Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CLUBS DE LECTURA

Le fantôme de l’opéra. Gaston Leroux

Le fantôme de l’Opéra a existé. Ce ne fut point, comme on l’a cru longtemps, une inspiration d’artistes, une superstition de directeurs, la création falote des cervelles excitées de ces demoiselles du corps de ballet, de leurs mères, des ouvreuses, des employés du vestiaire et de la concierge. Oui, il a existé, en chair et en os, bien qu’il se donnât toutes les apparences d’un vrai fantôme, c’est-à-dire d’une ombre. Gaston Leroux.


 
Chers lecteurs/lectrices,
 
Le deuxième livre qui nous occupe ce mois-ci vient tout juste d’arriver dans les dépendances de la Députation et nous avons l’honneur de l’étrenner. Il s’agit du célèbre Fantôme de l’Opéra dont tout le monde a entendu parler mais dont sans doute personne ne se souvient de l’histoire ou ne l’a peut-être jamais lue. Objet de multiples adaptations à la télévision, au cinéma, au théâtre en tant que comédie musicale, en tant que ballet etc, ce fantôme est devenu un mythe. Plane-t-il aussi dans votre imaginaire? Portrait_Gaston_Leroux2 À vous de vous faire le plaisir de lire cette rocambolesque histoire et nous donner bien vite au Club votre avis à propos de ce mystérieux personnage.
 
Son créateur est Gaston Leroux, un des écrivains qui incarne la connexion avec la tradition du roman populaire du XIXe siècle comme le sont par exemple les romans Notre Dame de Paris, Dracula, Frankenstein qui ont comme protagoniste un être disgracié et une histoire d’amour propre du romantisme vu dans son sens le plus large. Ce romantisme qui favorise le mélange des genres, où il n’y a plus de simples comédies, plus de pure tragédie et où le rire et la terreur sont associés et l’imagination débordante.
 
Auteur de romans à mystère classiques comme Le Mystère de la chambre jaune et Le Parfum de la dame en noir, qui lui ont assuré un grand succès et la fortune, il a écrit aussi la série des Rouletabille où son héros lui ressemble comme deux gouttes d’eau car il est reporter et son comportement et caractère est similaire au sien.
 
Avant de devenir un romancier célèbre, Gaston Leroux était avocat et chroniqueur judiciaire du quotidien Le Matin et l’Écho de Paris, connu pour ses enquêtes sur l’Espagne et la Russie d’avant la révolution et pour ses comptes rendus d’audience de l’affaire Dreyfus. Grand reporter de guerre, il a réalisé des grands reportages sur la guerre russo-japonaise et l’insurrection nihiliste.
 
Il a écrit aussi des romans d’épouvante comme sont La Poupée sanglante et la série des Chéri-Bibi et des romans fantastiques et surnaturels comme ceux de La Double Vie de Théophraste Longuet ou L’homme qui revient de loin. Ainsi Leroux a l’habilité de manier la tragédie et la farce et de récréer une ambiance inquiétante qui maintient en haleine le lecteur comme dans Le fantôme de l’Opéra.
 
Je vous joins une brochure sélective ici-bas de la BNF afin d’en savoir davantage sur lui.
 

Leroux-001Leroux-002Leroux-003 Leroux-004Leroux-005 Leroux-006

 
L’histoire
 
Les rumeurs des bourgeois qui fréquentent l’Opéra Charles Garnier assurent avoir vu un mystérieux personnage à tête de mort hantant les sous-sols. Le fantôme a un seul désir : celui de faire débuter et triompher Christine Daaé, en tant que diva. Il va exécuter son plan et faire part aux nouveaux directeurs de ses exigences…
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La brigada de Anne Capestan, Sophie Hénaff

BANNER-560

Encetem el curs 2018-2019 del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra tot comentant La brigada de Anne Capestan, de l’autora francesa Sophie Hénaff. La sessió va tenir lloc el passat 4 d’octubre.

Sophie Hénaff, l’autora

L’escriptora francesa Sophie Hénaff, nascuda a Sables d’Olonne el 9 d’agost de 1972, va desenvolupar part de la seva carrera com a humorista en el cafè-teatre L’Accessoire, a Lió, abans d’obrir al costat d’una amiga Li Coincoinche, un bar per a jocs de taula.

sophie-henaffDesprés va decidir dedicar–se al periodisme, i també és traductora i novel·lista.

És una figura emblemàtica de la revista Cosmopolitan a França, on realitza una popular columna humorística titulada “La Cosmoliste”.

Ha traduït al francès la novel·la del nord-americà Tom McNulty, Clean Like a Man.

Va debutar com a novel·lista amb La brigada de Anne Capestan, un èxit al seu país natal que li va valer el Premi Polar a Sèries 2015, el Premi Arsène Lupin de Literatura Policíaca i el Premi dels Lectors de Livre de Poche.

Considerada per la crítica com “una Fred Vargas amb grans dosis d’humor”, en l’actualitat és una reconeguda escriptora per unir el suspens clàssic del gènere amb tocs d’humor humà.

LBL_HENAFF1.JPG_l.samsonPer saber-ne més…

La brigada de Anne Capestan, el llibre

brigada de anne capestan_portadaLa brigada de Anne Capestan és el primer episodi de la sèrie protagonitzada per la comissària Capestan, de la policia de París, relegada de les seves funcions sota sospita d’haver disparat mortalment contra un perillós delinqüent quan aquest es trobava desarmat.

Els caps de la protagonista per tal d’evitar-se problemes han decidit posar-la al capdavant d’una brigada sense atribucions, integrada per membres de la policia que van ser objecte de sancions o bé rebutjats per la seva conducta irregular.

Tan sols se’ls han lliurat nombroses caixes polsoses en què s’acumulen casos antics no resolts, o a punt de prescriure, per tal de mantenir-los ocupats en tasques d’impossible solució. oliva 300-loguilloDavant d’un panorama tan desolador, Anne Capestan no es deixa abatre per les dificultats i anima els seus agents a demostrar als superiors que els han infravalorat i a recuperar el prestigi perdut.

Capestan s’erigeix en la figura perfecta per liderar un grup de marginats que es rebel·len al seu funest destí, ella traurà el millor de cada personatge i aconseguirà que entre ells s’estableixi una solidaritat insòlita: col·laboren units en les diverses investigacions, reparen les instal·lacions del local i creen un esperit de cos que els permet recuperar les seves millors qualitats en la lluita contra el delicte.

Llibres

Sophie Hénaff a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Feu clic aquí.

Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a trobar el proper 8 de novembre per comentar No arriba la mort de l’escriptora vilanovina Maria Rosa Nogué.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Els llibr@venturers ja han començat el nou curs!

A4_Club de lectura Llibr@venturers 2018-2019_poster bibliotecaEls joves llibr@venturers ja ens hem tornat a reunir a la biblioteca Joan Oliva! Dissabte 29/09/2018, vam començar el curs 2018-2019 amb una primera trobada de presentació en què vam poder compartir impressions i gustos literaris. Aquesta ha estat la primera de nou sessions que compartirem al llarg dels mesos fins al proper maig. En finalitzar, haurem llegit i compartit vuit llibres.

I qui són els llibr@venturers? Doncs són un bon grapat de nois i noies d’entre 10 i 12 anys a qui agrada llegir i parlar de llibres i que es reuneixen un dissabte al mes a les 16.30 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà. L’objectiu d’aquest club de lectura és fomentar el gust pels llibres i promoure la tertúlia entre els nostres joves participants.

El calendari de lectures és ben divers. Si hi voleu fer un cop d’ull, feu clic aquí.

La propera sessió serà dissabte 13 d’octubre i hi comentarem La pilota Japler, de Jordi Cervera.

Bona lectura!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Alabama song. Gilles Leroy

(…) Bien connue de nos concitoyens pour avoir été l’une des Southern Belle les plus étonnantes de sa génération, connue aussi comme romancière, peintre et icône du Jazz Age, Zelda vécut avec son époux la gloire à vingt ans. Passé le milieu des années trente, tous deux tombèrent dans l’oubli. » Montgomery Advertisser.11 mars 1948.

 
Chers lecteurs/lectrices,
 
Nous démarrons la saison de lectures 2018/2019 avec une biographie romancée de Zelda Sayre (1900-1948), une artiste peintre, danseuse et écrivaine, surtout connue pour être l’épouse de Francis Scott Fitzgerald, un célèbre auteur américain de l’époque d’entre-guerre et du courant littéraire nommé « la génération perdue », auteur de Gatsby le Magnifique (1925), son roman le plus célèbre. F_Scott_Fitzgerald_and_wife_Zelda_September_1921
 
Pour nous conter l’histoire de la belle Zelda, l’auteur d’Alabama Song, Gilles Leroy, lauréat du prix Goncourt 2007 pour cet ouvrage, s’est glissé dans la peau de Zelda, pour devenir à la fois narrateur et personnage principal pour livrer ce récit témoignant sur la vie dramatique de cette femme. À vous lecteur, comme d’habitude, de contredire ou réaffirmer cette opinion.
 
Gilles Leroy est un passionné des littératures américaines et japonaises et auteur d’ Habibi, son premier roman, Machines à sous (1998), L’amant russe (2002), ou Le Monde selon Billy Boy (2014). Il insiste dans plusieurs entretiens à propos d’Alabama Song qu’” il s’agit d’un roman et non d’une biographie “Il s’agit bien ici d’un roman, j’ai relu les livres, j’ai relu les lettres, mais, au-delà des évènements connus, je me suis surtout efforcé de lui rendre une voix personnelle. D’imaginer ses doutes, ses angoisses, ses envolées. De combler les lacunes laissées par les écrits biographiques”.
 
Pourtant beaucoup d’éléments de la vie de l’héroïne de son livre s’ajustent à la réalité. Notamment, sa jeunesse, ses séjours à l’hôpital, le succès, le rapport très complexe amour-haine du couple, la jalousie etc. Zelda, en 1932, écrit Accordez-moi cette valse, un roman autobiographique dans lequel elle explique son mariage avec Scott Fitzgerald.
Alabama Song est rédigé sous forme de réflexions intérieures de Zelda à la manière d’un journal intime “Pour moi, je n’ai pas à regretter ma solitude : jamais, dans les suites ni les villas ni les appartements, on n’a pensé à me réserver une pièce, oh! un débarras m’aurait comblée, un cagibi à moi où j’aurai pu écrire. Cela ne figure pas au programme du Couple Idéal, cela ne ferait pas bien non plus dans le catalogue de la Génération Foutue qui est une affaire de mecs blancs narcissiques.”

Les dates placées dans les marges permettent de bien suivre le récit malgré les ellipses et les flashbacks qu’il présente et situer les évènements de sa vie dans les différentes périodes évoquées.
 
 

 
 
Une vie une ouvre: Zelda Fitzgerald 1900- 1948
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 comentaris

Ja tornen a ser aquí els Clubs de Lectura de la Joan Oliva!

Avui dilluns 3 de setembre obrim el període d’inscripció dels Clubs de Lectura de la biblioteca Joan Oliva i Milà. El tràmit d’inscripció és presencial així que per formalitzar-la heu d’acostar-vos a la biblioteca. Si voleu fer un cop d’ull als clubs que us oferim, us els presentem a continuació:

Logo_La CrisàlideClub de Lectura La Crisàlide: Conduït per l’escriptora vilanovina Mª Rosa Nogué, la Crisàlide es reuneix un dimecres al mes de 17.30 h a 19 h. Les dates previstes enguany per a les trobades són: 3 d’octubre, 7 de novembre, 12 de desembre, 9 de gener, 6 de febrer, 13 de març, 10 d’abril i 8 de maig.

logo frances 2018-2019 2 b_i_n retalladaClub de Lectura en Francès: Tot un clàssic dins de l’oferta de clubs de lectura de la biblioteca Joan Oliva, el Club de Lectura en Francès va dirigit a persones que tinguin un elevat coneixement de la llengua francesa, ja que serà l’idioma vehicular de l’activitat. L’Esther Bruna és la seva conductora i, durant el curs 2018-2019, les sessions tindran lloc el tercer dimarts de cada mes de 16.30 h a 18 h. Els dies previstos són: 16 d’octubre, 20 de novembre, 18 de desembre, 15 de gener, 19 de febrer, 19 de març, 16 d’abril i 21 de maig.

Logo_Oliva NegraClub de Lectura L’Oliva Negra: Aquest club, especialitzat en gènere negre i policíac, ha estat tot un èxit des de la seva estrena. No és casual que la Joan Oliva decidís posar en marxa un club de lectura temàtic del gènere, ja que la nostra biblioteca és una de les quatre, dins de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, que hi està especialitzada. La conductora de L’Oliva Negra és la Sofia de Ruy-Wamba i un dijous al mes de 17.30 h a 19 h, el dia que porten a terme les sessions. El calendari previst és el següent: 4 d’octubre, 8 de novembre, 13 de desembre, 10 de gener, 7 de febrer, 7 de març, 4 d’abril i 2 de maig.

Logo llibr@venturersEls més petits també tenen el seu club a la Joan Oliva, el Club de Lectura Llibr@venturers: Aquest club està dirigit a nois i noies de 10 a 12 anys i la seva conductora és la Fanny Guinart. Les trobades tenen lloc un dissabte al mes de 16.30 h a 17.30 h amb aquestes dates en el seu calendari: 29 de setembre, 13 d’octubre, 10 de novembre, 15 de desembre, 19 de gener, 16 de febrer, 16 de març, 6 d’abril i 11 de maig.

Enguany, el cost d’inscripció, en concepte de préstec interbibliotecari, és de 7,5€ per a La Crisàlide, per al Club de Lectura en Francès i per a L’Oliva Negra.

Logo_Club de LF en catalàLa biblioteca Joan Oliva disposa també de dos Clubs de Lectura Fàcil, un en Català i un altre en Francès. Les inscripcions començaran, però, una miqueta més endavant. Les inscripcions per al Club de Lectura Fàcil en Català començaran el proper 1 d’octubre. Les trobades tenen lloc els següents dilluns a les 17 h: 5 de novembre, 3 de desembre, 11 de febrer, 11 de març, 6 de maig i 3 de juny. Aquest club, que la biblioteca Joan Oliva fa en col·laboració amb el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú, és conduït per la Lourdes Escrigas.

Logo_Club de LF en francèsLes persones interessades a inscriure’s en el Club de Lectura Fàcil en Francès ho podran fer a partir del proper 22 d’octubre. L’Esther Bruna n’és també la conductora. Les persones inscrites en aquest club es troben el segon dimarts de mes a les 16.30 h (11 de desembre, 8 de gener, 12 de febrer, 12 de març i 9 d’abril) i dimarts 21 de maig quan, igual que els cursos anteriors, tindrà lloc una sessió conjunta dels membres d’aquest Club de Lectura Fàcil i els del Club de Francès.

Recordeu que els clubs de lectura tenen places limitades així que, si hi esteu interessats, heu de passar per la Joan Oliva a partir del 3 de setembre!

Per descarregar tota la informació dels Clubs de Lectura de la Joan Oliva 2018-2019 feu clic aquí.

Us deixem amb algunes fotos dels clubs del curs passat:

IMG_0714 IMG_20180201_173455
DcsAPGMX0AEC-bg IMG_20180512_174001

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Lectures fresques

books-918521_640

l’1 de setembre passat, us donàvem la benvinguda a la temporada de Clubs de Lectura 2017-2018 de la Joan Oliva amb un petit vídeo de presentació. Ara, com a cloenda, hem preparat també un vídeo amb algunes de les lectures que més han agradat als clubaires al llarg de tot aquest curs. Així que si no sabeu què llegir aquest estiu, aquí hi trobareu algunes recomanacions:

Els llibres recomanats són:

  • Set dies al llac, de Núria Martí Constans i Miquel Strogoff, de Jules Verne: tots dos, llibres del Club de Lectura Fàcil en Català.
  • Petit Pays, de Gaël Faye i Le vieux nègre et la médaille, de Ferdinand Oyono: ambdós, llibres del Club de Lectura en Francès.
  • Els amants d’Hiroshima, de Toni Hill: lectura del Club de Lectura de Gènere Negre l’Oliva Negra.
  • L’aprenent de bruixot i els Invisbles, de Jordi Sierra Fabra: un dels llibres que més ha agradat als nois i noies del Club de Lectura LLibr@venturers.
  • Finalitzem amb aquest post les videorecomanacions que hem fet aquest estiu. Recordeu que el proper setembre’18 obrirem el període d’inscripció 2018-2019 per a tots els clubs de lectura de la biblioteca Joan Oliva.

    Bon estiu i millors lectures!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lectures fresques

    books-918521_640

    No podíem deixar de recomanar una novel·la de Gènere Negre per aquest estiu. Per a aquesta vídeorecomanació, hem triat Infierno de Hielo, un dels darrers títols d’una de les parelles d’escriptors més famoses i llegides arreu del món. Estem parlant dels autors Douglas Preston i Lincoln Child.

    Ambdós autors escriuen per separat, si bé són internacionalment coneguts pels llibres que escriuen a quatre mans. Són vàries les sèries de novel·les de què són autors. Nosaltres n’hen triat la protagonitzada pel personatge de Gideon Crew, a qui vam conèixer amb Venganza i posteriorment, amb El cadáver i La isla perdida. La lectura fresca que us recomanem és Infierno de hielo, el quart títol de la col·lecció.

    No us feu enrere aquells que no hagueu llegit els títols anteriors de la sèrie Gideon Crew. Les històries són independents i podreu llegir el llibre sense dificultats. I de ben segur us animareu a llegir els anteriors!

    Si voleu fer una ullada a l’article que vam publicar ara fa poc, feu clic aquí.

  • Infierno de hielo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lectures fresques

    Encetem amb aquest post una sèrie de vídeorecomanacions de lectures estiuenques, que hem anomenat Lectures Fesques. Per a tots aquells que no us acabeu de decidir per un llibre o per un altre, durant les properes setmanes publicarem un seguit de vídeos amb suggeriments de tot tipus: des de llibres infantils fins a novel·les de gènere negre, passant per algunes de les novetats que darrerament han arribat a la biblioteca Joan Oliva.

    books-918521_640

    Trenquem el gel amb dues recomanacions que es van animar a fer algunes de les noies del Club de Lectura Llibr@venturers. Són, per tant, llibres adreçats a nois i noies de 10 a 12 anys.

    El primer dels llibres, que ens recomana l’Elsa, és el segon dels títols que vam llegir aquest curs en el club de lectura per a nois i noies de 10 a 12 anys: L’últim gat birmà, de l’escriptora Rosa Moya. Si voleu fer una ullada a l’article que vam publicar llavors, feu clic aquí:

    El segon dels llibres, que ens recomanen la Gina i la Berta, és El signe prohibit, de Rodrigo Muñoz Avia i Premi Edebé de Literatura Infantil 2015.

    Per llegir l’article que vam publicar sobre El signe prohibit, feu clic aquí.

    I què, us animeu a llegir algun d’aquests llibres? Els podeu agafar en préstec a les biblioteques de VNG!

  • L’últim gat birmà
  • El signe prohibit
  • Bona lectura!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Estimades Zambrano, Mercè Foradada

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 de maig

    La darrera sessió del Club, el curs d’enguany, ens fa una especial il·lusió perquè ens visita l’autora, Mercè Foradada. Ben coneguda de la casa, el nostre blog de la Joan Oliva, “Fora del prestatge”, juga amb el títol de la seva primera novel·la, “En el prestatge”. És conductora de clubs a la Biblioteca Armand Cardona i a Les Jardineres de Gràcia; fou regidora de Cultura i manté una presència activa en el món editorial, amb 11 llibres publicats, entre novel·les i reculls de contes. “Estimades Zambrano” és una de les seves novel·les més especials, perquè la ficció hi té un paper ben reduït, i tampoc no hi ha cap intromissió de l’autora, si no és en el seu apropament a la filòsofa María Zambrano. crisalideComencem! Avui decidim de canviar el format habitual de roda de comentaris per una sèrie de preguntes a l’autora, ja que la tenim aquí. Ella ens regala un verb: “zambranejar”.

    MªJosep Fonollosa li pregunta si els fragments en cursiva que apareixen en el text són escrits per María Zambrano, o bé inventats. La Mercè Foradada ens diu que són textuals, però traduïts del castellà. On no hi ha cursiva, tot és inventat.

    MªJosep li comenta que hi ha algunes frases molt encertades. Mercè ens explica que fou a partir d’aquí, d’aquestes frases, que a ella també se li desvetllà la curiositat per aprofundir i conèixer l’obra sencera de María Zambrano, que parla de filosofia, però també de política, d’intuïció, de somnis, i elabora la teoria de la “raó poètica”, segons la qual per interpretar la realitat no n’hi ha prou amb la raó, falta alguna cosa més. La Mercè Foradada va fer seva la frase de Montserrat Roig, quan diu que si no entén una cosa, l’escriu. Ella va decidir, doncs, de fer una novel·la sobre María Zambrano. Va trobar molt material bibliogràfic sobre la seva obra, i molt poc sobre la seva vida. Aleshores va decidir que li calia un torsimany, un personatge que li fes d’intèrpret, de traductora de les idees filosòfiques de María Zambrano per al públic no especialitzat. Aleshores va pensar en la germana, Araceli Zambrano, amb la qual va conviure en l’exili, des del seu retorn de Cuba, a París, Roma i al seu refugi suís del Jura, vora Ginebra, en la granja anomenada “La Pièce”. Araceli patia transtorns psicològics des de l’afusellament del seu company, Manuel Muñoz, alt càrrec republicà, deportat de la presó de La Santé a París fins a l’Espanya de Franco. Una de les seves dèries era envoltar-se de gats: van arribar a tenir-ne 30 o 40, cosa que motivà la seva marxa de Roma.

    Mercè Porta li explica a la nostra autora que la seva novel·la li ha permès saber més d’ella; suscita la curiositat a l’entorn de la filòsofa, i ella en va voler llegir “Claros del bosque”, i té ganes de llegir “Delirio y destino”. Maria Josep Fonollosa comenta que és una novel·la àgil, pel seu caràcter epistolar. 1493009123_973918_1493009597_noticia_normalA Dolors Juan li agrada que comenci amb el diari de l’Araceli, i després es completi amb les cartes de la María. En aquestes dues parts, veu que l’autora ens transmet l’amor que es tenen dues germanes. En la 1ª, tracta de l’exili; en la 2ª, ens parla de la seva preocupació per la germana gran, transida d’enyor i de dolor, fins arribar a la vellesa i al deliri. A la Dolors li recorda la seva relació amb la seva germana. Dolors creu que la Mercè Foradada ens ha fet un gran regal literari, on s’exhorta a la valentia, la fortalesa, la voluntat i l’esforç. La Mercè ens recomana un monogràfic de María Zambrano a la revista Ànthropos. Joaquim Vergés també recorda uns articles d’El País, on es comentava que María Zambrano era la “gran desconeguda”, si bé fou deixeble d’Ortega y Gasset, el seu “Don José”.

    Mercè Foradada ens llegeix un fragment escollit, una cita de Diotima, la sacerdotessa del Diàleg sobre l’amor, de Plató: “Vaig tenir un somni…Una serp avançava cap a mi…Ànima petita, feble, blanquinosa, que tremola…”. El temor d’enverinar-se es conjura amb la pietat. Aquest sentit de bondat, de pietat, suscita l’empatia. Mercè Foradada ens explica que la seva última novel·la, “Perles cultivades”, s’interroga també sobre la bondat.

    Concloem amb un bon nombre més de preguntes i de comentaris, i acabem amb el tradicional pica-pica que compartim amb la Mercè Foradada, la Soledat Marsal, l’Enriqueta Olivar, la Maria Josep Fonollosa, la Teresa Rodríguez, la Dolors Juan, en Quim Vergés, la Mercè Porta, la Paquita Puig, la Pepi Mota i jo mateixa.

    I quedem per al 8 de juny, a Sant Pere de Ribes, on farem la Trobada Comarcal de Clubs amb l’autora Jenn Díaz, de qui vam llegir “Mare i filla”.

    L’AUTOR
    Mercè Foradada

    (Barcelona, 1947) és escriptora i professora de català. Autora de llibres de text i materials d’aprenentatge del català, activitat a la que ha dedicat bona part de la seva vida, ha publicat també llibres de ficció, com ara En el prestatge (Premi Don-na 2001), merce foradadael recull de narracions Velles, amb v de vida (2002), la novel·la Centaures (2005), un dels contes del recull Mira’m, contes de vides especials (2009), Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació (2010), , Bruixes(Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 2011) i La casa verda (2013). El 2014 va publicar la col·lecció de relats Com una reina i el 2016 va publicar la seva novel·la Estimades Zambrano. La seva darrera novel·la és Perles cultivades (Ed. Saldonar, 2018).

    El 14 de juny de 2013 va visitar l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú com a autora convidada de la Trobada amb els Clubs de Lectura Alt Penedès- Garraf. És conductora de clubs de lectura, entre els quals el de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Ha guanyat els premis Don-na (En el prestatge, 2001) i Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita (Bruixes, 2011).

    L’OBRA
    Estimades Zambrano

    Estimades Zambrano, de Mercè Foradada, una novel·la epistolar, és fruit d’un enamorament. Més encara, al meu parer de lectora de María Zambrano (1904-1991): és fruit d’una fulguració. Deia Zambrano que la filosofia és pregunta i la resposta és poesia. Aquesta és l’arrel de la filosofia zambraniana: la Raó Poètica, com finalment va acabar quallant com a concepte en la seva obra, tot i que la idea ja es va mostrar ben lluminosa des del principi dels seus treballs, amb l’escriptura del llibre Hacia un saber sobre el alma, publicat el 1934. Aquest text va allunyar María Zambrano del seu mestre, José Ortega y Gasset, que no va rebre gaire bé el salt intel·lectual de la deixebla avançada: Encara no hem arribat aquí i vosté fa un salt, es planta més enllà, li va dir. I ella, segons conta en els seus escrits autobiogràfics, va sentir que don José havia mort… simbòlicament, és clar. Va sentir que s’havia quedat òrfena de mestre, tot i que sempre se sentiria deixebla seva.

    descargaMaría Zambrano, la claror de la seva filosofia expressada en forma tan literària –d’aquí ve que a vegades se la titlli d’hermètica– és inspiradora. María Zambrano, el poder de la seva paraula –la paraula alliberada del llenguatge, com deia ella mateixa, tot referint-se a la seva expressió tan plena d’imatges– atrau com la llum. Per aquest motiu no és casualitat que la novel·lista que hi ha en Mercè Foradada hagi volgut acabar el seu relat amb una imatge de la llum. Així és com situa la veu de la filòsofa en l’últim tram de la seva vida, en el tros de camí que l’acosta a la llum definitiva: La llum, el centre de la flama, Ara, vaig cap a ella. Ara és Araceli, la germana estimada de María, que l’ha precedit en el camí cap a la llum última. La vida, doncs, entre dues llums. Entre la llum de l’aurora –María Zambrano va escriure moltes pàgines sobre aquest estadi auroral de la llum com a figura del coneixement, com a símbol de la consciència en el seu despertar– i entre la llum última, l’espiritual, la de l’esplendor de l’ànima en fondre’s en la llum divina.

    Una mística, es dirà, d’aquesta filosofia zambraniana. I així és tal com jo l’entenc. I és per aquest motiu, em sembla, per entendre aquesta Raó Poètica, o aquesta paraula poètica que tan sovint s’acosta a la mística (a més de reflexionar sobre el llegat dels filòsofs, Zambrano també va reflexionar, per exemple, sobre Joan de la Creu), que Mercè Foradada ha escrit Estimades Zambrano.

    I per escriure el seu text, Foradada ha necessitat dues veus en diàleg (això és també la filosofia: diàleg, segons Plató o el nostre Eugeni d’Ors): la d’Araceli Zambrano, nascuda el 1911, en el temps d’escriure un Diari secret a María, i que aquesta no llegirà fins després de la mort de la germana l’any 1972, i els escrits-resposta que María adreça a Araceli en el que és el seu últim tram de la vida, quan la filòsofa finalment ha retornat a Espanya després de més de quaranta anys d’exili, repartits entre Amèrica i Europa. Escrits dictats, cal dir-ho, ja que la filòsofa, molt envellida i amb xacres, té ja poques forces i gairebé no hi veu. El llibre de Mercè Foradada, Estimades Zambrano, té dues parts, doncs, que són com un mirall l’una de l’altra. Foradada, que ha llegit Zambrano amb profunditat i que s’ha documentat a fons, recrea lliurement la correspondència (de fet, l’inventa) entre les dues germanes, una fraternitat que va més enllà de la sang per convertir-se en una fraternitat també intel·lectual. Araceli, el seu personatge, fa de contrapunt al personatge filosòfic de María. I així es va descabdellant, i entrellaçant, la vida i l’obra de la filòsofa amb la vida i obra de la germana.

    Teresa Costa-Gramunt, article publicat a “Núvol

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Clubs de lectura en francès. Última trobada conjunta de la temporada 2017-2018.

    Chers lecteurs, lectrices
     
    Après l’essai de la Tirade du nez, plus rien ne pourra nous arrêter et nous partirons très bientôt brûler les planches là où il faut. Pour ne pas faire rire le velours, il va falloir mettre du bois et si nous voulons tenir l’affiche nous devrons ne pas jouer les divas, ne pas parler trop bas ni faire pleurer Margot. Il nous faudra suivre quelques conseils si nous voulons casser la baraque: ne pas jouer au pied levé, ne pas faire l’avion au rideau et surtout faire le pitre afin d’amuser le badaud et l’attirer dans la salle. Aucun acteur ne pêchera à la ligne, aucun acteur n’aura le beau rôle, aucun acteur ne jouera les accessoires, notre mise en scène sera collective. Pour faire chéri-chéri, il va falloir chauffer la salle et pour ne pas se ramasser de veste, il va falloir bien travailler mais surtout bien s’amuser.
     

  • C’est amusant découvrir les expressions du théâtre !
  •  

     

  • Je vous passe aussi le lien où vous pouvez apprécier vos dons d’acteurs et actrices dans la célèbre Tirade du Nez (acte II).
  •  

     

  • Merci pour faire de la lecture en français un voyage passionnant, merci pour votre enthousiasme, merci pour votre engagement, merci pour tout. À très bientôt !
  •  

     
     
    Quelques images:
     

    DSC_0031 DSC_0033

     

    Cyrano a ôté son chapeau

     

    IMG_0711

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »