Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2010

Guía de Novela Negra, d’Hèctor Malverde

Guia de la Novela Negra d’Hèctor Malverde Que la novel·la negra està de moda és una realitat i també ho és que les taules de novetats es troben literalment inundades amb històries de policies, detectius, assassins i rosses perilloses. Entre tots aquests llibres trobarem volums extraordinaris, altres bons i alguns … no tan bons. Per tot això cal triar. I és important triar bé.

Héctor Malverde, vol sortir en auxili dels lectors aficionats al gènere negre i ens ofereix aquesta Guia de la novel·la negra, un utilíssim mapa per evitar perdre’s entre les novetats que omplen les taules de les llibreries amb cent trenta-sis autors i cent cinquanta ressenyes, una guia construïda ressenya a ressenya, llibre a llibre.

No falta ningú. Des dels clàssics indiscutibles fins als últims talents. En definitiva, un magnífic full de ruta per a aquells que pretenguin iniciar-se en la literatura detectivesca.

L’autor d’aquest llibre, ocult pel pseudònim d’Hèctor Malverde, afirma que a Espanya hi ha successors de Vázquez Montalbán “de la mida del Colós de Rodes”. És un home conegut i respectat, desitjat a parts iguals pels departaments universitaris i pels organitzadors de congressos internacionals en l’àmbit de la literatura. Com a lector, una de les grans passions de Malverde és la novel·la negra, i aquest és l’origen d’aquesta guia, de lectura saborosa i apassionant, està escrita amb tanta gràcia com erudició, tan irresistible com el mateix Malverde.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

XVI Saló del Manga

Cartell del XVI Saló del MangaAquest cap de setmana ens arriba una nova edició del Saló de Manga a l’Hospitalet de Llobregat, que s’ubicarà en tres recintes situats al centre de la ciutat:

La Farga (c/Barcelona, 2) l’espai central del Saló. amb els estands de les empreses expositores, els videojocs, l’exposició de manga, els tallers, la sala de premsa i la zona de restauració.

Al Poliesportiu del Centre (c/Riera de l’Escorxador, 15) tindran lloc els concursos de cosplay, karaoke, actuacions musicals i demostracions de cultura japonesa.

El Centre Cultural Barradas (Rbla. Just Oliveras, 56) destinarà el seu auditori a les projeccions d’anime.

Com a cada edició, es portarà a terme una mostra del millor còmic japonès i es reuniran aficionats, dibuixants, venedors, editors i totes les persones del món del còmic que es vulguin acostar a aquest Saló del còmic amb cada vegada més adeptes.

  • Kayono
  • L’estil romàntic de KayonoKayono és una jove autora japonesa de manga que ha revolucionat el shojo manga en introduir un lleu contingut eròtic en la seva obra. Ha sabut connectar amb el seu públic oferint precisament el que estava buscant: històries romàntiques, de vegades amb tints fantàstics, però sempre dirigides a un públic més madur, més d’acord amb els interessos de les joves adultes que formen el nucli dels seus fans.

    Entre els seus còmics més llegits es troben: Princess Hearts, Lovenista, Buscant l’home idealo Royal Seventeen.


    Una mostra de l’exposició Gaijin

  • Gaijin
  • Gaijin és com es denomina en japonès a un estranger. Per aquest motiu, Edicions Glénat va decidir batejar a la seva nova col lecció de màniga autòcton amb aquest nom. La mostra inclou treballs de Kenny Ruiz, Xian Nu Studio i Studio Kôsen.

    Kenny Ruiz, adobat des de fa anys en el mercat francès amb obres com El Caçador de raigs i Barcelona, s’allibera dels lligams d’aquest mercat per oferir Dues Espases, una emocionant història d’aventures, acció i superació personal al més pur estil Shônen manga (manga per a nois).

    Xian Nu Studio creen per fi la seva primera obra completa, Bakemono. L’argument són llegendes i personatges mitològics de molt diferents cultures s’entrellacen per donar forma a una història que no decebrà a ningú.

    Studio Kôsen presenten una història rescatada de la difunta revista Shirase: Lettera, on màgia i humor a parts iguals es combinen en una trama d’aventures i descobriment de l’amistat.


  • Manga de por
  • El manga de porEs vol fer en aquesta edició de la mostra un repàs de la tradició visual japonesa del món del terror. Es donarà un pes específic al manga, però sense oblidar altres manifestacions, com la tradició pictòrica, l’anime o l’horror japonès en el cinema.

    Aquesta exposició Manga de por oferirà pàgines originals del dibuixant japonès Hideshi Hino (1946), un dels referents del gènere. Està considerat com un dels autors més influents del manga de terror actual. La seva primera obra va ser Suor Fred.

    Finalment, un altre convidat del Saló del Manga d’aquest any és el director de cinema Takashi Shimizu (1972), tota una referència del gènere.

    Aquesta edició del Saló del Manga té reservades més sorpreses que caldrà descobrir fent una visita al recinte durant aquest llarg cap de setmana.

    El XVI Saló del Manga s’inaugura avui divendres, 29 i estarà obert al públic fins al dilluns, 1 de novembre.

    No hi falteu!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Suite française d’Irène Némirovsky

    Irène NémirovskyIrène Némirovsky née à Kiev en 1903 fille de Leonid Némirovsky et d’Anna Margoulis est issue d’une famille juive aisée. Suite à la persécution des juifs en Ukraine, la famille est obligée de s’enfuir à Saint PetersBourg et en 1919 elle s’installe en France fuyant la Révolution Russe.

    Si l’œuvre d’Irène Némirovsky est écrite en français, c’est qu’elle fut certainement inspirée par une gouvernante française qui lui fit aimer la langue et la culture française.

    Son premier roman, David Golder, publié chez Grasset en 1929 la rendit célèbre et le reste de ses œuvres reçut une bonne critique, car elle fut un écrivain très reconnu en France pendant les années 30.

    Malgré son succès, elle n’obtint pas la reconnaissance du gouvernement français car il ne lui accorda jamais la nationalité française… En 1942 elle sera arrêtée et déportée à Auschwitz où elle mourrut d’un typhus quelques mois plus tard.


    L’oeuvre
    :

    Suite française: est une partie d’un manuscrit inachevé sur lequel elle travailla jusqu’à son arrestation. Ses deux filles le gardèrent précieusement malgré la douleur des mauvais souvenirs des lois raciales du Gouvernement de Vichy qui les obligea à fuir et à se cacher d’un côté et de l’autre. Soixante ans après la mort de leur mère, elles décidèrent de le confier à l’IMEC afin qu’il voit le jour.

    Dotée d’une écriture exceptionnelle et intimiste, Irène décrit avec grande lucidité une des périodes noires de l’Histoire du XXè s.

    Suite françaiseSuite française se compose de deux parties, celle de “Tempête en juin” ou Irène Némirovsky dépeint la vie de personnages comme par exemple: les époux Michaud (modestes employés de banque parisiens); les Péricand (famille nombreuse et traditionaliste catholique), dont le fils aîné est un religieux qui prend en charge tout un groupe d’orphelins; Charles Langelet (un bourgeois obèse, avare et sans scrupule); Gabriel Corte et sa maîtresse Florence (lors de leur exode en direction du Sud suite à l’avance de l’armée allemande en 1940). Le désespoir, la panique, la cruauté, la condition humaine, y sont parfaitement reflétés.

    Puis une deuxième partie “Dolce” où elle décrit la vie des gens du petit village de Bussy (Saône –et-Loire), occupé par un régiment allemand, où vont se mêler des relations ambiguës, d’amitié, de méfiance, de haine, d’amour entre le peuple français et les occupants etc.

    Les notes qui apparaissent à la fin du livre nous font comprendre qu’elle avait l’intention de rédiger trois parties de plus au fil du déroulement de la guerre. “Batailles? Captivité? Paix?”. Les points d’interrogation marquent l’incertitude du présent qu’elle vit. Ce livre a été publié en France en 2004 et a reçu le prix Renaudot ainsi qu’une excellente critique littéraire en France.

    A VOUS DE COMMENTER:

  • Est-ce que l’absence de personnages juifs vous a surpris?
  • Comment avez-vous interprété les relations ambiguës entre le peuple français et les occupants?
  • Pensez-vous que Irène Némirovsky mène une réflexion sur la guerre ou se contente t’elle de dépeindre la situation politique et sociale du moment?
  • Pour en savoir plus sur Irène Némirovsky:

    Esther Bruna.
    Club de Francès.

    Livres d’Irène Némirovsky dans la Bibliothèque:

    Llibres

  • El Ardor de la sangre
  • El ball
  • David Golder
  • Un infant prodigi
  • El mestre d’ànimes
  • Suite francesa
  • 5 comentaris

    La pesca tradicional

    Pescadors a Vilanova i la GeltrúA partir d’aquesta setmana i fins a mitjans de novembre es pot gaudir de l’exposició sobre la pesca tradicional que es realitza a la biblioteca Joan Oliva i Mila.

    Es tracta d’un recorregut en imatges fotogràfiques de diversos moments de la pràctica d’aquesta activitat que utilitza tècniques tradicionals amb poc desenvolupament tecnològic. Per aquest tipus de pesca s’acostuma a utilitzar embarcacions tradicionals que extreuen grans quantitats de peixos, mariscs i crustacis.

    La mostra pretén il·lustrar l’activitat pesquera al litoral català des de final del segle XIX fins a la dècada de 1960, per a la qual cosa s’ha triat imatges que representen diversos aspectes de les tasques que, en relació a la pesca, es desenvolupaven a la costa i als ports, entre elles trobem les de Vilanova i la Geltrú.

    Exposició emmarcada dins el Projecte Catalunya Marítima-Crònica en Blanc i negre, 1880-1980 del Museu Marítim de Barcelona. Aquest Museu Marítim compta amb un patrimoni gràfic i documental molt important i sovint desconegut, que constitueix una veritable crònica en imatges del passat marítim del nostre país.

    A la ciutat de Barcelona el Museu Marítim es crea l’any 1993. Es tracta d’un ens públic de caràcter local format per l’Ajuntament de Barcelona, que és el propietari de l’edifici, per la Diputació de Barcelona, que és la titular del Museu, i per l’Autoritat Portuària de Barcelona. Té per objecte la conservació i la rehabilitació del conjunt patrimonial immoble on s’allotgen les Drassanes Reials, així com la prestació dels serveis vinculats al Museu.

  • Museu Marítim de Barcelona
  • .

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sé lo que estás pensando, de John Verdon

    Sé lo que estás pensando, de John VerdonJohn Verdon ha envoltat la seva vida d’una aurèola de misteri i foscor difícil de penetrar. Poc se sap d’ell, a part de que fa 15 anys, als 53, va abandonar la seva exitosa vida en el món de la publicitat, on havia treballat per a algunes de les millors agències com a director creatiu, per dedicar-se completament a la literatura.

    Avui viu retirat en una zona rural que es troba al nord de l’Estat de Nova York, igual que el protagonista del seu primer i fins ara únic llibre Sé lo que estás pensando.

    La història de Sé lo que estás pensando comença amb una simple carta. Un home rep una nota on li comminen a pensar en un nombre de l’u al mil. Quan obre un sobre més petit que acompanya el text i seguint les instruccions indicades, s’adona que el nombre que hi apareix escrit és exactament el que havia pensat.

    És llavors quan acudirà al seu amic David Gurney, un policia que s’ha retirat al nord de l’Estat de Nova York després de vint-i-cinc anys de servei, perquè li intenti ajudar a desxifrar què s’amaga darrere d’aquesta misteriosa carta i, sobretot, qui és l’autor de la mateixa.

    Les sorpreses desagradables no es faran esperar… El que en principi semblava poc més que un xantatge s’ha acabat convertint en una amenaça contra la seva vida. Gurney haurà desentranyar el misteri de com aquest criminal sembla capaç de llegir la ment de les seves víctimes en primer lloc, per poder relacionar-lo amb casos semblants del passat i arribar a establir el patró que li permeti atrapar-lo.

    Si voleu llegir el primer capítol, cliqueu en el text de la nota:

    “Creus en el destí? Jo sí, perquè pensava que no tornaria a veure’t i, de sobte, un dia, allà hi era. Tot va tornar: com sonava, com es movia, i més que cap altra cosa, com pensava. Si algú et demanés que pensessis en un nombre, jo sé en quin nombre pensaries. No em creus? T’ho demostraré. Pensa en qualsevol nombre de l’u al mil: el primer que se’t passi. Imagina-t’ho. Ara veuràs que bé que conec els teus secrets. Obre el sobret.”

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La caverna, de José Saramago

    Un vell terrissaire. La seva filla, que l’ajuda en el seu treball. El seu marit, que treballa en un centre comercial. I el Gran Centre Comercial.

    Aquests són els elements que componen aquesta història.

    El desenvolupament industrial que pateix el món, fa que el terrissaire sigui cada vegada menys necessari per al Centre, fins a l’extrem que ha de deixar de produir les peces de ceràmica amb que subministra al seu client.

    La cavernaLa ceràmica es troba suplantada per altres materials, que sent més fàcils d’elaborar, imiten amb gran semblança a aquesta.

    El vell, com el petit David, es resisteix a acceptar la realitat, cada vegada més patent, que el gegant Goliat prescindeixi cada vegada més d’ell.

    La filla, que l’ajuda en l’elaboració de les peces, sí que és conscient d’aquest canvi, però no es decideix a fer-li veure al pare, per no ferir els seus sentiments. Unes vegades li dóna ànims, dient-li que poden trobar compradors en la gent del poble, altres li diu que el millor que poden fer és traslladar a…

    El gendre, que treballa de vigilant al Centre, pretén ascendir de lloc en el seu treball, de manera que haurà de traslladar-se a viure al centre…

    Deixo que llegiu la història i el dia 29 de novembre ens trobem per que cadascú expliqui que li ha semblat La Caverna de José Saramago.

    José Saramago José Saramago, un dels novel.listes actuals més apreciats en el món sencer va néixer al poble portugués d’Azinhaga el 16 de novembre de 1922. Era fill de camperols pobres, el que va marcar profundament la seva ideologia d’esquerres que no el va abandonar mai.

    Aquest escriptor autodidacta va publicar la seva primera novel.la, Tierra de pecado, el 1947. Encara que amb aquesta obra va rebre molt bones crítiques Saramago va decidir romandre sense publicar més de vint anys.

    Va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1998, sent el primer escriptor portuguès a aconseguir-ho. La seva obra està considerada pels crítics de tot el món com una de les més importants de la literatura contemporània.

    Juan Calderón
    Responsable de Lectures Comentades

    Més llibres d’aquest autor que podeu trobar a la nostra Biblioteca:

    Llibres

  • O Ano da morte de Ricardo Reis : romance
  • L’Any de la mort de Ricardo Reis
  • Assaig sobre la lucidesa
  • Caín
  • El Cuento de la isla desconocida
  • De este mundo y del otro
  • Ensayo sobre la lucidez
  • Ensayo sobre la ceguera
  • L’Evangeli segons Jesucrist
  • Historia sobre el cerco de Lisboa
  • El hombre duplicado
  • Les intermitències de la mort
  • Palestina existe!
  • Els poemes possibles
  • No hi ha comentaris

    Dia de la Biblioteca

    El dia 24 d’octubre se celebra a tot el món el Dia Internacional de la Biblioteca per destacar el seu paper rellevant dins de la societat en la difusió de la cultura.

    A Espanya es commemora des de 1997, gràcies a la iniciativa de l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb el patrocini del Ministerio de Cultura. L’objectiu principal de la celebració és fomentar la utilització de les biblioteques com un servei fonamental del dret al lliure accés a la informació. Biblioteques escolars, universitàries, municipals … Tothom s’hi afegeix a la festa organitzant diferents activitats.

    Enguany, el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO s’ha volgut sumar a la celebració del dia 24 d’octubre i amb aquest motiu diverses biblioteques associades han realitzat un audiovisual on presenten les seves activitats i serveis o bé algun fet lector destacable, i que us animem a veure en aquest enllaç:

    Dia de la Biblioteca

    La Biblioteca Joan Oliva també ha participat en aquesta iniciativa amb un vídeo sobre la influència que pot arribar a tenir lectura amb l’amistat:

    Esperem que us agradi!!!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    El hombre del lago, d’Arnaldur Indridason

    El hombre del lago, d’Arnaldur IndridasonArnaldur Indridason, nascut a Reykiavik l’any 1961, és historiador, periodista i crític literari i de cinema. Ha treballat, durant vint anys, principalment per Morgunbladid, el diari més important d’Islàndia.

    La dona de verd, la millor carta de presentació de la seva obra, ha estat una de les novel·les negres més premiades i elogiades dels últims cinc anys a Europa i Estats Units, el va consagrar com un dels grans noms de la literatura policíaca, un referent imprescindible de la vitalitat de la prestigiosa narrativa negra escandinava i, per descomptat, europea.

    L’inspector Erlendur, el personatge creat per Indridason dista molt de ser un heroi ideal. Ben al contrari, és un autèntic desastre en la seva vida privada: ha tingut fills sense convicció, ha abandonat la seva dona, la seva filla és drogoaddicta … Un home curtit pel dolor, implacable quan es tracta de descobrir la veritat, fins i tot quan està oculta després de les ombres del passat.

    A El hombre del lago, la quart lliurament de la sèrie de l’inspector Erlendur Sveinsson, Indridason ha escrit una novel·la policíaca en el seu estat més profund, poètic i commovedor, alhora que un misteri difícil de resoldre i molt estimulant per al lector.

    El nivell del llac Kleifarvatn ha anat baixant lentament després d’un terratrèmol. Pel que sembla, unes fissures en el fons estan propiciant el drenatge de les aigües. Un hidròleg local està estudiant el curiós fenomen quan descobreix un esquelet amb un forat al crani i un vell aparell de ràdio, amb inscripcions en rus, usat a manera de llast perquè el cadàver no pugés a la superfície. Tot apunta a un assassinat comès fa bastants anys.

    Erlendur ha de tornar a obrir expedients tancats i ferides encara no cicatritzades de l’època de la Guerra Freda, furgant en el passat i el present de les persones involucrades.

    Altres novel·les de l’autor a la Biblioteca:

  • La dona de verd
  • Las marismas
  • La mujer de verde
  • La voz
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mala hembra, de Silvana La Spina

    Mala hembra, de Silvana La SpinaSilvana La Spina va néixer a Padova, de mare veneciana i pare sicilià. Ha publicat diverses novel·les, entre elles Muerte en Palermo (1998), guanyadora del premi Mondello, El amante del paraíso (1997), guanyadora del premi Grinzane Cavour, i Scirocco (1993), guanyadora del premi Piero Chiara.

    A Mala hembra, l’autora pren la figura de Maria Laura Gangemi, fràgil i forta, per recordar-nos quant coratge necessita una dona per sobreviure en una terra d’extraordinària bellesa tenallada per cruels i ancestrals prejudicis.

    A la siciliana ciutat de Catània, durant la celebració de la primera missa del matí, a la parròquia de Angeli Custodi, un noi s’aixeca, es dirigeix cap a l’altar, mata el rector i fuig. Mentrestant un altre adolescent està en coma per haver patit un terrible accident amb la seva moto.

    Aquestes dues històries conflueixen en mans de la comissaria de policia Maria Laura Gangemi, que d’una banda d’investigar les raons d’un crim tan brutal i a més és mare del noi accidentat, donant-se la peculiar circumstància que els dos nois són companys d’estudis i amics, i l’assassí del sacerdot, Mario, és nét d’un vell mafiós que encara regna en Angeli Custodi. Són només coincidències?

    Valent busseig a les entranyes sociològiques de la realitat siciliana, que ens retrotrau a èpoques que pensàvem haver deixat enrere. De la mateixa manera, la novel és una anàlisi de la vida de la protagonista, amb els seus anhels i contradiccions mostrades a la llum de forma bastant descarnada. Tot això dóna un relat aclaparador, que no és fàcil d’interrompre, que incideix sobre alguns dels vincles personals i familiars més dolorosos i traumàtics de la realitat personal i social.

    No hi ha comentaris

    Cercavila de la Història

    Els diables a Vilanova

    La referència escrita més antiga sobre diables a Vilanova i la Geltrú data de 1710. Explica que és un entremès format per una mulassa (molt diferent a l’actual mulassa de Vilanova), que representava una bèstia ferotge que treia foc pels queixals i anava acompanyada de cinc “diablotes”.

    Els diables i el focL’any 1779 arriba a Vilanova un edicte papal en què es prohibeixen els entremesos amb foc. Això suposa la pacificació de la mulassa, que deixa de treure foc, i la desaparició dels diables que l’acompanyaven. Més endavant apareixen diables acompanyant el Drac, fins que l’any 1832 en què es constitueixen com un ball propi.

    A principis del segle XX, els balls vilanovins entren en un període de decadència i molts es dissolen, diables inclosos. Després d’uns quants anys d’estar desapareguts, el dia de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú de l’any 1946, uns socis del Foment Vilanoví decideixen recuperar el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú i confeccionen uns nous vestits pintats per Enric Cristòfol Ricart, començant d’aquesta manera la tradició de decorar per part d’artistes locals, els vestits d’aquest “ball”.

    Des del 1947 fins avui s’han fet quatre renovacions de vestuari, que es caracteritza per haver estat pintats íntegrament per algun artista de la ciutat, amb l’ajuda de la subscripció popular. Ja hem fet referència als pintats per Enric Cristòfor Ricart (1946), i posteriorment van ser els artistes Armand Cardona Torrandell (1980), Joaquim Budesca (1995) i Pep Duran (2006) els autors del diferents dissenys.

    Vestits dels Diables de Vilanova i la Geltrú

    Al llarg de la seva història, l’estructura del Ball de Diables ha anat variant. Actualment, està composat per 24 diables repartits en un Llucifer, una Diablessa, quatre tabalers, un encenedor i disset diables. En els cercaviles també compta amb la presència de l’Arcàngel Sant Miquel, que representa el bé i és interpretat per un nen o nena.

    300 aniversariEnguany, a Vilanova i la Geltrú estem celebrant el 300 aniversari dels diables a Vilanova, i emmarcada en aquesta celebració, el proper 23 d’octubre tindrà lloc la Cercavila de la història de diables a Vilanova, on es podran veure no tan sols els quatre vestits del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú sinó que també el canvi generacional de les diferents èpoques de diables a mans dels seus protagonistes, ja que comptarà amb la participació massiva d’ex-diables de les diferents èpoques, és a dir la totalitat de diables de la ciutat:

  • Diables de Vilanova i la Geltrú
  • Diables petits de l’Agrupació
  • Colla de diables de la Collada Sis-Camins
  • Diablesses de la Geltrú
  • Tronats de Mar
  • Ball d’Enveja
  • La cercavila començarà a les 7 de la tarda a plaça de les Cols, i seguirà pel carrer del Comerç, la plaça de Pau Casals, el carrer de l’Església, la plaça de Sant Antoni, carrer de la Bomba, la plaça de les Neus, la rambla Principal, el carrer de Francesc Macià, per finalitzar a la plaça de la Vila.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »