Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CLUB L’OLIVA NEGRA

Los muertos no tienen amigos, Luis Gutiérrez Maluenda

BANNER-560

Luis Gutiérrez Maluenda, l’autor

Luis Gutiérrez Maluenda va néixer a Barcelona el 1945. llgutierrez12Va estudiar enginyeria industrial, màrqueting i després de treballar com gestor de grans comptes en el sector informàtic, va decidir abandonar-ho tot per escriure novel·les de gènere negre.

És conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Millor Primera Novel·la del 2005 atorgat per l’Associació Brigada 21; Música para los muertos, que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere i va ser nomenada Novel·la del Mes per Ràdio Euskadi i la revista Miscel·lània, i 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yo escribo.com.

Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Prótesis.

mapAficionat al jazz i al blues, Luis Gutiérrez Maluenda va publicar l’assaig Jazz y blues en la novel·la negra americana i va donar una sèrie de conferències sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.

Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones entorn al seu tema preferit: novel·la negra, jazz i blues.

Actualment resideix al barri de Sant Andreu, afirma que la seva gran passió segueix sent la lectura i s’inspira per escriure passejant pel casc antic de la capital catalana.

 

Los muertos no tienen amigos, el llibre

El detectiu Basilio Céspedes viu al barceloní barri del Poblesec on no és conegut pel seu nom real sinó pel de Humphrey, malgrat que ell no es considera un tipus dur, només beu quan la vida el supera i és poc amic de cabarets.

los-muertos-no-tienen-amigosLa seva especialitat són els divorcis i investigacions d’estar per casa, fins que una trucada telefònica del comissari d’homicidis Jareño el treu del llit en plena nit perquè acudeixi al dipòsit de cadàvers a fi d’identificar el cos d’un suposat veí seu, un homosexual abatut a trets.

Una segona mort, en aquest cas en la persona d’una dona de la neteja que treballava al mateix local nocturn que l’anterior, animen Humphrey a indagar pel seu compte, proporcionant dades suficients a Jareño i al seu subordinat, el sergent García, per demanar o no una ordre judicial de registre… oliva 300-loguillo i com res sembla unir les dues víctimes a excepció de la seva relació amb un antre nocturn, és important accedir-hi i esbrinar què s’amaga després rere l’evident i poc comprensible motiu d’un crim: drogues i prostitutes sense papers n’hi ha a tot arreu, ha d’existir quelcom més, prou important per cometre dos assassinats…

El detectiu compta amb el suport no oficial del sergent García i el d’una “madame” antiga prostituta i amiga que és una enciclopèdia actualitzada en temps real de qualsevol cosa que passa al barri.

Al marge d’aquesta investigació, Humphrey també es veu embolicat en una trama que amenaça amb la mort d’un altre conegut en mans del capo mafiós de la zona, patriarca d’una família de gitanos.

23905203Per saber-ne més…

 

9 de març, la tertúlia

En aquesta ocasió, el club l’Oliva Negra ha tingut un convidat d’excepció, i no ha estat un altre que Luis Gutiérrez Maluenda, autor de Los muertos no tienen amigos, el llibre que hem llegit per aquesta sessió, a més de Música para los muertos, títol que es podia llegir opcionalment.

serie noirEls assistents han tingut l’oportunitat de canviar impressions amb un escriptor entusiasta del gènere negre del qual ens ha explicat l’origen del seu nom, que li ve de la Serie Noir de l’editorial francesa Gallimard, que va reunir els principals autors americans i francesos de novel·la policíaca i publicava sempre els seus llibres amb la coberta de color negre.

Davant del recel d’algun dels clubaires sobre la cruesa del llenguatge que utilitza, Luis Gutiérrez Maluenda ha defensat que és una de les característiques diferencials del gènere negre amb el gènere policíac, tal com es pot veure amb els clàssics nord-americans com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Chester Himes, dels quals ell és un àvid lector i admirador.

Ha afegit que uns altres trets propis del gènere negre són l’atmosfera, el ritme dinàmic per no dir vertiginós, una posada en escena d’imatges ben definides i, sobretot, el protagonisme del detectiu privat arquetípic, al qual considera un perdedor, contraposat als protagonistes actuals que acostumen a ser inspectors o comissaris, per a ell uns guanyadors, ja que compten amb l’avantatge de pertànyer al sistema.

1238246054_5121c6da8da0266dca3d1110.18593952_stdTambé ha destacat la importància que té per a ell la utilització de l’humor. Citant Raymond Chandler, pensa que la millor manera d’exposar esdeveniments violents és a través de l’humor. I per una altra banda, personalment pensa que els lectors de gènere negre volen entretenir–se, no passar–ho malament.

A la pregunta sobre el seu sistema de treball, ha manifestat que no segueix cap ritme ni cap ordre. Afirma que no serveix per seguir uns horaris fixos, que això l’incapacitaria per escriure, però que per altra banda escriu molt sovint, té com una vintena de llibres al calaix, esperant a ser publicats.

I si ens cenyim a l’opinió dels clubaires sobre Los muertos no tienen amigos, la seva puntuació mitjana ha estat d’un 7. L’han trobat un llibre molt amè i molt fàcil de seguir. Els dos únics punts desfavorables que han manifestat un parell dels lectors ha estat el llenguatge i la inversemblança d’alguna situació.

I ara, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

IMG_20170309_173803 IMG_20170309_150643

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 6 d’abril. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la Sang vessada, d’Asa Larsson.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

La tercera verge, Fred Vargas

BANNER-560

Fred Vargas, l’autora

Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d’intriga.

Fred i Jo VargasNascuda a París l’any 1957, va créixer envoltada d’intel·lectuals. El seu pare, l’escriptor surrealista Philippe Audoin, la va obligar a llegir de petita als grans clàssics dels segles XVII al XIX, mentre, ella llegia literatura policíaca d’amagat.

És llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat en el Centre Nacional d’Investigació Científica Francès des de 1988 i posteriorment a l’Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d’escriptora de novel·les policíaques, tasca que va començar el 1986.

Les seves trames es desenvolupen a París, i tenen com a protagonista el comissari en cap Jean-Baptiste Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, mostra els seus coneixements sobre l’Edat Mitjana, com a bona especialista que és.

Les seves novel·les han rebut nombrosos premis, entre ells el Prix mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran premi de novel·la negra del Festival de Cognac (1999), el Trofeu 813, o el Giallo Grinzane (2006), i han estat traduïdes a múltiples idiomes amb un gran èxit de vendes.

A més, part de l’obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.

 

La tercera verge, el llibre

Com a totes les novel·les protagonitzades pel comissari Adamsberg, a La tercera verge ens hi trobem amb tota classe d’elements irracionals. La tercera vergeEn aquest cas amb el fantasma d’una monja de segle XVIII, sepultures profanades, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, cérvols morts d’una forma salvatge, personalitats dissociades i una ombra misteriosa que llisca en la foscor.

Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant novel·la. La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a Adamsberg. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.

A més a la seva brigada hi ha una nova incorporació, el peculiar tinent Veyrenc, que recita versos de Racine, no ha arribat per casualitat.

gatAixí s’inicia aquesta novel·la en la qual res està clar durant moltes pàgines i en la qual es barregen diferents històries i escenaris, molts personatges, pistes falses, receptes medievals… tot plegat rajoles trencades en el mosaic que només es veu en tota la seva esplendor després del punt final.

A destacar, les peripècies d’un gat gros i mandrós pels carrers de París, mentre un helicòpter el segueix, confiant que rastrejarà una víctima.

Una novel·la ben construïda i ben explicada, una història amb ritme i uns diàlegs divertits que és capaç de mantenir la nostra atenció fins a un final sorprenent i totalment inesperat.

Fred VargasPer saber-ne més…

 

9 de febrer, la tertúlia

La tercera verge ha estat un llibre molt controvertit.

Hi ha qui l’ha trobat molt ben escrita i molt ben plantejada, hi ha que li ha costat arribar a la segona part, i també hi ha qui no ha pogut arribar a llegir-la…

oliva 300-loguilloLes puntuacions mostren la diversitat d’opinions:

Núria, 7; Antònia, 7; Esther, 8; Joan, 5; Evelia, 7; Joana, 8; Dolors, 2; Josefa, 8; Inés Luz, 8; Carme, 6; Josep Mª, 6; Soledad, 6; Ana Mª, 8; Pilar, 7; Joana, 8; Victoria, 7; Montserrat, 3; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8; Eulàlia, 8.

Excepte tres dels clubaires, que han estat incapaços d’acabar la novel·la, la resta dels lectors han reconegut l’estil singular, molt sui generis, d’una autora que construeix històries xocants amb uns personatges singulars, un equip extravagant format per individus, cadascun amb les seves peculiaritats, que de tan estrafolaris com són semblen extrets de la vida real.

ParisEn general l’han trobat una història força sinistra i increïble, que reuneix diferents trames que al final convergeixen, però fins arribar a aquest moment s’obren tants fronts: robatoris, fantasmes, cérvols assassinats, un gat mandrós, dobles personalitats… I hi ha tanta urgència a resoldre cada tema, que no es veu com podran redreçar les coses. Això sí, tothom ha estat d’acord és que ha sabut lligar perfectament el final.

També han estat d’acord en que potser hi ha autors de novel·la negra millors, més ortodoxos, més escrupolosos en el seu seguiment de les normes, més transparents, però no n’hi ha cap tan original, tan magistral en el seu maneig de diàlegs, en la seva construcció de personatges, en la seva forma de fer que l’insòlit i fins i tot un xic surrealista adquireixi carta de naturalesa.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de març. En aquesta ocasió, comptarem amb la presència de l’autor Luis Gutiérrez Maluenda per parlar del seu llibre Los muertos no tienen amigos.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Un crim imperfecte, Teresa Solana

BANNER-560

Teresa Solana, l’autora

Maria Teresa Solana Mir (Barcelona, 1962). És una escriptora coneguda per les seves obres de novel·la negra en les quals imprimeix el seu peculiar estil ple de sàtira sense misericòrdia.

BessonsEs va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarassona. Com a traductora, està especialitzada en Filosofia i Literatura. Tradueix del francès, l’anglès i el català. És també autora d’articles i assaigs sobre la traducció.

71iId6-SlbL._UX250_L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. La novel·la ha estat traduïda a cinc idiomes i es va convertir en tot un èxit internacional entre els aficionats al gènere. En la seva segona novel·la Drecera al paradís,(2007), també protagonitzada pels disbauxats bessons, va realitzar una divertida paròdia del món editorial i de les lletres a Espanya. L’hora zen (2011) i Campanades de boda (2016) són les darreres novel·les protagonitzades pels germans bessons detectius.

Amb Negres tempestes Solana va guanyar el III Premi Crims de Tinta (La Magrana).

El 2010 va publicar un llibre de relats policíacs Set casos de sang i fetge i 1 història d’amor.

 

Un crim imperfecte, el llibre

A la novel·la Un crim imperfecte, Teresa Solana no demostra únicament un instint letal per retratar les contradiccions de Barcelona i les seves classes socials, culturals i polítiques, oliva 300-loguillosinó que també sap rematar-ho en forma de novel·la policíaca i satírica, posant al capdavant d’una investigació extravagant i còmica a dos personatges, el progre Eduard i el fatxenda Borja, que costarà oblidar.

En Lluís Font descobreix, en el catàleg d’una casa de subhastes, que la seva dona va posar per a un pintor a qui no coneix. Un-crim-imperfecteSi la troballa ja és de per si inquietant, encara ho és més quan s’aspira a la presidència de la Generalitat, ja que no es pot permetre el luxe de cap escàndol.

La solució és fàcil, tot i que una mica desencertada: contractar els serveis d’una empresa d’assessorament que es dedica a esmenar els assumptes tèrbols de la gent selecta, i que està regida per dos bessons impossibles, Eduard i Borja.

Els germans accepten el cas, sense imaginar que la seva incompetència els portarà enfrontar-se a un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.

La seva missió pseudodetectivesca pren uns camins certament ombrívols quan, seguint la pista d’aquesta dona, topen de cara amb un crim que gelarà la sang blava que corre per les venes de la més alta societat de Barcelona.

La trama, tot i que policíaca, és molt divertida, sense complicacions i està escrita de tal manera que resulta agradable i amena.

Teresa-Solana-rodonaPer saber-ne més…

 

12 de gener, la tertúlia

Tot i que no l’han trobat una novel·la precisament perfecta, no es pot negar que els clubaires s’ho han passat d’allò més bé llegint Un crim imperfecte:

Núria, 7; Esther, 8; Joan, 7; Evelia, 8; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 4; Julio, 8; Carme, 7; Josep Mª, 7; Soledad, 7; Pilar, 8; Joana, 5; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8.

L’opinió general és que no es tracta d’una obra perfecta, ni molt menys, però sí agradable de llegir.

Han destacat l’habilitat de Teresa Solana per oferir una visió satírica de la classe alta de Barcelona sota l’aparença d’una història de detectius, i retratar les contradiccions de les seves classes socials, culturals i polítiques amb un to desenfadat i irònic.

PLANO AMB ADRECES-CRIM IMPERFECTEPer als clubaires, en general, la trama és sobretot original, entretinguda, força divertida i els ha fet seguir el llibre. L’han trobat un bon contrapunt a la línia agressiva del gènere negre que retrata les febleses de la classe alta barcelonina amb un seguit de situacions vodevilesques i surrealistes.

Els dos personatges principals, els bessons Eduard i Borja, han estat tot un èxit per als lectors que els han trobat divertits, descarats, i alhora molt humans amb les seves contradiccions. Uns detectius maldestres, sempre al límit de la llei, que són els antiherois per excel·lència.

En canvi, per als detractors, és una novel·la lleugera, una mica fluixa (una de les lectores l’ha titllat de “juvenil”), fins i tot amb alguna llicència gramatical que es podria considerar defecte. També han opinat que els tripijocs dels bessons que haurien de servir d’eina per denunciar la crisi econòmica que afecta tots els sectors i carregar contra la burgesia del país, excedeixen de comicitat i extravagància, el que fa que aquesta crítica quedi en un no res.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de febrer. Hi comentarem La tercera verge de Fred Vargas.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

No hay que morir dos veces, Francisco González Ledesma

BANNER-560

Francisco González Ledesma, l’autor

Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927-2015) va ser advocat, periodista i escriptor.

SEMANA NEGRA DE GIJÓN - FRANCISDO GONZÁLEZ LEDESMAEl primer reconeixement li va arribar el 1948 quan va guanyar, amb Somerset Maugham i Walter Starkie en el jurat, el Premi Internacional de Novel·la gràcies a Sombras viejas, obra que va ser censurada pel règim franquista. Coartat per la dictadura, González Ledesma va començar a escriure, sota el pseudònim de Silver Kane, novel·les populars per Editorial Bruguera.

Desencantat de l’advocacia, va estudiar periodisme i va iniciar una nova etapa professional a El Correo Catalán i,més tard, a La Vanguardia, aconseguint en tots dos diaris la categoria de redactor en cap. 29470015._UY200_L’any 1966 va ser un dels dotze fundadors del Grup Democràtic de Periodistes, associació clandestina durant la dictadura en defensa de la llibertat de premsa.

El 1977, amb la consolidació de la democràcia a Espanya, va publicar Los Napoleones. El 1983 va quedar finalista del Premi Blasco Ibáñez amb Expediente Barcelona, novel·la en la qual apareix per primera vegada el seu personatge emblema, l’inspector Méndez.

El 1984 va obtenir el Premi Planeta amb Crónica sentimental en rojo i amb ell la consagració definitiva.

Com a advocat va rebre el premi Roda Ventura i com a periodista el premi El Ciervo. El 2010 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria informativa i per la qualitat de la seva obra, de projecció internacional.

 

No hay que morir dos veces, el llibre

No hay que morir dos veces és la desena entrega de la seva sèrie protagonitzada per l’inspector Ricardo Méndez, un policia no massa bo com ell mateix es defineix.

no hay que morir dos vecesPersonatge insòlit i difícil de catalogar, Méndez és un policia de barri que patrulla els carrers de Barcelona. No creu en la llei, però creu en la justícia del carrer. Un supervivent d’una altra època, honest i escèptic; endurit pels carrers del Raval, el nom burgès que els inspectors de Sanitat han donat a l’antic Barri Xinès de Barcelona.

Com és habitual en les novel·les de l’autor, No hay que morir dos veces planteja des del començament, en una ràpida successió d’escenes alternants, diverses històries que a poc a poc, malgrat la seva aparent diversitat, aniran relacionant-se fins a mostrar la seva condició de branques del mateix arbre: oliva 300-loguilloun nuvi assassinat al peu de l’altar, un ex convicte contractat per cometre un assassinat, uns depravats pederastes, una complexa trama de terroristes islàmics, els foscos secrets d’alguna família benestant i algunes altres qüestions de menor quantia formen una trama d’aparença inextricable que Méndez es farà càrrec d’anar aclarint, guiat més, com sempre, per la seva intuïció que per l’anàlisi científica de dades i indicis que ara s’imposa a les indagacions policials.

Tres escenaris diferents. Tres escenaris apassionants. Tres escenaris trepidants. Tres escenaris que no permeten escapatòria. Tres escenaris sorpresa.

En aquesta novel·la, González Ledesma es confirma com un geni retratant la ment criminal i fent-nos comprendre com ningú les debilitats humanes.

01_rodonaGonzález Ledesma i l’inspector Méndez.

 

1 de desembre, la tertúlia

En aquesta ocasió la lectura de No hay que morir dos veces ha tingut una molt bona acollida entre els clubaires, amb una sola excepció:

PLANO AMB ADRECESNúria, 7; Antònia, 7; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 8; Dolors, 8; Josefa, 7; Julio, 7; Soledad, 9; Pilar, 8; Victoria, 5; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

En general s’ha destacat l’eficàcia de l’estil narratiu de González Ledesma, el ritme trepidant de l’acció i el truc de finalitzar els capítols en moments de màxima tensió per intercalar després una altra escena diferent que retarda el desenllaç de la precedent i augmenta l’expectació del lector.

Ha agradat molt el personatge de Méndez, un inspector de la vella escola, que sembla estar de tornada de tot, escèptic, desenganyat. Un rebel que desobeeix totes les ordres però que té un molt bon ull per copsar sentiments i desentranyar misteris prescindint de la tecnologia moderna. Els clubaires han destacat que darrere del seu sarcasme, ironia i, de vegades, també aparent antipatia, han trobat un home amb una gran sensibilitat, al qual veritablement li importa la justícia.

Calle escudillers 1925També han subratllat la capacitat de l’autor González Ledesma per posar-se en la pell de cada personatge, per explicar-nos els seus sentiments i pensaments, des dels més cruels fins als més nobles: Sandra, Gabri, Nadia, Dalia, Conde, el jardiner Juan Vila, protagonistes de tres trames que conflueixen en un final sorprenent i que en general no ha agradat massa ja que l’han trobat massa forçat, precipitat i poc creïble, a més de deixar alguns serrells en l’aire com la història de Greta Lago, la policia Lucia Olmos, o el destí que tindrà la nena Nadia.

En resum, un llibre que ha deixat un bon regust i ganes de conèixer més títols de l’autor.

A continuació de la sessió de L’Oliva Negra de l’1 de desembre, va tenir lloc la presentació de la novel·la El baile de los negros, de Xavier Borrell Campos, que va comptar amb la presència de l’autor. Xavier Borrell és enginyer, escriptor, periodista, crític i gestor cultural, especialitzat en literatura en general i literatura negra, a més de teatre. Col·labora des del 2008 al programa Propera Parada Cultura de Ràdio Cornellà i, des del 2012, col·labora en la part literària del programa Todos somos sospechosos de Ràdio 3. També col·labora, des del 2013, a la Revista de Literatura Quimera i ha estat organitzador i comissari del Festival de Novel·la Negra del Garraf Cubelles noir, que va celebrar la seva primera edició el passat agost.

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 12 de gener. Hi comentarem Un crim imperfecte de Teresa Solana.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

La cinquena dona, Henning Mankell

BANNER-560

Henning Mankell, l’autor

Henning-MankellL’escriptor i dramaturg Henning Mankell (Estocolm, Suècia, 3 de febrer de 1948 – Göteborg, Suècia, 5 d’octubre de 2015), va ser reconegut internacionalment per la seva sèrie de novel·les negres sobre el inspector Kurt Wallander.

La primera passió artística de Mankell va ser el teatre, treballant des de molt jove per al Riksteatern d’Estocolm, on va arribar a ser director assistent, així com per a molts altres teatres de la ciutat.

Literàriament, va aconseguir un gran èxit amb la seva novel·la de 1991, Assassins sense rostre, la primera de les protagonitzades per l’inspector Wallander. També va realitzar diverses incursions dins de la literatura infantil i juvenil, sent molt coneguda la sèrie protagonitzada per Joel Gustafsson.
1295712001000 Al final de la seva vida residia entre Suècia i Moçambic, dirigint el Teatre Nacional Avinguda de Maputo, on va estrenar i va dirigir diverses de les seves obres.

Mankell va ser conegut també pel seu activisme polític, posicionant-se clarament en contra de guerres com la del Vietnam o en situacions d’injustícia com l’apartheid a Sudàfrica. Vinculat a partits i posicions d’esquerres, Mankell va defensar el dret del poble palestí i va participar en la flota de vaixells que va tractar de trencar el bloqueig israelià sobre Gaza. Estava casat amb Eva Bergman, filla del cineasta Ingmar Bergman .

 

La cinquena dona, el llibre

oliva 300-loguilloLa cinquena dona és el sisè títol de la sèrie Wallander. Es tracta d’una novel·la amb una història i personatges ben construïts. Dotada d’una excel·lent narrativa i encertades descripcions, Henning Mankell aconsegueix ordir una trama conseqüent que se segueix amb naturalitat, amb un inspector Wallander, persona intel·ligent i intuïtiva, que t’atrapa per les seves qualitats humanes.

El seu foment del treball en equip reunint als seus col·laboradors en el repartiment de tasques i dades que facilitin la investigació és un dels aspectes destacables: cada un és especialista o destaca en alguna cosa sobre els altres, el que moltes vegades és crucial per a la bona coordinació i resolució d’un cas. Això sí, sempre amb raonaments ben explicats i versemblants, que ajuden, i molt, a seguir el fil de la narració i fins i tot de vegades arribar a les mateixes conclusions.

dscf6134Sinopsi: La placidesa habitual de la ciutat sueca de Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicada a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander descobreix que no només s’ha d’enfrontar a un assassí d’una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que aquest sembla guiar-se per un sanguinari i tèrbol desig de venjança. Quan per fi Wallander creu que segueix una bona pista, una sèrie de atroços descobriments en el passat de les víctimes provoca un inesperat tomb a la investigació.

henning-mankell2-100Mankell, Wallander i Escània.

 

3 de novembre, la tertúlia

La lectura de La cinquena dona ha generat una diversitat d’opinions i per descomptat de puntuacions:

Núria, 6; Maria, 9; Antònia, 8; Esther, 8; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 9; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 7; Julio, 6; Carme, 5; Josep Mª, 8; Soledad, 8; Pilar, 4; Joana, 7; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

portada_la cinquena donaPer una banda, en general els clubaires han destacat que Mankell ha aconseguit ordir una trama ben exposada i raonada al lector, mantinguda fins al final, que comença a la primera pàgina i continua fins a l’última. Una inquietant i angoixant trama, acompanyada d’una gran tasca d’investigació policial per part de tot l’equip.

Però una part dels assistents l’han trobat lenta, pesada, que els ha enganxat només en algunes fases. Una novel·la ben armada però que no els ha acabat d’omplir. Passable com a molt.

I pel que fa al protagonista, l’inspector Wallander, principal encarregat de dur a terme la investigació, i que l’autor ens el presenta com una persona normal amb les seves virtuts i defectes, algú que comet errors, que té sentiments, que comença a patir els primers xacres de l’edat, i que de vegades fins i tot perd les formes, tot i que li encanta la seva professió, també ha originat opinions encontrades.

Part dels lectors han trobat insofrible la feblesa que es desprèn de la personalitat de Wallander, els seus dubtes i incoherències. I en canvi, també hi ha hagut que justament aquests dubtes i la seva humilitat, el fan molt humà i proper. Un personatge entranyable i completament creïble, ja que no es tracta del típic “poli dur”.

Un tema a destacar ha estat la gran unió existent en el seu equip. Un equip que admira a Wallander per la seva gran dedicació i per la seva forma de dur a terme les investigacions policials, i que a tota hora estan disposats a treballar el que calgui, malgrat les seves situacions personals i familiars, en algun cas una mica complicades, per ajudar al seu cap a resoldre el cas.

La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem No hay que morir dos veces de Francisco González Ledesma, tindrà lloc dijous 1 de desembre a les 17.30h.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Liquidació final, Petros Màrkaris

BANNER-560

Petros Màrkaris, l’autor

El 6 d’octubre ha estat la data d’inici del nou curs de L’Oliva Negra, el club de novel·la negra de la Biblioteca Joan Oliva que ha tingut una molt bona acollida, cosa que posa de manifest l’excel·lent estat de salut que gaudeix aquest gènere literari.

MARKARIS-1L’autor escollit com a punt de partida ha estat Petros Màrkaris (Istanbul, 1 de gener de 1937), que va viure la seva infantesa a Grècia, i va estudiar ciències econòmiques a Viena i Stuttgart i posteriorment es va traslladar a Atenes, on resideix en l’actualitat.

És autor teatral, guionista de televisió i ha col·laborat en diversos guions del cineasta grec Theo Angelopoulos, entre els quals destaquen ‘La mirada d’Ulisses’ o ‘L’eternitat i un dia’ (Palma d’or al Festival de Cannes de 1998). Així mateix, ha traduït importants autors de llengua alemanya com J.W. Goethe, Artur Schnitzler, Bertolt Brecht o Thomas Bernhard.

És autor de la sèrie de novel·la negra protagonitzada per Kostas Kharitos i va guanyar el VII Premi Pepe Carvalho en reconeixement a la seva trajectòria per ser un dels representants ‘més clars’ de la novel·la negra mediterrània.

mapa-greciaCompromès social i políticament al seu país, pocs novel·listes estan tan qualificats per aclarir la crisi que assola Grècia i que amenaça amb esfondrar el projecte d’unió europea.

Indignat davant la precarietat de la vida quotidiana de tants ciutadans, castigats per mesures dissenyades a Brussel·les i Berlín, Màrkaris alerta que aquesta no és una crisi més, i que només tornant a les arrels de l’humanisme, inventat precisament a Grècia, podrem deixar de sentir aquesta espasa de Dàmocles sobre els nostres caps.

Amb aquesta finalitat, l’escriptor ha utilitzat el personatge del comissari Kharitos, un observador agudíssim de la realitat de Grècia, com a testimoni crític de l’accelerada evolució de la societat grega en les últimes dècades i el paper que les seves estructures de poder tenen en l’actual desastre financer, en l’anomenada tetralogia de la crisi, Amb l’aigua al coll, Liquidació final, Pa, educació, llibertat i Fins aquí hem arribat.

 

Liquidació final, el llibre

Liquidació final és el setè títol de la sèrie protagonitzada pel comissari Kostas Kharitos i el segon del que l’autor ha denominat la Tetralogia de la Crisi, que va començar amb la novel·la Amb l’aigua al coll, i continua ara amb aquest títol que ens acosta novament a la terrible situació que està patint el poble grec.

Liquidació final_portadaEn només quatre pàgines, l’autor retrata amb mestria la situació d’un país on els joves no troben feina, els jubilats no poden subsistir i els immigrants busquen desesperadament menjar entre les galledes d’escombraries. Liquidació final és una novel·la que s’acosta de forma valenta a una crisi d’efectes que no només estan patint a Grècia, sinó que també patim en tota la seva cruesa en altres països com Espanya.

A l’Atenes a la vora de la fallida, tot està cap per avall, excepte el Departament d’Homicidis. No hi ha crims, només rutina i burocràcia. A més, Kostas ha estat proposat pel seu cap per a un ascens, i aquest li demana que es cenyeixi a les regles i mostri un comportament exemplar fins que acabin les avaluacions.

El comissari sempre ha pensat que es jubilaria amb el seu grau actual i ara que se li ha obert una finestreta a l’ascens, no vol que se li tanqui, però de moment li han retallat el sou i la seva filla Katerina pensa a emigrar perquè no troba feina.

oliva 300-loguilloQuan troben el cadàver de la primera víctima que es cobra un peculiar justicier, el comissari Kostas Kharitos gairebé sent alleujament, ha d’atrapar un assassí que realitza una obra «providencial», aplaudida per molts ciutadans.

Un home que ha resolt fer justícia pel seu compte. Amb cartes d’amenaça i armes antiquades, es disposa a passar comptes, el ‘Recaptador Nacional’, ha decidit passar a l’acció i passar comptes amb els rics que se les enginyen per no pagar impostos, mentre els grecs cada vegada estan més empobrits per la crisi.

Malgrat l’interès del govern perquè les motivacions de l’assassí no surtin a la llum, gran part de l’opinió pública rebrà amb entusiasme un nou ‘heroi nacional’ a qui aplaudeixen i animen a continuar amb la seva particular creuada.

 

6 d’octubre, la tertúlia

En general ha estat una novel·la molt ben rebuda pels integrants de L’Oliva Negra. Així ho reflecteixen les altes puntuacions que li han donat:

Esther, 8; Joan, 9; Evelia, 9; Pedro, 8; Joana, 8; Dolors, 8; Josefa, 7; Inés Luz, 5; Julio, 6; Carme, 7; Soledad, 8; Ana Maria, 8; Pilar, 8; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

Només en un parell d’ocasions no li han donat l’aprovat: Joana, 4; Victoria, 2.

atenas-de-nocheLa majoria dels clubaires han trobat que Màrkaris ha sabut copsar l’actual ambient de caos i confusió que es viu a Grècia i concretament, en aquest cas, a la ciutat d’Atenes. Tant és així que en algun moment l’han trobat una mica aclaparador i s’han embolicat amb la profusió de noms de persones i de carrers i de persones, el que els hi ha dificultat un xic la lectura, ja que el Kharitos passa gairebé tota la novel·la dins d’un cotxe, entre embussos i carrers tallats per manifestacions i vagues.

Impactant ha estat el qualificatiu més utilitzat davant l’avís amb el qual comença la narració: ‘es desaconsella qualsevol imitació dels fets narrats en aquesta novel·la’. Més d’un dels participants ha afirmat que la temptació o les ganes de trobar un recaptador nacional a casa nostra era important…

També ha impressionat l’impactant, demolidor començament amb el suïcidi de quatre ancianes que deixen un colpidora carta en què expliquen la seva soledat i la seva precària situació econòmica que las condueix al suïcidi.

Una de les clubaires ha destacat que l’únic que no li ha agradat gens és les limitacions familiars sobre Katerina, la filla de Kharitos, que coarten la seva llibertat a l’hora de decidir quin serà el seu futur laboral, però reconeixent que rebla el clau sobre l’incert futur que plana sobre la joventut grega i per equiparació a la del nostre país.

placa-syntagmaPràcticament tots els participants han reconegut que Liquidació final els ha enganxat des del primer moment, l’han trobat una lectura lleugera però amb un contingut bastant considerable on no hi falta el cinisme ni tampoc l’humor negre.

A destacar l’opinió oposada d’un parell de clubaires que Liquidació final no els ha agradat gens ni mica. L’han trobat una prosa simplista i que no desenvolupa ni entrelliga bé les tres trames de la novel·la: la crisi, la família i per últim la intriga criminal, que per a ells ha estat la més pobra.

I com a punt negatiu general s’ha ressaltat la sobtada rapidesa i casualitat amb què es resol el crim. I per descomptat que el mòbil del recaptador no té res a veure amb un sentiment de ciutadania, sinó que com tots els mòbils dels assassins es tracta d’un acte egoista, egocèntric i privat: una simple venjança.

La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem La cinquena dona de Henning Mankell, tindrà lloc dijous 3 de novembre a les 17.30h.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Els Clubs de Lectura de la Joan Oliva escalfen motors!

Dijous 1 de setembre obrim el període d’inscripció dels Clubs de Lectura de la biblioteca Joan Oliva. Per formalitzar la inscripció, heu d’acostar-vos a la biblioteca, ja que es tracta d’un tràmit presencial. A continuació, podeu fer un cop d’ull als clubs a què us podeu inscriure:

Logo_La CrisàlideLa Crisàlide: Dinamitzat per Mª Rosa Nogué, el club de lectura La Crisàlide es reuneix un dimecres al mes de 17.30 h a 19 h. Les dates previstes durant el curs 2016-2017 són les següents: 5 d’octubre, 9 de novembre, 14 de desembre, 11 de gener, 8 de febrer, 8 de març, 5 d’abril i 3 de maig.

Logo_Francès 2016-2017Club de Lectura en Francès: El tercer divendres de cada mes de 16.30 h a 18 h i a càrrec d’Esther Bruna, es trobaran a la biblioteca les persones inscrites en el Club de Lectura en Francès de la Joan Oliva CLFJOM. Les dates de reunió són les que indiquem a continuació: 21 d’octubre, 18 de novembre, 16 de desembre, 20 de gener, 17 de febrer, 17 de març, 21 d’abril i 19 de maig.

Logo_Oliva NegraClub de Lectura L’Oliva Negra: Especialitzat en gènere negre, el Club de Lectura l’Oliva Negra va debutar el curs passat fent un petit tast de tres sessions. Davant de la bona acollida entre els lectors, L’Oliva Negra s’incorpora a l’oferta anual de trobades literàries que ofereix la biblioteca. A càrrec de Sofia de Ruy-Wamba, els inscrits a L’Oliva Negra es trobaran un dijous al mes de 17.30 h a 19 h els dies 6 d’octubre, 3 de novembre, 1 de desembre, 12 de gener, 9 de febrer, 9 de març, 6 d’abril i 4 de maig.

Logo_Juvenil_2016-2017Club de Lectura Juvenil: Per cinquè any consecutiu, la biblioteca Joan Oliva ofereix un espai de trobada per a nois i noies de 10 a 12 anys que vulguin llegir i parlar de llibres. El Club de Lectura Juvenil manté els dies de trobada, un dissabte al mes de 16.30 h a 17.30 h, a càrrec de Fanny Guinart. Els dissabtes previstos per a les trobades són el 15 d’octubre, 12 de novembre, 10 de desembre, 21 de gener, 18 de febrer, 18 de març, 22 d’abril, 13 de maig i 10 de juny.

Tots els clubs de lectura tenen places limitades, així que, si us interessa algun dels clubs que oferim, afanyeu-vos i passeu per la biblioteca. En el cas de La Crisàlide i el Club de Lectura en Francès, haureu d’abonar 4,5€ i 7,5€ respectivament, en concepte de préstec interbibliotecari.

I, una mica més endavant, també podreu inscriure-vos a les Trobades de Lectura Fàcil en Català i a les Trobades de Lectura Fàcil en Francès.

Logo_Trobades de LF en catalàEl proper dia 3 d’octubre ja podreu passar per la biblioteca per apuntar-vos a les Trobades de Lectura Fàcil en Català, activitat que la biblioteca realitza en col·laboració amb el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú adreçada a aquelles persones que estan aprenent la nostra llengua. Logo_Trobades de LF en francès Enguany, seran sis les sessions que durem a terme, els dimarts que indiquem a continuació a les 17 h: 8 de novembre, 13 de desembre, 24 de gener, 28 de març, 25 d’abril i 23 de maig.

Pel que fa a les Trobades de Lectura Fàcil en Francès, haureu d’esperar fins al 10 de gener per inscriure-vos-hi. Les sessions es realitzaran dimarts a les 16.30 h els dies 14 de febrer, 14 de març, 18 d’abril i 16 de maig.

Fent clic aquí podeu descarregar-vos l’oferta completa durant el curs 2016-2017.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Headhunters, Jo Nesbø

BANNER-560

7 d’abril, la tertúlia

Aquesta ha estat una trobada diferent. Val a dir que era el comiat del club fins al proper curs, i hem volgut celebrar-lo.

Va començar amb la presentació de Los perros y los cuchillos d’Alicia Estopiñá, que va comptar amb la presència de l’autora i de l’escriptor José Vaccaro Ruiz, que va presentar el llibre.

headhunters-670x377A continuació vam comentar Headhunters, de Jo Nesbø, una lectura que ha resultat molt gratificant per totes les clubaires, que han estat d’acord que es tracta d’un llibre amè i que atrapa. Fins i tot va despertar l’interès d’un parell de lectores a les quals d’entrada no els hi cridava l’atenció, i van confessar que de seguida s’hi van enganxar a la lectura.

La unanimitat ha quedat manifesta en les puntuacions que ha obtingut: Esther: 7; Evelia: 8; Joana: 7; M. Dolors: 8; Josefa: 8; M. Soledad: 9; Montserrat: 8; M. Carmen: 8.

I tenint en compte que era el darrer dia de les nostres reunions, vam convidar als assistents a un cafè amb galetes. Una bona manera d’acomiadar-nos del que han estat unes fantàstiques reunions que han servit (i serviran) per acostar-nos a la novel·la negra.

 

Jo Nesbø, l’autor

Jo Nesbø va néixer a Oslo 1960 en una família de lectors i contacontes. En la seva joventut, Jo Nesbø va ser un futbolista amb talent. Als disset anys jugava a la primera lliga de la ciutat de Molde i estava convençut que arribaria a ser un jugador professional. jo nesboVa deixar l’escola i el seu temps lliure l’ocupava en escriure cançons per als amics que tocaven en una banda heavy.

El seu somni de futbolista va acabar amb un trencament de lligaments. Va decidir ingressar en l’exèrcit i va ser destinat al nord de Noruega. Allí va estudiar Economia i Negocis a l’escola Norges Handelshøyskole de Bergen, una prestigiosa institució tradicional on, a més, va trobar un entorn cultural de música, literatura i teatre, que el va empènyer a escriure algunes composicions.

Després de llicenciar–se es va traslladar a Oslo on treballava com a broker. Una nit, va mostrar algunes de les seves composicions a un jove baixista de jazz que coneixia. Van agradar tant que al dia següent naixia un nou grup de rock: Di Derre.

Després d’un any de treballar de dia com a broker i a la nit tocar amb el grup, Nesbø estava exhaust. Aprofitant que una editorial li va proposar escriure un llibre sobre les experiències de la banda Di Derre, es va prendre sis mesos i va marxar a Austràlia amb la idea d’escriure un relat sobre la vida a la carretera d’un grup de música.

Entrevista a Jo Nesbø:

 

Headhunters, el llibre

Headhunters és la primera novel·la de Nesbø que no pertany a la saga de Harry Hole, que li ha donat fama internacional i consolidat com un dels grans autors europeus del gènere negre.

portada HeadhuntersEls personatges clau d’aquesta història, Roger i Diana Brown, Clas Greve i Lotte Madsen, tenen un punt en comú: cap d’ells és bo en el sentit estricte de la paraula bo.

Un, Roger Brown, és el millor caçatalents d’Oslo, un home encantador, un xic acomplexat pels seus 168 centímetres d’alçada, el tipus ideal si no fos perquè viu per sobre de les seves possibilitats i ha de robar obres d’art per no arruïnar-se, i per pagar la seva obstinació de no tenir fills i haver obligat la seva dona a avortar. Diana li correspon, d’entrada, amb l’engany, les banyes i la traïció. oliva 300-loguilloEl tercer, Clas Greve, de passat inquietant i present dubtós, vol obtenir un lloc de treball que només el headhunters té el poder d’atorgar… i ho vol aconseguir al preu que sigui, mentre que el quart personatge, Lotte, que es revela com un ésser dèbil, que no pot desprendre d’aquest passat que la lliga inexorablement…

Headhunters és com una gran matrioska russa que alberga al seu interior diferents històries dins d’altres històries. Totes independents però totes lligades a aquests personatges que busquen sobreviure i aspiren a aconseguir aquest equilibri en la culpa, a la vergonya, en els remordiments i també en el perdó.

Tràiler de la versió cinematogràfica de Headhunters:

D’aquesta manera acomiadem el Club de Lectura L’Oliva Negra fins al setembre. Si t’agrada el gènere negre, no ho dubtis i apunta-t’hi!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Los perros y los cuchillos, Alicia Estopiñá

los perros y los cuchillosEnguany, la biblioteca Joan Oliva ha posat en marxa un nou Club de Lectura, en aquest cas, de Gènere Negre. La darrera sessió de L’Oliva Negra, que és com es diu el club, té lloc avui, dijous 7 d’abril. Com a cloenda fins al setembre, moment en què reprendrem el club, comptarem amb la presència de l’autora Alicia Estopiñá, que ens parlarà de la seva novel·la negra Los perros y los cuchillos.

alicia estopiña Los perros y los cuchillos és una novel·la d’intriga, acció i humor àcid. Una comèdia negra, tal com diria la seva autora, que tanca la trilogia formada per Fantaso (2003) i Merlot (2006). Totes tres ambientades a la comarca del Matarranya (Terol), escenari recurrent en l’obra d’Alicia Estopiñá. No en va, és nascuda a Valderrobres, capital de l’esmentada comarca.

La novel·la, escrita a quatre mans per l’autora i el seu marit, Emilio González Bou, és una barreja de gènere negre, thriller rural i sitcom amb bones dosis d’humor. A Los perros y los cuchillos, l’aparició d’un petit quadre, aparentment de poc valor, és el detonant de la frenètica carrera que un heterogeni grup iniciarà per tal de localitzar un tresor, que està format per uns quadres de Zurbaran que els rumors situen sota el terra de Valderrobres des de la Guerra de la Independència. Moguts per la cobdícia, el grup format per una peculiar parella d’advocats, un pintor amb un passat més aviat obscur, una vídua ambiciosa i un grapat de sicaris, per citar-ne alguns, es mobilitzarà a través del subsòl del municipi.

Alicia Giménez-Bartlett ha dit de Los perros y los cuchillos que es tracta “d’una novel·la ben escrita, àgil, divertida, sorprenent i propera. Qui en pot demanar més? Llegeixin-la i facin el seu propi descobriment”.

los perros y los cuchillos_rodonaPrimeres pàgines.

logo blog genere negre_AMB LLETRESAlicia Estopiñá Amela és llicenciada en Història de l’Art i va començar la seva tasca professional en l’àmbit de la docència. A més a més de la trilogia formada per Fantaso, Merlot i Los perros y los cuchillos, ha escrit també quatre novel·les curtes: Cenizas calientes, Apartamento en la Costa Brava, Una operación arriesgada i Fantasmas en la escalera. Amb la novel·la Bajo el mantel, thriller gastronòmic i d’humor fruit de la feina conjunta amb Emilio González Bou, va aconseguir el Primer Premi de Literatura Rural Octavio Serret. Ha publicat relats com ara Fíese usted, Ganadería alternativa, Vía muerta i La senda de las luciérnagas i ha participat en les jornades de novel·la negra Matarranya Negra.

Llibres

  • Apartamento en la Costa Brava
  • Fantasmas en la escalera
  • Los perros y los cuchillos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La mala dona. Marc Pastor

    BANNER-560

    3 de març, la tertúlia

    En aquesta ocasió, podríem dir que la lectura de La mala dona ha aixecat passions, ja que una part de les clubaires l’han trobat molt bona, i una altra part, pràcticament insuportable. Fins al punt que els ha costat acabar de llegir-la. M. Dolors ha reconegut que li ha estat impossible finalitzar la lectura.

    portadamaladonaCom a punts positius s’ha destacat la bona escriptura, la bona ambientació i les fantàstiques descripcions que aconsegueixen transportar als lectors al bell mig d’un Raval fosc i tètric, deixat de la mà de Deu i dels homes, on en un carrer tens gent de mala vida dessagnant per unes ganivetades i en la contigua, a la burgesia rica gaudint de l’òpera. Era una Barcelona capaç del millor i del pitjor, d’organitzar grans esdeveniments com l’Exposició, o brillar amb el Modernisme, i alhora tan inhumana per acollir una psicòpata com l’Enriqueta Martí i que les autoritats s’estimessin més fer la vista grossa.

    EL RAVAL AMB TRIANGLELa Cristina ha apuntat que potser aquesta misèria va ser un caldo de cultiu idoni perquè la gent es busqués la vida de la manera que fos i no precisament massa legal.

    No ha estat massa d’acord la Núria, ja que ella creu que la mala dona portava la llavor del mal des que va néixer. Opinió que ha estat compartida per gairebé tothom.

    S’ha parlat també del possible magnetisme o fins i tot la por que Enriqueta Martí despertava en les altres persones que seguien les seves directrius per repugnants que fossin, sense plantar-li cara.

    Fins i tot les clubaires a qui no ha agradat La mala dona, han estat d’acord én que la narració és impecable i els personatges molt ben traçats. També han trobat genial el fet que fos la Mort la narradora de la història.

    Les puntuacions han estat així: Núria: 8; Esther: 8; Evelia: 9; M. Dolors: 2; Josefa: 6; Rosa: 5; M. Soledad: 3; Victoria: 7,5; Montserrat: 4; M. Carmen: 8

     

    Marc Pastor, l’autor

    Marc Pastor va néixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1977. Escriptor, diplomat en Criminologia i Política Criminal, treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Des de petit ha devorat pel·lícules, sèries, còmics i llibres de terror, aventures, ciència-ficció i gènere negre.

    oliva 300-loguilloUna nit, escoltant un programa de misteri a la ràdio, va tenir notícia sobre el cas d’Enriqueta Martí, i el va sorprendre que existís una assassina en sèrie a Barcelona en una època convulsa a principis de segle, i va pensar que la història era interessant.

    Aprofitant els seus coneixements com a integrant de la secció científica dels Mossos d’Esquadra al cas de Remedios Sánchez, àlies “la Mataviejas”: “Va ser potser el cas més bèstia en què he estat mai, la persecució d’una assassina en sèrie molt violenta, que el 2006 va fer 11 delictes entre homicidis i temptatives a Barcelona, i em vaig adonar que s’assemblava molt a Enriqueta Martí.

    Dues assassines. Dues dones que en dos moments diferents van convertir Barcelona en una ciutat perillosa. La del segle XXI es deia Remedios i assassinava ancians. La de la XX es deia Enriqueta i matava nens. Les dues van ser un malson per a Pastor. “Quan mirava als ulls d’una i d’una altra veia la mateixa mirada”, confessa.

    Marc-Pastor_08-e1362502576610Vaig voler reflectir la frustració que sentíem al no aconseguir detenir-la, els carrerons sense sortida, les mentides, no voluntàries, de la gent… Després vaig poder conèixer a Remedios, mirar-la als ulls, i d’allí vaig treure el perfil d’ Enriqueta”.

    Amb La mala dona, publicada el 2008, va guanyar el I Premi Crims de Tinta.

    La seva primera novel·la va ser Montecristo (2007), on ens mostra l’horror dels camps de concentració nazis a través d’un grup de republicans catalans a Mauthausen, i que comparteix món i alguns personatges amb La mala dona. De fet, hi ha un vincle entre una novel·la i una altra ja que Moisès Corvo, el protagonista de La mala dona, és l’oncle d’Andreu Corvo, el protagonista de Montecristo.

    Entrevista a Marc Pastor:

     

    La mala dona, el llibre

    La mala dona és una novel·la basada en fets reals que van tenir lloc a Barcelona en la primera dècada del segle XX. Enriqueta Martí era una dona a qui la ment retorçada la va portar a comerciar amb nens satisfent els més baixos desitjos d’alguns membres de l’alta societat de llavors. Però la seva maldat va més enllà, i a part de pedòfila, Enriqueta elaborava ungüents i remeis amb la sang i el greix d’alguns d’ells que després venia als mateixos als quals els lliurava les criatures. Una ment malalta i fosca que Marc Pastor ha volgut i ha aconseguit mostrar-nos de manera magistral.

    L’autor aconsegueix ficar-te la por al cos amb les seves descripcions, crues en ocasions, però amb un humor negre que li confereix un toc especial a la narració.

    Enriqueta_Martí_y_sus_víctimasMoisès Corvo, el policia que inicia la investigació de la desaparició de diversos nens de classe humil és un personatge amb una personalitat fosca i bregat en el crim, que deixa entreveure una espurna de tendresa, de bondat. Acaba obsessionat pel cas, fins al punt de seguir la investigació pel seu compte fins i tot quan els seus superiors el n’aparten.

    Però a part d’una història negra, Marc Pastor ens mostra una Barcelona palpitant, moderna, progressista i tecnològicament avançada que creix a l’una amb la corrupció, el vici, la convulsió política, la fam i la misèria. Com bé diu l’autor en la novel·la, “Barcelona és una dama vella, d’ànima Esgarrapada que ha Estat abadonada per mil amants, però que no ho vol reconeixer”.

    A l’inspector Moisès Corvo, bevedor i pistoler, li agrada el carrer i l’escolta. I al carrer comença a parlar-se en veu baixa de nens que desapareixen, fills de prostitutes que callen per por. Corvo decideix preguntar, incrustar-se en aquesta Barcelona de 1912 que tan bé coneix. Per deure i per afició, que les té: les tavernes, els prostíbuls. Pregunta al Xalet del Moro i al casino de l’Arrabassada, fins que els superiors li ordenen que abandoni.

    Però, a Corvo i al seu inseparable Joan Malsano no els frena qualsevol, i menys ara que comencen a albirar a una mala dona, freda i calculadora, que sap cuidar molt bé, pel que es veu. Però no tant. Ni els clients per als que cerca menors i fa xantatge podran callar els seus crims: molt més cruels i depravats dels quals Corvo era capaç d’imaginar.

    Visita al pis on va viure Enriqueta Martí

    La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem Headhunters de Jø Nesbo, tindrà lloc dijous 7 d’abril a les 17.30h.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »