Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per agost, 2009

Manga!

Personatge del mangaLa biblioteca Joan Oliva i Milà estrena a la sala infantil el Racó del Manga. Per als pocs que desconeguin a que ens referim amb el nom de Manga us explicarem breument de que es tracta:

En primer lloc caldria preguntar-nos Què és el manga?. És el còmic d’origen japonès, desenvolupat a finals del segle XX. La paraula japonesa manga significa literalment gargots. Aquest tipus de còmics són normalment impresos en blanc i negre, tot i que alguns es fan a color, ja siguin només algunes pàgines, capítols especials o tot ell.

El manga és un còmic apte per a totes les edats. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama històric, comèdia, ciència ficció, fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç entre altres.

El Manga es classifica en diferents gèneres depenent del seu contingut i van dirigits a diferents sectors de la societat:

Kodomo manga. Dirigits a infants.
Shojo manga. És aquell manga amb temàtica romàntica dirigit a un públic adolescent.
Shonen manga. Es el manga destinat a públic adolescent; es caracteritza per grans dosis d’acció i aventura deixant bastant de banda la part amorosa. És el gènere amb més èxit.
Seinen manga. Dirigit a public jove i adults.

Ja només ens queda aprendre com es llegeix un manga. El sentit de la lectura és al revès que com estem acostumats, és a dir, de dreta a esquerra. Un cop ens habituem a fer-ho d’aquesta forma ja podrem gaudir de la lectura del còmic japonès.

A la biblioteca tenim disponibles tots aquests títols: Naruto, ¡Yotsuba!, Yaiba, Mirmo!, School Rumble i molts més.

Com a novetat a la sala infantil aquesta setmana descobrirem altres títols com Keroro, MaymeloveAngel o The prince of tennis.

Reserveu-los!

MÉS INFORMACIÓ. Manga a internet.

Volem descobrir el món del Manga a la xarxa, doncs només ens resta donar un cop d’ull a les webs dedicades a aquest fenomen japonès:

  • Blog amb notícies relacionades amb el Manga:
    http://www.normaeditorial.com/blogmanga/blog/
  • Participa i aprèn en una comunitat del Manga:
    http://www.elrincondelmanga.com

  • Per llegir i descarregar els nostres Mangas favorits:
    http://submanga.com/

  • Tot el manga i l’anime:
    http://www.mangaes.com
  • Visitar i viure el Manga:
    XV Saló del Manga 2009

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • 2 comentaris

    Mapa de los sonidos de Tokio

    Sergi López, Isabel Coixet i Rinko KikuchiAvui s’estrena al Bosc Cinema Municipal de Vilanova i la Geltrú la pel·lícula Mapa de los sonidos de Tokio, dirigida per la directora catalana Isabel Coixet i interpretada pel vilanoví Sergi López i la japonesa Rinko Kikuchi.

    Un home rep la notícia del suïcidi de la seva filla, enamorada de David (López), un català que regenta una botiga de vins a Tòquio. Cec de venjança, el pare encarrega l’assassinat de David a Ryu (Kikuchi), una treballadora del mercat de peix que, fent una doble vida, també és assassina a sou.

    Partint del testimoni aportat per un enginyer de so, fascinat per Ryu que no comparteix amb ella res més que els sons que produeix i les seves insulses converses, el film va transformant-se en una espècie de thriller d’alt voltatge emocional. Es tracta d’una història d’amor i mort, en què la solitària antiheroïna porta una doble vida: treballa com a obrera al famós mercat de peix de Tsukiji i exerceix esporàdicament d’implacable assassina a sou.

    La pel·lícula arrenca amb una seqüència on uns executius europeus en viatge de negocis a Toquio mengen sushi en el cos un d’una dona occidental, una recent pràctica turística, segons Isabel Coixet.

    Podrem veure a un Sergi López cantant en solitari en un karaoke Enjoy de silence, davant la mirada astorada d’un grup de dones assegudes al local, seqüència que segons ha confessat l’actor li va produir una certa “vergonya”.

    Isabel Coixet ha assenyalat que va escriure el paper de David, l’enòleg i comerciant de vins instal·lat a la capital japonesa, pensant en Sergi López, a qui considera “el millor actor europeu, amb perdó de Daniel Auteuil i de Javier Bardem”. De Rinko Kikuchi creu que “és capaç de fer tot tipus de papers, des del més sexi al més dur”.

    DIGUES LA TEVA

  • Al festival de Cannes aquesta pel·licula no va tenir gaire bona acollida, tu què n’opines?
  • T’agrada globalment el cinema que ens ofereix en Sergi López?
  • Li veus futur com a cantant al protagonista de la pel·lícula?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    5 comentaris

    Truman Capote

    Truman CapoteSóc alcohòlic, sóc drogoaddicte, sóc bisexual, sóc un geni” així és va definir Truman Streckfus Persons. Aquesta setmana es commemoren els 25 anys de la seva desaparició.

    Truman Capote va aconseguir la seva fama internacional a l’any 1965 amb la publicació de A Sangre fría, que li va portar un éxit internacional. Després d’aquesta obra d’investigació, imprescindible per a tots els estudiants de periodisme, que li va suposar un inmens esforç i coratge per acabar-ho, ja no va tornar a escribir pràcticament res més en les dues dècades posteriors.

    Capote havia nascut a Nova Orleans l’any 1924 i la seva infància va estar marcada per la solitud. Els seus pares es van divorciar quan tot just tenia quatre anys i va ser criat per parents llunyans fins que als 11 anys es va mudar a Nova York amb la seva mare i el seu padrastre, de qui va prendre el seu cognom.

    Truman CapoteEs va refugiar aviat en l’escriptura i amb vint anys ja estava publicant els seus relats en revistes com Harper’s Bazaar o The Atlantic Monthly.
    La seva primera novel·la va ser Other voices, other rooms, un èxit de crítica que li va donar fama instàntania al 1948. Aquí van començar els seus anys de glòria amb col·laboracions a Broadway i a Hollywood i altres èxits sonats com Desdejuni en Tiffany’s. Però va ser A sang freda la novel·la que va posar el fermall a una trajectòria que va caure en picat després d’aquell llibre.

    Es va tornar alcohòlic i les notícies sobre les seves entrades i sortides de les clíniques de rehabilitació van substituir a les relacionades amb la seva obra, que va passar a ser gairebé inexistent fins la seva mort a Los Angeles el 25 d’agost de 1984.

    La biblioteca disposa en el seu fons d’aquests llibres de Truman Capote:

  • A sang freda
  • Altres veus, altres àmbits
  • L’Arpa d’herba
  • Desayuno en Tiffany’s
  • Pregàries ateses
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Any Internacional de l’Astronomia

    Logo (AIA-IYA2009)Coincidint amb el 400è aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi per Galileu Galilei i la publicación de l’Astronomia nova de Johannes Kepler, l’any 2009 ha estat declarar Any Internacional de l’Astronomia (AIA-IYA2009).

    Aquesta iniciativa és una oportunitat pels ciutadans d’arreu del món per endinsar-se al paper de l’astronomia en l’enriquiment de les cultures humanes i de replantejar-se el seu lloc a l’univers a través de tot un camí de descobriments que es va iniciar ja fa 400 anys.

    Concretament avui, 25 d’agost, els astrònoms de tot el planeta commemoren el quart centenari del reconeixement oficial per part de les autoritats de la República de Venècia del primer telescopi, un invent del científic italià Galileo Galilei (1564-1642) que va canviar per sempre el rumb de l’Astronomia.

    Galileu va realitzar la primera activitat de divulgació astronòmica quan es va reunir amb polítics i legisladors de la República de Venècia. Els va conduir al campanar de la plaça de Sant Marc on, des d’una alçada d’uns 60 metres, es podia observar més enllà de l’horitzó de la mar. Allà va mostrar als presents les prestacions d’aquest nou instrument, insistint sobretot en el valor militar i estratègic i les seves possibilitats defensives.

    Pel que sembla, el que més va sorprendre a les autoritats va ser el fet que semblés que podien tocar amb la mà una cosa que a primera vista no podien veure, com els vaixells que s’apropaven per la llacuna de Venècia. A simple vista no es veia res sobre l’horitzó de la llacuna de Venècia, però mirant amb el telescopi s’entreveien les veles d’algunes naus que s’acostaven. Això tenia un valor militar evident que permetia als venecians veure l’enemic abans que el enemic detectés les naus venecianes.

    Galileu presentant el seu telescopi a les autoritats venecianes

    Va obtenir un èxit rotund i com a resultat d’aquesta presentació i de les possibilitats gairebé màgiques que el telescopi oferia, el Senat de Venècia va acordar tal dia com avui de fa quatre segles augmentar el salari de Galileu de 320 a 1.000 florins, és a dir, el va triplicar, donant mostres del valor que per a ells tenia el invent del pisà, que va obtenir finançament per continuar la seva investigació.

    El geni renaixentista, que va mostrar interès per gairebé totes les arts existents en l’època, es va convertir així en el pare d’un invent que ha suposat i segueix suposant molt per a una Astronomia que no va tornar a ser la mateixa des de llavors.

    Quan Galileu va tornar el seu telescopi primer al cel, es va quedar sorprès per el que va veure. Aquest mateix sentiment es brinda a milions de persones durant l’Any Internacional de l’Astronomia, com les sessions d’observació de telescopi s’executen a tot el món, permetent que tots els membres del públic, molts per primer cop, per veure l’Univers en tota la seva glòria.

    Les activitats repartides per tot el globus terraqui pretendran estimular l’interès per l’astronomia i la ciència en general; des de la seva influència en les nostres vides diàries fins a com el coneixement científic pot contribuir a un món més lliure i igualitari.

    Guia de lectura d’Astronomia
    A la Biblioteca Joan Oliva i Milà ens hem afegit a aquesta celebració preparant una Guia de Lectura Infantil i també una Exposició sobre l’astronomia al fons infantil de la biblioteca, que podeu veure fins al 19 de setembre.

    2 comentaris

    Kabul Disco

    Kabul Disco. Volum IKabul Disco: Cómo no fui secuestrado en Afganistán ens explica les aventures de Nicolas Wild, que es veu obligat a acceptar un treball a Kabul. Se’n va cap allà sense conèixer res del país ni dels seus costums, a més del fet que, encara que oficialment hagi acabat la guerra, segueix sent un lloc perillós. Hi treballarà per a una curiosa empresa i assolirà treure endavant el seu treball. A més, li agradarà tant el país i s’hi trobarà tan bé que demanarà que li renovin el contracte.

    Wild és un narrador excel·lent i ja des de la primera pàgina aconsegueix atrapar-nos amb la història. L’explica de forma interessant, però alhora servirà al lector per conèixer els usos i costums d’un país que d’altra manera li seria molt difícil d’aprendre. Es tracta de donar d’una visió irònica de la vida en Kabul, ciutat que tot i no seguir en guerra se segueix mostrant una mica perillosa, i d’aproximar-se el més possible a la realitat existent a l’Afganistan en aquells anys.

    Nicolas WildL’autor d’aquest còmic Nicolas Wild apareix com a personatge principal de la història i va ser a l’any 2005 que va acceptar una oferta laboral a Afganistan, tot just acabada la guerra, per col·laborar en un projecte que consistia a crear un còmic per explicar la nova Constitució afganesa. Existia però un problema: la majoria de la població era analfabeta, així que la seva difusió havia de ser més visual i va haver de fer-se amb dibuixos i pictogrames en un còmic. A partir de llavors el mateix autor es converteix en un observador privilegiat de la reconstrucció del país. Aquest còmic té una segona part amb el títol: De cómo no me enganché al opio en Afganistán.

    MÉS INFORMACIÓ. Jungle Speed.

    En l’argument s’explica l’arribada de tres expatriats que arriben des de França per incorporar-se a la feina a Kabul. Una d’aquestes persones és Maud, dissenyadora gràfica que ve acompanyada d’una ampolla de vi i d’un joc de rol anomenat Jungle Speed

    Kabul Disco: Cómo no fui secuestrado en Afganistán està disponible a la biblioteca.
    No t’ho perdis!.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Kind of blue: 50 anys de bon jazz

    Miles Davis Fa mig segle, el trompetista Miles Davis (1926-1991) va canviar la història de la música amb Kind of blue, que a 50 anys del seu llançament, el 17 d’agost de 1959, segueix sent una de les gravacions més notables del jazz. La revista Rolling Stone la va incloure en el lloc número 12 entre els 100 millors discos de la història.

    El compositor i productor Quincy Jones el va anomenar “el meu suc de taronges diari” i per al pianista Chick Corea va ser la porta d’ingrés a un nou llenguatge musical.

    A Miles Davis, als seus 33 anys, i malgrat que no va descobrir la trompeta fins que el seu pare li va regalar una als 13 anys, li havia donat temps de viure un intens periple. Havia deixat enrere les seves col·laboracions amb Dizzy Gillespie i Charlie Parker, havia creat el “cool jazz”, lluitat contra l’heroïna i per l’amor de la musa de l’existencialisme Juliette Greco a París.

    Per seguir aquest nou pas en la seva trajectòria, va buscar un equip d’amics: el seu aleshores inseparable John Coltrane, Paul Chambers, Cannonball Adderley, Jimmy Cobb i Bill Evans, l’únic blanc de la banda. De la sinergia dels sis va emergir el miracle. Kind of blue és, efectivament, una mena de tristesa, però no una tristesa qualsevol. És bella, discreta i suggerent.

    Els músics de l’àlbum Kind of blue

    “Va ser com fer una pintura japonesa. Comença la pinzellada sense saber on et durà,” assegurava per la seva banda Evans, que va aportar el seu bon fer amb el piano al so final de la gravació. Però la improvisació definitòria del jazz es va barrejar amb la clarividència de Davis per crear equip: va extreure la foscor elegante del saxo de Coltrane, el so urbà de Evans i, com a contrast, l’alegria de viure de Adderley al saxo alt. Chambers al contrabaix, Cobb a la bateria i, per descomptat, el so únic que Davis sabia donar a la trompeta, van arrodonir la tasca.

    “Tenia la capacitat de saber la química que anava a produir entre els seus músics”, explicava el músic Eddie Henderson. “I va convertir la gravació en un taller. Només deia el que no s’havia de fer, però mai ens va dir com havíem de tocar”, assegurava Adderley, segons recull el documental Made in Heaven (Fet en el cel), sobre el procés creatiu del disc.

    Miles Davis no tenia un concepte clar per a la producció del disc al presentar-se amb el seu sextet en el llegendari estudi Columbia al carrer 30 de Nova York, però per crear la seva obra mestra li només van caldre deu hores, repartides en dues sessions celebrades el 2 de març i el 22 d’abril de 1959. La destresa d’aquells músics i la seva inspiració en aquestes sessions els va permetre gravar en una sola presa cada una de les cinc peces incloses en el disc, cosa que ja era inusual en aquella època.

    So what, primer tema de Kind of blue

    El resultat de Kind of blue, una obra creada de principi a fi a l’estudi de gravació, va ser tan impactant que mig segle després és encara objecte de debat entre aficionats i especialistes. Aquell àlbum no proposava una simple successió de cançons, sinó un projecte artístic complet: un viatge sonor que començava amb el cèlebre So what i concloïa amb Flamenc sketches, un tema d’influències espanyoles.

    So What, el tema més conegut de l’àlbum, no comença amb una fanfàrria, sinó amb el tremolor suau del baix i el xiuxiueig del piano. “Tota plena de notes simples però sense resultar simple en absolut”, resumia el músic de jazz americà Herbie Hancock, que reconeix la gran influència del disc en la seva música.

    Portada de l’àlbum Kind of blue
    Kind of Blue és per a alguns el so del Nova York dels anys 50, altres veuen en el disc el punt més alt de la cursa de Miles Davis, segons va escriure el periodista musical Ashley Kahn en el seu llibre sobre el sorgiment d’aquest àlbum llegendari. La seva conclusió personal: després de dècades, el disc segueix irradiant, “com una tranquil·la torxa blavosa, la seva invitació a l’adhesió de nous oients”.

    Discografia de Miles Davis a la Biblioteca Joan Oliva:

  • Kind of blue
  • Ascenseur pour l’échafaud original
  • Ballads & blues
  • The Essential Miles Davis
  • A Trumpet vs. darkness
  • European Tour 1967
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Creació de personatges. Temari.

    Creant personatgesQuarta entrega d’aquest taller virtual que intenta il•luminar una mica l’apassionant món de l’escriptura creativa. Avui, unes petites però útils nocions de com es crea un personatge i dels diferents tipus que hi ha. Primer cal enumerar els principals personatges d’un relat:

    -el protagonista: l’impulsor i conductor de l’acció
    -l’antagonista: la força oponent necessària per a desenvolupar el conflicte.
    -l’ajudant: (és el nom genèric que se li dona a aquest tipus de personatge) és, per definició, el mirall de qualsevol dels anteriors. Pot ser l’amic, la dona, etc. És aquell que, si és el còmplice de l’antagonista, acostuma a ser el pobre sicari que tot ho fa malament, per exemple.

    I en segon lloc, és important saber de quines maneres es pot presentar un personatge. Aquestes són les més habituals:

    - Mitjançant les seves accions.

    Per exemple: En entrar els lladres, l’Antoni es va llençar al terra d’una revolada per tal que no el veiessin i es va agafar tan fort a la taula que se li van quedar els dits garratibats en un tres i no res.

    - Mostrant els seus pensaments.

    Per exemple: l’Antoni es va sentir aterrat en veure’ls. Va sentir tanta por que si hagués estat sol de segur s’hagués posat a plorar. Mira que n’era, de desgraciat. Per què li havien d’entrar a robar a ell i no a en Joan?

    - Descrivint-lo.

    Per exemple: L’Antoni era un home petit i grisós, envellit. Amb els ulls apagats i unes mans massa llargues per tan poc cos. Lleig. I poruc com una rata de claveguera i envejós fins a dir prou.

    -Expressant-se ell mateix.

    Per exemple: -Sí home, i què esperàveu? Que em barallés amb ells? Si només volien els quatre duros que el garrepa d’en Joan deixa a la caixa. Jo per això no em mullo, ni de broma!-

    Recomanacions:

  • Un cop llegit el temari agafeu els primers dos o tres llibres que tingueu a l’abast, els obriu i intenteu localitzar, o identificar, els tipus de presentació utilitzats. Veureu tots els punts explicats encara més clars. Aquell consell no és només per avui, podeu fer-ho sempre. Us anirà molt bé per a entendre i consolidar el que heu llegit.
  • Si teniu dubtes, pengeu-los com a comentari i intentaré treure-us-els.
  • No us perdeu la propera entrada, ja que parlarem de les descripcions i arrodonirà més les explicacions d’aquest tema.
  • Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    6 comentaris

    Creació de personatges. Deures per a casa.

    1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.

    2. Inventeu un personatge (masculí, femení o objecte, com preferiu) i presenteu-lo utilitzant totes i cadascuna de les formes esmentades.

    3. Doneu-li un ajudant mitjançant el qual puguem saber els lectors si el personatge de l’exercici 2 era un protagonista o un antagonista. És a dir, heu de mostrar-lo a la vegada que l’uniu a l’anterior. Estaria bé si també ho féssiu de totes les maneres comentades.

    4. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors del bloc d’escriptura creativa i deixeu els vostres texts.
    Us espero. Ànim i bones lletres!!!

    Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    4 comentaris

    Els diàlegs. Temari.

    En aquesta tercera ocasió farem un esborrany dels tipus de diàlegs. La matèria primera del teatre i el cinema és el diàleg, ja que els personatges han d’explicar-se a ells mateixos. Però en els contes, novel·les i poesia els personatges es recolzen en el narrador.

    En un diàleg, el narrador pot introduir pensaments o reflexions dels personatges, la seva pròpia opinió sobre els fets o el que està succeint a la vegada en un altre lloc que hi té relació, per exemple.

    Estil directe

    Quan els personatges s’expressen directament l’un a l’altre. El diàleg

    Per exemple:

    -Àngela, dóna’m l’ampolla d’aigua de la nevera, si et plau.

    -Antoni, agafa-te-la tu, que sempre estàs igual.

    -Dona, què et costa? Si la tens al costat.

    -Em costa el mateix que a tu, que sembla que tinguis minyona – llavors se’l va mirar de dalt a baix, amb tota la intenció, i va allargar les paraules- o que et pesi el cul.

    Estil indirecte

    El diàleg indirecteQuan s’explica la conversa.

    Per exemple:

      -Doncs els havies d’haver vist. Ell que li diu que li doni l’ampolla i ella li contesta que se l’agafi ell. I com que ell insisteix dient-li que a ella no li costa res, l’Àngela li deixa anar que sembla que ell tingui minyona o que li pesi el cul. Imagina’t com es va posar l’Antoni.


    Recomanacions:

    • Desterrar per a sempre el verb “dir” i similars. S’ha d’establir clarament qui parla utilitzant els noms a la conversa –de manera natural- o caracteritzant la parla dels personatges. En cas contrari, utilitzar expressions completes o, si més no, sinòmins: contestar, respondre…
    • Apropar-se a la espontaneïtat de la conversa parlada sense caure en els defectes que s’acostumen a produir en la llengua verbal.

    Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
    de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    7 comentaris

    Els diàlegs. Deures per a casa.

    Deures per a casa:

    1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.

    2. Passeu a estil directe aquest diàleg indirecte (recordeu posar-hi els guions):

    “La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava. De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les trobarà.”

    3. Transformeu el següent diàleg, a l’inrevés:Escriure cada dia

    “-On t’havies ficat?
    -He hagut de fer unes gestions.
    -Fas mala cara, Enric. No ho has pogut arreglar?
    -No.
    -Es tracta de la feina… aquella?
    -Sí. Escolta una cosa, nena. Haurem de guillar.
    -Què vols dir?
    -Que caldrà que toquem el dos d’aquest hotel; que marxem.
    -Et busquen?
    -Podria ser.”
    4. Feu un text de màxim 10 línies utilitzant cadascun dels diàlegs presentats avui. Aquesta vegada, ben diferents l’un de l’altre.

    5. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors del bloc d’escriptura creativa i deixeu els vostres comentaris.

    Us espero. Ànims i bones lletres!!!

    Els deures per a casa

    *** IMPORTANT***:

    Encara que la Biblioteca tanqui aquests dies, vosaltres podeu seguir escrivint al bloc, ja que a mida que entrin els responsables, aniran penjant els vostres comentaris, mantenint la data i hora en la qual ho vareu fer.

    Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
    de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    7 comentaris