Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CLUBS DE LECTURA

Les justes. Albert Camus

Si extraordinaires que puissent paraitre, en effet, certaines des situations de cette pièce, elles sont pourtant historiques. Ceci ne veut pas dire, on le verra d’ailleurs, que Les justes soient une pièce historique. Mais tous les personnages ont réellement existé et se sont conduits comme je le dis. J’ai seulement tâché à rendre vraisemblable ce qui était déjà vrai. Albert Camus.

Chers lecteurs/lectrices,
 
De nouveau au rendez-vous au Club, un écrivain de référence majeure et une pièce de théâtre courte mais pleine de sens et d’engagement.
 
400px-Albert_Camus,_gagnant_de_prix_Nobel,_portrait_en_buste,_posé_au_bureau,_faisant_face_à_gauche,_cigarette_de_tabagismeSon auteur dont nous avions lu auparavant deux de ses romans les plus connus La Peste et L’Étranger est Albert Camus, prix Nobel de littérature(1957), philosophe, intellectuel, journaliste, dramaturge et romancier, né à Mondovi (Algérie) en 1913 et décédé en 1960 à Villeblevin (France).
 
Son œuvre articulée autour des thèmes de l’absurde et de la révolte est indissociable de ses prises de positions publiques concernant le franquisme, le communisme ou le drame algérien où il a été aussi bien critiqué qu’admiré et s’est bien fait vite remarqué lorsqu’il a travaillé en tant que journaliste pour Alger Républicain.
 
En 1936, il fonde le théâtre du travail et écrit avec trois amis Révolte dans les Asturies, une pièce qui sera interdite et dont la thématique de la révolte est déjà présente depuis son plus jeune âge dans la mesure que c’était sa première pièce et qu’elle n’a jamais été jouée .
 
Lorsque la guerre éclate, il intègre un mouvement de résistance à Paris tout comme Jean Paul Sartre avec lequel il se lie d’amitié et devient alors rédacteur en chef du journal Combat à la libération. C’est d’ailleurs dans ce journal que parait un éditorial écrit par Camus resté célèbre, dans lequel il dénonce l’utilisation de la bombe atomique par les États Unis.
 
Les-justesDans l’œuvre qui nous occupe, Les Justes, il aborde les thématiques de la révolution russe, la mort, la loyauté et la révolte en s’inspirant d’un fait qui a lieu à Moscou en janvier 1905 lorsqu’un groupe de terroristes appartenant au parti socialiste révolutionnaire se réunit dans un appartement pour préparer un attentat à la bombe contre le grand-duc Serge, oncle du tsar de Russie.
 
Camus dresse tout au long de la pièce une réflexion sur les notions d’action politique et d’engagement et à travers ses personnages exposent deux thèses opposées. Stepan Fedorov, terroriste implacable est aux ordres de l’Organisation et l’obéit en tout et pour tout assumant toutes les conséquences qui dérivent de chaque ordre et action à exécuter tandis que le surnommé poète Kaliayev Yanek, sensible et discret, considère que l’engagement aux normes révolutionnaires a ses limites. Il veut être juste dans son combat et raisonner les actes à commettre.
 
Mais la fin justifie-t’elle tous les moyens? Voici une des questions fonamentales que se pose Camus dans toute sa réflexion à propos du meurtre politique.
 
Il est important pour bien saisir l’oeuvre de situer les contextes de la Russie de 1905 et celui de l’après guerre en 1949, année où cette pièce a été écrite car Camus est un des nombreux intellectuels qui prennent position sur des sujets de politique internationale comme fut l’expansionnisme soviétique pendant la periode de la guerre froide.
 

  • Revista Argelina
  • Société des Études camuciennes
  •  
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Si no, lo matamos. Rosa Ribas

    BANNER-560

    La sessió del passat 7 de febrer va ser ben especial, ja que els clublaires de L’Oliva Negra van poder compartir la tertúlia amb l’autora del llibre que comentaven. Agraïm a la Rosa Ribas la seva presència en el nostre club de gènere negre.

    IMG_20190207_173705

    Rosa Ribas, l’autora

    Rosa Ribas Moliné, va néixer l’any 1963 al Prat del Llobregat, molt a prop de l’aeroport de Barcelona. Sembla que la proximitat de l’aeroport, viure a un carrer de les vies del tren amb el soroll i l’olor d’una fàbrica de paper actualment enderrocada, en lloc de fer-li anhelar una vida de silenci i aire pur la van fer addicta a la ciutat i a un nivell de so sense el qual no es pot concentrar. Per això li agrada escriure en cafès.

    Rosa RibasGràcies a l’afany experimentador dels seus pares va estudiar en llocs molt diferents, des d’un col·legi ultra-religiós, fins a una escola alternativa antiautoritària. Una educació una mica confusa però que la va fer aprendre a adaptar-se a noves situacions amb rapidesa.

    Es va llicenciar i doctorar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Tot i no ser una entusiasta dels viatges, va doctorar-se amb la tesi Testimonios de la conciencia lingüística en relatos de viajeros alemanes a América en el siglo XVI.

    El 1991 es va traslladar a Alemanya perquè volia viure l’experiència, enriquidora de ser estrangera i sempre va estar interessada en la cultura alemanya. El primer any va passar-lo a Berlín, traslladant-se a Frankfurt, on viu des d’aleshores.

    Ha estat lectora d’espanyol a l’Institut de Romàniques de la Johann-Wolfgang-Goethe Universität de Frankfurt i professora titular d’Estudis Hispànics Aplicats a la Universitat de Heilbronn. L’any 2008 va deixar la seva activitat docent per dedicar-se per complet a l’escriptura.

    La seva primera novel·la, El pintor de Flandes, va aparèixer el 2006. Al 2007 va començar la sèrie protagonitzada per la comissària Cornelia Weber-Tejedor, de pare alemany i mare gallega, que ha protagonitzat quatre llibres: Entre dos aguas (2007), Con anuncio (2009), En caída libre (2011), i, després de cinc anys de pausa, Si no, lo matamos (2016).

    Rosa Ribas2Per saber-ne més…

    Si no, lo matamos, el llibre

    sinolomatamosUns lucratius segrestos exprés. Un assassinat per al qual no hi ha explicació. I una comissària, mig espanyola i mig alemanya, al capdavant d’una investigació que la implica més del que hauria volgut.

    Torsten Hägendorf, un respectable advocat que treballa en una important firma, és segrestat per tres emmascarats, que exigeixen la seva dona tot el de valor que tingui en aquell moment a casa i tots els diners que pugui treure immediatament dels seus comptes. Torsten, però, aconsegueix escapar.

    Hores després, quan la comissària Cornelia Weber-Tejedor i el seu company, el sotscomissari Reiner Fischer, interroguen el matrimoni, descobreixen que aquest no és el primer segrest exprés que s’ha produït a Frankfurt recentment. Una modalitat, més associada a països d’altres latituds, ha irromput secretament en la plàcida, sempre en constant transformació, ciutat alemanya.

    És l’inici d’un intricat cas que obligarà a Cornelia a bussejar en els seus més foscos records i que posarà en qüestió la seva vàlua i la del seu equip.

    Els clubaires de L’Oliva Negra ens acomiadem fins al proper dia 7 de març. I us deixem amb un petit vídeo entre l’autora convidada i una de les nostres clublaires, que de ben segur us farà entrar encara més ganes de llegir la novel·la!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    2 comentaris

    Vingt Mille Lieus sous les mers. Jules Verne

    Vingt Mille Lieues sous les mers. Jules Verne

    Le troisième livre que le club de lecture en français facile de la Bibliothèque Joan Oliva i Milà va commenter ce mois-ci est Vingt Mille Lieues sous les mers adapté en français facile par Albert -Jean Avier. Il correspond à un niveau de lecture 2, ce qui signifie que ce livre est doté de plus de mots et de vocabulaire que celui que nous avions lu auparavant.
     
    1 Vingt mille lieux sous les mersVingt mille lieues sous les mers (1869), dans sa version originale et de littérature populaire fait partie de la série des Voyages extraordinaires de Jules Verne qui vise à distraire le lecteur et parait en feuilletons comme il était coutume dans la seconde moitié du XIXe siècle.
    C’est un de ses romans les plus connus et qui fait référence aux fonds sous-marins dans une ambiance complètement exotique et fantastique où apparaissent des monstres marins, une cité engloutie, un iceberg énorme, des pieuvres géantes…des obstacles et de nombreuses aventures que subissent Aronnax, le professeur au Muséum d’histoire naturelle à Paris et ses compagnons d’expédition qui ont été chargés de pourchasser pour s’en débarrasser un énorme animal qui nuit en mer plusieurs navires…
     
    L’aventure, le voyage, l’anticipation, l’imaginaire, les avancées technologiques de l’époque, la liberté et le suspense sont parfaitement assurés tout le long du livre et maintiennent en haleine le jeune lecteur friand qui aime se laisser porter à la mystérieuse découverte de lieues extraordinaires.
     
    Ce lecteur se mettra-t-il à la place du héros ? Comprendra-t-il le comportement du Capitaine Nemo ? Tirera-t-il de ce roman une belle leçon de courage et de force?
     
    Jules Verne Jules Verne, dans tous les cas y a bien employé ses efforts et lui a donné une suite dans son beau roman l’ÎLe mystérieuse quelques années plus tard et ce n’est certainement pas pour rien qu’il est l’un des auteurs de langue française les plus traduits dans le monde et a été souvent surnommé le père de la science-fiction grâce à sa fantastique imagination.
     
    Ses livres ont été adaptés maintes fois à la télévision et au cinéma et ont été un régal pour les différentes générations et, à dire vrai, c’est un plaisir de le relire!
     
    Né à Nantes en 1828, il a publié à partir de 1852 après avoir suivi des études de droit. Ses romans sont très bien documentés grâce à son extraordinaire intérêt pour la science, la géographie et les découvertes scientifiques et à ses amitiés avec des scientifiques et explorateurs français avec qui il se lie d’amitié comme par exemple Jacques Arago.
     
    23380155_1597394416986702_2229278400711342361_nDepuis la publication de son premier roman en Cinq semaines en ballon qui remporte un immense succès en France et en Europe, son éditeur et ami Jules Hetzel le pousse à continuer à écrire d’autres belles histoires à raison de deux par an. Il a publié pendant vingt ans et est mort à Amiens en 1905 laissant derrière lui une œuvre monumentale.
     
     
    Littérature audio
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Joana E., Maria-Antònia Oliver

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 de gener

    Es casa amb el fill, oi?”, pregunten la Patrícia i la Josefa, només d’arribar. Encara que “Joana E.” és un títol ja conegut, fins i tot alguna pacient lectora de La Crisàlide n’ha fet una i dues relectures, és un text que no deixa de sorprendre.

    Mercè Porta inicia l’anàlisi comentant aquesta enginyosa estructura de l’obra: assistim a una explicació de la història al mateix temps que, capítol rere capítol avança la cerimònia del casament a la catedral de Palma. La intriga no es resol del tot fins al final, encara que n’anem tenint pistes. També destaca la varietat dels personatges secundaris: en Bernadet, Madò Bel, en Miquel, la tieta Carme, el pare i la mare, el doctor Lligorra…

    La Patrícia Lewis elogia l’estil, fet de pinzellades, i troba que la mare de la Joana era una dona molt moderna. També retreu la malignitat de la tieta Carme.

    Per a l’Evelia Casado, en la novel·la hi ha una descripció de la vida. Tot el que envolta Joana desapareix; tot el que tenia tendeix a evaporar-se. Hi ha alguns personatges benèfics que la protegeixen: el Pastor Gaetà, i la Dida Maciana. En moltes èpoques, la Joana simplement sobreviu. A la llarga, aconsegueix la independència econòmica.

    crisalideMaria Teresa Rodríguez diu que li ha agradat molt. Per a la Josefa Fonollosa, en canvi, ha resultat un llibre un xic dificultós per la parla mallorquina, encara que li ha agradat d’anar-la reconeixent, i ha trobat fantàstic que fos bastant curt.

    L’Enriqueta Olivar no ha pogut llegir-lo tot, però se l’ha comprat per tenir-lo, de tant que li ha agradat: l’esment de la infantesa, amb les ensaïmades de Joan de Can S’Aigo, la manera com es parla de la malaltia d’en Bernadet, la manera de redactar, amena i ràpida. Creu que la mare de la Joana fou una pionera en la seva llibertat de viure, de viatjar, etc.

    La Pilar Masdeu, que ha llegit tres vegades la novel·la, segueix trobant-la molt bé. La Rosa Llop troba que els personatges componen un fresc enverinat, una mica increïble, especialment en el tema del casament que el vertebra.

    A l’Ana Jiménez li ha agradat molt, especialment l’esment de Jane Eyre, amb qui en certa manera s’identifica la Joana E. (a part del joc amb les inicials). A la Patrícia, com ja ha dit, li ha agradat molt i no ha trobat dificultats amb el lèxic mallorquí, malgrat que ella és argentina.

    La Mary Paredes també la troba una bona novel·la, de lectura fàcil i estructura encertada, que proporciona un bon gaudi. La Joana la veu com un personatge contradictori, de vegades molt activa, de vegades deixant-se arrossegar. A la Teresa Ventosa també li ha agradat molt, troba que és una obra que enganxa. La Mercè Fernández hi ha vist una manera original, encertada, d’explicar una vida molt complicada. Remarca l’originalitat d’alguns personatges, com el doctor Lligorra, entre asexuat i avariciós. També ens ve a veure, d’oient, Paquita Puig.

    Tanquem la tertúlia preguntant-nos si la novel·la deu ser realment la biografia de Joana E. o es tracta d’un personatge literari, i ens fem el propòsit de demanar-ho a l’autora, Maria Antònia Oliver (recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes), a veure si s’anima i ens respon!

    L’OBRA
    Joana E.

    JOANA E. toca el tema dels canvis socials en la postguerra amb la història de Joana, una dona que retrata la societat de l’època a Mallorca.

    Joana E. és la protagonista de la novel·la, que fa un recorregut biogràfic per la vida del personatge. L’autora, a l’inici de l’obra, escriu una nota en la qual ens explica quina ha estat la veritable història d’aquesta novel·la. Maria Antònia Oliver va conèixer la Joana a Barcelona, el 1979. Joana EEn aquell, moment la Joana tenia 69 anys i li va explicar la seva història personal. L’autora va decidir escriure un llibre. Després de començar en dues ocasions la novel·la i abandonar-la abans de finalitzar-la, la Maria Antònia, l’any 88, va rebre la visita de la Joana, la qual li va dir que estava malalta i que li quedava poc temps de vida, i que havia pensat passar els seus últims dies a Londres.

    El desembre d’aquest any, el mateix dia que moria el pare de l’autora, va morir la Joana a Londres. Aleshores l’autora va començar de nou amb la novel·la però escrivint-la en primera persona, com si la pròpia Joana E ens expliqués la seva historia. Diu l’autora que només ha garbellat els records de la protagonista i s’ha limitat a reproduir amb el seu llenguatge i les seves expressions tot el que la Joana E li va explicar, canviant el nom dels personatges, menys el de la protagonista, i les professions i el lloc on transcorrent els fets. Per tant estem davant d’una història real.

    L’obra està narrada en primera persona, com si fos una autobiografia. Predomina el relat més que no pas les descripcions i els diàlegs. És un relat dramàtic i trist, per les fatalitats a les quals a d’enfrontar-se la protagonista durant el transcurs de la seva vida. Constantment hi ha reflexions i comentaris que deixen entre veure idees sobre la vida, la llibertat, la societat del moment i l’honestedat. És rica quant a reflexions, sentiments i valors humans. Escrita en un mallorquí dolç, l’estil és clar i directe. Trobem moltes paraules dialectals, com al·lot, bordegassa, monpare, acalar el cap, sa loquenca, casa dels amitgers, misser, etc.

    L’AUTORA
    Maria Antònia Oliver

    Maria Antònia Oliver Cabrer (Manacor, Illes Balears, 4 de desembre del 1946) és una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana, resident a Barcelona des de 1969. És principalment coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, però també ha conreat la traducció (al català i castellà), l’assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guionatge. El 2007, després de 46 anys de publicacions i un nombre de premis que avalen la seva trajectòria, guanyà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És una de les escriptors capdavanters de la generació literària dels 70 (igual que el seu marit, Jaume Fuster), s’inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica.

    M Antonia OliverLa seva narrativa és variada i dona un protagonisme especial a la dona. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, en què produeix la sèrie de la detectiva mallorquina fincada a Barcelona, la Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana.

    En el camp de la narrativa breu, forma part del col·lectiu Ofèlia Dracs i també té sis reculls de narrativa breu, un dels quals és el volum L’illa i la dona (2003), amb una selecció d’obres anteriors. Després de publicar Joana E. (Premi Prudenci Bertrana 1991), la Institució de les Lletres Catalans, de la Generalitat de Catalunya, la va proposar ser “Escriptora del mes”, la qual cosa li va donar l’oportunitat de recórrer, durant trenta dies, els Països Catalans, i de contactar directament amb part del seu públic. El 1995 va publicar Amor de cans (Premi Llorenç Vilallonga de Ciutat de Palma) i va començar una nova novel·la, que no acabaria fins més tard.

    Al juliol de 1997, li van haver de trasplantar el cor. Aquesta operació li va suposar un llarg període de silenci, silenci que es va perllongar perquè, el 31 de gener de 1998, va morir el seu company Jaume Fuster, la qual cosa la va incapacitar per tornar a escriure. Les paraules no li eren amigues, com deia ella mateixa en una entrevista amb motiu de l’aparició de Tallats de lluna, a l’octubre del 2000, el títol de la novel·la que havia començat cinc anys enrere. Al final d’aquesta novel·la hi ha una llarga nota d’agraïment als amics i amigues que l’han ajudat a viure i a tornar a escriure.

    Ha col·laborat en publicacions com ara El Correo Catalán, Serra d’Or, Canigó, Cairell, Amb Potes Rosses, Diari de Barcelona i l’Avui. En col·laboració amb el fotògraf Toni Catany publicà el llibre reportatge Les illes (1975). Com a traductora d’anglès, francès i italià, ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain i Herman Melville (la seva versió de Moby Dick mereixé el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985), entre d’altres, i també ha traduït obres al castellà.

    Les seves obres, al seu torn, han estat traduïdes l’alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i portuguès.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    7è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva

    generenegrejomLa Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres i La Mulassa, organitza el 7è Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva.

    A partir de divendres 25 de gener i fins diumenge 17 de febrer de 2019 a la mitjanit (ambdós inclosos), es podran enviar els microrelats a l’adreça electrònica: microrelatsjoanoliva@vilanova.cat, indicant en l’assumpte Concurs NegrOliva i, en el correu, les dades de participació que s’inclouen en les bases. S’hi podran enviar tants microrelats com es vulgui, però només es podrà optar a un premi final.

    Aquest concurs té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura i, alhora, difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca. L’edat per participar-hi és a partir de 18 anys. Per Sant Jordi 2019, la biblioteca editarà un punt de llibre, que es repartirà entre els usuaris, amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

    Bases de participació del Concurs de Microrelats de Gènere Negre NegrOliva 2019

    IMG_6218 Tots tres guanyadors rebran una ruta cultural per a dues persones i, a més a més, també tots tres seran obsequiats amb un lot de llibres gentilesa de les llibreries de la ciutat, La Mulassa i Llorens Llibres, i de l’Editorial Alrevés.

    Enguany, el jurat estarà format per Mª Rosa Nogué, escriptora, conductora del club de lectura La Crisàlide, de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga, gerent de la lliberia Llorens Llibres; i Veri Pena Montfort, llibretera a la Llibreria La Mulassa.

    El veredicte es farà públic a partir del dia 7 de març a través del web, el blog i el facebook de la biblioteca.

    Microrelats guanyadors del Concurs NegrOliva 2018

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un noi anomenat Nadal, Matt Haig

    “No deixis mai de creure en la màgia”

    Els nois i noies del Club de Lectura Llibr@ventures ens vam tornar a trobar el passat dissabte 19 de gener per comentar el llibre que hem estat llegint durant el Nadal. portada_un-noi-anomenat-nadal_chris-mould_201608181418I com no podia ser més encertat, el llibre que hem llegit és Un noi anomenat Nadal, de l’escriptor anglès Matt Haig. Així que entre àpats familiars, caganers, regals i Reis Mags, els llibr@venturers ens hem endinsat en la veritable història del Pare Noel. Sí, sí…com ho sentiu. En aquest llibre hi trobareu les raons que demostren com i per què va aparèixer per primera vegada el Pare Noel. Un llibre ple de cosses impossibles dirigit a tots els nois i noies (i homes i dones) que creiem en la màgia.

    NikolasEl nostre protagonista, en Nikolàs, és un noiet d’onze anys que viu al bell mig de Finlàndia i que és molt i molt pobre. Les seves úniques joguines són un trineu i un ninot de nap que li va fer la seva mare. Potser no té gaires coses materials, però en té un parell de molt més importants: creu en la màgia i hi ha bondat en el seu interior. Petita NooshAquests elements i un viatge ple d’aventures, que el farà travessar tot Finlàndia, seran la clau de tot el que vindrà després. Bé, això, i un bon grapat d’elfs, un ren volador, un ratolí, trolls i follets d’allò més entremaliats.

    No serà gaire fàcil i en Nikolàs haurà de renunciar a bona part del que coneixia fins aleshores, però al final de l’aventura no-res tornarà a ser el mateix. Ni per a en Nikolàs, ni per a cap de nosaltres tampoc…

    Si vols conèixer tu també la història del pare Noel, Un noi anomenat Nadal ha de ser la teva propera lectura.

    Fes clic aquí, si vols llegir-ne un fragment.

    IMG_20190119_173522

    Els llibr@venturers ens acomiadem fins al dia 16 de febrer!

    Llibres

  • Un noi anomenat Nadal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Los crímenes del balneario, Alexandra Marínina

    BANNER-560

    Els clubaires del l’Oliva Negra han encetat l’any comentant Los crímenes del balneario, de l’escriptora Alexandra Marínina. La sessió va tenir lloc el passat dijous 10 de gener.

    Alexandra Marínina, l’autora

    Alexandra Marínina és el pseudònim de Alexeyeva Marina Anatolyevna, una escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca.

    Alexandra MarininaVa néixer el 16 de juny de 1957, a la ciutat de Lviv, Ucraïna. Filla de funcionaris soviètics relacionats amb la justícia -el seu pare va ser cap del Departament Criminal i la seva mare catedràtica de Dret- fins al 1971 va viure a Leningrad, i des del 1971, a Moscou. Es va llicenciar en dret a la Universitat Estatal de Moscou el 1979.

    Va treballar en la famosa Direcció General d’Interior, situada al carrer Petrovka, 38, de Moscou, amb el rang de tinent coronel de la policia. A partir del 1987 es va involucrar en l’anàlisi i la predicció de la delinqüència. Ha escrit més de trenta articles científics, incloent la monografia “La delinqüència i la prevenció del delicte a Moscou”.

    Marínina va començar a escriure el 1991, juntament amb el seu col·lega Aleksander Gorkin, una història de detectius titulada El serafí de sis ales.

    Va renunciar al sistema de milítsia (un terme semiformal per al conjunt de les organitzacions de l’MVD) al febrer de 1998 per esdevenir escriptora a temps complet. Autora de més de trenta novel·les, i amb més de 20 milions d’exemplars venuts en tot el món, Marínina, guardonada en repetides ocasions dins i fora del seu país, és sens dubte l’autora russa contemporània que gaudeix de major popularitat a tot el món.

    LosCrimenes delBalneario_rodonaPer saber-ne més…

    Los crímenes del balneario, el llibre

    Anastasia Kaménskaya, funcionària de la policia criminal de Moscou, li pren la paraula al seu cap quan aquest li ofereix una estada en un balneari de luxe situat a la Ciutat, LosCrimenes delBalnearioun lloc estranyament pròsper, obra del poderós cap de la màfia Eduard Denisov.

    Però el poder absolut d’aquest s’està posant en dubte a causa de certs esdeveniments protagonitzats per uns misteriosos forasters.

    L’assassinat d’un client del balneari posa en problemes a Denisov, qui es queda sense butlla per matar si no és que troba un culpable i el lliura a la policia.

    oliva 300-loguilloPer la seva banda, Kaménskaya es veurà totalment arraconada pels investigadors de la Ciutat, als quals la seva capacitat analítica no els fa cap gràcia. Fins i tot es sentirà menyspreada per la seva única amiga i veïna d’habitació, l’altiva Reguina, una professora de piano entrada en anys que va patir represàlies antisemites en l’era soviètica.

    El mafiós Denisov, però, li ofereix a Anastasia protecció, apetitosos banquets i un pacte…

    Ens acomiadem fins al proper 7 de febrer, per comentar Si no, lo matamos de Rosa Ribas, en una sessió que serà ben especial!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    L’escultor de Déu, Vicenç Aguado

    LA TERTÚLIA, L’AUTOR I L’OBRA
    Dimecres 12 de desembre, Vicenç Aguado, L’escultor de Déu

    En aquesta sessió, la darrera de l’any 2018, La Crisàlide també es va vestir de festa per rebre l’escriptor vilanoví Vicenç Aguado, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, autor també de contes infantils –un d’ells inspirat en el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú- i bon usuari de la Biblioteca Joan Oliva, on, segons la nostra directora, Teresa Forcadell, va trobar inspiració per a la novel·la que avui ens ve a comentar.

    portada Escultor de DéuConvidat per la Institució de les Lletres Catalanes, vam celebrar la sessió a la planta baixa de la Biblioteca, per tal d’obrir-la a d’altres lectors i lectores, encara que s’ha de dir que el gruix del públic van seguir sent els membres de la Crisàlide, acompanyats del periodista Jaume Planes, del butlletí La Fura, que estava fent un reportatge sobre els Clubs de Lectura.

    Teresa Forcadell va obrir l’acte, saludant els assistents i fent una amabilíssima presentació d’aquesta cronista. Tot seguit, jo mateixa vaig presentar en Vicenç Aguado, que va ser el guanyador de la primera edició del concurs de Microrelats de gènere negre, el NegrOliva, amb un relat sobre Els escuts de la plaça de la Vila. I, finalment, en Vicenç va agafar la paraula i, amb l’ajut d’un powerpoint, va explicar-nos tot el procés d’elaboració i els apartats principals de la seva primera novel·la, L’escultor de Déu, mentre anava rebent els comentaris i valoracions del públic lector.

    Novel·la de gènere històric, l’autor va voler reivindicar una part singular de la nostra història i de la nostra comarca. Vinculat al poble de Vilosell com a destí de vacances, Aguado va interessar-se per la figura de l’escultor medieval Jordi de Déu, que hi havia viscut, i va estudiar a fons la figura d’aquest artista, responsable de gran part de la realització de les tombes del panteó reial del Monestir de Poblet, erigit a instàncies del rei Pere III el Cerimoniós, i que hostatja les restes de l’antiga dinastia del Casal d’Aragó.

    Li va semblar que la seva vida, tota la seva figura, podia ser perfectament objecte d’una novel·la com la que hem llegit, i on així aconseguia unir dues passions: la investigació històrica i la reivindicació del territori. A mida que avançava en l’estudi d’en Jordi de Déu, l’autor va necessitar acotar el camp literari, i, així mateix, crear alguns personatges nous. D’aquesta manera, el personatge de la muller d’en Jordi, la Cesca, és fruit de la seva imaginació. Només en sabia el nom, Francesca, i va decidir que fos una esclava d’origen, ja que sovint les esclaves rebien el nom dels amos, i la dona d’en Jaume Cascalls, amo i mestre d’en Jordi de Déu, es deia Francesca. Aquesta i altres aportacions personals de l’autor, a part de l’atractiva i documentada presentació de la novel·la, va fer que tots plegats gaudíssim d’una sessió diferent, que ens va deixar moltes ganes de visitar els llocs proposats per Vicenç Aguado, així com de llegir la seva pròxima novel·la que, segons ens va dir, ja té entre mans.

    Vam acomiadar-nos, doncs, fins a la propera sessió, on comentarem Joana E., de Maria Antònia Oliver.

    Entrevista amb l’autor. El punt avui (Lleida, 28/01/2017) David Marín.

    Qui va ser Jordi de Déu?

    Va ser un escultor molt important del gòtic. Vaig conèixer la seva història i em va captivar, fins al punt que n’he acabat fent una novel·la. Va viure a finals del segle XIV i principis del XV. El van capturar a Sicília tropes de Pere el Cerimoniós i el van vendre com a esclau a Barcelona. El va comprar un escultor que treballava a Lleida, Jaume Cascalls, que li va ensenyar l’ofici, fins al punt que es va convertir en un dels escultors més importants del gòtic català, amb treballs a la Seu Vella, al panteó reial de Poblet i a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.

    I a través d’ell, fa un retrat d’una època.

    El personatge és un esclau estranger que arriba a la Catalunya de finals del segle XIV i això em permetia veure, a través dels seus ulls, la societat d’aquella època, les seves contradiccions. A més, era un moment molt interessant en la història de Catalunya: la guerra amb Castella, el regnat de Pere el Cerimoniós, el naixement de la Generalitat.

    I de Lleida.

    crisalideTambé de Lleida. El que volia era fer un relat sobre el territori. De Sicília, de Lleida, amb la construcció de la Seu Vella; de Poblet, de Barcelona. I tot això a través d’un personatge que va conèixer totes les cares de la nostra societat, des del món més humil i marginal dels esclaus fins a les intrigues dels palaus i les pugnes entre els nobles, les persecucions dels jueus, etc. I tot això a través d’un personatge que va variant al llarg de la novel·la, amb sentiments d’humiliació, de superació, de recerca de la seva llibertat.

    Fins a on arriba la ficció i la realitat, en la novel·la?

    És una trama de novel·la però amb molts elements reals. De fet, algunes de les coses que semblen més inventades van ser reals, com la pròpia experiència del personatge, la seva estada en una presó al castell de l’Espluga de Francolí per uns motius poc clars, però jo hi especulo amb una de les versions, una mort tràgica d’un monjo al monestir de Poblet, entre d’altres.

    Els personatges històrics també hi apareixen novel·lats.

    Hi poso la meva visió personal sobre aquella època, però a partir de fets històrics. El rei Pere el Cerimoniós el dibuixo com una persona obsessiva, molt centrada en els detalls, en tots els àmbits. També en les escultures. Tenia aclaparats els escultors! Era, a més, una època de progrés, en què es va construir molt. Les lluites de poder, la corrupció, les intrigues, van ser reals i les exploro a través d’una trama fictícia.

    S’ha hagut de documentar molt?

    Sí. Fins al punt que la recerca m’ha fet localitzar obres que no estaven documentades, com les que tenia al Vilosell. He parlat amb mestres picapedrers que m’han explicat què significa treballar escultures com ho feien al segle XIV i XV, també amb restauradors de pedra i pintura mural. I suposo que apareix la meva passió pel patrimoni, sobretot el que tenim al conjunt del país. A vegades a la literatura històrica li costa sortir de Barcelona.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Parle-leur de batailles, de rois et d’elephants. Mathias Enard

    En traçant ses premières esquisses, il pense à Léonard de Vinci, à qui tout l’oppose, à croire qu’ils vivent dans deux époques distantes d’une infinité d’éons(…). Il était venu pour l’argent, pour dépasser Vinci et se venger de Jules II, et voilà que la tâche le transforme, tout comme la Pietà ou le David l’ont métamorphosé. Michel- Ange est modelé par son œuvre. Mathias Enard.

     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    ParlerAvec Parle-leur de batailles, de rois et d’éléphants nous voici transportés à l’époque de la Renaissance, une période riche et prospère où se produit l’exode de nombreux artistes, scientifiques et intellectuels lors de la chute de Constantinople et où exotisme, Orient, Istanbul, art, architecture, voyage et fascination imprègnent une ambiance que l’on retrouve dans les contes issus de la tradition populaire orale d’origine indienne qui ont transité par la Perse et ont été recueillis plus tard et répandus par les marchands dans le monde arabe.
     
    Un livre très agréable et qui se lit d’une traite, rempli de détails qui évoquent un temps passé et où Mathias Enard mêle habilement fiction et éléments historiques réels qui contribuent à donner de la vraisemblance à cette histoire et à ce décor. Pour cela, l’auteur s’est inspiré d’une anecdote historique attestée, celle du sultan de Constantinople qui proposa la construction d’un pont à Michel-Ange après avoir refusé le projet présenté par Léonard de Vinci. Je vous passe un document que j’ai trouvé sur le net à propos du Pont de Galata, Istambul et ce fait.
     
    L’auteur a placé des personnages bien choisis comme celui de Mesihi De Pristina, l’angélique et passionné poète, maitre du renouveau de la poésie ottomane et protégé du vizir. Celui de Michel-Ange, l’artiste ambitieux, laid, malodorant, introverti, aux accès de violence et tourmenté, aspects cependant qui contrastent avec sa grande sensibilité. Une mystérieuse danseuse andalouse qui ne pouvait certainement pas manquer dans le récit pour tout ce qu’elle représente et à laquelle on a confié une mission…
     
    Mathias Enard est un écrivain traducteur français, né en 1972 et spécialiste des langues et cultures arabe et persane, qu’il a étudiées à l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales à Paris.
     
    Après des séjours à Téhéran, Le Caire, Damas, Soueida, Beyrout et Tunis il s’installe finalement à Barcelone l’an 2000, anime plusieurs revues culturelles, publie diverses traductions de l’arabe et enseigne cette langue à l’Université de Barcelone. La Perfection du tir est son premier roman (2003), auparavant il avait publié deux recueils de poèmes : Travail de nuit et Parfois entre nous la mer (1990).
     
    Ses romans ont reçu de nombreux prix et notamment avec son roman Zone, il se fait remarquer par le grand public en composant un livre dont chaque chapitre est constitué d’une seule phrase, sans terminaison.
     
    Il a été lauréat du Goncourt Lycéen (2010) pour Parle-leur de batailles, de rois et d’éléphants et prix Goncourt (2015) pour Boussole. Je vous affiche une bibliographie Mathias Enard pour en savoir davantage sur lui.
     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les Misérables. Víctor Hugo

    Les misérables Un vrai plaisir commenter le premier livre de l’année 2019 de la Bibliothèque Joan Oliva i Milà adapté en français facile par Brigitte Faucard-Martinez à qui nous devons reconnaitre un bon travail de synthèse car les thématiques principales y sont bien relevées.

    Les Misérables, dans sa version originale, est constitué de cinq tomes et se publie en 1862. Amour, mort, religion, rédemption sont les grands thèmes de cette œuvre romantique pleine de réalisme et de revendications politiques et sociales de l’époque.

    Elle est, sans contestation, avec Notre-Dame de Paris, une des meilleures œuvres représentantes du roman populaire et rédigée, à sa maturité, par le plus illustre des poètes français de la grande génération romantique : Victor Hugo (1802-1885).

    Celui qui, très jeune s’éveillait dans sa vocation littéraire en notant : « Je veux être Chateaubriand ou rien » ira en effet très loin dans ses prétentions et démontrera combien son œuvre littéraire dans son ensemble a été puissante, diverse et admirable. Il nous a laissé des drames, des romans, des poèmes lyriques et a été chef de file du courant romantique français et un écrivain engagé (exilé entre 1851 et 1870 pour ses prises de position politiques).

    Ses œuvres principales lyriques sont : les Odes – les Ballades – les Orientales – les Feuilles d’Automne – les Chants du Crépuscule – les Voix Intérieures – les Rayons et les Ombres – Les Contemplations – les Chansons des Rues et des Bois -l’Art d’être Grand-père.
    Ses oeuvres principales dramaturges sont – Le Roi s’amuse – Lucrèce Borgia – Marie Tudor –Ruy Blas- Les Burgraves.

    Logo_Club de LF en francèsÀ la mort de sa fille en 1843, il voit sa pièce Les Burgraves sifflée au Théâtre- Français, cesse de publier pendant dix ans et entre dans l’arène politique. Pair de France en 1845, il plaide toutes les causes du libéralisme : suppression de la peine de mort, soulagement de la misère du peuple, etc. Il n’en est pas pour autant républicain, et en 1848, se méfie des émeutes ouvrières.

    Il se rallie finalement à la république et se fait élire par les conservateurs. Il les mécontente d’ailleurs aussitôt en plaidant pour la liberté de la presse. Un instant favorable au prince Louis Napoléon, il s’oppose rapidement à lui et commence une campagne qu’il ne cessera d’amplifier contre « Napoléon le Petit ». Au coup d’Etat, de 1852, il doit s’enfuir.

    Il se retire alors à Jersey, puis à Guernesey, face aux côtes de France. Il y restera pendant tout le Second Empire, malgré les offres d’amnistie, dans un isolement presque théâtral. Il rédige alors les grandes œuvres de sa maturité : les Châtiments, les Contemplations, la Légende des Siècles, les Misérables.

    victor hugoEn 1870, il revient à Paris, assiste aux horreurs du siège et est élu député. Il donnera d’ailleurs sa démission et quelques années plus tard entrera au Sénat. Son activité politique est réduite, mais sa popularité est immense. Il fait figure de patriarche. Quand il meurt dans sa quatre-vingt-troisième année, son corps est directement porté au Panthéon.

    Les Misérables recueille la situation politique française du XIXe siècle et situe la trame entre les années très troublées qui vont de 1795 à 1833 et où s’imposent les nombreux changements de régime et leurs conséquences sur le peuple.

    L’histoire commence avec un héros principal qui a servi à Hugo de prétexte pour dresser le portrait de tous les autres personnages et de leurs misères qu’elle soit matérielle ou psychologique. Cet héros est Jean Valjean, un ancien forçat condamné aux galères à qui Mgr Myriel, l’évêque du village de Digne offre son hospitalité et l’engage à faire le bien en lui donnant une nouvelle occasion de vie en liberté. Devenu industriel sous le nom de M.Madeleine, il relance l’économie de la région et combat la pauvreté et l’indigence. Il en devient maire et un bon citoyen, respectable, généreux, qui fait la charité et crée des hôpitaux.

    Jean-Valjean sera cependant victime de son passé et poursuivi tout le long de l’histoire par Javert, l’inspecteur des prisons de France. Il viendra en aide à Fantine et sera le protecteur de Cosette.

    Littérature audio

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »