Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2009

BON ANY 2010!

Bon any 2010!

1 comentari

Yesterdays

YesterdaysKeith Jarrett (Allentown, 1945) és un dels pianistes més importants del món sorgits a partir dels anys seixanta. El Keith Jarrett Trio, considerat com un dels grups de jazz més importants del món, l’integren el bateria Jack DeJohnette, i el contrabaixista Gary Peacock i el mateix Jarrett. La seva tècnica d’improvisació combina no solament jazz, sinó també unes altres formes de música, especialment clàssica, gospel, blues i música folklòrica i ètnica. És capaç de tocar a més del piano, la guitarra, el saxo, la flauta, el clavicordi i l’òrgan, Jarrett va destacar des de la seva infància per la seva precocitat i per les seves qualitats musicals.

Keith JarretA l’any 1983 es va posar al capdavant d’un trio convencional per a iniciar el que avui arriba a dimensions llegendàries d’homenatge a la tradició jazzística. El Jarrett pianista, s’ha alimentat en les escoles de Bud Powell i Lennie Tristano, sense excloure la influència d’un Bill Evans sempre present en els seus discos, i es va convertir en model de molts pianistes.

Gary Peacock.

És un dels grans contrabaixistes del jazz modern. Va començar a tocar el piano i la bateria en la seva època d’estudiant. La seva afició pel jazz i pel contrabaix en particular es va formar durant el servei militar que va realitzar a Alemanya. Acabat aquest, es va establir a Los Àngeles on va treballar amb els grans músics de la Costa Oest. Allí va conèixer i va tocar amb Paul Bley, Barney Kessell i Don Ellis. En 1962 es va traslladar a Nova York i va col·laborar amb Albert Ayler i també ocasionalment amb el pianista, Bill Evans en el seu disc, Trio 64. En aquella època va prevaler no obstant això la col·laboració amb Albert Ayler, primer en trio amb Sunny Murray i després en quartet amb l’afegit de Don Cherry.

Jack DeJohnette.

Nascut a Chicago en 1942, és un músic de jazz, que toca el piano i compon música, però sobretot és conegut com baterista. Criat des de petit en una família de costums musicals, es va dedicar al piano clàssic alternant aquests estudis amb els del saxo tenor. Va demostrar així mateix una gran aptitud per a tocar la bateria i això li va permetre, quan va tenir l’ocasió, de tocar al costat de Lester Bowie i de Roscoe Mitchell en la ciutat del vent. Es va traslladar, com molts altres músics a Nova York on va tenir algunes experiències amb músics de Rhythm and Blues. Les seves habilitats van cridar aviat l’atenció i va participar com baterista en diverses sessions d’enregistrament al costat de grans mestres del jazz com Thelonious Monk, John Coltrane, Bill Evans o Milers Davis, amb qui col·laboraria en l’enregistrament de l’excepcional àlbum Bitches Brew

Yesterday estarà disponible per a préstec a la biblioteca a partir de gener.

  • Web no oficial de Keith Jarrett
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Matar en Barcelona

    Uns nens estan tancats en un soterrani tractant de sobreviure a una bruixa malvada, un home té dificultats per desfer-se d’un cadàver a la platja, un majordom ha matat el seu senyor per despit i un lector critica una història que ha escrit Sabino Méndez.

    Portada del llibreAquests són alguns dels arguments de la segona part de la trilogia de relats sobre Barcelona, editada per Ana S. Parella i Jordi Corominas, que va començar amb el títol Odi Barcelona a l’any 2008.

    Matar a Barcelona s’afegeix a la tendència actual de temàtica negra, els autors Javier Calvo, Gabriele Wiener, Raúl Argemí, Antonio Luque, Sabino Méndez, Francesc Serés, Manuel Vilas, LLucia Ramis, Mara Faye Lethem, Sebastià Jovani, Elena Medel i Darío Hernández són tots els que ens introdueixen fictíciament en dotze crims contemporanis i reals que han succeït a Barcelona.


    La vampira del carrer Ponent, el violador de l’Eixample o l’assassina d’ancianes són, entre d’altres, els protagonistes d’aquestes dotze narracions en las que la ficció es fon amb la crònica en un exercici que desdibuixa els límits entre la novel·la negra, el relat postmodern i les mitologies urbanes; la crònica periodística pervertida per la autèntica invenció.

     

     

  • Entrevista a Jordi Corominas i Julian, editor del llibre.
  • Matar en Barcelona en MySpace.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Novel·listes d’èxit a casa nostra

    Que per llegir bona literatura no cal anar gaire lluny, ho demostren aquests dos autors que us presentem i que tenim ben a prop: Ruben García Cebollero, que viu a la nostra ciutat i David Monteagudo, un galleg instal·lat a Vilafranca.

    Rubén García Cebollero
    Rubén García Cebollero, nascut a Barcelona l’any 1975, és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. Com a escriptor, ha obtingut més de deu premis i reconeixements en poesia i, amb la seva primera novel·la Ebro 1938. La batalla de la Tierra Alta va aconseguir ser finalista del Premi Planeta de Novel·la.

    Ebro 1938. La batalla de la Tierra AltaEbro 1938 ens explica un dels conflictes militars més sagnants i llargs de la Guerra Civil Espanyola. La batalla va tenir lloc a la zona occidental de la província de Tarragona (Terra Alta) i la zona oriental de la província de Saragossa (Mequinensa) i es va desenvolupar des del 25 de juliol fins el 16 de novembre de 1938.

    És una novel·la molt documentada i amb un estil literari peculiar i arriscat: és coral, canvia de perspectiva constantment per focalitzar la seva atenció en els diferents personatges històrics que hi intervenen, per a gairebé sentir el què passa a les trinxeres i en els fronts de tots dos bàndols. Hi ha espai per a l’amor, per l’amistat, per l’heroisme que neix del dolor i de l’esperança de les persones.

    Rubén García Cebollero ha aconseguit escriure una novel·la intensa, esglaiadora i elegant, reflex viu de la tragèdia i de l’odissea dels seus protagonistes: un entramat de personatges d’ambdós bàndols embolicats en una lluita infernal tenyida de sang. En definitiva, un llibre recomanable per a totes aquelles persones interessades en la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències. Una novel·la humana i propera amb una bona descripció dels personatges, les seves pors, inquietuds i de les penúries que hauran de suportar, una novel·la commovedora que tothom hauria de llegir com a reflexió.

    David Monteagudo
    David Monteagudo (Viveiro, Lugo, 1962), viu a Vilafranca en un pis de quaranta metres quadrats on atresora centenars de llibres. Ha escrit deu novel·les i les ha enviat, una a una, a les editorials esperant pacientment les seves respostes. Després, ha tornat a aixecar-se a les cinc del matí per ocupar el seu lloc en la línia de producció de la fàbrica de caixes de cartró en què treballa. A les dues de la tarda, abandona la cadena de muntatge i deixa pas a la seva creativitat.

    Monteagudo va descobrir que volia ser escriptor als 40 anys. Ara en té 48 i ha passat els últims vuit anys escrivint històries. Té dues novel·les de ciència ficció, una altra d’inspiració gòtica que el seu editor, Jaume Vallcorba, ja està mirant, i set més. “En realitat estic aquí gràcies a la meva dona, Olga. Quan jo vaig tirar la tovallola, ella va seguir apostant per mi, i no va deixar d’enviar Fin a agents i editorials, fins que ho hem aconseguit”, explica.
    Coberta de Fin
    Fin narra la retrobada, vint-i-cinc anys després, d’un grup d’amics que, quan tenien 20, es van conjurar en un refugi de muntanya per tornar a reunir-se allà quan complissin 45. Un d’ells va ser objecte d’una broma pesada i els altres especulen sobre si acabarà presentant-se o no.

    L’autor afirma que “La meva pretensió va ser situar uns personatges ordinaris, frustrats, en unes situacions extremes i veure com reaccionaven, una sort d’experiment psicològic, naturalista. Volia trencar els gèneres, que tot semblés conduir a un retrat generacional de personatges i, de sobte, derivés en una mica còsmic”.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Tony Morrison

    Toni MorrisonToni Morrison was born in Lorrain, Ohio in 1931. She has spoken of the ´oral library´ she grew up with, being surrounded by storytellers, and she also read widely from Tolstoy to Austen. She got her BA (Bachelor of Arts) at Howard University in Washington and her MA (Master of Arts) from Cornell University in New York. She went on to teach English at Texas Southern University in Houston, Texas and then returned to teach at Howard for six years.

    In 1965 she became a Senior Editor at Random House and in 1970 published her first novel, The Bluest Eye, followed by Sula in 1973. Both were well reviewed but it was with her third novel, The Song of Solomon, that she found a national and international audience and both critical and public acclaim.

    Toni quoteMorrison retired from Random House in 1984 but has continued to work as a visiting Professor at various universities, including Princeton. She went on to publish the novels Tar Baby, Jazz, Love and Paradise and, most recently, A Mercy and she has also published critical essays. She was awarded the Pulitzer Prize for Beloved in 1987 and the Nobel Prize for Literature in 1993.

    In a recent interview with The Guardian, Morrison describes how her books begin with a question, and come out of her exploration of the themes that emerge. She has written extensively on the nature of love, or rather different kinds of love, on the issues of freedom, agency and self-sufficiency – both individual and societal. In style, her books range from the lyrical to the epic. Many of her books combine the classical themes of great literature with folklore and the conventions of oral storytelling. Critics have often highlighted both the formal beauty of her writing and her ear for dialogue.

    Claire Reed.
    Club de lectura en Anglès.

    8 comentaris

    Song of Solomon

    Portada del llibre

    In many ways a classic bildungsroman (a novel of growing-up), Song of Solomon follows the fortunes of its protagonist from birth, through experience, to maturity and consciousness. Milkman grows up as the spoilt only son of estranged parents in an atmosphere of family secrets and misunderstandings. His search for his birthright, initially conceived of as material treasure, becomes a quest for personal identity and an understanding of where he comes from, who he is and where he is going. His journey is both physical and spiritual as he moves back in space and time to his personal and collective roots and recognizes himself as belonging to an extended family, fragmented by slavery and its consequences.

     
    The novel is both realistic and magical, making reference to real historical events such as the gang murder of Emmet Till but also exploring the mysteries of human interaction and individual destiny.

    While the novel is written from the point of view of the central character, albeit in the third person, Morrison moves seamlessly between points of view, giving us an insight into, and compassion for, every character.

    DIGUES LA TEVA

  • The title makes reference to the great biblical love poem and to the refrain which haunts the book itself. Why did the writer title the book as she did?
  • How important are the characters´ names (and naming itself) in the book? To what extent do the naming of people, things and situations shape their fate? Can we be free of what other people call us and how they characterize us in terms of our ethnicity, gender or nationality?
  • How does the book explore what it is to be a man or a woman? Is Milkman´s quest that of learning what it means to be a black man in 20th Century America? Or of what it means to be a human being, anywhere and at any time?
  • Can you imagine what kind of book would have resulted if Morrison had chosen one of the other characters as her protagonist?
  • The book opens and closes with flight. Why did Morrison choose this metaphor? Is the pattern of the book picaresque, circular or linear?
  • Claire Reed.
    Club de lectura en Anglès.

    3 comentaris

    Racó de pares: Joc musical i aprenentatge

    Llibres

    Portada del llibre recomanatEn Juego musica y apredizaje. Estimulación del desarrollo y la creatividad infantil saber música no és només cantar o tocar un instrument; existeixen molts altres aspectes que la corforman, que estructurats de certa forma, i presentats al nen com un joc, estimulen el seu desenvolupament integral (intel·lectual, motriu, llenguatge,…) donant-li, a més, la base per al desenvolupament de les seves aptituds i coneixements musicals.

    Aquests aspectes musicals poden ser, entre d’altres, el ritme, la audició (el món dels sons), l’expressió corporal, els jocs melòdics i d’entonació i l’apreciació musical. Així enumerats, encara que siguin temes concrets, són encara abstractes per a qui no imagina encara que es poden aplicar facilment. En aquest llibre es presenta una rica i variada gamma d’exercicis i tallers que oferixen la facilitat amb la qual es pot treballar la música amb els nens, utilitzant-la com estimulació per a l’aprenentatge.

    Revistes

    En aquesta ocasió us deixem unes propostes a realitzar en familia durant aquestes dates nadalenques. En primer lloc es proposa un forma divertida i còmoda per passar el Nadal amb el nostre fill. En l’altre article es cerca aconseguir una nit de pau…

    Unas navidades muy especiales: 1, 2 i 3. Ser padres 421, desembre 2009.

    ¿Noches de paz?: 1, 2 i 3. Crecer feliz 255, desembre 2009.

    Bloc

    La web que us recomanem en aquesta entrada ens ofereix un bloc molt actiu en els seus continguts i de molta utilitat en diferents vessants del dia a dia de pares i mares.

    Guia infantil

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Concert de Sant Esteve

    El dissabte 26 de desembre a les 7 de la tarda, l’Orquestra de Cambra del Garraf oferirà al Teatre Principal el tradicional Concert de Sant Esteve.

    Orquestra de Cambra del Garraf

    Enguany, l’Orquestra de Cambra del Garraf proposa un concert especial que comptarà amb la incorporació, en la seva plantilla, de diversos alumnes de l’Escola i Conservatori Municipal de Música de Vilanova i la Geltrú. Aquesta iniciativa neix amb la intenció de donar continuïtat a la col·laboració d’ambdues institucions, eines bàsiques per a la creació i consolidació d’un espai cultural musical a la nostra vila..

    L’Orquestra de Cambra del Garraf interprentant la cançó popular catalana El cant dels ocells

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Si els morts no ressusciten, de Philip Kerr

    Amb Si els morts no ressusciten, un nou títol protagonitzat pel seu conegut detectiu alemany Bernie Gunther, amb el qual culmina la saga Berlin Noir, l’escriptor escocès Philip Kerr ha guanyat tercera convocatòria del Premi Internacional de Novel·la Negra RBA.
    Philip Kerr i la seva novel·la
    Philip Kerr (Edimburg, 1956) presenta en aquesta sisena entrega protagonitzada pel dur, cínic, però també sensible investigador privat Bernie Gunther una Alemanya en què el nazisme està en el seu ple apogeu i on es prepara un boicot, mai executat, en contra dels Jocs Olímpics. El detectiu Gunther-que ha estat acomiadat de la policia berlinesa després de l’arribada de l’extrema dreta al poder-treballa ara a l’Hotel Adlon, on segueix la pista a diversos robatoris i a la mort d’un client.

    Paral·lelament es desenvolupa una història de corrupció i crims que uneix a les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat nord-americà. 20 anys després d’aquests fets, els protagonistes tornaran a trobar-se en la Cuba de Batista, un nou escenari de corrupció i homicidis.

  • Phillip Kerr
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Flexelf

    El diumenge 20 de desembre, a les 17.30 h, Àngels Margarit. Companya Mudances presenta al Teatre Principal el seu espectacle de dansa per a tots els públics Flexelf.

    Geometries juganeres…

    Flexelf

    La nova creació d’Àngels Margarit i la companyia Mudances, Flexelf, és una proposta per a tots els públics. Neix de la paraula i la paraula “Flexelf”, capicua, és el moviment d’un punt que es converteix en línia, s’enrosca, es reflecteix i es repeteix. Flexelf ens parla de l’escriptura del cos en l’espai, cal·ligrafia efímera de llengües exòtiques i geometries juganeres.

    Tot el que hi ha a Flexelf es mou, es doblega o s’arruga; cada forma es transforma i ens invita a viatjar, a descobrir que no tot és el que sembla o a inventar què sembla allò que veiem.

    La paraula és flexible i reversible, que estirem per desplegar històries prisades i arrugades, sorpreses i secrets, en un temps elàstic i subjectiu. A Flexelf, el cos i el moviment són essencials, però en diàleg amb materials diversos que s’integren indivisiblement en tota la creació: vestidors escultura, objectes que ballen, personatges tèxtils i domèstics, joguines, músiques, sons, imatges que ens enganyen, llum…

    Àngels Margarit

    Àngels MargaritDes de fa 22 anys es dedica a la dansa en les diferents vessants de ballarina, pedagoga i coreògrafa, desenvolupant un personalíssim estil de creació, fonamentat en la recerca de llenguatge i poètica pròpies i en la seva fascinació per l’espai, element essencial del seu treball, que ha desenvolupat en diferents àmbits i formats que inclouen projectes per a l’espai escènic, per a espais urbans, improvisacions, videodansa, instal·lacions i recerca en els nous mitjans.

    Després de 6 anys amb el grup Heura, un dels pioners de dansa contemporània d’Espanya, el 1985 crea la Companyia MUDANCES, amb la qual ha realitzat els espectacles Mudances (1985), Kolbebasar (1988), la sèrie Solo per a habitació d’hotel (1989-2000), Atzavara (1991), Corol·la (1992), Grevenhofkai (1992) Suite d’estiu (1993), Saó (1995) -duet en col·laboració amb Maria Muñoz-, Arbre de Te (1996), Tèrbola (1998), L’edat de la Paciència (1999), L’edat de la Paciència/00 (2000), Peces mentideres (2000), El somriure (2001) i Origami (2002). Aquests espectacles han estat coproduïts i presentats en festivals i teatres d’Europa, Canadà, Estats Units, Sudamèrica, Austràlia i Japó. Durant aquests anys la companyia ha desenvolupat un personalíssim estil de creació que li ha comportat un reconeixement nacional i internacional.

    Ha rebut, entre d’altres, el Gran Premi del Concurs Coreogràfic de Bagnolet per Kolbebasar (1988), Premi Nacional d’interpretació i dansa per Atzavara (1991), Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques per Corol·la (1993), Premi Nacional de Dansa de Catalunya per Mudances el 1986 i el 1999 per Térbola.

    Com a pedagoga ha impartit cursos i tallers a Espanya, França, Alemanya, Finlàndia, Canadà, Colòmbia i Veneçuela.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »