Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2010

Racó de pares: Mamà, ha començat ell!

Llibres

Portada del llibre

Els teus fills es barallen o discuteixen entre ells?. La rivalitat i la gelosia entre germans són naturals. Els experts consideren que formen part del procés d’aprenentatge per a saber donar i rebre, per a respectar altres punts de vista. No obstant això, aquests conflictes entre germans generen tensions en la vida familiar i, en ocasions, els pares perden el control de la situació.

En ¡Mamá, ha empezado él!. Cómo conseguir que tus hijos se lleven bien s’ofereix a partir de diversos testimonis reals, donant les claus per a saber intervenir, com pares, en les baralles dels nostres fills, per a canalitzar la seva agressivitat, per a evitar-los traumes quan senten que no són els favorits, per a ajudar-los a cimentar una auto estima alta, perquè gestionin bé les emocions negatives com l’enveja, la gelosia… En definitiva, perquè creixin feliços i la pau torni a regnar a la nostra llar.

Revistes

El primer article ens acosta a la capacitat d’evolució del nadó en els sis primers mesos, com comença a parlar, caminar i riure. El següent article ens apropa a l’embaràs i proposa deu consells que ajudaran a portar una gestació òptima.

  • Los siete hitos de crecimiento: 1, 2,3 i 4. Ser padres. 422, gener 2010.
  • Buenas intenciones para un buen embarazo: 1, 2 i 3. Crecer feliz. 256 gener 2010.
  • Bloc

  • El blog de los nenes
  • En aquesta ocasió us proposem visitar un bloc sobre nadons i nens on podreu trobar consells sobre la infància, educació, la salut, o també temes com la literatura i els jocs infantils.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    La gallina de los huevos de oro…

    Portada del llibre La biblioteca Joan Oliva i Milà prepara com a novetat per a la propera setmana un llibre de Vicente Hernández que ofereix i proposa com a principi bàsic la cultura de l’estalvi.

    Entendre d’economia no es tasca fàcil, però es tracta d’una ciència amb la que convivim a diari i que de forma directa influeix en el nostre nivell de vida. Conèixer quan i on invertir, de què despeses cal prescindir, aprendre a negociar amb el banc, o decidir quant estalviar cada més són coneixements imprescindibles per aconseguir que el nostre nivell de vida augmenti i tinguem més sensació de benestar.

    L’autor de l’obra La gallina de los huevos de oro… puedes ser tu és Vicente Hernández Reche, professor del departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director de banca privada, treball en el que desenvolupa la tasca d’assessorament i planificació financera i fiscal.

  • Entrevista amb Vicente Hernández.
  • Algunes fonts digitals de l’autor:

    Existeix el diner fàcil?

  • El Blog Salmon
  • Ecolink
  • zFinanzas
  • Mundo prestamos
  • Estrategias de inversión
  • Eumed
  • Ocuorg
  • Rankia
  • Bibliografia disponible sobre aquesta temàtica a la biblioteca:

    Llibres

  • La cultura de la cobdícia. Francesc Cabana.
  • Disfruta la vida sin cargarte el planeta. Andrew Simms i Joe Smith (editors).
  • El crack del año ocho. Miguel Ángel Lorente y Juan Ramón Capella.
  • La llei del pèndol. Anton Gasol.
  • De la quimera inmobiliaria al colapso financiero. José Garcia Montalvo.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Serrat, Hijo de la luz y de la sombra

    Quan decideixo posar música a un tema aliè és perquè m’hagués agradat escriure’l a mi“, afirma Joan Manuel Serrat precisant que no troba diferència a l’hora de treballar amb els seus temes propis o els d’altres.

    Joan Manuel Serrat Joan Manuel Serrat publica avui dimarts Hijo de la luz y de la sombra, en el qual canta de nou a Miguel Hernández. El proper març 27 iniciarà una gira de concerts, que serà l’acte central de les activitats organitzades en el Centenari del poeta.

    El cantautor diu que es troba còmode en musicar els poemes de l’autor d’Orihuela. “No estan tots els que volia. Hi ha els que estan”, explica sobre la seva selecció. Són tots versos “sòlids i frescos”, “més enllà” del lloc i temps: “Un d’aquells”, diu, la podria cantar un xaval que estigui avui a Haití ajudant a la gent i “La fam, lamentablement, és vigent a la major part del món”.

    “Miguel Hernández és un poeta fonamental dins de la poètica del segle XX”, afirma Serrat, recordant que el poeta temia la pobresa, però “no per l’escassetat de mitjans, sinó per l’escassetat d’accés a la cultura”.

    L’època que li va tocar viure a Miguel Hernández, la pobresa dels anys 20 en els camps d’Espanya, la guerra civil i la postguerra, fins a acabar a la presó, van marcar la vida de l’escriptor, la situació podria assemblar, segons Serrat, a la dels països en els que ara “les bosses de pobresa són fruit de la injustícia, que no ens abandona”.

    El CD va acompanyat d’un DVD documental en què diversos cineastes plasmen la seva visió d’Hernández i que és “el complement visual als poemes i a la música”. I també hi ha una col·laboració amb Miguel Poveda, “un artista extraordinari i una persona molt generosa”.

    Joan Manuel Serrat analitza cançó a cançó Hijo de la luz y de la sombra (amb audio de les cançons):

    Hijo de la luz y de la sombra1. Uno de aquellos. És el poema que va dedicar als brigadistes. Reflecteix l’esperit que no hi ha batalla contra la injustícia, contra l’abús, que ens sigui aliena. És la cançó del poeta sense pàtries, del lluitador idealista, que és completament extrapolable a moltes situacions d’avui.

    2. Del ay al ay por el ay. Aquí s’endevina un fatalisme, una ombra visionària que acobardeix. La cançó té un tractament de quejío profund. He intentat que el poema em tornés melodies fresques, naturals.

    3. Canción del esposo soldado. Aquí sona un bolero antic. Una caixa que marca els passos d’una marxa amb aire de sageta i s’escolta: “Cal matar per continuar vivint. Un dia aniré a l’ombra del teu cabell llunyà”.

    4. La palmera levantina. Una cançó plena de sensualitat mediterrània. Aquesta és l’època juvenil. En aquest aspecte, Hernández és un poeta transparent. Pots saber a qui està llegint en cada moment de la seva creació.

    5. El mundo de los demás. Per aquesta cançó he triat un to aquàtic, una cosa que ens bressola. Pertany al Cancionero de romances i ausencias. Té la lucidesa de qui sap que el món no és el que sembla.

    6. Dale que dale. Aquesta és l’època en què escrivia com sant Joan de la Creu. Caminava impregnat d’un catolicisme molt social, a imatge i semblança dels místics. Per enrere sona lleugera, discreta, la veu de Miguel Poveda.

    7. Cerca del agua. Aquesta cançó és un viatge. Difícil. Imaginari. El que separa el cel de l’aigua. És tot un exercici de resistència i imaginació.

    8. El hambre. Els versos d’aquest poema són intensos. És el primer dels coneixements. La ferocitat dels nostres sentiments.

    9. Tus cartas son un vino. Poema de joventut, l’època en què escrivia la seva dona, Josefina, amb l’alè de l’amant llunyà. És una peça evocadora, melangiosa, apassionada.

    10. Si me matan, bueno. Un tema combatiu que realça el coratge dels que lliuren les seves vides pel que en aparença no els incumbeix. La música porta un perfum cubà per ser homenatge a Pablo de la Torriente, brigadista de l’illa, molt amic d’Hernández.

    11. Las abarcas desiertas. La identitat de la misèria marca aquesta peça. Hi ha un ressentiment, una protesta social profunda en aquests versos.

    12. Solo quien ama vuela. Un nou viatge fora dels murs de la presó. L’ansietat que li produeix el que vol i el que pot fer. Només volant amb la imaginació de la seva escriptura es troba lliure.

    13. Hijo de la luz y de la sombra. Aquí ha estat necessari fer un treball fi. Hi havia de muntar una cançó que transmetés l’aroma, el de l’amor radical, desesperat.

    A la Biblioteca trobareu aquest material relacionat amb l’autor:

    CD

  • 1978
  • Cada loco con su tema
  • Cansiones / Tarres/Serrat
  • Com ho fa el vent
  • Cuba le canta a Serrat
  • Cuba le canta a Serrat, vol. 2
  • En tránsito
  • Miguel Hernández
  • Nadie es perfecto
  • Per al meu amic… Serrat
  • Serrat… eres único!
  • Serrat… eres único! Vol. 2
  • Sombras de la China
  • Tal com raja
  • Versos en la boca
  • Audiència pública
  • Bardagí interpreta Serrat
  • Llibres

  • Serrat : material sensible. David Escamilla
  • Serrat: canción a canción. Luis García Gil
  • Tretze que canten. Joan Ramon Mainat. Fotografia: Colita
  • Serrat : algo personal . Joan Manuel Serrat
  • Serrat. Jordi Sierra i Fabra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Sangre vagabunda, de James Ellroy

    Seguint amb el nostre interès d’oferir-vos les novetats més recents de gènere negre, us presentem Sangre Vagabunda la darrera novel·la de James Ellroy, que podeu agafar en préstec o reservar-la.

    James EllroyJames Ellroy (Los Angeles, 1948) és un dels grans escriptors de novel·la negra contemporània. Diverses de les seves novel·les, entre les quals destaquen LA Confidencial o La Dalia Negra, han estat considerades llibre de l’any per mitjans com Time o The New York Times. Gràcies al cru retrat que fa de l’Amèrica del Nord racista i conservadora, rep el sobrenom de “Gos rabiós de les lletres nord-americanes”.

    Potser per fer honor a aquest qualificatiu es mostra desafiant a l’hora de defensar el personatge que s’ha creat: un artista amb una tempestuosa vida i aïllat totalment del present: no té mòbil, no es connecta a Internet, i ni tan sols veu la televisió ni llegeix diaris ni llibres. Només les seves pròpies obres escrites tenen cabuda a casa seva. Tota la investigació que necessita per escriure l’encarrega a tercers, que es documenten per ell i li envien els seus apunts, amb els que Ellroy treballa i afegeix el toc de ficció.

    Ignoro totalment el present perquè vull ser el més eficaç possible en el meu treball“, afirma, després de subratllar que sol rondar de nit per la seva apartament, d’una habitació a una altra, amb les llums apagades, dedicant-se “només a pensar”. D’aquesta manera, va sorgir Sangre vagabunda, que retrata una Amèrica del Nord racista i conservadora en què la corrupció està estesa a tots els nivells, i que tanca la seva Trilogia Americana, integrada també per Amèrica i Sis dels grans. “El poder corromp a algunes persones, però no a totes. Jo intento no fer generalitzacions. Els actes dels protagonistes parlen per ells. És el lector el que ha d’arribar a les seves pròpies conclusions“, assevera.


    Sangre vagabundaSangre vagabunda (Blood’s a Rover) novament transporta el lector cap a les dècades anteriors, poc després dels assassinats de Martin Luther King i Robert Kennedy.

    L’estiu de 1968, el destí ha col·locat a tres homes en el vòrtex de la Història. Dwight Holly és el pinxo preferit de J. Edgar Hoover, que posa en pràctica els seus plans racistes. Wayne Tedrow, ex policia i traficant d’heroïna, està construint una meca del joc per a la màfia a República Dominicana. I Don Crutchfield és un jove detectiu privat d’ètica dubtosa, tan voyeur com es confessa el mateix autor, encara que està lliurement inspirat en un amic que va ser detectiu de famosos al Hollywood dels anys ’50. Les seves vides xoquen en tractar de donar caça a la Deessa Roja Joan, i cada un d’ells pagarà «un preu elevat i ferotge per formar part de la Història».



    James Ellroy llegint la seva nova novel·la Sangre vagabunda

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Racó de pares: Inteligència emocional a la familia

    Llibres

    Portada del llibreL’objectiu del llibre Intel·ligència Emocional en la família. Eines per a resoldre conflictes en l’àmbit familiar és desentranyar els múltiples avantatges que proporciona la Intel·ligència Emocional amb la dotació d’eines pràctiques per a la seva aplicació quotidiana. És per aquest motiu que aquest llibre ha estat escrit en un llenguatge senzill, esquitxat d’exemples concrets que ajudaran a identificar situacions que poden ser, d’aquesta manera, favorablement gestionades.

    En aquesta obra queden recollides vivències i aportacions de pares i mares, i s’intenta donar resposta a les preguntes més freqüents que ens puguem realitzar. Inclou recursos que, després d’anys d’exercici professional, Aitziber Barrutia ha considerat més vàlids i apropiats per a afrontar amb èxit les necessitats de la família.

    Revistes

    El primer article ens acosta a l’infecció dels nens. La bronquiolitis és l’afecció respiratoria més freqüent en nadons i la fisioterapia és molt efectiva per curar-la com a complement del tractament médic. En el segon article, ens acostem a la por del nen i la forma de guanyar-la amb alguns consells pràctics.

    Tiene bronquiolitis: 1, 2 i 3. Crecer feliz, 257. Febrer 2010.

    Miedoso?:1, 2, i 3. Ser padres. 423. Febrer, 2010.

    Bloc

    Mundo mamá.

    En aquest bloc s’ofereix informació referent al nadó i altres temes relacionats amb els nens i les coses que envolten al seu creixement com la educació o l’alimentació. També hi ha un espai dedicat a l’embaràs.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Eric Clapton and Steve Winwood

    Concert from Madison Square GardenVan tenir que passar 40 anys per que dos músics com el genial guitarrista Eric Clapton i Steve Winwood es trobessin damunt d’un escenari. El lloc escollit no podria tenir més història, el mític Madison Square Garden de Nova York on van fer les delícies dels seus fans amb la seva música que ara també podem gaudir a la biblioteca com a novetat per agafar en préstec.

    Eric Clapton i Steve Winwood són dues de les referències del pop-rock des de finals dels anys 60, quan van compartir protagonisme a Blind Faith. L’any passat van tornar a tocar junts durant 3 nits al Madison Square Garden de Nova York. D’aquests concerts s’ha preparat un nou llançament discogràfic en dos formats separats 2CD i 2 DVD, Live Madison Square Garden. En el repertori s’inclouen clàssics de Blind Faith i temes propis de cada intèrpret, fins a arribar a un total de 21 cançons. A la biblioteca hi ha la versió en CD.

    Aquestes actuacions a Nova York, van reunir a Willie Weeks, al baix; Ian Tomasa la bateria i el pianista Chris Stainton que va ser company de Jo Cocker. El grup Blind Faith el composaven també Ginger Baker que va decidir no participar en aquest concert amb els seus antics companys, i Rick Grech que ja està mort.

    Eric Clapton

    És un guitarrista, cantant i compositor de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la guitarra elèctrica. Es conegut pel renom de Slowhand, ma lenta, des de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser membre de The Yardbirs, de Cream i per la seva cursa en solitari.

    Eric ClaptonEn vista de molts crítics Clapton ha estat un dels artistes més respectats i influents de tots els temps. El seu estil musical ha sofert múltiples canvis al llarg de la seva carrera, però les seves arrels sempre han estat profundament lligades amb el blues. És reconegut com un innovador en diverses etapes de la seva carrera, practicant el blues rock amb John Mayall’s Bluesbreakers i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més d’haver tocat estils molt diversos en la seva etapa en solitari.

    Steve Winwood

    Steve WinwoodÉs un cantant, teclista i compositor de rock. Els seus primers passos els va donar en les bandes Spencer Davis Group i Traffic, i després en el grup anglès Blind Faith, tot això en els anys seixanta, per a posteriorment iniciar a mitjan els setanta una reeixida carrera com solista que va tenir el seu punt de més èxit en la segona meitat dels anys vuitanta. El seu so es caracteritza per l’ús del teclat com instrument principal adornat amb influències de jazz, el R&B i el pop.

     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Compañía Nacional de Danza 2. Nacho Duato

    El dissabte 27 de febrer, el Teatre Principal estrena la nova temporada i ho fa amb la COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA 2, que dirigeix Nacho Duato.

    Nacho Duato

    Nacho Duato

    La Compañía Nacional de Danza 2

    El 1999 va arrancar un dels projectes més gratificants per Nacho Duato. Amb la companyia principal ja consolidada en el panorama artístic nacional i internacional, el seu següent pas va ser la creació de la Compañía Nacional de Danza 2. Per aquest motiu va posar-hi al capdavant a Tony Fabre, antic ballarí de la CND, i el projecte va anar prenent forma.

    CDN2Amb l’objectiu de formar i preparar a ballarins per a la vida professional, la CND2 és un nexe d’unió entre els conservatoris i les escoles de ballet i les companyies professionals com la CND. El seu repertori, format predominantment per obres de Nacho Duato, s’han anat incorporant treballs de coreògrafs joves i prometedors. Això ha proporcionat als ballarins l’oportunitat de seguir molt de prop les noves tendències i d’incorporar aquests elements a nous muntatges.

    Al llarg d’aquests 10 anys han passat per la CND2 un total de 68 ballarins de diferents nacionalitats que ara estan treballant en companyies destacades de tot el món com són el Nederlands Dans Theater, Basler Ballet, Ballet de l’Opéra de Lyon, Ballet National de Marseille, Les Ballets de Monte-Carlo, Les Grands Ballets Canadiens de Montréal, Hubbard Street Dance Chicago… i és clar, la Compañía Nacional de Danza.

    Programa:

    Kol Nidre

    Estrenat per la Compañía Nacional de Danza 2 al Teatro de Madrid, el 22 de gener de 2009. Kol Nidre és el nom de la declaració recitada a la sinagoga, prèvia a l’inici del servei vespertí del Yom Kipur. El seu nom prové de les paraules inicials de la declaració i és un temps per reflexionar i perdonar.

    Sobre aquesta base, Duato va construir la seva segona creació original per a la Compañía Nacional de Danza 2 que, a partir d’octubre de 2009, també s’incorpora al repertori de la CND. Un treball més introspectiu i espiritual que reflexiona sobre la situació dels més joves en els conflictes bèl·lics. Els anomenats “nens de la guerra”.

    Insected

    Estrenat per la Compañía Nacional de Danza 2 al Teatro de Madrid, l’1 de maig de 2008, Insected és el cinquè treball per al director artístic adjunt de la CND2, Tony Fabre, en què el coreògraf indaga en la influència de l’entorn en l’ésser humà, de com condiciona en gran mesura la formació de la personalitat.

    Estem sotmesos a un procés constant d’aprenentatge al llarg de la vida i és en la joventut quan aquest procés de maduració s’accentua. Una etapa d’acumular experiències, emocions … per aplicar-les en el que serà el nostre autèntic jo. Fabre insisteix en la seva línia de motivació a l’hora de crear per a la jove formació, “el plaer de ballar”.

    Gnawa

    A Gnawa, estrenat per la Hubbard Street Dance Chicago el 2005, el coreògraf intenta transmetre la sensualitat del paisatge, la sensibilitat dels seus habitants… Amb una suggerent música plena de sons espanyols i nord-africans, captiva amb el seu fulminant poder i la seva sensual elegància, combinant l’espiritualitat i el ritme orgànic del Mediterrani.

    Gnawa és el nom que reben, al Magreb, els membres d’una sèrie de confraries místiques musulmanes caracteritzades pel seu origen subsaharià i per l’ús de cants, danses i rituals sincrètics com a mitjans per arribar a estats de trànsit. És un dels gèneres principals del folklore del Marroc.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Montserrat Roig

    Montserrat RoigNeix a Barcelona en el si d’una família burgesa liberal i participa des de ben jove en els moviments de protesta estudiantils de les darreries del franquisme. L’any 1968 es llicencia en Filosofia i Lletres i des del 1970, any en què guanya el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, es dedica professionalment a la literatura. En aquest recull, tot emprant tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que és ampliat més endavant en l’obra Ramona adéu (1972), on retrata tres generacions de dones (àvia, mare i filla) que viuen les seves històries personals amb el rerefons dels moments clau de la història del país.

    Aquesta mateixa nissaga apareix a El temps de les cireres (Premi Sant Jordi 1976) i L’hora violeta. Altres obres de Montserrat Roig: L’òpera quotidiana, La veu melodiosa, L’agulla daurada, i també els relats del recull El cant de la joventut.

    Com a periodista mostra una clara voluntat de construir una tradició de periodisme culte, feminista i amb la intenció de recuperar la memòria històrica del país. Cal destacar, en aquesta línia, les seves entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres Retrats paral•lels.

    Una altra obra de gran ressò és Els catalans als camps nazis(1977), premi Crítica Serra d’Or, un document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de TVE i hi realitza un reeixit programa d’entrevistes, Personatges, que també dóna nom a una sèrie de dos llibres.

    La seva darrera publicació és Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991), on l’autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.

  • Web del programa Noms (TV3): Montserrat Roig.
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    1 comentari

    L’hora violeta

    Portada del llibreL’hora violeta és la tercera novel•la de la Montserrat Roig que ens parla dels diferents membres de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix —les dues anteriors són Ramona, adéu i El temps de les cireres—, però en realitat aquesta trilogia fou iniciada amb el recull de contes Tanta roba i poc sabó… i ben neta que la volen. Aquestes quatre obres literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX.

    Segons la contraportada del llibre hi trobem tres dones acarades al seu fracàs: el fracàs davant l’home-pare, l’home-cervell i l’home com a ideal romàntic. Però és molt possible que es tracti d’un simbolisme per apropar-nos a la figura d’una sola dona mitjançant diferents tècniques d’acostament. No en va, al llarg d’aquesta obra l’autora sotmet el feminisme a una intensa deconstrucció: la Natàlia, noia vital i independent, es desdobla en la Norma, la seva amiga novel•lista que ha d’escriure sobre l’experiència de la Judit i la Kati per tal de salvar i preservar la veu d’aquestes dues amigues.

    La narració ens aboca a viure la crisi del moviment comunista i les picabaralles vers uns plantejaments que parteixen d’una base comuna, però que enfoquen una metodologia diferent. També veiem de prop el moviment feminista de l’època, amb teories crítiques ben elaborades però amb aplicacions farcides de dubtes.

    Montserrat Roig crea una trama de ficció dins la ficció tot simulant que l’escriptura de la novel•la obeeix a un encàrrec. Això li permet fer metaliteratura en presentar-nos personatges ficticis (que potser no ho són tant) i combinar-los amb breus apunts reals sobre els exdeportats dels camps de concentració alemanys. Per tot això podem considerar que L’hora violeta constitueix un dels exponents narratius més importants d’aquesta autora.

    DIGUES LA TEVA

  • Els personatges femenins d’aquesta novel•la són els qui carreguen amb el pes de l’acció, tant pel que fa a la trama com pel que fa a crítica sobre feminisme i política. Consideres que aquesta mirada femenina plantejada en l’obra és encara vigent?. Creus que la crisi de què parla la novel•la al voltant de la ideologia comunista encara es pot plantejar i ser tema de debat avui en dia?
  •  

  • L’hora violeta és la tercera novel•la del que hom ha considerat una trilogia iniciada amb Ramona, adéu i El temps de les cireres. Tot i que més endavant la Montserrat Roig agafa de nou alguns dels personatges de la nissaga que ens presenta amb la trilogia, consideres que és un bon final, una bona manera de tancar aquesta temàtica?. I, si has llegit l’obra de la Roig (o part de la seva obra), com valores el microcosmos literari personal que teixeix amb les seves novel•les?.
  •  

  • Què n’opines de l’arquitectura estilística de L’hora violeta?. Hi ha una primera part a tall de pròleg, “Primavera de 1979”, on se’ns expliquen les suposades motivacions d’aquest treball. I després ja entrem en les diferents parts del llibre: “L’hora perduda”, “La novel•la de l’hora violeta”, “L’hora dispersa” i “L’hora oberta”. Està clar que ens trobem davant d’una estructura ben pensada i treballada però, com la valores com a lector?.
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    5 comentaris

    Va de… detectius

    Va de detectius
    La lectura és la porta a un món màgic que s’inicia en la infància i amaga la possibilitat de potenciar la capacitat lúdica i expresiva i també d’estimular la creativitat.

    A la Sala Infantil de la biblioteca podeu trobar: llibres i còmics d’investigació, intriga, aventures, misteri, acció…

    Secrets ben guardats, personatges estranys, mirades que es creuen … Detectius, policies, nens i nenes molt llestos disposats a trobar els culpables, a recuperar allò robat o posar a la presó a qui semblava innocent …

    Creus que tens tot el que cal per convertir-te en un bon detectiu? Doncs acompanya’ls en les seves aventures! Potser podràs avançar al final, però… Alerta: a les novel·les de detectius res és el que sembla.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Pàgina Següent »