Bibliobloc - Fora del prestatge

Aquest llibre del pediatre Carlos González ens proposa la defensa de la lactància materna. Són moltes les teories que en parlen dels seus beneficis, però aquesta obra no tracta d’explicar el perquè sinó el com. La seva intenció es oferir informació pràctica a aquelles mares que sí desitgen donar el pit per a que ho aconsegueixin gaudin’t-ho.

En el pit, a més de menjar, el nadó cerca i troba carinyo, consol, escalfor, seguretat i atenció. Per això és important valorar el lligam d’unió que s’estableix entre mare i nadó durant la lactància per aconseguir una continuació del cordó umbilical.

La lactància forma part del cercle sexual de la dona; per a moltes mares és un moment de pau, de profunda satisfacció, de saber-se imprescindible.

Aquesta vegada us oferim dos articles: el primer ofereix solucions als problemes que ens poden aparèixer durant la lactància, i el segon tracta sobre el que és veritat o mentida quant als millors aliments per a la nutrició del nadó.

Qué hacer si no mama. Crecer Feliz, 253 (octubre 2009).

Mitos de la alimentación. ¿Te lo crees?: 1, 2, 3 i 4 Crecer Feliz, 253 (octubre 2009).

El blog de la teta.

En aquest bloc es pretén animar, acompanyar i donar informació i experiències a les mares que opten per la lactància materna, aportant informació sobre temes relacionats amb la lactància, l’embaràs, l’alimentació, l’educació i altres que podeu anar descobrint.

Webs recomanades:

www.criatures.cat

Aquest espai vol crear una comunitat de pares i mares, àvies i avis, mestres, professors, educadors socials, monitors de menjador. Gent que s’estima les criatures, s’estima la feina d’educar-les i té ganes de parlar-ne, de bon humor.

www.albalactanciamaterna.org

Es tracta de serveis d’informació i suport, conduïts per Assessors de Lactància, i adreçats a mares que desitgin alletar amb èxit als seus fills.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Françoise Sagan (nom littéraire de Françoise Quiorez) naît en 1935 à Carjac, au sein d’une famille aisée et passe son enfance à Paris. C’est à 18 ans qu’elle écrit son premier livre Bonjour tristesse et en cinq ans, ce même roman a un tirage de plus de quatre millions de livres. Bonjour tristesse, fait autant de “succès” que de “scandale” à l’époque. On ne sait pas exactement si c’est pour le thème du livre ou pour la vie mouvementée de Françoise Quiorez, la question est qu’elle ne passe pas indifférente à la presse ni aux revues.

Ses thèmes préférés sont la vie facile, les voitures, la mer, le soleil et la sensualité. Quoiqu’il en soit, personne ne pourra nier le travail intense qu’elle a mené le long de sa vie ni sa condition humaine qui l’a toujours accompagnée.

Dans son livre autobiographique Avec mon meilleur souvenir, elle nous fait complices des affaires (jeu, vitesse, drogues, alcool etc.) et des personnes qui ont été importantes pour elle comme (Jean Paul Sartre, Truman Capote, Tennessee Williams etc.)

Françoise laisse une empreinte dans la littérature de la deuxième moitié du 20è siècle.

“Sur ce sentiment inconnu, dont l’ennui, la douceur m’obsèdent,
j’hésite à apposer le nom, le beau nom grave de tristesse”…

L’obra

Imaginez-vous à une jeune fille en pleine adolescence, de “bonne famille”, sortie d’un internat qui impartit une éducation stricte et religieuse.

Maintenant, songez à ce qu’elle expérimenterait si elle atterrissait chez Papa qui est veuf, libertin, et qui mène une vie frivole, aisée et bourgeoise, en bord de mer, soleil, fêtes, voitures de sport, alcool, sexe sans préoccupations etc.

Quand on a quinze ans, c’est super ou non?

De Françoise Sagan, on a trop entendu parler d’elle pour son addiction au jeu, pour le gaspillage de grandes fortunes, pour ses scandales.

DIGUES LA TEVA

http://www.alalettre.com/index.php
http://www.evene.fr/tout/litterature-francaise

Esther Bruna Martínez.
Club de Lectura en Francès.

This is it de Michael Jackson

El dimecres 28 és la data escollida per l’estrena del documental a les sales de cinema de tot el planeta, amb imatges úniques de l’artista durant els assajos dels concerts que tenia previst oferir aquest estiu passat a Londres.

La cinta, de gairebé dues hores de durada, va ser muntada a corre-cuita a partir de més de 100 hores d’enregistraments a Los Angeles, on Jackson es preparava per al qual seria el seu imponent “comeback”.

Assaig final de This is it

Podeu reservar aquesta novetat a la Biblioteca.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Empar Moliner va néixer el 1966 a Santa Eulàlia de Ronçana. Ha estat actriu de teatre i cabaret, però es guanya la vida com a periodista. Actualment treballa en els serveis informatius de COM Ràdio i col.labora habitualment a les pàgines d’opinió del diari El País.

Va debutar com a escriptora l’any 1999 amb L’ensenyador de pisos que odiava els mims, una col.lecció de relats satírics i corrosius que obtingueren l’aplaudiment unànime de públic i crítica, i el 2000 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne . Però va ser amb el llibre de contes T’estimo si he begut (2004) i la recopilació de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (2005), que Moliner es va convertir en una autora d’èxit indiscutible.

Empar Moliner es sinònim d’entusiasme, de nervi, de força literària. La crítica ha assenyalat el seu ímpetu, la seva poderosa personalitat i l’enginy amb què els seus textos retraten frenèticament el món contemporani i les seves contradiccions. La seva literatura és trepidant, amb ritme, sense concessions ni temps morts, que retrata amb intel.ligència la desorganització de la societat, entre divertida i angoixada per l’absurd, la manca de sentit i la crueltat que ens administrem a nosaltres mateixos.

L’obra

L’ensenyador de pisos que odiava els mims ens proposa una mirada freda, sarcàstica, corrosiva i salvatge sobre les obsesións i les actituds més caracterítiques del nostre temps. Un llibre que ens ajuda a riure’ns de nosaltres mateixos i que ens regala uns contes construïts amb una escriptura fresca, intensa i sòlida. Una autèntica revelació.

Empar Moliner ens parla d’ensenyadors de pisos que odien els mims, de parelles que volen muntar tallers d’expressió corporal, d’animadores sòcioculturals que pretenen lligar, flabliolistes de folklore peruà, nòmadas de la Vila Olímpica, pedagogues interessades en els pares d’alumnes, lectors de Carver, famílies emporrades, sexe a la carta, netejavidres seductors, noies que treballen al Centre de Control de Trànsilt i parelles que llencen pedres als llacs.

Obres de l’autora disponibles a la Biblioteca:

DIGUES LA TEVA

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

“Hi ha vegades en las que hem desperto i penso: Déu meu! Tan debò avui no fos Freddie Mercury”

El 5 de setembre de 1946 va néixer a la colònia britànica de l’illa de Zanzíbar qui va ser el cantant i ànima d’una de les més aclamades bandes de rock. Farrokh Bulsara posava la veu del conjunt que anomenaren Queen.

Aquest llibre ens condueix pel recorregut d’un dels grups més emblemàtics del darrer terç del segle XX. Incitats per un quasi incontrolable, ambiciós i directe Mercury, Queen van aconseguir l’èxit. Queen va estar en moltes ocasions a punt de separar-se, però sempre va mantenir-se unit gràcies pel seu empeny en trencar amb els límits musicals establerts.

Freddie Mercury, home de poques paraules, ens transmet, a través de les seves entrevistes, moltes d’elles inèdites, molt més que el que ens pugui oferir una biografia. No hi ha millor retrat que el que mostren les seves paraules i en aquest llibre és ell mateix qui ens parla sense embuts dels durs començaments del grup, els problemes constants amb la premsa, la pressió de les gires, les lluites internes del grup o la seva agitada vida personal i sexual.

ENTREVISTA SUBTITULADA AL CASTELLÀ EN DUES PARTS (1984).

Freddie Mercury. Su vida contada por el mismo és un compendi de declaracions de Freddie a partir d’entrevistes realitzades al llarg de vint anys. Un retrat agredolç i a vegades contradictori, d’un de les icones de la història del rock.

La biblioteca exposa aquest llibre com a novetat durant la darrera setmana d’octubre. No t’ho perdis!.

“Benvolguts meus, les coses que he fet a la meva vida… les qualificarien amb tres X, os ho puc assegurar!.”

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

A partir d’avui i durant tot aquest cap de setmana a Tarragona, concretament a l’auditori de la Caixa de Tarragona, es realitza la cinquena edició del Festival Itinerant de Música Independent de Catalunya.

L’In-Somni neix a l’any 2004, des de llavors ha estat un festival itinerant incorporant ciutats com Girona al 2005, i al 2006 van ser Tarragona i Lleida qui van acollir aquest festival de musica independent. Finalment, el febrer de l’any 2007, Barcelona acull per primera vegada el festival amb un éxit notable.    

Entre els artistes participants en aquesta cinquena edició a Tarragona hi trobem a un grup musical de Vilanova i la Geltrú:

Els motius pels quals RJ Sinclair de Tokyo Sex Destruction e It’s Not Not i el seu germà Graham a formar The Lions Constellation i fer-lo sonar així perden importància a partir del moment en que Flashing Light (2009) va veure la llum. Es tracta d’una recopilació dels temes que el grup ha anat publicant des de el seu primer assaig i que ja vam poder gaudir durant el festival Faraday del passat juliol.

Altres grups destacats que intervindran en aquest festival són:

Es van donar a conèixer gràcies a un concurs de joves talents de l’Hospitalet on firmaren un contracte amb una petita discogràfica independent catalana anomenada Bip Bip Records. Obtenint un gran èxit amb el disc debut Sidonie, els contractà una gran companyia: Sony Records. A l’agost de 2009 llançaren el seu últim àlbum anomenat El incendio.

Enceta el seu vessant com a artista en solitari quan encara és component de El Último de la Fila quan escriu i grava un primer àlbum, Persones estranyes (1987). El seu darrer treball Viatge a Montserrat (2009) sorprèn tothom amb uns textos més emocionals que mai i una estètica musical elaborada, lluminosa i intensa, molt allunyada de l’aspror gairebé tribal i marcadament malenconiosa dels dos treballs anteriors.

Conegut al començament com a guitarrista i compositor del grup Antònia Font, posteriorment i en paral·lel ha desenvolupat una carrera musical en solitari. Bombón Mallorquín (2009) és el tercer àlbum del cantant que fa en solitari.

Els seus components són de Barcelona i es van formar com a conjunt musical a l’any 2003. És un grup de Tecno Rock que canta en anglès. A l’any 2007 van ser nominats als MTV Europe Music Awards a la categoria de New Sounds Of Europe. Al maig d’aquest any han publicat el seu segon disc anomenat Souvenir.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Els catalans Dàvid Pastor i Àlex Pastor viuen a Nova York i volen agradar a Hollywood amb aquest thriller cinematogràfic sobre un virus que afortunadament res té a veure amb la grip A. 

És com a mínim admirable la decisió dels germans Pastor de debutar als Estats Units amb la pel·lícula que han volgut, amb una proposta molt més arriscada del que sembla a simple vista i a anys llum dels estàndards del cinema nord-americà comercial. Cal destacar la fotografia de Benoit Debie premiat fa uns dies al festival de Sitges pel seu treball a Enter the void de Gaspar Noé.

L’important a la pel·lícula que ens ocupa no és ni la mutació física ni l’agressivitat dels infectats (de fet, la idea de contagi és tan sols un pretext per endinsar-se en altres idees). Infectats no busca l’acció trepidant, el salt o el terror epidèrmic. Els cineastes prenen prestada una premissa pròpia del cinema fantàstic i de terror per parlar de la condició humana. Parteixen de la idea de contagi letal i sense solució aparent per mostrar la vulnerabilitat de l’home en situacions extremes.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Virginia Woolf és el nom amb què és coneguda Virginia Stephen, novel·lista i assagista anglesa. Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novel·la, Fi de viatge (1915).

Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intel·lectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà (1912). Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement, revista setmanal on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, El lector comú (1925 i 1932).

La segona novel·la, Nit i dia (1919), sembla oblidar l’experimentació encetada en la primera, i l’obra següent, L’habitació de Jacob (1922), romp definitivament amb la novel·la tradicional vuitcentista. Mrs. Dalloway (1925) ja palesa una absoluta maduresa, farcida d’experimentació, confirmada per Al far (1927) i Les ones (1931), que fan que, juntament amb James Joyce, se la consideri una de les figures màximes de la literatura anglesa contemporània.

Altres obres seves són Orlando: una biografia (1928), inspirada en els seus amors amb Vita Sackville-West, i Flush (1933), fantasiosa biografia del gos de la poetessa Elisabeth Barrett Browning. La novel·la de més èxit fou Els anys (1937), i la darrera, Entre actes (1941), fou publicada pòstumament, ja que el març d’aquell 1941 se suïcidà al riu Ouse en un atac de depressió, malaltia que patia des de jove.

Fou una destacada activista política i defensora dels drets de la dona: Una habitació pròpia (1929), a la qual seguí Tres guinees (1938).

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.

Tal com indica la contraportada del llibre, Mrs Dalloway és la crònica d’una jornada en la vida d’una senyora londinenca als anys vint. La Clarissa Dalloway surt de casa, passeja, mira aparadors, planifica la reunió d’aquell mateix vespre a casa seva… Tot plegat podria semblar simple però, en realitat, la narració contínuament es teixeix amb tot un seguit de complicitats de cara al lector.

Per una banda, podem comprovar que el quadre de vida i costums mostrat per l’autora es va perfilant de forma simultània a la descripció del pensament dels personatges, del seu món interior. Per altra banda, la història narrada en primer lloc, la de la mateixa Mrs. Dalloway que dóna títol a la novel·la, s’entrellaça amb la d’en Septimus, un home malalt i ofuscat per la seva experiència a la guerra. Aquests dos personatges, la Clarissa Dalloway i el Septimus, no arribaran a trobar-se en cap moment, però ella sentirà parlar d’ell al llarg de la reunió que celebra en el seu saló aquell vespre.

A Mrs. Dalloway l’autora ens planteja un dels seus temes habituals: la ruptura que sovint es produeix entre el que “ha de ser” i el que “vol ser” la dona de la seva època. A més, el tempo emprat per Virginia Woolf resulta tot un encert: l’acció es desenvolupa al llarg d’un sol dia de la vida dels personatges, cosa que provoca, en el lector, el fet de viure gairebé en temps real allò que llegeix.

Trailer de la versió cinematogràfica de Mrs. Dalloway

DIGUES LA TEVA

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.

Tots ens hem preguntat alguna vegada qui ens ensenyarà a ser pares. I mai no hem trobat una resposta clara. Molt sovint, per guiar-nos, tendim a fixar-nos en la nostra pròpia infantesa, però alhora ens diem que ara hi ha més riscos, més cotxes, més pors o fins i tot que avui hi ha més situacions en què els nostres fills són més vulnerables.

Per als nostres fills és important la coherència entre el discurs i els actes quotidians en l’acció educativa, en la importància dels hàbits, en l’adquisició progressiva d’una autonomia vital necessària per a qualsevol persona, i aquest llibre de Maria Jesús Comellas que us presentem pot ser un gran ajut pels pares i mares d’avui.

No hi ha escoles o universitats que ensenyin a ser pares i mares. Quan tenim un fill ens endinsem en un univers d’interrogants i perplexitats:

Maria Jesus Comelles, una pedagoga amb molts anys d’experiència respon de manera clara i directa a aquest i altres interrogants, oferint solucions a les preocupacions dels pares de nens i adolescents.

Del fons de la biblioteca hem extret un parell d’articles de revistes com Ser Padres i Crecer Feliz que tracten per una banda del difícil tema de l’alimentació amb unes pautes saludables d’alimentació i per altra d’inculcar uns correctes hàbits d’higiene des de petits, tan importants per preveure malalties i infeccions. Esperem que us interessin.

Comer bien: Mejorar su alimentación Ser padres, 419 (octubre 2009)

Lecciones de higiene 1, 2, i 3 Ser padres, 415 (juny 2009)

Idees magistrals

En aquesta ocasió us presentem un bloc que ens ofereix l’Estrella ple de bones idees que podem fer servir adaptant-les a la nostra vida diària.

Bibioteca Joan Oliva i Milà.