Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per agost, 2010

Biblioviatges: Parc Nacional Kruger a Sudàfrica

El parc Kruger és la llar d’un nombre impressionant d’espècies

Parc Nacional KrugerEl Parc Nacional Kruger és la reserva natural més gran del continent africà. Té més o menys la mateixa mida i forma de Gal·les, cobreix 18.989 km² i s’estén per 350 km de nord a sud i 60 km d’est a oest. És part del Parc Transfronterer del Gran Limpompo, un parc de la pau que vincula al Parc Nacional Kruger amb el Parc Nacional Gonarezhou a Zimbabwe i al Parc Nacional Limpompo a Moçambic. Els canyons del parc Kruger han estat nomenats Reserva de la Biosfera per la Unesco.

De Safari pel KrugerEl Kruger pot presumir de ser la reserva de vida salvatge més extensa i antiga de l’Àfrica. Era l’any 1898 quan el llavors president sud-africà, Paul Kruger, es va fixar l’objectiu de frenar els caçadors blancs i els traficants d’ivori que estaven delmant la fauna de la zona.

Més safari pel KrugerActualment és un dels pocs parcs africans on és fàcil organitzar safaris al teu aire. Qui ho desitgi, pot creuar amb el seu vehicle privat (hi ha agències de lloguer a Skukuza) qualsevol de les portes d’accés del parc (es paga una entrada molt barata) i disposar-se a l’aventura amb la condició de complir una sèrie de normes bàsiques, com no abandonar el cotxe, no sortir-se dels 2.000 quilòmetres de camins que travessen el parc i abandonar el safari abans de les sis de la tarda.

Als campaments es pot dormir, menjar, comprar, aparcar l’auto caravana -un mitjà bastant popular per explorar el Kruger- i, sens dubte, gaudir d’un contacte més directe amb la naturalesa.

Ja coneixem la reserva natural més gran d’Àfrica, ara intentarem acostar-nos una mica el país que l’envolta: Sud-àfrica.

Johannesburg

Sud-àfrica va ser un país marcat molt cruelment per les regles de l’apartheid imposades per la població blanca d’origen europeu després de la II Guerra Mundial. A l’any 1990, després d’un llarg període de resistència per part de diversos moviments antiapartheid (sobre tot el Congrés Nacional Africà), el govern del Partit Nacional va fer un primer pas cap a la negociació abolint la prohibició del Congrés Nacional Africà i altres organitzacions polítiques d’esquerres, i alliberant Nelson Mandela després de 27 anys a presó.

La legislació de l’Apartheid va ser gradualment substituïda dels texts estatutaris i es van dur a terme les primeres eleccions multiracials el 1994. El Congrés Nacional Africà (ANC) les va guanyar amb una gran majoria, i des de llavors s’ha mantingut en el poder i el país sudafricà ha esdevingut un país molt escollit per visitar-lo.

Sud-àfrica està dividida en nou províncies, amb les seves respectives capitals, totes elles amb moltes peculiaritats, ciutats increïbles, paisatges fabulosos, on destaquen les ciutats de Cape Town, capital legislativa, a la província de Cap Occidental, o la província de Gauteng, on és la ciutat de Johannesburg. A més també podem visitar la ciutat de Pretòria, capital administrativa, a la ciutat de Tshwane, o altres indrets destacats com Bloemfontein, capital judicial, o altres ciutats on es troben els ports més importants de Sud-àfrica, el nexe d’unió entre l’Atlàntic i l’Índic, amb llocs com Port Elisabeth, Mossel Bay o East London.

Cape Town

Els sud-africans parlen 11 idiomes oficials i els més utilitzats són tres: el zulu, el xhosa i l’afrikaans. No obstant això, les llengües més utilitzades són l’anglès entre els sud-africans i l’afrikáans que deriva de l’holandès més comú en els mestissos i descendents d’holandesos.

Cultura sudafricanaLa cultura de Sud-àfrica és molt àmplia i la mateixa ha anat enriquint amb el pas del temps als diferents sectors de la societat tals com l’art, la música, el credo, costums i la gastronomia del país. A pesar d’haver estat influïda per la cultura occidental, Sud-àfrica sempre ha mantingut les antigues tradicions africanes.

Viure a sud-africaLa societat sud-africana és multirracial, per això al moment de diferenciar l’origen d’algú ha de tenir-se molta cura, existeixen descendents de afrikáners i de britànics, a qui no els fa cap gràcia que se’ls confongui. Actualment el mestissatge en les àrees urbanes ha promogut la desaparició de la cultura però encara existeixen tradicions importants.

Fins l’1 de novembre de 1999, per raons històriques, a Sud-àfrica havia dues biblioteques nacionals, la Biblioteca de Sud-àfrica, fundada el 1818, a Ciutat del Cap, i la Biblioteca Estatal, fundada el 1887, a Pretòria.

Durant la dècada de 1990 les dues biblioteques es van unir per formar la Biblioteca Nacional de Sud-àfrica, amb dos seus, a Ciutat del Cap i a Pretòria. La nova institució es va constituir l’1 de novembre de 1999, i realitza una doble funció com a biblioteca pública i biblioteca nacional, així com un centre d’informació bibliogràfica.
Veure plànol de Pretòria

Llibres

  • Nelson Mandela, l’últim home-déu a Sud-Àfrica. Alfred Bosch
  • Exhibició impúdica. Tom Sharpe
  • La Edad de hierro. J.M. Coetzee
  • El Factor humà : Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació. John Carlin
  • Historia de Sudáfrica : el primer hombre, la última nación. R.W. Johnson
  • L’edat de ferro. J.M. Coetzee
  • Guies

  • Sudáfrica
  • Sudàfrica
  • Cinema

  • Apartheid : un futuro incierto
  • El Asesinato de Martin Luther King y la liberación de Nelson Mandela
  • Música

  • The Definitive Collection. Miriam Makeba
  • Kazet. The Mahotella Queens
  • How far have we come? Pops Mohamed
  • Infantil

  • La Tortuga valenta : un conte de Sud-Àfrica. Enregistrament vídeo
  • Mandela : el rebelde que dirigió a su nación a la libertad. Ann Kramer
  • Aquesta és la darrera entrada d’aquest estiu a Biblioviatges. Esperem que us hagi agradat les ciutats i els països que hem anat visitant tots plegats durant aquestes darreres setmanes. Marxem, si ens deixen els animals…

    De safari

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Biblioviatges: Ontario

    Hivern a Westlake Park, Toronto

    OntarioEl francès Étienne Brûlé va ser el primer europeu a explorar la regió d’Ontario, la més poblada de Canadà i també la més gran després de Quebec. L’any 1613 va arribar a la marge sud del riu Ottaw. L’origen del seu nom deriva del llac del mateix nom, el llac Ontario, nom donat pels iroqueses, que significa “llac bell” o “aiguas brillants”.

    El litoral d’Ontario té 3840 km. Aquesta xifra augmenta a 8452 km si comptem totes badies, estuaris i illes banyats pels Grans Llacs, que cobreixen prop de la meitat de la seva superfície. La província té més de 250000 llacs i més de 100000 km de rius.

    Les regions d’Ontario


    • Les Planes de la Badia de Hudson que s’estenen al llarg del nord de la província i es caracteritzen pel seu terra rocós i pobre, gairebé impermeable.
    • L’Escut Canadenc, abasta l’est d’Ontario, el sud de la badia de Hudson i el nord del llac Superior i del llac Huron, i que s’estén fins al centre-est de la província, amb un terreny accidentat, i amb presència de petits rierols i llacs i vastos boscos boreals.
    • Les Planes dels Grans Llacs, al sud del llac Huron, a l’est del riu St Clair, al nord del llac Erie i al sud del Escut Canadenc. És la regió més habitada. A destacar és la presència de les Cascades del Niagara.
    • Les Planes de Sant Llorenç, la menor de les quatre regions, al sud-est de l’Escut Canadenc i al nord del riu Sant Llorenç.

    El 1841, La Canadà Baixa, avui Quebec, i la Canadà Alta, avui Ontario, es van unir per formar la Província de Canadà. El 1857, la Reina Victòria va designar la ciutat d’Ottawa com la Capital permanent del Canadà. 10 anys després la mateixa reina va presidir la proclamació de la Independència de Canadà a través de la British North America Act, començant així la història del Canadà com a nació independent i sobirana.

    Ottawa és la capital del Canadà però també és una de les ciutats canadenques més boniques i més tranquil·les. Ottawa té de tot per a residents i visitants per igual: excel·lents museus, galeries d’art, el Centre Nacional de les Arts

    A la frontera entre els EUA i Canadà, en la confluència amb el llac Ontario, el Sant Llorenç és sembrat d’illes de totes mides, que s’estenen uns 80 km. L’arxipèlag s’anomena Mil Illes. En total hi ha 1865 illes, algunes de més de 100 quilòmetres quadrats àrea, mentre que altres són petits illots que hi ha aus marines migratòries. El nombre d’illes va ser determinat segons el criteri, indicant que qualsevol illa ha d’estar sobre el nivell de l’aigua durant els 365 dies de l’any, ha de contenir almenys un arbre o arbust i com com a mínim 1 metre quadrat.

    Toronto, la capital de la província d’Ontario és la ciutat més gran i important del Canadà. La població de la ciutat és de 2,5 milions d’habitants, però l’àrea metropolitana de Toronto té una població de 5,8 milions. És considerada el motor econòmic del Canadà, amb influència regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del país, i és una de les ciutats més segures de Nord-Amèrica.

    Toronto és famosa per la Torre CN, amb 553 m d’alçària. La ciutat es considera el centre de la cultura canadenca anglòfona i compta amb importants museus com el Real Museu d’Ontario .

    A la frontera Estats Units-Canadà, es troben les cascades del Niagara, formades fa uns 12000 anys, i descobertes per Louis Hennepin el 1678. Les aigües han erosionat les roques toves i la pedra calcària de l’escarpament de Niagara, a una velocitat de 1 metre per any. Avui en dia, cauen a 11 km del seu punt d’origen! Comprenen tres salts d’aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en anglès Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la província d’Ontario; la cascada nord-americana o American Falls, a l’estat de Nova York; i la més petita, la cascada del Vel de Núvia o Bridal Veil Falls. Encara que no tenen una gran alçada són molt àmplies, i són les més voluminoses d’Amèrica del Nord, per passar per elles tota l’aigua dels Grans Llacs. El nom de Niagara deriva d’una paraula de la tribu índia iroquesa que significa “tro d’aigua”. A l’hivern, el gel petrificat en les caigudes són un espectacle sorprenent.

    Parcs nacionals d’OntarioEl Sistema de Parcs d’Ontario va començar la seva llarga història amb la creació de l’Algonquin Park el 1983. Avui compta amb més de 260 parcs. Encara que alguns no són operatius tots estan envoltats d’un impressionant paisatge i sorprenents vistes i una notable presència d’aus migratòries i altres animals: Sauble Falls, Rock Point, Bon Echo, Kap-Kig-Iwan, Llac Superior, Sleeping Giant, Darlington, Wasaga Beach…

    Molts dels parcs són Patrimoni de la Humanitat, i cobreixen tot tipus de climes i vegetacions. La fauna i la flora són abundants i en molts dels parcs hi ha zones per acampar. Alguns són molt inhòspits i només per excursionistes.

    En l’actualitat, hi ha dos grups d’idiomes aborígens a Ontario: l’algonquià, parlat per les tribus de l’Algonquin i ojibwa, i l’iroquès, parlat pels iroquesos. La cultura francesa segueix formant una part molt representativa d’Ontario. Les successives onades d’immigrants han continuat enriquint la cultura de la província i les seves ciutats són microcosmos del món en la seva vasta varietat ètnica. En l’actualitat, a Ontario hi ha més de 80 cultures.


    La Toronto Public Library (Biblioteca Pública de Toronto) és el major sistema de biblioteques públiques del Canadà i el segon més dinàmic (per quantitat de visites) del món després de la Biblioteca Pública de Hong Kong. Consta de 99 biblioteques que van fusionar-se l’any 1998 i compta amb un patrimoni de 11 milions de documents, incloent llibres, publicacions periòdiques i material audiovisual.

    Juntament amb la ficció i no ficció d’interès general, hi ha nombroses col·leccions especials per satisfer les múltiples necessitats idiomàtiques i socials de la regió.
    Veure el plànol de Toronto

    Llibres

  • Quebec, de poble a país. Josep Sort i Jané
  • Parques nacionales de Canadá. Blake Maybank y Peter Mertz
  • Guies

  • Montreal y Toronto
  • Cinema

  • Live in Montreal. Betty Carter
  • Música

  • La Tondeuse. Dendelion
  • Toronto #025. Deep Dish
  • Infantil

  • La Nena que li agradaven massa els llumins. Gaétan Soucy
  • Niagara Falls

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    CortoMaltès

    Les Celtiques és novetat aquesta setmanaCorto Maltese és una sèrie de històries d’aventures desenvolupades i explicades per l’italià Hugo Pratt, que van començar a publicar-se a l’any 1967 i fins 1989, protagonitzada per un mariner.

    Hugo Pratt va néixer en una localitat molt propera a la ciutat italiana de Rimini. Encara que ell mateix es considerava venecià en passar la seva infantesa en aquesta ciutat. No hi ha més que llegir un parell d’obres de l’autor per descobrir la fascinació que li produïa Venècia, segurament associada a les imatges de la seva infantesa d’aventures i imaginació viscudes a cada racó de la ciutat al costat de la lectura de llibres i còmics.

    Corto Maltès va néixer a l’any 1887 a La Valeta (Malta). El seu pare era un marí britànic procedent de Cornualles i la seva mare era una gitana nascuda a Sevilla. A causa de l’origen del seu pare Corto Maltès és un súbdit britànic. La seva residència oficial és en La Antigua, a l’Antilles, però la seva residència preferida es troba a Hong-Kong.

    A l’any 1992 i davant de l’èxit d’aquest personatge de còmic es va estrenar Cortomaltés: la pel·lícula on es portava una història seva de còmic al cinema: Corto Maltès a Sibèria.

    El nostre personatge acudeix en ajuda de les Llanternes Vermelles, una societat secreta que ha salvat la seva vida en més d’una ocasió. Al costat de Rasputín, el seu vell amic i també enemic, es creuaran amb tota sort de societats secretes xineses, una duquessa russa tan encantadora com perversa, un home que està convençut de ser la mateixa encarnació de Genghis Khan, un aviador nord-americà i cert nombre de generals escindits.

    La biblioteca disposa dels següents títols d’aquest famós personatge de còmic:

  • Les Celtiques
  • Fábula de Venecia
  • El mar de oro
  • La Balada de la mar salada
  • Corto Maltés en Siberia
  • Corto Maltés
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En efectiu o amb targeta? Carles Torrecilla i Jordi Basté

    Aviat acabaran les vacances i tornarem a la vida normal amb els seus problemes, sobretot ara que s’iniciarà un nou curs amb totes les despeses que això comporta.

    Carles Torrecilla i Jordi Basté

    Per un bon començament us recomanem aquest llibre, En efectiu o amb targeta? de Carles Torrecilla, professor de Direcció de Màrqueting d’Esade, i Jordi Basté, director del programa El Mon a RAC1.

    En efectiu o amb targeta?Un economista a qui li agrada parlar i un periodista que s’interessa per l’economia dialoguen a sobre el dia a dia de les nostres butxaques. Des d’un punt de vista terrenal i amb un estil directe i optimista, els dos autors comparteixen opinions sobre el que realment preocupa la gent: la despesa diària, el consum habitual, la factura domèstica, la pujada de gener, i molt més, amb l’objectiu d’ajudar-nos a estalviar i consumir millor.

    Quant costa tenir un fill? Què hem de tenir en compte en fer la compra al supermercat? Quant costa el manteniment del cotxe? És millor pagar amb targeta o en efectiu? ¿Comprar pis o llogar? Què podem fer amb els estalvis? Quin és el consum i el preu real dels diferents subministraments de la llar?

    Un llibre que ofereix criteris de consum alternatius als habituals per optimitzar recursos i estalviar, amb curiositats, dades, idees, reflexions i anècdotes verídiques sobre l’economia diària.

    Un diàleg revelador i sorprenent analitzant la conducta dels consumidors i els seus problemes per arribar a final de mes, i ens dóna un grapat de consells pràctics per fer la crisi més passadora.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Biblioviatges: Quebec

    Panoràmica de la ciutat de Quebec

    Quebec, la província més extensa de Canadà va ser habitada primer pels algonquins, els hurons, els iroquesos i els inuits. El primer explorador francès a Quebec, Jacques Cartier, va desembarcar a la península Gaspè l’any 1534 i va prendre la regió en nom de França. A mitjans del segle XVI, Canadà va ser declarada província francesa. Els britànics van entrar en conflicte el 1670 i les hostilitats entre els dos colonitzadors va portar finalment al Tractat de París el 1763, quan França va entregar Canadà a Gran Bretanya. Les dues cultures dins del Canadà van continuar lluitant fins que la creixent força dels EUA necessitar un front més unit. El 1867 La Llei dels Anglesos d’Amèrica del Nord (Llei BNA) va donar a llum a la moderna i autònoma Canadà. Han estat 400 anys d’història marcats per fites: trobades amb els pobles amerindis, batalles entre francesos i anglesos i terribles epidèmies que han anat forjant la seva pròpia idiosincràsia.

    Quebec al CanadàSituat al nord-est del continent americà, Quebec té una superfície superior a tres vegades la mida de França, amb gairebé 6000 km de litoral marítim. La seva geografia és molt vasta i diversa, i també ho és el seu clima: les regions del nord i el Quebec central, amb un clima àrtic i subàrtic, i el Quebec meridional i occidental, amb estius calents i humits i hiverns freds.

    La província del Quebec està dividida en 22 regions turístiques, cadascuna de les quals ofereix, per la seva geografia, història i cultura, una imatge particular de Quebec.

    De Tadoussac a Niàgara FallsLa regió meridional està recorreguda pel Sant Llorenç, un dels grans rius del planeta, que compta amb una gran varietat de paisatges: una plana fluvial fecunda, grans extensions de boscos, taigà i tundra en què hi ha més d’un milió de llacs i milers de rius.

    El Sant Llorenç està considerat com una de les grans vies navegables del món. A més, el seu estuari és conegut pel gran nombre d’espècies de mamífers marins, ocells i peixos que es troben allà durant tot l’any.

    Des de la punta de Gaspésie fins a Montreal, una carretera voreja cadascuna de les seves riberes i permet explorar un litoral de vegades muntanyós, algunes vegades campestre, altres vegades salvatge. A Tadoussac, a més de gaudir del recorregut dels incomparables fiords del riu Saguenay fins al llac de St Jean, podrem observar balenes i d’altres mamífers marins.


    Seguint el curs del riu, arribarem a la capital de la província, Quebec, situada a la confluència dels rius Sant Llorenç i Sant Carles. La ciutat va ser fundada per l’explorador francès Samuel de Champlain l’any 1608 que li va donar el nom de Quebec utilitzat pels nadius i que vol dir “on el riu s’estreny”. La part més antiga de Quebec es divideix en dues zones: la Haute-Ville, situada sobre un promontori rocós anomenat Cape Diamond, que manté l’antiga atmosfera europea, i la Basse-Ville, que es troba en les riberes dels rius i és el centre econòmic de la ciutat, amb modernes edificacions. Les muralles, construïdes entre 1823 i 1832, envolten gran part de la zona antiga del Quebec i estan dominades per una ciutadella.

    Quebec és la seu de la Universitat Laval, els Arxius Nacionals, el Museu del Seminari, el Museu del Quebec, el Conservatori de Música, el Gran Teatre, el Museu de la Civilització, el Palau Montcalm i el Teatre Capitol. El 1985 el districte històric va ser declarat per la UNESCO Patrimoni cultural de la Humanitat.

    A la confluència dels rius Sant Llorenç i Ottawa, ens apareix Montreal, una ciutat cosmopolita amb una població que té majoritàriament el francès com a llengua materna. Fundada pel francès Paul Chomedey l’any 1642, ofereix una equilibrada barreja d’estils arquitectònics antics i moderns. Des de la Place d’Armes es pot admirar el seminari del Sant Suplici, la basílica de Notre Dame i altres grans edificis d’oficines, com el Banc de Montreal o el Banc Nacional. Al costat d’aquesta plaça, es pot veure l’antic Montreal, amb restes arquitectòniques com el Maison Saint Gabriel i el castell de Ramezay, d’estil francès, avui convertit en museu. Altres museus gairebé imprescindibles són el Museu d’Art Contemporani i el Museu de les Belles Arts. El sector comercial, al centre de la ciutat, gran part del qual es va construir sota terra per protegir als comerciants dels durs hiverns, conté més de 1600 establiments i 200 restaurants.

    Els parcs nacionals del QuebecA més de les ciutats, el Quebec compta amb 27 parcs nacionals. Cadascun amb la seva pròpia personalitat a causa de la seva ubicació, la flora i la fauna, i tots ells compten amb una diversitat sorprenent dels llocs naturals i paisatges. Els parcs nacionals de Gatineau de Mont-Tremblant, de la Mauricie, de Jacques Cartier, de la Gaspésie… Aquests espais protegits són un exemple perfecte de la geografia de múltiples facetes del Quebec.

    El més gran dels parcs del Quebec és el Parc Nacional de Mont-Tremblant (1500 km2), mentre que el menor, el de Miguasha a Gaspésie, tot just fa 87 ha? En aquest últim parc hi ha un extraordinari museu on s’exposen fòssils de peixos que van existir fa 370 milions d’anys.

    Quebec ha desenvolupat una cultura plena de vida, contemporània i oberta al món, una cultura que se situa a la cruïlla de les tendències europees i americanes. Compta amb una formidable xarxa de creadors en totes les disciplines, que s’imposen cada vegada més en l’escenari internacional.

    La literatura també permet expressar-se i afirmar-se a la cultura quebequesa. Nombroses editorials publiquen anualment milers de llibres que es difonen en importants salons i en una àmplia xarxa de biblioteques públiques.

    La Gran Biblioteca de Quebec, ubicada a Montreal, es va inaugurar l’abril de 2005. És un ampli i multifuncional espai de 33000 m2, amb més de 4 milions de documents que ocupen uns 80 quilòmetres de prestatgeries. El seu fons està format per la col·lecció patrimonial del Quebec, amb prop d’un milió d’obres, complementat amb la col·lecció de Saint-Sulpice d’unes 78000 obres, algunes datades de la dècada de 1760 i incloent els llibres de les biblioteques personals de figures com Louis-Joseph Papineau i Louis-Hippolyte Lafontaine. L’organització supervisa onze centres en nou ciutats.
    >Veure plànol de Montreal

    Llibres

  • Quebec, de poble a país. Josep Sort i Jané
  • Parques nacionales de Canadá. Blake Maybank y Peter Mertz
  • Guies

  • Montreal y Toronto
  • Cinema

  • Live in Montreal. Betty Carter
  • Música

  • La Tondeuse. Dendelion
  • Toronto #025. Deep Dish
  • Infantil

  • La Nena que li agradaven massa els llumins. Gaétan Soucy
  • El parc d’Algonquin a la tardor

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La musicalitat en el text

    Quan llegim, encara que no sigui poesia, “escoltem” com sona el conjunt i ens agrada més o menys en funció de si hi ha o no una musicalitat interior. Fixeu-vos en un tros d’un text que us agradi molt i que conegueu bé i feu una senzilla prova: canvieu alguns mots aquí i allà per d’altres de sinònims però de diferent sonoritat. Torneu a llegir. Què en penseu? Us hi havíeu fixat mai?

    Tríem una lletraHi ha moltes maneres de fer que aquesta musicalitat funcioni: emprant verbs o substantius segons el ritme buscat –més lent o més ràpid-, fent conjunts de tres paraules de la mateixa categoria, o, per exemple, remarcant un tipus de sonoritat per damunt de les altres (fricatives, etc.).

    Avui jugarem a això, a buscar directament una sonoritat. Haureu d’escriure a l’entorn d’una lletra. Vocal o consonant, com us agradi més. Vull dir que sigui la reina, sí, però no la única, eh? Fem un petit exemple:

    La Laura és llarga, desllenguada i gelosa. Em cau molt malament. Lila es posarà quan l’Àngel llenci la llenya tan lluny i ella no!

    En perill d’extincióJa sabeu que els qui amb un sol text no en tingueu prou, teniu permís per continuar. Seria interessant repetir el text donant la importància a una altra consonant després.

    La meva recomanació de lectura, aquesta vegada, no és de ficció: En perill d’extinció d’en Pau Vidal.

    He descobert fa uns mesos que, a més de fer mots encreuats és traductor i autor d’assaigos i novel·les i n’estic encantada de parlar-vos-en.

    Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món.

    Gràcies.

    Mercè Rey.
    Taller d’Escriptura Creativa.

    6 comentaris

    Biblioviatges: Londres

    Parlament de Londres

    Londres és una ciutat de contrastos, una ciutat on existeixen les discoteques i clubs més moderns i innovadors del món, el classicisme dels seus taxis i autobusos de dues plantes complementen a una ciutat dotada amb unes infraestructures magnífiques, amb possiblement la salvedat del metro que juntament amb París, no està al nivell d’altres ciutats punteres d’Europa. Londres més que una ciutat sembla un conjunt de diferentas urbs superposades una a sobre d’altra, amb diferents micro ciutats que comparteixen un mateix espai físic amb un mateix nom, per la qual cosa viatjar a Londres suposa viure experiències tan diferents i intenses que difícilment no podran ser igualades amb la visita a qualsevol altra ciutat del món.

    London EyeL’abadia de Londres, el Parlament amb la seva torre, el Big Ben, i el London Eye al voltant del riu Tamèsis són els reclams turístics per excel-lència a la ciutat. Es tracta de tres pilars essencials de la ciutat.

    El London Eye suposa l’atracció més visitada de la capital anglesa, des de l’aire es pot tenir una visió aèrea de bona part de Londres però és recomanable tenir un coneixement previ de la ciutat per gaudir plenament de les vistes.

    El Parlament de Londres és la institució legislativa suprema al Regne Unit. És bicameral, incloent una càmera alta, anomenada Càmera dels Lords, i una càmera baixa, anomenada Càmera dels Comuns. L’abadia de Westminster és l’església més coneguda de Londres i des de 1987 és classificada com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

    Menció especial mereixen els habitants de Londres, sempre respectuosos, educats i amables amb el visitant, que fan sentir-se com si fos a la seva pròpia casa, una cosa sempre complicada en una gran ciutat i on conviuen diferents ètnies i orígens culturals perfectament integrats, el que fa de Londres la ciutat cosmopolita per excel·lència.

    D’aquí dos anys la capital anglesa tindrà la responsabilitat d’acolllir els Jocs Olimpics d’Estiu i tot el món es reunirà al voltant d’ella per enlluernar-se amb els seus magnífics i preciosos espais, la seva manera de viure i sobretot descobrir una mega ciutat oberta al món.

    Els parcs de Londres són per si sols un motiu per voler venir a visitar aquesta ciutat. Gràcies al clima que té la capital anglesa els seus parcs són una delícia ja que sempre la seva vegetació aquesta florida; a més gràcies a la dedicació dels anglesos els seus parcs sempre estan nets i cuidats; d’aquesta forma cuiden permanenment els seus inquilins: oques, esquirols, anecs,… són present al voltant dels seus llacs.

    Kensignton PalaceUn parc destaca per damunt dels altres: Kensington Garden. Aquest parc serà recordat per sempre per ser el preferit de Diana de Walles. Aquí es pot visitar encara, però ja com a museu, la darrera residència de la princesa: Kensington Palace on ella sortia a correr i a passejar durant els seus darrers anys a Londres.

    Des de 1689 fins a 1760 aquesta va ser la residència real, on van viure Guillermo III amb la seva esposa María. Va ser el palau preferit de la reialesa fins que el 1762 Jorge III decidís traslladar-se al Buckingham Palace.

    Buckingham PalaceBuckingham Palace és la residència oficial de la Reina d’Anglaterra, està obert als visitants únicament vuit setmanes a l’any, durant l’estiu. Es la residencia oficial de los soberanos británicos en Londres desde 1837. Les cambfes del palau es troben luxosament decorades amb alguns dels més grandiosos tresors de la Col·lecció Real i competeixen amb l’atractiu que fa que moltes persones omplin les portes d’accés per veure la famosa canvi de guardia real.

    Davant del palau s’obre un espai verd amplíssim on conviuen el parc més gran de la ciutat: Hyde Park i també Green Park on els londinencs hi passen les seves estones lliure per desconnectar del ritme frenétic de la gran ciutat de Londres.

    Trafalgar SquareTrafalgar Square i Picadilly Circus són dos llocs emblemàtics i d’obligada visita a Londres. La primera és una plaça del centre de Londres, construïda per commemorar la Batalla de Trafalgar en la qual l’armada britànica va vèncer a les armades francesa i espanyola davant les costes de Cadis, Espanya. Én aquesta plaça es reuneixen tots els visitants que arriben a la ciutat. Al fons de la plaça i pujant les escales ens trobem el National Gallery, l’entrada de la plaça es custiodada per l’almirant Nelson que va derrotar a les tropes de Napoleó.

    Picadilly CircusPiccadilly Circus és una plaça situada al cor de Londres, en l’encreuament de quatre carrers principals: el carrer Regent, Shaftesbury, Covent i Piccadilly Circus. Aquest carrer és en part per als vianants i un lloc favorit de la gent per a congregar-se abans d’anar a la zona comercial i de lleure dels voltants on es troben a poca distància els barris de Soho, Chinatown, o Leicester Square.

    Un altre atractiu de la ciutat són els seus ponts que atravessan el riu Tàmesis. El més conegut és Tower Bridge situat a la zona antiga de Londres on tenia el seu lloc la ciutat amurallada. En aquest districte de City of London es pot visitar la Torre de Londres on es pot contemplar el que va ésser la magnífica fortificació medieval de la ciutat.

    Finalment, una essència de la vida a Londres són els seus atractius pubs amb música en directe i un ambient molt particular, aquesta és dins del Regne Unit i Irlanda l’essència de l’oci dels seus habitants. Habitualment, cada pub té la seva pròpia clientela regular: persones que viuen en les proximitats, treballadors de la zona, amics del propietari o propietària o del seu personal, donant-se el cas de persones provinents de llocs més retirats. Però sempre es troba un bon ambient.

    La British Library, la Biblioteca Nacional del Regne Unit, és una de les més grans del món. El seu patrimoni conté llibres, mapes, diaris, partitures, patents, manuscrits, segells… disposats en 625 km de prestatgeries que creixen 12 km cada any, amb un espai de lectura per a 1.200 lectors.

    Entre les col·leccions especials, conformades al llarg dels més de 250 anys de la biblioteca, hi ha un quadern de notes de Leonardo da Vinci, material de l’any 300 aC, una Carta Magna, prop de 50 milions de patents, 310 mil volums de manuscrits, des de Jane Austen a James Joyce, partitures de Händel als Beatles, així com més de 260.000 títols de diaris i més de quatre milions de mapes.
    Veure plànol de Londres

    Llibres

  • A oscuras
  • La novela de Londres
  • Londres
  • Londres
  • Retratos de tinta
  • Guies

  • Londres. Guirama Espiral, 2010
  • Londres. Anaya Touring, 2010
  • Londres en 2 días
  • Infantil

  • La Carlota visita Londres
  • Londres para niños: adivinanzas, juegos…
  • Tower Bridge

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Calor i hidratació

    Bany a la piscinaL’organisme humà necessita nutrients i altres components alimentaris per al seu correcte funcionament. Sovint ens centrem en aquests nutrients i s’infravalora un component essencial com és l’aigua, imprescindible en condicions normals i que encara pren més importància quan les temperatures són anormalment altes. Les temperatures extremes produeixen una pèrdua de líquids i sals minerals que poden agreujar malalties cròniques o provocar deshidratacions, sobretot en les persones més vulnerables.

    L’aigua representa el 70% del pes corporal d’un adult (en un nadó representa aproximadament el 80% i en ancians pot convertir-se en el 60%).

    L’aigua fa possible totes les reaccions químiques cel·lulars, és vehicle de nutrients, cèl·lules, hormones, enzims i multitud de metabòlits en l’organisme, garanteix l’estructura del nostre cos, regula la temperatura corporal a través de la sudoració i lubrifica mucoses i articulacions, com a funcions més destacables.

    Els ingressos d’aigua al nostre cos arriben a través de les begudes i els aliments. Les begudes no alcohòliques i l’aigua són les que ens aporten un major percentatge d’aigua, que oscil·la entre el 85 i el 100% en el cas de l’aigua. Els aliments poden aportar altres nutrients i calories.

    Beure aigua a l’estiuL’aigua hauria de representar la principal forma d’hidratació de l’organisme, però qualsevol líquid que en contingui també esdevindrà una aportació significativa (sucs, infusions, sopes, brous i begudes refrescants).

    Les pèrdues d’aigua de l’organisme es produeixen per 4 vies: a través de l’orina (la principal), de la respiració, de la suor i de la femta. Les pèrdues a través de la suor, en condicions normals, no són massa importants, però poden augmentar sensiblement si s’eleva la temperatura corporal, com passa quan augmenta la temperatura ambiental.

    Enfront d’una pèrdua d’aigua corporal i a través del mecanisme de la set, les persones augmentem o disminuïm la quantitat d’aigua que ingerim, però en gent d’edat avançada pot ser que aquest mecanisme no funcioni adequadament, cosa que fa més gran el risc de deshidratació.

    Les ingestes diàries recomanades de líquids en individus sans haurien de ser entre 2 i 3 litres de diferents begudes. En funció del pes, l’edat, l’esforç físic o les condicions de temperatura i humitat, aquestes recomanacions poden augmentar.

    Els col·lectius de més risc de deshidratar-se són els infants, la gent gran i les dones embarassades o en període de lactància. En aquests casos cal forçar la ingesta de líquids, sobretot en època de calor.

    Els infants sovint no tenen encara prou desenvolupada la sensació de set , per altra banda, són més propensos a patir diarrees i a tolerar pitjor els canvis de temperatura. Cal vigilar especialment els nadons.

    També la gent gran té tendència a beure menys, els disminueix la sensació de set. A més, sovint estan polimedicats o tenen malalties cròniques de base, que poden empitjorar amb la deshidratació. Cal prestar atenció especial a les persones més grans de 75 anys.

    En el cas de dones embarassades o en període de lactància, també cal augmentar la ingesta de líquids, pels canvis hormonals i en la seva composició corporal.

    Cal estar atent també especialment a les persones amb discapacitats físiques o psíquiques o amb limitacions de mobilitat o de l’autocura, persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres malalties cròniques, persones que realitzen un activitat física important i aquelles que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).

    Davant la pujada de temperatures: beveu força i vigileu l’alimentació, beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set. No prengueu begudes alcohòliques i eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

    A banda de la hidratació, cal tenir en compte els consells següents per evitar problemes causats per la calor extrema:

    CalorA casa, durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca, obriu les finestres durant la nit, per refrescar, estigueu-vos a les estances més fresques, recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes…). preneu dutxes fresques d’una manera freqüent.

    Al carrer, eviteu el sol directe, porteu una gorra o un barret, utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada, procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Porteu aigua i beveu-ne sovint, mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba, vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades. Limiteu l’activitat física a les hores de més calor. Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor, reduïu les activitats intenses.

    Enllaços relacionats:

    http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2010/doc31012.html
    http://www.hidratacionysalud.es/

    Regidoria de Serveis Socials i Salut.
    Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

    No hi ha comentaris

    Kenya

    Capvespre a Kenia

    Kenya és l’essència d’Àfrica. Un gresol d’ètnies i cultures ja que compta amb pobles que provenen d’arreu del continent des de fa més de 1000 anys. Al contrari del que se sol pensar, aquestes múltiples ètnies han cohabitat de manera pacífica fins a la colonització.

    El territori està travessat per la Gran Vall del Rift, una sèrie de valls encadenats que formen part d’una fractura de prop de 5000 km de longitud. Dins d’aquest sistema hi ha nombroses elevacions escarpades, amb enormes volcans com les muntanyes Kenya, Elgon i Kilymanjaro, a l’altre costat de la frontera de Tanzània, i depressions en forma de profundes valls que alberguen llacs com el Victoria o el Turkana, que molts consideren el bressol de la humanitat.

    La Gran Vall del Rift

    Nairobi, la capital, és el centre econòmic, administratiu i cultural de Kenya i una de les ciutats de més accelerat desenvolupament d’Àfrica. Situada en una regió en altres temps freqüentada per pastors massai, es va fundar a finals de 1890, com campament ferroviari britànic a la línia ferroviària Mombasa-Uganda. Des 1899-1905 va servir com a capital provincial britànica. El 1905 la ciutat va esdevenir la capital del protectorat britànic de l’Àfrica Oriental (anomenada Colònia de Kenya des de 1920 fins 1963). I el 1963 va passar a ser capital de la Kenya independent. La ciutat més important de la costa és Mombasa, principal port marítim de Kenya, fundada cap al segle VIII per comerciants àrabs.

    Mapa de KenyaSituat a la costa centre-oriental d’Àfrica, el país no té uniformitat geogràfica. Es distingeixen quatre regions principals d’est a oest:

  • Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada.
  • La regió del Rift Valley (part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Malawi), de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana, i Victòria.
  • Un altiplà al nord-centre, que puja suaument fins als 2.000 metres i en el qual hi ha el desert de Chalbi.
  • Un altre altiplà, a l’oest, separat de l’anterior per la fossa tectònica. A banda i banda s’alcen els cims volcànics dels monts Kenya (5.199 m i 5188 m) i Elgon (4.321 m).

    Safari fotogràfic


    Safari, paraula que ve del swahili “kusafiri”, evoca imatges sorprenents de la fauna salvatge. A Kenya per la diversitat d’entorns i cultures els safaris fotogràfics són d’allò més atractiu. Recorren paratges naturals que permeten accedir al regne animal més característic d’Àfrica: lleons, elefants, lleopards, búfals, rinoceronts… Sense oblidar les aus: flamencs, cigonyes, pelicans, estruços, estornells, voltors…

    A això cal afegir els seus grans parcs nacionals que ens recorden les pel·lícules amb escenes i paisatges que ens són familiars:
    P.N. del Mont Kenya. La combinació de l’altitud i la proximitat a l’equador ha propiciat una vegetació única. Encara que no destaca per la varietat de fauna, és un bon lloc per explorar les “terres altes”.
    P.N. Aberdares. Cascades i vistes sorprenents acompanyen búfals i elefants.
    Llac Nakuru. Un paradís ornitològic. Destaquen els milions de flamencs roses de les seves riberes.
    Reserva Nacional Masai Mara. Un dels millors llocs per veure els “cinc grans”: lleó, búfal, lleopard, elefant i rinoceront.
    P.N. de Amboseli. Espectacular per les manades d’elefants que es mouen sota el Kilimanjaro.

    Moltes de les primeres institucions culturals de Kenya estan a Nairobi o Mombasa. A Nairobi hi ha el Museu Nacional de Kenya, que mostra una exposició dels antics habitants de l’Àfrica, el Karen Blixen Museum, als afores de la ciutat, el concorregut mercat municipal i el Teatre Nacional de Kenya. A Mombasa hi ha el Museu Fort Jesus, un museu d’història a l’interior d’un fort portuguès del segle XVI i el Museu Kitale que està dedicat a la Ciència i la Història.

    La dansaLes tribus natives (més de 70), les seves llengües, els seus costums i la seva cultura són molt arrelades en la societat d’aquest país. Encara avui dia la tribu és encara l’aspecte més important de la identitat kenyata. Entre aquestes tribus destaquen els massai, els més representatius. Aquesta tribu viu ara igual que fa 1000 anys, aliena a tots els canvis i l’evolució, sense cap dubte, una de les civilitzacions que més sorprenen en el món.

    La música juga un paper important en la vida kenyana. La percussió és el punt comú de totes les músiques tradicionals ètniques, i el ritme i la dansa són essencials. La música dels llacs es coneix com Benga i la música de les costes ha de les seves arrels a la cultura swahili. Cada regió disposa del seu propi estil i les danses se sumen als espectacles musicals.

    La cultura de Kenia és muy diversa, per les enormes diferències existents entre els diferents grups ètnics que conviuen al país. Gairebé tots els grups ètnics africans de Kenya tenen les seves pròpies llengües (unes seixanta), algunes d’elles molt relacionades entre si i conserven una llarga tradició oral i escrita, sobretot en anglès i swahili, els dos idiomes oficials del país.

    En mig del caos de la ciutat de Nairobi trobem l’espectacular Biblioteca McMillan Memorial. Hi ha en general unes poques persones a l’interior llegint, estudiant o investigant. Sempre és molt tranquil·la, un lloc excel·lent, per a l’estudi. Construïda el 1931 com una institució privada, es va convertir en una institució pública després de ser adquirida per l’Ajuntament de Nairobi el 1962. A partir de l’any 2002, la biblioteca va acollir a més de 275.000 volums, incloent-hi una col·lecció africana. També es poden admirar els mobles de la famosa escriptora Karen Blixen.
    Veure plànol de Nairobi

    Llibres

  • Memòries de l’Àfrica. Isak Dinesen
  • Las Minas del rey Salomón. Henry R. Haggard
  • Guia dels ocells de l’Àfrica Oriental. Nicholas Drayson
  • Un baile en Nairobi. Nicholas Drayson
  • Per l’Àfrica de l’Índic: Kenya, Tanzània, Botswana, Zimbabwe i Abissínia
  • Guies

  • Kenia
  • Cinema

  • Memorias de África
  • Las nieves del Kilimanjaro
  • Mogambo
  • Música

  • Memorias de África. B.S.O.
  • Gorillas in the Mist. M. Jarre
  • Lambarena: Bach to Africa
  • Infantil

  • Wangari i els arbres de la pau: una història real de l’Àfrica. Jeanette Winter
  • I va dir l’avi massai. Begoña Esteban
  • Viatge a l’Àfrica. Maria Rosa Solé Planas
  • Lila y el secreto de la lluvia. David Conway
  • El paradís dels safaris

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tormentas cotidianas. William Boyd

    William Boyd

    En el seu nou llibre Tormentas cotidianas, William Boyd aborda un tema recurrent en la seva obra: la identitat. Segons afirma l’autor no ho fa conscientment sinó que és un reflex de la seva pròpia identitat força complicada: de pares escocesos, va nèixer a Accra, Ghana, el 7 de març de 1952, on va passar la seva infància però on se sentia com un estranger. Es va educar al Col·legi d’Gordonstoun a Escòcia i després va estudiar a les universitats de Niça i de Glasgow.

    Va obtenir el seu doctorat en Literatura Anglesa a Oxford. És doctor honoris causa de les universitats de St Andrews, Stirling i Glasgow, i membre de la Reial Societat de Literatura britànica i Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres francesa. Mentre exercia la docència publicar la seva primera novel.la, A Good Man in Africa (1981), i des de llavors es va dedicar plenament a la creació de novel·les i guions televisius i cinematogràfics.

    Tormentas cotidianasNo hi ha dubte que Boyd és un més que experimentat artesà en aquest vell ofici del narrar i que ha après la teoria i la pràctica dels millors mestres possibles, ja siguin aquests Aristòtil, amb el seu principi, nus i desenllaç, o Dickens, amb les seves ben enfilades trames decimonòniques.

    Precisament, Dickens és assenyalat pel mateix Boyd com a inspirador directe de les seves Tormentas cotidianas on Adam Kindred, el protagonista, es veu assetjat per la policia que el creu responsable d’un assassinat i és perseguit pel veritable culpable que vol eliminar-no. Si això no és suficient, Kindred, que fins ahir mateix era un prestigiós climatòleg a punt d’aconseguir el treball dels seus somnis, és víctima d’ un contratemps que el desposseeix de totes les seves pertinences. Ja no és només un fugitiu de la justícia i l’objectiu d’un assassí, sinó un individu que ha aguditzar el seu enginy per poder sobreviure en una megalòpolis sense sostre, sense diners i sense gadget electrònic algun.

    El protagonista pateix la indigència i ha de recórrer a la caritat, però en poc temps el seu instint es sofistica i recorre a la picaresca i, més tard, a reintegrar socialment de maneres que mai hauria imaginat. Així, es topa amb prostitutes, aristòcrates, capellans, policies, delinqüents … un variat i pintoresc tapís social que li permeten descobrir coses sobre si mateix, el gènere humà i la vida a la capital anglesa.

    De les motivacions que el van portar a escriure aquesta novel·la, de la manera com va concebre el seu argument o del procés de construcció dels seus personatges, William Boyd parla en aquesta entrevista, on també fa referència a qüestions com el que significa per a ell escriure sobre Londres i el que representa en la seva vida aquesta ciutat que segons ell és la més multicultural i diversa d’Occident.

    Tempestes quotidianes serà adaptada pròximament al cinema amb la participació de William Boyd com a guionista.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris