Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2010

Biblioviatges: Turquia

Vista d’Estambul

Turquia és un Estat transcontinental d’Euràsia, terra a cavall entre dos continents, amb més de deu mil anys d’història i cultura, un país fascinant, de paisatges inoblidables i insòlits contrastos. La Turquia asiàtica, Anatòlia, també coneguda com l’Àsia Menor, que inclou el 97% de la superfície del país, està separada de la Turquia europea pel Bòsfor, el mar de Màrmara i els Dardanels, els quals, de forma conjunta, són l’enllaç marítim entre el mar Negre i el mar Mediterrani. La Turquia europea, al nord-oest, que conforma la Tràcia Oriental, i té fronteres amb Grècia i Bulgària, només representa el 3% de la superfície total del país que, incloent els llacs, és de 783.562 km², una superfície similar a la suma de les superfícies del Regne Unit i de França, dels quals només 23.764 km² són a Europa.

TurquiaLa península d’Anatòlia ha estat una de les regions més habitades des de l’Antiguitat, atesa la seva localització com a intersecció entre Àsia i Europa. Els assentaments neolítics són dels més antics del món. El primer imperi més important de l’àrea fou el dels Hittites, del segle XVIII al segle XIII aC. Després, s’hi establí el regne de Frígia, un poble també indoeuropeu, fins que fou destruït pels cimmeris el segle VII aC. Des del 1200 aC, la costa oriental d’Anatòlia fou habitada pels pobles grecs i jònics. Tot el territori fou conquerit per l’Imperi Persa durant els segles VI i V aC, i després per Alexandre Magne el 334 aC. Anatòlia fou posteriorment dividida en molts regnes hel·lènics petits, com ara Bitínia, Capadòcia, Pèrgam i Pontus, tots els quals sucumbiren a l’Imperi Romà el primer segle aC. El 324 dC, l’emperador romà Constantí I, trià Bizanci per convertir-se en la nova capital de l’Imperi Romà, reanomenant-la la Nova Roma (després Constantinoble i Istanbul). Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, es convertí en la capital de l’Imperi Bizantí (l’imperi Romà d’Orient).

Actualment, Turquia és un país ple de contrastos. Pont mil·lenari entre Orient i Occident, aquesta nació que s’estén entre dos continents i que ha estat bressol d’importantíssimes civilitzacions, és actualment un país que lluita per a ser modern però que conserva encara moltes de les essències de l’orient mitjà, amb les coses bones i dolentes que això comporta.

Geogràficament, Turquia es divideix en set regions:

  • la regió de Màrmara
  • la regió Egea
  • la regió del Mar Negre
  • la regió de l’Anatòlia Central
  • la regió de l’Anatòlia Oriental
  • l’Anatòlia Sud-oriental
  • la regió Mediterrània
  • Regions de Turquia

    El país té nombrosos punts d’interès. Hi ha restes arqueològiques molt importants, com Pèrgam, Efes, Milet, Afrodisias, Troia, Hattusa, Aspendos i el Nemrut Dagi. Les platges del Mar Egeu i del Mediterrani, especialment la costa de Fetiye a Antalya no tenen res a envejar a les platges de les illes gregues de l’Egeu. Els amants de la muntanya també poden gaudir de les muntanyes de Kaçkar i del mític Mont Ararat. I, evidentment, hi ha la majestuosa ciutat d’Estambul.

    El Bòsfor amb Santa Sofia i la Mesquita Blava al fonsTot i que la de veritat és Ankara, ningú posa en dubte que la capital extraoficial de Turquia sigui Estambul, l’antiga Bizanci de grecs, perses i macedonis, la Constantinoble en què resistís l’Imperi Romà d’Orient i, fins entrat el segle XX, la nena mimada dels sultans otomans, que no van estalviar a l’hora de guarnir els magnífics palaus i mesquites d’aquesta ciutat encisadora, partida en canal per l’estret del Bòsfor, que encara és la sang vital de la ciutat: travessat per dos ponts enormes, petits vaixells i ferris transporten milers de persones entre els dos continents cada dia. Un viatge en ferri a la posta del sol admirant la silueta de la vella Estambul és la quinta essència d’una experiència a Estambul.

    Amb els seus prop de deu milions d’ànimes, Estambul no tan sols és la ciutat més gran de Turquia, a més de l’epicentre de la seva vida política, econòmica i cultural, és una de les megalòpolis més vitals, desconcertantment contradictòria i per descomptat bella de tot el planeta. Amb un peu recolzat a Europa i l’altre a Àsia, cap com ella per oficiar com porta entre Orient i Occident.

    Capvespre a EstambulUna ciutat que enamora. És imprescindible visitar la Mesquita Blava i la de Santa Sofia. Al vespre es pot contemplar una estampa inoblidable: l’ocàs del sol mentre el mujahidin crida a l’oració des del minaret de la mesquita, creant una atmosfera indescriptible.

    I altres monuments que no podem deixar de veure com la Torre Gàlata, des de la qual es pot gaudir d’una panoràmica de 360º de tota la ciutat, els Palaus de Dolmahbache i Topkapi. Aquest opulent edifici és testimoni d’innombrables històries. Conté la Tresoreria de l’Estat amb una exposició d’armes, i el Tresor Imperial, en el qual es troba la joia Dagger Topkapi, l’objecte del desig a la pel·lícula Topkapi (1964), mentre el panorama sobre el Bòsfor és decididament espectacular. Són fantàstics l’Harem i els edificis ricament decorats que envolten la piscina.

    Gran BasarTambé ens hem de perdre pel Gran Basar, amb un nombre estimat de 4.400 botigues alineades al llarg de galeries cobertes. És considerat el més antic centre comercial del món, té dimensions decididament destacades i compta amb un laberint de carrerons laterals. Les botigues estan desplaçades segons la mercaderia que exposen, per exemple, les joieries de plata estan agrupades juntes, les botigues de catifes estan situades en un altre lloc i així per aquelles de sabates, vestits i objectes de tot tipus. Indubtablement és un dels llocs més característics d’Estambul.

    Creuant el estret del Bòsfor, ja en la part asiàtica del país, comença un recorregut per l’Anatòlia Central, on es poden notar els contrastos entre el amfiteatre d’Aspendos, cèlebre per la representació d’obres i concerts de tenors en l’actualitat, el cavall de Troia, situat a la ciutat que li dóna nom, entre les ruïnes de 9 ciutats de diferents de diferents èpoques, la costa Mediterrània d’Antalya , o les muntanyes de calç i aigües termals de Pamukkale.

    La Capadòcia des d’un globusTambé són inoblidables els paisatges de la regió de la Capadòcia, a l’Anatòlia Central, on les formacions calcàries en forma de xemeneies (utilitzades fins als anys 50 com habitatges subterranis des de l’època de les coves troglodites) creen una harmonia única.

    Es creu que el nom “Capadòcia” prové del vocable Katpadukya, o Terra de bells cavalls. Els cavalls de la regió van cobrar fama per ser oferts com a regal als reis Asurbanipal, d’Assíria, i Dario i Xerxes, de Pèrsia.

    Les característiques geològiques del lloc, úniques al món, han donat peu a que els seus paisatges es descriguin sovint com “paisatges lunars”. El terra del lloc, anomenat toba calcària, ha adquirit formes capritxoses després de milions d’anys d’erosió, i és prou feble per a permetre que l’ésser humà construeixi els seus habitatges furgant a la roca, en comptes d’erigir edificis. Les ciutats subterrànies de Kaymaklı, Özkonak, Derinkuyu, Ozluce, Saratlı són les més importants entre les 50 de Capadòcia. Són refugis excavats a la roca. D’aquesta manera, els paisatges lunars estan plens de cavernes, naturals i artificials, moltes de les quals continuen habitades. Els més atrevits poden contemplar aquesta meravella a vista d’ocell des d’un globus aerostàtic.

    L’any 1985, la Capadòcia va ser inclosa per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

    Mausoleu d’Ataturk a AnkaraTornant cap a Estambul, no podem deixar de visitar Ankara, una notable ciutat comercial i industrial, que abans de convertir-se en la capital turca, fou famosa per la llana de les seves cabres (llana d’Angora) i per una raça de gats única, els gats d’Angora.

    Actualment és la seu del Parlament, dels ministeris i de la resta d’institucions governamentals turques, així com també de les ambaixades de les delegacions diplomàtiques estrangeres.

    Situada al centre d’Anatòlia, Ankara és un nus de comunicacions important, d’on parteixen les xarxes de carreteres, autovies i ferrocarrils de l’estat turc. Alberga diverses universitats, el Museu Arqueològic, el Museu Etnogràfic, el Mausoleu d’Atatürk i el Museu de les Civilitzacions Anatòliques i la Biblioteca Nacional.

    La Milli Kütüphane és la Biblioteca Nacional de Turquia. Situada a Ankara, va ser fundada el 15 d’abril de 1946. La Milli Kütüphane té una de les col.leccions més riques a Turquia. La col·lecció es compon de més d’un milió i mig d’articles.

    L’actual edifici de la biblioteca es va completar el 1982. Des de 5 agost de 1983, la biblioteca continua servint als seus usuaris en una àrea tancada de 39.000 metres quadrats. La biblioteca és membre de la Conferència de Biblioteques Nacionals Europees (CENL).
    Veure plànol d’Ankara

    Llibres

  • Viaje a Turquía y Egipto. Jean Potocki
  • Turquía : la apuesta por Europa. Carmen Rodríguez López
  • Turquía, Grecia y Chipre : historia del Mediterráneo oriental. Isabel de Cabo Ramon
  • La Ruta dels almogávers : un viatge per Grècia i Turquia. Francesc Puigpelat
  • La Bastarda de Estambul. Elif Shafak
  • Con Agatha en Estambul. Cristina Fernández Cubas
  • Muerte en Estambul. Petros Márkaris
  • Estambul : ciudad y recuerdos. Orhan Pamuk
  • La Bastarda d’Istanbul. Elif Shafak
  • La casa del Silencio. Orhan Pamuk
  • El castell blanc. Orhan Pamuk
  • Em dic vermell. Orhan Pamuk
  • El museo de la inocencia. Orhan Pamuk
  • La nova vida. Orhan Pamuk
  • Esclafaràs la serp. Yasar Kemal
  • El falcó. Yasar Kemal
  • Anatolia. I : desde los orígenes hasta el fin del II milenio A. de J. C. U. Bahadir Alkim
  • Hotel Bósforo. Esmahan Aykol
  • La pasión turca. Antonio Gala
  • Gambit turc. Akunin, Boris
  • Guies viatge

  • Estambul. Anaya
  • Turquia. Salvat
  • Estambul. El País Aguilar
  • Estambul, Capadocia y las costas del Egeo y el Mediterráneo. Anaya
  • Estambul. Anaya
  • Estambul. El País/Aguilar
  • Còmic

  • Un Puñal en Estambul : las aventuras de Dieter Lumpen. Zentner; Rubén Pellejero
  • DVDs

  • Estambul
  • Estambul
  • CDs

  • Krivoto. Kolektifistanbul
  • Su. Mercan Dede
  • Turkish traditional music. Ensemble Tâhir Aydogdu
  • Türlü. Haci Tekbilek
  • Nûpel. Aynur
  • Istanbul rap. Carlo Actis Dato Quartet
  • Rome-Istanbul. Alberto Mandarini Phoebus Ensemble
  • Café Istanbul
  • Grand Bazaar. Burhan Óçal; Istanbul Oriental Ensemble
  • Bazaar Istanbul
  • Infantil

  • Cancioncillas de miel y pistacho : 29 cancioncillas armenias, griegas, kurdas y turcas
  • La torre de la donzella
  • Silueta d’Estambul

    BON ANY 2011!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els 10 millors de 2010

    Llegir al llitAquí tenim els 10 títols dels llibres més significatius d’aquest any pel seu contingut i per la categoria dels seus autors. En aquest top 10 ens trobarem diferents gèneres literaris com són les memòries, la poesia, l’assaig i naturalment, la novel·la.

    10. Esencia y hermosura. Antologia. María Zambrano.

    Es tracta d’un recull d’escrits de María Zambrano que José Ullán va seleccionar amb la intenció d’oferir al lector una visió àmplia de l’obra d’una de les grans figures del pensament.

    9. Tarde o temprano. Poemas. 1958-2009. José Emilio Pacheco.

    Aquesta obra recull els catorze poemaris publicats per l’autor al llarg de més de cinquanta anys dedicats a la poesia.

    8. Dublinesca. Enrique Vila-Matas.

    7. Algo va mal. Tony Judt.

    Aquesta obra assenyala la necessitat de mantenir el model socialdemòcrata europeu enfront del neoliberalisme i el desmantellament del públic que es ve produint des dels anys 80.

    Judt ens diu que hem d’aprendre del passat i que no podem tornar a repetir els errors dels anys 30 que van portar l’estalinisme, el nazisme i la Segona Guerra Mundial.

    6. Retratos y encuentros. Gay Talese..

    Tant si es tracta d’històries quotidianes protagonitzades per gent desconeguda que sovint ens resulta curiosament familiar, o de perfils de personatges famosos als que en realitat no coneixíem tant com crèiem, Talese és capaç de mostrar-sempre el detall invisible que ens revela els secrets, de introduir-nos en l’escena com si la estiguéssim presenciant, de fer-nos partícips dels moments més inaccessibles.

    5. El amor verdadero. José María Guelbenzu.

    Aquesta obra narra la història d’amor i lleialtat d’una parella, que es prolonga al llarg de més de cinquanta anys de vida, des de 1945 fins a 2005, i és, sobretot, una reflexió sobre el sentit de l’amor, sobre el valor de l’esforç i sobre el desig de permanència, complicitat i entesa entre dues persones que decideixen lliurement assumir els riscos i les conseqüències d’intentar mantenir viu el seu sentiment a través del temps

    4. El sueño del celta. Mario Vargas Llosa.

    Aquest llibre registra amb fidelitat documental les tenebres del colonialisme, l’ànima perversa del poder i la cobdícia. I per a això es va servir del gairebé oblidat Roger Casement, un expert en detectar atrocitats en el món.

    3. Blanco nocturno. Ricardo Piglia.

    Aquesta obra té com a punt de partida un crim enigmàtic i la indagació subsegüent, a càrrec del vell comissari Croce, de llegendària intuïció per resoldre misteris.

    2. Poesia reunida. William Butler Yeats.

    Portada del llibre de l’anyI el llibre del any és…

    1. Verano. J.M. Coetzee.

    Un jove biògraf anglès decideix elaborar un llibre sobre John Coetzee. Planeja centrar-se en els anys de la seva vida que van de 1972 a 1977, en l’època en què Coetzee comparartía amb el seu pare vidu una caseta als afores de Ciutat del Cap.

    Sense conèixer personalment, s’embarca en una sèrie d’entrevistes amb les persones crucials de la seva vida: la seva cosina favorita, una ballarina brasilera i una dona casada amb qui va tenir una aventura.

    Dels seus testimonis emergeix el retrat d’un jove Coetzee una mica maldestre, envoltat de llibres i amb poca facilitat per obrir-se als altres.

    Aquest top 20 s’ha realitzat per Babelia, segons 55 crítics i periodistes de la revista literària i cultural d’EL PAÍS.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    10 de cinema de 2010

    Us acostem a les 10 pel·lícules que han sigut un éxit durant aquest any. Considerant que segur que també hi falten algunes que ens han agradat, no es recomanable renunciar a veure-les.

    Tahar Rahim10. Un profeta de Jacques Audiard.

    Aquest film guanyador del Gran Premi al Festival de Cannes de 2009, va guanyar també la XXV edició dels premis Caesar a més del millor actor de repartiment per Niels Arestrup, millor actor revelació per Tahar Rahim, millor guió original i millor escenografia. Es veritat que els premis no sempre fan una bona pel·lícula però sí que la posen, en aquest cas, en el número 10 d’aquesta llista.

    L’argument narra la història de Malik El Djebena (Tahar Rahim), un jove àrab de 19 anys que és condemnat a sis anys de presó. Analfabet i fràgil, Malik és una presa fàcil a ulls dels altres presos, i no triga a advertir que la seva supervivència a la presó dependrà, en gran part, de la seva afiliació a la banda de corsos que domina la presó.

    9. La red social de David Fincher.

    L’argument se centra en la figura de Mark Zuckerberg (interpretat per Jess Eisenberg), el genuí fundador de la xarxa social més important del món, i tot el camí que el va portar de ser un geek a Harvard el multimilionari més jove del món.

    8. María y yo de Félix Fernández de Castro.

    Aquest documental va guanyat el premi Educactif en l’XI Festival de Cinema de Pamplona, el jurat va valorar la tasca educativa d’un relat “original i ple d’humor, ironia i sinceritat” sobre la convivència amb una persona autista.

    L’argument segueix els passos de Maria, una jove adolescent de 14 anys que viu amb la seva mare, May, a les Canàries, a 3.000 km de Barcelona, on viu Miguel Gallardo, el seu pare.

    Poesía de Changdong Lee7. Poesía de Changdong Lee.

    La història es centra en el personatge de Millars que viu amb el seu nét adolescent en una petita ciutat dormitori a prop del riu Han.

    És una senyora a la qual li agrada portar barrets florejats i roba elegant, però també és una persona imprevisible plena de curiositat. S’apunta per casualitat a un taller de poesia en un centre cultural del barri, i per primera vegada a la vida es veu en l’obligació d’escriure un poema.

    6. Canino de Giorgos Lanthimos.

    Canino és aquest tipus de llargmetratge que tot cinèfil ha de veure per considerar-se com a tal. Yorgos Lanthimos, el seu director, ens endinsa en la peculiar existència d’una família on els pares sotmeten a un estricte control als seus fills. Els murs d’un bell xalet són els límits d’un univers propi que es regeix per unes lleis molt peculiars.

    5. Greenberg de Noah Baumbach.

    Atrapat en una cruïlla vital, Roger Greenberg (descobrim a Ben Stiller en el drama ) decideix mudar-se durant una temporada a casa del seu germà, a Los Angeles. Allà, entaula una insòlita relació d’amistat amb la ajudant d’aquest, Florence, una aspirant a cantant. Les trobades entre Florence i Greenberg conduiran a tots dos a un festeig meravellós, però incert i molt vulnerable.

    Buried4. Buried de Rodrigo Cortés.

    La idea de la qual fa gala el film és suggerent, trencadora i diferent a tot el que haguem vist abans: un sol protagonista està tancat sota terra dins d’un taüt i ha de fer tot el possible per escapar d’ell.

    El treball de Rodrigo Cortés se li puntua amb un excel.lent, a través d’una lliçó magistral de com es pot rodar una entretinguda trama partint d’una idea que sembla pràcticament suïcida.

    3. Io sono l’amore de Luca Guadagnino.

    És Nadal a Milà. La família Recchi, on la fortuna li prové de la indústria tèxtil, es reuneix per celebrar l’aniversari del patriarca. Tot en la mansió de Tancredi està llest per a l’ocasió.

    Els convidats van arribant. La neu cau sense parar. Tots saben que l’avi aprofitarà la celebració per cedir les regnes de l’empresa familiar…

    2. Toy Story 3 de Lee Unkrich.

    Aquesta és una altra genialitat de la Pixar, amb una trama perfectament filada, hereva de les seves antecessores on brilla l’entreteniment d’una banda i la tendresa en tots els seus personatges.

    I arribem a la darrera i millor pel·lícula d’aquest any 2010…

    1. Origen de Cristopher Nolan.

    En un món on existeix la tecnologia per entrar al món dels somnis d’una persona quan dorm, Cobb és el major expert en infiltrar-se i robar els secrets que amaga aquesta persona en la seva ment. Especialitzat en espionatge industrial, Cobb rep un encàrrec que promet fer desaparèixer els càrrecs criminals que pesen contra ell i així poder tornar a reunir-se amb els seus fills.

    Font: EL PAÍS

    DIGUES LA TEVA

  • Estàs d’acord amb les pel·lícules que aparèixen en aquest top 10?
  • Quines no hi són i considereu que haurien d’estar en aquesta selecció?
  • Quina pel·lícula que heu pogut veure és la millor de l’any?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    El minotauro, de Barbara Vine (Ruth Rendell)

    El Minotauro - Barbara VineSota el pseudònim de Barbara Vine s’amaga Ruth Rendell (Leyton, 1930), una de les grans dames de la novel·la anglesa de misteri gràcies a les seves més de cinquanta obres, que han estat mereixedores, entre d’altres diversos reconeixements, de quatre premis Gold Dagger i tres Edgar Allan Poe. El 1996 va rebre també l’Ordre de l’Imperi Britànic, per la qual cosa des d’aleshores ocupa el càrrec de Baronessa de Babergh.

    Diverses de les seves novel·les han estat portades al cinema per realitzadors com Claude Chabrol (La dama d’honor) o Pedro Almodóvar (Carne trémula).

    Explica la llegenda que Ruth Rendell se serveix del pseudònim Barbara Vine cada vegada que vol furgar en els apartats més psicològics d’una història, encara que sense abandonar-ne el suspens. En aquest sentit, El Minotauro és l’exemple perfecte: un casalot rural que ha conegut temps millors, quatre dones enfrontades com només és possible quan es pertany a una mateixa família, un monstre amagat al cor del seu laberint i una nouvinguda disposada a testimoniar, i potser fins i tot desencadenar, la tragèdia …

    El 1968, la infermera sueca Kerstin Kvist accepta un treball a Essex per estar a prop del seu amant londinenc. La seva comesa és tenir cura de John Cosway, que ha perdut el cap i roman reclòs a la seva biblioteca.

    En arribar a la decadent mansió de Lydstep Old Hall descobreix que Júlia, la matriarca, és una dona gran freda, obsessionada amb que John no deixi de prendre les seves dosis de Largactil, les filles solteres estan a punt de brega per haver compartit a aquest home. I la noia no trigarà a tenir dubtes sobre què membre dels Cosway es troba en el costat bo de la frontera de la bogeria.

    Llibres

  • El agua está espléndida
  • Carne trémula
  • El daño está hecho
  • Después del asesinato
  • El hijo perdido
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els 20 més…

    Els més llegitsJa som a finals d’any i és el moment de fer la vista enrera per descobrir que ha destacat en la publicació de llibres al 2010…

    20. La muerte del adversario. Hans Keilson.

    Es tracta d’una narració magistral sobre l’Holocaust, vist des del punt de vista d’un conciliador. Hans Keilson, des del seu paraula, acudeix a l’ajuda de tots aquells que només veuen el dolor on només hi ha por, tant d’una banda com per l’altra.

    19. La idea de la justicia. Amarya Sen.

    És la justícia social un ideal fora del nostre abast o una possibilitat real? Més enllà del discurs intel.lectual, la idea de la justícia té un important paper en les nostres vides. Amartya Sen ofereix una alternativa a les teories convencionals de la justícia, que malgrat els seus molts èxits fa temps que van deixar enrere les realitats pràctiques

    18. Hoy no es ayer. Ensayos sobre la España del siglo XX. Santos Julià.

    Trenta i tants anys després de la mort del dictador, el general Francisco Franco Bahamonde, i de l’aprovació de la Constitució, la Guerra Civil és encara objecte de debat públic, de discussió civil, i la Transició és ja tema de polèmica política.

    17. Brillan monedas oxidadas. Juan Eduardo Zúñiga.

    L’avarícia, la frustració vital, la recerca de la llibertat i el desig són els ingredients d’aquesta antologia de relats, en què l’autor madrileny busseja en altres terrenys que els de la guerra civil i la postguerra.

    16. Autobiografía sin vida. Félix de Azúa.

    És un artifici que fingeix la forma de l’assaig, però que amaga una història essencial. La història d’un grafòman que ha transitat pel món alimentant-se de paraules…

    15. Correr. Jean Echenoz.

    Emil Zatopek comença corrent sense ganes, mentre treballa en una fàbrica de calçat, que abandona el 1945 per entrar en l’exèrcit txecoslovac. La cursa no era una cosa feta per a ell. Però a poc a poc sent el cuquet i comença a córrer regularment, fins consagrar mundialment com un dels millors corredors del món.

    14. Notas al pie de Gaza. Joe Saco.

    Aquest còmic mira enrere per esbrinar els fets foscos que van concloure amb la matança de centenars de palestins civils a mans de soldats israelians al novembre de 1956 a les ciutats de Khan Younis i Rafah. A tenir en compte: Sacco no és imparcial i no pretén ser-ho.

    13. Hojas de Madrid con la Galerna. Blas de Otero.

    Es tracta del mític llibre que Blas de Otero va deixar inèdit a la seva mort. De tornada d’un dels seus viatges, del seu retorn de Cuba on s’havia casat i havia viscut tres anys, sorgeix aquest llibre de poesia.

    12. Visión desde el fondo del mar. Rafael Argullol.

    Viatge de múltiples viatges, aquest llibre és compendi i amalgama de molt diverses experiències centrades en la vida del seu autor.

    11. El mundo bajo los párpados. Jacobo Siruela.

    En aquest assaig es realitza un recorregut per la història dels homes que dormen: aquesta que avui mai es compta, la que sempre queda en l’àmbit privat.

    Font: EL PAÍS

    Els més llegits

    Ara ens queden per descobrir els 10 primers… Ho farem aquesta setmana. No us ho perdeu.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sombras sobre Berlin, de Volker Kutscher

    Volker Kutscher - Sombras sobre BerlinVolker Kutscher va néixer el 1962 a Lindlar i va créixer a Wipperfürth. Va estudiar història i filosofia a Colònia i Wuppertal. Va treballar com a editor a la ciutat de Wipperfürth, i des de 2004 treballa com a escriptor de ficció i periodista independent a Colònia.

    Historiador de formació, especialitzat en el Berlín dels anys vint i trenta del segle XX, Sombras sobre Berlín és la primera novel·la de Kutscher amb el detectiu Rath com a protagonista.

    Gereon Rath és un jove comissari de Colònia que, després d’un incident mortal que mai va arribar a aclarir-se, és enviat a Berlín per treballar en el departament de delictes sexuals on es veu embolicat per casualitat en la investigació de la mort d’un ciutadà rus, les seves indagacions el condueixen per un camí sense retorn, i gairebé massa tard comprèn que s’ha ficat en terrenys molt perillosos que involucren russos, una enorme quantitat de diners i fins i tot a gent del seu propi entorn. I el pitjor és que tot això no és més que la punta d’un iceberg de corrupció i crim que potser hauria estat millor no destapar.

    En aquesta novel·la, el lector acompanya Gereon Rath en les seves aventures nocturnes per un Berlín tan rutilant com depravat, amb els seus bars i bordells, i presencia en primera persona les “condicions” en què vivien els alemanys durant la República de Weimar i les batalles de carrer del Primer de Maig de 1929 en els barris obrers. També està a punt d’enfonsar-enmig de les tremendes intrigues entre la policia corrupta, la Reichswehr i les SA.

    Després Sombras sobre Berlín, Volker Kutscher ha publicat dues novel·les que tenen com a protagonista el comissari Gereon Rath, i ja està escrivint un quart llibre, que començarà el juliol del 1932 quan el govern del Tercer Reich treu del poder el govern de Rússia.

    En total, Kutscher espera construir un total de vuit novel·les emmarcades en aquesta sèrie, que conclourà en l’any 1936, quan se celebren les Olimpíades a Berlín.

    No us perdeu: Biblioviatges: Berlin

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Biblioviatges: Egipte

    El Cairo

    El primer a decidir en el viatge a Egipte és si volem fer més dies de creuer, més dies a El Cairo, si anem una setmana, o allargar el viatge si el pressupost ens ho permet i visitar també altres indrets com el Mar Roig. Decidiu passar més dies o menys, el més important en la planificacio del viatge és anar primer a El Caire i després gaudir del meravellós creuer pel riu Nil. Amb això ja us assegureu una part d’èxit en el viatge.

    Agafar l’avió i arribar al nostre destí: El Cairo (en àrab, القاهرة Al-Qāhira “la forta”, “la victoriosa”) que és la capital d’Egipte. El primer que us trobareu si aneu caminant pels carrers de la ciutat és la sensació d’angoixa que produeix el tràfic dels cotxes totalment desordenat.

    El Khan al-KhaliliPels més agosarats us recomanem perdre’s pels estrets carrerons del Vell Caire i El Caire Islàmic amb les seves antigues cases i edificis poden proporcionar hores de fascinant entreteniment als visitants. El Khan al-Khalili, el principal mercat de la ciutat amb els seus comerciants de sedes i espècies i cairotes de totes les professions i condicions socials, és un dels millors llocs per amarar del colorit ambient de la ciutat. El Museu Egipci d’Antiguitats està situat prop de la plaça central, Midan Tahrir. Al nord es troba Bulaq, un barri amb interessants mesquites i zones medievals que s’estén al llarg de la riba del Nil.

    Les famoses piràmides s’aixequen a Gizeh allunyades de la metrópoli però perfectament visibles des bona part de la ciutat. Les dues illes del Nil són altres dels llocs que val la pena explorar. La de Roda comprèn el barri residencial de Manial en el seu extrem nord, mentre que la de Gezira, la més gran de les dues, està dividida en dos barris: Gezira, amb l’Òpera i els seus museus d’art, i Zamalek, llar de diplomàtics, estrangers rics, luxoses viles i bars i restaurants de moda.

    Ha arribat el moment d’agafar l’avió i marxar abandonant la bogeria de la capital i dirigir-nos cap a la tranquil·litat dels grans espais que ens ofereix el curs del riu Nil. Un cop iniciada la navegació comprendrem perquè el viatge a Egipte és diferent de qualsevol altre, poc a poc s’aniran descobrint els diferents indrets que ens amaga milers d’anys d’història i que es troben entre Aswan i Luxor.

    Abu SimbelA Aswan es pot visitar la presa del riu Nil que genera l’electricitat al país i és aquí on va ser la font de pedra de granit que els faraons van utilitzar per als seus temples. La següent parada és Kom Ombo amb el seus dos temples, un dedicat al deu Horus i l’altre al deu Sobek, deu del cocodril. En aquest punt del viatge no podem perdre l’oportunitat de desplaçar-nos fins al llac Nàsser, es molt recomanable fer-ho en avió, on trobarem una de les construccions més meravelloses que s’hagin fet mai, es tracta del majestuós temple d’Abu Simbel dedicat a Ramses II.

    LuxorContinuant la travessia pel Nil, en arribar a Edfu descobrirem el temple d’Horus, deu del falcó. Es segurament el temple més antic millor conservat d’Egipte. La següent parada és Luxor on podrem visitar el temple de Karnak, la Vall dels Reis i naturalment també el temple de Luxor. Es tracta d’unes construccions d’una alçada que impressiona només arribar-hi i amb una gran diversitat de monuments que ens farà emocionar al trobar-nos tan a prop de la veritable història antiga.

    Una recomanació per finalitzar: viatjar a Egipte suposa un canvi climàtic molt gran i una pujada de temperatures considerable, aquells que no vulguin suportar una calor extrema no hauran de fer-ho els mesos d’estiu i més forts de la primavera. Gener i febrer són els mesos ideals per viatjar a un país famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments que segur no ens deixaran indiferents.

    La Biblioteca Nacional i Arxius (en àrab Donar el-Kotob) a El Cairo és considerada una de les més antigues biblioteques d’Orient i una de les més grans del món, amb milers d’antigues col·leccions que inclouen llibres escrits a mà, exemplars rars de l’Alcorà recollits en les mesquites, etc…
    A finals del segle XIX, la idea d’instal·lar una biblioteca nacional d’Egipte va néixer i està basada en les recomanacions d’Ali Pasha Mubarak a Jedive Ismail, i va obrir-se al públic el 24 de setembre de 1870. El 1970 la seva col·lecció va ser traslladada a Ramlet Bulak, a la Cornisa del Nil.
    Veure plànol d’El Cairo

    Llibres

  • El amargo don de la belleza
  • El árbol de la vida
  • El Arpista ciego : una fantasía del reinado de Tutankamón
  • La Batalla de Kadesh
  • El camino de fuego
  • La conspiración del mal
  • La dama de Abu Simbel
  • La Dona prudent
  • La egipcia
  • El egiptólogo
  • La espada resplandeciente
  • El faraón negro
  • El fill de la llum
  • La gran concubina d’Amon
  • El gran secreto
  • La herida de la esfinge
  • La hija del rey de Egipto
  • La justicia del visir
  • El mestre de Kheops
  • No digas que fue un sueño
  • La novela de una momia
  • La pirámide asesinada
  • Un señor muy respetable
  • Sinhué, el egipcio
  • Tormenta sobre Alejandría
  • Tutankamón
  • La vieja sirena
  • Guies viatge

  • Crucero del Nilo con Cairo y Mar Rojo
  • Egipto
  • Egipto
  • Egipto
  • Egipto
  • Egipto
  • El Cairo: cosmoplita y amable
  • Egipto: el enigmatico país de las piramides
  • Egipto: seducidos por la historia
  • En busca de la eternidad
  • Las “Islas de Dios” : viaje por los oasis de Egipto
  • Nubia: el país del fin del mundo
  • Egipto: crucero a vela por el Nilo hacia los misterios de Luxor
  • Los tesoros de Luxor y el Valle de los Reyes
  • DVDs

  • Egipto
  • CDs

  • Entre Nil et Gange
  • Aeini a-leek
  • Egyptian raï

  • Les Grands Compositeurs
  • Gypsies of the Nile
  • Sabla tolo III
  • The Sword dance & other mysterious pieces
  • Infantil

  • Norte de África
  • 6 historias de Egipto
  • Contes a la vora del Nil
  • En Pere Joan i l’Invisible a la màquina del temps
  • L’ull de la mòmia
  • Les piràmides de Gizeh

    Bones festes!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Hablaré cuando esté muerto, d’Anna Jansson

    Anna Janson - Hablaré cuando esté muertoAnna Jansson va néixer el 1958 a l’illa sueca de Gotland, on transcorren la majoria de les seves novel·les.

    Encara que és infermera de professió, compta amb més d’una quinzena de llibres publicats i les seves vendes superen el milió i mig d’exemplars. L’any 2000 va iniciar la publicació de la sèrie protagonitzada per la investigadora Maria Werner. Les seves novel·les sempre es compten entre les candidates a ser nomenades millor llibre de l’any al seu país natal, on ha rebut diversos premis i mencions.

    Alguns dels seus llibres, a més, s’han convertit en reeixides sèries televisives. Els drets de traducció de les seves novel·les han estat adquirits a Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Holanda, Noruega i Polònia.

    Hablaré cuando esté muerto, és la seva primera novel·la publicada Espanya, on planteja una inquietant pregunta: Coneixem realment a les persones amb qui compartim la nostra vida? En un petit barri de l’illa sueca de Gotland, l’anciana Frida Norrby acaba de quedar vídua. A Frida l’experiència i els anys li han ensenyat que tothom té un costat fosc, però el que aquesta enèrgica dona es resisteix a creure és que el seu estimat marit Helge guardés un secret tan terrible al jardí de la seva pròpia casa: el cadàver d’un nen. A poc a poc la dona anirà descobrint secrets del difunt com uns documents entre els que hi ha uns mapes antics, que només podien ser llegits després de la seva mort. Tot sembla indicar que aquests són la clau per a trobar unes restes arqueològiques a la zona. A partir d’aquesta troballa es produeixen diverses morts en el veïnat.

    Frida emprèn una recerca tenaç sense aturar-se a pensar que potser aquestes restes amaguin una atapeïda xarxa d’ambicions i mentides, i que desenterrar la veritat pot resultar molt perillós. Perquè entre els seus aparentment inofensius i educats veïns del barri de Roma, en la illa de Gotland, els pecats es cometen a porta tancada. On ningú els vegi.

    Al seu torn, la policia Maria Werner comença a investigar un estrany cas que ha commocionat l’illa: l’assassinat d’una infermera veïna de Frida Norrby. Però aquest no és l’únic misteri: la pròpia Frida sembla haver desaparegut després. Comença a interrogar els veïns, però la resolució no serà fàcil: tots els veïns tenen un mòbil per matar. I tots tenen algun motiu per a morir.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’impacte psicològic de la desocupació

    Portada del llibreL’atur produeix importants alteracions psicològiques. Les manifestacions depressives, els sentiments d’inseguretat i de fracàs, l’aïllament social, i el deteriorament de les relacions familiars són alguns dels efectes més freqüents.

    Si l’atur produeix seriosos efectes afeblidors en moltes de les persones afectades, es poden decidir prendre certes mesures per poder prevenir i afrontar aquests efectes. Sobretot si es té en compte que no es tracta d’un fet puntual com va poder ser-ho en altres moments, sinó d’un greu problema social que amenaça a tots els sectors de la població activa.

    Com afrontar la desocupació?

    En aquests temps és important anar pas a pas i mantenir conductes saludables. S’ha d’adoptar una actitud que es denomina de les tres C: combatiu, compromès i controlat. Es tracta de tenir una actitud activa per aconseguir aprofitar i superar les situacions difícils.

    Un altre aspecte capdal en aquests moments es mantenir l’auto estima. De vegades ens fem retrets, auto exigències i crítiques quan més necessitem reforçar interiorment. La pèrdua del treball es pot deure a factors externs i no ens hem de culpar-nos, una auto estima fràgil i precària repercuteix en la recerca d’un nou treball i en la pròpia salut psicològica.

    L’autor d’aquest llibre, José Buendia, és professor de Psicopatologia a la Universitat de Múrcia. Ha publicat diversos llibres sobre qüestions de Psicologia Social i de la Salut, entre els quals cal destacar Estrés laboral y Salud; Empleo, Estrés i Salud; i Vivir con estrés.


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Crims.cat, d’Àlex Martin Escribà i Sebastià Bennassar

    Àlex Martin Escribà i Sebastià Bennassar - Crims.CatÀlex Martín Escribà va néixer a Barcelona l’any 1974. És Doctor per la Universitat de Salamanca on actualment ensenya Llengua i Literatura Catalanes. És autor de l’assaig Catalana i criminal. La novel·la detectivesca del segle XX i de diversos assaigs sobre el gènere.

    Codirector dels festivals de novel·la negra i policíaca a Salamanca i Olot, col·labora com a crític literari a diversos mitjans de comunicació.

    Sebastià Bennassar
    va néixer a Palma l’any 1976. És llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2009), i treballa des de 1994 com a periodista.

    Ha publicat dos poemaris, tres llibres de relats, un llibre de periodisme històric i sis novel3les, quatre de les quals són de gènere negre, la darrera, Mateu el president. És director del festival de novel·la negra de Lloseta i manté el bloc «Calamars a la catalana» dedicat a la novel·la negra en català.

    Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara, la novel·la negra en català travessa un excel·lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català. Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat.

    En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.

    Conté els relats: Variat - El club de la mortSegrest exprésFràgilLa ruta destroyerSakuraEls molts treballs de ManentLa llista - Capacitat de prediccióUlls de vidreLa mentidaLa funcionària de correus a qui li agradava la coca, les magdalenes i els pastissos diversosEl crim de la madame del carrer dels DolorsQuasevol nit, a Figueres, pot sortir el solEl sissè sentitCulers mortsLa pregunta final.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »