Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: COL·LECCIÓ LOCAL

Jo no sé res, sóc músic

noseresHi ha una expressió d’argot reservada per a les grans ocasions: “ser músic”. “Aquest és músic” diem. I això vol dir que la persona a qui va dirigit el comentari posseeix una intel·ligència i un instint musical que sobresurten i que els companys reconeixem. Hi ha molta gent que toca un instrument, uns quants bons professionals, però pocs “músics”. Esteve Molero.

La música és una qüestió instintiva, de naixement, una mena de do que ha fet aparèixer els grans mestres al llarg de la història, músics que ja eren capaços de compondre de ben petits, fins i tot alguns abans d’aprendre a escriure. Aquests músics virtuosos són gairebé llegendaris ja que en realitat el virtuosisme i la musicalitat no sempre van de la mà. Els grans músics i la música ben tocada tenen la capacitat d’emocionar. Ser músic no es un ofici és una actitud. La cobla moderna és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga del segle XIV que es deia tres quartants o antiga cobla de ministrers, i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments com eren el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí.

La formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, que generalment està formada per onze músics que toquen dotze instruments. El mot cobla vol dir unió d’instruments i l’època de la formació moderna, a mitjans del segle XIX, va coincidir amb el moviment cultural de la Renaixença a on la exaltació patriòtica, la història mítica, i la defensa i recuperació de la llengua catalana eren considerats essencials. Aquesta època va contribuir en gran mesura a la popularització de la sardana arreu del país, més enllà de les comarques gironines on inicialment s’interpretava.

emoleroL’estudi de la instrumentació o orquestració, tècnica de repartir la música entre els instruments disponibles, està basada en la intuïció i en la experiència auditiva, aquí jugarà un paper cabdal la capacitat d’escriure línies òptimes per a cadascun dels instruments, sobretot amb sentit melòdic. Cal conèixer dos conceptes fonamentals perquè l’orquestra funcioni òptimament: el rol determinat que el compositor dóna als instruments en cada partitura i, l’espectre del matís dels instruments, es a dir, la capacitat de matisar entre fort i piano depenen del registre en que està sonant l’instrument. Dominar aquests detalls serà essencial per compondre.

Llibres

Jo no sé res, sóc músic.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Dia Europeu dels Parcs

El dia 24 de maig se celebra el Dia Europeu dels Parcs. Va ser un 24 de maig de 1909 quan es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals (Covadonga i Ordesa y Monte Perdido), amb un intent no reeixit d’afegir el Montseny a la llista. Tanmateix, el 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural al nostre país, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol.
 
A Catalunya tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (des del 1955), al qual s’ha de sumar la vintena de parcs naturals i altres espais protegits que s’han incorporat des d’aleshores:

  • Aiguamolls de l’Empordà
  • Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Agrari del Baix Llobregat
  • Alt Pirineu
  • Aiguamolls---Santi-Font20110120125312 API3 arriba-los-actuales-campos-cultivo-gava-abajo-simulacion-informatica-del-futuro-polo-empresarial-1301691916916 PN Alt Pirineu

  • Cadí-Moixeró
  • Cap de Creus
  • Capceleres del Ter i del Fresser
  • Castell de Montesquiu
  • Collserola
  • Delte de l’Ebre
  • Els Ports
  • El Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter
  • entorn4 p19gojtp7r8d111vi17pr1u9d1kch6 ulldeter-900x600 08102011623 Sancugat-Collserola Allotjaments-_turistics_al_Delta_de_l_Ebre Els_Ports Aiguamolls Montgrí_Alex Lorente

  • Espai Natural de les Guilleries-Savassona
  • Foix
  • Fluvial del Besòs
  • Guilleries-Savassona-wpcf_680x400 castellet el-parc-fluvial-del-besos_0

  • Garraf
  • La zona del massís del Garraf sembla que sigui una terra gairebé desèrtica i amb un clima àrid. Hi dominen les superfícies rocoses i sense sòls. El terra és descarnat, i només hi creixen herbes i mates petites. Hi ha clapes de brolles de romaní i garrigues que donen la sensació que no poden aixecar-se més. El massís de Garraf és l’indret més septentrional on el margalló es fa amb abundància.
    Però l’ambient al Garraf no és tan sec com sembla. Al mig del massís hi ha indrets on creixen roures, arbres força exigents en humitat. Fins i tot es poden veure indrets cremats no fa gaires anys on creixen roures arreu. Si ens hi fixem bé, veurem que els roures creixen en dos ambients ben definits, fora dels quals no poden viure bé. Es tracta dels llocs ombrívols, en especial al peu de cingles obacs, i en indrets on hi ha materials tous. Els sòls expliquen moltes coses de la distribució de la vegetació. Aquestes terres toves i els sòls que s’hi ha format retenen l’aigua necessària perquè els roures i d’altres plantes exigents en humitat disposin d’aigua en els moments de sequera, com succeeix a l’estiu.
     
    La biblioteca Joan Oliva i Milà disposa d’un fons especial sobre aquest parc natural i del Garraf.

    e3009c3a86526211d4cb24296a95fc32 garraf-renfe

  • L’Albera
  • Mas de Melons i Secans de Lleida
  • Massís del Pedraforca
  • Montnegre i el Corredor
  • Montseny
  • Montserrat
  • 34260981 Taller-de-descoberta-dels-ecosistemes-esteparis Montaña_del_Pedraforca foto2_264 images 0204722001315155975

  • Olèrdola
  • Poblet
  • Sant Llorenç del Munt i l’Obac
  • Serra de Collserola
  • Serra del Montsant
  • Serralada Litoral
  • Serralada de Marina
  • Zona volcànica de la Garrotxa
  • ruta Real-Monasterio-Santa-Maria-Poblet images (1) collserola 1211663291_740215_0000000000_noticia_normal Parc_de_la_Serralada_Litoral.1 15992-1 parc-natural-zona-volcanica-garrotxa

    Això significa que poc més d’un milió d’hectàrees estan protegides, cosa que representa el 30% del nostre territori.
    Podeu trobar informació específica als webs de Parcs de Catalunya – Generalitat de Catalunya i de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sant Jordi 2017

    roses1Com és habitual, les biblioteques de VNG donem la benvinguda a la diada de Sant Jordi amb un seguit de Guies de Lectura per a grans i per a petits. La XBMVNG us ofereix les darreres novetats editorials entre les quals, de ben segur, trobareu les que siguin del vostre gust.

    chamo.san_sant.jordi_.drac_Guia de Sant Jordi’17.

    Aquest és un petit tast de la Guia de Novetats Sant Jordi’17 amb els darrers premis literaris:

    roses1

    amics per sempre Rosa de cendra media vida
    Tros el setè àngel il·lusions elementals

    roses1

    I per als més petits, novetats editorials sobre la llegenda de Sant Jordi i molts més títols:

    Guia InfantilGuia de Sant Jordi’17 Infantil

    I no ens n’oblidem, no! Aquí teniu la Guia de Fons Local de la Comarca del Garraf, amb les obres publicades al llarg del 2016:

    guia comarcal rodonaGuia de Fons Local.

    Bona diada de Sant Jordi a tothom!

    rosa-32
     
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

     

    No hi ha comentaris

    Agustina Moya i Gina Peral: autores vilanovines

    Dues dones de Vilanova que escriuen: Agustina Moya troba la inspiració en la poesia i Gina Peral, en la novel·la.
     
     
    14117783_10210743463170983_3981285586494792116_n Agustina Moya resideix a Vilanova des de fa molts anys. És diplomada en infermeria i la seva passió és escriure poesia. L’any 2013 va publicar el seu primer llibre i no poètic, ‘Sin teta… y pedaleando’ que relata la seva experiència amb el càncer de mama. El va seguir l’any 2014, ‘Algunas vivencias’; el 2015, ‘Sonidos del mundo’ i el 2016, ‘Íntimos rincones’.

    libro-sonidos-mundo ‘Sonidos del mundo’ és un recull de seixanta poemes que expressen sentiments i emocions de la seva història personal i d’altres que parlen de fets que passen i han passat a la resta del món: guerres, immigrants, indignació, orfenats de Xina, incendis, sequeres, tempestes, maltractaments… Notícies que es veuen diàriament als mitjans de comunicació. És una poesia clara, sincera, directa…
    Com diu ella mateixa: ‘Los 60 poemas que se recogen en este libro relatan experiencias y sentimientso que decidí plasmar en poesía. Unas veces, los poemas han sido un desahogo y consuelo sobre situaciones personales, otras, relatan hechos de la realidad cotidiana y han servido para plasmar mi malestar o alegría sobre algunos acontecimientos que ido ocurriendo en el mundo y que yo he podido presenciar, de ahí el título.’
    El llibre ve acompanyat d’un CD, on la mateixa autora recita 25 poemes.
     
    libro-intimos-rincones ‘Íntimos rincones’ és el darrer publicat, l’any 2016, i els poemes que s’hi troben tracten de l’amor i del sexe. Uns són romàntics, d’altres tristos, d’altres eròtics, sensuals… L’autora diu: ‘Aquí encontrareis poesías de amor, tiernas, románticas y hasta algunas tristes porque reflejan el declive o el fin de un amor. Junto a otras de sexo, más erótcias, explícitas y sensuales, donde las palabras marcan el compás y alteran el ritmo… También me esforzado para que no sea una poesía vulgar o pornográfica, ya que creo que el erotismo, es dejar ver sin enseñar abiertamente. Es insinuar, sin mostrar’. Per als qui vulgueu seguir les seves poesies podeu entrar a facebook:Agustina Moya-Poesías.
     
    Ara, però, us mostrem un tastet i us deixem amb la veu de l’autora recitant ‘Revoloteó el deseo’, el desè poema dels cinquanta-quatre que componen aquest recull.
     
     

     
     
    Llibres Agustina Moya a les biblioteques vng.
     
     
     
    gina-peral-497 Els trets que defineixen la personalitat de Gina Peral són: tímida, creativa, impacient, amant de la literatura romàntica, del cine i dels animals.
    És una somniadora i amb el primer volum d’aquesta trilogia volia aconseguir arribar a molts lectors i fer realitat els més gran dels seus somnis: ésser escriptora. I han seguit dos llibres més que completen la vida de la protagonista i, també, la de l’autora.
    Durant l’any 2016, aquesta vilanovina ha publicat els tres volums que formen part de la trilogia‘Los secretos de boira’. Els títols dels quals són: ‘Agua y aceite’, ‘Frío y calor’ i ‘Noche y día’.
     
     

    los-secretos-de-boira-web 81hCYoz8IEL.__BG0,0,0,0_FMpng_AC_UL320_SR216,320_ 71-bYNP4H9L.__BG0,0,0,0_FMpng_AC_UL320_SR216,320_

     
    La vida de la Sara canvia per sempre el dia de la seva graduació. Aquella nit, durant una sessió d’ouija, contacten amb C, i l’esperit li transmet un missatge: ha de buscar l’Eric. Espantada i acosada, decideix dur a terme l’encàrrec, però no ho farà sola, en el seu camí trobarà un home orgullós, mal educat i insolent, pel qual sentirà rebuig i atracció alhora.
    Destinats a no entendre’s, els esdeveniment faran que hagin de trobar junt les respostes que ambdós porten cercant molts anys.
     
     

     
    Abans de Sant Jordi té prevista la publicació d’una nova novel·la titulada una-estrella-en-la-oscuridad-ebookUna estrella en la oscuridad. La superació, la lluita davant de situacions difícils, el poder del creixement personal i del guariment de les ànimes són els temes que desenvolupa aquesta història. Dos personatges que es troben: en Johnny que torna de la guerra del Vietnam cec i l’Elisabeth una jove egocèntrica. Trobaran el que cerquen? Sorgirà l’amor entre ells?… La resposta a aquestes preguntes s’ha de descobrir amb la lectura de la novel·la.
    Com es diu al web de l’autora: “Una estrella en la oscuridad es una historia de superación y segundas oportunidades narrada con sencillez pero repleta de intensas y emotivas escenas que harán sucumbir al lector ante la pluma de la autora.
     
     
    Llibres Gina Peral a les biblioteques vng
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jordi Morera i Javi Polinario: autors vilanovins

    Vilanova i la Geltrú compta amb un gran nombre de joves que escriuen. Des de la biblioteca i per mitjà del seu blog es volen donar a conèixer. En aquest cas són en Jordi i en Javi. El primer ha escrit un llibre gastronòmic i en Javi, un relacionat amb les TIC i les xarxes socials.
     
     
    collage-jordi-morera-baker-02 Jordi Morera és un forner de Vilanova i la Geltrú de cinquena generació a l’Espiga d’Or, forn ubicat en els carrerons estrets del casc antic i que fundà la seva rebesàvia, Genoveva, l’any 1888. Després d’acabar la universitat, es dedica de ple a fer pa i a seguir els passos dels seus avantpassats. Al mateix temps de descobrir aquesta passió, en descobreix una altra: explicar i comunicar la seva experiència. I partir d’aquí és quan neix l’any 2011 l’aventura de culturadelpa.com, punt de trobada dels amants del bon pa i una plataforma per comunicar la cultura de la farina, de l’aigua i del llevat.
     
     
    1072_avui-faras-pa-jpg I és l’any 2014 quan surt publicat el primer llibre ‘Avui faràs pa’ on s’explica tot el procés d’elaboració del pa: fer la massa, la fermentació i la cocció, d’una manera clara i divertida i combinant l’explicació teòrica amb consells, idees i dibuixos. Inclou receptes variades i il·lustracions que exemplifiquen passos i resultats; els trucs i els secrets d’un forner de renom, un Einstein dels forns…
     
    ‘Que la força t’acompanyi… Mans a la massa!
    Llevat, farina i agua: és senzill fer pa a casa. Tant si vols fer els teus primers pans casolans, com si vols perfeccionar les tècniques que ja coneixes, aquest llibre t’ofereix tot el que et cal saber per convertir-te en un forner expert, en un Superforner o, per què no, en un Forner Jedi.’

    I el llibre acaba amb:’El pa m’ha sortit tan dolent que ni el gos el vol: Torneu a la primera pàgina del llibre i comenceu a llegir-lo una altra vegada. Però de bon rotllo, eh!

     
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques vng
     
     
     
    javi-polinarioJavi Polinario és un periodista vilanoví especialitzat en xarxes socials i comunicació digital. És el responsable de l’estratègia de comunicació del 2.0 a la Universitat Rovira i Virgili, on planifica i gestiona la presència de la institució a les xarxes socials. Com a membre de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació d’aquesta universitat, redacta continguts científics i organitza activitats de divulgació de la ciència. Com a freelance va desenvolupar projectes de divulgació de la ciència a través de la seva agència de comunicació científica, RecerCom.
     
    C7s2gIzXQAEnVftRecentment ha publicat ‘Como divulgar ciencia a través de las redes sociales’. Aquest llibre és un manual que proporciona bones pràctiques, exemples i recursos amb els quals divulgar continguts científics a través de les xarxes socials i els blogs per tal d’aconseguir el màxim impacte i visibilitats. A més a més, vint-i-set experts i divulgadors científics aporten la seva experiència per tal que el lector conegui millor la realitat que viu la ciència en aquests nous mitjans de comunicació: Antonio Calvo, Raül Toran, Nuria Molinero, Ernest Adabal, Josep Perelló, Roser Urreizti, Isidro F. Aguillo, Ainhoa Goñi, Manuel Pérez-Alonso, Cayetano Gutiérrez Pérez, Miquel Duran, Lourdes López, Miquel Baidal, Paloma Marín, Óscar Menéndez, Xavier Lasauca, Fermín Serrano, José Manuel López Nicolás, José Mª Cepeda, Sofía Fournier, Jordi Pereyra, Aitor Sánchez García, Jorge Alcalde, Clara Grima, J.M. Mulet, Lydia Gil i Pedro Margolles.
    També facilita una visió global dels principals conceptes que relacionen ciència amb les xarxes socials.
    Dividit en diferents capítols, s’inicia amb les xarxes socials generalistes: twitter, facebook i linkedln; per comentar conceptes com open access, crowdfunding, ciència ciutadana, etc. Per acabar amb una llista últil d’eines que ajudaran a l’organització i la cerca d’informació a les xarxes socials, entre d’altres aspectes.
     
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques vng
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas, Carmen Izquierdo

    Foto autora0001-001 (2) Carmen Izquierdo Benítez, l’autora del llibre ‘IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas’ ha volgut explicar, essent fidel a la veritat, la història real d’una empresa que ha viscut en la seva estructura i organtizació els fenòmens que han construït Catalunya i Espanya en els darrers setanta anys, inclòs el canvi econòmic. Una empresa en la qual s’han viscut intrigues, mentides, traïcions, extorsions…, però també il·lusions i alegries.
    Al pròleg, l’autora diu: ‘La negativa de muchos de los protagonistas a hablar del creador de la empresa despertó mi curiosidad y lo que iba a ser un mero apunte sobre el nacimiento de Industrias Mediterráneo, S.A. se convirtió, junto con algunos acontecimientos históricos de la ciudad, en el núcleo central y aglutinador de estas pequeñas historias de vida.’ És el relat sobre una empresa nascuda a Vilanova i la Geltrú, del seu fundador, Pedro Camacho Caballero, vingut de Don Benito, un poble de la província de Badajoz, i dels qui hi van treballar. Ella hi va treballar vint anys passant per diferents departaments, des del de muntatge al de secretària de direcció.
    El que es trobarà, doncs, el lector és un llibre ple de vivències i reflexions.

    Porta IMSA0001-001 (2) El llibre, dividit en capítols, s’inicia amb la Vilanova que passa de l’esplendor a la decadència, per avançar des de la postguerra, passant pel naixement de talleres Camacho fins a Industrias Mediterráneo, i avançar cap els anys seixanta, la fi del franquisme i el camí cap a la democràcia, la Barcelona preolímpica, l’España va bien… El que fa que el text sigui proper és la combinació històrica amb l’exposició de les experiències viscudes pels treballadors, acompanyat d’algunes fotos que evoquen les situacions i de documents que il·lustren els moments.
    I per acabar i seguint l’epíleg del llibre: ‘Iniciábamos el libro diciendo que la Vilanova industrial pudo hacerse realidad gracias al capital de los indianos. Bien, a través de las páginas del libro podemos apreciar como el último reducto de aquel capital burgués, hecho allende los mares, contraportada0001-001 se unió a un inmigrante, símbolo de la Vilanova de posguerra, para fundar una empresa con vocación de crear riqueza alrededor de un nuevo medio de transporte: el automóvil. (…)
    La crisis de finales de los setenta e inicio de los ochenta hace que las empresas con vocación de continuar en pie, vean como solución para enjuagar sus pérdidas la venta de los terrenos urbanizables en el centro de la ciudad y su traslado a las afueras. (…)
    Desde finales de los ochenta hasta iniciado el segundo milenio, al igual que en la sociedad española, la corrupción impregna la empresa. Se dan casi todos los casos de corrupción que pasan a nivel político o público: se subcontrata, presuntamente, para robar, se aprovechan del dinero público, se cobran sobres en negro, se falsifican facturas, se falsean las cuentas.’

     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    V de Vilanova. Els espais de la memòria

    El cinquè volum de la guia Amb V de Vilanova, Els espais de la memòria, veu la llum aquests dies coincidint amb un parell d’activitats relacionades i que tindran lloc, també, a les Biblioteques de VNG.

    Per començar, avui dijous a les 20 h a la biblioteca Joan Oliva en Vicenç Carbonell, expert coneixedor de la toponímia local, ens farà un recorregut pel patrimoni de Vilanova i la Geltrú a través dels diferents noms de lloc de la ciutat. Aquest mateix mes de juliol, amb motiu del Diploma de reconeixement de la ciutat que l’Ajuntament l’hi va atorgar, el nostre bloc ja va dedicar un espai a Vicenç Carbonell. Hi podeu fer una ullada fent clic aquí.

    IMG_20160926_114434

    A continuació, dissabte 1 d’octubre de 10 h a 13 h, totes dues biblioteques de VNG, Joan Oliva i Armand Cardona, organitzen una Viquimarató fotogràfica per diferents indrets de Vilanova.

    noms de lloc de vilanova el barri de mar el monument Gumà

    I seguint amb les activitats dedicades als indrets de Vilanova i, a la vegada, amb la sèrie de guies Amb V de Vilanova, les biblioteques de VNG n’editem el cinquè volum: Els espais de la memòria. Es tracta d’una guia de lectura que pretén recordar els espais públics, edificis històrics i monuments de la ciutat i, alhora, donar-los a conèixer una mica més.

    masies del garraf ameicanos_indianos vilanova desapareguda

    Guia V de Vilanova. Els espais de la memòria.

    Recordeu que teniu a la vostra disposició el nou web de Col·lecció Local.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Descobrint la cultura i el patrimoni del Garraf

    descobreixgarrafEls museus i el patrimoni d’un territori són fruit de la trajectòria col·lectiva social i humana dels diversos municipis que conformen un país. És per aquest motiu que la conservació i l’impuls del patrimoni artístic i cultural han estat el centre de les polítiques públiques locals i comarcals. Per altre banda, s’ha creat en els darrers anys una xarxa d’equipaments culturals i museístics, per les millores de l’espai públic i patrimonial, per l’ordenació dels fons artístic i per la recuperació de la memòria i el llegat històric. La guia Descobreix el Garraf: cultura, patrimoni i museus serveix com a eina de presentació d’una comarca en la seva excel·lència cultural com a reforç de la identitat col·lectiva a través del seu patrimoni. A través de la seva lectura es podrà descobrir i visitar un ampli patrimoni artístic, fent-se partícip de les activitats que s’hi plantegen, per a poder gaudir-les, a prop de la natura, en els espais museístics i patrimonials dels diferents municipis.

    El Garraf ja disposa d’una guia que recull i descriu els principals divuit equipaments museístics de la comarca. En primer lloc hi trobem els quatre museus de la comarca amb col·leccions d’àmbit nacional com són: el Museu del Ferrocarril de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel. I el segueixen diferents espais museístics com els Romàntics Can Papiol, l’Exposició Permanent Charlie Rivel, les sales d’art contemporani, i altres centre com l’Observatori Astronòmic del Garraf o el Centre d’Informació La Pleta del Parc del Garraf. Tots ells formen un conglomerat inseparable que ens fa entendre la pluralitat de la comarca i la seva riquesa patrimonial.

    jordimedinaAquesta comarca ha estat terra d’inspiració de grans artistes i on s’allotgen diverses col·leccions artístiques de estimada importància pel país. Diversos personatges de renom ha deixat els seus grans habitatges i les seves col·leccions en herència als municipis i, avui, formen part també d’aquest ric i divers patrimoni allotjat en els diferents museus i equipaments del territori. A través d’aquesta guia es recullen i es mostra els actius culturals i patrimonials que permetran descobrir tot el patrimoni que configura la història i la identitat del Garraf, a on la seva cultura està marcada per la proximitat del mar i la importància del comerç marítim que van fer als indianos, totes aquelles persones que van fer fortuna a Amèrica a la segona meitat del segle XIX, varen fer construir diverses edificacions d’una estimable bellesa arquitectònica. Aquests van aconseguir pastar veritables fortunes i van decidir tornar anys més tard als seus llocs d’origen, procuraven prestigiar-adquirint algun títol de noblesa, comprant i restaurant antigues grans cases, o construint palaus de nova planta, en un estil colonial.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Eduard Toda. 75è aniversari

    El passat 25 d’abril es va inaugurar oficialment l’Any Toda, quan es compleixen 75 anys de la mort de qui, sens dubte, va ser el primer egiptòleg espanyol. eduard todaÉs, per tant, aquest 2016 un any dedicat a ampliar l’estudi i el coneixement d’aquest il·lustre reusenc que, tot i la transcendència de la seva vida i obra, és pràcticament un desconegut per al gran públic. No només en destaca la seva activitat com a egiptòleg, sinó que va ser molt més: des de cònsol fins a escriptor, passant per historiador, gestor, home de negocis i defensor de la història i la cultura catalana. D’aquí el títol amb què s’ha batejat el programa d’activitats, Un reusenc polièdric, per les múltiples facetes desenvolupades per Toda.

    Entre el gruix d’activitats que s’hi han programat, en destaquem una que ha tingut lloc ara fa pocs dies. El 23 de juliol s’estrenava un documental d’una hora de durada titulat Les set vides d’Eduard Toda. El documental, realitzat pels periodistes Toni Orensanz, Ramon Masip i Manel Vinuesa, fa un repàs per les facetes professional i personal de Toda. A continuació, us n’oferim el tràiler:

    A banda dels reconeixements que es concentraran al llarg d’aquest 2016, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ja va homenatjar, ara fa uns anys, la trajectòria com a egiptòleg d’Eduard Toda. Eduard Toda a Museu BulaqEntre el 4 d’octubre de 2007 i el 17 de febrer de 2008, s’hi va fer l’Exposició Del Nil a Catalunya. El llegat d’Eduard Toda en què s’exposaven fotografies inèdites de l’època en què Toda va ser cònsol d’Espanya a El Caire, entre 1884 i 1886. L’estreta amistat que compartien Toda i Balaguer, des dels anys d’estudiants a Madrid, va tenir molt a veure amb la donació d’aquestes fotografies i de tot un seguit de peces arqueològiques al Museu. Entre amulets, objectes funeraris, ceràmiques i una mòmia corresponent a un infant d’uns quatre anys, la Nesi, l’any 1886 s’hi va constituir a Vilanova la primera col·lecció de peces egípcies de Catalunya. Fins i tot actualment, la Nesi és una de les, només, cinc mòmies humanes que es poden visitar a museus catalans.

    Per tot això i molt més, l’homenatge i el reconeixement a la figura d’Eduard Toda és de justícia i des de les biblioteques de VNG ens hi sumem. Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, a la xarxa de biblioteques de la ciutat hi podeu trobar un bon nombre de documents relacionats.

    any_todaPrograma d’activitats de l’Any Toda.

    I no oblideu que en el web de col·lecció local hi podeu consultar documentació pertanyent a l’Arxiu Comarcal, a la Biblioteca Víctor Balaguer, a la biblioteca Joan Oliva i Milà i a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’Espai Far

    espaifar

    L’Espai Far, situat a l’emblemàtic Far de Sant Cristòfol, és un centre museístic que mostrarà, fins a final d’aquest mes de juliol, el ric patrimoni mariner vilanoví. Situat a l’antiga casa del faroner, el Museu del Mar exhibeix alguns dels objectes relacionats amb el món de la pesca i la tradició marinera que l’Associació del Museu del Mar ha anat rebent de donacions de pescadors i veïns del barri de Mar. Inclou també un àmbit dedicat a la preservació i difusió de la memòria oral. L’Espai Far compta amb dos museus: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, amb el bot de salvament Víctor Rojas com a insígnia; i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. Aquest espai, a més, també funciona com a centre d’acollida per als visitants de la ciutat, punt d’informació turística, i serà l’inici d’itineraris autoguiats i d’activitats relacionades amb el mar.

    Aquest equipament museístic explica la tradició marinera de Vilanova i la Geltrú, la història, la vinculació econòmica de la ciutat a través de la pesca o del comerç des del temps dels íbers, la geografia submarina, les arts de pesca, o la cultura que es deriva de la mar o la memòria de la gent de mar. Aquest projecte que s’ha convertit ara en realitat és una vella reivindicació de la gent de baix a mar que ja l’any 1977 es va constituir com a Associació Museu del Mar. Destaca l’espai on s’exposa el pot de salvament Víctor Rojas, datat de 1916 i restaurat tot just l’any passat. És un dels tres únics pots que es conserven a Catalunya i està especialment valorat pel barri de mar de Vilanova perquè es considera un símbol de la valentia dels pescadors que entraven al mar per rescatar els nàufrags en una època prèvia a la creació de la Creu Roja de Mar.

    victorrojas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »