Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2010

Flying Lotus

Steven EllisonCosmogramma. Així es diu aquest treball de Steven Ellison. Ell és un productor de música de multigènere experimental i un músic de portàtil de Winnetka, Califòrnia. Es remet afectuosament com FlyLo per admiradors i crítics. És també el nebot nét d’Alice Coltrane i John Coltrane i un cosí de músic Ravi Coltrane.

Des de les profunditats de l’ànima destaca la música de Flying Lotus, ombrívola i brillant, torturada i maliciosa. Un cirurgià sonor que remou els teus budells a la recerca de l’emoció vital, que insufla humanitat en un món fred i sintètic. Dissonàncies i saturacions es barregen en un brou sonor astral en òrbita. Vapors psicodèlics i olors de jazz digital, de crunk vaporós.

El que està considerat per molts com el Jimi Hendrix de la generació Hip hop i ens presenta el seu tercer treball amb el títol de Cosmogramma que està disponible aquesta setmana com a novetat a la biblioteca.

Flying Lotus

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Noche cerrada en Bergen, d’Anne Holt

Noche cerrada en Bergen, d’Anne HoltAnne Holt va néixer a Larvik, Noruega l’any 1958. Va créixer a Lillestrøm i Tromsø i es va traslladar a Oslo el 1978. Va llicenciar-se en Dret a la Universitat de Bergen l’any 1986, i ja residint a Oslo va treballar en diverses tasques, inclosa la de periodista i directora d’un programa en la cadena pública de televisió NRK.

Durant dos anys va formar part del gabinet d’assessoria legal de la policia d’Oslo, i va obrir el seu propi bufet l’any 1994. Ministra de Justícia de Noruega entre 1996 y 1997, va renunciar al càrrec per motius de salut. Actualment compagina el periodisme esportiu i l’escriptura.

És autora de novel·les policíaques, caracteritzades per un ritme alt i mantingut, àgil i ràpid. Va començar a publicar l’any 1993 amb La diosa ciega, primera de la sèrie de set títols amb la subinspectora Hanne Wilhelmsen.

Noche cerrada en Bergen és el quart lliurament de la sèrie del matrimoni noruec Vik / Stubø, una emocionant novel·la negra que aborda temes actuals i que va més enllà de la investigació criminal a l’ús en convidar a la reflexió sobre temes polítics, religiosos i de drets humans. És, a més, una contundent crítica a la intolerància.

Durant uns freds Nadals, la psicòloga i profiler Inger Johanne Vik es troba, amb la seva família, involucrada en la investigació d’uns desagradables crims. El seu marit, el detectiu Yngvar Stubø, ha estat enviat a Bergen després de l’assassinat de la bisbe local, Eva Karin Lysgaard.

Mentrestant, a Oslo, se succeeixen una sèrie d’assassinats de diversa naturalesa. Tot i que no hi ha un vincle aparent entre ells, Inger Johanne Vik acabarà descobrint la relació existent.

Llibres

  • Crepúsculo en Oslo
  • La diosa ciega
  • Una mañana de mayo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Riscos a la llar

    La cuinaEls nens poden sofrir accidents en la llar i és missió dels pares i d’aquelles persones que tenen al seu càrrec el cuidar-los i portar a terme totes aquelles mesures de seguretat que estiguin al seu abast per a intentar impedir que aquest es produeixi.

    El principal pròposit d’aquesta col·lecció que podeu agafar en préstec a la biblioteca és el donar a conèixer als pares, de la manera més il·lustrativa i didàctica possible, els accidents que en un moment donat poden estar exposats els seus fills i aquelles mesures de presvenció que de dur-les a la pràctica poden evitar-los.

    Alhora, en el cas de produir-se un accident, també es donen a conèixer els primers auxilis que s’han de portar a terme. Es pot trobar com s’evaluen els riscos a l’habitació infantil, el bany, el jardí, l’habitació dels pares, la sala d’estar o la cuina.

    DVD

  • L’Habitació infantil
  • El bany
  • El jardí
  • L’habitació dels pares
  • La sala d’estar
  • La cuina
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Departamento Q, de Jussi Adler-Olsen

    Jussi Adler-Olsen - Departamento QL’escriptor danès Jussi Adler-Olsen, va néixer el 2 d’agost de 1950 a Copenhaguen. Va estudiar Medicina, Sociologia, Història Política i Comunicació Audiovisual, i és conegut per la seva versatilitat en el món de la cultura: periodista, sociòleg i director de cinema, va aconseguir un gran èxit amb la seva primera novel·la La casa de l’Alfabet, que va ser portada al cinema.

    El 1980, va començar l’elaboració d’enciclopèdia primer dibuix animat de Dinamarca, Komiklex, Que va completar el 1985. Va escriure dos llibres sobre Groucho Marx (1984-1985), i el 1989, va publicar Fred på Tryk, l’única bibliografia àmpliament citada en la literatura danesa que s’ocupa de la pau i la seguretat.

    Abans de començar a escriure el 1995, va realitzar treballs molt variats: redactor per a revistes i còmics, coordinador del moviment per la pau de Dinamarca, editor en cap d’una revista setmanal de televisió i president del consell d’administració de diferents consorcis empresarials.

    El seu hobby és restaurar cases antigues. Gràcies a les nove·les protagonitzades per Carl Mørck, s’ha convertit en l’autor de novel·la negra més venut de Dinamarca.

    No és estrany, perquè aquest primer lliurament de l’Departament Q és una novel·la absolutament irresistible per a qualsevol aficionat al thriller. Departamento Q: la mujer que arañaba las paredes és una història terrible i molt propera a l’actualitat recent, amb uns personatges creïbles i complexos, i un sentit del ritme i de la tensió que mantenen el suspens fins al final.

    La trilogia del Departament Q s’ha convertit en un imparable bestseller a Dinamarca i Alemanya, abans d’iniciar la conquesta de la resta del món. Jussi Adler-Olsen ha rebut el prestigiós premi Glass Key a la millor novel la policíaca del 2010.

    A Copenhaguen, el policia Carl Mørck està travessant una de les èpoques més negres de la seva vida. Després de ser sorprès per l’atac d’un assassí, un company seu és mort i un altre greument ferit. El seu sentiment de culpabilitat augmenta quan seu cap i la premsa dubten de la seva actuació.

    Relegat a un nou departament dedicat a casos no resolts, Carl Mørck veu una oportunitat de demostrar la seva vàlua en descobrir les nombroses irregularitats comeses en el cas de Merete Lynggaard. Quan el 2002 aquesta dona, una jove promesa de la política danesa, va desaparèixer mentre realitzava un viatge en ferri, la policia va decidir tancar el cas per falta de proves. No obstant això, Merete Lynggaard segueix viva encara que sotmesa a un terrible captivitat. Tancada i exposada als capricis dels seus segrestadors, sap que morirà el 15 de maig de 2007. Carl Mørck ha d’utilitzar tot el seu enginy i intuïció.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ana María Matute, Premi Cervantes 2010

    Ana Maria MatuteL’escriptora Ana María Matute ha guanyat avui el Premi Cervantes 2010, el guardó més important de les lletres hispanes, que concedeix el Ministeri de Cultura en reconeixement al conjunt de l’obra d’un escriptor. En realitat és un reconeixement afegit a la de la seva excel·lència com a escriptora. L’autora es converteix així en la tercera dona distingida amb aquest guardó, després de María Zambrano i Dulce María Loynaz

    És el premi que li quedava per rebre i per al qual ha estat candidata i finalista durant anys: “Si em donen el Cervantes donaré salts d’alegria, salts d’alegria espirituals”, deia no fa gaire en una entrevista. I afegia: “Als 85 anys fallen els ossos, però cada matí dono les gràcies per recordar-me del que vaig fer el dia anterior”.

    Moderna i rebel, Ana María Matute sempre ha dit que la paraula era “el més bonic que s’havia creat” i que el seu lloc era “el bosc”, tema que va escollir per al seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de la Llengua el 1998 per ocupar la butaca “K”.

    Autora de títols imprescindibles como Torre vigía, Olvidado Rey Gudú, o Aranmanoth, les seves obres han obtingut gairebé tots els premis: Los soldados lloran de noche, Premi Fastenrath de la Real Academia Española; Los Abel, Fiesta al Noroeste, premio Café Gijón; Pequeño teatro, premi Planeta 1954; Los hijos muertos, premi de la Crítica en 1958, i Premi Nacional de Literatura en 1959, o Primera memoria, premi Nadal en 1959, i fins i tot el Ciutat de Barcelona 1966 per un relat meravellós, El verdadero final de la Bella Durmiente. Després de diversos anys de silenci narratiu, el 1984 va obtenir el Premi Nacional de Literatura Infantil amb l’obra Sólo un pie descalzo.

    L’any 2008 va publicar Paraíso inhabitado, possiblement la seva obra més autobiogràfica, i recentment ha aparegut La puerta de la Luna, una recopilació de tots els contes de la seva carrera.

    Entrevista a Ana Maria Matute


    Obres d’Ana Maria Matute a la Biblioteca:

    Llibres

  • Los Abel
  • Aquellos muchachos
  • Cuentos de infancia
  • Fiesta al Noroeste
  • Luciérnagas
  • Olvidado rey Gudú
  • Paraiso inhabitado
  • Pequeño teatro
  • Premios Nadal, 6:[1959-1961]
  • Premios Planeta 1952-1954
  • Primera memoria
  • El río
  • Los soldados lloran de noche
  • El tiempo
  • La torre vigía
  • La trampa
  • Contes

  • El saltamontes verde
  • Todos mis cuentos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    L’art de volar

    Portada del còmicEl arte de volar està escrit per Antonio Altarriba i les il·lustracions són a càrrec de Kim; ha estat considerat el millor còmic publicat a l’any 2009 i ha rebut el Premi Nacional de Cómic. No és únicament una menció, són moltes: Premi del Saló del Còmic de Barcelona, Premi Nacional del Còmic de Catalunya, o Premi de la Crítica entre d’altres… És en definitiva, la constatació de que estem davant d’un dels millors treballs que es poden consumir dins del món del còmic en els darrers anys.

    El 4 de maig de 2001 el pare d’Antonio Altarriba es va suïcidar. D’aquesta manera posava fi a una vida marcada pel fracàs i la frustració. Igual que molts altres homes i dones del passat segle va intentar construir un món més just i la història li va donar l’esquena; va voler volar amb les ales de la il·lusió i va acabar estavellant-se.

    En aquesta història acompanyarem el protagonista en el seu recorregut per les penúries de l’Espanya de principis del segle XX, la Guerra Civil, l’exili, els camps de concentració, la resistència contra els alemanys, el mercat negre i l’arribada de la democràcia.

    Antonio AltarribaEs tracta d’una narració gràfica vibrant en la qual patiments i atrocitats no impedeixen que l’amor i l’humor ocupin un lloc predominant.

    La seva categoria argumental i gràfica, la qualitat i complexitat del relat en el seu conjunt, fan que aquesta obra s’inclogui fins i tot entre les grans novel·les dels darrers anys. La seva profunditat, emotivitat, sinceritat i la capacitat de portar al lector a una profunda reflexió són les senyals d’identitat d’aquesta magnífica història.


    El arte de volar


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sospecha, de José Ángel Mañas

    José Antonio Mañas - SospechaJosé Ángel Mañas va néixer a Madrid i va viure la seva primera infància al barri de Moratalaz. Posteriorment cap a l’any 1978 amb sis anys d’edat, es va traslladar amb la seva família a una urbanització residencial, aleshores recentment construïda als voltants del carrer Messene a la zona nord-est de la capital i coneguda com “El Bosque de Chamartín” o “El Bosque”.

    Va estudiar Història Contemporània a Madrid, Sussex i Grenoble. Després de l’èxit de la seva primera novel·la Historias del Kronen, Mañas es va traslladar a França on va viure uns set anys, fins al seu retorn a Espanya al gener de l’any 2002.

    José Ángel Mañas va aconseguir la popularitat amb la publicació de la seva òpera prima Historias del Kronen. La novel·la, finalista del Premi Nadal de 1994, es va convertir en novel·la de culte, sobretot després de la adaptació cinematogràfica de Montxo Armendáriz. A Historias del Kronen van seguir tres novel·les de semblant ambient i contingut: Mensaka (1995), Ciudad rayada (1998) i Sonko95: autorretrato con negro de fondo (1999), que, amb Historias del Kronen, Formen la “Tetralogia Kronen”.

    En línia amb la gran literatura negra que posa en dubte tot el que estableix, la nova novel·la de José Ángel Mañas, Sospecha, aconsegueix transmetre al lector la sensació d’angoixa i de sospita, tot això amb el rerefons del gran Madrid popular en què es cou la recessió econòmica dels nostres dies.

    Què passa quan el principal sospitós d’un cas de violació i assassinat és el mateix policia que havia de protegir la víctima?

    La dependenta de la farmàcia d’un poble de la Comunitat de Madrid ha estat violada i assassinada. Els inspectors Pacheco i Duarte, que seguien la pista d’un psicòpata excarcerat recentment que rondava per la zona, havien rebut el delació que podia haver estat amenaçant, i l’havien visitat una setmana abans de l’assassinat. El que semblava un cas clar es complica quan comencen a aparèixer indicis que el propi Duarte podria ser el principal sospitós.

    Sospecha, com el mateix Mañas reconeix, part de l’anècdota de Bill Clinton i Mónica Lewinsky. “Versa sobretot de la necessitat de confiança, ja que explica la història de com un policia es converteix en el principal sospitós de l’horrible crim que investiga. L’argument podria fins i tot extrapolar-se a la pròpia societat en aquests temps de crisi en què la desconfiança és generalitzada, i és aquesta la part de crítica social del llibre”, explica Mañas. “M’agrada ficar-me en la ment de personatges que són capaços de fer coses que jo mai faria, perquè així puc alliberar-me de totes aquestes pulsions contingudes”.

    Llibres

  • Caso Karen
  • Historias del Kronen
  • Mundo burbuja
  • Sonko95 : autorretrato con negro de fondo
  • Soy un escritor frustrado

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El rei del pop

    Michael JacksonLa trajectòria de Michael Jackson va començar el 1969, quan el segell Motown va publicar el primer disc de The Jackson Five. No obstant això, el talent de Michael traspassar les barreres del grup que tenia amb els seus germans i va aconseguir arribar fama mundial com a artista en solitari. Ara, amb la seva mort als 50 anys, comença el la llegenda d’algú que ja era un mite.

    La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l’any 1982, quan va publicar l’àlbum Thriller, que es va convertir en el més venut de la història amb 109 milions de còpies i actualment encara ho és. D’aquest àlbum és famosa la cançó del mateix nom i més concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis on apareixen zombis i homes llop i del qual s’ha fet característic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis. Aquest àlbum va generar set números 1 a les llistes d’èxits i va destacar per ser el primer videoclip protagonitzat per un afroamericà que es va emetre regularment per la cadena musical MTV.

    Al llibre Michael Jackson. Su leyenda s’han reunit més una vintena de dibuixants per explicar la llegenda de Miachael Jackson, des del seu naixement fins a la seva sorprenent mort a finals de juny de 2009. El seu contingut barreja les vinyetes de còmic amb un llenguatge que arriba a tots els públics.

    Els il·lustradors de diversos països personalitzen els diferents capítols amb un estil propi. Aquesta diferència respon a l’època i temàtica que tracta cada història, que a més ho fa des de una perspectiva diferent però amb un únic objectiu, com és el de portar als milers de fans de Michael Jackson la seva vida, així com explicar a aquells que volen descobrir la seva extensa trajectòria.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Festival del Xató i la Cuina d’Hivern

    El morter a puntAquest diumenge 22 de novembre, en el marc del Festival del Xató i la Cuina d’Hivern que dóna el tret de sortida de la temporada gastronòmica d’hivern, se celebra el XV Concurs Nacional de Xató a la Plaça de la Mediterrània de Vilanova i la Geltrú. Es tracta de demostrar les habilitats culinàries de cada participant i realitzar la millor salsa de xató passant un agradable matí amb tots els participants. La inscripció és gratuïta.

    El festival comptarà amb un mercat de productes de l’horta vilanovina, estands de degustació de vi i cava del Garraf, degustació de xató i d’altres plats típics de Vilanova i la Geltrú, concurs de mestres xatonaires, tallers de cuina, tastos de vins i caves del Garraf, i molt més.

    Festival del Xató i la Cuina d’HivernA la tarda i a partir de les 16h, s’ofereix una jornada de portes obertes als cellers i les sínies de Vilanova i la Geltrú. No cal participar a la jornada del matí però sí que és necessari apuntar-s’hi. Ho podeu fer el mateix dia 21 de novembre a través de l’Oficina d’Organització a la Plaça de la Mediterrània, a partir de les 10h.

    El xató està relacionat amb la cultura del vi, ja que el fet de fer una petita aixeta a la bóta per veure’l, s’anomenava aixetonar. Durant aquesta festa també es feia un àpat amb ingredients salats com tonyina, anxoves, bacallà, olives, amb unes fulles d’escarola, i amanit amb una salsa de característiques àrabs. El nom del plat, xató,doncs prové del fet que aixetonaven.

    Els tallers de cuina del festival

    Més informació a:
    http://www.gastronomiavilanova.com/concurs.html

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    A les fosques

    Caminant– Ja n’estic farta de sentir-te, collons, has estat tu qui ha insistit d’acompanyar-me!

    – Però…

    – Cap però! Camina i calla!

    – Però…

    – Camina!

    Doncs camino. Si s’ha de caminar es camina, però… Quina necessitat hi ha d’haver de caminar per una cova fosca, estreta, humida, farcida de ratpenats i amb un fred que pela? Amb el bon dia que feia a fora aquest matí!

    – Teresa…

    No, no, no, si jo camino, us asseguro que jo camino, us asseguro que almenys el meu cervell dóna als meus peus l’ordre de caminar, però si ells no volen caminar…

    – O camines immediatament, o et deixo aquí.

    – Què?!

    Els meus peus es posen en moviment, ja ho crec que es mouen. Hi ha alguna cosa pitjor que haver de caminar per una cova estreta, humida, farcida de ratpenats i amb un fred que pela? Sí, haver-s’hi de quedar. La Jeanne camina al meu davant. Porta lligada al cap una llanterna de miner i, de tant en tant, mira enrere per assegurar-se que la segueixo. Estic convençuda que, en aquests moments, està maleint l’instant en què acceptat que l’acompanyés. «Aniré a Rupit investigar una cova de la que m’han parlat: asseguren que, al fons de la gruta, hi ha el botí perdut d’en Ganyada, un bandoler amic d’en Serrallonga» Qui es podria resistir a una aventura com aquesta?

    – Aquesta nit he recordat qui era l’Arnau Lletraferit – paro d’autocompadir-me i l’escolto amb atenció mentre m’enfilo a una roca– . Tenies raó, em va venir a veure per demanar-me consell, però fa molt i molt de temps d’allò. Em va explicar que havia estat un escriptor reconegut mundialment, però que un mal dia la musa l’havia abandonat i s’havia quedat sense idees per escriure. Pobre home, semblava desesperat. Em va suplicar que li expliqués com m’ho feia jo per escriure les meves històries d’aventures. No li vaig saber què contestar.

    Entrada de la cova

    – I se’n va anar?

    – Ell? No! – la Jeanne es posa a riure –. Va fer com tu, deu ser un defecte d’escriptor: es va quedar a tocar-me la moral. Recordo que en aquells temps vivia a Empúries i investigava el passat d’unes àmfores gregues que m’havien cridat l’atenció. Cada matí, quan arribava a l’excavació, me’l trobava assegut a la porta de la meva tenda, amb les seves preguntes inacabables a la punta de llengua.

    – I què volia saber?

    – Tot – la llanterna s’apaga un instant i es torna a encendre –, però tenia una fixació malaltissa per les descripcions – el lot torna a fer pampallugues i la Jeanne s’asseu en un sortint de roca –. «Com aconsegueixes que el lector senti la humitat asfixiant d’una selva? Com poden les teves paraules transmetre la sequedat salada de les grans dunes d’Egipte?» – la Jeanne em fa un senyal amb la mà perquè m’assegui al seu costat –. Jo li deia que la descripció no era més que la representació en paraules d’una persona, un objecte, un paisatge, però ell no quedava satisfet amb la resposta. Al final li vaig haver d’explicar el meu secret?

    – Hi ha un secret?

    – Quan comencem, els escriptors ens pensem que si diem que un arbre és alt, verd i té una forma arrodonida, tothom veurà que és un pi, però no és així – la llanterna es torna a apagar i es torna a encendre –. Si volem que sigui un pi, hem de dir que està en un lloc a on hi fa molt fred, hem d’explicar que té un fruit que sembla una granada, dur com una pedra: si el torres t’embolcalla una aroma forta de resina, que et deixa mig marejat, però quan s’obre i n’extreus els pinyons, i aquests se’t fonen a la boca amb un petit catacrec, la seva dolçor t’envaeix i et sents al setè cel – la Jeanne es deslliga el lot del cap i se’l deixa a la falda –. Ens refiem massa de la vista. Si volem que el lector se submergeixi en un paisatge, l’hem de descriure amb els cinc sentits, aquest és el secret.

    – Però això és molt difícil!

    Els cinc sentits– No et pensis, no és tan complicat – la Jeanne em dedica un somriure murri que m’omple de temors –. Estic convençuda que tu sabries descriure aquesta cova sense necessitat de veure-la, encara que estiguéssim en la foscor més absoluta. Vols que fem la prova? – em pregunta apagant la llanterna.

    – M’estimaria més deixar-ho per un altre dia – quequejo intentant que el pànic no m’envaeixi –, per què no tornes a obrir el lot?

    – Ho sento, però crec que ho hauràs de provar avui: s’han acabat les piles.

    – Què?! – exclamo mentre la Jeanne es posa a riure com si fos el millor acudit de l’univers.

    No passa res, no passa res. Només estic en una cova a les fosques, a les fosques, a les fosques… Estic en una cova a les fosques! Mentre aconsegueixo que la Jeanne pari de riure i em tregui d’aquí, us animeu a descriure una cova utilitzant els cinc sentits? Recordeu, és una cova, esteu atrapats i us heu quedat completament a les fosques. Com és la cova? I per fer-ho una mica més difícil, com sempre, el text ha de ser curt: màxim 250 paraules.

    Ens veiem d’aquí a quinze dies!


    M.T. Saborit

    Taller Virtual d’Escriptura Creativa.

    13 comentaris

    Pàgina Següent »