Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: - L’OLIVA NEGRA

Praga Mortal, Philip Kerr

BANNER-560

Philip Kerr, l’autor

Philip Kerr va néixer a Edimburg el 22 de febrer de 1956. Va estudiar dret a la Universitat de Birmingham entre 1974 i va obtenir un màster en lleis en 1980. La major part dels seus estudis la va fer en alemany, i va ser quan va començar a interessar-se per la història alemanya del Segle XX i, en particular, dels nazis.

Va treballar com a redactor publicitari per a diverses companyies, entre elles Saatchi & Saatchi. Va passar la major part del seu temps en publicitat investigant una idea que havia tingut per a una novel·la sobre un policia amb base a Berlín l’any 1936.

Philip-KerrDesprés de diversos viatges a Alemanya, i una gran quantitat de passejades pels carrers medievals de Berlín, el 1989 va publicar la seva primera novel·la Violetes de Març (March Violets), obra amb la qual va iniciar una sèrie de thrillers històrics ambientats a l’Alemanya nazi coneguda com “trilogia berlinesa” (també anomenada Berlin Noir), i protagonitzada pel detectiu alemany Bernhard “Bernie” Gunther.

La resta de la seva obra acostuma a ser novel·la negra o policíaca, i s’ambienta en diferents èpoques, fins i tot futures, com ara Una investigació filosòfica (A Philosophical Investigation).

El 2009 va obtenir el III Premi RBA de Novel·la Negra, per Si els morts no ressusciten, la història de la qual transcorre en un Berlín en ple apogeu del nazisme, poc abans de les Olimpíades i la II Guerra Mundial. Aquest títol forma part de la “sèrie Bernie Gunther”.

També ha escrit tres novel·les centrades en l’intricat ambient del futbol: Mercado de invierno, (2014), La mano de Dios (2015), Falso nueve (2018).

A més d’escriure per al Sunday Times, Evening Standard i New Statesman, ha publicat novel·les orientades al públic juvenil, signades sota el nom de PB Kerr, en la sèrie “Els fills de la llum” (Children of the Lamp), com L’enigma d’Akenatón, El geni Blau de Babilònia o La cobra rei de Katmandú.

Ha viscut a Londres, amb la seva dona, l’escriptora Jane Thynne i els seus tres fills, fins a la seva mort a conseqüència d’un càncer el 23 de març de 2018.

escritor-philip-kerrPer saber-ne més…

Praga mortal, el llibre

En un Berlín fosc, aclaparat per la guerra i meravellosament descrit per Kerr, l’atribolat i sempre cínic Gunther sobreviu com a detectiu de la policia berlinesa.

praga mortalLa novel·la, que segons el propi autor s’anava a titular L’home amb el cor de ferro, ens ofereix el retrat convuls de l’Alemanya d’abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. En una sola obra es donen cita la història, una recreació de la situació desesperada de Berlín el 1941, la recrudescència de l’assetjament als jueus, el perfil d’un esgarrifós jerarca nazi com Reinhard Heydrich, els actes de sabotatge empresos pels moviments de resistència txecs, i la ficció: un cas d’assassinat amb tocs d’Agatha Christie i John Dickson Carr, i el romanç tràgic de Gunther amb una dona de vida alegre.

Ens trobem al setembre de 1941. Encara commocionat per les execucions en massa de jueus de que ha estat testimoni en el front oriental, Bernie Gunther torna a un Berlín que pateix els estralls de la contesa: racionament d’aliments, apagades, florida del mercat negre, bombardejos de la RAF… La població jueva ha estat obligada a identificar-se cosint-se un estel de David a la roba i comença a ser despullada dels seus drets. Terroristes txecs sembren el pànic en resposta a l’establiment pels nazis del Protectorat de Bohèmia i Moravià, al capdavant del qual està Reinhard Heydrich. A sobre, un assassí en sèrie que opera a les estacions de tren ocupa les primeres pàgines dels diaris.

Bernie Gunther mal parlat, desafiant, cínic i poc amant del poder, un personatge fascinant i ple de contradiccions que no perd el seu impuls vital i de vegades suïcida, es reincorpora al seu lloc com a comissari d’Homicidis de la Kripo, la policia criminal de Berlín. Mentre investiga l’assassinat d’un ferroviari holandès que podria estar relacionat amb un dels líders de la resistència txeca més buscats per les autoritats alemanyes, coneix la glamurosa Arianne, amb la qual inicia una relació apassionada.

No obstant això, tot queda en suspens en ser reclamat pel propi Reinhard Heydrich, recentment nomenat Diputat Reich-Protector de Bohèmia i Moràvia, per passar un cap de setmana a la seva residència al palau Panenské Břežany amb alts comandaments de la SS i el SD.

oliva 300-loguilloHeydrich el vol al seu costat per protegir-lo, ja que tem per la seva vida. Tot i això és un dels seus ajudants Albert Kuttner, qui és assassinat. Gunther, encara trontollant per les seves experiències de participar en assassinats jueus a Ucraïna, s’identifica amb l’angoixa de Kuttner per ser testimoni d’atrocitats similars a Letònia. Si haver de confraternitzar amb individus als que detesta profundament no fos suficient càstig, l’aparició del cadàver de Kuttner l’obligarà a prendre les regnes d’un cas summament complex, ja que l’habitació de la víctima estava tancada per dins i no eren pocs els desitjosos de veure-li abandonar aquest món.

Vigilat de prop pel temible amfitrió de la casa, que no acceptarà un fracàs i al qual la recerca i captura d’un líder de la resistència txeca té molt alterat, Gunther donarà inici als interrogatoris entre tots els nazis d’alt rang a Praga, uns alts comandaments gens acostumats a retre comptes per seus actes. Un punt positiu per a l’escriptura de Kerr és que no els retrata com un tot homogeni, sinó que revela els personatges i els trets individuals.

Paral·lelament, les connexions de la seva estimada Arianne amb les cèl·lules clandestines txeques prometen costar-li la vida si aconsegueixen vincular-la a ell. Massa camps de mines de sortejar per a un sol home, per astut i cínic que sigui.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

IMG_20180503_182754

Els clubaires de L’Oliva Negra s’acomiaden fins al curs vinent! Bon estiu!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

P de Perill, Sue Grafton

BANNER-560

El passat dijous 5 d’abril, els clubaires de l’Oliva Negra van trobar-se a la biblioteca per comentar la lectura d’aquest darrer mes: P de Perill, de l’escriptora nord-americana Sue Grafton.

Sue Grafton, l’autora

Sue Taylor Grafton va néixer a Louisville, Kentucky, el 24 d’abril de 1940.

sue-graftonEls seus pares eren gent intel·ligent, molt cultes, fills de missioners presbiterians que vivien a la Xina i ells parlaven i entenien xinès i llegien molt.

El seu pare era molt treballador, un advocat alcohòlic, a qui li encantava la novel·la negra i va publicar-ne tres sense èxit. La seva mare era molt depressiva, i es medicava a si mateixa, cosa que no va ser bona per a ella. L’autora va créixer amb la llibertat que li van donar uns pares que no la supervisaven i immersa en els mons que li proporcionaven les seves lectures.

Va graduar-se a la Universitat de Louisville, on va obtenir el títol en Literatura anglesa i diplomatures en humanitats i belles arts. Als 18 va començar a prendre seriosament l’escriptura, va acabar la seva primera novel·la als 22 (les dues primeres novel·les que va escriure no eren de misteri), però no va ser fins a cinc anys després que publicaria la quarta, Kezia Gane (1967), després de guanyar un concurs. De les set primeres només aquesta i la següent, The Lolly-Madonna War (portada al cinema en 1973) van ser publicades.

oliva 300-loguilloGràcies als diners que la Metro Goldwyn Mayer li va pagar per la cessió de drets de The Lolly-Madonna War, i farta d’un matrimoni que feia aigües (des de 1962 estava casada per segona vegada) i de feinetes ocasionals com a cambrera, recepcionista i secretària, va marxar a Hollywood amb els seus tres fills, Lee Food Carnes, Jay Schmidt i Jamie Schmidt) i un gat.

Va treballar a Hollywood durant 15 anys realitzant guions per a programes i telefilms, incloent la premonitòria adaptació de diverses novel·les d’Agatha Christie. A l’octubre de 1978 es va casar amb el també escriptor Steven Frederick Humphrey.

Llibretista d’innombrables telefilms i capítols de sèries, el 1979, després d’un “amarg divorci i lluita per la custòdia dels fills”, mentre imaginava “diferents formes d’assassinar el seu ex marit” va concebre el seu alfabet del crim.

Ha rebut importants premis com el “Christopher Award” pel guió per a televisió de Walking Through the Fire el 1979, el “Mysterious Stranger Award” el 1983, el “Shamus Award” el 1985 i 1986 i, el “Anthony Award” en 1985, 1986 i 1987.

Va morir el 28 de desembre de 2017 a Santa Bàrbara, Califòrnia, a l’edat de 77 anys, després de dos anys lluitant contra el càncer.

WJAXYKRM4NFWJNQI2RBL5LRYDMPer saber-ne més…

P de Perill, el llibre

Ningú pot explicar-se per què Down Purcell, un prestigiós especialista en medicina geriàtrica de Santa Teresa (Califòrnia), porta desaparegut des de fa nou setmanes i ningú, excepte la seva exdona, Fiona, havia mostrat el menor interès a donar avís de la seva desaparició.

Purcell està aparentment molt enamorat de Crystal, la seva segona esposa, una ex ballarina de striptease. Però el curiós és que és Fiona, la seva primera esposa, qui contracta a Kinsey Millhone, convençuda que, en realitat, Purcell volia fugir de Crystal.

570eceba5313c0c3458b4567.__grande__La lògica de les pistes convidaven a seguir un itinerari simple, i el nom propi no és un altre que el de Crystal, l’actual cònjuge de Purcell, una noia de fosc passat com a ballarina de striptease.

Però deu anys com a detectiu privat, i dues dures experiències de divorci a l’esquena, són suficients per a Kinsey Milhone per intuir que el cas de la desaparició de Down Purcell comporta moltes complicacions afectives.

Està Fiona despitada o, per contra, ansiosa de rebre el quantiós diners de l’assegurança del seu marit? Tindria alguna cosa a veure les estranyes conductes sexuals de Down Purcell per explicar l’estrany llaç que li unia a Crystal? La detectiu no triga a esbrinar que hi ha una altra possibilitat: s’ha esfumat Purcell per eludir algun compte pendent amb la justícia?

Cap de les peces encaixa en una lògica delictiva i el cas sembla esvair-se qual boira marina californiana. Durant la investigació, Kinsey coneix un dels germans Hevener, i s’il·lusiona pensant que pot haver novetats en la seva vida. El que ignora és que aquestes novetats són en realitat de molt diferent i amenaçadora natura …

I ja encetem la recta final del nostre Club de Lectura de Gènere Negre. El proper 3 de maig ens acomiadarem fins al proper curs, tot comentant Praga mortal de Philip Kerr.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Carter, Ted Lewis

BANNER-560

Els membres del club L’Oliva Negra, al llarg del darrer mes, han llegit un clàssic de la novel·la negra britànica: Carter, de l’escriptor Ted Lewis.

Ted Lewis, l’autor

L’escriptor britànic Alfred Edward Lewis, Ted per als seus amics, va néixer el 15 de juny de 1940 a Manchester, però va créixer a la ciutat de Barton-upon-Humber, mentre assistia al Col·legi d’Art de Hull a l’altre costat del riu Humber.

El seu primer treball va ser a Londres, en publicitat i després com a especialista en animació en televisió i pel·lícules (entre elles, el Yellow Submarine dels Beatles).

Ted_LewisDesprés del col·lapse del seu matrimoni, Lewis va tornar a la seva ciutat natal en la dècada de 1970.

Brian Greene, l’autor que més ha escrit sobre Lewis a Internet, parla del retrat que d’ell fan els seus vells amics i companys de col·legi. El d’un noi que podia ser angelical i encantador però que s’entestava obstinadament a ser vist com un tipus dur. Parla d’un dark angel, carregat de ràbia, turmentat per cruels episodis d’humiliació i entestat a no revelar a ningú el mínim indici de sofriment o debilitat.

Indissoluble del Lewis rebel i turmentat estava l’adolescent d’enorme sensibilitat artística, el pianista de jazz, el precoç dibuixant que aviat deixaria Barton-upon-Humber, la seva petita ciutat, per anar a Londres, igual que Jack Carter, a llaurar-se un futur professional.

Ted Lewis tenia tot just 30 anys el 1970, quan va publicar la que és sens dubte una de les millors novel·les de la història del gènere negre. Jack’s Return Home, posteriorment retitulada Get Carter després de l’èxit de la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Michael Caine, que va crear l’escola noir de crim britànic i va empènyer Lewis a la llista de best-sellers.

Cinc anys abans s’havia estrenat amb una obra d’inspiració autobiogràfica, All the Way Home and All the Night Through. Considerat bastant unànimement com un primer pas prometedor però immadur, el llibre havia passat sense pena ni glòria pel mercat editorial. oliva 300-loguilloFrustrat i disposat a convertir el seu segon esforç en un èxit de vendes, Lewis havia recorregut a la seva vella passió pels films policíacs de sèrie B i del seu coneixement del món de l’hampa londinenc per elaborar un llibre que aboqués el que ell necessitava comptar en un motlle de narrativa popular capaç d’atraure un bon nombre de lectors. I precisament així, aconseguir la seva maduresa com a autor.

Durant la dècada dels 70, hi va escriure set novel·les més, dues d’elles preqüeles dels esdeveniments de Carter. Els seus problemes amb la beguda i els seus freqüents períodes de depressió li van fer descurar la qualitat, donant com a resultat les seves dues obres més imperfectes (encara que en absolut menyspreables), Boldt (1976) i Jack Carter and the Màfia Pigeon (1977). A partir d’aquí, va venir el declivi.

El seu univers és negre i sense esperança, en un món poblat de criminals sàdics, de malfactors sense pietat, un món de night-clubs i de bars dominat per les pulsions violentes, el sexe i els diners. Un univers que el mateix Ted Lewis freqüenta assíduament portant-li a una mort prematura, als 42 anys, minat per l’alcohol.

ted-lewisPer saber-ne més…

Carter, el llibre

Després de vuit llargs anys absent i d’haver rebut la notícia de la mort del seu germà Frank, Jack Carter viatja a la seva ciutat natal al nord d’Anglaterra per descobrir què ha passat realment, convençut que Frank ha estat assassinat i que el suposat accident de trànsit en el qual ha mort no és més que un muntatge per enganyar a la policia i a ell.

9788494680908La versió oficial és que el seu germà ha mort al precipitar-se amb el cotxe per un penya-segat en un evident estat d’embriaguesa. I Jack sap que el seu germà no beu, ni faria mai una cosa així.

Enrere deixa els dos mafiosos per als quals treballa a Londres i la seva amant, Audrey, núvia d’un d’aquests per a més senyes, amb la qual planeja fugar-se aviat a Sud-àfrica abandonant-ho tot.

Al mateix temps que visita vells coneguts i molesta diversos personatges del crim organitzat local, Jack rememora la seva adolescència i joventut. D’aquesta manera, va descobrint al lector la complexa relació que va mantenir amb el seu germà i el fet que potser ell mateix no és més innocent que els tipus als quals vol donar caça.

Lewis ens desgrana una història amb dos germans, a través dels records de Jack, en la qual aviat ens queden clares les diferències entre tots dos i com un d’ells anava clarament encaminat cap a una vida poc o gens respectuosa amb la llei.

Una novel·la negra, molt negra, amb uns personatges extraordinaris, un ritme precís i vibrant.

Us deixem amb el tràiler de l’adaptació cinematogràfica de Carter, interpretada per Michael Caine l’any 1971: Un asesino implacable.

L’Oliva Negra es tornarà a reunir el proper 5 d’abril!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Els amants d’Hiroshima, Toni Hill

BANNER-560

La sessió de l’Oliva Negra del passat 1 de febrer va ser ben especial, ja que vam comptar amb la presència de l’autor del llibre que comentàvem. En Toni Hill, autor d’Els amants d’Hiroshima, ha compartit tertúlia amb els nostres clubaires.

Toni Hill, l’autor

Tot i el seu cognom anglès, l’escriptor Toni Hill (1966) és un barceloní de soca-rel. Segons la tradició familiar, que mai li ha preocupat gaire, Hill va ser un avantpassat que va arribar a Espanya a finals del segle XIX.

El seu pare explicava una història molt bonica d’un soldat anglès, que estava lluitant a França i que es va venir cap aquí. L’autor, menys romàntic, s’inclina a pensar que, si va creuar els Pirineus enlloc de marxar a Anglaterra, és perquè es tractava d’un desertor. Li sembla l’opció més probable.

Toni HillAbans de llançar-se i convertir-se en un escriptor d’èxit, Toni Hill va llicenciar-se en psicologia, però aviat es va adonar que volia una altra cosa. Durant més de deu anys s’ha dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits. Entre els autors traduïts per ell es troben David Sedaris, Jonathan Safran Foer, Glenway Wescott, Rosie Alison, Peter May, Rabih Alameddine i A.L. Kennedy.

Va fer un curs de novel·la a l’Aula de Lletres de Barcelona i va començar llegint manuscrits i decidint si havien de ser o no publicats.

oliva 300-loguilloDes de 2011 va decidir iniciar el seu camí com a novel·lista i està dedicat en cos i ànima a la novel·la negra. La seva trilogia de l’inspector Hèctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014).

Encara que el misteri de la desaparició de Ruth Valldaura està present al llarg de les tres novel·les de la saga, en cadascuna d’elles s’han anat investigant també altres casos policials que han tingut el seu principi i la seva fi. No serà fins a Els amants d’Hiroshima que Toni Hill dóna les claus i tanca completament el que va succeir.

En la seva última novel·la, Els àngels de gel (2016), ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica que penetra en els racons més foscos de la ment humana, alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Per a Hill, la geografia de la ciutat de Barcelona és un escenari on succeeixen les accions i on es mouen els personatges, no ha intentat fer un retrat de la ciutat.

Toni Hill 2_rodonaPer saber-ne més…

Els amants d’Hiroshima, el llibre

En una casa abandonada al camp i que ha estat ocupada, apareixen dos cadàvers entrellaçats. Com dos amants, junts fins i tot en la mort. Coberts per unes estovalles grogues amb flors. Aviat, l’equip investigador pensa que els cadàvers poden ser les restes de dos joves barcelonins que van desaparèixer fa set anys i dels quals no es va saber res. Es va pensar que un amic dels joves, clarament desequilibrat, els havia matat però ell mai ho va reconèixer i tampoc es van trobar proves que l’hi incriminessin directament.

els amants HiroshimaLa desaparició és un d’aquells casos no resolts que totes les comissaries guarden. Però l’aparició dels cadàvers dóna un gir a l’assumpte i el nou equip investigador, amb Hèctor i Leire al capdavant, faran el possible per, aquesta vegada sí, descobrir qui els va assassinar.

En una altra línia d’investigació paral·lela, encara que no oficial, Hèctor continua buscant el parador de Ruth, la seva exdona, desapareguda sense deixar rastre ara fa sis mesos. La investigació ara recau en l’inspector Dídac Bellver, que mai ha suportat a Hèctor i ara s’ha convençut que aquest és el culpable de la desaparició del seu ex-dona, gelós perquè aquesta l’abandonés per una altra dona.

El suport en aquest cas de l’agent Leire Castro s’ha fet realment inestimable per a ell. Dades inesperades i indagacions sobre nens robats durant la dictadura, els permetran entreveure les arrels d’aquella dolorosa desaparició.

En aquesta novel·la Toni Hill s’ha atrevit a anar més enllà, creant una estructura més complexa que altres vegades, però que alhora no complica seguir la trama, ja que juntament amb les dues investigacions que es duen a terme durant tota la novel·la, ens trobem que a l’inici de cadascuna de les cinc parts de què està composta, ens presenta un capítol del que ens imaginem és una investigació en la qual Salgado i Leire són els protagonistes i de la qual poc sabrem, més que els dos s’han posat d’acord en el que van a declarar i que sembla que no es va a ajustar totalment a la realitat. També hi ha moments en què es retrotreu al passat, a fa set anys quan van desaparèixer els morts.

Dues trames policíaques, que lligades a cruels successos, aniran avançant parelles al ritme d’una ciutat en crisi, plena de contrastos i contradiccions, que reclama impassible el seu paper protagonista.

I per acabar, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

IMG_20180201_173455 IMG_20180201_173504

L’Oliva Negra es tornarà a reunir el proper 8 de març!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

6è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva

generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres i La Mulassa, organitza el 6è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva.

A partir del divendres 26 de gener i fins al diumenge 18 de febrer de 2018 a la mitjanit (ambdós inclosos), podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant en l’assumpte Concurs NegreOliva i, en el correu, les dades de participació que s’inclouen en les bases. S’hi podran enviar tants microrelats com es vulgui, però només es podrà optar a un premi final.

Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura i, alhora, difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar-hi és a partir de 18 anys. Per Sant Jordi 2018, la biblioteca editarà un punt de llibre, que es repartirà entre els usuaris, amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

Bases de participació del Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva 2018

IMG_20160129_112640Tots tres guanyadors rebran una ruta cultural per a dues persones i, a més a més, també tots tres seran obsequiats amb un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat, La Mulassa i Llorens Llibres, de l’Editorial Alrevés i de Libelista.

Enguany, el jurat estarà format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

El veredicte es farà públic a partir del dia 14 de març a través del web, el blog i el facebook de la biblioteca.

Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2017

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Sé el que estàs pensant, John Verdon

BANNER-560

El club de lectura l’Oliva Negra comença l’any nou comentant la novel·la Sé el que estàs pensant, de l’autor nord-americà John Verdon. La sessió va tenir lloc el passat dijous 11 de gener.

John Verdon, l’autor

John Verdon diu que sempre va voler estar en un altre lloc, fer una altra cosa i, fins i tot, ser un altre.

Nascut l’1 de gener de 1942, sempre va voler ser escriptor, però abans de dedicar-s’hi, va treballar en diferents oficis en els quals no se sentia realitzat.

1386964825_013428_1386965182_noticia_normalVa desenvolupar una notable carrera com a escriptor publicitari a Nova York, on va treballar per a les més importants agències publicitàries durant uns embogits 32 anys. Potser per aquest motiu, va abandonar la seva professió, va estudiar fusteria i durant deu anys es va dedicar a fer mobles estil Shaker. Va moblar part de la seva casa i les dels seus tres fills amb mobles fets amb les seves pròpies mans i fins i tot va vendre mobles manufacturats per ell a botigues d’antiguitats.

oliva 300-loguilloQuan la seva dona Naomi va deixar el seu treball com a professora, van marxar a viure fora de la ciutat, a la zona rural de les Catskill Mountains, al nord de l’estat de Nova York. I, per primera vegada a la seva vida, Verdon va deixar de voler estar en un altre lloc. El món dolç i pacífic que la seva dona i ell van trobar era el que tots dos havien estat somiant.

Allà va començar a devorar llibres, de temàtica policial, negra, de misteri… les històries de detectius clàssics en totes les seves varietats, de Conan Doyle a Ross Macdonald o Reginald Hill. Però sobretot es va sentir fascinat per la forma mateixa, la mecànica de construir el crim amagat i exposar-la gradualment.

Amb el suport i ànim de la seva dona, decideix escriure per primera vegada una novel·la, Sé el que estàs pensant, aconseguint un gran èxit comercial i arribant a ser número u en vendes. A causa d’això, la seva editorial l’anima a seguir escrivint històries protagonitzades per Gurney i el 2011 va publicar la seva segona novel·la, aconseguint el mateix èxit. Des de llavors, no ha deixat d’escriure best-sellers.

john verdon_rodonaPer saber-ne més…

Sé el que estàs pensant, el llibre

Mark Mellery, un vell company de la universitat de David Gurney, que s’ha convertit en una mena de guru multimilionari pioner de l’autoajuda a l’estil de Paulo Coelho, li explica que ha rebut una carta que el convida a pensar en un número qualsevol, el qual apareix anotat dins del sobre que acompanyava la carta. Està espantat i li demana ajuda.

portada llibreDavant d’això, Dave Gurney tractarà d’ajudar-lo a resoldre aquest enigma.

Amb el pas dels dies, a Mark li arriben altres notes, amenaces en forma de poemes i fins i tot una segona invitació a aquell joc mental en què el remitent sembla saber novament quin número ha pensat.

Llavors, enmig de tant embolic, dubtes, misteri, hipòtesis, plantejament de teories i anàlisi de les notes, ocorre un assassinat que només confirma que el remitent de les cartes no només és un tipus que endevina números gairebé màgicament, sinó que també és un pertorbat assassí que només una ment ensinistrada com la de Dave Gurney pot aturar.

Com a personatge principal tenim a David. Al llarg de la història que ens narra la novel·la anirem coneixent la seva personalitat, la relació amb els seus familiars més pròxims, les seves penes i tragèdies, la seva infància i el partit que ha tret a una ment tan analítica com la seva, molt d’acord amb la professió que ha tingut fins fa poc, i que l’ha ajudat molt en el seu passat per resoldre una infinitat de crims i convertir-se en un dels millors policies però que, alhora com a impediment, no pot relegar a un segon pla i no és capaç de parar de pensar que tot és un enigma a resoldre.

Però, ¿qui és l’autor d’aquestes notes amenaçadores on s’endevinen el que pensen els receptors? Per què escull a qui tria? Com és capaç de saber el que pensen? L’explicació a aquesta última pregunta no sembla possible i és el detall que conquesta la ment inquieta de David Gurney.

Els clubaires ens tornarem a reunir l’1 de febrer per comentar Els Amants d’Hiroshima, de Toni Hill. I hi comptarem amb la presència de l’autor! Com podeu veure a la fotografia, l’any ha començat d’allò més animat en el nostre club de gènere negre.

foto Oliva Negra 11_01_18

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Día de perros, Alicia Giménez Bartlett

BANNER-560

En acostem a finals d’any amb una nova sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra. La trobada va tenir lloc el passat dijous 14 de desembre i, en aquesta ocasió, els clubaires van comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

Alicia Giménez Bartlett, l’autora

Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa (Albacete) el 1951 i va crèixer a Tortosa. Actualment està casada, té dos fills i dues netes, i des de 1975 viu a cavall entre Barcelona i Vinaròs. El segon cognom Bartlett ve del seu primer marit. Quan va començar a publicar encara estaven casats i la seva agent Carmen Balcells li va aconsellar afegir-lo al seu en previsió de les futures traduccions a l’estranger. I,
com gairebé sempre, l’agent no s’equivocava ja que l’autora està traduïda a 15 idiomes.

gimenez-bartlett--575x623Giménez Bartlett va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat de València i es va doctorar en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona.

L’any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit. El 1997 va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femenino Singular, de l’editorial Lumen, amb Una habitación ajena on, a través del relat de la vida de Virginia Woolf i la seva empleada de la llar, Nelly Boxal, apreciem els paral·lelismes i diferències d’aquestes dues dones.

Un any abans, la lectura de La jota de corazones de Patricia Cornwell la va motivar a iniciar una sèrie de novel·les policíaques amb la inspectora de policia Petra Delicado com a protagonista, que ha donat peu fins ara a onze obres de la saga. Aquesta sèrie li ha reportat diversos guardons, com el Premi Raymond Chandler el 2008, que anteriorment van obtenir John le Carré i John Grisham.

La “gran dama de la novel·la negra”, com se l’ha anomenat, explica que va pensar que aquest era un gènere en el qual es podien dir moltes coses i on l’humor, que per a ella és molt important, es pot incloure sense que passi res. Va provar i es va divertir moltíssim, però no havia pensat en cap moment continuar amb això. Era una prova amb la qual es va divertir i punt. Però l’editor li va dir, “¿i per què no continues amb Petra?” I va continuar.

oliva 300-loguilloEl 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre,una novel·la històrica sobre la vida de la guerrillera hermafrodita del maquis Teresa Pla Meseguer, àlies La Pastora, oculta en els boscos de Tortosa.

El 2015 li van donar el Premi Carvalhoper haver renovat la novel·la policíaca espanyola aportant una perspectiva femenina i feminista pionera en aquest àmbit”.

Va obtenir el Premi Planeta per la seva obra Hombres desnudos, en la qual dos personatges veuen canviar de forma dràstica les seves vides,que acaben creuant-se en el món de la prostitució masculina.

En l’acte de lliurament del premi va fer ostensible la seva fama de ser una persona políticament incorrecte que diu sempre el que li dóna la gana. Portava ben visible la paraula “merde” i confessa que, tot i ser una rebel·lia de col·legi, li va encantar veure la cara d’horror de les autoritats a mesura que s’hi anava acostant. Va pensar que ningú li podria robar aquella bona estona.

Alicia-Gimenez-BartlettPer saber-ne més…

Día de perros, el llibre

Ens trobem davant el segon cas de la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant el sotsinspector Fermín Garzón, caracteritzat per l’escassetat de pistes i amb un excepcional i gens agraciat protagonista caní.

Un home apallissat, no fitxat, sense cap tipus d’identificació, és trobat en un carrer de Barcelona i ha entrat en coma. Ningú pregunta per ell, ningú el reclama.

imgUna trucada alerta a la policia sobre un gos que porta diversos dies bordant sense parar, en un pis deshabitat.

A la casa en qüestió es troben amb un gosset mestís acanyat, llanut, negre i orellut, de potes curtes i tortes, però simpàtic i amb una mirada lúcida que de seguida crida l’atenció de Petra.

Sospitant que el seu amo pugui ser la víctima trobada malferida, a la inspectora se li ocorre la gran idea de ficar-lo d’amagatotis a l’hospital per intentar identificar-lo. La seva reacció no dóna lloc a dubtes: “Embogit, galvanitzat per la troballa, va començar a saltar i a emetre lladrucs alegres al voltant de llit de l’individu inconscient. Per fi, ja a dues potes, va veure el que sens dubte era el seu amo, Ignacio Lucena i va esclatar en gemecs de felicitat, mentre intentava llepar-li les mans”.

En honor a la seva lletjor li escullen el primer nom que els ve al cap, Espanto i quan Lucena mor, Petra rebutja la idea de deixar-ho a la gossera, primer perquè s’ha encapritxat amb ell i segon, perquè està convençuda que d’alguna manera els pot ajudar amb el trencaclosques.

La investigació comença partint del lloc on va ser trobat el cadàver del seu amo. Espanto els condueix a través d’un bosquet fins a un descampat on una dona, Valentina Cortés, ensinistra gossos per a defensa personal.

petraweb_principalgaleriaapaisadaElla és la primera d’uns quants personatges, que els dos policies es van trobant pel camí de la resolució de l’assassinat, tots ells formant part de l’enorme entramat que envolta el món dels gossos, entre d’altres l’atractiu veterinari Juan Monturiol, del qual Petra s’enamora o més aviat s’encapritxa, o Ángela Chamorro, la millor experta en gossos de tot Barcelona, que compta amb una llibreria especialitzada en animals i que de seguida enlluerna amb reciprocitat el cor de Garzón.

La troballa de la primera pista, un munt de diners amagats i les llibretes de la comptabilitat de Lucena, els dirigeix en principi cap al que sembla ser una xarxa de lladres de gossos de carrer, que els venen a les indústries farmacèutiques i hospitals, amb el cap de dedicar-los a l’experimentació.

Però segons van avançant en la investigació, es submergeixen en un assumpte més enrevessat i, si és que pot ser possible, més malvat i miserable.

Ens veurem de nou, ja al 2018, per comentar Sé el que estàs pensant, de l’escriptor nord-americà John Verdon.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Irène, Pierre Lemaitre

BANNER-560

El dia 9 de novembre va tenir lloc la darrera sessió del Club de Gènere Negre L’Oliva Negra. En aquesta ocasió, Irène de Pierre Lemaitre va ser el llibre que van comentar els clublaires.

Pierre Lemaitre, l’autor

Pierre Lemaitre va néixer a París el 19 d’abril de 1951. Sembla que va ser un nen ploraner. A estones feliç, però trist la major part del temps. Potser això es degui a que la relació amb la seva mare va ser complicada. Sovint, quan li pregunten per què sòl retratar mares difícils en les seves novel·les, contesta que al món hi ha mares bones, però cal trobar-les. De fet, Pierre Lemaitre va passar la seva joventut entre Aubervilliers i Drancy, a casa de familiars.

Va formar-se com a psicòleg i pedagog. Durant molts anys va exercir com a professor de formació professional d’adults, ensenyant-los literatura, cultura general i comunicació. Així va ser com va conèixer Pascaline, la seva dona, una bibliotecària que va ser alumna seva en aquelles classes. Ella el va animar a deixar-ho tot per escriure. Va ser qui va encendre la metxa.

Pierre-Lemaitre-rencontre-avec-le-Goncourt-2013Es declara un home tardà en tots els aspectes. Va publicar la seva primera novel·la als 56 anys, va ser pare per primera vegada als 59, va guanyar el Premi Goncourt als 61 i va casar–se amb Pascaline acabats de complir els 60.

Escriure ha estat la seva obsessió des de sempre. Escriu a totes hores. Només deixa de fer-ho quan la seva dona l’avisa per dinar o sopar, o quan fan algun pla en família o amb amics. Acostuma a ser bastant bromista i té força sentit de l’humor, a part dels seus explosius rampells de mal geni, per exemple quan interrompen les seves estones dedicades a la lectura.

L’èxit el va agafar tan desprevingut que la seva dona va haver de posar en ordre la seva vida. Un dia li va dir: “Hem de replantejar-nos les coses. Els nostres ritmes són diferents, ens estem allunyant i correm el perill de convertir-nos en dos estranys”, i li va proposar ser la seva assistent. Lemaitre va accedir, encara que amb una certa prevenció. Però assegura que ha funcionat de meravella: “M’he convertit en un objecte en mans de la meva dona, la qual cosa m’encanta. Ella dirigeix la meva vida, selecciona les entrevistes que faig, llegeix tots els meus manuscrits i els corregeix, es reuneix amb el meu agent i revisa els contractes, i això em permet concentrar tota la meva energia en escriure”.

Abans de guanyar el Premi Goncourt 2013 amb la seva novel·la Ens veiem allà dalt, ja era un escriptor de renom en el gènere de la novel·la policíaca. Amb Irène (Premi a la Primera Novel·la Policíaca del Festival de Cinema Policíac de Cognac, considerada Millor Novel·la Negra de l’Any per El Periódico de Catalunya i guanyadora del Premi Sant Climent) va iniciar la sèrie protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven, que inclou Àlex (guanyadora del Dagger Award 2013 al costat de Fred Vargas i del Premi de Lectors de Novel·la Negra de Livre de Poche 2012 i un dels llibres de l’any segons el Financial Times, en curs d’adaptació al cinema per James B. Harris, amb guió del propi Lemaitre), Rosy & John i Camille (guanyadora del Dagger Award 2015).

lemaitre-rodóPer saber-ne més…

Irène, el llibre

És el primer volum d’una tetralogia protagonitzada per l’inspector cap de la brigada criminal parisenca Camille Verhoeven. Una novel·la molt elaborada, amb un ritme trepidant des del principi i plena de girs argumentals.

Pierre Lemaitre ha sabut construir magistralment els seus personatges, tant els principals com els secundaris. La genialitat d’aquest llibre és que les posades en escena dels crims no han sortit de la imaginació de Pierre Lemaitre, sinó que les ha agafat prestades d’obres de famosos escriptors d’aquest gènere literari. Barreja autors que a ell li han agradat amb les necessitats pròpies de la història, per donar forma a la trama.

oliva 300-loguilloDilluns set de abril de 2003 es descobreix el macabre assassinat de dos joves en un departament a la zona de Courbevoie a París. La decoració molt sui generis del departament i la col·locació de les víctimes li suggereixen a Camille que tot s’ha realitzat seguint una representació teatral i amb una escenografia molt cuidada. També li crida l’atenció una petjada estampada amb sang de les víctimes en una de les parets i mana que la rastregin en els sistemes policíacs. Descobreixen que les víctimes eren dos joves prostitutes de nom Evelyne Rouvray i Josiane Debeuf, prostitutes i que la petjada està relacionada amb un cas d’homicidi no resolt ocorregut el 2001, el cas Tremblay. En aquest cas la víctima, identificada com Manuela Constanza era també una jove prostituta d’origen espanyol.

Camille reflexiona, sospita i comprova la seva teoria sobre aquests tres primers crims. Li costa molt convèncer als seus tres col·laboradors, al seu cap, el comissari Le Guen, i a la pragmàtica jutgessa Deschamps, la magistrada assignada a la investigació, que tots dos casos reprodueixen els crims de dues novel·les paradigmàtiques del gènere policial: els crims de Courbevoie són copiats dels crims narrats en la novel·la American Psycho de l’autor nord-americà Bret Easton Ellis, publicada el 1991 i el crim de Tremblay és l’escenificació del crim de la novel·la The Black Dahlia, de James Ellroy, publicada el 1987.

La policia de Glasgow a Escòcia, informa que la mateixa petjada va ser trobada en l’assassinat d’una jove. I ja sense sorpresa es reconeix que aquest crim és la reproducció del crim de la novel·la Laidlaw de l’escriptor escocès William McIlvanney. Un quart crim més sense resoldre resulta ser la còpia de Roseanne dels escriptors suecs Sjöwall i Wahlöö.

Gairebé sense pistes a seguir, Camille ha de demanar ajuda a persones alienes a la policia: en concret, un llibreter de vell i un professor de literatura, experts ambdós en novel·la negra. Alhora, ha de lidiar amb la premsa que li assetja ferotgement. Especialment un incisiu periodista de Le Matin de nom Philippe Buisson de Chevesne, de qui es diu que no és el millor periodista però sí molt tenaç per cobrir crims brutals, comença a publicar articles dirigits específicament a Camille en els que sobresurt la informació precisa i detallada de les seves investigacions.

IreneEstem davant d’una novel·la negra en la qual es dóna prou importància al que personal; no només interessen els crims, la investigació policial i el detenir als culpables, sinó qui els duen a terme. I, sobretot, Camille, que és el protagonista d’aquesta i de les altres novel·les.

La novel·la resulta molt visual, és molt fàcil “veure” el que Lemaitre ens explica. Per al bo i per al dolent, ja que hi ha algunes escenes dures i que podrien ferir la sensibilitat d’alguns no acostumats a aquests temes.

Lemaitre utilitza un narrador omniscient que des de fora i focalitzant en Camille ens va explicant els avenços de la recerca. És d’aquells novel·les negres que tenen tant ritme que és difícil separar-les del thriller.

És Irene novel·la negra o és thriller? Suposo que la resposta correcta seria dir que les dues coses perquè negra ho és sense cap dubte però té un ritme endimoniat que l’apropa, si no ho fica de ple, al més típic dels thrillers.

L’autor maneja perfectament la tensió narrativa, dosificant la informació, fent dubtar contínuament al lector, oferint girs, voltes i revoltes i, per descomptat, moltes sorpreses. I, no només això, també emoció.

I deixant enrere Irène, L’Oliva Negra s’acomiada fins al proper 14 de desembre per comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Clubs de Lectura a la biblioteca Joan Oliva

El proper divendres 1 de setembre, la Biblioteca Joan Oliva obre el període d’inscripció dels Clubs de Lectura. La inscripció és un tràmit presencial així doncs, si hi esteu interessats, haureu de passar per la biblioteca a formalitzar-la.

Els Clubs de Lectura que us oferim són els que us indiquem a continuació:

Logo_La CrisàlideClub de Lectura La Crisàlide: Conduït per la Mª Rosa Nogué, la Crisàlide es reuneix un dimecres al mes de 17.30 h a 19 h. Les dates de trobada previstes enguany són: 4 octubre, 8 novembre, 13 desembre, 10 gener, 7 febrer, 7 març, 4 abril i 9 maig.

Club de Lectura en Francès: Consolidat des de fa molts anys dins de l’oferta de clubs de lectura de la Joan Oliva, CLFJOMel Club de Lectura en Francès va dirigit a persones que tinguin un elevat coneixement de la llengua francesa, que serà l’idioma vehicular de l’activitat. La seva conductora és l’Esther Bruna i el tercer divendres de cada mes de 16.30 h a 18 h és el dia triat per les sessions. Les dates previstes són 20 octubre, 17 novembre, 15 desembre, 19 gener, 16 febrer, 16 març, 20 abril i 18 maig.

Logo_Oliva NegraClub de Lectura L’Oliva Negra: La Joan Oliva és una de les 4 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona especialitzada en gènere negre i policíac. Ara fa dos cursos, la Joan Oliva va posar en marxa un club de lectura d’aquest gènere i en aquest període de temps ja s’ha convertit en una activitat indiscutible. La seva conductora és la Sofia de Ruy-Wamba i un dijous al mes de 17.30 h a 19 h, el dia que porten a terme les sessions. El calendari previst inclou aquestes dates: 5 octubre, 9 novembre, 14 desembre, 11 gener, 1 febrer, 8 març, 5 abril i 3 maig.

Logo llibre@venturersI per als més petits, el Club de Lectura Llibr@venturers: Dirigit a nois i noies de 10 a 12 anys, el Club de Lectura Llibr@venturers és conduït per Fanny Guinart. Les trobades tenen lloc un dissabte al mes de 16.30 h a 17.30 h amb aquestes dates en el seu calendari: 30 setembre, 28 octubre, 25 novembre, 16 desembre, 20 gener, 17 febrer, 17 març, 14 abril i 12 maig.

Enguany, el cost d’inscripció en concepte de préstec interbibliotecari és de 7,5€ per a La Crisàlide, 12 € per al club de lectura en Francès i 6 € per a L’Oliva Negra.

Logo_Club de LF en catalàI una mica més endavant, també podreu inscriure-vos en els dos Clubs de Lectura Fàcil que ofereix la biblioteca. A partir del 2 d’octubre, obrim les inscripcions per al Club de Lectura Fàcil en Català, que té previstes les trobades dilluns a les 17 h. Aquest club que la biblioteca Joan Oliva fa en col·laboració amb el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú és conduït per Fanny Guinart (les sessions dels dies 6 novembre, 4 desembre i 15 gener) i Lourdes Escrigas (els dies 5 març, 16 abril i 7 maig).

Logo_Club de LF en francèsA partir del 20 de novembre, us podreu inscriure en el Club de Lectura Fàcil en Francès conduït també per L’Esther Bruna. Les persones inscrites en aquest club es troben el tercer dimarts de mes a les 16.30 h (16 gener, 20 febrer, 20 març, 17 abril i 18 maig). Igual que el curs passat, la darrera sessió del 18 de maig aplegarà de manera conjunta els membres del Club de Lectura Fàcil i els del Club de Francès.

Tots els clubs tenen places limitades així que, si hi esteu interessats, passeu per la Joan Oliva a partir de divendres 1 de setembre!

Si feu clic aquí us podeu descarregar la informació de tots els clubs de lectura.

A continuació, algunes fotos dels clubs de lectura del curs passat:

CLFJOM TLF 2017 Club de LF en català

IMG-20170505-WA0001 Llibr@venturers

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

BANNER-560

Andrea Camilleri, l’autor

Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

camilleri-montlabán1

Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

 
La dansa de la gavina, el llibre

La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

 
4 de maig, la tertúlia

La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

IMG-20170505-WA0001

Fins aviat!!!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »