Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juliol, 2009

Biblioteca Digital Mundial

A la Biblioteca Joan Oliva i Milà fem vacances de l’1 al 14 d’agost, però no així el Taller Virtual d’Escriptura Creativa que segueix en marxa.

A partir del dia 17 tornarem a obrir de les 10 a les 20 h. Durant aquest mateix període serà la Biblioteca Armand Cardona Torrandell la que ofereixi els seus serveis entre les 10 i les 14 hores, de dilluns a divendres.

Biblioteca digital

Ara us volem fer un suggeriment per aquest estiu: a la Biblioteca Digital Mundial, podeu consultar més d’un miler de documents històrics procedents de nombrosos països del món.

Aquest projecte, recolzat per l’agència de Nacions Unides, ha estat desenvolupat per un equip de la Biblioteca del Congrés Americà, amb l’ajuda tècnica de la Biblioteca d’Alexandria. A més, ha rebut les aportacions d’una trentena de biblioteques nacionals, institucions culturals i educatives de nombrosos països.

James Billington, director de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, que va proposar aquesta idea a l’Unesco el 2005, afirma: “Volem oferir a tots els usuaris del món la possibilitat de consultar els documents històrics més importants de la seva pròpia cultura, i l’oportunitat en cas de conèixer els de totes les altres”.

Els documents originals, en més de 40 idiomes, es presenten classificats segons regió del món, període històric, temàtica o tipus de suport (manuscrit, llibre, revista, gravat, carta, vídeo, enregistrament sonor o fotografia).

Pàgina d’inici de la Biblioteca Digital Mundial

De moment, la BDM s’ofereix a set llengües, les sis llengües oficials de l’UNESCO (anglès, francès, espanyol, àrab, xinès i rus) més el portuguès, encara que els seus promotors han expressat la seva voluntat d’ampliar l’oferta lingüística a mesura que avanci el projecte..

La Biblioteca Digital Mundial té per objectiu promoure la comprensió entre països i cultures, augmentar i diversificar el contingut cultural d’Internet, ajudar a superar la bretxa digital entre països i proporcionar recursos als educadors.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Ildefonso Falcones i La mano de Fátima

Ildefonso FalconesIldefonso Falcones (Barcelona 1959), advocat de professió, especialista en Dret Civil, encara no se sent part de la tribu literària. Es defineix, amb sentit de l’humor, com un 3% advocat, un 97% entrevistat i un 0% escriptor.

La mort del seu pare, quan ell tenia 17 anys, va frustrar la seva prometedora carrera esportiva com a genet: a aquesta edat va ser campió d’Espanya junior en la categoria de salt. Poc després va començar a estudiar dues carreres, Dret i Econòmiques, encara que va decidir deixar la segona per a compaginar la carrera de Dret amb el treball en un bingo de Barcelona.

Es confessa lector voraç d’història catalana i d’autors de best sellers com Gary Jennings o Noah Gordon.

Ildefonso Falcones a Santa Maria del Mar

Mentre que Londres, París o Madrid disposaven de grans novel·les històriques ambientades a l’Edat Mitjana, Barcelona no en tenia cap. Així que Falcones, aficionat a escriure des de sempre, va trobar en la història de Santa Maria del Mar l’eix des del qual construir la seva primera novel·la. La història de la església, construïda pels pescadors i els habitants de la Ribera, el va captivar des de jove, quan amb catorze anys va fer-hi una visita amb l’escola. Des d’aleshores aquell indret es va convertir en un dels llocs preferits de l’autor.

Durant cinc anys va aconseguir trobar moments per a escriure, fins que va aconseguir un manuscrit de 1000 pàgines que al principi es va titular Bastaixo i finalment La catedral del mar, una novel·la històrica que es va convertir en un èxit editorial sense precedents, reconeguda tant pels lectors com per la crítica, els drets de la qual han estat venuts a mes de trenta-cinc països i mereixedora de diferents premis, entre ells, l’Euskadi de Plata 2006 a la millor novel·la en llengua castellana, el Premio Qué Leer al millor llibre en espanyol de l’any 2006, el Premio Fundación José Manuel Lara a la novel·la més venuda el 2006 i el prestigiós guardó italià Giovanni Boccaccio 2007 al millor autor estranger, celebrat a la localitat italiana de Certaldo Alto, on va néixer l’autor del Decameró.

Portada de La mano de FátimaAra, tot i que segueix enterrant un munt d’hores al seu bufet d’advocat, Falcones encara troba temps, als migdies, per muntar a cavall amb la seva euga de 9 anys, Santa Glòria. Aquesta passió per l’equitació ha tingut conseqüències literàries a La mano de Fátima. Inicialment, l’escriptor volia narrar com s’ho va manegar el rei Felip II per crear una nova raça de cavalls cortesans. Però després, un cop submergit en l’època, els interessos de Falcones van variar i l’expulsió dels moriscs d’Espanya el 1609 es va convertir en el veritable eix sobre el qual pivota la novel·la.

El tema triat per Falcones és dels menys explorats per la literatura espanyola i per la societat en general. “És cert que hi ha un oblit. Ni tan sols no s’estudia el tema, o almenys jo no recordo haver-ho fet. Així com és coneguda l’expulsió dels jueus, i hi ha diverses novel·les que la tracten, la dels moriscs amb prou feines es toca. No sé exactament per què”, concedeix l’autor.

Aquest buit narratiu el va empènyer a decantar-se per aquesta història. Li atreia la perspectiva d’investigar el succeït en aquells temps i conèixer més de prop els costums dels moriscs i els trencacolls del seu desterrament. També creu que es tracta d’un assumpte d’actualitat, donada la “multiculturalitat i la immigració, amb la consegüent convivència religiosa, que hi ha a Espanya”, en un moment que segons el seu parer “estem molt millor que llavors quant a acceptació” però encara “falta entesa”.

El procés de documentació que sosté la seva rigorosa recreació històrica li va demandar la lectura d’uns 200 estudis i llibres, a més de diversos viatges a Andalusia i València. Aquesta afecció a la fidelitat es trasllueix no solament en el seu precís relat de conteses, afronts i grans gestes sinó també en la rica descripció de la vida diària i els hàbits dels seus personatges. “Baixar a aquests nivells em sembla important. Parles de fa 400 anys, així que has d’apropar al lector a coses com què menjaven o com es vestien o actuaven aquelles persones” assenyala.

Vídeo de la presentació de La mano de Fátima

L’autor, que malgrat l’espectacular acollida de La catedral del mar, amb quatre milions d’exemplars venuts a tot el món, continua exercint la seva professió d’advocat, aconsegueix novament en La mano de Fátima atrapar l’atenció del lector i mantenir-la al llarg de tota la novel·la. Es val per a això d’una vida, la del jove morisc Hernando, omplerta d’aventures i vicissituds a la recerca de l’amor i la llibertat, però també de l’ús d’un llenguatge àgil, que evita lirismes i ser barroc, que té pocs adjectius, ja que la seva única intenció és “narrar, o millor encara, mostrar, i transmetre el major nombre d’idees amb el menor nombre de paraules”. Malgrat que la seva pròpia obra té nogensmenys que 960 pàgines.

El seu protagonista, un descendent dels musulmans que es van convertir per força al cristianisme, lluita per la convivència de les religions cristiana i musulmana. Un objectiu difícil perquè els moriscs van ser víctimes de la xenofòbia més brutal. A causa de l’expulsió, unes 300000 persones van haver de marxar d’un regne que, al segle XVII, encara no havia superat la foscor medieval.

Ildefonso Falcones i La mano de Fátima (entrevista)Per a l’escriptor català, es tracta d’“una part de la nostra història negra molt poc coneguda i molt poc estudiada” en què ha decidit aprofundir per una elecció “personal”, que se cenyeix “exactament al que va passar”, segons ha afirmat en una entrevista. “Personalment, m’agradaria transmetre un missatge de tolerància i d’acostament, però desgraciadament no va ser això el que va passar”, perquè “els vam fer fora a tots”, ha censurat. Tot i això ha confiat que serveixi perquè avui dia “puguem entendre millor aquest acostament” entre les cultures cristiana i musulmana.

Ara “vivim una època en la qual assumim la multiculturalitat”, ha dit. “Sempre hi haurà grups que no ho facin, sempre hi haurà queixes i persones contràries, però en general crec que tots pretenem aquesta convivència”, confia.

A la biblioteca hi trobareu les dues obres d’aquest autor. Llegiu-les!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

3 comentaris

Tipus de narradors-Temari.

En aquesta entrada parlarem dels principals tipus de narradors que s’utilitzen actualment. Els dividirem en dos grups, segons si parlen en primera persona o en tercera:

-1a persona
a) Protagonista
b) Testimoni

-3a persona
c) Omniscient
d) Quasi omniscient
e) Objectiu

Primer de tot, ha de quedar clar que el narrador és qui narra la història i no té res a veure amb la persona que té agafat el bolígraf i escriu una paraula rere l’altra. Aquest darrer és l’escriptor. Per tant, una escriptora pot explicar perfectament un fet en primera persona utilitzant un narrador masculí. Ja sabeu que qui escriu, mana.
Us explicaré una miqueta les principals característiques de cada tipus de narrador:

a) Protagonista: És el narrador que fa partícip al lector d’allò que viu personalment.

Per exemple: “Quan vaig arribar a l’hort i els vaig veure, em vaig sentir molt feliç.”

b) Testimoni: És aquell que forma part dels fets sense ser el protagonista principal.

Per exemple: “Nosaltres ja hi érem quan ell va arribar i varem riure força
amb la cara que va posar en veure’ns esperar-lo
.”

c) Omniscient: És qui ho sap absolutament tot, allò que ha passat, allò que senten els personatges i, fins i tot, si cal, el que ha de venir.

Per exemple: “El grup es va reunir a l’hort per última vegada aquell estiu. Es miraven
els uns als altres i somreien, gravant en el record la imatge del moment
sense pensar-hi
.”

d) Quasi omniscient: És aquell que pot explicar el que ha passat i el que succeeix, però no pot entrar dins de l’ànima dels personatges ni imaginar un futur. És la versió en tercera persona del narrador testimoni.

Per exemple: “El grup es va reunir per última vegada aquell estiu. Es miraven els uns
als altres i somreien. Se’ls veia feliços com nens
.”

e) Objectiu: És el típic dels diccionaris, el que teòricament s’usa al periodisme informatiu, el dels assajos i, de vegades, dels llibres de misteri, on el narrador no diu mai res que no toqui. És aquell que, bàsicament, no hi és.

Per exemple: “A les cinc va arribar l’últim integrant de la família.
Van estar-s’hi a l’hort prop de tres hores. A dos quarts
de nou, quan ja no quedava ningú, va començar l’incendi
.”

Llibre obert


Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009
.

14 comentaris

Tipus de narradors-Deures per a casa.

Deures per a casa:

1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.

2. Fer un text de màxim 10 línies utilitzant cadascun dels narradors presentats avui. Si pot ser, voldria que tots els texts seguissin una mateixa història.

3. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors del bloc i deixeu els vostres comentaris.

Us espero. Ànims i bones lletres!!

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009
.

6 comentaris

Frank McCourt

Frank McCourtNascut a Nova York en 1930, McCourt va passar una difícil infantesa a Irlanda, d’on era la seva família, experiència que li va servir d’inspiració per a la seva novel·la més coneguda Les cendres d’Àngela, publicada el 1996, quan l’escriptor tenia més de 60 anys d’edat.

De nen va patir en la pobra Irlanda; de jove va superar les seves manques acadèmiques i es va llicenciar en Literatura Anglesa; i d’adult es va enfrontar als joves marginals com a professor per a, finalment, aconseguir un Pulitzer el 1997 per explicar les seves desgràcies amb el típic sentit de l’humor irlandès.

Dos anys després de Les cendres d’Angela, “un llibre modest, escrit modestament,” com ho va definir McCourt, va sortir a la llum Lo és , que reprèn l’acció on acabava la seva obra anterior i relata les seves aventures com a immigrant als Estats Units. El 2005 va arribar El professor , obra en la qual McCourt explica els seus inicis en l’ensenyament i els reptes que suposava ser un professor d’institut inexpert a Nova York. El seu últim llibre, Ángela i el nen Jesús, va ser publicat el 2007.

La biblioteca disposa en el seu fons de tres llibres de Frank McCourt:

  • Les Cendres d’Angela
  • Lo es
  • ‘Tis (i tant)
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Òscar Estruga: laberint i vida

    Òscar EstrugaNascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1933 es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis i el Círculo de Bellas Artes ( Madrid). Ha il·lustrat alguns llibres de Bibliofília i ha exposat de forma individual i col·lectiva, des de 1956, al Smithsonian Institute dels Estats Units, al Museo de Arte Contemporáneo Reina Sofía de Madrid, al Museo de Arte Contemporáneo de Managua, a Nicaragua, o al Museo de Arte Contemporáneo de la Guinea Ecuatorial, entre d’altres.

    El Centre d’Art Contemporani La Sala presenta aquest estiu en el marc de programació d’artistes locals, l’obra de l’artista vilanoví Òscar Estruga. L’exposició ofereix un ampli ventall de la seva obra on es mostra la capacitat tècnica de l’artista en el gravat, el dibuix, la pintura i l’escultura amb una selecció antològica de la seva producció que permet apreciar les dimensions que ha assolit la seva obra. Entre les diferents obres exposades hi ha olis, dibuixos i aquarel·les.

    La mostra compta amb unes 90 obres entre elles una maqueta de la Pasífae, emblemàtica obra d’Estruga que fa anys presideix la imatge del litoral vilanoví. Aquesta exposició es podra gaudir fins al 13 de setembre: l’entrada es gratuïta. L’horari és de dimarts a dissabte de 18:00 h a 21:00 h.; i dissabte i diumenge d’11:00 h a 14:00 h.

    Tambe es reailitzara l’explicació in situ del contingut i la història de l’escultura Pasifae, dins de les nits d’Estruga el proper divendres, 24 de juliol a les 22 hores a la platja de Ribes Roges. No t’ho perdis!

    MÉS INFORMACIÓ. Oscar Estruga

  • L’art
  • El mite de Pasifae (en castellà)
  • VÍDEO. La mostra d’Estruga a La Sala.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    The Lobster Band

    El disc de The Lobster Band

    Us presentem a The Lobster Band, la banda de blues més veterana del Garraf, que va néixer a Sitges fa 15 anys.

    El grup està format per quatre músics carregats d’experiència:

    Gloria Freixas (veu)
    Carlos Batalla (baix)
    Carlos Lupprian (guitarra)
    Marc Llorià (bateria).


      The Lobster Band és una banda de rhythm and blues que ha begut de tots els sabors del blues, des del blues clàssic de Chicago d’Etta James o Elmore James, passant pel blues anglès, el blues texà i la influència de les noves generacions del blues com Shemekia Coppeland, Robben Ford, etc. però aconseguint donar un caràcter propi a cada tema.

      A Vilanova, aprofitant el marc del 29é Seminari Internacional del Taller de Músics i dins el programa de Cultura els Barris de la regidoria de Cultura, aquest divendres 10 de juliol The Lobster Band omplirà de blues la Plaça de la Mediterrània, convertint la nit en una festa per a tots els afeccionats a aquest gènere musical.

      El grup acaba de gravar el seu primer disc i l’està presentant en diferents sales de concerts i escenaris. Aquest estiu podreu gaudir de la seva música en viu a Sitges:

      • El 18 de juliol a les 19:30h en el Chill-Out del Xiringuito Carbonell a la platja de l’Estanyol
      • El 15 d’agost a la Cala Balmins
      • El 28 d’agost, a les 23 h a la Cava el Retiro

      The Lobster Band

      Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Comencem!-1

    Llegint a l’estiuGràcies per la vostra acollida, gairebé sembla que vosaltres m’estigueu donant la benvinguda a mi en lloc de jo a vosaltres. M’encanta que tingueu ganes d’escriure, així que som-hi.

    Us oferim ja les dates de les properes presentacions de temari. Serà cada quinze dies per tal que us doni temps a penjar força feina però no massa per tal que no us adormiu d’avorriment. És fàcil de recordar, ja que serà dilluns sí i dilluns no:

    dimecres 08.07; dilluns 20.07; dilluns 03.08; dilluns 17.08 i dilluns 31.08.

    Per començar, voldria fer algunes suggerències que, personalment, trobo importants:

      1. Imprimiu en paper el temari. (Si seleccioneu el text i pitgeu després el botó dret veureu ”imprimir” com a opció al desplegable). Crec que si voleu seguir-lo bé us serà molt més còmode tenir-lo a mà, us recordarà que teniu deures o us donarà idees. A més a més, així tindreu un petit dossier, o llibret, en acabar el taller.
      2. Escriviu cada dia una estona. On i com més us agradi, amb un llapis, una ploma, a l’ordinador o a un tovalló de paper del bar on espereu una cita. Però feu-ho. Ja sabeu la dita “Que la inspiració us trobi treballant”. I és ben certa!
      3. Recordeu que escriure és, com tot l’art en general, completament subjectiu. Amb això vull dir que una manera de redactar que potser a mi m’agradi força, o un autor que jo consideri exemplar, a vosaltres no us entusiasmi. Però a mesura que aneu redactant, i fent exercicis diferents, anireu trobant el vostre estil, no heu de patir gens si al principi no trobeu la vostra pròpia veu o us fa l’efecte d’estar copiant al vostre escriptor preferit o no compartiu una opinió meva. És normal.
      4. Assumiu que quan escriviu sou petits Déus creadors. Tot s’hi val. I no parlo, per suposat, de faltes d’ortografia o de sintaxi. Parlo de fets, de personatges, de situacions, de llocs. Vosaltres inventeu, vosaltres maneu. Podeu matar al personatge si us cau malament, o podeu fer-li guanyar la grossa. Pot parlar algú que encara no ha nascut o podeu fer acabar bé aquella notícia que va sortir als diaris. Per tant, la vostra història serà com vulgueu. Jo, i tothom amb qui consulteu, us donarem la nostra opinió. I és bo escoltar, sobretot quan es comença. Però, al capdavall, la criatura és vostra i només vostra, així que estaria bé que us reflectís.

      5. No rellegiu els vostres escrits ja acabats fins, com a mínim, l’endemà d’haver-los creat. Només així podreu llegir-vos de veritat. Creieu-me.

    Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
    de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    9 comentaris

    Comencem!-2

    Dit això, aquí teniu unes tècniques de desbloqueig, les que considero millors. Ajuden a entrenar la inventiva i us serà bo conèixer-les:

    Escriure a la platja

      1.Escriptura automàtica.
      2.Binomis o
      conjunts de paraules.
      3.Conjeturar.
      4.Creació d’esbossos.
      5.Escriure els somnis.

    L’escriptura automàtica consisteix en escriure sense parar un temps prèviament fixat (10 o 15 minuts és suficient, si no teniu pràctica). Un bon sistema és posar-se una alarma i així no es treuen els ulls del paper (o de l’ordinador, és clar). De debò que no té cap importància que comenceu dient “no sé pas què escriure” o “són les cinc i fa molta calor”. Unes lletres us conduiran a les següents.

    Els conjunts de paraules són les associacions d’idees que en principi no tenen relació. Es pot fer des d’un binomi (dues paraules) fins a cinc. No recomano agafar-ne més per tal de no forçar el tema. La idea és fer una frase, o un petit text, incloent-les totes. Si no sabeu per on començar, agafeu el diccionari, tanqueu els ulls i dispareu el vostre dit tantes vegades com paraules vulgueu. No sabeu com pot arribar a ser, de divertit!

    Conjeturar és allò que fem tan sovint quan estem asseguts a la terrassa del bar aquell on estem esperant la cita i teoritzem d’on ve aquella dona amb unes lletgíssimes sabates verdes o per què aquell noi no para de córrer si duu la bossa trencada. Dins aquest apartat podem incloure l’exercici d’escriure sobre una imatge, ja que inventem el que no sabem. Tot el material escrit d’aquesta manera pot ser molt i molt útil. Jo sempre us oferiré, si més no, un temari treballat i una imatge per si us pot ajudar a arrencar.

    La creació d’esbossos és similar a l’escriptura automàtica, però està dirigida. Heu de marcar-vos entre dos i cinc temes sobre els quals us agradaria escriure (de moment, no distingiu si voldreu poema, narrativa, assaig o periodisme, ara només es tracta de teixir paraules una rere l’altra) i utilitzar un temps concret per a fer-ho. Si, en acabar-se el temps, creieu que us falten coses per dir, apunteu el mateix tema per l’endemà, quan podreu seguir, sense mirar la feina feta, és clar!

    També és interessant, per a vosaltres mateixos, preguntar-vos per què heu agafat aquest o aquell tema, com també ho és escollir-ne algun que no sigui del vostre grat, per tal de despertar-vos i obligar-vos.

    Escriure els somnis al llevar-se és una altra manera d’endegar a escriure i a inventar. Sovint són tan estranys que podreu treure força idees.

    Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
    de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
    Per Mercè Rey, estiu 2009.

    31 comentaris

    Comencem!-Deures per a casa.

    La platja i el marDeures per a casa:

    1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.
    2. Abans d’agafar el bolígraf, (això implica el teclat, la ploma, el retolador, el llapis o allò que cregueu més adient) penseu quina tècnica voleu seguir i, com a títol, poseu-hi el seu nom. Per exemple: “Automàtica”, “Automàtica 2”, “Somnis”, etc. És llavors quan podreu començar.

    3. Un dia a la setmana si no pot ser més, -no cal que sigui sempre el mateix, però sí que us preneu seriosament el fer-ho- pengeu com a mínim dos dels vostres escrits a l’entrada corresponent.
    És important perquè quan arribem a parlar dels narradors, els diàlegs i aquests temes ja tindrem material des del qual treballar.
    4. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors del blog i deixeu els vostres comentaris.

    Us espero. Ànims i bones lletres!!

    Temari: Mercè Rey.
    Imatge: Alejandro Herdocia.

    11 comentaris

    Pàgina Següent »