Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2010

Aules d’estudi 2010

Aules d’estudi 2010 A partir del dilluns 31 de maig es posen en marxa novament les Aules d’Estudi a la Biblioteca Joan Oliva. Un curs més, l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de VNG organitzen aquest servei que pretén donar resposta a les necessitats dels i les joves de VNG que inicien el període d’exàmens.

Les Aules d’Estudi són espais on poder anar a estudiar en horaris no habituals d’atenció al públic d’aquestes tres biblioteques abans esmentades. L’objectiu és posar a l’abast de la ciutadania un lloc tranquil i acollidor on preparar les diferents proves de selectivitat; exàmens de final de curs, recuperacions, etc.

La ubicació i els horaris de les Aules d’Estudi són els que es detallen a continuació:

Horaris Estudiant

En aquest horari i durant aquest període no s’oferirà el servei de préstec habitual de les biblioteques municipals.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Trapezi 2010

Trapezi a la ciutatLa XIV edició del Festival Internacional de Circ i Firaires Trapezi arriba a Vilanova i la Geltrú aquest cap de setmana i ens acompanyarà des d’avui divendres, 28 fins el diumenge, 30 de maig. Aquest esdeveniment anual a la ciutat es realitzarà pels carrers de la ciutat i enguany amb diverses novetats: el retorn dels espectacles al Teatre Principal, tallers de circ per infants o la creació d’un Punt d’Informació a l’Escola Pompeu Fabra.

En aquesta edició d’incorporen espais nous per les activitats de Trapezi: el Foment Vilanoví, l’edifici dels Jutjats Vells i el Teatre Principal. L’espectacle inaugural anirà a càrrec del funambulista Olivier Roustan amb l’espectacle Travessia del Funambulisme.

El festival comptarà també per primera vegada amb la direcció artística de Manuela Gracian i Jonny Torrres que pertanyen a les dues companyies (Circoxidado i Circo de la Sombra respectivament) a la Centre de Circ La Vela de la ciutat, on han creat, revisat i adaptat els seus espectacles.

Els infants ámb el TrapeziEn definitiva, en aquesta nova edició de Trapezi hi seran presents més de 20 companyies i 40 espectacles, entre les que destaquen: Comanyia Ateneu 9 barris amb l’espectacle Limbus 14è Circ d’hivern; Atempo de la companyia Atempo Circ, guanyadora del Premi FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals 2009 a la Creació Emergent; Botproject; Deados; Escarlata Circus; Los Caneca o Pakipaya entre d’altres.

La biblioteca Joan Oliva i Milà exposarà durant la setmana del Festival de Circ, tot aquell fons relacionat amb aquesta temàtica i entre els que destaquen: la revista d’espectacle Zirkolika i els DVD de Cirque Du Soleil.

  • Programació
  • Informació del Festival Trapezi
  • Trapezi al Facebook
  • L’espectacle està a punt de començar… Benvinguts!.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’última nit a Twisted River, de John Irving

    John Irving al seu estudiJohn Irving mai comença a escriure una novel·la fins que no coneix tots els detalls de la història que es proposa narrar: qui i com seran els personatges, quin serà l’àmbit en el qual es mouran al llarg d’una certa quantitat de pàgines, com serà resolta una trama que, paradoxalment, s’inicia amb la seva resolució: un quadern de bitàcola que comença on acaba la novel·la i que defineix el destí que prendrà el món de ficció que l’escriptor ha estat pensant i meditant abans de seure davant l’ordinador.

    Amb L’última nit a Twisted River, el dotzè llibre de John Irving, l’autor recorre 50 anys de vida als Estats Units. A l’any 1954, la vida a la serradora d’una explotació forestal a nord de New Hampshire no resulta fàcil i les desgràcies estan a l’ordre del dia. Una nit, Dominic Baciagalupo, el cuiner de la serradora, i el seu fill Danny, de dotze anys, es veuen obligats a abandonar precipitadament el lloc quan Danny, confon la núvia de Carl, el policia local, amb un ós i la mata en un accident de conseqüències tràgiques per tots.

    Coberta de L’última nit a Twisted River
    Dominic i Danny inicien llavors una extenuant fugida, doncs Carl, en el seu afany de venjança, els perseguirà primer fins Boston, després fins Vermont i Iowa, i finalment fins Canadà. A cada ciutat a la que arribin, pare i fill es veuran obligats a adaptar-se a les costums i persones del lloc, a inventar-se una nova identitat … Peripècia rere peripècia, John Irving ens submergeix en la vida nord-americana de les últimes cinc dècades del segle xx.

    En un viatge que dura més de cinquanta anys, pare i fill s’enfrontaran a una sèrie d’aventures i desgràcies al compàs d’una època movedissa i atroç, on els vaivens polítics i socials d’aquells anys determinaran el pols natural d’una història circular, plena d’aquests personatges tan estrafolaris i extravagants i d’aquests equívocs amb importància que solen poblar la majoria de les ficcions que ha escrit John Irving.


    Book trailer de la nova novel·la de John Irving

    John Irving (New Hampshire, 1942) passarà per Barcelona al mes juny per promoure L’última nit a Twisted River. El volum, traduït per Francesc Rovira, és extens com una bona part de les obres d’Irving. En català fa 653 pàgines. Si cliqueu, podeu llegir-ne un fragment (pdf).

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Educar amb sentit comú

    Llibres

    Portada del llibreL’arribada dels fills planteja per als futurs pares pors i inseguretats. Als temors propis dels primerencs ens podem preguntar: que cures cal seguir durant l’embaràs?, Quin nom li posarem?, Per què plora?, i també l’eterna qüestió: ho estarem fent bé?

    Deixa de témer per tot, pel menjar, pel seu rendiment escolar, perquè és molt callat, perquè està sempre jugant amb la consola, a Internet o amb el mòbil, perquè comença a sortir els caps de setmana … Ha arribat el moment d’aprendre a educar als teus fills amb sentit comú.

    D’aquesta forma ens presenta Javier Urra el seu llibre on ens proposa un contingut amb tot el que s’ha de saber perquè tant els fills com els pares puguin ser feliços. Doctor en Psicologia amb l’especialitat en Clínica i pedagògeg terapeuta, va posar en marxa i va treballar vuit anys en un centre d’educació especial per nens disminuïts psíquics.

    Fou el primer defensor del Menor a Espanya (1996-2001) i president de la Xarxa Europea de Defensors del Menor. Es director de Urrainfancia i es consultat com expert en els diversos mitjans de comunicació; i membre del comité científic en diverses revistes técniques.

  • Javier Urra parla del seu llibre. Entrevista en CNN+.

    Revistes

    Us oferim dos articles relacionats amb el nadó. En el primer es parla del moment en que s’ha de començar a menjar els primers sòlids i per a que serveix la alimentació complementaria.

    El segon article ens acosta a la importància de les mans del nadó: que ens diu?, com aprèn amb elles?, què significat tenen els seus gests amb les mans?.

    Primeros sólidos. Sin complicaciones: 1, 2 i 3. Ser Padres. Maig,2010

    Sus manos hablan: 1, 2, 3 i 4. Crecer feliz. Maig, 2010

    Bloc

  • Un bloc d’educació infantil
  • Mitjançant aquest bloc es pretén oferir una mostra de les activitats que realitza l’alumnat d’Educació Infantil del CEIP Pau Romeva.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El viatge del Beagle

    Tierra de fuegoEl bicentenari del naixement de Charles Darwin ha trobat la seva celebració particular al món del còmic amb El viatge de Darwin, una sèrie de cinc còmics de José Miguel Fonollosa que relata el viatge que va servir de base al naturalista per a la seva futura teoria d’evolució de les espècies

    En sortir d’Anglaterra, Charles no era més que un jove acovardit pel seu pare i sense voluntat pròpia. Les dificultats a què va haver d’enfrontar-se al llarg de gairebé cinc anys de viatge i el canvi de perspectiva que va representar veure’s allunyat de qualsevol tipus de llaç familiar, van fer d’ell un pensador que va revolucionar els dogmes establerts fins a aquella època.

    Com a contrapunt a Charles Darwin apareix el capità Fitzroy, un militar de grans conviccions religioses i amb una extraordinària força de voluntat. Al llarg del viatge, la visió que Darwin tenia del capità Fitzroy, va passar de ser una figura paterna al símbol de la mentalitat rígida i immòbil de l’Anglaterra que havia deixat enrere.

  • Entrevista amb José Fonollosa
  • Blog de José Fonollosa
  • La biblioteca disposa dels primers dos volums de la col·lecció de cinc títols. El tercer, ja publicat, arribarà en properes setmanes: Viaje de Darwin 3: La Pampa.

    Còmics

  • El viaje de Darwin 1: Playmouth-Rio de Janeiro
  • El viaje de Darwin 2: Tierra de fuego
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ja està aquí el Sonar!

    El Festival de Música Avançada i Art Mutimèdia torna a aparèixer com cada any a Barcelona el proper 17, 18 i 19 de juny i com sempre amb una visita estrella en l’apartat musical: The Chemical Brothers. Al llarg dels seus divuit anys de trajectòria musical, Tom Rowlands i Ed Simons han batut tota classe de rècords, especialment quan es tracta d’actuacions en directe. La seva poció màgica, feta de flashbacks de techno, psicodelia, rock i ritmes tan grassos que semblen esclats, continua arrossegant audiències massives allà on va, gràcies a una forma d’entendre la música en directe basada en la diversió.

    Chemical Brothers

    Una mostra d’altres artistes que tocaran al Sonar en l’apartat musical són: Plastikman, Booka Shade, Kings Midas Sound, Broadcast, Flying Lotus, Hudson Mohawke, Sandwell Districto Aufgang.

    Però a més de música el Sonar ens apropa també als documentals amb Synth Britania i als curtmetratges com Warp20 de Vicent Moon, Amplified Gesture de Phil Hopkins o We call it Skweee, tots en el SonarCinema.

    Un altra categoria del festival és SonarImage que aquesta edició presenta el llargmetratge Finisterre. La pròpia concepció del filme és insòlita, amb un plantejament que parteix, en primer lloc, del rodatge i l’obtenció de les imatges per elaborar després el guió i, finalment, afegir els diàlegs. Aquest procés ha permès experimentar amb l’estructura clàssica d’una road movie i treballar amb la llibertat que proporciona no haver de cenyir-se a un guió tancat. El resultat és cinema singular i enigmàtic, prenyat d’una atmosfera molt particular, ple d’imatges d’una plasticitat inusual i un sentit de l’humor irònic i surrealista.

    Sonar2010La múltiple oferta artística de Sónar es divideix entre les activitats de Sónar de Dia (en els espais del CCCB i el MACBA) i el Sónar de Nit (Fira Gran Via), juntament a actes paral·lels com els concerts a L’Auditori.

  • Programació
  • Entrades
  • Finisterre. És una història de dos fantasmes que peregrinen a Finisterre on segons la llegenda les ànimes han de fer penitència fins guanyar-se el cel.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Intel·lecte VS Intuició

    Les nostres decisions són irracionals. Fins fa una dècada, la psicologia social considerava que la presa de decisions havia de ser conscient i guiar-se per les lleis de la lògica, tanmateix, ara sabem que, en ocasions, els impulsos són molt més eficaços que una elecció racional.

    Intel·lecte VS IntuicióDe fet, bona part de la nostra vida mental és inconscient i es basa en processos aliens a la lògica, reaccions instintives. Tenim intuïcions sobre gairebé tot, decisions ràpides, gairebé viscerals, impulsos que apareixen en la nostra consciència, tan forts que ens impulsen a actuar. En la majoria de les ocasions, aquests impulsos o intuïcions ens condueixen a la resposta adequada. I és que no es tracta d’una altra cosa que de dreceres que té el cervell, estratègies que ha desenvolupat durant milers d’anys per ser més eficaç.

    Perquè, si realment haguéssim de decidir cosa per cosa, punt per punt, posar sobre una balança pros i contra de cada cas, segurament, avui no estaríem aquí. Ens hauríem extingit fa molt de temps. No ens imaginem als nostres avantpassats, davant la presència d’un depredador, sospesant quin camí prendre, o si era millor intentar matar l’animal o sortir corrent.

    Per altra banda, els experiments demostren que si tenim menys informació, les decisions poden ser millors. El psicòleg nord-americà Barry Schwartz, autor del llibre Per què més és menys?,Es díficil prendre decisions… parla de la paradoxa de l’elecció i afirma que, tot i que necessitem tenir opcions, a mesura que aquestes creixen, triar tiranitza.

    I és que, encara que sembla lògic pensar que com més alternatives millor perquè hi ha més possibilitats que estigui inclosa la que més ens agradi, el cert és que la ment humana no funciona així. Podem assimilar una quantitat limitada d’informació, més ens col·lapsa i ens aclapara. Valorar els punts a favor i en contra de cada elecció requereix invertir una gran quantitat de temps i de recursos, i resulta poc eficaç.

    Clar que prendre la primera decisió que se’ns presenta tampoc sembla funcionar. I és que el procés per prendre decisions correctes no consisteix en disposar d’una gran quantitat d’informació, sinó de rebutjar intuïtivament aquella que no necessitem.

    DIGUES LA TEVA

  • Esteu d’acord en el valor que s’atribueix a la intuició?
  • Un excès d’informació pot arribar a ésser negatiu per la pressa de decisions?
  • En quines situacions la intuició pot tenir més força que la raó?

    Si voleu reflexionar sobre tot això i dir-nos què en penseu, a la Biblioteca trobareu:

    Llibres

  • Coneixement i decisió : els fonaments del Racionalisme crític, Andreu Marquès i Martí
  • La Intel·ligència intuïtiva : com decidir d’un cop d’ull, Malcolm Gladwell
  • El Falso dilema del prisionero : una visión más amplia de las decisiones racionales, Luis Cañas
  • Decisiones instintivas : la inteligencia del inconsciente, Gerd Gigerenzer
  • Intuición : el poder y el peligro del sexto sentido, David G. Myers
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Paul Auster

    Paul AusterEscriptor nord-americà, la seva vinculació amb els llibres neix força aviat a causa de la immensa biblioteca d’un oncle seu que era traductor: amb tot just 12 anys, l’Auster adolescent ja s’inicia en el món de l’escriptura.

    Estudia literatura francesa, italiana i anglesa a la Universitat de Columbia; viatja a París i comença a traduir autors francesos com Dupin i Du Bouchet. Més endavant intentarà treballar en el món del cinema i escriurà guions per a pel•lícules mudes que mai no arribaran a rodar-se, però que d’alguna manera se’ns ofereixen a través de la novel•la que tractem en aquesta tertúlia.

    Durant deu anys aproximadament es guanya la vida fent feines diverses: escriu articles per a revistes, treballa en un petroler, fa traduccions… Fins que, després de divorciar-se de la seva primera dona, mor el seu pare i aquest fet li proporciona una petita herència que li permet dedicar més temps a l’escriptura de ficció.

    El 1981 es casa de nou amb la també novel•lista Siri Hustvedt, i a partir d’aquest any Paul Auster comença a ser reconegut entre els grans escriptors. Entre el 1986 i el 1994 tenim: Ciutat de vidre, El Palau de la Lluna, Leviatan (Premi Médicis 1993), i Mr. Vertigo.

    Passa una altra temporada vinculat al món del cinema per tornar després a la novel•la: Timbuktú (1999), El llibre de les il•lusions (2002), La nit de l’oracle (2004), Bogeries de Brooklyn (2005), Viatges per l’scriptorium (2006), Un Home a les fosques (2008), Invisible (2009). El 2006 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.

    Paul Auster ens parla del seu llibre Invisible.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    El llibre de les il·lusions

    Portada del llibreLa història d’ El llibre de les il•lusions s’inicia quan el protagonista, David Zimmer, està enfonsat psicològicament a causa d’un drama personal: la recent mort de la seva dona i dels dos fills en un accident d’avió. Es reclou a casa i dins d’ell mateix, com si d’un ermità es tractés, i veiem com a poc a poc va consumint la poca energia que li queda per viure.

    Sembla que res no pugui fer-lo reaccionar, fins que una nit, totalment per atzar, mira a la televisió una pel•lícula de cinema mut protagonitzada per l’actor còmic Hector Mann. En David Zimmer s’interessarà per primera vegada després de molt de temps per alguna cosa: aquest actor. I n’escriurà una breu biografia que esdevindrà la seva porta d’entrada a una meravellosa història, barreja d’absurd i estranyesa.

    Al llarg de la novel•la podem trobar dos fils argumentals. Per una banda, el que ja hem esmentat: el procés de dol d’en David Zimmer. Per altra banda el mostreig de la vida peculiar de l’actor còmic Hector Mann. Aquestes dues narracions s’intercalen amb mestria i ens van conduint vers un desenllaç comú.

    A més, Paul Auster aprofita amb molta habilitat els seus coneixements del món cinematogràfic i ens subministra amb petites dosis algunes referències a vides tortuoses i complicades al voltant d’aquesta indústria.

    El llibre de les il•lusions ens parla de la força que ens anima a viure (fent un símil entre il•lusió i esperança), però també ens mostra el concepte d’il•lusió com a imatge d’alguna cosa que no existeix, un miratge, una falsa percepció de la realitat.

    DIGUES LA TEVA

  • La majoria de ressenyes sobre aquesta novel•la assenyalen David Zimmer, l’home enfonsat psicològicament amb què s’inicia la història, com el protagonista del llibre. Amb tot, hi ha comentaris que indiquen que el protagonista és l’actor còmic Hector Mann, sense el qual la història no seria possible. Com valores aquestes afirmacions?. Consideres que un d’ells té més intensitat que l’altre com a personatge o bé que es reparteixen aquesta tasca?

  • Paul Auster és un escriptor de culte per a molts lectors, però també és cert que darrerament hom tendeix a dir que les seves novel•les no tenen la força que es podia trobar en les primeres obres. Creus que això és així? Penses que Auster potser ja ha començat a esgotar les seves fonts d’inspiració?

  • L’autor, durant força anys de la seva vida i de manera intermitent, s’ha dedicat al món del cinema, tant dins la faceta de director com dins la faceta de guionista. Veus en El llibre de les il•lusions l’empremta d’aquest bagatge o pel contrari consideres que les referències cinematogràfiques tampoc no tenen tanta importància?
  • Conversa entre Enrique Vila-Matas i Paul Auster (video en anglès)

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    La meva guia de ioga

    Practicant iogaEl ioga és una disciplina mil·lenària d’Orient, específicament de l’Índia, amb una tradició de 2000 anys. És una tècnica que treballa la ment, el cos i l’esperit i té diferents variants segons el lloc on es practica: Índia, Tibet i altres.

    La paraula ioga procedeix de l’arrel sànscrita YUJ que significa jou, unió, llaç, unitat. Així doncs, ioga significa literalment unió, la unió de l’home amb la seva realitat superior, la fusió de l’home amb la realitat universal. Podríem dir que és “la unió amb un mateix”. El ioga treballa aquesta unió cos-emoció-ment-ser. La unió no cal crear-la. Existeix. Actuem, sentim, pensem, som. El cos ens acompanya cada segon de la nostra vida, estem pensant o sentint. La divisió és una ficció. Els hindús anomenen a aquesta ficció: “La il·lusió de la realitat”.

    El seu objectiu és la integració harmònica de la personalitat, en la unió de la ment conscient amb els nivells més profunds de l’inconscient. Podem definir-ho com una tècnica d’autorealització i millorament de l’ésser humà, que aspira a la felicitat com un estat intern de pau inalterada.

    Glòria Rosales i Gordana Vranjes, totes dues professores amb una llarga experiència, han estudiat els principals estils de ioga i han treballat amb centenars d’alumnes.

    Glòria Rosales i Gordana VranjesGlòria Rosales va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona. Va treballar com a directora d’art en una agència de publicitat dedicada a la conservació del medi ambient i els projectes socials a la ciutat de Nova York, on va viure durant 5 anys. En aquesta ciutat va començar la seva pràctica de ioga i meditació seguint la tradició més clàssica. Cada vegada més iogui i menys dissenyadora, va viatjar a l’Índia on va estudiar la filosofia del ioga i es va certificar com a professora a Kerala. A partir de llavors ha desenvolupat la seva pràctica i les seves classes d’Hatha dinàmic.

    Gordana Vranjes és cofundadora de Yoga Dinámico Mandiram on va començar la seva dedicació per conrear, transmetre i practicar l’essència del ioga.

    La meva guia de ioga
    De les seves experiències va resultar el llibre La meva guia de ioga, que presentarem a la Biblioteca Joan Oliva i Milà el proper dijous 20 de maig. Una guia de llenguatge clar i directe on s’explica tot el que cal saber per la practica del ioga: des dels seus orígens a l’Índia, els diversos estils de ioga, o consells de com poder realitzat els exercicis a casa, amb 5 seqüències de ioga de 5, 15, 30, 60 i 90 minuts.

    La presentació del llibre inclourà una sessió de ioga de 20-30 minuts amb les autores. La sessió es farà amb els assistents asseguts a la cadira, per practicar l’alineació de la columna i aprendre el camí de la respiració fins la relaxació.

    En el llibre es descriuen 40 postures de les quals es destaquen els detalls més importants a partir de il.lustracions acuradament realitzades, obra de Pep Montserrat que van obtenir el Premi Junceda en llibres de no-ficció 2009.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »