Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CLUB L’OLIVA NEGRA

Collita de Gènere Negre i Policíac 2016

La Xarxa de biblioteques negres formada per les biblioteques Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona i Biblioteca Districte 6 de Terrassa, presenta la seva publicació col·lectiva amb el millor del gènere políciac.

La Collita 2016 recull la novel·la negra i policíaca publicada durant l’any anterior i una relació de festivals, jornades i congressos fets durant l’any, una relació dels premis de novel·la negra atorgats durant els anteriors mesos, i la llista de les vint-i-cinc novel·les negres més prestades durant l’any 2016.

Altres guies de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Podeu consultar aquí totes les anteriors guies de Collita de Gènere Negre.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

BANNER-560

Andrea Camilleri, l’autor

Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

camilleri-montlabán1

Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

 
La dansa de la gavina, el llibre

La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

 
4 de maig, la tertúlia

La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

IMG-20170505-WA0001

Fins aviat!!!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Sang vessada, Åsa Larsson

BANNER-560

Åsa Larsson, l’autora

Åsa Elena Larsson va néixer a Uppsala (Suècia) el 1966, però es va criar a Kiruna, una localitat del nord situada a la província de Lapland en què l’escriptora sueca ambienta les seves novel·les. asa larssonActualment viu a Mariefred amb el seu marit i els seus dos fills.

Va estudiar dret a Uppsala i durant un temps va exercir com a advocada tributària a Estocolm.

Durant la seva baixa maternal va començar a aficionar-se a la literatura, buscant entreteniment i diversió. La seva vida era estable i tenia la seva feina com a advocada, però confessa que tenir el seu primer fill li va fer percebre el món de manera diferent i necessitar un veritable canvi, que va buscar dins del seu cap.

Va ser llavors quan va començar a sorgir en ella una gran dedicació per la lectura i l’escriptura i va decidir traslladar al paper les històries que imaginava.

Els seus llibres han aconseguit l’èxit gairebé immediatament, han estat publicats en més de vint països amb una enorme acceptació entre el públic, a més de rebre bones crítiques.

Durant la seva curta carrera com a escriptora ha rebut el Premi de l’Associació d’Escriptors Suecs de Novel·la Negra 2003 a la millor òpera prima per Aurora Boreal, el Premi a la millor Novel·la Negra de Suècia 2004 per Sang vessada, i la Ploma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao 2010 per Aurora Boreal.

 

Sang vessada, el llibre

És estiu a Suècia, quan brilla el sol de mitjanit i el llarg hivern ha estat oblidat. 9788466411202En aquest temps màgic, una sacerdotessa luterana, Mildred, és trobada morta amb signes de tortura en la ciutat de Kiruna.

Mildred era una declarada feminista, una lluitadora estimada i odiada per igual. Està clar que no tots en Kiruna accepten que una dona sigui sacerdot, però tres mesos després del brutal assassinat la policia segueix sense tenir una pista.

Rebecka Martinsson torna a Kiruna, el lloc on va créixer, a realitzar una gestió per al bufet d’advocats d’Estocolm en el qual treballa. No obstant això, aviat es veu embolicada en aquest misteriós cas: Anna-Maria Mella, la policia local de Kiruna i encarregada de la investigació, acudeix a Rebecka buscant ajuda; sap que només ella és capaç de desemmascarar la fosca veritat que amaguen els habitants d’aquesta gèlida ciutat.

Kjellander___Sjoberg_Kiruna_aerialEn aquesta novel·la, Åsa Larsson obliga a la seva protagonista, Rebecka Martinson, una jove advocada que no ha aconseguit recuperar-se del impacte d’haver matat tres homes per protegir dos nens, a enfrontar-se a la realitat de les dones maltractades en una obra on la soledat i la dificultat de triar el camí correcte són els temes de fons.

Larsson construeix de nou un univers de personatges complexos on les dones lluiten per defensar el seu espai a Kiruna, un petita ciutat més enllà del Cercle Polar, on els homes són els que manen.

AVT_sa-Larsson_4111Per saber-ne més…

 

6 d’abril, la tertúlia

Sang vessada no ha estat un llibre fàcil per als clubaires.

oliva 300-loguilloLes opinions han estat força radicals. Hi ha a qui li ha entusiasmat el llibre, i n’hi ha que no l’ha pogut ni acabar.

Aquestes són les puntuacions:

Antònia, 7; Evelia, 5; Joana, 8; Dolors, 6; Josefa, 6; Inés Luz, 9; Carme, 4; Soledad, 7; Ana Mª, 7; Pilar, 9; Victoria, 7; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 6.

Els partidaris han assenyalat que és més que una obra de gènere negre, destacant la seva prosa acurada, que indaga eficientment en la psicologia dels personatges i que transcendeix una profunda comprensió de les debilitats humanes, una tolerància que no deixa de mostrar els defectes i prejudicis de la suposadament avançada societat nòrdica. Per una altra banda, destaquen les magnífiques descripcions i la gran exaltació del paisatge i la natura que fa l’autora.

I els detractors l’han trobat avorrida, sense emoció, opinant que la història i la investigació en si tenen poca força, i que el tema de l’assassinat es pren de forma molt lleugera.

Hotel de gel a JukkasjärviAixò sí, pràcticament tots els lectors han estat d’acord en que no és una novel·la d’investigació, però aborda una varietat de temes espinosos: les dones com a líders de l’església, el masclisme, el feminisme, la caça, les persones amb retard mental, l’homosexualitat i la rigidesa de les convencions socials en el món tancat d’una petita localitat com és Kiruna.

També han posat de relleu que no hi ha un únic protagonista, sinó que ho és tot el poble, que d’alguna manera tots podrien estar implicats i que la resolució de l’assassinat esdevé gairebé per casualitat.

La història de Potes Daurades, una lloba que ha arribat a la zona, en general pensen que és una metàfora de la vida de la víctima, la sacerdotessa Mildred.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 4 de maig. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la La dansa de la gavina, d’Andrea Camilleri.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Los muertos no tienen amigos, Luis Gutiérrez Maluenda

BANNER-560

Luis Gutiérrez Maluenda, l’autor

Luis Gutiérrez Maluenda va néixer a Barcelona el 1945. llgutierrez12Va estudiar enginyeria industrial, màrqueting i després de treballar com gestor de grans comptes en el sector informàtic, va decidir abandonar-ho tot per escriure novel·les de gènere negre.

És conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Millor Primera Novel·la del 2005 atorgat per l’Associació Brigada 21; Música para los muertos, que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere i va ser nomenada Novel·la del Mes per Ràdio Euskadi i la revista Miscel·lània, i 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yo escribo.com.

Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Prótesis.

mapAficionat al jazz i al blues, Luis Gutiérrez Maluenda va publicar l’assaig Jazz y blues en la novel·la negra americana i va donar una sèrie de conferències sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.

Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones entorn al seu tema preferit: novel·la negra, jazz i blues.

Actualment resideix al barri de Sant Andreu, afirma que la seva gran passió segueix sent la lectura i s’inspira per escriure passejant pel casc antic de la capital catalana.

 

Los muertos no tienen amigos, el llibre

El detectiu Basilio Céspedes viu al barceloní barri del Poblesec on no és conegut pel seu nom real sinó pel de Humphrey, malgrat que ell no es considera un tipus dur, només beu quan la vida el supera i és poc amic de cabarets.

los-muertos-no-tienen-amigosLa seva especialitat són els divorcis i investigacions d’estar per casa, fins que una trucada telefònica del comissari d’homicidis Jareño el treu del llit en plena nit perquè acudeixi al dipòsit de cadàvers a fi d’identificar el cos d’un suposat veí seu, un homosexual abatut a trets.

Una segona mort, en aquest cas en la persona d’una dona de la neteja que treballava al mateix local nocturn que l’anterior, animen Humphrey a indagar pel seu compte, proporcionant dades suficients a Jareño i al seu subordinat, el sergent García, per demanar o no una ordre judicial de registre… oliva 300-loguillo i com res sembla unir les dues víctimes a excepció de la seva relació amb un antre nocturn, és important accedir-hi i esbrinar què s’amaga després rere l’evident i poc comprensible motiu d’un crim: drogues i prostitutes sense papers n’hi ha a tot arreu, ha d’existir quelcom més, prou important per cometre dos assassinats…

El detectiu compta amb el suport no oficial del sergent García i el d’una “madame” antiga prostituta i amiga que és una enciclopèdia actualitzada en temps real de qualsevol cosa que passa al barri.

Al marge d’aquesta investigació, Humphrey també es veu embolicat en una trama que amenaça amb la mort d’un altre conegut en mans del capo mafiós de la zona, patriarca d’una família de gitanos.

23905203Per saber-ne més…

 

9 de març, la tertúlia

En aquesta ocasió, el club l’Oliva Negra ha tingut un convidat d’excepció, i no ha estat un altre que Luis Gutiérrez Maluenda, autor de Los muertos no tienen amigos, el llibre que hem llegit per aquesta sessió, a més de Música para los muertos, títol que es podia llegir opcionalment.

serie noirEls assistents han tingut l’oportunitat de canviar impressions amb un escriptor entusiasta del gènere negre del qual ens ha explicat l’origen del seu nom, que li ve de la Serie Noir de l’editorial francesa Gallimard, que va reunir els principals autors americans i francesos de novel·la policíaca i publicava sempre els seus llibres amb la coberta de color negre.

Davant del recel d’algun dels clubaires sobre la cruesa del llenguatge que utilitza, Luis Gutiérrez Maluenda ha defensat que és una de les característiques diferencials del gènere negre amb el gènere policíac, tal com es pot veure amb els clàssics nord-americans com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Chester Himes, dels quals ell és un àvid lector i admirador.

Ha afegit que uns altres trets propis del gènere negre són l’atmosfera, el ritme dinàmic per no dir vertiginós, una posada en escena d’imatges ben definides i, sobretot, el protagonisme del detectiu privat arquetípic, al qual considera un perdedor, contraposat als protagonistes actuals que acostumen a ser inspectors o comissaris, per a ell uns guanyadors, ja que compten amb l’avantatge de pertànyer al sistema.

1238246054_5121c6da8da0266dca3d1110.18593952_stdTambé ha destacat la importància que té per a ell la utilització de l’humor. Citant Raymond Chandler, pensa que la millor manera d’exposar esdeveniments violents és a través de l’humor. I per una altra banda, personalment pensa que els lectors de gènere negre volen entretenir–se, no passar–ho malament.

A la pregunta sobre el seu sistema de treball, ha manifestat que no segueix cap ritme ni cap ordre. Afirma que no serveix per seguir uns horaris fixos, que això l’incapacitaria per escriure, però que per altra banda escriu molt sovint, té com una vintena de llibres al calaix, esperant a ser publicats.

I si ens cenyim a l’opinió dels clubaires sobre Los muertos no tienen amigos, la seva puntuació mitjana ha estat d’un 7. L’han trobat un llibre molt amè i molt fàcil de seguir. Els dos únics punts desfavorables que han manifestat un parell dels lectors ha estat el llenguatge i la inversemblança d’alguna situació.

I ara, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

IMG_20170309_173803 IMG_20170309_150643

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 6 d’abril. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la Sang vessada, d’Asa Larsson.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

1 comentari

La tercera verge, Fred Vargas

BANNER-560

Fred Vargas, l’autora

Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d’intriga.

Fred i Jo VargasNascuda a París l’any 1957, va créixer envoltada d’intel·lectuals. El seu pare, l’escriptor surrealista Philippe Audoin, la va obligar a llegir de petita als grans clàssics dels segles XVII al XIX, mentre, ella llegia literatura policíaca d’amagat.

És llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat en el Centre Nacional d’Investigació Científica Francès des de 1988 i posteriorment a l’Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d’escriptora de novel·les policíaques, tasca que va començar el 1986.

Les seves trames es desenvolupen a París, i tenen com a protagonista el comissari en cap Jean-Baptiste Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, mostra els seus coneixements sobre l’Edat Mitjana, com a bona especialista que és.

Les seves novel·les han rebut nombrosos premis, entre ells el Prix mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran premi de novel·la negra del Festival de Cognac (1999), el Trofeu 813, o el Giallo Grinzane (2006), i han estat traduïdes a múltiples idiomes amb un gran èxit de vendes.

A més, part de l’obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.

 

La tercera verge, el llibre

Com a totes les novel·les protagonitzades pel comissari Adamsberg, a La tercera verge ens hi trobem amb tota classe d’elements irracionals. La tercera vergeEn aquest cas amb el fantasma d’una monja de segle XVIII, sepultures profanades, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, cérvols morts d’una forma salvatge, personalitats dissociades i una ombra misteriosa que llisca en la foscor.

Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant novel·la. La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a Adamsberg. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.

A més a la seva brigada hi ha una nova incorporació, el peculiar tinent Veyrenc, que recita versos de Racine, no ha arribat per casualitat.

gatAixí s’inicia aquesta novel·la en la qual res està clar durant moltes pàgines i en la qual es barregen diferents històries i escenaris, molts personatges, pistes falses, receptes medievals… tot plegat rajoles trencades en el mosaic que només es veu en tota la seva esplendor després del punt final.

A destacar, les peripècies d’un gat gros i mandrós pels carrers de París, mentre un helicòpter el segueix, confiant que rastrejarà una víctima.

Una novel·la ben construïda i ben explicada, una història amb ritme i uns diàlegs divertits que és capaç de mantenir la nostra atenció fins a un final sorprenent i totalment inesperat.

Fred VargasPer saber-ne més…

 

9 de febrer, la tertúlia

La tercera verge ha estat un llibre molt controvertit.

Hi ha qui l’ha trobat molt ben escrita i molt ben plantejada, hi ha que li ha costat arribar a la segona part, i també hi ha qui no ha pogut arribar a llegir-la…

oliva 300-loguilloLes puntuacions mostren la diversitat d’opinions:

Núria, 7; Antònia, 7; Esther, 8; Joan, 5; Evelia, 7; Joana, 8; Dolors, 2; Josefa, 8; Inés Luz, 8; Carme, 6; Josep Mª, 6; Soledad, 6; Ana Mª, 8; Pilar, 7; Joana, 8; Victoria, 7; Montserrat, 3; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8; Eulàlia, 8.

Excepte tres dels clubaires, que han estat incapaços d’acabar la novel·la, la resta dels lectors han reconegut l’estil singular, molt sui generis, d’una autora que construeix històries xocants amb uns personatges singulars, un equip extravagant format per individus, cadascun amb les seves peculiaritats, que de tan estrafolaris com són semblen extrets de la vida real.

ParisEn general l’han trobat una història força sinistra i increïble, que reuneix diferents trames que al final convergeixen, però fins arribar a aquest moment s’obren tants fronts: robatoris, fantasmes, cérvols assassinats, un gat mandrós, dobles personalitats… I hi ha tanta urgència a resoldre cada tema, que no es veu com podran redreçar les coses. Això sí, tothom ha estat d’acord és que ha sabut lligar perfectament el final.

També han estat d’acord en que potser hi ha autors de novel·la negra millors, més ortodoxos, més escrupolosos en el seu seguiment de les normes, més transparents, però no n’hi ha cap tan original, tan magistral en el seu maneig de diàlegs, en la seva construcció de personatges, en la seva forma de fer que l’insòlit i fins i tot un xic surrealista adquireixi carta de naturalesa.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de març. En aquesta ocasió, comptarem amb la presència de l’autor Luis Gutiérrez Maluenda per parlar del seu llibre Los muertos no tienen amigos.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Un crim imperfecte, Teresa Solana

BANNER-560

Teresa Solana, l’autora

Maria Teresa Solana Mir (Barcelona, 1962). És una escriptora coneguda per les seves obres de novel·la negra en les quals imprimeix el seu peculiar estil ple de sàtira sense misericòrdia.

BessonsEs va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarassona. Com a traductora, està especialitzada en Filosofia i Literatura. Tradueix del francès, l’anglès i el català. És també autora d’articles i assaigs sobre la traducció.

71iId6-SlbL._UX250_L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. La novel·la ha estat traduïda a cinc idiomes i es va convertir en tot un èxit internacional entre els aficionats al gènere. En la seva segona novel·la Drecera al paradís,(2007), també protagonitzada pels disbauxats bessons, va realitzar una divertida paròdia del món editorial i de les lletres a Espanya. L’hora zen (2011) i Campanades de boda (2016) són les darreres novel·les protagonitzades pels germans bessons detectius.

Amb Negres tempestes Solana va guanyar el III Premi Crims de Tinta (La Magrana).

El 2010 va publicar un llibre de relats policíacs Set casos de sang i fetge i 1 història d’amor.

 

Un crim imperfecte, el llibre

A la novel·la Un crim imperfecte, Teresa Solana no demostra únicament un instint letal per retratar les contradiccions de Barcelona i les seves classes socials, culturals i polítiques, oliva 300-loguillosinó que també sap rematar-ho en forma de novel·la policíaca i satírica, posant al capdavant d’una investigació extravagant i còmica a dos personatges, el progre Eduard i el fatxenda Borja, que costarà oblidar.

En Lluís Font descobreix, en el catàleg d’una casa de subhastes, que la seva dona va posar per a un pintor a qui no coneix. Un-crim-imperfecteSi la troballa ja és de per si inquietant, encara ho és més quan s’aspira a la presidència de la Generalitat, ja que no es pot permetre el luxe de cap escàndol.

La solució és fàcil, tot i que una mica desencertada: contractar els serveis d’una empresa d’assessorament que es dedica a esmenar els assumptes tèrbols de la gent selecta, i que està regida per dos bessons impossibles, Eduard i Borja.

Els germans accepten el cas, sense imaginar que la seva incompetència els portarà enfrontar-se a un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.

La seva missió pseudodetectivesca pren uns camins certament ombrívols quan, seguint la pista d’aquesta dona, topen de cara amb un crim que gelarà la sang blava que corre per les venes de la més alta societat de Barcelona.

La trama, tot i que policíaca, és molt divertida, sense complicacions i està escrita de tal manera que resulta agradable i amena.

Teresa-Solana-rodonaPer saber-ne més…

 

12 de gener, la tertúlia

Tot i que no l’han trobat una novel·la precisament perfecta, no es pot negar que els clubaires s’ho han passat d’allò més bé llegint Un crim imperfecte:

Núria, 7; Esther, 8; Joan, 7; Evelia, 8; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 4; Julio, 8; Carme, 7; Josep Mª, 7; Soledad, 7; Pilar, 8; Joana, 5; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8.

L’opinió general és que no es tracta d’una obra perfecta, ni molt menys, però sí agradable de llegir.

Han destacat l’habilitat de Teresa Solana per oferir una visió satírica de la classe alta de Barcelona sota l’aparença d’una història de detectius, i retratar les contradiccions de les seves classes socials, culturals i polítiques amb un to desenfadat i irònic.

PLANO AMB ADRECES-CRIM IMPERFECTEPer als clubaires, en general, la trama és sobretot original, entretinguda, força divertida i els ha fet seguir el llibre. L’han trobat un bon contrapunt a la línia agressiva del gènere negre que retrata les febleses de la classe alta barcelonina amb un seguit de situacions vodevilesques i surrealistes.

Els dos personatges principals, els bessons Eduard i Borja, han estat tot un èxit per als lectors que els han trobat divertits, descarats, i alhora molt humans amb les seves contradiccions. Uns detectius maldestres, sempre al límit de la llei, que són els antiherois per excel·lència.

En canvi, per als detractors, és una novel·la lleugera, una mica fluixa (una de les lectores l’ha titllat de “juvenil”), fins i tot amb alguna llicència gramatical que es podria considerar defecte. També han opinat que els tripijocs dels bessons que haurien de servir d’eina per denunciar la crisi econòmica que afecta tots els sectors i carregar contra la burgesia del país, excedeixen de comicitat i extravagància, el que fa que aquesta crítica quedi en un no res.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de febrer. Hi comentarem La tercera verge de Fred Vargas.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

No hay que morir dos veces, Francisco González Ledesma

BANNER-560

Francisco González Ledesma, l’autor

Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927-2015) va ser advocat, periodista i escriptor.

SEMANA NEGRA DE GIJÓN - FRANCISDO GONZÁLEZ LEDESMAEl primer reconeixement li va arribar el 1948 quan va guanyar, amb Somerset Maugham i Walter Starkie en el jurat, el Premi Internacional de Novel·la gràcies a Sombras viejas, obra que va ser censurada pel règim franquista. Coartat per la dictadura, González Ledesma va començar a escriure, sota el pseudònim de Silver Kane, novel·les populars per Editorial Bruguera.

Desencantat de l’advocacia, va estudiar periodisme i va iniciar una nova etapa professional a El Correo Catalán i,més tard, a La Vanguardia, aconseguint en tots dos diaris la categoria de redactor en cap. 29470015._UY200_L’any 1966 va ser un dels dotze fundadors del Grup Democràtic de Periodistes, associació clandestina durant la dictadura en defensa de la llibertat de premsa.

El 1977, amb la consolidació de la democràcia a Espanya, va publicar Los Napoleones. El 1983 va quedar finalista del Premi Blasco Ibáñez amb Expediente Barcelona, novel·la en la qual apareix per primera vegada el seu personatge emblema, l’inspector Méndez.

El 1984 va obtenir el Premi Planeta amb Crónica sentimental en rojo i amb ell la consagració definitiva.

Com a advocat va rebre el premi Roda Ventura i com a periodista el premi El Ciervo. El 2010 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria informativa i per la qualitat de la seva obra, de projecció internacional.

 

No hay que morir dos veces, el llibre

No hay que morir dos veces és la desena entrega de la seva sèrie protagonitzada per l’inspector Ricardo Méndez, un policia no massa bo com ell mateix es defineix.

no hay que morir dos vecesPersonatge insòlit i difícil de catalogar, Méndez és un policia de barri que patrulla els carrers de Barcelona. No creu en la llei, però creu en la justícia del carrer. Un supervivent d’una altra època, honest i escèptic; endurit pels carrers del Raval, el nom burgès que els inspectors de Sanitat han donat a l’antic Barri Xinès de Barcelona.

Com és habitual en les novel·les de l’autor, No hay que morir dos veces planteja des del començament, en una ràpida successió d’escenes alternants, diverses històries que a poc a poc, malgrat la seva aparent diversitat, aniran relacionant-se fins a mostrar la seva condició de branques del mateix arbre: oliva 300-loguilloun nuvi assassinat al peu de l’altar, un ex convicte contractat per cometre un assassinat, uns depravats pederastes, una complexa trama de terroristes islàmics, els foscos secrets d’alguna família benestant i algunes altres qüestions de menor quantia formen una trama d’aparença inextricable que Méndez es farà càrrec d’anar aclarint, guiat més, com sempre, per la seva intuïció que per l’anàlisi científica de dades i indicis que ara s’imposa a les indagacions policials.

Tres escenaris diferents. Tres escenaris apassionants. Tres escenaris trepidants. Tres escenaris que no permeten escapatòria. Tres escenaris sorpresa.

En aquesta novel·la, González Ledesma es confirma com un geni retratant la ment criminal i fent-nos comprendre com ningú les debilitats humanes.

01_rodonaGonzález Ledesma i l’inspector Méndez.

 

1 de desembre, la tertúlia

En aquesta ocasió la lectura de No hay que morir dos veces ha tingut una molt bona acollida entre els clubaires, amb una sola excepció:

PLANO AMB ADRECESNúria, 7; Antònia, 7; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 8; Dolors, 8; Josefa, 7; Julio, 7; Soledad, 9; Pilar, 8; Victoria, 5; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

En general s’ha destacat l’eficàcia de l’estil narratiu de González Ledesma, el ritme trepidant de l’acció i el truc de finalitzar els capítols en moments de màxima tensió per intercalar després una altra escena diferent que retarda el desenllaç de la precedent i augmenta l’expectació del lector.

Ha agradat molt el personatge de Méndez, un inspector de la vella escola, que sembla estar de tornada de tot, escèptic, desenganyat. Un rebel que desobeeix totes les ordres però que té un molt bon ull per copsar sentiments i desentranyar misteris prescindint de la tecnologia moderna. Els clubaires han destacat que darrere del seu sarcasme, ironia i, de vegades, també aparent antipatia, han trobat un home amb una gran sensibilitat, al qual veritablement li importa la justícia.

Calle escudillers 1925També han subratllat la capacitat de l’autor González Ledesma per posar-se en la pell de cada personatge, per explicar-nos els seus sentiments i pensaments, des dels més cruels fins als més nobles: Sandra, Gabri, Nadia, Dalia, Conde, el jardiner Juan Vila, protagonistes de tres trames que conflueixen en un final sorprenent i que en general no ha agradat massa ja que l’han trobat massa forçat, precipitat i poc creïble, a més de deixar alguns serrells en l’aire com la història de Greta Lago, la policia Lucia Olmos, o el destí que tindrà la nena Nadia.

En resum, un llibre que ha deixat un bon regust i ganes de conèixer més títols de l’autor.

A continuació de la sessió de L’Oliva Negra de l’1 de desembre, va tenir lloc la presentació de la novel·la El baile de los negros, de Xavier Borrell Campos, que va comptar amb la presència de l’autor. Xavier Borrell és enginyer, escriptor, periodista, crític i gestor cultural, especialitzat en literatura en general i literatura negra, a més de teatre. Col·labora des del 2008 al programa Propera Parada Cultura de Ràdio Cornellà i, des del 2012, col·labora en la part literària del programa Todos somos sospechosos de Ràdio 3. També col·labora, des del 2013, a la Revista de Literatura Quimera i ha estat organitzador i comissari del Festival de Novel·la Negra del Garraf Cubelles noir, que va celebrar la seva primera edició el passat agost.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 12 de gener. Hi comentarem Un crim imperfecte de Teresa Solana.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

La cinquena dona, Henning Mankell

BANNER-560

Henning Mankell, l’autor

Henning-MankellL’escriptor i dramaturg Henning Mankell (Estocolm, Suècia, 3 de febrer de 1948 – Göteborg, Suècia, 5 d’octubre de 2015), va ser reconegut internacionalment per la seva sèrie de novel·les negres sobre el inspector Kurt Wallander.

La primera passió artística de Mankell va ser el teatre, treballant des de molt jove per al Riksteatern d’Estocolm, on va arribar a ser director assistent, així com per a molts altres teatres de la ciutat.

Literàriament, va aconseguir un gran èxit amb la seva novel·la de 1991, Assassins sense rostre, la primera de les protagonitzades per l’inspector Wallander. També va realitzar diverses incursions dins de la literatura infantil i juvenil, sent molt coneguda la sèrie protagonitzada per Joel Gustafsson.
1295712001000 Al final de la seva vida residia entre Suècia i Moçambic, dirigint el Teatre Nacional Avinguda de Maputo, on va estrenar i va dirigir diverses de les seves obres.

Mankell va ser conegut també pel seu activisme polític, posicionant-se clarament en contra de guerres com la del Vietnam o en situacions d’injustícia com l’apartheid a Sudàfrica. Vinculat a partits i posicions d’esquerres, Mankell va defensar el dret del poble palestí i va participar en la flota de vaixells que va tractar de trencar el bloqueig israelià sobre Gaza. Estava casat amb Eva Bergman, filla del cineasta Ingmar Bergman .

 

La cinquena dona, el llibre

oliva 300-loguilloLa cinquena dona és el sisè títol de la sèrie Wallander. Es tracta d’una novel·la amb una història i personatges ben construïts. Dotada d’una excel·lent narrativa i encertades descripcions, Henning Mankell aconsegueix ordir una trama conseqüent que se segueix amb naturalitat, amb un inspector Wallander, persona intel·ligent i intuïtiva, que t’atrapa per les seves qualitats humanes.

El seu foment del treball en equip reunint als seus col·laboradors en el repartiment de tasques i dades que facilitin la investigació és un dels aspectes destacables: cada un és especialista o destaca en alguna cosa sobre els altres, el que moltes vegades és crucial per a la bona coordinació i resolució d’un cas. Això sí, sempre amb raonaments ben explicats i versemblants, que ajuden, i molt, a seguir el fil de la narració i fins i tot de vegades arribar a les mateixes conclusions.

dscf6134Sinopsi: La placidesa habitual de la ciutat sueca de Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicada a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander descobreix que no només s’ha d’enfrontar a un assassí d’una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que aquest sembla guiar-se per un sanguinari i tèrbol desig de venjança. Quan per fi Wallander creu que segueix una bona pista, una sèrie de atroços descobriments en el passat de les víctimes provoca un inesperat tomb a la investigació.

henning-mankell2-100Mankell, Wallander i Escània.

 

3 de novembre, la tertúlia

La lectura de La cinquena dona ha generat una diversitat d’opinions i per descomptat de puntuacions:

Núria, 6; Maria, 9; Antònia, 8; Esther, 8; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 9; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 7; Julio, 6; Carme, 5; Josep Mª, 8; Soledad, 8; Pilar, 4; Joana, 7; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

portada_la cinquena donaPer una banda, en general els clubaires han destacat que Mankell ha aconseguit ordir una trama ben exposada i raonada al lector, mantinguda fins al final, que comença a la primera pàgina i continua fins a l’última. Una inquietant i angoixant trama, acompanyada d’una gran tasca d’investigació policial per part de tot l’equip.

Però una part dels assistents l’han trobat lenta, pesada, que els ha enganxat només en algunes fases. Una novel·la ben armada però que no els ha acabat d’omplir. Passable com a molt.

I pel que fa al protagonista, l’inspector Wallander, principal encarregat de dur a terme la investigació, i que l’autor ens el presenta com una persona normal amb les seves virtuts i defectes, algú que comet errors, que té sentiments, que comença a patir els primers xacres de l’edat, i que de vegades fins i tot perd les formes, tot i que li encanta la seva professió, també ha originat opinions encontrades.

Part dels lectors han trobat insofrible la feblesa que es desprèn de la personalitat de Wallander, els seus dubtes i incoherències. I en canvi, també hi ha hagut que justament aquests dubtes i la seva humilitat, el fan molt humà i proper. Un personatge entranyable i completament creïble, ja que no es tracta del típic “poli dur”.

Un tema a destacar ha estat la gran unió existent en el seu equip. Un equip que admira a Wallander per la seva gran dedicació i per la seva forma de dur a terme les investigacions policials, i que a tota hora estan disposats a treballar el que calgui, malgrat les seves situacions personals i familiars, en algun cas una mica complicades, per ajudar al seu cap a resoldre el cas.

La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem No hay que morir dos veces de Francisco González Ledesma, tindrà lloc dijous 1 de desembre a les 17.30h.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Liquidació final, Petros Màrkaris

BANNER-560

Petros Màrkaris, l’autor

El 6 d’octubre ha estat la data d’inici del nou curs de L’Oliva Negra, el club de novel·la negra de la Biblioteca Joan Oliva que ha tingut una molt bona acollida, cosa que posa de manifest l’excel·lent estat de salut que gaudeix aquest gènere literari.

MARKARIS-1L’autor escollit com a punt de partida ha estat Petros Màrkaris (Istanbul, 1 de gener de 1937), que va viure la seva infantesa a Grècia, i va estudiar ciències econòmiques a Viena i Stuttgart i posteriorment es va traslladar a Atenes, on resideix en l’actualitat.

És autor teatral, guionista de televisió i ha col·laborat en diversos guions del cineasta grec Theo Angelopoulos, entre els quals destaquen ‘La mirada d’Ulisses’ o ‘L’eternitat i un dia’ (Palma d’or al Festival de Cannes de 1998). Així mateix, ha traduït importants autors de llengua alemanya com J.W. Goethe, Artur Schnitzler, Bertolt Brecht o Thomas Bernhard.

És autor de la sèrie de novel·la negra protagonitzada per Kostas Kharitos i va guanyar el VII Premi Pepe Carvalho en reconeixement a la seva trajectòria per ser un dels representants ‘més clars’ de la novel·la negra mediterrània.

mapa-greciaCompromès social i políticament al seu país, pocs novel·listes estan tan qualificats per aclarir la crisi que assola Grècia i que amenaça amb esfondrar el projecte d’unió europea.

Indignat davant la precarietat de la vida quotidiana de tants ciutadans, castigats per mesures dissenyades a Brussel·les i Berlín, Màrkaris alerta que aquesta no és una crisi més, i que només tornant a les arrels de l’humanisme, inventat precisament a Grècia, podrem deixar de sentir aquesta espasa de Dàmocles sobre els nostres caps.

Amb aquesta finalitat, l’escriptor ha utilitzat el personatge del comissari Kharitos, un observador agudíssim de la realitat de Grècia, com a testimoni crític de l’accelerada evolució de la societat grega en les últimes dècades i el paper que les seves estructures de poder tenen en l’actual desastre financer, en l’anomenada tetralogia de la crisi, Amb l’aigua al coll, Liquidació final, Pa, educació, llibertat i Fins aquí hem arribat.

 

Liquidació final, el llibre

Liquidació final és el setè títol de la sèrie protagonitzada pel comissari Kostas Kharitos i el segon del que l’autor ha denominat la Tetralogia de la Crisi, que va començar amb la novel·la Amb l’aigua al coll, i continua ara amb aquest títol que ens acosta novament a la terrible situació que està patint el poble grec.

Liquidació final_portadaEn només quatre pàgines, l’autor retrata amb mestria la situació d’un país on els joves no troben feina, els jubilats no poden subsistir i els immigrants busquen desesperadament menjar entre les galledes d’escombraries. Liquidació final és una novel·la que s’acosta de forma valenta a una crisi d’efectes que no només estan patint a Grècia, sinó que també patim en tota la seva cruesa en altres països com Espanya.

A l’Atenes a la vora de la fallida, tot està cap per avall, excepte el Departament d’Homicidis. No hi ha crims, només rutina i burocràcia. A més, Kostas ha estat proposat pel seu cap per a un ascens, i aquest li demana que es cenyeixi a les regles i mostri un comportament exemplar fins que acabin les avaluacions.

El comissari sempre ha pensat que es jubilaria amb el seu grau actual i ara que se li ha obert una finestreta a l’ascens, no vol que se li tanqui, però de moment li han retallat el sou i la seva filla Katerina pensa a emigrar perquè no troba feina.

oliva 300-loguilloQuan troben el cadàver de la primera víctima que es cobra un peculiar justicier, el comissari Kostas Kharitos gairebé sent alleujament, ha d’atrapar un assassí que realitza una obra «providencial», aplaudida per molts ciutadans.

Un home que ha resolt fer justícia pel seu compte. Amb cartes d’amenaça i armes antiquades, es disposa a passar comptes, el ‘Recaptador Nacional’, ha decidit passar a l’acció i passar comptes amb els rics que se les enginyen per no pagar impostos, mentre els grecs cada vegada estan més empobrits per la crisi.

Malgrat l’interès del govern perquè les motivacions de l’assassí no surtin a la llum, gran part de l’opinió pública rebrà amb entusiasme un nou ‘heroi nacional’ a qui aplaudeixen i animen a continuar amb la seva particular creuada.

 

6 d’octubre, la tertúlia

En general ha estat una novel·la molt ben rebuda pels integrants de L’Oliva Negra. Així ho reflecteixen les altes puntuacions que li han donat:

Esther, 8; Joan, 9; Evelia, 9; Pedro, 8; Joana, 8; Dolors, 8; Josefa, 7; Inés Luz, 5; Julio, 6; Carme, 7; Soledad, 8; Ana Maria, 8; Pilar, 8; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

Només en un parell d’ocasions no li han donat l’aprovat: Joana, 4; Victoria, 2.

atenas-de-nocheLa majoria dels clubaires han trobat que Màrkaris ha sabut copsar l’actual ambient de caos i confusió que es viu a Grècia i concretament, en aquest cas, a la ciutat d’Atenes. Tant és així que en algun moment l’han trobat una mica aclaparador i s’han embolicat amb la profusió de noms de persones i de carrers i de persones, el que els hi ha dificultat un xic la lectura, ja que el Kharitos passa gairebé tota la novel·la dins d’un cotxe, entre embussos i carrers tallats per manifestacions i vagues.

Impactant ha estat el qualificatiu més utilitzat davant l’avís amb el qual comença la narració: ‘es desaconsella qualsevol imitació dels fets narrats en aquesta novel·la’. Més d’un dels participants ha afirmat que la temptació o les ganes de trobar un recaptador nacional a casa nostra era important…

També ha impressionat l’impactant, demolidor començament amb el suïcidi de quatre ancianes que deixen un colpidora carta en què expliquen la seva soledat i la seva precària situació econòmica que las condueix al suïcidi.

Una de les clubaires ha destacat que l’únic que no li ha agradat gens és les limitacions familiars sobre Katerina, la filla de Kharitos, que coarten la seva llibertat a l’hora de decidir quin serà el seu futur laboral, però reconeixent que rebla el clau sobre l’incert futur que plana sobre la joventut grega i per equiparació a la del nostre país.

placa-syntagmaPràcticament tots els participants han reconegut que Liquidació final els ha enganxat des del primer moment, l’han trobat una lectura lleugera però amb un contingut bastant considerable on no hi falta el cinisme ni tampoc l’humor negre.

A destacar l’opinió oposada d’un parell de clubaires que Liquidació final no els ha agradat gens ni mica. L’han trobat una prosa simplista i que no desenvolupa ni entrelliga bé les tres trames de la novel·la: la crisi, la família i per últim la intriga criminal, que per a ells ha estat la més pobra.

I com a punt negatiu general s’ha ressaltat la sobtada rapidesa i casualitat amb què es resol el crim. I per descomptat que el mòbil del recaptador no té res a veure amb un sentiment de ciutadania, sinó que com tots els mòbils dels assassins es tracta d’un acte egoista, egocèntric i privat: una simple venjança.

La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem La cinquena dona de Henning Mankell, tindrà lloc dijous 3 de novembre a les 17.30h.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Els Clubs de Lectura de la Joan Oliva escalfen motors!

Dijous 1 de setembre obrim el període d’inscripció dels Clubs de Lectura de la biblioteca Joan Oliva. Per formalitzar la inscripció, heu d’acostar-vos a la biblioteca, ja que es tracta d’un tràmit presencial. A continuació, podeu fer un cop d’ull als clubs a què us podeu inscriure:

Logo_La CrisàlideLa Crisàlide: Dinamitzat per Mª Rosa Nogué, el club de lectura La Crisàlide es reuneix un dimecres al mes de 17.30 h a 19 h. Les dates previstes durant el curs 2016-2017 són les següents: 5 d’octubre, 9 de novembre, 14 de desembre, 11 de gener, 8 de febrer, 8 de març, 5 d’abril i 3 de maig.

Logo_Francès 2016-2017Club de Lectura en Francès: El tercer divendres de cada mes de 16.30 h a 18 h i a càrrec d’Esther Bruna, es trobaran a la biblioteca les persones inscrites en el Club de Lectura en Francès de la Joan Oliva CLFJOM. Les dates de reunió són les que indiquem a continuació: 21 d’octubre, 18 de novembre, 16 de desembre, 20 de gener, 17 de febrer, 17 de març, 21 d’abril i 19 de maig.

Logo_Oliva NegraClub de Lectura L’Oliva Negra: Especialitzat en gènere negre, el Club de Lectura l’Oliva Negra va debutar el curs passat fent un petit tast de tres sessions. Davant de la bona acollida entre els lectors, L’Oliva Negra s’incorpora a l’oferta anual de trobades literàries que ofereix la biblioteca. A càrrec de Sofia de Ruy-Wamba, els inscrits a L’Oliva Negra es trobaran un dijous al mes de 17.30 h a 19 h els dies 6 d’octubre, 3 de novembre, 1 de desembre, 12 de gener, 9 de febrer, 9 de març, 6 d’abril i 4 de maig.

Logo_Juvenil_2016-2017Club de Lectura Juvenil: Per cinquè any consecutiu, la biblioteca Joan Oliva ofereix un espai de trobada per a nois i noies de 10 a 12 anys que vulguin llegir i parlar de llibres. El Club de Lectura Juvenil manté els dies de trobada, un dissabte al mes de 16.30 h a 17.30 h, a càrrec de Fanny Guinart. Els dissabtes previstos per a les trobades són el 15 d’octubre, 12 de novembre, 10 de desembre, 21 de gener, 18 de febrer, 18 de març, 22 d’abril, 13 de maig i 10 de juny.

Tots els clubs de lectura tenen places limitades, així que, si us interessa algun dels clubs que oferim, afanyeu-vos i passeu per la biblioteca. En el cas de La Crisàlide i el Club de Lectura en Francès, haureu d’abonar 4,5€ i 7,5€ respectivament, en concepte de préstec interbibliotecari.

I, una mica més endavant, també podreu inscriure-vos a les Trobades de Lectura Fàcil en Català i a les Trobades de Lectura Fàcil en Francès.

Logo_Trobades de LF en catalàEl proper dia 3 d’octubre ja podreu passar per la biblioteca per apuntar-vos a les Trobades de Lectura Fàcil en Català, activitat que la biblioteca realitza en col·laboració amb el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú adreçada a aquelles persones que estan aprenent la nostra llengua. Logo_Trobades de LF en francès Enguany, seran sis les sessions que durem a terme, els dimarts que indiquem a continuació a les 17 h: 8 de novembre, 13 de desembre, 24 de gener, 28 de març, 25 d’abril i 23 de maig.

Pel que fa a les Trobades de Lectura Fàcil en Francès, haureu d’esperar fins al 10 de gener per inscriure-vos-hi. Les sessions es realitzaran dimarts a les 16.30 h els dies 14 de febrer, 14 de març, 18 d’abril i 16 de maig.

Fent clic aquí podeu descarregar-vos l’oferta completa durant el curs 2016-2017.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »