Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2009

27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Cartell del Saló del Còmic de BarcelonaA partir d’aquest divendres 29 de maig i fins el dilluns dia 1 de juny, a la Fira de Montjuïc se celebrarà el 27è Saló del Còmic de Barcelona.

Enguany, la comunitat autònoma convidada al Saló és Galícia, i Brussel·les i Valònia hi tindran una presència molt especial. L’Oficina de Turisme de Bèlgica, Brusel·les i Valònia presentarà l’exposició “Cinc mirades al còmic belga”. Cal recordar que molts personatges coneguts de la història del còmic són d’origen belga com Tintín, Spirou, Lucky Lucke o els Barrufets. A més de l’exposició, el Saló del Còmic rebrà la visita de cinc autors belgues Denis Lapière, Tome, Janry, Philippe Francq i Philippe Goddin.

Una de les exposicions més esperades d’aquest any és la dedicada a Batman. El Saló donarà cabuda a una mostra que inclourà les pàgines originals del còmic dibuixades per l’artista Diego Olmos.

L’altre personatge central del saló serà Barack Obama. El president dels Estats Units s’ha convertit des de l’amic de Spiderman fins al protagonista del seu propi comic book.

Aquest any també hi haurà una exposició sobre el còmic i el món del futbol, “Vinyetes en fora de joc” on es podran veure pàgines originals i publicacions tan populars com Capitán Tsubatsa, Curro Corner, Eric Castel o Ronaldinho Gaucho.

I si us agrada el còmic d’Esther, sabeu que hi trobareu l’exposició “Esther i els seus móns” sobre el còmic i la seva autora, Purita Campos

Per celebrar el 75è aniversari de Flash Gordon, el Saló exposa una selecció d’originals de l’obra d’Alex Raymond, datats a mitjans i finals dels anys 30. Una mostra que servirà per mostrar la vigència de la feina d’un dels grans dibuixants clàssics nord-americans del segle 20.

A la Biblioteca hi trobareu exposats, a la Sala Infantil i a Fonoteca, còmics relacionats amb els autors i personatges de còmic que es poden veure al Saló, així com obres d’autors que hi seran presents com a convidats.

Tots aquests còmics es poden agafar en préstec. Gaudiu-ne!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Júlia

Isabel-Clara SimóSón diversos els crítics que han considerat Júlia, la primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, com la seva obra més emblemàtica. No en va, en complir-se el vintè aniversari de la publicació d’aquesta novel·la, se’n va fer una edició revisada per la mateixa autora. I és que l’obra, al cap d’aquests vint anys de trajectòria, continua viva.
La novel·la presenta com a protagonista una dona forta que hom podria vincular a alguna de les poques heroïnes de la nostra tradició literària –potser caldria recórrer a alguns personatges rodoredians-. Però a més, ens parla també d’una dona que, a mesura que avança per un món controlat per homes, esdevé cruel.

Porta de JúliaAquesta protagonista és el prototipus de dona treballadora que no es resigna a una vida de misèries, sinó que desitja, amb totes les seves forces, ser una senyora. Amb tots els privilegis i benestars que això comporta. I per aconseguir-ho posarà en marxa qualsevol tipus d’acció, fins que el destí li ofereix l’oportunitat de casar-se amb el patró.

El cas és que la novel·la obeeix a un repte llençat per Joan Fuster als escriptors valencians, i que la Isabel-Clara Simó va voler recollir: escriure sobre la Revolució del Petroli, la insurrecció popular esdevinguda a Alcoi el 1873. I el resultat ha estat Júlia, a aquestes alçades, un clàssic de la literatura catalana contemporània.

DIGUES LA TEVA

Júlia és un personatge fort, una dona, com hem indicat abans, que esdevé freda i calculadora per tal de sobreviure en el nou estatus en què es troba, aconseguit en casar-se amb l’amo de la fàbrica on ella treballava. Amb tot, malgrat aquesta ambició i egoisme, potser en alguns passatges de la història trobem ben arrelada la seva pertinença al món obrer.

  • Considereu que és així? Considereu que malgrat aquest posicionament que alguns crítics han qualificat de “cruel”, en realitat la protagonista no oblida el món del qual prové i intenta ser justa amb els treballadors?
  • Per altra banda, en aquesta lluita per controlar i dur les regnes de la casa, ara que n’és la mestressa, Júlia ha de comportar-se, en ocasions, amb una actitud farcida d’elements masculins.

  • Creieu que l’esterilització a què se sotmet per poder-se casar amb l’amo, és un símbol de castració que es reflecteix en el seu comportament posterior?
  • O pel contrari ja existien alguns trets peculiars en el caràcter de Júlia, com el fet de sentir fàstic vers el sexe? Una repugnància que, en el fons, potser col·labora a fer més senzilla la decisió d’abandonar el seu promès a canvi del benestar.
  • Sigui com sigui, la novel·la ens presenta una Júlia que té present, sempre i en tot moment, la imatge del pare. Un home mort a la presó per un crim que, suposadament, no ha dut a terme. Per tant, la pregunta és òbvia:

  • Trobeu coherent la reacció de Júlia al final de la novel·la? O tal volta us sembla excessiva?
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    2 comentaris

    Isabel Clara-Simó

    Isabel-Clara SimóD’origen valencià (neix a Alcoi el 1943), Isabel-Clara Simó viu a Catalunya i és una de les figures més populars de la literatura actual en català. És llicenciada en Filosofia i en Periodisme, i doctorada en Filologia romànica.
    La seva novel·lística, poblada de personatges complexos i de situacions conflictives, pretén retratar les diverses facetes de la “comèdia humana”. Per això ha estat una autora molt prolífica, amb una vintena de novel·les publicades fins al moment: Júlia, Ídols, El mossèn, La salvatge, La Nati, T’imagines la vida sense ell?, Raquel

    Ha obtingut diversos guardons literaris (Premi Víctor Català, Premi Sant Jordi, Premi Ciutat d’Alzira…) i reconeixements per la seva trajectòria: Premi de la Crítica dels Escriptors valencians (l’any 1985 i el 2004), i la Creu de Sant Jordi (1999).

    També ha treballat el relat curt (Històries perverses, Dones), la novel·la juvenil, l’assaig i el teatre, i és força coneguda en el camp del periodisme, sobretot arran dels seus articles d’opinió publicats en l’actualitat al diari Avui.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    Personatges d’estiu I

    Què passaria si tanqués de cop la porta? Si fes un “patapam” que es pogués sentir a la Xina? Hi hauria una sola persona que sortís a mirar-me? I si baixés al carrer i explotés per fi, i em possés a plorar i a xisclar al bell mig de la rambla? Algú s’atansaria a mi i m’abraçaria?
    No. És clar que això no passarà. Però és que ja no sé què fer per tal de matar aquesta buidor que m’omple. Aquest fred de l’ànima que em crema la sang. No sé què fer per aconseguir fugir d’aquesta maleïda fam de pell que em recorda contínuament que sóc dona. I que sóc una dona sola. Una dona menyspreada, trista i sola.
    Ell ha tornat a marxar. Arriba a casa, seu directament a taula sense dir ase ni bèstia, menja mirant-se el plat en silenci i amb prou feines ens desitja bon profit en aixecar-se per tal de fer la migdiada. Això és tot el que el veig, dia rere dia, sense valorar la vida que anem gastant tots els qui no som ell.
    Per la nit no és pas més fàcil. Arriba tard, quan la quitxalla i jo ja som al llit. Cada vegada més tard, penso que potser per tal d’assegurar-se que dormo.
    Si com a mínim pogués entendre per què ho fa. Si només em toqués una miqueta, ni que fos adormit (…)

    Cor solitari

    Hola a tothom. Com ja sabeu, sóc la Mercè Rey, conductora del Taller d’Escriptura Creativa del curs 2008/2009 que va acabar el proppassat dilluns dia 18. Però donat que vosaltres seguiu escrivint, doncs la Biblioteca i jo també hi som, com podeu veure.

    Esperem que a mesura que vagi arribant l’estiu i aneu tenint més temps lliure, us aneu passejant per les entrades que no hagueu vist fins el moment i les adorneu amb els vostres comentaris.

    Bé, a la feina!. Amb aquest petit text us convido a parlar de la soledat, com ens va suggerir en Joan. La vostra tasca serà continuar la història o explicar-la des d’un altre punt de vista (com per exemple la del marit). O, si ho preferiu, només comentar-la.

    MÉS INFORMACIÓ. Avui:

    - Us dono encantada la adreça del canal de l’Alejandro Herdocia, l’il•lustrador de la darrera entrada, ja que alguns de vosaltres me l’heu demanat:
    http://www.youtube.com/erdozia

    - Web interessant per als qui teniu obra escrita i voleu editar-la:
    http://www.edicionexclusiva.com/edicion.html

    VÍDEO. Breu estudi a l’entorn de la soledat.

    El vídeo d’avui està relacionat amb el tema que ens ocupa. Trobo que és una bonica paràbola.
    Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies.

    Mercè Rey.
    Taller d’escriptura creativa.

    24 comentaris

    Aules d’estudi

    Estudi nocturn
    Cada d’any quan s’acosta la fi del curs sorgeix la necessitat d’habilitar un espai d’estudi a les nits perquè els estudiants puguin preparar els exàmens finals, i les biblioteques públiques de Vilanova i la Geltrú ofereixen aquest servei amb l’objectiu de posar a l’abast dels joves uns espais idonis per a l’estudi en èpoques d’exàmens perquè tothom tingui un lloc on estudiar.

    Aules d’estudiÉs a dir, que si et resulta complicat fer-ho a casa perquè no pots concentrar-te, amb la calor, els crits del veí, el gos bordant… Deixa enrere aquest caos, agafa els apunts i vine a la biblioteca.

    Aquí hi trobaràs un ambient preparat per a l’estudi, amb taules àmplies i il·luminació òptima, en el qual regna el silenci.

    Ja sabem que algunes vegades, estudiar sols se’ns fa una muntanya, per això, el millor és estar amb altra gent que també li toqui estudiar. Això sempre anima. Ah, i també pots fer amics…

    A més a més, estaràs envoltat de llibres, així que, si tens cap dubte, disposaràs d’eines per resoldre’l. I no oblidem que ara totes les biblioteques tenen WI-FI, vaja que si no respons a les teves preguntes és perquè no vols.

    Enguany, a la Biblioteca Joan Oliva i Milà les aules d’estudi estaran en funcionament del 26 de maig al 14 de juny (ambdós inclosos), de les 21 hores a l’1 de al matinada, i de l’1 al 9 de setembre (ambdós inclosos), de 21 a 24 hores.

    DIGUES LA TEVA

  • Valores necessari aquest servei?
  • Creus que l’espai reuneix les condicions per a l’estudi?
  • L’horari i els dies d’obertura s’adapten a les teves necessitats?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Faraday

    Festival de Música Independent

    Ja tornem a ser-hi, ja s’apropa l’estiu, la platja, la calor, i aquelles sensacions que ens fan saber que ja arriben els concerts musicals a l’aire lliure. Un d’ells inexorablement des de fa 5 anys és el Festival de Música Independent de Vilanova i la Geltrú: el Faraday.

    The Divine Comedy encapçala el cartell per l’ edició de 2009 del Faraday Festival, que també tindrà la presència de Joe Crepusculo, Extraperlo, els australians The Lucksmiths, Ipso Facto, Manel, The New Raemon i Half Foot Outside.

    En aquesta edició participarà també el grup vilanoví Biscuit i la nova formació local It’s not not o The Queen Machine. Altres grups musicals que participaran i menys coneguts que els anteriors són: The Leisure Society, Ipso Facto o Bestia Ferida.

    Com a novetat, el festival es clourà amb una gran festa, diumenge a la tarda, a la platja del Far amb actuacions musicals i d’entrada gratuïta per arrodonir aquest intens cap de setmana de música independent a la nostra ciutat.

    Si volem assistir-hi, no perdem més temps, a partir del dilluns, 1 de juny ja tindrem les entrades disponibles d’un dia per aquest festival que vol consolidar-se com un esdeveniment internacional de referència. Les entrades per abonaments, tots els dies del festival, ja fa unes setmanes que es van posar a la venda.

    El festival tindrà lloc el 3,4 i 5 de juliol al Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú. No hi falteu!.

    MÉS INFORMACIÓ. Programes i Entrades.

    http://www.faraday.tv/

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mario Benedetti

    Mario BenedettiMario Benedetti (1920-2009), uns dels escriptors més prolífic i versàtil d’Iberoamèrica, ens va deixar aquest diumenge a Montevideo després d’una llarga malaltia intestinal que patia des de feia temps.

    Poeta, narrador, dramaturg i assagista, Mario Benedetti va néixer en Pas dels Toros (Uruguai) i posseïa una extensa obra amb més de vuitanta títols, com El amor, las mujeres y la vida, La tregua o Bastidas. A més, artistes de la música com Joan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Rosa León, Pedro Guerra i Nacha Guevara, entre altres, van posar música a la lletra dels seus versos.

    La seva última obra publicada, el llibre de poemes Testigo de uno mismo, va ser presentada a l’agost de l’any passat. En aquesta obra era conscient que s’acostava el final de la seva vida, a la vegada que insistia en la soledat sense la seva estimada Luz, la seva dona durant molts anys, desapareguda a l’any 2006… Acontece la noche y estoy solo, cargo conmigo mismo a duras penas, al buen amor se lo llevó la muerte, y no sé para quién seguir viviendo.

    Actualment, Benedetti estava treballant en un nou llibre de poesia el títol provisional de la qual és Biografia para encontrarme.

    El seu treball va merèixer el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana en 1999 i, dos anys després, un cop superat un problema de cor, també va rebre el Premi iberoamericà José Martí i, en 2005, el Premi Internacional Menéndez Pelayo. Significat amb l’esquerra llatinoamericana, Benedetti va rebre la condecoració com Doctor Honoris causa per diverses universitats espanyoles.

    MÉS INFORMACIÓ. La seva obra a la biblioteca…

    En poesia:

  • Canciones del que no canta.
  • El Mundo que respiro.
  • Inventario tres poesía completa 1991-2001.
  • Poesía con los jóvenes.
  • En narrativa:

  • El cesped y otros relatos.
  • Historias de París.
  • Memoria y esperanza un mensaje a los jóvenes.
  • VÍDEO. La poesia de Mario Benedetti.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Grafologia

    Signatura

    La Grafologia es una ciència o tècnica de la psicologia que ens permet fer un retrat o perfil acurat d’una persona, analitzant i estudiant la seva forma d’escriure.

    Per realitzar un bon informe grafològic el millor recurs és un breu text manuscrit, de unes 15 ó 20 línias, espontani (no copiat) sobre un paper en blanc posat en una superfície plana. Es precís firmar-lo degut a que el text proporciona la informació sobre la personalitat més social, mentre que la signatura ens parlarà dels temes més profunds de la nostra personalitat.

    Un altre aspecte és el nombre de lletres per minut que la persona posa sobre el paper, això és relaciona amb el ritme de pensament de cadascun i la velocitat amb que reacciona davant estímuls externs.

    La direcció de les línies depèn de l’estat d’ànim en el moment en el que fem l’escrit. Si s’escriu amb línies ascendents, es que es té una actitud vitalista, optimista i alegre.
    Si per contra s’escriu amb línies descendents s’entén que pot tenir una situació de decaiguda, cansament o disgust. Finalment, les línies horitzontals ens indica que estem davant una persona realista, amb caracter ferm i que no es deixa portar ni per l’entusiasme ni pel desànim.

    La signatura es la representació d’un mateix. Les que són llegibles generalment indiquen unes persones obertes i transparents, les que no ho son ens transmeten la sensació que volen mantenir la intriga en quan a la seva persona.

    La biblioteca realitzarà el taller Grafologia: què amaguen les nostres lletres? a càrrec de Francina Alsina, i ens agradaria que des d’aquest bloc ens comentéssiu si alguna vegada us han llegit la vostra escriptura o signatura, i si ha sigut així, que us va semblar el diagnòstic?, ens hem de creure a cegues els que ens diuen els grafòlegs?.

    VÍDEO. La escriptura d’un assassí analitzada per Francina Alsina.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Apocalypse Now: 30 anys

    Marlon BrandoCom passa el temps…, ja fa 30 anys que vam poder gaudir d’una pel·lícula que va marcar una època i on es reflecteix la guerra del Vietnam com mai desprès de tots aquests anys s’ha tornat a repetir amb aquesta intensitat.

    El rodatge d’Apocalypse Now (1979), basat en la novel·la de Joseph Conrad: Cor de la foscor, es va dur a terme a finals de la dècada del setanta i el seu director, Francis Ford Coppola, no es podia imaginar realment el que estava fent; va dir: “No es un film que hable de Vietnam, es Vietnam”.

    Inicialment el paper de protagonista pel rodatge que s’havia de fer a Camboya va ser Hervey Keitel per interpretar el paper de Willard però es va canviar per Martin Sheen.

    El rodatge va estar ple d’entrebancs que es van anar superant: Martin Sheen va estar a punt de tenir un brot psicòtic mentre rodava el film i a poc de començar va aparèixer un tifó que va destrossar els set de filmació i que va ser aprofitat per Coppola per rodar una escena de la pel·lícula.

    Altres protagonistes del film van ser Dennis Hopper, que va ser escollit per Coppola a pesar de tenir problemes amb les drogues i estar passant uns dels pitjors moments de la seva vida i Marlon Brando que va dur a terme la magnífica interpretació de Kurtz. Aquest últim va aparèixer a Camboya amb molts problemes psicològics: no estava a gust amb el seu físic (s’havia engreixat enormement) i no acceptava el guió que se li havia assignat.

    Cartell original de la pel·lícula

    Coppola, que va arribar a la desesperació perquè havia posat la garantia dels seus diners a la productora i no aconseguia finalitzar en els plaços previstos, va culminar el seu treball rodant l’escena final on es troben Marlon Brando i Charlie Sheen en la foscor, oferint el perfil psicològic desitjat al personatge de Kurtz.

    Apocalypse Now per com es va rodar i pel que va significar en el seu moment ha estat considerada una obra mestre del cinema, del que fa ara 30 anys del seu rodatge.

    Aquesta pel·lícula podeu gaudir-la en vídeo a la biblioteca i sortirà aviat en format DVD com a novetat en el seu fons. Reserveu-la!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Chaplin

    Chaplin

    Charles Chaplin (1899-1977) va tenir una vida de novel·la. Des dels seus inicis al teatre d’Anglaterra fins als projectors de Hollywood, i a la fi de la seva vida retirada a Suïssa, Chaplin sempre va ser fidel a ell mateix i als seus compromisos cívics i morals.

    Sam Stourdzé, comissari de l’exposició Chaplin en imatges repassa una carrera excepcional d’aquesta veritable estrella del seté art. A través d’una rica iconografia, imatges insòlites d’objectes Chaplin i les obres de vint artistes contemporanis, aquest volum ens ofereix una visió única del genial actor i realitzador.

    Aquesta obra gràfica dedicada a Charles Chaplin està disponible com a novetat a partir d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.
    No t’ho perdis!

    DIGUES LA TEVA

    Chaplin per Sam StourdzéTots hem gaudit amb les pel.lícules de Charles Chaplin, ens ha fet riure mentre compartim les seves històries però sempre hi ha pel·lícules que ens han agradat més que altres. Que us sembla si em parlem?.

  • Quina es la vostra pel·licula favorita de Charlot?
  • Què us agrada més i menys del cinema que ens va oferir Chaplin?.
  • Quina opinió teniu del paper de Charles Chaplin en els inicis setè art?.
  • Amb quin actor contemporani el compararíeu?.
  • VÍDEO. Un somriure amb Charlie Chaplin.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    6 comentaris

    Pàgina Següent »