Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2010

Com ensinistrar un drac

Portada del llibreEn Singlot Sardina Terrible III era un autèntic heroi víking, un guerrer temible i un home de gran coratge. Però no sempre havia estat així, perquè de petit va haver d’aprendre a ensinistrar dracs i ho va trobar francament difícil. Aquesta és la història del primer volum de les memòries de Singlot, més conegut per la seva gran obra d’història natural Els dracs vikings i els seus ous.

I és aquí on comença l’argument de la pel·lícula de Dreamworks que s’estrena des de fa unes setmanes en els cinemes: Com ensinistrar al teu drac.

Siento absoluta y estimulante perplejidad sobre la inmensa excelencia del último producto de Dreamworks.“.
David Cardenas en Un blog de cine.


En el cinema s’explica la història de Singlot, el nostre víking de l’obra escrita per Cressida Cowell però en edat adolescent, i que no encaixa exactament en la molt antiga reputació de la seva tribu com a caçadors de dracs. El món de Singlot es trastoca de cop en trobar un drac ferit que el desafia a ell i als seus companys víkings, a veure el món des d’un punt de vista totalment diferent.

  • Web de la pel·lícula.

    Llibres

  • Com ensinistrar un drac
  • Com aturar l’erupció d’un volcà
  • Com parlar dragonès
  • Com salvar-se de la maledicció d’un drac
  • Com ser un bon pirata
  • Manual per combatre drac mortífers
  • Què hem de fer amb el nen que plora?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El planeta dels baobabs

    El divendres 30 d’abril a les 9 del vespre al Teatre Principal es representarà El planeta dels baobabs, un espectacle dins del projecte Epsilon basat en el món del Petit príncep.

    El petit príncep Imaginem un planeta minúscul que corre el perill de ser destruït per les arrels dels baobabs que hi creixen. L’únic habitant d’aquest planeta decideix emprendre un llarg viatge per trobar una solució.

    En el transcurs d’aquesta travessa descobrirà un gran secret: tot allò realment important només es pot veure amb el cor, no amb els ulls…

    Epsilon

    El projecte Epsilon Ja fa 8 anys que el projecte Epsilon, integrat per persones que pateixen discapacitat psíquica, utilitza el teatre per fer que les diferències entre els éssers humans esdevinguin una font de riquesa. Així doncs, la sinceritat és el regal més preuat que aquest grup de teatre ofereix, traspassant al públic les emocions que tots busquem en el seu estat més pur. Alhora, el projecte esdevé una eina d’inclusió i sensibilització social, fent de l’escenari un espai de trobada entre actors professionals, els components del projecte i els espectadors, en el que tothom hi té el seu lloc, esborrant així les barreres que en el dia a dia anem construint.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Manual per a pares i mestres desorientats

    Llibres

    Portada del llibre recomanatEl trastorn del nen consentit és un llibre sobre educació de nens normals i difícils que està adreçat a pares, mestres i professors de diferents nivells educatius. L’autora es fa ressò de la gran preocupació dels adults davant, d’una banda, de l’augment de conductes pertorbadores, conflictes i trastorns comportamentals, i d’una altra, de la desorientació que pateixen els educadors sobre la manera d’ensenyar correctament i d’intervenir amb eficàcia en petits i grans problemes.

    Ursula Oberst és llicenciada en psicologia per la Universitat de Konstanz (Alemanya) i doctora en psicologia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, on també és professora de psicologia. Ha treballat en diversos àmbits de la psicologia clínica i educativa a Alemanya i a Catalunya, on resideix des de 1992.

    Imparteix cursos i fa supervisió a mestres i professors de diferents àmbits educatius, utlitzant Educació per a la convivència el programa que explica en aquest llibre.

    Revistes

    En aquesta ocasió us oferim un article on s’intenta aconsellar sobre quin es el millor moment per deixar el xumet i quines són les millors formes d’aconseguir-ho amb un somriure del nen.

    L’altre article intenta respondre a una pregunta tradicional: els nens i les nenes són diferents per com s’eduquen o per la seva condició biològica?.

    ¡Adiós al chupete!: 1 i 2. Ser Padres, maig 2010.
    En que son diferentes: 1, 2, 3 i 4. Ser Padres, abril 2010

    Bloc

  • Petit bloc de nens.
  • Es tracta d’un bloc per a nens on es pot trobar il·lustracions, imatges, invents i altres sorpreses que ens endinsaran en el món infantil.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia de lectura de les novetats de Novel·la Negra

    No hi ha comentaris

    Guia de Novetats de Sant Jordi 2010

    No hi ha comentaris

    Novetats Sant Jordi

    Aquí teniu una mostra de les novetats que us ofereix la Biblioteca per aquest Sant Jordi. En trobareu més a la Guia de Lectura de Sant Jordi 2010.

    Celda 211
    Celda 211. Francisco Pérez Gandul

    La pressa del temps
    La pressa del temps. Maria Barbal

    Tenim un nom
    Tenim un nom. Vicenç Villatoro

    Lo que esconde
    tu nombre

    Lo que esconde tu nombre. Clara Sánchez

    Els convidats
    Els convidats. Emili Teixidor

    Mil días en Venecia
    Mil días en Venecia. Marlena de Blasi

    Perdona, pero quiero
    casarme contigo

    Perdona, pero quiero casarme contigo. Federico Moccia

    La encuadernadora de
    libros prohibidos

    La encuadernadora de libros prohibidos. Belinda Starling

    El oficinista
    El oficinista. Guillermo Saccomano

    El corazón del océano
    El corazón del océano. Elvira Menéndez

    El ojo del leopardo
    El ojo del leopardo. Henning Mankell

    Lovebook
    Lovebook. Simona Sparaco

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guia Sant Jordi pels més petits

    No hi ha comentaris

    Castanyola contemporània

    El proper dissabte 24 d’abril, a les 9 del vespre, Belén Cabanes, acompanyada del guitarrista Andreas María Germek, portarà al Teatre Principal el seu espectacle Castanyola contemporània, un concert on la guitarra com a instrument clàssic, flamenc, i les castanyoles juguen en tot moment fins a trobar un llenguatge contemporani ple de sensibilitat.

    Belen CabanesBelén Cabanes s’ha format com a ballarina i intèrpret de castanyoles al “Real Conservatorio de Danza de Madrid” i amb Emma Maleras. Ha estat ballarina del “Ballet de Teatro Español de Rafael Aguilar” i partner del gran concertista José de Udaeta, amb el qual ha actuat, entre altres ciutats, a Berlín, Stuttgart, Barcelona, Palermo, Burgos, València o Hannover. El 2003 va estrenar l’espectacle Temps de Flors, que va passar pel Teatre Cal Bolet. En l’actualitat és professora de l’Institut del Teatre de Barcelona.

    Andreas María Germek Andreas María Germek acompanya Belén Cabanes des 1996, amb la qual va fundar la formació Flamenco Camerata. Nascut a Àustria en el si d’una família de músics, s’ha format com guitarrista clàssic, de flamenc i de jazz. És compositor, arranjador, concertista, professor. Des de fa vint anys es dedica a la guitarra espanyola i a l’estudi de la guitarra flamenca. Ha treballat amb Manolo Marín, Juan del Gastor, Joaquín Ruíz, Juana Amaya, Rafael Habichuela, Toni Maya i José Parrondo. La seva vàlua l’ha portat a donar classes arreu d’Europa i els Estats Units.

    Castanyola contemporània

    L’espectacle s’ha representat arreu d’Europa amb un èxit destacable (Àustria, Suècia, Alemanya, Romania…).

    El repertori consta de música clàssica (des del Renaixement fins la música contemporània), de temes expressament compostos o amb arranjaments per aquest conjunt i de composicions flamenques.

    Probablement l’únic programa que ha estat presentat en un mateix any (el 2006) en dos dels indrets amb més transcendència en el món de la música clàssica i del flamenc: en el Musikverain de Viena i en el Festival de Jerez.

    Tots els textos de castanyoles són originals i compostos per Belén Cabanes.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Doris Lessing

    Doris LessingNovel·lista anglesa, neix el 1919 a la ciutat persa de Kermanshahi a l’edat de 6 anys la seva família es trasllada, per provar fortuna, a l’antiga colònia britànica de Rhodèsia del Sud, on passa la infantesa i joventut. Més endavant, durant la seva estada a l’Àfrica, descobrirà la bellesa de la naturalesa i també la discriminació racial.

    Per fugir de l’educació estricta de la seva mare abandona els estudis, tot i que continua dedicant-s’hi de forma autodidacta, i es posa a treballar com a auxiliar de clínica. Als 18 anys es trasllada a Salisbury, on treballa de telefonista i on es casa, un any més tard, amb el funcionari Frank Wilson, de qui va tenir dos fills. El 1943 es divorcia i s’uneix a un grup d’idees comunistes per casar-se el 1944 amb Gottfried Lessing, amb qui va tenir el tercer fill i del qual prendrà el cognom actual.

    El 1955 s’instal·la a la ciutat de Londres i inicia la seva carrera com a escriptora, tot i que amb anterioritat ja havia aconseguit alguna publicació.

    A aquesta primera etapa correspon la seva novel·la L’herba canta. Molt compromesa políticament, acaba perdent les il·lusions i abandonant el comunisme. La seva obra té molt d’autobiografia i s’inspira en la seva experiència africana, en la infantesa, i en els desenganys socials i polítics. Els temes que hi trobem se centren en els conflictes culturals, en les flagrants injustícies de la desigualtat racial, i també la contradicció entre la consciència individual i el bé comú.

    De la seva nombrosa obra caldria destacar les cinc novel·les de la sèrie Children of Violence (1952-69) i les cinc novel·les de ciència-ficció de la sèrie Canopus in Argos (1979-83). I podríem esmentar, entre d’altres, les novel·les El quadern daurat, considerada una fita del feminisme; La terrorista bona; Mara i Dann: una aventura; Dintre meu; i la que tractarem en aquesta tertúlia, El somni més dolç.

    Ha rebut, entre d’altres, els premis Internacional de Catalunya (1999) i Príncipe de Asturias (2001). L’any 2007 se li va concedir el premi Nobel de literatura.

  • Doris Lessing
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    El somni més dolç

    Portada del llibreReferint-se a aquesta obra, la seva autora ens diu: “Espero haver aconseguit reviure l’esperit, especialment, de la dècada dels anys seixanta, aquella època contradictòria que, vista amb perspectiva i comparant-la amb el que va venir després, sembla sorprenentment innocent: no era ni bruta com la dècada dels setanta, ni freda i cobdiciosa com la dels vuitanta.”

    El punt de partida argumental per assolir aquest objectiu és senzill. En Johnny Lennox (fill de Julia, una alemanya aristòcrata, i Phillip Lennox, militar anglès que participa en la Primera Guerra Mundial), es casa amb la Frances just quan comença la Segona Gran Guerra. Però en acabar el conflicte ell es dedicarà de ple al Partit Comunista, i la Frances s’haurà d’espavilar, tota sola, amb pocs recursos. Per això acabarà per traslladar-se a viure amb la sogra, la Julia, que ara és vídua, en una casa del centre de Londres, on la vida transcorrerà amb lentitud, revolucionada pels fills adolescents i les freqüents visites dels amics d’aquests.

    La figura central de la novel·la serà la Frances, però la convivència en una casa gran amb persones de diferents procedències i edats farà que ens trobem davant d’un cabalós riu de personatges, alhora que, per al lector actual, aquest ventall de personatges atorgarà a la història d’una nostàlgia vers l’època pretèrita dels seixanta i d’una dimensió flagrant d’actualitat i vigència.

    L’autora analitza en aquesta obra el camí dels joves d’esquerres que un dia es van proposar canviar el món, i aprofita també per criticar les ajudes dels organismes internacionals cap a l’Àfrica i com aquesta ajuda no arriba al poble. Tot plegat amb una mirada intel·ligent i desacomplexada.

    DIGUES LA TEVA

  • De Doris Lessing s’ha dit que, al llarg de la seva obra, mai no ha deixat d’explorar el significat de la llibertat femenina. Després d’haver llegit El somni més dolç, una novel·la on analitza en profunditat els esdeveniments polítics i socials, sobretot, dels anys seixanta,considereu que aquest tema també hi està tractat? Com?
  • L’autora va abandonar els estudis quan encara era ben jove i va optar, per fugir de l’educació estricta de la seva mare, per l’autodidactisme. Com es reflecteix en la lectura d’aquest mes aquest aspecte? Quin valor atorga als llibres i a les escoles o universitats la història que hem llegit?
  • Encara mantenint-nos en el paral·lelisme entre la biografia de l’autora i la història que trobem en la present novel·la, ¿penseu que la lluita per poder escriure que va dur a terme Doris Lessing apareix reflectida en El somni més dolç? I la relació ambivalent i gairebé de fugida vers la mare?
  • El passat mes de març vam fer la tertúlia al voltant de l’obra de Montserrat Roig L’hora violeta. En ella també viatjàvem cap al passat, vers uns anys de canvi, de noves idees, de lluita… Trobeu coincidències de plantejament entre aquestes dues novel·les (la de Lessing i la de Roig)?
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »