Arxiu per Setembre, 2009
Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya
Ja està aquí la 42à edició del Festival de Cinema de Sitges. Aquesta edició s’inaugurarà demà dijous, 1 d’octubre amb la projecció de la pel·lícula Rec 2 de Jaume Balagueró i Paco Plaza que no entra en cap categoria però tindrà l’honor d’inaugurar el festival.
Les pel·lícules que competiran en la secció Oficial del Fantastic són:
Altres categories que podrem gaudir dins del Festival són:
Noves Visions. Prolongació de la secció Oficial Fantàstic i espai dedicat a les propostes més innovadores i transgressores del panorama cinematogràfic.
Orient Express. Espai creat amb la voluntat de projectar el nou cinema de gènere asiàtic.
Anima’t. Ofereix les produccions més recents del cinema d’animació.
Midnight X-Treme. La secció de cinema de terror.
Seven Chances. Selecció de set pel·lícules d’autor.
Brigadoon. Vídeo espai alternatiu que ofereix cintes gore, kitsch i underground.
Catalan Focus. Pel·lícules de gènere fantàstic, de producció catalana o amb participació catalana
S’atorgaran altres premis durant el festival com el Gran Premi Honorífic a la trajectòria professional de grans estrelles del cinema o el Gran Premi del Públic atorgat per votació popular dels espectadors del Festival a la millor pel·lícula.
El Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya finalitzarà el 12 d’octubre amb la proclamació dels guanyadors. Si us agrada el cinema no us oblideu de fer-hi una visita.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Tertúlies literàries en català
Les tertúlies literàries les formen un grup de persones adultes que es reuneixen periòdicament per tal de comentar obertament una obra literària i compartir conjuntament les reflexions, comentaris, sentiments que els ha suggerit la lectura, sota la conducció d’una persona dinamitzadora que ajuda a descobrir-hi múltiples facetes.
Partint de la lectura, la tertúlia esdevindrà una eina per a les persones que volen perdre la por a conversar i utilitzar el català com a llengua de comunicació habitual.
Què pot passar si passejant en companyia de l’ENSENYADOR DE PISOS trobem un mim mort en plena Rambla de Barcelona?
Davant del dilema “Tu tries. Si vols recuperar els teus quadres, només m’has de donar el Cranach”, quina seria LA DECISIÓ DE BRANDES?
El vell Palau, antic miner de Mequinensa, beu una glopada, fa espetegar la llengua i diu: “Nos faran dos pantans, nos agafaran el poble i nos lo ficaran davall l’aigua. Què serà del CAMÍ DE SIRGA?
Aquestes i altres preguntes tenen la resposta en els llibres que llegirem en las tertúlies literàries en català que oferim a la Biblioteca Joan Oliva i Milà els primes i últims dilluns de cada mes.
La sessió de presentació tindrà lloc el dilluns 5 d’octubre a les 6 de la tarda.
La inscripció és oberta a la Biblioteca. Us hi esperem!
Juan Bautista Calderón.
MÉS INFORMACIÓ. Participa amb la biblioteca.
Ja podeu consultar tots els Clubs i Tallers que la biblioteca us ofereix aquesta tardor!.
Us hi esperem!.
Club de lectura en francès
La Bibliothèque Joan Oliva i Mila a le plaisir de vous presenter un nouveau Club de lecture en français.
C’est un Club qui va fonctionner exactement comme les autres clubs de lecture avec l’exclusive différence qu’il se déroulera seulement dans cette langue.
Il se réunira chaque mois et lira puis fera le commentaire d’un livre en français.
Qu’avons-nous en comun comme groupe de lecture?
-Le même livre à lire chez soi, dont la lecture sera faite d’une manière intime et personnelle avec le plaisir que nous offre la possibilité d’en faire une lecture partagée.
Que nous rapporte ce Club ?
-Ce Club nous rapporte un enrichissement que nous aurons fait de notre lecture en solitaire grâce à toutes les opinions des membres.
-Ce Club a un double intérêt parce que nous allons lire dans la langue de l’écrivain et parce que nous pourrons apprécier les termes et le vocabulaire concret et spécifique de l’œuvre.
Objectifs du Club
-Passer un bon moment entre nous.
-Perdre la peur à parler en français.
-Essayer de participer même si l’on croit que les autres parlent mieux que nous.
-Faire des commentaires à propos de films basés dans le livre que nous avons lu.
- Essayer de dire une ou deux phrases à chaque réunion même si nous devons les porter préparées et écrites à nôtre façon.
-Chaque personne parle si elle en ressent le besoin mais ne doit pas s’en sentir obligée.
Niveau de lecture
Le niveau que nous allons proposer est celui d’un lecteur qui connait la langue et qui peut suivre une conversation en français.
Il ne s’agit pas d’un cours de langue française sinon d’avoir l’oportunité de nous exprimer dans cette langue , laquelle sera le véhicule le long de nos entrevues.
Propositions de fonctionnement
- Penser que nous allons former un groupe et qu’une bonne façon de nous communiquer sera de faire complices et participes les autres membres.
-Essayer de lire entièrement le livre proposé et noter sur un cahier les possibles doutes apparus au long de notre lecture.
-Si nous ne l’avons pas pu lire en entier, ne nous préoccupons pas trop non plus, d’autres membres l’auront fait à notre place et pourront donner leur opinion.
-Nous pouvons parler par exemple de nos sentiments ou de l’émotion que certains passages du livre ont éveillés en nous, nous pouvons aussi les écrire ou les mettre entre guillemets et les lire à haute voix le jour de notre réunion.
El taller anirà a càrrec d’Esther Bruna i les dates són: 29 d’octubre, 3 de desembre, 14 de gener, 4 de març, 8 d’abril, 6 de maig i 3 de juny.
Esther Bruna.
MÉS INFORMACIÓ. Participa amb la biblioteca.
Ja podeu consultar tots els Clubs i Tallers que la biblioteca us ofereix aquesta tardor!.
Us hi esperem!.
Racó de pares: Nens que no volen anar a l’escola
En aquest espai de la biblioteca hi trobareu tots aquells documents que us poden ajudar en la tasca de ser pares i mares, des de la gestació fins a l’adolescència. A més també hi ha informació d’interès per a mestres, monitors d’esplais, de ludoteques i d’altres.
Trobareu els documents agrupats per temes i identificats per uns gomets en funció de la temàtica que tracten: Seccions del racó de pares
I en aquest espai del nostre bloc hi trobareu les últimes novetats en llibres, revistes i alguns blocs interessants sobre aquesta temàtica:
El teu fill pateix quan ha de separar-se de tu per anar a l’escola? Reacciona negativament davant l’idea de quedar-se sol quan va a l’escola? Els psicòlegs anomenen a aquest comportament ansietat per separació, una etapa normal en el procés de desenvolupament del nen.
A vegades algunes formes persistents d’ansietat poden fer difícil la vida. En alguns casos, les qüestions relacionades amb l’ansietat per separació poden conduir a una categòrica negació a anar a l’escola. Aquest comportament que els especialistes coneixen com refús a l’escola, comporta molts problemes.
La Biblioteca Joan Oliva en el seu Racó de Pares t’ofereix el llibre Niños que no quieren ir a la escuela com a eina per identificar quan el patiment del teu fill al separar-se de tu i la seva negació a anar a l’escola sembla més que una petita fase en el seu desenvolupament; oferint eines per ajudar a superar el seu estat d’ansietat.
La biblioteca en el seu fons ofereix revistes com Ser Padres y Crecer Feliz que et poden ajudar en el vostre dia a dia amb els fills. Ara que ja ha començat l’escola us oferim uns consells sobre com s’ha de saber en aquestes primeres setmanes d’escolarització en aspectes com el descans del nen, l’alimentació, les zones d’estudi, els horaris, les vitamines,…
Por primera vez. Ser padres, 415 (juny 2009).
ABC de la vuelta a la escuela: 1 2 3 4 5 i 6. Ser padres, 418 (setembre 2009).
El bloc que et recomana la biblioteca és: http://aprenentacadamoment.blogspot.com/.
En aquest bloc una mare ens explica les seves experiències diàries amb les seves filles.
DIGUES LA TEVA
La biblioteca us proposa que compartim experiències sobre els temes que tractarem en aquest espai del bloc dedicat a les mares i pares. D’aquesta forma podrem enriquir-nos tots dels coneixements sobre els temes que aniran apareixent en aquest Racó virtual.
El retorn a l’escola sempre suposa un estat de nervis, desconfiança i una mica de por per si som capaços d’afrontar els reptes desconeguts que apareixeran als nens o els propis pares quan deixen per primera vegada el seu fill a la guarderia.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Jazz: La historia completa
El jazz va néixer a New Orleans i té les seves més profundes arrels en el blues, però al llarg del segle XX s’ha revelat com una de les més grans formes d’art popular i ha aconseguit superar les seves pròpies fronteres temporals i geogràfiques. Des de les primeres notes de Louis Armstrong fins a les expressions artístiques més vanguardistes, el jazz ha recorregut un camí ple d’innovacions estilístiques i tecnològiques.
Aquest llibre ens proposa un viatge a través de la història del jazz; en cada capítol s’intenta situar el jazz en el seu context cultural, històric i social. Els diferents capítols tracten sobre els principals artistes de cada dècada i ens aporta també pinzellades d’altres músics menors per oferir una visió general d’un moviment musical sense el qual no es podria entendre la cultura del segle XX.
Aquesta obra també s’endinsa en altres estils musicals i músics que han rebut una influència directa del jazz al llarg dels anys, des de el boogie-woogie fins al urban soul o el R&B contemporani. A més es realitza un repàs pels diferents estils que ha passat el jazz com el ragtime o el jazz brasiler entre d’altres.
La biblioteca ofereix aquesta setmana com a novetat: Jazz. La historia completa, que amb un gran nombre d’imatges il·lustratives ens descriu la història d’aquest gènere musical i ofereix una perspectiva fascinant de la música i el seu entorn.
Altres obres destacades en el nostre fons sobre la música jazz i que estan disponibles per a préstec són:
A més us convidem a visitar i gaudir de les diferents varietats de jazz disponibles en el fons musical a la biblioteca: blues, jazz latino, free jazz, jazz electrònic, jazz rock,…
I finalment no cal oblidar les revistes de la biblioteca: Cuadernos de jazz, Jaç, Mas jazz i Revista de jazz.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
The Beatles. 40 anys després
Fa quaranta anys d’aquesta imatge de The Beatles travessant un pas zebra del londinenc carrer d’Abbey Road, sense saber que es convertiria en la caràtula del seu darrer àlbum editat abans de separar-se.
Ni curts ni mandrosos, els quatre músics van sortir aquell 8 d’agost al carrer en companyia del fotògraf Ian Macmillan i es van plantar en el pas zebra pintat enfront dels estudis d’EMI. La foto mostra a Lennon, Starr, Mccartney i Harrison travessant en fila índia el pas zebra, en un lluminós carrer on ressalta un Volkswagen “escarabat” de color blanc aparcat a l’esquerra.
En la imatge, fruit d’una sessió en la qual Macmillan només va prendre sis fotos, resulta cridaner que Mccartney (de vestit fosc) apareix descalç i sense marcar el mateix pas que els seus companys.
Segons una teoria força estesa, l’escena representaria una processó fúnebre en la que Mccartney seria el mort; Lennon (vestit blanc), el clergue; Starr (vestit negre), l’agent funerari; i Harrison (en camisa i pantalons texans), l’enterramorts.
La decisió final d’usar la curiosa foto com portada del disc, va anar a càrrec de John Kosh, director creatiu dels estudis d’EMI, qui va creure innecessari incloure el nom del grup en la caràtula perquè, no debades, “eren la banda més famosa del món”.
A la dècada dels 60, The Beatles van revolucionar, no només el rock anglès sinó la forma de fer música en general. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l’aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l’arribada de l’èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.
D’acord amb el llibre Guinnes dels rècords, el grup posseeix el primer lloc en vendes de discs des que es va desenvolupar la indústria fonogràfica (més 1.100 milions de discs venuts al voltant del món).
I segueixen ben vius! Han quedat per a sempre en la memòria i el bagatge cultural de milions de persones a tot el món.
Han passat quaranta anys i els seus seguidors han volgut reunir-se a Abbey Road per rememorar aquella fotografia i aquesta mateixa setmana s’ha posat a la venda la remasterització de tota la discografia del grup remasteritzada digitalment.
The Beatles: Rock Band Abbey Road Commercial
Segons afirma la discogràfica és el rellançament de catàleg més complet, acurat i important de la història de la música que inclou els tretze àlbums originals. Cada un dels àlbums és una rèplica idèntica al disseny original, amb els llibrets de les primeres edicions amb nous textos i fotografies inèdites.
Aquest procés s’ha dut a terme durant els darrers quatre anys en els estudis d’Abbey Road, on es van gravar el 90% de la seva producció, per un equip d’enginyers que ha utilitzat les més novedoses tecnologies juntament als antics equips d’estudi.
The Beatles Abbey Road
També es posarà a la venda un videojoc per a consoles, denominat The Beatles Rock Band, amb el qual el jugador podrà imitar al grup des dels seus inicis.
Trailer de The Beatles Rock Band
Per la seva part, el Circ de Soleil segueix amb les representacions de Love, un espectacle basat en la música de The Beatles
Cirque du Soleil - Love
Com diria Joan Manuel Serrat: “Abans hi va haver uns altres, i altres vindrien després, però ningú com ells va agitar les nostres vides. I a més, està la seva música…”.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
La descripció. Temari.
Darrera entrega del taller virtual d’escriptura creativa d’aquest estiu del 2009 que ja s’acaba. Avui, les principals regles per a fer una bona descripció. Val a dir que serveixen tant per a persones com per a paisatges o situacions:
- Descriure d’una punta a l’altre: de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de darrera al davant, etc.
- Presentar ordenadament l’interior i l’exterior. Si es parla del físic i del caràcter, descriure primer un aspecte i després l’altre. I si és una casa, exactament igual.
- Tenir cura del ritme. Els verbs donen sensació de moviment i agilitat mentre que els adjectius fan més lenta la lectura.
Poden alternar-se, per exemple, per a descriure coses o persones diferents.
- Les frases curtes són preferibles en aquests casos, ja que l’abús d’adjectius fa perdre el fil de l’explicació.
Recomanacions:
*** IMPORTANT***
A partir del primer dia del Taller Presencial d’Escriptura Creativa del curs 2009/2010 totes aquelles persones que hagin penjat un mínim de 12 exercicis fins el dia 30 de setembre podran passar a recollir el seu diploma d’aprofitament d’aquest Taller Virtual.
Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.
La descripció. Deures per a casa.
1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.
2. Canvieu el ritme d’una descripció que ja tingueu feta, o d’algun text que hagueu llegit i us hagi agradat, per tal que pugueu observar la diferència entre fer-ho amb abundants verbs o amb força adjectius.
3. Feu la descripció d’una fotografia publicada en un diari. No s’hi val una vostra, d’un familiar o similar ja que seria més emocional. La idea és que us en pugueu separar i ens expliqueu a la resta, que no sabem quina és, el que hi ha retratat. Estaria bé que seguíssiu fil per randa els punts del temari.
4. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors i deixeu els vostres texts, que hi ha alguns de vosaltres que gairebé teniu guanyat el diploma d’aprofitament del Taller Virtual.
Us espero. Ànim i bones lletres!!!
Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.
Christian Poveda: La vida loca
Aquesta setmana ens ha arribat la notícia des de El Salvador de l’assassinat del fotògraf Christian Poveda, autor de la pel·lícula documental La vida loca que denuncia la violència permanent a les bandes d’adolescents i joves al país centreamericà.
Ara només ens resta, desgraciadament, esperar a descobrir si l’assassinat a trets del periodista ha estat conseqüència de la seva investigació i posterior denuncia en el seu documental dels principals caps de les dues bandes violentes que operen al Salvador, o si pel contrari va ser víctima d’un robatori per part de delicuents comuns.
Christian Poveda va néixer a l’any 1955 a Argèlia. El seu primer fotoreportatge el va fer amb 22 anys; a partir d’aquest moment comença la seva aventura com a corresponsal amb la guerra d’Iraq amb Iran o el conflicte del Líban; també va estar present a la dictadura de Pinochet.
Poveda va arribar a El Salvador a principis dels vuitanta, per a cobrir la guerra (1980-1992) com foto-periodista de diversos mitjans internacionals importants. Finalitzat el conflicte, va abandonar el país, però va retornar en 2005 com documentalista i va ser en aquests anys on va poder investigar i treballar en la producció i direcció del seu documental.
“Con el tiempo me cansé de tanto viajar, de tanto ir y volver, y El Salvador es un buen ejemplo de lo que genera el desarrollo sin control de la globalización, del liberalismo”, va explicar a l’any 2008 en una de les entrevistes que va concedir.
El documental La vida loca de Poveda es va realitzar entre febrer de 2006 i maig de 2007; competint al 2008 en el Festival de Cinema de Sant Sebastià a la secció Horitzons de films llatinoamericans.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
