Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CLUB L’OLIVA NEGRA

Sé el que estàs pensant, John Verdon

BANNER-560

El club de lectura l’Oliva Negra comença l’any nou comentant la novel·la Sé el que estàs pensant, de l’autor nord-americà John Verdon. La sessió va tenir lloc el passat dijous 11 de gener.

John Verdon, l’autor

John Verdon diu que sempre va voler estar en un altre lloc, fer una altra cosa i, fins i tot, ser un altre.

Nascut l’1 de gener de 1942, sempre va voler ser escriptor, però abans de dedicar-s’hi, va treballar en diferents oficis en els quals no se sentia realitzat.

1386964825_013428_1386965182_noticia_normalVa desenvolupar una notable carrera com a escriptor publicitari a Nova York, on va treballar per a les més importants agències publicitàries durant uns embogits 32 anys. Potser per aquest motiu, va abandonar la seva professió, va estudiar fusteria i durant deu anys es va dedicar a fer mobles estil Shaker. Va moblar part de la seva casa i les dels seus tres fills amb mobles fets amb les seves pròpies mans i fins i tot va vendre mobles manufacturats per ell a botigues d’antiguitats.

oliva 300-loguilloQuan la seva dona Naomi va deixar el seu treball com a professora, van marxar a viure fora de la ciutat, a la zona rural de les Catskill Mountains, al nord de l’estat de Nova York. I, per primera vegada a la seva vida, Verdon va deixar de voler estar en un altre lloc. El món dolç i pacífic que la seva dona i ell van trobar era el que tots dos havien estat somiant.

Allà va començar a devorar llibres, de temàtica policial, negra, de misteri… les històries de detectius clàssics en totes les seves varietats, de Conan Doyle a Ross Macdonald o Reginald Hill. Però sobretot es va sentir fascinat per la forma mateixa, la mecànica de construir el crim amagat i exposar-la gradualment.

Amb el suport i ànim de la seva dona, decideix escriure per primera vegada una novel·la, Sé el que estàs pensant, aconseguint un gran èxit comercial i arribant a ser número u en vendes. A causa d’això, la seva editorial l’anima a seguir escrivint històries protagonitzades per Gurney i el 2011 va publicar la seva segona novel·la, aconseguint el mateix èxit. Des de llavors, no ha deixat d’escriure best-sellers.

john verdon_rodonaPer saber-ne més…

Sé el que estàs pensant, el llibre

Mark Mellery, un vell company de la universitat de David Gurney, que s’ha convertit en una mena de guru multimilionari pioner de l’autoajuda a l’estil de Paulo Coelho, li explica que ha rebut una carta que el convida a pensar en un número qualsevol, el qual apareix anotat dins del sobre que acompanyava la carta. Està espantat i li demana ajuda.

portada llibreDavant d’això, Dave Gurney tractarà d’ajudar-lo a resoldre aquest enigma.

Amb el pas dels dies, a Mark li arriben altres notes, amenaces en forma de poemes i fins i tot una segona invitació a aquell joc mental en què el remitent sembla saber novament quin número ha pensat.

Llavors, enmig de tant embolic, dubtes, misteri, hipòtesis, plantejament de teories i anàlisi de les notes, ocorre un assassinat que només confirma que el remitent de les cartes no només és un tipus que endevina números gairebé màgicament, sinó que també és un pertorbat assassí que només una ment ensinistrada com la de Dave Gurney pot aturar.

Com a personatge principal tenim a David. Al llarg de la història que ens narra la novel·la anirem coneixent la seva personalitat, la relació amb els seus familiars més pròxims, les seves penes i tragèdies, la seva infància i el partit que ha tret a una ment tan analítica com la seva, molt d’acord amb la professió que ha tingut fins fa poc, i que l’ha ajudat molt en el seu passat per resoldre una infinitat de crims i convertir-se en un dels millors policies però que, alhora com a impediment, no pot relegar a un segon pla i no és capaç de parar de pensar que tot és un enigma a resoldre.

Però, ¿qui és l’autor d’aquestes notes amenaçadores on s’endevinen el que pensen els receptors? Per què escull a qui tria? Com és capaç de saber el que pensen? L’explicació a aquesta última pregunta no sembla possible i és el detall que conquesta la ment inquieta de David Gurney.

Els clubaires ens tornarem a reunir l’1 de febrer per comentar Els Amants d’Hiroshima, de Toni Hill. I hi comptarem amb la presència de l’autor! Com podeu veure a la fotografia, l’any ha començat d’allò més animat en el nostre club de gènere negre.

foto Oliva Negra 11_01_18

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Día de perros, Alicia Giménez Bartlett

BANNER-560

En acostem a finals d’any amb una nova sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra. La trobada va tenir lloc el passat dijous 14 de desembre i, en aquesta ocasió, els clubaires van comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

Alicia Giménez Bartlett, l’autora

Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa (Albacete) el 1951 i va crèixer a Tortosa. Actualment està casada, té dos fills i dues netes, i des de 1975 viu a cavall entre Barcelona i Vinaròs. El segon cognom Bartlett ve del seu primer marit. Quan va començar a publicar encara estaven casats i la seva agent Carmen Balcells li va aconsellar afegir-lo al seu en previsió de les futures traduccions a l’estranger. I,
com gairebé sempre, l’agent no s’equivocava ja que l’autora està traduïda a 15 idiomes.

gimenez-bartlett--575x623Giménez Bartlett va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat de València i es va doctorar en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona.

L’any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit. El 1997 va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femenino Singular, de l’editorial Lumen, amb Una habitación ajena on, a través del relat de la vida de Virginia Woolf i la seva empleada de la llar, Nelly Boxal, apreciem els paral·lelismes i diferències d’aquestes dues dones.

Un any abans, la lectura de La jota de corazones de Patricia Cornwell la va motivar a iniciar una sèrie de novel·les policíaques amb la inspectora de policia Petra Delicado com a protagonista, que ha donat peu fins ara a onze obres de la saga. Aquesta sèrie li ha reportat diversos guardons, com el Premi Raymond Chandler el 2008, que anteriorment van obtenir John le Carré i John Grisham.

La “gran dama de la novel·la negra”, com se l’ha anomenat, explica que va pensar que aquest era un gènere en el qual es podien dir moltes coses i on l’humor, que per a ella és molt important, es pot incloure sense que passi res. Va provar i es va divertir moltíssim, però no havia pensat en cap moment continuar amb això. Era una prova amb la qual es va divertir i punt. Però l’editor li va dir, “¿i per què no continues amb Petra?” I va continuar.

oliva 300-loguilloEl 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre,una novel·la històrica sobre la vida de la guerrillera hermafrodita del maquis Teresa Pla Meseguer, àlies La Pastora, oculta en els boscos de Tortosa.

El 2015 li van donar el Premi Carvalhoper haver renovat la novel·la policíaca espanyola aportant una perspectiva femenina i feminista pionera en aquest àmbit”.

Va obtenir el Premi Planeta per la seva obra Hombres desnudos, en la qual dos personatges veuen canviar de forma dràstica les seves vides,que acaben creuant-se en el món de la prostitució masculina.

En l’acte de lliurament del premi va fer ostensible la seva fama de ser una persona políticament incorrecte que diu sempre el que li dóna la gana. Portava ben visible la paraula “merde” i confessa que, tot i ser una rebel·lia de col·legi, li va encantar veure la cara d’horror de les autoritats a mesura que s’hi anava acostant. Va pensar que ningú li podria robar aquella bona estona.

Alicia-Gimenez-BartlettPer saber-ne més…

Día de perros, el llibre

Ens trobem davant el segon cas de la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant el sotsinspector Fermín Garzón, caracteritzat per l’escassetat de pistes i amb un excepcional i gens agraciat protagonista caní.

Un home apallissat, no fitxat, sense cap tipus d’identificació, és trobat en un carrer de Barcelona i ha entrat en coma. Ningú pregunta per ell, ningú el reclama.

imgUna trucada alerta a la policia sobre un gos que porta diversos dies bordant sense parar, en un pis deshabitat.

A la casa en qüestió es troben amb un gosset mestís acanyat, llanut, negre i orellut, de potes curtes i tortes, però simpàtic i amb una mirada lúcida que de seguida crida l’atenció de Petra.

Sospitant que el seu amo pugui ser la víctima trobada malferida, a la inspectora se li ocorre la gran idea de ficar-lo d’amagatotis a l’hospital per intentar identificar-lo. La seva reacció no dóna lloc a dubtes: “Embogit, galvanitzat per la troballa, va començar a saltar i a emetre lladrucs alegres al voltant de llit de l’individu inconscient. Per fi, ja a dues potes, va veure el que sens dubte era el seu amo, Ignacio Lucena i va esclatar en gemecs de felicitat, mentre intentava llepar-li les mans”.

En honor a la seva lletjor li escullen el primer nom que els ve al cap, Espanto i quan Lucena mor, Petra rebutja la idea de deixar-ho a la gossera, primer perquè s’ha encapritxat amb ell i segon, perquè està convençuda que d’alguna manera els pot ajudar amb el trencaclosques.

La investigació comença partint del lloc on va ser trobat el cadàver del seu amo. Espanto els condueix a través d’un bosquet fins a un descampat on una dona, Valentina Cortés, ensinistra gossos per a defensa personal.

petraweb_principalgaleriaapaisadaElla és la primera d’uns quants personatges, que els dos policies es van trobant pel camí de la resolució de l’assassinat, tots ells formant part de l’enorme entramat que envolta el món dels gossos, entre d’altres l’atractiu veterinari Juan Monturiol, del qual Petra s’enamora o més aviat s’encapritxa, o Ángela Chamorro, la millor experta en gossos de tot Barcelona, que compta amb una llibreria especialitzada en animals i que de seguida enlluerna amb reciprocitat el cor de Garzón.

La troballa de la primera pista, un munt de diners amagats i les llibretes de la comptabilitat de Lucena, els dirigeix en principi cap al que sembla ser una xarxa de lladres de gossos de carrer, que els venen a les indústries farmacèutiques i hospitals, amb el cap de dedicar-los a l’experimentació.

Però segons van avançant en la investigació, es submergeixen en un assumpte més enrevessat i, si és que pot ser possible, més malvat i miserable.

Ens veurem de nou, ja al 2018, per comentar Sé el que estàs pensant, de l’escriptor nord-americà John Verdon.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Irène, Pierre Lemaitre

BANNER-560

El dia 9 de novembre va tenir lloc la darrera sessió del Club de Gènere Negre L’Oliva Negra. En aquesta ocasió, Irène de Pierre Lemaitre va ser el llibre que van comentar els clublaires.

Pierre Lemaitre, l’autor

Pierre Lemaitre va néixer a París el 19 d’abril de 1951. Sembla que va ser un nen ploraner. A estones feliç, però trist la major part del temps. Potser això es degui a que la relació amb la seva mare va ser complicada. Sovint, quan li pregunten per què sòl retratar mares difícils en les seves novel·les, contesta que al món hi ha mares bones, però cal trobar-les. De fet, Pierre Lemaitre va passar la seva joventut entre Aubervilliers i Drancy, a casa de familiars.

Va formar-se com a psicòleg i pedagog. Durant molts anys va exercir com a professor de formació professional d’adults, ensenyant-los literatura, cultura general i comunicació. Així va ser com va conèixer Pascaline, la seva dona, una bibliotecària que va ser alumna seva en aquelles classes. Ella el va animar a deixar-ho tot per escriure. Va ser qui va encendre la metxa.

Pierre-Lemaitre-rencontre-avec-le-Goncourt-2013Es declara un home tardà en tots els aspectes. Va publicar la seva primera novel·la als 56 anys, va ser pare per primera vegada als 59, va guanyar el Premi Goncourt als 61 i va casar–se amb Pascaline acabats de complir els 60.

Escriure ha estat la seva obsessió des de sempre. Escriu a totes hores. Només deixa de fer-ho quan la seva dona l’avisa per dinar o sopar, o quan fan algun pla en família o amb amics. Acostuma a ser bastant bromista i té força sentit de l’humor, a part dels seus explosius rampells de mal geni, per exemple quan interrompen les seves estones dedicades a la lectura.

L’èxit el va agafar tan desprevingut que la seva dona va haver de posar en ordre la seva vida. Un dia li va dir: “Hem de replantejar-nos les coses. Els nostres ritmes són diferents, ens estem allunyant i correm el perill de convertir-nos en dos estranys”, i li va proposar ser la seva assistent. Lemaitre va accedir, encara que amb una certa prevenció. Però assegura que ha funcionat de meravella: “M’he convertit en un objecte en mans de la meva dona, la qual cosa m’encanta. Ella dirigeix la meva vida, selecciona les entrevistes que faig, llegeix tots els meus manuscrits i els corregeix, es reuneix amb el meu agent i revisa els contractes, i això em permet concentrar tota la meva energia en escriure”.

Abans de guanyar el Premi Goncourt 2013 amb la seva novel·la Ens veiem allà dalt, ja era un escriptor de renom en el gènere de la novel·la policíaca. Amb Irène (Premi a la Primera Novel·la Policíaca del Festival de Cinema Policíac de Cognac, considerada Millor Novel·la Negra de l’Any per El Periódico de Catalunya i guanyadora del Premi Sant Climent) va iniciar la sèrie protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven, que inclou Àlex (guanyadora del Dagger Award 2013 al costat de Fred Vargas i del Premi de Lectors de Novel·la Negra de Livre de Poche 2012 i un dels llibres de l’any segons el Financial Times, en curs d’adaptació al cinema per James B. Harris, amb guió del propi Lemaitre), Rosy & John i Camille (guanyadora del Dagger Award 2015).

lemaitre-rodóPer saber-ne més…

Irène, el llibre

És el primer volum d’una tetralogia protagonitzada per l’inspector cap de la brigada criminal parisenca Camille Verhoeven. Una novel·la molt elaborada, amb un ritme trepidant des del principi i plena de girs argumentals.

Pierre Lemaitre ha sabut construir magistralment els seus personatges, tant els principals com els secundaris. La genialitat d’aquest llibre és que les posades en escena dels crims no han sortit de la imaginació de Pierre Lemaitre, sinó que les ha agafat prestades d’obres de famosos escriptors d’aquest gènere literari. Barreja autors que a ell li han agradat amb les necessitats pròpies de la història, per donar forma a la trama.

oliva 300-loguilloDilluns set de abril de 2003 es descobreix el macabre assassinat de dos joves en un departament a la zona de Courbevoie a París. La decoració molt sui generis del departament i la col·locació de les víctimes li suggereixen a Camille que tot s’ha realitzat seguint una representació teatral i amb una escenografia molt cuidada. També li crida l’atenció una petjada estampada amb sang de les víctimes en una de les parets i mana que la rastregin en els sistemes policíacs. Descobreixen que les víctimes eren dos joves prostitutes de nom Evelyne Rouvray i Josiane Debeuf, prostitutes i que la petjada està relacionada amb un cas d’homicidi no resolt ocorregut el 2001, el cas Tremblay. En aquest cas la víctima, identificada com Manuela Constanza era també una jove prostituta d’origen espanyol.

Camille reflexiona, sospita i comprova la seva teoria sobre aquests tres primers crims. Li costa molt convèncer als seus tres col·laboradors, al seu cap, el comissari Le Guen, i a la pragmàtica jutgessa Deschamps, la magistrada assignada a la investigació, que tots dos casos reprodueixen els crims de dues novel·les paradigmàtiques del gènere policial: els crims de Courbevoie són copiats dels crims narrats en la novel·la American Psycho de l’autor nord-americà Bret Easton Ellis, publicada el 1991 i el crim de Tremblay és l’escenificació del crim de la novel·la The Black Dahlia, de James Ellroy, publicada el 1987.

La policia de Glasgow a Escòcia, informa que la mateixa petjada va ser trobada en l’assassinat d’una jove. I ja sense sorpresa es reconeix que aquest crim és la reproducció del crim de la novel·la Laidlaw de l’escriptor escocès William McIlvanney. Un quart crim més sense resoldre resulta ser la còpia de Roseanne dels escriptors suecs Sjöwall i Wahlöö.

Gairebé sense pistes a seguir, Camille ha de demanar ajuda a persones alienes a la policia: en concret, un llibreter de vell i un professor de literatura, experts ambdós en novel·la negra. Alhora, ha de lidiar amb la premsa que li assetja ferotgement. Especialment un incisiu periodista de Le Matin de nom Philippe Buisson de Chevesne, de qui es diu que no és el millor periodista però sí molt tenaç per cobrir crims brutals, comença a publicar articles dirigits específicament a Camille en els que sobresurt la informació precisa i detallada de les seves investigacions.

IreneEstem davant d’una novel·la negra en la qual es dóna prou importància al que personal; no només interessen els crims, la investigació policial i el detenir als culpables, sinó qui els duen a terme. I, sobretot, Camille, que és el protagonista d’aquesta i de les altres novel·les.

La novel·la resulta molt visual, és molt fàcil “veure” el que Lemaitre ens explica. Per al bo i per al dolent, ja que hi ha algunes escenes dures i que podrien ferir la sensibilitat d’alguns no acostumats a aquests temes.

Lemaitre utilitza un narrador omniscient que des de fora i focalitzant en Camille ens va explicant els avenços de la recerca. És d’aquells novel·les negres que tenen tant ritme que és difícil separar-les del thriller.

És Irene novel·la negra o és thriller? Suposo que la resposta correcta seria dir que les dues coses perquè negra ho és sense cap dubte però té un ritme endimoniat que l’apropa, si no ho fica de ple, al més típic dels thrillers.

L’autor maneja perfectament la tensió narrativa, dosificant la informació, fent dubtar contínuament al lector, oferint girs, voltes i revoltes i, per descomptat, moltes sorpreses. I, no només això, també emoció.

I deixant enrere Irène, L’Oliva Negra s’acomiada fins al proper 14 de desembre per comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Clubs de Lectura a la biblioteca Joan Oliva

El proper divendres 1 de setembre, la Biblioteca Joan Oliva obre el període d’inscripció dels Clubs de Lectura. La inscripció és un tràmit presencial així doncs, si hi esteu interessats, haureu de passar per la biblioteca a formalitzar-la.

Els Clubs de Lectura que us oferim són els que us indiquem a continuació:

Logo_La CrisàlideClub de Lectura La Crisàlide: Conduït per la Mª Rosa Nogué, la Crisàlide es reuneix un dimecres al mes de 17.30 h a 19 h. Les dates de trobada previstes enguany són: 4 octubre, 8 novembre, 13 desembre, 10 gener, 7 febrer, 7 març, 4 abril i 9 maig.

Club de Lectura en Francès: Consolidat des de fa molts anys dins de l’oferta de clubs de lectura de la Joan Oliva, CLFJOMel Club de Lectura en Francès va dirigit a persones que tinguin un elevat coneixement de la llengua francesa, que serà l’idioma vehicular de l’activitat. La seva conductora és l’Esther Bruna i el tercer divendres de cada mes de 16.30 h a 18 h és el dia triat per les sessions. Les dates previstes són 20 octubre, 17 novembre, 15 desembre, 19 gener, 16 febrer, 16 març, 20 abril i 18 maig.

Logo_Oliva NegraClub de Lectura L’Oliva Negra: La Joan Oliva és una de les 4 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona especialitzada en gènere negre i policíac. Ara fa dos cursos, la Joan Oliva va posar en marxa un club de lectura d’aquest gènere i en aquest període de temps ja s’ha convertit en una activitat indiscutible. La seva conductora és la Sofia de Ruy-Wamba i un dijous al mes de 17.30 h a 19 h, el dia que porten a terme les sessions. El calendari previst inclou aquestes dates: 5 octubre, 9 novembre, 14 desembre, 11 gener, 1 febrer, 8 març, 5 abril i 3 maig.

Logo llibre@venturersI per als més petits, el Club de Lectura Llibr@venturers: Dirigit a nois i noies de 10 a 12 anys, el Club de Lectura Llibr@venturers és conduït per Fanny Guinart. Les trobades tenen lloc un dissabte al mes de 16.30 h a 17.30 h amb aquestes dates en el seu calendari: 30 setembre, 28 octubre, 25 novembre, 16 desembre, 20 gener, 17 febrer, 17 març, 14 abril i 12 maig.

Enguany, el cost d’inscripció en concepte de préstec interbibliotecari és de 7,5€ per a La Crisàlide, 12 € per al club de lectura en Francès i 6 € per a L’Oliva Negra.

Logo_Club de LF en catalàI una mica més endavant, també podreu inscriure-vos en els dos Clubs de Lectura Fàcil que ofereix la biblioteca. A partir del 2 d’octubre, obrim les inscripcions per al Club de Lectura Fàcil en Català, que té previstes les trobades dilluns a les 17 h. Aquest club que la biblioteca Joan Oliva fa en col·laboració amb el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú és conduït per Fanny Guinart (les sessions dels dies 6 novembre, 4 desembre i 15 gener) i Lourdes Escrigas (els dies 5 març, 16 abril i 7 maig).

Logo_Club de LF en francèsA partir del 20 de novembre, us podreu inscriure en el Club de Lectura Fàcil en Francès conduït també per L’Esther Bruna. Les persones inscrites en aquest club es troben el tercer dimarts de mes a les 16.30 h (16 gener, 20 febrer, 20 març, 17 abril i 18 maig). Igual que el curs passat, la darrera sessió del 18 de maig aplegarà de manera conjunta els membres del Club de Lectura Fàcil i els del Club de Francès.

Tots els clubs tenen places limitades així que, si hi esteu interessats, passeu per la Joan Oliva a partir de divendres 1 de setembre!

Si feu clic aquí us podeu descarregar la informació de tots els clubs de lectura.

A continuació, algunes fotos dels clubs de lectura del curs passat:

CLFJOM TLF 2017 Club de LF en català

IMG-20170505-WA0001 Llibr@venturers

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Collita de Gènere Negre i Policíac 2016

La Xarxa de biblioteques negres formada per les biblioteques Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona i Biblioteca Districte 6 de Terrassa, presenta la seva publicació col·lectiva amb el millor del gènere políciac.

La Collita 2016 recull la novel·la negra i policíaca publicada durant l’any anterior i una relació de festivals, jornades i congressos fets durant l’any, una relació dels premis de novel·la negra atorgats durant els anteriors mesos, i la llista de les vint-i-cinc novel·les negres més prestades durant l’any 2016.

Altres guies de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Podeu consultar aquí totes les anteriors guies de Collita de Gènere Negre.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

BANNER-560

Andrea Camilleri, l’autor

Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

camilleri-montlabán1

Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

 
La dansa de la gavina, el llibre

La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

 
4 de maig, la tertúlia

La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

IMG-20170505-WA0001

Fins aviat!!!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Sang vessada, Åsa Larsson

BANNER-560

Åsa Larsson, l’autora

Åsa Elena Larsson va néixer a Uppsala (Suècia) el 1966, però es va criar a Kiruna, una localitat del nord situada a la província de Lapland en què l’escriptora sueca ambienta les seves novel·les. asa larssonActualment viu a Mariefred amb el seu marit i els seus dos fills.

Va estudiar dret a Uppsala i durant un temps va exercir com a advocada tributària a Estocolm.

Durant la seva baixa maternal va començar a aficionar-se a la literatura, buscant entreteniment i diversió. La seva vida era estable i tenia la seva feina com a advocada, però confessa que tenir el seu primer fill li va fer percebre el món de manera diferent i necessitar un veritable canvi, que va buscar dins del seu cap.

Va ser llavors quan va començar a sorgir en ella una gran dedicació per la lectura i l’escriptura i va decidir traslladar al paper les històries que imaginava.

Els seus llibres han aconseguit l’èxit gairebé immediatament, han estat publicats en més de vint països amb una enorme acceptació entre el públic, a més de rebre bones crítiques.

Durant la seva curta carrera com a escriptora ha rebut el Premi de l’Associació d’Escriptors Suecs de Novel·la Negra 2003 a la millor òpera prima per Aurora Boreal, el Premi a la millor Novel·la Negra de Suècia 2004 per Sang vessada, i la Ploma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao 2010 per Aurora Boreal.

 

Sang vessada, el llibre

És estiu a Suècia, quan brilla el sol de mitjanit i el llarg hivern ha estat oblidat. 9788466411202En aquest temps màgic, una sacerdotessa luterana, Mildred, és trobada morta amb signes de tortura en la ciutat de Kiruna.

Mildred era una declarada feminista, una lluitadora estimada i odiada per igual. Està clar que no tots en Kiruna accepten que una dona sigui sacerdot, però tres mesos després del brutal assassinat la policia segueix sense tenir una pista.

Rebecka Martinsson torna a Kiruna, el lloc on va créixer, a realitzar una gestió per al bufet d’advocats d’Estocolm en el qual treballa. No obstant això, aviat es veu embolicada en aquest misteriós cas: Anna-Maria Mella, la policia local de Kiruna i encarregada de la investigació, acudeix a Rebecka buscant ajuda; sap que només ella és capaç de desemmascarar la fosca veritat que amaguen els habitants d’aquesta gèlida ciutat.

Kjellander___Sjoberg_Kiruna_aerialEn aquesta novel·la, Åsa Larsson obliga a la seva protagonista, Rebecka Martinson, una jove advocada que no ha aconseguit recuperar-se del impacte d’haver matat tres homes per protegir dos nens, a enfrontar-se a la realitat de les dones maltractades en una obra on la soledat i la dificultat de triar el camí correcte són els temes de fons.

Larsson construeix de nou un univers de personatges complexos on les dones lluiten per defensar el seu espai a Kiruna, un petita ciutat més enllà del Cercle Polar, on els homes són els que manen.

AVT_sa-Larsson_4111Per saber-ne més…

 

6 d’abril, la tertúlia

Sang vessada no ha estat un llibre fàcil per als clubaires.

oliva 300-loguilloLes opinions han estat força radicals. Hi ha a qui li ha entusiasmat el llibre, i n’hi ha que no l’ha pogut ni acabar.

Aquestes són les puntuacions:

Antònia, 7; Evelia, 5; Joana, 8; Dolors, 6; Josefa, 6; Inés Luz, 9; Carme, 4; Soledad, 7; Ana Mª, 7; Pilar, 9; Victoria, 7; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 6.

Els partidaris han assenyalat que és més que una obra de gènere negre, destacant la seva prosa acurada, que indaga eficientment en la psicologia dels personatges i que transcendeix una profunda comprensió de les debilitats humanes, una tolerància que no deixa de mostrar els defectes i prejudicis de la suposadament avançada societat nòrdica. Per una altra banda, destaquen les magnífiques descripcions i la gran exaltació del paisatge i la natura que fa l’autora.

I els detractors l’han trobat avorrida, sense emoció, opinant que la història i la investigació en si tenen poca força, i que el tema de l’assassinat es pren de forma molt lleugera.

Hotel de gel a JukkasjärviAixò sí, pràcticament tots els lectors han estat d’acord en que no és una novel·la d’investigació, però aborda una varietat de temes espinosos: les dones com a líders de l’església, el masclisme, el feminisme, la caça, les persones amb retard mental, l’homosexualitat i la rigidesa de les convencions socials en el món tancat d’una petita localitat com és Kiruna.

També han posat de relleu que no hi ha un únic protagonista, sinó que ho és tot el poble, que d’alguna manera tots podrien estar implicats i que la resolució de l’assassinat esdevé gairebé per casualitat.

La història de Potes Daurades, una lloba que ha arribat a la zona, en general pensen que és una metàfora de la vida de la víctima, la sacerdotessa Mildred.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 4 de maig. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la La dansa de la gavina, d’Andrea Camilleri.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Los muertos no tienen amigos, Luis Gutiérrez Maluenda

BANNER-560

Luis Gutiérrez Maluenda, l’autor

Luis Gutiérrez Maluenda va néixer a Barcelona el 1945. llgutierrez12Va estudiar enginyeria industrial, màrqueting i després de treballar com gestor de grans comptes en el sector informàtic, va decidir abandonar-ho tot per escriure novel·les de gènere negre.

És conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Millor Primera Novel·la del 2005 atorgat per l’Associació Brigada 21; Música para los muertos, que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere i va ser nomenada Novel·la del Mes per Ràdio Euskadi i la revista Miscel·lània, i 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yo escribo.com.

Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Prótesis.

mapAficionat al jazz i al blues, Luis Gutiérrez Maluenda va publicar l’assaig Jazz y blues en la novel·la negra americana i va donar una sèrie de conferències sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.

Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones entorn al seu tema preferit: novel·la negra, jazz i blues.

Actualment resideix al barri de Sant Andreu, afirma que la seva gran passió segueix sent la lectura i s’inspira per escriure passejant pel casc antic de la capital catalana.

 

Los muertos no tienen amigos, el llibre

El detectiu Basilio Céspedes viu al barceloní barri del Poblesec on no és conegut pel seu nom real sinó pel de Humphrey, malgrat que ell no es considera un tipus dur, només beu quan la vida el supera i és poc amic de cabarets.

los-muertos-no-tienen-amigosLa seva especialitat són els divorcis i investigacions d’estar per casa, fins que una trucada telefònica del comissari d’homicidis Jareño el treu del llit en plena nit perquè acudeixi al dipòsit de cadàvers a fi d’identificar el cos d’un suposat veí seu, un homosexual abatut a trets.

Una segona mort, en aquest cas en la persona d’una dona de la neteja que treballava al mateix local nocturn que l’anterior, animen Humphrey a indagar pel seu compte, proporcionant dades suficients a Jareño i al seu subordinat, el sergent García, per demanar o no una ordre judicial de registre… oliva 300-loguillo i com res sembla unir les dues víctimes a excepció de la seva relació amb un antre nocturn, és important accedir-hi i esbrinar què s’amaga després rere l’evident i poc comprensible motiu d’un crim: drogues i prostitutes sense papers n’hi ha a tot arreu, ha d’existir quelcom més, prou important per cometre dos assassinats…

El detectiu compta amb el suport no oficial del sergent García i el d’una “madame” antiga prostituta i amiga que és una enciclopèdia actualitzada en temps real de qualsevol cosa que passa al barri.

Al marge d’aquesta investigació, Humphrey també es veu embolicat en una trama que amenaça amb la mort d’un altre conegut en mans del capo mafiós de la zona, patriarca d’una família de gitanos.

23905203Per saber-ne més…

 

9 de març, la tertúlia

En aquesta ocasió, el club l’Oliva Negra ha tingut un convidat d’excepció, i no ha estat un altre que Luis Gutiérrez Maluenda, autor de Los muertos no tienen amigos, el llibre que hem llegit per aquesta sessió, a més de Música para los muertos, títol que es podia llegir opcionalment.

serie noirEls assistents han tingut l’oportunitat de canviar impressions amb un escriptor entusiasta del gènere negre del qual ens ha explicat l’origen del seu nom, que li ve de la Serie Noir de l’editorial francesa Gallimard, que va reunir els principals autors americans i francesos de novel·la policíaca i publicava sempre els seus llibres amb la coberta de color negre.

Davant del recel d’algun dels clubaires sobre la cruesa del llenguatge que utilitza, Luis Gutiérrez Maluenda ha defensat que és una de les característiques diferencials del gènere negre amb el gènere policíac, tal com es pot veure amb els clàssics nord-americans com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Chester Himes, dels quals ell és un àvid lector i admirador.

Ha afegit que uns altres trets propis del gènere negre són l’atmosfera, el ritme dinàmic per no dir vertiginós, una posada en escena d’imatges ben definides i, sobretot, el protagonisme del detectiu privat arquetípic, al qual considera un perdedor, contraposat als protagonistes actuals que acostumen a ser inspectors o comissaris, per a ell uns guanyadors, ja que compten amb l’avantatge de pertànyer al sistema.

1238246054_5121c6da8da0266dca3d1110.18593952_stdTambé ha destacat la importància que té per a ell la utilització de l’humor. Citant Raymond Chandler, pensa que la millor manera d’exposar esdeveniments violents és a través de l’humor. I per una altra banda, personalment pensa que els lectors de gènere negre volen entretenir–se, no passar–ho malament.

A la pregunta sobre el seu sistema de treball, ha manifestat que no segueix cap ritme ni cap ordre. Afirma que no serveix per seguir uns horaris fixos, que això l’incapacitaria per escriure, però que per altra banda escriu molt sovint, té com una vintena de llibres al calaix, esperant a ser publicats.

I si ens cenyim a l’opinió dels clubaires sobre Los muertos no tienen amigos, la seva puntuació mitjana ha estat d’un 7. L’han trobat un llibre molt amè i molt fàcil de seguir. Els dos únics punts desfavorables que han manifestat un parell dels lectors ha estat el llenguatge i la inversemblança d’alguna situació.

I ara, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

IMG_20170309_173803 IMG_20170309_150643

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 6 d’abril. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la Sang vessada, d’Asa Larsson.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

1 comentari

La tercera verge, Fred Vargas

BANNER-560

Fred Vargas, l’autora

Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d’intriga.

Fred i Jo VargasNascuda a París l’any 1957, va créixer envoltada d’intel·lectuals. El seu pare, l’escriptor surrealista Philippe Audoin, la va obligar a llegir de petita als grans clàssics dels segles XVII al XIX, mentre, ella llegia literatura policíaca d’amagat.

És llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat en el Centre Nacional d’Investigació Científica Francès des de 1988 i posteriorment a l’Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d’escriptora de novel·les policíaques, tasca que va començar el 1986.

Les seves trames es desenvolupen a París, i tenen com a protagonista el comissari en cap Jean-Baptiste Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, mostra els seus coneixements sobre l’Edat Mitjana, com a bona especialista que és.

Les seves novel·les han rebut nombrosos premis, entre ells el Prix mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran premi de novel·la negra del Festival de Cognac (1999), el Trofeu 813, o el Giallo Grinzane (2006), i han estat traduïdes a múltiples idiomes amb un gran èxit de vendes.

A més, part de l’obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.

 

La tercera verge, el llibre

Com a totes les novel·les protagonitzades pel comissari Adamsberg, a La tercera verge ens hi trobem amb tota classe d’elements irracionals. La tercera vergeEn aquest cas amb el fantasma d’una monja de segle XVIII, sepultures profanades, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, cérvols morts d’una forma salvatge, personalitats dissociades i una ombra misteriosa que llisca en la foscor.

Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant novel·la. La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a Adamsberg. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.

A més a la seva brigada hi ha una nova incorporació, el peculiar tinent Veyrenc, que recita versos de Racine, no ha arribat per casualitat.

gatAixí s’inicia aquesta novel·la en la qual res està clar durant moltes pàgines i en la qual es barregen diferents històries i escenaris, molts personatges, pistes falses, receptes medievals… tot plegat rajoles trencades en el mosaic que només es veu en tota la seva esplendor després del punt final.

A destacar, les peripècies d’un gat gros i mandrós pels carrers de París, mentre un helicòpter el segueix, confiant que rastrejarà una víctima.

Una novel·la ben construïda i ben explicada, una història amb ritme i uns diàlegs divertits que és capaç de mantenir la nostra atenció fins a un final sorprenent i totalment inesperat.

Fred VargasPer saber-ne més…

 

9 de febrer, la tertúlia

La tercera verge ha estat un llibre molt controvertit.

Hi ha qui l’ha trobat molt ben escrita i molt ben plantejada, hi ha que li ha costat arribar a la segona part, i també hi ha qui no ha pogut arribar a llegir-la…

oliva 300-loguilloLes puntuacions mostren la diversitat d’opinions:

Núria, 7; Antònia, 7; Esther, 8; Joan, 5; Evelia, 7; Joana, 8; Dolors, 2; Josefa, 8; Inés Luz, 8; Carme, 6; Josep Mª, 6; Soledad, 6; Ana Mª, 8; Pilar, 7; Joana, 8; Victoria, 7; Montserrat, 3; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8; Eulàlia, 8.

Excepte tres dels clubaires, que han estat incapaços d’acabar la novel·la, la resta dels lectors han reconegut l’estil singular, molt sui generis, d’una autora que construeix històries xocants amb uns personatges singulars, un equip extravagant format per individus, cadascun amb les seves peculiaritats, que de tan estrafolaris com són semblen extrets de la vida real.

ParisEn general l’han trobat una història força sinistra i increïble, que reuneix diferents trames que al final convergeixen, però fins arribar a aquest moment s’obren tants fronts: robatoris, fantasmes, cérvols assassinats, un gat mandrós, dobles personalitats… I hi ha tanta urgència a resoldre cada tema, que no es veu com podran redreçar les coses. Això sí, tothom ha estat d’acord és que ha sabut lligar perfectament el final.

També han estat d’acord en que potser hi ha autors de novel·la negra millors, més ortodoxos, més escrupolosos en el seu seguiment de les normes, més transparents, però no n’hi ha cap tan original, tan magistral en el seu maneig de diàlegs, en la seva construcció de personatges, en la seva forma de fer que l’insòlit i fins i tot un xic surrealista adquireixi carta de naturalesa.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de març. En aquesta ocasió, comptarem amb la presència de l’autor Luis Gutiérrez Maluenda per parlar del seu llibre Los muertos no tienen amigos.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Un crim imperfecte, Teresa Solana

BANNER-560

Teresa Solana, l’autora

Maria Teresa Solana Mir (Barcelona, 1962). És una escriptora coneguda per les seves obres de novel·la negra en les quals imprimeix el seu peculiar estil ple de sàtira sense misericòrdia.

BessonsEs va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarassona. Com a traductora, està especialitzada en Filosofia i Literatura. Tradueix del francès, l’anglès i el català. És també autora d’articles i assaigs sobre la traducció.

71iId6-SlbL._UX250_L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. La novel·la ha estat traduïda a cinc idiomes i es va convertir en tot un èxit internacional entre els aficionats al gènere. En la seva segona novel·la Drecera al paradís,(2007), també protagonitzada pels disbauxats bessons, va realitzar una divertida paròdia del món editorial i de les lletres a Espanya. L’hora zen (2011) i Campanades de boda (2016) són les darreres novel·les protagonitzades pels germans bessons detectius.

Amb Negres tempestes Solana va guanyar el III Premi Crims de Tinta (La Magrana).

El 2010 va publicar un llibre de relats policíacs Set casos de sang i fetge i 1 història d’amor.

 

Un crim imperfecte, el llibre

A la novel·la Un crim imperfecte, Teresa Solana no demostra únicament un instint letal per retratar les contradiccions de Barcelona i les seves classes socials, culturals i polítiques, oliva 300-loguillosinó que també sap rematar-ho en forma de novel·la policíaca i satírica, posant al capdavant d’una investigació extravagant i còmica a dos personatges, el progre Eduard i el fatxenda Borja, que costarà oblidar.

En Lluís Font descobreix, en el catàleg d’una casa de subhastes, que la seva dona va posar per a un pintor a qui no coneix. Un-crim-imperfecteSi la troballa ja és de per si inquietant, encara ho és més quan s’aspira a la presidència de la Generalitat, ja que no es pot permetre el luxe de cap escàndol.

La solució és fàcil, tot i que una mica desencertada: contractar els serveis d’una empresa d’assessorament que es dedica a esmenar els assumptes tèrbols de la gent selecta, i que està regida per dos bessons impossibles, Eduard i Borja.

Els germans accepten el cas, sense imaginar que la seva incompetència els portarà enfrontar-se a un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.

La seva missió pseudodetectivesca pren uns camins certament ombrívols quan, seguint la pista d’aquesta dona, topen de cara amb un crim que gelarà la sang blava que corre per les venes de la més alta societat de Barcelona.

La trama, tot i que policíaca, és molt divertida, sense complicacions i està escrita de tal manera que resulta agradable i amena.

Teresa-Solana-rodonaPer saber-ne més…

 

12 de gener, la tertúlia

Tot i que no l’han trobat una novel·la precisament perfecta, no es pot negar que els clubaires s’ho han passat d’allò més bé llegint Un crim imperfecte:

Núria, 7; Esther, 8; Joan, 7; Evelia, 8; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 4; Julio, 8; Carme, 7; Josep Mª, 7; Soledad, 7; Pilar, 8; Joana, 5; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8.

L’opinió general és que no es tracta d’una obra perfecta, ni molt menys, però sí agradable de llegir.

Han destacat l’habilitat de Teresa Solana per oferir una visió satírica de la classe alta de Barcelona sota l’aparença d’una història de detectius, i retratar les contradiccions de les seves classes socials, culturals i polítiques amb un to desenfadat i irònic.

PLANO AMB ADRECES-CRIM IMPERFECTEPer als clubaires, en general, la trama és sobretot original, entretinguda, força divertida i els ha fet seguir el llibre. L’han trobat un bon contrapunt a la línia agressiva del gènere negre que retrata les febleses de la classe alta barcelonina amb un seguit de situacions vodevilesques i surrealistes.

Els dos personatges principals, els bessons Eduard i Borja, han estat tot un èxit per als lectors que els han trobat divertits, descarats, i alhora molt humans amb les seves contradiccions. Uns detectius maldestres, sempre al límit de la llei, que són els antiherois per excel·lència.

En canvi, per als detractors, és una novel·la lleugera, una mica fluixa (una de les lectores l’ha titllat de “juvenil”), fins i tot amb alguna llicència gramatical que es podria considerar defecte. També han opinat que els tripijocs dels bessons que haurien de servir d’eina per denunciar la crisi econòmica que afecta tots els sectors i carregar contra la burgesia del país, excedeixen de comicitat i extravagància, el que fa que aquesta crítica quedi en un no res.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de febrer. Hi comentarem La tercera verge de Fred Vargas.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »