Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2010

Tot canviarà

Portada del llibreEnrique Dans planteja amb Todo va a cambiar una visió positiva del canvi tecnològic que afecta les nostres vides des de diversos punts de vista: les persones, les empreses, la societat. Adverteix que moltes persones, entre les quals hi són els propis lectors, poden no comprendre al principi els canvis en la realitat quotidiana, però que no per això cal oposar-se als mateixos sinó aprendre a moure’s en un món amb noves regles, diferent al món en el qual van créixer i es van educar, però no per això pitjor.

Enrique Dans sosté que un concepte que cal revisar és el de la propietat intel·lectual. En concret, l’antic copyright ha de deixar lloc a fórmules més operatives i pràctiques com el Creative Commons. Coherent amb la seva proposta, va aconseguir que el gran grup editorial Planeta llanci el llibre amb aquesta llicència, que permet utilitzar els continguts lliurement, sempre que se s’esmenti la font.

El llibre també explica com i en què ha canviat Internet a alguns models de negoci del món del lleure i de la cultura (com la música, la premsa, la comunicació o el sector editorial) i ens mostra en quina mesura continua canviant en el futur i què han de fer les empreses per adaptar-se als esmentats canvis i no perdre competitivitat en el negoci.

Enrique Dans es Professor de Sistemes y Tecnologies d’Informació, Doctor (Ph.D.) en Management (Information Systems), The John E. Anderson
Graduate School of Management at UCLA, Màster en Direcció d’Empreses (MBA) i Llicenciat en Cièncias Biològiques per la Universitat de Santiago de Compostela.

DIGUES LA TEVA

  • Estàs d’acord amb la llibertat digital davant del dret de la propietat intel·lectual?
  • Fins a quin límit s’ha d’establir aquesta llibertat?
  • Quina opinió et mereix el que ens proposa Enrique Dans?

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    L’activitat física, l’esport i la salut

    Activitat físicaDes de l’any 2002 se celebra cada 6 d’abril el Dia Mundial de l’Activitat Física. Es va començar a celebrar a Sâo Paulo (Brasil), i respon a la necessitat de promocionar l’activitat física en una societat en què cada cop ens movem menys.

    Directament lligat amb el sedentarisme ens trobem que els darrers anys s’ha produït un increment progressiu de les xifres d’obesitat en infants i adolescents. Aquest fet significa un augment del risc de patir malalties a l’edat adulta, però també repercuteix negativament en el desenvolupament corporal i els aspectes fisiològics, psicològics i socials de l’individu.

    Sovint no ens adonem de la transcendència que pot tenir el sobrepès i l’obesitat dels infants fins a la pubertat avançada i pensem que superaran aquest fet i assoliran una composició corporal adequada més endavant, un cop passada l’adolescència. Però malauradament els infants obesos es converteixen fàcilment en adults obesos, especialment quan el sobrepès i l’obesitat apareixen ja als primers anys de vida.

    Les darreres investigacions confirmen que la primera causa de sobrepès en els infants és el sedentarisme, fins i tot per davant d’una mala alimentació.

    Estudis recents indiquen que més d’un 60% dels infants d’aquest país practiquen poc exercici físic (mai o menys de dos cops per setmana), sent Espanya el país d’Europa on menys exercici practiquen els infants en horari extraescolar. Aquestes xifres són pitjors en el cas de les nenes i s’agreugen pels dos sexes a partir del 13 anys.

    Els mitjans de comunicació influeixen poderosament sobre el grau d’inactivitat física i sobre el patró d’alimentació de gran nombre d’infants i adolescents. S’ha vist que existeix relació directa entre les hores que es veu la TV i els tipus d’aliments que demanen els infants.

    natacio.jpgPer evitar que un nen obès esdevingui un adult obès la combinació ideal és millorar l’activitat física i l’alimentació. Aquestes mesures són tan més efectives com més aviat s’instauren, sobretot quan l’obesitat encara no està implantada.

    A més, la pràctica d’activitat física disminueix l’ansietat, millora la percepció d’un mateix, millora la salut musculesquelètica, augmenta el rendiment acadèmic, disminueix la quantitat de greix corporal i la tensió arterial i milloren els greixos de la sang.

    L’activitat física per a l’infant significa equiparar-se amb un adult. Comporta una superació dels dèficits a través de l’entrenament. Això sí, sempre cal que hi hagi divertiment fent activitat física, en cas contrari s’associaria a càstig. L’esport ha de ser una activitat lúdica.

    Les recomanacions que es fan des del Departament de Salut són:

  • Cada dia: Adoptar un estil de vida actiu (pujar escales, anar caminant a l’escola)
  • 3 a 5 dies per setmana: Afegir-hi 60 minuts d’activitat física d’intensitat moderada (caminar a bon pas, anar amb bicicleta) o vigorosa (córrer, saltar a corda, practicar esports)

  • Més informació a:
    http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3248/index.html

    Regidoria de Serveis Socials i Salut.
    Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

    No hi ha comentaris

    Cuestión de fe, de Donna Leon

    La vitalitat que mostra la literatura negra en l’actualitat és la d’una producció exuberant en continu creixement. Avui us presentem una novetat: Cuestión de fe, la darrera novel·la de Donna Leon.

    Donna LeonTraduïda a gairebé 30 idiomes, Donna Leon (Nova Jersey, 1942), Està considerada una de les grans dames de la novel criminal actual.

    Viu a la ciutat de Venècia des de l’any 1981, on ha situat l’escenari per a la seva sèrie de novel·les protagonitzades pel comissari Brunetti, en què la ciutat acaba per convertir-se sempre en un més dels personatges.

    Curiosament, Leon no ha estat publicada a Itàlia, on, per elecció personal, prefereix continuar sent una persona poc coneguda i viure en un cert anonimat.

    Cuestión de fe

    Cuestión de feEl cas número 18 del comissari Brunetti acaba de començar. En ple mes d’agost, el ispettore Vianello va al despatx de Brunetti a la recerca d’ajuda: la seva tia s’ha posat en mans d’un endeví i la família sospita que, mitjançant una sèrie de trucs, li està traient diners.

    Mentre el detectiu furga en un tèrbol negoci de manipulació, ple de falsos vidents, consultors astrals i tarotistes, té lloc un assassinat a la ciutat: el mort és Araldo Fontana, un uixer del Tribunal de Justícia al que s’estava investigant per la seva participació en una subtil trama de corrupció dins de la monstruosa maquinària judicial de Venècia. Brunetti s’haurà de valer de la seva intuïció per navegar per un món de suggestió i descarat engany, així com per enfrontar-se a un cas de corrupció, sang, suborns i sexe il·lícit, que l’empenyerà per terrenys tèrbols i malsans.

    Per si voleu començar a fer boca, us avancem les primeres pàgines d’aquesta aventura policíaca:

    Primer capítol de Cuestión de fe

    A la Biblioteca trobareu els següents títols de Donna Leon:

    Llibres

  • Acqua alta
  • L’Altra cara de la veritat
  • Amigos en las altas esferas
  • La Chica de sus sueños
  • Deixeu estar els nens
  • Justícia uniforme
  • Líbranos del bien
  • Malas artes
  • Un Mar de problemas
  • Mort en un país estrany
  • Muerte y juicio
  • Nobleza obliga
  • La Otra cara de la verdad
  • Piedras ensangrentadas
  • Proves falses
  • Son profund
  • Suffer the little children
  • Veneno de cristal
  • Venezianisches Finale : Commissario Brunettis erster Fall
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Escriptores vilanovines

    La tarda del dimecres 24 de març, tindrem oportunitat de conèixer com treballen i més detalls sobre les autores Mercè Foradada, Núria Jornet, Rosa Nogué, Angels Parès i Cristina Grisolia en la taula rodona “Escriptores vilanovines”, que moderarà Marta Garcia.

    Mercè Foradada, Núria Jornet, Rosa Nogué, Àngels Parés, Cristina Grisolía

    Aquesta activitat està emmarcada en els Dimecres Locals, activitat que es realitza a les biblioteques municipals per donar a conèixer els autors i autores de la ciutat.

    A la Biblioteca podeu trobar els següents títols d’aquestes autores vilanovines:

    Llibres
    Mercè Foradada

  • Centaures
  • En el prestatge
  • Mira’m : contes de vides especials
  • Nosaltres, els cavalls i els Tres Tombs
  • Velles amb V de vida
  • Rosa Nogué

  • La Noia del descapotable
  • El Regal
  • Cristina Grisolía

  • Donde el progreso no existe y gozo
  • Núria Jornet

  • Catàleg dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú
  • Àngels Parés

  • Caminada Popular del Mil·lenari : 22 de gener del 1989
  • El Llibre del mestre. 1, Història
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    American Vampire

    American VampireL’escriptor de conte famós Scott Snyder i l’artista Rafael Albuquerque realitzen una nova sèrie de còmic mensual de Vertigen amb una contribució única: el novel·lista de gran èxit de vendes Stephen King.

    La nova sèrie en curs, el Vampir americà, presentarà als lectors a un nou gènere del vampir com l’espècie més muscular i viciosa de vampir amb característiques clarament americanes.

    El vampir de King intenta sortir-se dels tòpics. No actua de nit ja que agafa força de la llum del sol i té ullals de serp cascavell. El seu origen no es troba en una selva fosca i frondosa: el vampir Skinner Sweet és un cowboy sociópata i malfactor als carrers polvorosas de l’antic oest.

    Skinner Sweet

    Allà comença la història, ideada per Scott Snyder, coautor del còmic, del primer no mort d’EUA a la que es dedica meitat de cada un dels primers lliuraments. L’altra la protagonitza Pearl Jones, una jove actriu en els anys de la Gran Depressió, el somni de la qual d’assolir l’èxit a Hollywood s’estavella en una festa on perd la seva vida per retrobar-la sota un altre semblant. A partir d’allà els dos contes s’entrellacen per passar totes les dècades de la història recent dels Estats Units.

  • Scott Snyder ens presenta American Vampire. (en anglès)
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    El ball

    El diumenge 28 de març, a les 7 de la tarda es presenta al Teatre Principal l’obra d’Irene Nemirowsky El ball, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i Centro Dramático Nacional.

    L’obra està dirigida per Sergi Belbel, interpretada per Anna Lizaran, Xaro Campo, i amb coreografia de Sol Picó. La música original és d’Òscar Roig i l’escenografia de Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià. El vestuari és de Mercè Paloma i la caracterització de Toni Santos.

    L’autora

    Irène NémirovskyIrène Némirovsky (Kiev, 1903-Auschwitz, 1942) va rebre una educació exquisida, encara que va tenir una infància infeliç i solitària. Després de fugir de la revolució bolxevic, la seva família es va establir a París el 1919.

    Des de molt jove va mostrar un talent excepcional. Amb 26 anys va escriure la seva primera novel·la David Golder, i un any després El ball, una petita joia literària que la consagraria com una de les escriptores de més prestigi de França. La Segona Guerra Mundial, però, marcaria tràgicament el seu destí: fou deportada a Auschwitz, on moriria igual que el seu marit, Michel Epstein.


    L’obra

    La família Kampf veu com per un cop de sort els seus ingressos augmenten de la nit al dia. Passen de viure de manera senzilla a la perillositat de l’opulència sobtada, tan pròpia dels nou-rics. El senyor i la senyora Kampf volen presentar-se en societat i decideixen organitzar un ball a casa seva. Antoinette, la filla de 14 anys, somia a ser-ne la protagonista. Un somni que ben aviat es veurà esquinçat, la mare ni s’ha plantejat cedir el protagonisme a la filla.

    “Sàpigues, filla meva, que jo ara tot just començo a viure, jo, ¿sents? i no tinc la intenció de complicar-me tan aviat la vida amb una filla casadora… No sé què em reté d’estovar-te per fer-te canviar d’opinió -va continuar, en el mateix to, i va fer acció d’acostar-se a l’Antoinette.”

    Antoinette no prepara la venjança intencionadament però li arriba una oportunitat que no desaprofita i l’executa de la manera que fa més mal. Com un ganivet ben afilat.

    A la Biblioteca Joan Oliva hi trobareu aquests títols d’Irene Nemirovsky:

    Llibres

  • El Ardor de la sangre
  • El ball
  • David Golder
  • Un infant prodigi
  • El mestre d’ànimes
  • Suite francesa
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    2 comentaris

    Festeig d’Andersen

    Tal dia com un 2 d’abril de 1805, en un petit poble de Dinamarca anomenat Odense, va néixer Hans Christian Andersen, el conegut escriptor de contes.

    Hans Christian AndersenDes de ben petit, va viure envoltat de les paraules de poetes i escriptors danesos que el seu pare, un humil sabater, li va acostar a través dels llibres. Això, una gran dosi d’imaginació i la seva facilitat de paraula van fer que en Hans Christian Andersen decidís ser escriptor.

    En Hans va provar diversos gèneres literaris, però el que més li va agradar va ser el dels contes al qual va dedicar-hi la major part de la seva vida.

    Així, com en Hans Christian Andersen va aportar molt a la literatura infantil, el 1965 es va decidir que el dia del seu naixement, fos el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, que se celebra a tot el món “amb l’ànim d’inspirar l’amor pels llibres i per cridar l’atenció de la comunitat sobre els llibres als nens”.

    Enguany, a la Biblioteca ens hem adherit a aquesta celebració i del 29 de març a l’1 d’abril hem preparat un taller per a nens i nenes a partir de 6 anys amb diferents activitats sobre alguns contes d’Andersen.

    Us sonen els títols L’aneguet lleig, La venedora de llumins, El vestit nou de l’emperador o La sireneta?

    Festeig d’Andersen

    Doncs, ja veureu: convertirem l’aneguet en un preciós ànec, fabricarem unes capses de llumins per ajudar a la venedora, vestirem ben elegant a l’emperador i farem que la sireneta se senti ben bonica per conèixer el que hi ha fora del mar.

    Després, el 12 d’abril exposarem les vostres feines a la Sala Infantil de la biblioteca i també a aquesta secció del bloc.

    Us animeu a participar?

    Voleu conèixer aquestes històries? Les trobareu a la Biblioteca i us aproparan al meravellós món d’Andersen…

    Contes

  • L’Aneguet lleig; conte popular adaptat per Laura Coll; il·lustració: Lluïsa Jover
  • L’Aneguet lleig; versió en vers, potser per ser cantada: A. Dalmases; il·lustracions de B. Cormand
  • L’Aneguet lleig = The ugly duckling; adaptació de M. Escardó i Bas; versió anglesa d’A. Stacey; il·lustracions de Max
  • Il Brutto anatroccolo ; raccontata da R. Piumini; illustrata da B. Nascimbeni
  • La pequeña cerillera; il·ustracions de J. Morales y A.Gòdia
  • El Traje nuevo del rey ; adaptació de X. Ballesteros; i·lustracions de J. Caetano
  • El Vestido nuevo del emperador. Textos en castellà, català, basc i gallec
  • El Vestit nou de l’Emperador ; adaptació de J. Perera; il·lustracions de J. Sharples
  • El Vestit nou de l’emperador; il·lustrat per C. Durual
  • El Vestit nou de l’emperador; adaptació: A. Grau; il·lustracions: J. Andrada
  • El Vestit nou del rei ; adaptació de X. Ballesteros; il·lustracions de J. Caetano
  • La Sireneta /; adaptació d’O. Izquierdo; il·lustracions de Max
  • La Sirenita; adaptat per A. Esterl; il·lustrat per A. Archipowa
  • Pel·lícules

  • El Patito feo; La Sirenita; Pulgarcita . Dibuixos animats
  • El Patito feo; La Sirenita; Pulgarcita. Dibuixos animats
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Yasunari Kawabata

    Yasunari KawabataEls primers anys de la vida d’aquest escriptor van quedar marcats per la mort: quan tot just tenia un any va morir el pare, al cap d’un parell d’anys la mare; aleshores va passar a viure amb els avis, però l’àvia va morir quan ell tenia set anys i tres anys més tard també va morir la seva germana. I és en aquesta etapa on podem trobar l’origen dels seus grans temes.

    Ja d’adolescent es va convertir en un lector compulsiu, apassionat per la literatura japonesa tradicional i per la novel•la europea contemporània.

    A l’edat de 16 anys (quan mor el seu avi) escriu Diari íntim del meu setzè aniversari, publicat una dècada més tard sota el títol L’Adolescent (considerada la seva primera obra literària malgrat que no la primera a ser editada). El 1920 ingressa a la Universitat de Tokio, on es gradua en Literatura. En acabar els estudis participa en la creació de la revista Època de l’Art Literari, una publicació que reunia nous i prometedors escriptors japonesos. Però la notorietat li arriba amb la narració La ballarina d’Izu (relat publicat en la revista esmentada) i la consagració com escriptor, al seu país, li és atorgada amb la publicació de la novel•la País de neu. A aquesta la seguiran obres com Mil grulles, El so de la muntanya, El mestre de go i el relat llarg que ens ocupa, La casa de les belles adormides.

    Amb tot, cal assenyalar que en les obres escrites després de 1945 ja no s’hi troba el rastre de la seva primitiva inclinació vers el neoimpressionisme, i tracta temes com l’amor, la mort i la soledat a la manera dels clàssics japonesos.

    Yasunari Kawabata va ser el primer escriptor japonès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1968), moment en què va pronunciar el conegut discurs El vell Japó i jo. El 1972, deprimit i malalt, es va suïcidar.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    La casa de les belles adormides

    Portada del llibreEl protagonista d’aquesta novel•la breu, el vell Eguchi, arriba a la casa de les belles adormides i és informat de les normes que hi imperen: no pot fer res de mal gust, no pot ficar els dits a la boca de la noia adormida, no ha d’intentar despertar-la… Res de res. Ara bé: quin tipus de lloc és aquest? Es tracta d’un prostíbul? És potser una simple posada?

    Al llarg de la lectura anirem entrant en tota la complexitat del lloc i comprendrem perquè el vell Eguchi, després de la primera visita, hi torna. Perquè en dormir al costat d’una noia jove i narcotitzada, el que fan els hostes d’aquesta casa és reviure els records de la pròpia joventut.

    D’aquesta manera Eguchi reviurà el passat, rememorarà una dona que va conèixer ell quan era jove i el romanç que van viure, evocarà el matrimoni de la seva filla més petita, recordarà una altra amant que va tenir… però amb tot això també prendrà consciència de que recordem els nostres records, no pas la imatge original.

    Amb un estil poètic que es mou entre la lectura captivadora, per una banda, i la lectura punyent, per l’altra, viatjarem a cavall de la fina frontera que separa la sexualitat i la mort i ens enfrontarem a les diverses formes amb què es pot plantejar l’alineació. Com bé diu la contraportada del llibre aquest és un dels relats més pertorbadors de la narrativa del segle XX i una de les lectures més trasbalsadores de la gran literatura japonesa.

    La casa de les belles adormides es va publicar el 1961, va ser adaptada al teatre pel dramaturg estatunidenc David Henry Hwang, i va servir a Gabriel García Márquez com a base per a la seva novel•la Memoria de mis putas tristes.

    DIGUES LA TEVA

  • La mestressa de la casa on acut el vell Eguchi està definida com una geisha, una dona educada per oferir plaer als sentits dels homes. Així doncs, com definiríeu aquest local, aquesta casa de les belles adormides? Cap a quina versió us decantaríeu més: pensió o prostíbul?
  •  

  • Com a lectors, rebem la descripció de les noies narcotitzades amb qui jeu el protagonista amb un estil que es mou entre la poesia del detall i el trasbalsament de la situació descrita. Com us sentiu en imaginar-vos l’escenari?. Considereu que la diferència cultural pot ser un inconvenient per comprendre tota la complexitat que ens mostra l’autor?.
  •  

  • Al llarg d’aquest curs ja ens hem trobat amb altres lectures on un dels temes clau és el de la frontera entre la sexualitat i la mort, argumentat en base a una relació entre un home madur (en alguns casos força gran) i una noia jove. Ens referim a La tregua (Mario Benedetti) i L’animal moribund (Philip Roth). Quines diferències trobeu, en la novel•la breu de Kawabata, pel que fa a l’enfocament d’aquesta idea?.
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    1 comentari

    Contes de la lluna absent, de Monika Zgustova

    Contes de la lluna absentEl dijous 18 de març, a la Biblioteca tindrem oportunitat de xerrar amb Monika Zgustova, amb motiu de la presentació del seu llibre Contes de la lluna absent, guanyador del premi Mercè Rodoreda, que anirà a càrrec d’Ángels Parés Corretgé, llicenciada en Història i professora de Llengua i Literatura Catalana.
    Monika Zgustova

    Mónica Zgustova Mónica Zgustova va néixer a Praga. En els anys vuitanta va fixar la seva residència a Barcelona. Col·labora sovint en El País, La Vanguardia, Avui, i en diferents revistes culturals espanyoles i estrangeres.

    Ha traduït quaranta llibres del txec i del rus (d’autors com Hrabal, Hasek, Havel, Kundera, Dostoievski, Babel, Ajmátova i Tsvetáieva), per les que li han estat concedits nombrosos guardons, Premi Ciutat de Barcelona i Premi de les Lletres Catalanes, entre d’altres. És coautora del diccionari rus-català. Ha escrit una biografia novel·lada de Bohumil Hrabal, Els fruits amargs del jardí de les delícies. Ha estrenat i publicat una obra de teatre i les novel·les La dona dels cent somriures (2001), Menta fresca amb llimona(2002), La dona silenciosa (2005), i Jardín de invierno (2009). La seva obra s’ha traduït a nou idiomes.

    Entrevista de Monica Zgustova a Punts de Llibre

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »