Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2009

Dones d’empresa

Dona d’empresa

La incorporació de les dones al món de l’empresa no és un fet recent. Per això, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, es vol contribuir a fer visibles les aportacions històriques de les dones a l’activitat empresarial de Catalunya, donant a conèixer les habilitats d’un conjunt d’empresàries que, cadascuna en el seu terreny, va desenvolupar les seves particulars formes de lideratge i van contribuir així a enriquir l’activitat econòmica del nostre país.

L’exposició Dones d’empresa romandrà fins al 9 de juliol i estarà oberta al públic de 9 del matí fins a les 7 de la tarda, al vestíbul de la UPC de Vilanova i la Geltrú.
És una bona oportunitat per a visitar les vides d’aquestes dones que, juntament amb moltes altres que no hi figuren per raons d’extensió, formen part de les genealogies femenines que també en aquest àmbit donen forma i llum al nostre passat.

MÉS INFORMACIÓ. Qui són aquestes dones?.

Eulàlia Escuder Fàbregas
Rosa Casamitjana Menja
Dolors Creus Casanovas
Mercedes Sabi Martínez
Tecla Sala Miralpeix
Dolors Fàbrega Costa
Dolors Sala Vivé
Maria Trias Joan
Lluïsa Prat Gaballí
Montserrat Pérez Iborra
Rosario Suros Julià
Maria Gumfaus Culi

  • Exposició Dones d’empresa
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    FIMPT 2009

    FIMPT 2009Us volem introduïr des d’aquí al que properament, en unes setmanes, serà el protagonista a la nostra ciutat: el FIMPT 2009.

    Diego El Cigala serà aquest any l’estrella que actuarà en el marc del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, el dissabte 18 de juliol a les 23 hores. El concert, que tindrà com a escenari la plaça de la Vila, serà un recull de coplas, tangos, boleros, guaguancós, danzones, i el flamenc més genuí extret del seu darrer treball Dos lágrimas.

    Entre els concerts principals d’aquesta edició del festival es troben els Monjos Tibetans del monastir Tashi Lhunpo. És una de les sis grans universitats monàstiques tibetanes, i la seu del Panchen Lama, el segon líder espiritual tibetà, després del Dalai Lama. Allà els monjos han enregistrat el seu darrer cd Dawn Till Dusk, que recorre un dia en al vida del monestir i que podrem gaudir en directe dins del festival.

    Entre els grups destacats, el festival comptarà amb Roger Mas. Al seu sisè àlbum, Les Cançons Tel·lúriques aconsegueix una barreja de tradició catalana amb unes línies de guitarra-blues connectades amb la tradició dels ragas hindús i els cants amb harmònics de la tradició oriental.

    Assurd Un altre actuació destacada serà Assurd. Amb un temperament fogós, aquestes quatre artistes treballen juntes des del 1993 i han esdevingut unes veus femenines d’una sonoritat excepcionalment potent.

    Els instruments de percussió amb els quals s’acompanyen, com la tammorra -el tambor de marc, el tamborí o les castagnettes italianes, no poden combatre la força del seu cant.


    Altres artistes destacats que hi participaran en aquesta edició del festival són:

  • Euclydes Mattos Trio de Brasil
  • Terrakota de Portugal
  • Darlly Madia & Trio Forróbódo de Brasil
  • Jaipur Kawa Brass Band d’Índia
  • Omara Portuondo de Cuba
  • Les entrades es podran començar a adquirir a partir del 6 de juliol a Discos Andreu de Vilanova i la Getrú. I ja són disponibles al Servicaixa les entrades corresponents a Diego el Cigala, Monjos Tibetans del monastir Tashi Lhunpo i Assurd.

    MÉS INFORMACIÓ. FIMPT 2009

  • Guia de lectura FMPT 2009
  • El Programa a la web del Festival
  • VÍDEOS. Els protagonistes del Festival.

  • Assurd: La Zamara
  • Terrakota: É verdade
  • Euclydes Mattos Trio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sam Savage

    Sam Savage

    Sam Savage neix a Carolina del Sud i en l’actualitat resideix a Madison (Wisconsin). És doctor en Filosofia per la Universitat de Yale, on també ha treballat de professor. Al llarg de la seva vida, però, ha provat múltiples oficis: mecànic de bicicletes, fuster, pescador i tipògraf.

    En realitat Firmin és la seva primera novel•la i va ser publicada, inicialment, per una petita editorial de Minneapolis. Però gràcies al fenomen del boca-orella l’obra ja té 5 estrelles en el rànquing de la llibreria virtual Amazon i ha rebut altres diversos reconeixements: “Descobriment de la selecció de Nous Grans Escriptors de Barnes & Noble”, llibre destacat del Blog de la Cooperativa Literària “Read This!”, el “Book Sense Anual Highlight”, i altres. També és llibre destacat de l’Associació Americana de Llibreters.

    Amb tot el camí recorregut, Firmin ha estat cridat a convertir-se en un símbol de l’amor per la lectura. No en va, el subtítol de la novel•la ja assenyala aquest aspecte: “Un relat farcit d’humor negre: tot un símbol de l’amor per la literatura.”

    MÉS INFORMACIÓ. Firmin de Sam Savage.

    Firmin, de Sam Savage a Barnes&Noble (en anglès).

    Firmin, de Sam Savage a Literalia (en castellà).

    Firmin, de Sam Savage al Blog de L’Espolsada (en català).

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    1 comentari

    Firmin

    FirminFirmin, el tretzè fill d’una família de rates, neix petit i amb el cap gros. Per tant, res no indica que ens trobem davant d’un personatge especial. Però la seva història increïble ens resulta ben propera perquè la podem traslladar a la nostra societat.

    Aquesta rata, entre moltes altres lectures que es puguin fer de la novel•la, esdevé un emblema del personatge solitari, diferent, situat més enllà del que la majoria cataloga com a normal o estàndard. Perquè Firmin viu a cavall entre la seva família de rates i el món de les persones, al qual hi arriba a través de la lectura. Sempre amb fam, començarà rossegant unes pàgines, continuarà adonant-se que no sempre acaba amb el mateix sabor a la boca, fins que, de forma plenament autodidacta, aprendrà a llegir.

    Però el Firmin intel•lectual que apareix després de tot aquest procés haurà d’enfrontar-se a un seguit de problemes. Per una banda els seus, les rates amb qui li toca conviure, el rebutgen, alhora que ell s’adona que no té cabuda en el món dels humans. Per altra banda, l’escenari idealitzat on viu (el soterrani d’una vella llibreria dins un barri en fase de modernització urbanística) està destinat a desaparèixer. Firmin és una història trista sobre un món que s’acaba. Un drama descrit amb humor i ironia, possiblement dedicat a aquells lectors que senten passió pels llibres.

    DIGUES LA TEVA

    En aquesta novel•la se’ns presenta un barri que s’està degradant, que està destinat a la desaparició, però en realitat no és res més que el símil d’un món de no ficció que podríem començar a identificar pel món concret dels llibres i anar-lo ampliant vers un camp intel•lectual i cultural molt més profund.

  • Considereu que l’humor és un bon recurs per a la crítica i la denúncia? O pel contrari, creieu que amb l’ús de la ironia es perden els referents i resulta difícil copsar el centre de la denúncia?.
  • És Firmin una obra representativa de la denúncia en clau d’humor?
  • I ja que parlem de l’humor, veieu encertat el subtítol de la novel•la: “Un relat farcit d’humor negre: tot un símbol de l’amor per la literatura”?
  • Un altre tema que ens podem plantejar, tot lligant-lo amb aquesta darrera frase, són les referències literàries. No només trobem un bon grapat de títols de llibre amb el seu autor corresponent, sinó que en ocasions se’ns regala alguna breu citació d’alguna lectura que fa el mateix Firmin, o se’ns parla d’un o un altre personatge que l’ha captivat, ja sigui en sentit positiu o negatiu. Dit ras i curt: Firmin, la rata, comparteix amb nosaltres, els lectors, les seves lectures per la Llibreria Pembroke.

  • L’enumeració de títols, autors, personatges… fa que el lector de Firmin tingui ganes de fer una relectura d’aquests llibres (si ja coneix l’obra) o bé de llençar-se a l’aventura de llegir-lo per primera vegada?
  • Coincidiu amb les valoracions que fa Firmin sobre els autors i obres que esmenta?
  • Sam SavagePerò potser que provem d’escapar-nos del món del llibre i la lectura, i que ens centrem en la figura de Firmin, el protagonista d’aquesta novel•la.

    Ell és una rata. Però una rata diferent. I aquesta diferenciació, tot i que en un inici li fa creure que potser és un ésser privilegiat i que la seva existència està lligada a un destí (tot relacionant la pròpia vida amb la dels personatges que ha llegit), a la llarga el fa ser conscient de que no pertany al món que ansieja: el dels humans. Aquesta certesa, que a primera vista podria semblar-nos òbvia, per a ell, quan ho descobreix, li resulta dolorosa.

  • Quan Firmin és conscient del seu físic, es considera un monstre. Creieu que aquesta caracterització de monstre com allò que és diferent va més enllà del simple aspecte físic?
  • Veieu alguna relació amb alguna altra obra de la literatura universal? Potser es podria establir alguna comparació amb La metamorfosi, de Kafka?
  • VÍDEO. Firmin de Sam Savage.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    4 comentaris

    Personatges d’estiu III

    Avui vaig a compartir amb vosaltres una intimitat, però heu de saber que ho faig perquè he perdut una juguesca on la penyora era explicar-vos aquesta petitíssima aventura que em va fer sentir com una nena petita, petita, petita. Així que som-hi:

    Un matí, tornant de la parada de l’autobús escolar, a l’alçada de Cardenal Reig amb Pintor Tapiró, vaig trobar-me cara a cara amb en Quim Monzó. Em vaig quedar tan sobtada que segurament vaig reaccionar físicament d’alguna manera i ell ho va notar i va fixar en mi els seus inabastables ulls blaus. Durant uns instants, la meva mirada va ser tot el que ell va veure, perquè anàvem caminant de front l’un vers l’altre. Imagino que va quedar parat, perquè el mirava incrèdulament, descaradament, sense poder separar la meva vista del seu rostre. La història es va acabar, com és natural, en el mateix moment en què ell va passar pel meu costat, enduent-se la meva teòrica possibilitat de reaccionar com una persona adulta. I jo, com us podeu imaginar, em vaig girar per a quedar-me palplantada com una tomaquera seca mentre l’observava caminar carrer avall.

    I com que això va passar una setmana després de pujar aquí el seu vídeo, (“La xerrameca dels personatges”, espero que us l’hagueu mirat) la persona maliciosa a la qui estic pagant el deute al escriure això, em suggereix que puc penjar-hi un altre. I dic jo que pot ser una altra vegada d’ell, a veure si a la segona oportunitat ho faig millor, o d’en José Miralles (periodista, ex-director de RNE, “El patio de las ocas”), d’en Carmelo Gómez (actor, “Secretos del corazón”) o d’en Josep María Pou (actor, director i traductor de texts teatrals “La cabra o Qui és Sylvia”), no? Per tant, ja ho sabeu, aquests seran els propers protagonistes dels meus vídeos. I ja podré morir feliç!! Però potser no, potser fora massa pel meu cor conèixer-los tots quatre de cop i volta.

    Ara, però, us toca a vosaltres fer feina. Expliqueu-nos com va anar la vostra trobada amb aquella persona a la qui admireu, tan important i especial per a vosaltres. Com va ser, si vareu poder arribar a parlar-hi, on éreu, etc. No cal dir que pot ser real o imaginària, millorada o en versió reduïda. Ja sabeu que quan escriviu sou com un déu que tot ho pot, la mà creadora que inventa i fa veritat allò que només existeix dins de la vostra ment, no ho oblideu. I aquí trobareu ulls ansiosos de llegir-vos.

    Mare osa protegint del fred

    La imatge està relacionada amb el vídeo d’avui i és una mare osa protegint del fred els seus cadells. I el clip segueix aquesta línea tendra que vosaltres, amb els vostres escrits, li esteu donant a aquest bloc darrerament. I el penjo avui perquè no és el dia de la mare ni cap festa similar i no teniu els sentits embotats amb el tema. Tanqueu l’anunci des del principi, si no, no podreu veure bé la traducció. Desitjo que us agradi.

    Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies.

    VÍDEO. “Mamma”, per Il Divo.

    Per veure el vídeo: Il Divo Mamma.

    Mercè Rey.
    Taller d’escriptura creativa curs 2008-2009.

    7 comentaris

    Festa de la Música

    La Festa de la Música va néixer a França el 1982, a partir d’una iniciativa del Ministre de Cultura, Jack Lang. El concepte bàsic del qual es partia era enfortir la convivència ciutadana i la cultura democràtica a partir de la música. Es va convidar artistes professionals i amateurs a sortir al carrer i a oferir gratuïtament la seva música en la via pública.
    Festa de la Música
    Actualment aquesta celebració es realitza anualment i de manera simultània a totes les nacions europees i convoca a més de 120 països del món i 250 ciutats sobre els cinc continents, en un encontre fraternal que transcendeix les fronteres establertes per Estats, credos, ètnies, territoris, estrats socio-econòmics i cultures…, per viure i gaudir del llenguatge universal de la música el 21 de juny, el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any.

    Com a creació artística, la música és el mitjà ideal per expressar el que l’individu estableixi en relació amb si mateix i el seu entorn. És el vehicle sonor per “donar forma tangible a les coses intangibles”. La música constitueix una construcció cultural humana i significativa, tan diversa com la cultura al món. Per aquesta raó, no hi ha músiques pitjors ni millors, sinó diferents en contexts socioculturals diferents.

    La música pot ser considerada com un bé d’ús social. Per mitjà d’ella podem conèixer, comparar i comprendre la naturalesa humana de l’individu i de la societat en qualsevol època i cultura. La música no només és un reflector de la cultura si no que és una expressió cultural que hereta el més important i significatiu de la cultura.

    MÉS INFORMACIÓ. Dia de la música

  • Vilanova i la Geltrú
  • Barcelona
  • Espanya
  • Europa
  • VIDEO. Gràcies per la música!!!

    DIGUES LA TEVA

    Creiem que la celebració d’aquesta festa del dia 21 de juny és un bon motiu per plantejar-nos aquestes dues preguntes:

  • Quina és la meva relació amb la música?
  • Què m’aporta la música que la vida mateixa no m’ofereixi?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    4 comentaris

    On ens agradaria anar de viatge?

    On anem? La biblioteca ofereix una guia de lectura on apareixen els títols de les guies de viatge que han arribat com a novetat per aquest estiu.

    Oviedo?…, San Petesburgo?…, Rajastán?…, El Caire?…, Alaska?…. És veritat que marxar de vacances viatjant per tot el món és el que desitjaríem tots, però la realitat és una altra. Aquesta guia vol oferir, a part d’un possible destí estival, negocis o treball, la descripció de diferents paisatges, ciutats i països on qui sap podríem anar-hi aviat.

    La lectura és una magnífica eina per viatjar sense moure’ns de casa o il·lusionar-se en aquell destí que algun dia podrem visitar. I per què no?, conèixer el proper país o ciutat que marxarem molt aviat, quan ens deixin lliures i agafem les vacances!

    Ja s’acosta l’estiu, les vacances, el temps lliure; només ens queda escollir quin viatge ens agradaria fer i començar a planificar-ho…, per aquest any o per quan ens vingui bé fer-ho.

    DIGUES LA TEVA

    Ara no es tracta si viatgem aquest estiu o si ens quedem a casa, pensem on ens agradaria anar o si hem estat en algun indret que volem recomanar.

  • Quin lloc del món, d’Europa, d’Espanya o Catalunya recomanaríem a altres persones per visitar o anar de vacances aquest estiu?
  • Ens voldríeu explicar la vostra experiència en el país o ciutat que millor record teniu i més us va agradar?
  • Si sou afortunats i marxeu de viatge, ens agradaria conèixer el país o ciutat que aneu a visitar i per quina raó heu escollit aquest destí?
      • Botó guia

    Descarrega’t la nostra guia:

    Guies de viatge 2009

    VÍDEO. Platja de sorra negra a Tahití.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    5 comentaris

    El director que mai va tenir un fracàs

    Su obra, su época. William Wyler El director William Wyler (1902-1981) era odiat per molts dels seus explotats actors, i també pels executius preocupats pel pressupost, a causa dels seus meticulosos mètodes de treball, que li van valer el sobrenom de Noventa-Tomas-Wayler. Tanmateix, molts dels actors que es queixaven de la seva tirania al plató van tenir després que donar-li les gràcies pels catorze Oscars que van guanyar interpretant els seus films. El mateix va rebre tres premis de l’Acadèmia sobre una xifra rècord de dotze nominacions, i també va ajudar els caps dels estudis a col·locar sobre les seves xemeneies uns quants Oscars més.

    Durant la seva llarga i fructífera associació amb el productor independent Samuel Goldwyn, Wyler es va convertir en un director de projectes de prestigi, sovint adaptant obres de teatre dels dramaturgs més importants de la seva època. En un esforç per mantenir-se fidel a les peces que filmava, va ser pioner en l’ús de l’enfocament en profunditat, la qual cosa li permetia omplir els seus fotogrames de vida. L’impacte emocional era el nom del joc de Wyler i la seva col·laboradora més efectiva va ser Bette Davis, memorable en Jezabel, La carta i La lloba.

    William WylerWyler va aconseguir formidables assoliments en gèneres dispars, culminant amb la multioscarizada Ben Hur, després de la qual la seva carrera va iniciar el declivi. La reputació del cineasta va decaure en els anys seixanta com a resultat del que alguns crítics van veure com una actitud erràtica en l’elecció de temes i una creixent tendència a la pompositat.

    Molt pocs directors a la història han fet tantes pel·lícules tan enormement respectades, plenes de decisius moments emocionals i de grans interpretacions com William Wyler.

    El llibre Su obra, su época. William Wyler d’Ángel Comas està disponible com a novetat aquesta setmana a la biblioteca.

    MÉS INFORMACIÓ. Filmografia de William Wyler a la biblioteca.

  • Ben Hur
  • Como robar un millon y…
  • La Heredera
  • Los mejores años de nuestra vida
  • Vacaciones en Roma
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Personatges d’estiu II

    Hola de nou! Aquí la Mercè Rey retransmetent en directe des de la platgeta, amb un refresc gelat a la mà. Renoi, que bé que s’hi està. Si voleu venir, cap aquí falta gent!!

    Us explico: Dilluns dia 1 de juny varem fer una petita reunió extra a la Biblioteca per tal de fer la darrera entrega de deures corregits dels qui encara n’havien seguit fent i per entregar el diploma al Josep, que s’havia quedat sense el seu quan va tenir lloc el comiat oficial del taller. Així que ara ja puc descansar.
    Bé, fora bromes i com podeu comprovar, no he pogut resistir-me de penjar una foto de grup. Evidentment, no hi ha tothom, però ja que som tan poquets, estem molt ben avinguts. Es veu, oi?

    Els qui vulgueu aparèixer a la fotografia del proper curs, ja sabeu el que heu de fer: apuntar-vos quan surti la convocatòria. Us avisarem, no patiu.

    Dit això, a treballar! Avui escriureu un comiat, bo o dolent, tant és. Podeu dir adéu a algú que es jubila o, per exemple, podeu ser vosaltres qui marxeu de creuer perquè us ha tocat la grossa. Impressioneu-nos!


    Participants del taller d’Escriptura Creativa

    VÍDEO. Susan Boyle, subtitulat.

    El vídeo, en aquesta ocasió, està dedicat a la Sònia, que va descobrir aquesta cantant ahir mateix i realment va fer la mateixa cara que fa l’Amanda durant l’actuació. Si encara no coneixeu la Susan Boyle, aquest és el millor moment. I, si us interessa molt, a Internet hi ha penjat molt material sobre ella. Podríem escriure força sobre la seva història.

    Podeu veure el vídeo en aquest enllaç:
    http://www.youtube.com/watch?v=31yzafJerZk&feature=channel

    Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies.

    Mercè Rey.
    Taller d’escriptura creativa curs 2008-2009.

    8 comentaris

    Teràpies naturals

    La salut és un afer personal i col·lectiu, una manera de viure, i en molt bona part depèn de cadascú… La bona salut d’avui depèn moltes vegades de la salut que sembrem en els últims anys.

    Aquesta inquietud per aconseguir un benestar ha augmentat en els darrers anys i s’ha constatat un canvi de mentalitat més oberta davant les teràpies naturals, així com un increment important del seu coneixement i el seu ús.

    Una de les avantatges que estimen els usuaris de les teràpies naturals és que ofereixen un tracte global en la condició humana de la persona i permeten la curació anímica i física de la persona.

    Tot i la seva creixent acceptació, a vegades les informacions que en disposem són confuses i existeixen dubtes sobre l’elecció de la teràpia més adequada en cada cas: medicina tradicional xinesa, acupuntura, massatge, homeopatia, fitoteràpia, flors de Bach, etc.

    Josan Ruiz, Director de Cuerpomente

    Amb la intenció d’aclarir incerteses, Josan Ruiz, director de la revista Cuerpomente, el proper 11 de juny oferirà una xerrada a la biblioteca per explicar-nos les avantatges d’aquests sistemes de curació, aconsellar-nos com elegir el més adequat en cada un dels casos i com poden complementar la medicina convencional.

    Les places són limitades.

    DIGUES LA TEVA

  • Creus que les teràpies naturals i les medicines alternatives són realment eficaces?
  • Cal regular els centres i els professionals que actualment apliquen teràpies naturals?
  • Creus que les teràpies naturals s’han d’incorporar en el sistema sanitari?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Pàgina Següent »