Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2009

11-M

11M: La Novela GráficaPràcticament tres anys de llargues investigacions per part del poder judicial i de la policia, van donar com a resultat un aclariment dels fets i la detenció de diverses persones, jutjades entre els mesos de febrer i juliol de 2007 i revisada amb alguns canvis al juliol de 2008 per part del Tribunal Suprem.

S’agafa com a base, per un costat, els successos descrits a la sentència per revisar el seu desenvolupament en ordre cronològic, de forma pràcticament documental. A més s’introdueix a la història tres personatges ficticis: un periodista, el familiar d’una víctima i un policia; aquests condueixen i transformen la sentència judicial en una narració que conforma l’argument del còmic.

Al mateix temps, introdueixen un punt de vista més humà i directe, que intenta exposar i analitzar tot el que van viure les persones que van patir en primera persona l’atemptat.

Aquest còmic està durant tota la setmana exposat com a novetat. Ja podeu reservar-lo!.

“Muchos se han bajado de los trenes, pero millones más siguen cada día acompañándonos, y un cómic como éste es un abrazo solidario para el recuerdo…”

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El cervell i el teatre

Els dies 8, 9 i 10 de desembre, al Teatre Principal serà la seu d’uns tallers en què la neurociència es maridarà amb el teatre.

El taller El cervell i el teatre serà impartit per Jorge Picó i Òscar Vilarroya, amb la col·laboració de l’equip de la Càtedra del Cervell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Oscar Villarroya Jorge Picó

L’objectiu del taller és endinsar els participants en el coneixement de quins són els principals eixos de la realitat (objectiva i personal) que altera el teatre. Donar nocions teòriques bàsiques de com es construeix la realitat i es crea la consciència a partir de la percepció de l’espai, el temps i del mateix cos. Experimentar, a partir de tallers basats en experiments reals, l’alteració de la percepció. Relacionar els mecanismes de construcció de noves realitats tractats amb exemples de teatre.

El cervell i el teatre

Com construeix el cervell el coneixement del món a partir de la percepció de l’espai, el temps i del propi cos? El teatre ens atrapa i ens commou perquè, precisament, juga amb els eixos espai-temporals i corporals que emmarquen i sustenten l’edifi ci de la nostra realitat. Al llarg de dues hores de durada del taller, els participants tindran l’oportunitat de formular-se preguntes com “observem o construïm la realitat en què vivim?” o bé, “com l’alteració de l’espai, temps altera la manera d’entendre el que experimentem?” Les respostes, que n’hi ha, s’aniran desgranant progressivament.

Luc SteelsD’altra banda, coincidint amb el taller, Óscar Vilarroya, Luc Steels i Josep Helferty presentaran un projecte d’òpera amb robots que desenvolupen el Computer Science Laboratory de Sony de París, fundat per Luc Steels, i la Càtedra del Cervell Social, que dirigeix Villaroya a la UAB. El projecte crearà una obra nova amb l’objectiu d’investigar la capacitat expressiva i emocional de la música barroca i com transmetre-la al públic a través de la intel·ligència artificial. En l’acte intervindran músics, cantants, un robot i l’actor Guillem Albà, que també farà de robot.

Per a participar en una de les tres sessions programades, cal inscriure-s’hi prèviament. La capacitat és limitada.

No hi ha comentaris

Hamlet

El dissabte 28 de novembre, a les 9 del vespre es presenta al Teatre Principal l’obra de W. Shakespeare Hamlet, traduïda per Joan Sellent, dirigida per Oriol Broggi, i interpretada per Julio Manrique, Carme Pla, Ramon Vila, Carles Martínez, Aida de la Cruz, Jordi Rico, David Vert. És una producció de La Perla 29.

Hamlet

L’arma de Hamlet no és la daga ni l’espasa: és la paraula.

La paraula és la seva arma multi-usos: li serveix d’antídot contra la neurosi depressiva que
arrossega, li serveix per combatre l’hostilitat de l’entorn, per desconcertar el personal i per
enlluernar l’espectador. El neuròtic del segle XXI no té ni l’arma de la paraula; o, si la té, no la sap esgrimir; o, si l’esgrimeix, sovint està massa rovellada.

Hamlet és l’encarnació de tota l’exuberància verbal de Shakespeare. Personatge i autor es
confonen. Sovint diem “Hamlet” i volem dir “Shakespeare”, o viceversa; com quan diem “el
Quixot” i volem dir “Cervantes”, o viceversa.

Peça informativa sobre l’espectacle Hamlet dirigit per Oriol Broggi

Sobre aquesta obra, a la Biblioteca podeu trobar:

Llibres:

Hamlet, Shakespeare, W. (Oxford. Oxford University Press, 1998)
Hamlet, Shakespeare, W. (Badalona. Sàpiens, 2005)
Hamlet, Shakespeare, W. (Barcelona. Quaderns Crema, 2000)
Hamlet, Shakespeare, W. (Barcelona. Vicens Vives, 2005)
Hamlet, [comentario de la obra], Lowers, J. K. (Barcelona. CEAC, 1989)
Hamlet dramaturg, obra en tres actes, Vinyes i Cluet, R. (Barcelona : Millà, 1983)
Hamlet; El rey Lear; Romeo y Julieta, S., W. (Madrid. Círculo de Amigos de la Historia, 1974)
Hamlet: ensayos psicoanalíticos. (Madrid : Síntesis, 2004)
Hamlet = Hamlet, Shakespeare, W. (Barcelona. La Vanguardia, 2008)
Teatre, Shakespeare, W. (Barcelona. Edicions 62, 1992)
Tragedias, Shakespeare, W. (Barcelona. Círculo de Lectores, 1972)
La Tràgica història de Hamlet, Príncep de Dinamarca, S., W. (Barcelona. Aymà, DL 1981)

Pel·lícules:

DVD

Hamlet (Barcelona. Filmax Home Video, DL 2001)
Hamlet el honor de la venganza (Barcelona : Filmax, DL 2007)
Hamlet (Madrid. RTVE, cop. 2007)

Video

Hamlet (Madrid. Filmayer Video, DL 1997)

Música:

Hamlet, music from the Miramax motion picture. (Gloucester : Rykodisc, p. 2000)
Hamlet (Madrid. Locomotive, p. 2002)

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

El desconcert del present: una reflexió sobre els canvis del món actual

Club d’opinióEl proper 25 de novembre, a la Biblioteca Joan Oliva, i dins del cicle “Club d’opinió” impulsat per l’Àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, el periodista, escriptor i poeta Antoni Puigverd ens oferirà la conferència: El desconcert del present: una reflexió sobre els canvis del món actual.


Un món canviantEn els nostres dies, ha desaparegut la visió del territori com a “casa familiar”. Ni els que surten del seu país per fer turisme, ni els indígenes que es beneficien del turisme, ni els immigrants que han hagut de sortir del seu país buscant millors horitzons; ni els autòctons de les societats que necessiten immigrants per mantenir el sistema econòmic o la piràmide de les pensions, es “troben a casa”.

Tothom és estrany, ha desaparegut la possibilitat de l’arrelament. Els canvis que sobre el paisatge es produeixen a causa de les modernitzacions i infraestructures també ens deixen sense “punts de referència”. El resultat dels fenòmens migratori, turístic i de la modernització és la consciència d’orfandat dels individus, que augmenta en contacte amb factors com la crisi de l’estat modern o la deconstrucció de la família.

Antoni Puigverd ha reflexionat sobre totes aquestes qüestions, i ha expressat la seva opinió en diversos articles i debats. Un anàlisi que pot ser interessant per trobar alguna solució:

És possible un altre món?“Dins de l´incert, complex, gasós, contradictori i estrident món contemporani, tot està en crisis”.

“Ho sap tothom: l´ensenyament al nostre país està malalt, com també ho està en una bona part d´Europa. Són diverses les causes de la crisis de l´ensenyament. Un factor clau és la irresponsabilitat de les famílies. Molts pares no saben dir “no” i concedeixen contínuament als seus fills tot tipus de llaminadures i capricis. La infància i la joventut estan sent ensinistrades des de les pantalles per qualsevol bufó simpàtic, extravagant i perillós”.

“La globalització, que ha convertit el món en una gran xarxa, representa un canvi d’unes dimensions que encara som incapaços de preveure”.

«No és veritat que avui dia no tinguem temps per a res; de temps n’hi ha de sobres, el que no hi ha és calma, tranquil·litat; ens sobra neguit, hem perdut la capacitat d’esperar, potser per això se’ns ha fos tota esperança».

Antoni PuigverdAntoni Puigverd La Bisbal d’Empordà, 1954. Publica articles amb regularitat des de fa 23 anys. Actualment és columnista de La Vanguardia i de Presència i comentarista a “Els matins de TV3”, “El Matí de Catalunya Ràdio” i “El Balcó” de Ràdio Barcelona-Cadena SER.

Ha guanyat diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel de Palol (1989), el Carles Riba (1991), el de la Crítica (1992) i el del Jocs Florals de Barcelona (1997). A més d’articles de divulgació, antologies i manuals relacionats amb l’ensenyament de la literatura catalana i amb la crítica d’art, ha publicat diferents obres com La pràctica dels vius (Quaderns Crema. 1990); La gàbia d’or (Empúries. 1999); Vista cansada (Columna. 1990); i La Migranya del faune (Edicions 62. 1995).

DIGUES LA TEVA

  • Creus que en veritat l’ensenyament està malalt al nostre país?
  • La televisió és una influència, però negativa o positiva?
  • Què n’opines de la globalització?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Dia Internacional de la No Violència contra les Dones

    No Violencia contra les DonesLes dones de tot el món són objecte violència domèstica i altres formes de violència, i sovint estan ocultes l’escala i la veritable naturalesa de la qüestió.

    En 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va definir la violència contra la dona “com tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui que passi a la via pública o en la via privada”.

    Es va reconèixer que era necessària una clara declaració dels drets que s’han d’aplicar per assegurar l’eliminació de la violència contra la dona en totes les seves formes i un compromís dels Estats en general per eliminar-la.

    Posteriorment, el 17 de desembre de 1999, va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra la Dona, convidant a governs, organitzacions internacionals i organitzacions no governamentals a organitzar activitats adreçades a sensibilitzar al públic respecte del problema en aquest dia com una celebració internacional.

    El treball amb homes que maltractenAvui, a Vilanova i la Geltrú, des de l’Espai d’Equitat de l’Ajuntament s’ha organitzat un ampli programa d’activitats a l’entorn d’aquesta celebració, que inclou una Jornada formativa a la Biblioteca Joan Oliva i Milà, que començarà a les 9:30 h amb El treball amb homes que maltracten, a càrrec de Heinrich Geldschlafger (responsable del Servei de Suport a les famílies contra la violència masclista de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Institut de Reinserció Social (IRES), atenció amb homes).

    De les cases d’acollida als serveis d’acollimentA les 12 h tindrà lloc la lectura del manifest per commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les dones, a la plaça de la Vila. I a continuació, a partir de les 12:15 h fins a les 14:30 h, continuarà la Jornada formativa a la Biblioteca amb De les cases d’acollida als serveis d’acolliment, a càrrec d’Àngels Figuerola, directora del Servei d’Acollida per a Dones de Tarragona.

    A la tarda, a les 19 h es farà la plantada d’espelmes en memòria de les víctimes de la violència masclista, a la plaça de la Vila, organitzada per l’Espai d’Equitat, l’Associació de Dones la Frontissa i grups de dones de la ciutat. I tot seguit s’oferirà un concert a càrrec dels alumnes de l’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat.

    Per altra banda, demà divendres, a les 21 h, la companyia Pepa Lavilla representarà l’obra Estimar sense morir, al Teatre Principal, un monòleg que tracta el tema de la violència de gènere sota la direcció d’Ona Mestre.

    A la Biblioteca Joan Oliva hem preparat una Guia de lectura del fons que en disposem sobre el tema de la violència de gènere.

    Volem acabar amb aquest impactant video sobre la violència domèstica, que no té fronteres:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    L’home inquiet

    Henning MankellHenning Mankell és un escriptor i dramaturg suec de fama internacional.
    El seu personatge més conegut és l’inspector de policia Kurt Wallander. Amb Wallander, Mankell ha assolit la creació d’un personatge ple d’humanitat i de sensibilitat quotidiana, que tant pot desentranyar la més complicada sèrie d’assassinats com condoldre’s de la seva sort i pensar que ha de jubilar-se per a donar pas a una societat postmoderna que l’aclapara i que sembla que ja no entén.

    La darrera novel·la d’aquest personatge de ficció creat per Mankell fa ja 18 anys és L’home inquiet publicada aquest 2009. Un altre obra publicada per Mankell durant aquest any és El fill del vent.

     El hombre inquieto
    En L’home inquiet, Wallander ha aconseguit realitzar el seu somni de viure en una casa de camp i, a més, la seva filla Linda l’ha convertit en avi. Tanmateix, la tranquil·litat es veurà truncada per la desaparició del sogre de la seva filla, un oficial d’alt rang de la Marina sueca, Hakan Von Enke. Encara que la investigació la du a terme la policia d’Estocolm, Wallander no pot evitar implicar-se, sobretot arran d’una segona misteriosa desaparició. Tot apunta grups d’extrema dreta dins del propi cos de la Marina i a l’època de la guerra freda, quan diversos submarins soviètics van ser acusats de violar territori suec. Serà investigant, quan l’inspector s’adoni a punt de descobrir un gran secret que inclouria tota la història de Suècia des de la Segona Guerra Mundial.

    Les obres de Henning Mankell a la biblioteca Joan Oliva i Milà:

    2009: El hombre inquieto i l’obra teatral Antílops.

    2008: El gato que le gustaba la lluvia i El chino.

    2007: Zapatos italianos, El secreto del fuego i Profundidades.

    2006: Les obres creixen al capvespre, El Noi que dormia a la neu, El cerebro de Kennedy, Antes de que hiele.

    2005: La leona blanca, La Pirámide, La Quinta mujer, El retorno del profesor de baile.

    2004: Cortafuegos i Pisando los talones.

    2003: El hombre sonriente.

    2002: Comedia infantil, Los perros de Riga, Las sombras crecen al atardecer.

    2001: Asesinos sin rostro.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Homenatge a Felix Mendelssohn

    Aquest any se celebren els 200 anys del naixement de Felix Mendelssohn i el Teatre Principal el diumenge 22 de novembre s’afegeix a la commemoració amb aquest Concert per a piano, violí i orquestra de corda, que interpretarà l’Orquestra de Cambra del Garraf.

    Felix Mendelssohn

    Felix MendelsshonFelix Mendelssohn (Hamburg, 1809-Leipzig, actual Alemanya, 1847), segon de quatre germans, va néixer en el si d’una família de banquers d’origen jueu, convertits al protestantisme. Nen prodigi, aviat va donar mostres d’un inusitat talent no només per a la música, sinó també per al dibuix, la pintura i la literatura. Els seus dots van ser estimulades per un ambient familiar en què sempre es encoratjar les manifestacions artístiques.

    La seva extraordinària precocitat li va permetre adquirir des de molt petit una sòlida formació musical i intel·lectual que va tenir com a resultat la composició de nombroses obres juvenils que, a partir de les escrites des dels dotze anys aproximadament, poden considerar-se de nivell totalment professional.

    La vida de Felix Mendelssohn-Bartholdy és un permanent exemple de tenacitat i estudi doncs, tenint-ho tot -bons professors, una llar culte i totes les comoditats materials- no va permetre que la supèrbia frustrés el seu talent. Una oïda sensible, una fantàstica memòria i una intuïció musical de gran virtuosisme, li van permetre assimilar sense esforç tot el que se li ensenyava. A la llar d’Hamburg d’Abraham i Leah Mendelssohn, la cultura mai va ocupar un lloc secundari, i és així que quan era un adolescent de 12 anys, ja tenia a la seva disposició una Orquestra de Cordes.

    Efectivament, entre 1820/24, aquest precoç artista va escriure 12 Simfonies per Cordes, 5 Concerts, i gran quantitat d’obres de càmera per piano i òrgan, així com cançons i obres corals sacres. Tot aquest material estava col·leccionat en grans carpetes, que ell anomenava “Green Books”, i que contenien un prolífic curs d’idees en totes les formes, així com esbossos, assaigs, treballs abandonats per noves idees i altres finalitzats. Aquestes carpetes van ser dipositades a la Biblioteca de l’Estat Alemany de Berlín-Est, i segons el que se sap, no van ser editades en vida del compositor. En aquesta compilació hi havia un Concert per dos 2 pianos i orquestra i un
    Concert per a piano, violí i orquestra de corda escrit l’any 1823, quan l’autor comptava 14 anys d’edat i que escoltarem aquest dissabte interpretat per l’Orquestra de Cambra del Garraf.

    Concerto for Violin,Piano and Strings in D minor By Mendelssohn

    Orquestra de Cambra del Garraf

    L’Orquestra de Cambra del Garraf (OCG) és una formació constituïda per un grup de músics estrictament professionals, residents o vinculats tots ells a la comarca del Garraf, que des de ja fa 25 anys tenen el propòsit i la intenció d’apropar música de qualitat en viu i en directe a un públic creixent tant en nombre com en entusiasme.

    El compositor i director d’orquestra Salvador Brotons, de reconeguda trajectòria internacional, s’ha vinculat en els darrers pocs anys a l’OCG i ha aconseguit una millora sense precedents en la qualitat musical de la formació.

    Orquestra de Cambra del Garraf

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mario Benedetti

    Mario BenedettiEscriptor uruguaià, fou un destacat poeta, novel·lista, dramaturg, contista i crític. Les seves circumstàncies personals, així com els canvis polítics i socials de l’Uruguai i tota l’Amèrica Llatina, van marcar dos clars períodes en la seva obra. Durant el primer trobem una literatura realista, amb poca experimentació formal, sobre el tema de la burocràcia pública i l’esperit petit-burgès que la manté. Durant la segona època la seva obra comença a fer-se ressò de l’angoixa i alhora l’esperança de diversos sectors que anhelen trobar sortides socialistes a la repressió militar en què es veu immersa l’Amèrica Llatina (a causa d’aquesta repressió, Mario Benedetti va viure a Cuba, Perú i Espanya).

    Fruit de la primera etapa tenim els seus inicis com a periodista als diaris La Mañana, El Diario i Tribuna Popular. Apareixen els seus primers llibres (Poemas de la oficina, Montevideanos), però és amb les novel·les La tregua i Gracias por el fuego, que exposen una crítica més àmplia de la societat nacional, quan arriba la seva consolidació en el panorama literari.

    En la segona etapa, a banda d’una crítica més incisiva, Benedetti també experimenta en l’aspecte formal de l’escriptura. A aquesta època pertany la novel·la en vers El cumpleaños de Juan Ángel, i alguns contes fantàstics (com La muerte y otras sorpresas). També va tractar el tema de l’exili en la novel·la Primavera con una esquina rota.
    Va conrear la poesia (La casa y el ladrillo, Vientos del exilio, Geografías, Las soledades de Babel), el teatre (Pedro y el capitán), y l’assaig (Crítica cómplice, El desexilio y otras conjeturas).

    El març de 2001 va rebre el Premio Iberoamericano José Martí en reconeixement a tota la seva obra.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    3 comentaris

    La tregua

    La tregua és el diari íntim de qui podríem considerar el protagonista d’aquesta obra: Martín Santomé. Aquest home, vidu, amb tres fills, es troba a les portes de la seva jubilació i inicia l’escriptura d’aquest diari que esmentàvem. Al llarg de les seves pàgines podrem llegir els seus darrers mesos en una empresa que ha estat la feina de tota la vida; recordarem amb ell la mort prematura de la seva dona i com va haver-se d’ocupar, tot sol, dels fills; coneixerem una nova empleada que arriba a l’oficina, la jove Laura Avellaneda, de qui en Martín Santomé s’enamorarà malgrat la diferència d’edat… Potser aquesta vivència serà la que donarà sentit al títol de la novel·la, una treva en la rutinària vida de Martín Santomé.

    Caràtula de La TreguaAquestes paraules que hem escrit podrien constituir una de tantes ressenyes de qualsevol edició del llibre, però ¿és això tot? ¿És només la vida de Martín Santomé el que ens mostra l’autor, Mario Benedetti?

    Absolutament no. Amb La tregua se’ns plantegen molts més temes, alguns d’ells força tractats al llarg de la història de la literatura: la solitud, la manca de comunicació, la mort, la felicitat, l’amor, la sexualitat… Però també en trobem un altre de cabdal, un aspecte de la societat uruguaiana i de l’Amèrica Llatina en general que molts escriptors llatinoamericans han denunciat, un problema que roman i amara l’obra en tot moment: la corrupció. És aquest un tema subjacent tot i que no arriba a agafar protagonisme, que no desbanca la força de les paraules íntimes que llegim en el diari de Martín Santomé.

    Basades en aquesta obra s’han filmat diverses adaptacions cinematogràfiques, una bona mostra de l’impacte que va tenir aquesta història.

    DIGUES LA TEVA

  • La tregua és una obra escrita íntegrament en forma de diari. Com valores aquest gènere? Consideres que la narració en clau intimista i en primera persona t’apropa més a la història que se’ns explica? O potser pel contrari creus que el fet de no poder entrar en la ment dels altres personatges empobreix la visió de la història?
  • Al llarg d’aquestes pàgines se’ns planteja una relació amorosa entre un home de gairebé cinquanta anys i una jove de vint-i-quatre. Aquest és un tema del qual la literatura s’ha encarregat de parlar-ne a bastament. En què penses que el tractament que trobem en aquest llibre és diferent?
  • Sovint és difícil concloure si una lectura et deixa un regust d’optimisme o de pessimisme vers l’ésser humà, però ¿consideres que Mario Benedetti es mou, amb aquesta obra, en algun d’aquests dos pols?
  • ENLLAÇOS RECOMANATS:

    Web sobre la seva vida i obra:
    http://www.palabrasverdaderas.org/

    Documental “Palabras verdaderas”:
    http://corotos.blogspot.com/2008/03/mario-benedeti-palabras-verdaderas.html

    Alguns poemes de Mario Benedetti:
    http://www.poetas-amor.com/poemas-amor/poeta-mario-benedetti-poemas-y-poesia/

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    Premsa digital versus premsa escrita?

    premsa escritaEstà clar que la crisi econòmica ha repercutit en els mitjans de comunicació. La premsa escrita n’ha patit forces conseqüències. Tots els experts repeteixen constantment en els fòrums de comunicació aquest discurs: la premsa en paper està seriosament tocada. No desapareixerà, però perdrà vendes i haurà de compartir protagonisme amb els nous mitjans multimèdia. Alguns preveuen l’”obsolescència” de la premsa generalista.

    premsa digitalEl suport electrònic de la premsa digital ofereix possibilitats tècniques que li atorguen avantatges innegables sobre la premsa impresa. Amb la substitució del paper pels bytes s’ha aconseguit trencar amb la periodicitat i oferir un accés instantani a notícies que, cada vegada, són accessibles de manera més immediata, fins a arribar al punt què la informació es pot consultar gairebé en temps real.

    Diaris com l’Avui, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia, mantenen una versió digital, generalment gratuïta, on simplement copien quasi la totalitat dels seus continguts impresos i alguns inclouen edicions anteriors junt amb alguna enquesta.

    El futur lectorL’ús d’Internet en els darrers anys ha anat en augment, de manera que molts mitjans han volgut tenir un lloc a la xarxa. Això ha beneficiat als usuaris que es volen informar ja que poden trobar informació de qualsevol tipus, però en canvi, també podríem dir que els ha perjudicat en el sentit que s’ha creat desinformació (fet produït per la falta o l’excés d’informació). Per altra banda, la gent ja no destina tant temps a llegir. A més, tampoc no està tant disposada a pagar per comprar el diari quan el mateix mitjà o d’altres ofereixen la informació de forma gratuïta a través d’Internet.

    Antonio FrancoCom afirma Antonio Franco: “Estem en una situació en què podem estar més informats que mai, i això és bo sempre que els lectors tinguin criteris i sàpiguen triar continguts i descodificar-los. La gent ha de ser conscient de fins a on arriba la independència dels informadors”.

    I continua: “El futur de la premsa a Internet és bo. A més, d’aquí 10 anys podrem disposar de la informació d’Internet que arribarà mitjançant la televisió. Des de la pantalla del televisor del menjador podrem veure els diaris”. No obstant, Franco creu que: “És important tenir certa addicció a la premsa escrita de pagament” ja que aprofundeix més en les diferents notícies. “Si la gent no vol pagar per informar-se tindrem un servei com les agències de notícies”, és a dir, gairebé de titulars.

    De totes aquestes qüestions parlarà el periodista Antonio Franco, fundador i director durant dues dècades d’El Perìódico de Catalunya, la tarda del proper dijous 19 de novembre en la conferència que oferirà a la Biblioteca Joan Oliva sota el títol S’arribaran a acabar els diaris?: el canvi de model dels mitjans de comunicació. No us la perdeu. Segur que una persona de la seva experiència hi té a dir moltes coses interessants sobre el tema.

    DIGUES LA TEVA

  • Quina premsa creus que informa millor, la impresa o la digital?
  • Si t’has passat a la premsa digital, ha estat per comoditat o bé per economia?
  • T’ha influït la crisi per passar-te a la premsa digital?
  • Trobes més fiable la notícia que apareix en premsa escrita o la que ho fa en premsa digital?
  • Diríes que la premsa escrita i la digital estan contraposades? Quines avantatges hi trobes en cada una?
  • Creus que acabarà desapareixent la premsa escrita?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »