però no volem deixar de destacar alguns dels actes que ens semblen més significatius o, si més no, que us incitaran a esbrinar quines altres activitats han preparat i a apropar-vos a alguna de les seus on tenen lloc:

El dilluns 31 de gener, es parlarà de la perversitat de l’amor en una taula rodona i la lectura de fragments de Petits crims conjugals, del dramaturg Éric-Emmanuel Schmitt, amb Laura Conejero i Ramón Madaula al Teatre Poliorama.

La Barcelona negra i històrica tindrà el seu espai al BCNegra el dimarts dia 1 de febrer, amb una taula rodona que aproparà el públic als assassinats i la intriga de la Barcelona de finals del XIX i principis del XX, una època de gran commoció social en general.

Els autors Carmen Posadas i Lorenzo Silva conversaran el dimecres dia 2 de febrer sobre la reivindicació de la novel·la enigma, del misteri, del joc còmplice entre l’autor i el lector, marcant quines són les trames actuals que poden revitalitzar aquest tipus d’obres.

Andreu MartínEl dijous 3 de febrer l’escriptor Andreu Martín rebrà el Premi Pepe Carvalho. El jurat del premi ha destacat que “des de la seva primera novel·la, Aprende y calla (1979), Andreu Martín s’ha convertit en un dels punts de referència del gènere negre i criminal al nostre país i en totes les llengües a les quals s’ha traduït. Creador de personatges, com ara Flanagan o Esquius, Andreu Martín ha transitat per molts dels matisos que el gènere pot donar en mans d’un gran novel·lista”. S’afegirà així a la llista d’autors que ja l’han guanyat com Francisco González Ledesma, Henning Mankell, P.D. James, Michael Connelly i Ian Rankin. Autors que representen diferents estils dins el mateix gènere.

En els últims anys hem ampliat els nostres coneixements de geografia sueca, almenys sobre el paper. Noms com Ystad, Göteborg, Fjällbacka, Kiruna o l’illa d’Öland ja formen part del nostre mapamundi lector. De fet, probablement coneixem més noms de policies suecs que d’espanyols: Kurt Wallander, Martin Beck o Patrick Hedström ja són vells coneguts. El divendres 4 de febrer, el comissari Anders Knutas ens visitarà a través de la seva creadora Mari Jungstedt.

Un dels actes destacats serà la xerrada del dissabte 5 de febrer, en la que intervindran el jutge Baltasar Garzón, l’exfiscal José María Mena i el periodista José Martí Gómez al gòtic Saló de Cent de l’Ajuntament sobre les màfies, el crim organitzat i la seva vinculació amb els poders polítics i econòmics.

A més per primer cop la restauració de Barcelona col·laborarà en el programa del BCNegra. 6 restaurants, de l’associació Barceloneta Cuina, i 9 cocteleries de Barcelona proposaran una degustació de menús i còctels inspirats en autors o històries del gènere negre.

A més dels actes diaris, hi ha alguns que es reparteixen al llarg de diversos dies com el cicle de cinema negre amb Pepe Carvalho com a protagonista o l’exposició Carbó Negre basada en l’obra de Joaquim Carbó creador del detectiu Felip Marlot. També s’habilitarà un lloc de bookcrossing dedicat a la literatura policíaca.

Un MISTERI a BCNEGRA. Troba l’ANDREU MARTÍN

El BCNegra 2011 ens depara una novetat: cal resoldre un misteri. On és l’Andreu Martín? Un joc de pistes trepidant a través dels codis QR (Quick Response) que acompanyaran aquesta edició de BCNegra. Els hauràs de desxifrar i seguir-los per esbrinar què li ha passat a l’Andreu. Demostra les teves capacitats detectivesques!

Participa-hi i guanya en primícia el microrelat del segrest de l’Andreu Martín. Segueix les pistes i guanya! Aquest vídeo us ajudarà:

Tutorial BCNegra from Barcelona Cultura on Vimeo.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Guia Col·lecció Local Comarca del Garraf 2010

Guia de Fons Local Comarcal

Us presentem la Guia Col·lecció Local Comarca del Garraf 2010. Es tracta d’un recurs documental realitzat en col·laboració amb les biblioteques de la comarca del Garraf.

La Biblioteca Joan Oliva i Milà, com a Biblioteca central comarcal, recull en aquesta guia les publicacions editades durant l’any 2010 a la Comarca del Garraf i que formen part dels fons de les col·leccions locals de les diferents biblioteques dels municipis de la comarca.

La col·leció local recull, a les biblioteques, els documents d’autors locals i d’aquells que fan referència a temes de la ciutat i de la comarca.

Cada biblioteca guarda els fons especials que tracten sobre el patrimoni documental local i comarcal. És una eina de treball fonamental per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història i evolució de la ciutat i la comarca.

Si voleu imprimir la Guia, ho podeu fer des d’aquest enllaç: GUIA PDF.

A continuació podeu veure el seu contingut amb el seu enllaç al Catàleg col·ectiu de les biblioteques públiques:

Vilanova i la Geltrú

  • 20 anys de Museu del Ferrocarril.
    Vilanova i la Geltrú : Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, 2010

  • 30 anys portant el Drac, 1980-2010 : un repàs a la història del drac de Vilanova en els darrers 30 anys.
    Vilanova i la Geltrú : Ajuntament de Vilanova i la Geltrú : Unió Vilanovina, 2010

  • XXII Caminada Popular de Vilanova i la Geltrú : 31 de gener 2010.
    Vilanova i la Geltrú : Agrupació Excursionista Talaia, 2010

  • Altadill Giner, Miquel. Una societat centenària. L’Orfeó Vilanoví.
    Vilanova i la Geltrú, 2010

  • Brull Carreras Homo : Centre d’Art Contemporani La Sala : juny-setembre 2010
    [catàleg de l’exposició]. Vilanova i la Geltrú : Centre d’Art Contemporani La Sala, 2010

  • Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer.
    7a època .Vilanova i la Geltrú : Associació d’Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2010 Descripció basada en : 7a època (oct. 2008)

  • Costa-Gramunt, Teresa. Dona i art o la dansa de Lilâ.
    Valls : Cossetània, 2010

  • El Carnaval de Vilanova i la Geltrú : àlbum de cromos.
    Vilanova i la Geltrú : Federació d’Associacions pel Carnaval, 2010

  • Foradada, Mercè. Vilanovines : de l’arxiu a l’evocació.
    Valls : Cossetània, 2010

  • Guibernau i Berdún, M. Montserrat. La identitat de les nacions.
    Barcelona : Dèria, 2010

  • López Monné, Rafael. Carnaval el de Vilanova i la Geltrú.
    Tarragona : Arola, 2010

  • Nogué, Maria Rosa. La Casa dels cants.
    Barcelona : Barcanova, 2010

  • Pasqual i Moster, Francesc. Arrelats a la brisa.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010

  • Penya Barcelonista Vilanova : (1960-2010) : 50 aniversari.
    Vilanova i la Geltrú : Padisgraf, 2010

  • Salvó Rivero, Aleix. L’Església de Sant Josep.
    Vilanova i la Geltrú, 2010

  • Sanz Lou, Ferran. La Projecció internacional d’Enric Cristòfol Ricart com a gravador.
    Vilanova i la Geltrú : Fundació Privada Foment Vilanoví, 2010

  • Soler, Xavier. La Muntanya del cardenal.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010

  • Ventura, Pep. 20 personatges il·lustres de Vilanova i la Geltrú.
    Vilanova i la Geltrú : Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2010

  • Vernetta, Xavier. País de llops.
    Barcelona : Proa, 2010

  • Vols ballar?
    Vilanova i la Geltrú : Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2010
  • Infantil

  • Balada, Montserrat; Peix, Susana. Ha nascut un drac.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010

  • Balada, Montserrat. Qui diu la veritat: el cavaller o el drac? : la versió del drac ; Qui diu la veritat: el cavaller o el drac? : la versió del cavaller.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010

  • Canals, Mercè (text); Julve, Òscar (il·lustració). En Roc sense cap.
    Barcelona : Abadia de Montserrat, 2010. Premi Mercè Llimona 2010 de literatura infantil il·lustrada

  • Casas Peña, Lola. Tot l’any.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010. (Col. Ginjoler ; 10)

  • Gilbert, Trinitat. En Xim de les olles i el tiramisú.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010 (Col. Ginjoler ; 9)

  • Ortega, Juan. Moonstres.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010

  • Ribas Figueras, Miquel. Petita història d’un tovalló groc descolorit.
    Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2010 (Col. Ginjoler ; 8)
  • Audiovisuals

    Darrere d’un disc hi ha anys d’experiències, aprenentatges i, sobretot, molts assajos i concerts. Aquest ha estat un bon any per als grups de Vilanova i la Geltrú, i podem presumir que s’hagin publicat 7 discos, però això no ha estat res més que el fet de posar imprès un fet que és realitat des de fa molts anys a Vilanova.

    Sense desmerèixer el fet de publicar un disc, el més important de tot això és que tots aquests anys hi hagi hagut unes persones que, amb ganes de tirar el seu projecte endavant, hagin tirat pel dret, que no sempre és el camí més fàcil. I, encara que sigui un tòpic, això no seria possible sense el seu públic, que acaben de donar l’empenta per a tirar endavant.

    En un moment en què està en boca de tothom el debat sobre els drets d’autor i la influència d’internet, entre d’altres, en la música és quan sorgeixen més grups i hi ha més gent que va a concerts. I per a Vilanova, que pel què fa a la cultura popular és un poble molt més que participatiu, és un luxe tenir aquí al costat tota aquesta sèrie de grups amb tant bon nivell que, de ben segur, enriqueixen el nostre patrimoni cultural i festiu. I, quan no puguem anar a un concert, sempre ens quedarà el disc.

  • The Bongo Experience. The Bongo Experience
    [enregistrament sonor] Vilanova i la Geltrú : El grup, 2010. 1 disc (CD)

  • La Brigada. La Brigada
    [enregistrament sonor] London : Outstanding, cop. 2010. 1 disc (CD)

  • La Brigada. Les Paraules justes
    [enregistrament sonor] London : Outstanding, cop. 2010. 1 disc

  • La Ciutat t’acull !!!
    [enregistrament vídeo]Vilanova i la Geltrú : Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2010. 1 disc òptic (DVD)

  • El FIMPT de Vilanova i la Geltrú bressol dels festivals
    [enregistrament vídeo] Barcelona : Grup Enderrock, 2010. 1 disc òptic (DVD)

  • Gentle Music Men. Cuentos modernos
    [enregistrament sonor] Barcelona : Pias, 2010. 1 disc (CD)

  • Lady Lemon. Something to begin with
    [enregistrament sonor] Vilanova i la Geltrú : El grup, 2010. 1 disc (CD)

  • Peix Cruz, Susana. En Dolcet : el caramel que volia anar a la comparsa
    [enregistrament sonor] Vilanova i la Geltrú, 2010. 1 disc (CD)

  • Raspall, Elisabet. Bossanova i la Geltrú
    [enregistrament sonor] Barcelona : DiscMedi Blau, DL 2010. 1 disc (CD)

  • Temporada Alta. Ni un pam de net
    [enregistrament sonor] Vilanova i la Geltrú : El grup, 2010. 1 disc (CD)
  • Sitges

  • Clapés, Andreu. Mare t’he deixat a la residència.
    Sitges : Fundació Privada Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, 2010

  • Fundació Stämpdfli. Prefiguració de la Col·lecció Stämpfli : del 20 de marzo al 23 de mayo de 2010 = du 20 mars au 23 mai 2010 : Edifici Miramar. Sitges : Exposición = Exposition.
    Sitges : Ajuntament de Sitges : Fundació Stämpfli, 2010

  • Giribet de Sebastián, Blanca. Ruta de les dones de Sitges.
    Sitges : Ajuntament de Sitges. Regidoria per a la Igualtat de Gènere, 2010

  • Raginel, Andreu. Raginel : la pau i la guerra.
    Sitges : Ajuntament de Sitges, 2010

  • Santasusana i Corzann, Marc. La Determinant aportació sitgetana als projectes d’alliberament nacional. Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer.
    Sitges : Institut d’Estudis Sitgetans, 2010

  • Sella, Joan. El Misteri de “La nena de la clavellina”
    Barcelona : Saldonar, 2010
  • Infantil. Sitges

  • Scuderi, Bàrbara. La nit màgica.
    Sitges : L’Ajuntament, 2010

  • Sierra Farreras, Roland. Santa Tecla. La Festa Major petita de Sitges.
    Sitges : L’Ajuntament, 2010
  • Garraf. Comarca

  • AIS : anuari d’indicadors socioeconòmics 2009 : Alt Penedès-Garraf.
    Vilanova i la Geltrú : Mancomunitat Penedès-Garraf : Servei d’Inicitives Econòmiques, 2010

  • Borrego Pérez, Juan Carlos. El Penedès llegendari.
    Valls : Cossetània, 2010

  • Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Gabinet d’Estudis Econòmics.El Potencial econòmic del turisme a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Garraf. [s.l.] :
    La cambra, 2010

    Guia oferta educativa al Garraf 2010-2011.
    Vilanova i la Geltrú : Consell Comarcal del Garraf, 2010

  • Tots els noms : víctimes de la Guerra Civil al Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf)
    Vilafranca del Penedès : Institut d’Estudis Penedesencs, 2010
  • Agraïments:

    Agraïments

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lo que es sagrado, de Dennis Lehane

    Lo que es sagrado, de Dennis LehaneDennis Lehane és un escriptor nord-americà nascut el 4 agost de 1966 a Dorchester, Boston, Massachusetts.

    Tres de les seves novel·les han estat portades al cinema: Mystic River , Gone Baby Gone i Shutter Island, i diverses han merescut premis, entre elles Un glop abans de la guerra i el best-seller Mystic River.

    Els espais de la seva ciutat han servit d’inspiració per als ambients populars urbans de les seves novel·les. D’ascendència irlandesa, les seves històries retraten la vida de grups immigrants o marginats a Boston, alhora que constitueixen un retrat de la cultura irlandesa, ressaltant el pes de la religió catòlica en diversos dels seus personatges.

    Lo que es sagrado
    és la tercera part de les aventures de Patrick Kenzie i Angela Gennaro, després de Un trago antes de la guerra i Abrázame, oscuridad. Han transcorregut quatre mesos i aquesta vegada el multimilionari Treves Stone, abans de morir, contracta els serveis dels experimentats detectius Patrick Kenzie i Angela Gennaro perquè esbrinin el parador de la seva filla Desiree, que fa tres setmanes està desapareguda, així com la desaparició del primer detectiu que el multimilionari va contractar per localitzar-la , Jay Becker, que va ser el que li va ensenyar a Kenzie gairebé tot el que sap.

    Acostumats a sobreviure en les sòrdides carrers de Boston, els detectius viatgen fins als embriagadors capvespres de Florida seguint una pista poc fiable, que els conduirà a una terra corrupta i abonada de mentides. Avançar en la recerca és penetrar en un territori on res és sagrat. No hi ha espai per a l’error: confiar en la persona equivocada o donar un pas en fals significa la mort.

    Considerada una de les veus més potents del suspens, Dennis Lehane ens presenta un thriller absorbent i vertiginós, una història dura i intensa on res ni ningú és el que sembla.

    Llibres

  • Abrázame, oscuridad
  • Cualquier otro día
  • Mystic River
  • Plegarias en la noche
  • Shutter island
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Presagios, de Karin Fossum

    Karin Fossum. PresagiosKarin Fossum va néixer el 6 de novembre de 1954 a Sandefjord, Noruega. És una brillant autora de novel·la negra, coneguda al seu país com “la reina de la delinqüència”. Actualment viu a Oslo.

    Inicialment va ser poeta i va publicar la seva primera col·lecció l’any 1974, quan només en tenia 20. És l’autora de la sèrie d’èxit internacional inspector Konrad Sejer, que ha estat traduïda a més de 16 idiomes.

    A Presagios, Karin Fossum aconsegueix un retrat fascinant d’una petita comunitat que trontolla a la vora del precipici. L’estiu arriba al final en una petita localitat rural de Noruega. Els seus habitants, acostumats a la tranquil·litat de les seves urbanitzacions envoltades de boscos i llacs, no estan preparats per al que s’acosta.

    Petits i terribles malentesos comencen a succeir: trucades d’hospitals anunciant accidents que no han passat, diaris que publiquen esqueles d’ancians que segueixen vius … presagis que alguna cosa terrible està a punt de passar.

    Un nadó apareix cobert de sang, però sense cap esgarrinxada. Una àvia que acaba de celebrar el seu aniversari descobreix la seva pròpia esquela al diari. Un matrimoni rep atònit la visita d’un treballador de la funerària que ve a recollir el cadàver del marit, encara viu.

    Però no són els únics que reben notícies de “El pronosticador”: el mateix dia que comença tot, l’inspector de policia Konrad Sejer troba una estranya nota: “L’infern comença ara!”. Ell i el seu company, el detectiu Jacob Skarre, es posen a treballar per descobrir qui està darrere de tanta confusió. Probablement ni tan sols l’artífex de tot això sigui capaç de preveure la marea de violència que està a punt de desbordar-se, perquè, qui sap de què és capaç la gent quan ha perdut la sensació de seguretat?

    Un llibre, com tots els de Karin Fossum, on l’important no és saber qui ho va fer, sinó els motius que van impulsar a fer-ho. Un llibre sobre les petites decisions que tenen conseqüències terribles, sobre persones normals les vides de les quals ja no tornen mai a ser com abans.

    Llibres

  • Una mujer en tu camino
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sólo el silencio, de R.J. Ellory

    R.J. Ellory. Sólo el silencioR.J. Ellory va néixer a Birmingham el 1965. Es va dedicar al disseny gràfic i la fotografia abans de centrar-se en l’escriptura. Entre 1987 i 1993 va completar vint novel·les que van recollir centenars de cartes de rebuig, sent un dels principals arguments, el fet que era un anglès que ambientava els llibres als Estats Units.

    El fracàs continuat el va portar a abandonar la tasca durant vuit anys ia treballar en una empresa de mercaderies a Birmingham. Entre 2001 i 2002 va completar tres nous llibres, el segon dels quals, Candlemoth va aconseguir per fi editor, que el va publicar el 2003.

    Amb cadascuna de les seves següents novel·les ha anat consolidat la seva condició de bestseller, sent Sólo el silencio el seu major èxit internacional fins avui, amb traduccions a 25 idiomes. Després de vendre els drets al cinema, el mateix autor acaba de finalitzar un guió que té previst portar a la pantalla gran el oscaritzat director francès Olivier Dahan (Ma Vie en Rose). Ellory viu amb la seva esposa i el seu fill en els Midlands.

    La novel·la narra com un despietat assassí està actuant impunement a Geòrgia, al sud dels Estats Units, on segresta, mata i mutila salvatgement els cadàvers d’una desena de nenes de la petita localitat d’Augusta Falls.

    A la commoció generalitzada li segueix una investigació a càrrec del xèrif Haynes Dearing que no dóna cap fruit. A mesura que es va succeint la troballa de cossos trossejats de més nenes, tant en Augusta Falls com en altres comtats, creix el pànic, la sospita del veí i la xenofòbia. Joseph Vaughan, amb només dotze anys, veu com la tragèdia assola la seva comunitat i decideix formar una patrulla de protecció amb altres nois, el grup anomenat Els Vigilants amb el propòsit de donar caça al Monstre.

    Incapaç de complir la seva promesa de protegir a la gent que vol i objecte de diverses tragèdies familiars, el protagonista decideix marxar a Nova York per deixar enrere el malson personal i col·lectiu que suposa Augusta Falls. Amb el pas dels anys aquell passat turbulent sembla dissipar-se a mesura que el somni de convertir-se en escriptor va fent-se realitat.

    Però, en tot aquest temps el macabre assassí ha seguit cobrant noves víctimes, ampliant el seu marc d’acció a Mississipí, Tennessee, Alabama i Carolina del Nord, sense que les múltiples investigacions dutes a terme per les diferents comissaries hagin aconseguit la menor pista. Quan Vaughan ja pensava que havia pogut enterrar els dimonis de la seva infància i adolescència amb vista a refer la seva vida, aquests tornen amb l’objectiu de mostrar que aquell horror sempre va estar més íntimament lligat a ell del que mai va sospitar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La senda oscura, d’Åsa Larsson

    La senda oscura, d’Åsa LarssonÅsa Larsson va néixer a Kiruna el 1966; actualment viu a Mariefred. Va estudiar dret a Uppsala i, igual que el seu personatge Rebecka Martinsson, durant un temps va exercir com a advocada tributària. Confessa haver descobert el pobre que era la seva vida durant la baixa maternal: “Buscava la diversió dins del meu cap”, i afegeix que la va trobar en la literatura. De manera que va deixar la seva carrera d’advocada per dedicar-se a escriure i, encara que ara renega de la seva professió (“si busques un món on els diners són l’únic que importa, aquest és el dels advocats”, ha afirmat), ha reconegut que haver treballat en contacte amb criminals l’ha ajudat a entendre el món d’una altra manera.

    A part de la trama policíaca, com a bona descendent de la novel·la negra sueca, Larsson també tracta en els seus llibres temes particularment espinosos, tot i que ella insisteixi que “no volia mostrar idees polítiques quan vaig començar a escriure, el que passa és que les meves idees sobre el que penso sí que estan a les meves novel·les”.

    La senda oscura és la seva darrera novel·la publicada al nostre país. Una vegada més, la protagonista de la història és l’advocada Rebecka Martinsson, que té molts punts en comú amb la seva creadora. Tot comença quan una dona apareix morta en un llac gelat. El seu cos, torturat, presenta una estranya cremada al voltant del turmell. Des del primer instant, la inspectora Anna-Maria Mella sap que necessita ajuda. El cadàver és d’una de les executives d’una companyia minera amb uns tentacles que s’estenen per tot el món. Anna-Maria necessita que una advocada li expliqui algunes coses sobre el negoci, i coneix a la millor.

    L’advocada Rebecka Martinsson està desesperada per tornar a la feina després d’un cas que l’ha destrossat, i accepta la proposta d’Anna-Maria Mella. Les seves investigacions revelen una complexa i sinistra relació entre la víctima, el seu germà i el director de l’empresa. Tot sembla indicar un mòbil sexual, però els negocis tèrbols de Kallis Mining obriran una altra via d’investigació.

    Llibres

  • Aurora boreal
  • Sangre derramada
  • Sang vessada
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ho sents?

    TelèfonLa Ona, Mari Ona, fa estona que parla per telèfon. M’ha fet entrar al seu despatx, m’ha indicat que m’assegués a la cadira de l’altra banda de l’escriptori però, abans que li pogués començar a parlar de l’Arnau Lletraferit, ha sonat el telèfon. M’ha dit que només seria un moment, però fa trenta minuts de rellotge que parla per telèfon.

    – Sí, sí – repeteix per enèsima vegada la detectiva –, és clar, és clar – en veure que faig el gest d’alçar-me de la cadira, mou la mà per indicar-me que m’esperi –, no, no, no – m’assenyala l’ampolla de conyac per si vull tornar-me a omplir el got, però a mig gest s’atura en adonar-se que no l’he tocat –, és clar, és clar – agafa l’ampolla i es reomple el seu –, ho entenc, ho entenc, però… – agafa el got i se’n beu tot el contingut d’un sol glop –. No seria més fàcil si me n’envies una foto per e-mail, sí, sí, e-mail? – la Mari Ona es torna a omplir el got –. Sí, sí, millor, millor. Gràcies.

    La detectiva penja el telèfon amb un cop sec i em mira amb cara de circumstàncies.

    – Em sap greu. Era un client. Per on anàvem? – pregunta tornant a buidar el got.

    – Un cas complicat?

    – No, no, no – respon negant amb el cap –. No ho sembla pas, almenys, però intentava descriure’m el lloc a on havia perdut el gos, i em deia que era un lloc que feia molta i molta por, i que feia molta por, i molta i molta por, però no hi havia manera de treure’l d’aquí. Li he demanat que m’enviï una foto, una foto, ja decidiré jo si fa o no fa por – afegeix mentre es torna a omplir el got –. No suporto la gent que no et deixa treure les teves pròpies conclusions.

    – És la diferència entre dir i mostrar, no?

    – Exacte! Brindo per tu! – exclama buidant el got de cop per tercera vegada en pocs minuts –. Hi ha una gran diferència entre dir i mostrar, tot i que a la gent, gent, a vegades els costa d’entendre-ho. En el primer cas, el qui parla és el qui treu les conclusions: diu «això fa por», diu «allò era avorrit», diu «era molt divertit». El qui escolta, no té més remei que creure-s’ho. En el segon cas, en canvi, el qui parla no emet cap judici de valor, es limita a descriure una situació, o una persona, o un paisatge, i deixa que sigui el qui l’escolta el que pugui extreure’n les seves pròpies conclusions.

    24 hores de Le MansLa Mari Ona va aixecar-se de la cadira, va acostar-se fins a una de les vitrines i va agafar un llibret de tapes blanques amb lletres negres i vermelles, amb una foto en blanc i negre a la portada.

    – «No vaig arribar a obrir la boca – va començar a llegir en veu alta –. No sé si en tenia intenció, tampoc. Abans que poguéssim dir res més, o jo o ell, l’estrèpit de les vint-i-quatre hores de Le Mans va entrar per la finestra. Semblaven milers de motors de tons aguts i ofensius, tots bramulant alhora, com terrorífics crits de guerra salvatges

    – Quin ensurt, no?

    – Sí, però si t’hi fixes, el text no diu en cap moment la paraula «ensurt», ni la paraula «por», ni cap paraula relacionada. Mostra una situació, no diu res – la detectiva va tancar el llibre –. No demanis llobarro fora de temporada, d’ Andreu Martín i Jaume Ribera, el primer llibre d’en Flanagan. No conec cap adolescent mínimament lector que no sàpiga qui és en Flanagan – comenta retornant el llibre al seu prestatge –. I això em recorda el teu Andreu, Andreu Lletraferit, no? – em pregunta asseient-se de nou a la seva cadira.

    Abans que pugui obrir la boca, però, el telèfon torna a sonar.

    – Només serà un moment, un moment – m’assegura despenjant l’auricular –. Ah! Hola! Que ja tinc la foto al correu? Un segon, que obro l’ordinador – respon engegant el portàtil –. Sí, sí, és clar, és clar, no, no, no, és clar, és clar, ho entenc, ho entenc, però…

    Mentre ella continua parlant per telèfon, reflexiono sobre el què m’ha estat explicant. No és el mateix dir que mostrar, mai no ho és. Si dius, perds intensitat, tot que també és molt més ràpid, en tens prou dient «quin ensurt! ». Si mostres, el lector entra a la història més fàcilment, sent el que li estàs explicant, però necessites utilitzar moltíssimes més paraules. Cap de les dues tècniques és més bona que l’altra per se, es tracta, simplement, d’utilitzar la tècnica adequada en cada moment.

    DetectiuLa Mari Ona s’omple el got una vegada més sense deixar de parlar per telèfon. Aquesta quinzena us proposo que descriviu l’escenari del crim que vàreu resumir la quinzena anterior: el vaixell amarrat al port, la casa benestant de Boston,… Busqueu una imatge real a través d’internet i feu-ne una descripció, no us deixeu cap detall: quan el lector acabi de llegir la vostra descripció, però, li ha de quedar clar que és un lloc que fa molta i molta por, un lloc a on era impossible de pensar que hi pogués passar res de bo. I, per descomptat, no podeu dir que «era un lloc que feia molta por». Us hi atreviu? Quan pengeu el text, adjunteu també la imatge real que hàgiu trobat a internet, així la resta de participants podran opinar si la imatge s’assembla, o no, a com se l’havien imaginat. I per fer-ho una mica més difícil, el text ha de ser curt, màxim 250 paraules.

    Ens veiem d’aquí a quinze dies!

    M.T. Saborit.
    Taller d’Escriptura Negre Virtual.

    10 comentaris

    Eduard Pascual

    Eduard PascualEduard Pascual neix a Barcelona el 1965 i en l’actualitat resideix a Llers (Girona), on, segons indica ell mateix, dedica de tres a sis hores diàries a escriure.

    La seva professió com a especialista en investigació criminal es va desenvolupar dins el cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra fins l’any 2005, moment en què Eduard Pascual fou retirat del servei ordinari a causa d’una malaltia auditiva, tot i que continua en actiu administrativament.

    La seva faceta literària arrenca arran d’un curs d’escriptura, narració i informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fruit d’aquesta dedicació i interès vers el món literari són els diversos guardons aconseguits: V Concurs de Contes Policials de la Generalitat de Catalunya (2003), XII Certamen Literario Vargas Llosa NH de Relatos (2007), escollit autor del mes per l’AEN-Asociación de Escritores Noveles (setembre de 2008).

    Códex 10 es va publicar el 2009 i és la seva primera novel·la, però el 2010 la mateixa editorial va traure al mercat un nou títol d’aquest autor: En el umbral de la muerte.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    2 comentaris

    Códex 10

    Coberta de Códex 10
    Tal com indica la contraportada del llibre, Còdex 10 és l’indicatiu que utilitzen els serveis d’investigació dels Mossos d’Esquadra. A partir d’aquí ja ens podem imaginar quin serà el leitmotiv que trobarem al llarg d’aquestes pàgines: casos de robatoris, assassinats, violacions… tot plegat investigat i conduït per un grup policial que dirigeix el sergent Francesc Montagut, més conegut com a Monty.

    Però aquests successos que ens són mostrats al llarg dels diversos capítols mantenen una particularitat literària: la independència que existeix entre ells si deixem de banda que, el grup d’investigadors dels Mossos, sempre és el mateix. Aquest és un dels motius pels quals hom ha qualificat Códex 10 com una obra que s’acull al guió bàsic del cinema, tot i que per ser més exactes potser fora millor indicar que s’acull al concepte de serial televisiu: capítols independents amb un grup fix de personatges.

    Així, entre un i altre cas, anirem coneixent, a banda del mateix sergent Montagut, a la resta de components de l’equip policial: en Flores, en Casanovas, la Sonia Mora, en Quim, l’Arnau Rabassedas… Cadascú d’ells amb la seva caracterologia i situació personal que, a poc a poc, configurarà el quadre general del trencaclosques.

    DIGUES LA TEVA

    • Tal com s’ha indicat a la ressenya del llibre, s’ha dit, d’aquest volum, que manté una estreta relació amb alguns recursos cinematogràfics. Consideres, un cop llegides aquestes pàgines, que podria ser una bona història per passar a la pantalla? Creus que s’adiria amb els serials televisius d’avui en dia?

    • L’obra pren com a referent el sergent Monty en un clar homenatge al sergent Francesc Minobis, Mosso d’Esquadra real que va morir el 2001. Com valores el protagonisme, dins la història general, d’aquest personatge? Penses que pot ser qualificat, pròpiament, de protagonista? O pel contrari estimes més que es tracta d’un protagonisme col·lectiu?

    • Què ha atret més la teva atenció: els casos que es mostraven en cada capítol o les subhistòries entre els agents d’aquesta unitat policial?

    • Com qualificaries aquesta obra: un recull de relats, perquè la trama de cada episodi és independent de l’anterior; o una novel·la, perquè manté el fil conductor dels seus personatges?

    ALTRES DADES

    Dossier de premsa de Roca Editorial:

    http://www.rocaeditorial.com/cont/catalogo/docsPot/Dossier-Prensa-Codex10.pdf

    Blog de l’obra Códex 10:

    http://codex10.blogspot.com/

    Web d’Eduard Pascual:

    http://www.eduardpascual.com/

    Youtube: entrevista a TV3 – 1:

    http://www.youtube.com/watch?v=864Wttg8EFw

    Youtube: entrevista a TV3 – 2:

    http://www.youtube.com/watch?v=g8K8kZSwXVI

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    4 comentaris

    Maria Barbal

    Maria BarbalL’escriptora Maria Barbal visita Vilanova i la Geltrú aquest dimecres, 19 de gener a les set de la tarda a l’Agrupació Excursionista Talaia, que forma part de les entitats adherides al Voluntariat per la Llengua. Les persones que assisteixin i hagin llegit la novel·la Pedra de Tartera poden fer arribar les seves impressions a l’escriptora i compartir amb ella les seves experiències literàries.

    Aquestes converses entre les parelles lingüístiques que participen en el Voluntariat per la Llengua al Garraf te com a finalitat que, a través de la lectura, les parelles puguin ampliar el repertori de temes en les seves trobades i i incorporar més recursos expressius.

    A la biblioteca Joan Oliva i Milà s’està realitzant el Club de Lectura Fàcil en Català des de fa ja uns anys, i des del dia d’avui els Matins Literaris. En aquest club es proposa com a lectura de Maria Barbal, Pedra de Tartera

    .

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »