Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: COL·LECCIÓ LOCAL

Mascarotes TALLER INFANTIL CL

cartell

subtitol

Mascarotes ha estat un dels molts tallers de Carnaval que ha realitzat la biblioteca Joan Oliva. Amb aquest títol, és evident que els nens i nenes que ens hi van voler acompanyar havien de fer una màscara per lluir durant aquests dies de festa.

Els participants en el taller podien triar el model que més els agradés. Hi havia màscares per a nens més petits (d’entre 3 i 6 anys) i n’hi havia d’altres per a més grandets (de 7 a 10 anys). En les imatges que us presentem a continuació hi podeu veure tots els models que els vam oferir:

mascarotes de 3 a 6 anys mascarotes de 7 a 10 anys

material

  • Cartolina blanca
  • Goma elàstica
  • Colors (rotuladors, ceres…)
  • Tisores
  • Punxó
  • mascara grans mascara grans 3 mascara grans 2

    pas a pas

    1. Un cop triada la nostra màscara, haurem d’imprimir-la en blanc i negre sobre cartolina blanca. logo tallers en famlia-salvavides5Si us ve de gust fer servir aquests models per fer la vostra pròpia màscara, feu clic sobre cadascun dels números:

    Màscares de 3 a 6 anys: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12.

    Màscares de 7 a 10 anys: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

    2. A continuació, la pintarem amb els colors que més ens agradin. Podem fer servir rotuladors, ceres, tèmperes…i, fins i tot, guarnir-la amb papers de colors o cintes com si fos un serrell.

    3. Finalment, foradarem amb un punxó els laterals de la màscara per fer-hi passar una goma elàstica que serveixi per aguantar-la sobre la cara.

    mascara petits mascara petit 3 mascara petit 2

    Els nens i nenes que van prendre part en el taller van fer unes màscares ben maques. Us en mostrem un parell en les següents fotos:

    DSC_0057 DSC_0051

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fanalet de la nit de reis

    retol fanalet_color

    subtitol

    fanalet_rodoRealitzat la tarda de la tradicional cavalcada de Reis, El Fanalet de la Nit de Reis és una activitat clàssica de l’equip de tallers de la biblioteca Joan Oliva.logo tallers en famlia-salvavides5

    El taller es va portar a terme a la sala infantil de la biblioteca i va consistir en la elaboració d’un fanalet per anar a rebre el reis d’Orient. Els nens i nenes rebien una cartolina blanca amb el patró del fanalet imprès, l’havien de decorar, retallar i enganxar una espelma per sostenir-lo a la mà.

     

    material

  • Cartolina blanca amb fanalet imprès
  • Colors
  • Tisores
  • Pega
  • Paper de cel·lofana de colors
  • Espelma llarga i prima
  • 3 reis

    pas a pas

    fanalet21. Començarem imprimint l’arxiu del fanalet en cartolina blanca. Podeu descarregar-vos la plantilla fent clic aquí.

    2. A continuació, retallarem el fanalet i el doblegarem per les línies.

    fanalet13. Per guarnir el nostre fanalet, tindrem dues possibilitats: decorar-lo amb colors i/o retallar les formes de les diferents cares del fanalet i tapar-les amb el paper de cel·lofana de colors.

    4. A continuació, enganxarem les diferents cares del fanalet amb pega.

    5. Ara, només ens caldrà punxar una espelma per la part inferior del fanalet i ja ho tindrem ben a punt per anar a rebre els reis d’Orient.

    estrelles_2 foto taller fanalet estrelles_2

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Explora el Garraf

    títol

    subtitol

    Encentem, amb aquest post, un recull dels tallers infantils sobre temàtica local que la biblioteca Joan Oliva i Milà ha anat portant a terme els darrers anys. La voluntat és, per una banda, desenvolupar un repositori motxilla estampada + viserade totes aquestes activitats infantils que anirà creixent d’ara endavant i, per una altra banda, afavorir-ne la difusió entre pares i mares, escoles, casals, etc.

    El taller Explora el Garraf va ser una activitat adreçada a nens i nenes entre 3 i 8 anys en què, logo tallers en famlia-salvavides5a la vegada que coneixien una mica més la flora i la fauna del Garraf, s’ho passaven d’allò més bé estampant una bossa i decorant una visera per anar ben equipats d’excursió.

    Tots els nens i nenes que hi van prendre part, van rebre un petit dossier explicatiu de la flora i la fauna del Garraf, que podeu descarregar-vos fent clic aquí.

    A continuació, hi podeu consultar com fer totes dues manualitats:

    material

    Per a l’estampació de la motxilla:margallo

  • Motxilla de cordills de cotó blanc
  • Fregalls o Poliespan i goma eva (per fer els tampons)
  • Témperes de colors
  • Pinzell
  • Aigua
  • Plat de plàstic
  • Rotulador tèxtil
  • Tisores
  • Silicona líquida
  • Per a la decoració de la visera:

  • Cartolina blanca
  • Goma elàstica
  • Llapis de colors
  • Gomets
  • Tisores
  • pas a pas

    Motxilla:

    1. Primer de tot, farem els nostres tampons personalitzats amb imatges de la flora i la fauna del Garraf que més ens agradin. Per fer el tampó, farem servir trossets de fregalls (o de poliespan) sobre dels quals enganxarem amb silicona líquida les siluetes d’animals i plantes fetes amb goma eva.tampons

    2. Un cop fets els tampons, repartim les tèmperes de colors sobre platets de plàstic i farem servir un pinzell per repartir la pintura sobre els tampons. Tindrem a prop una miqueta d’aigua per netejar els pinzells i no barrejar els colors.

    3. Ara només cal anar estampant al nostre gust les imatges sobre la bossa de roba.

    4. I com a guarniment final, cadascun dels nens i nenes va personalitzar la bossa amb el seu nom fent servir rotuladors tèxtils.

     

    Visera:motxilla sense estampar

    1. L’activitat, quant a la visera, consistia a decorar les viseres amb rotuladors i gomets.

    2. Fent clic aquí podeu descarregar-vos la plantilla per fer la visera imprimint-la sobre cartolina blanca. PuputNomés caldrà un tros de goma elàstica per acabar de muntar la nostra visera.

    I en el següent vídeo hi podeu veure com de maques van resultar les motxilles i viseres que van fer els nens i nenes que van participar en el taller Explora el Garraf:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Albert Mallofré. Crític, promotor i impulsor discogràfic.

    fallece-el-critico-musical-albert-mallofreAlbert Mallofré ens ha deixat aquest dissabte passat a l’edat de 92 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1926. Promotor i impulsor discogràfic, de diversos concerts i festivals de música. Ha estat considerat un referent en l’àmbit de la crítica musical durant molts anys.
    Els seus inicis en el món laboral van ser com a columnista al setmanari local de Vilafranca del Penedès. No va ser fins als anys quaranta quan va començar la seva tasca com a periodista musical. Per continuar com a corresponsal de diverses publicacions esportives.
    Cal esmentar les seves col·laboracions amb la revista Destino, entre finals de la dècada dels cinquanta i mitjans de la dels setanta. Durant anys, també va dirigir la secció de Cultura i Espectacles de La Vanguardia. També, en diferents emissores de ràdio (Radio Barcelona, Radio Nacional o Radio 4, entre d’altres). A TV3, als anys 80, va presentar el programa “Jazz“.
    Van ser nombrosos els seguidors de les seves cròniques musicals i al llarg de la seva trajectòria professional va fer amistat amb figures de primer ordre, com ara: Duke Ellington, Miles Davis, Tete Montoliu o Joan Manuel Serrat.
     
    Albert Mallofré ha estat l’únic periodista de l’Estat que ha tingut l’ocasió d’entrevistar el quartet de Liverpool durant la seva estada a Barcelona, l’any 1965.
     
    Com a escriptor és autor de la novel·la ‘L’any passat a Valldordis‘, publicada el 2000, i de ‘Simplemente, vivíamos‘, publicada el 2009.

    img baixa

     
    Llibres que podeu trobar a les biblioteques de VNG..
     
     
    IMG-20170913-WA0000
    Fa uns anys que va fer donació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de la seva col·lecció particular.
    La biblioteca Joan Oliva i Milà és la dipositària d’aquest fons de música en discs de vinil, cd’s i llibres . Per a consultes puntuals de les persones interessades cal fer petició prèvia a la biblioteca, a la Sala d’Adults.
     
    Trobareu més informació si cliqueu aquí.
     
     
     
    Entrevista amb Albert Mallofré per a Garraf Televisió:
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jo no sé res, sóc músic

    noseresHi ha una expressió d’argot reservada per a les grans ocasions: “ser músic”. “Aquest és músic” diem. I això vol dir que la persona a qui va dirigit el comentari posseeix una intel·ligència i un instint musical que sobresurten i que els companys reconeixem. Hi ha molta gent que toca un instrument, uns quants bons professionals, però pocs “músics”. Esteve Molero.

    La música és una qüestió instintiva, de naixement, una mena de do que ha fet aparèixer els grans mestres al llarg de la història, músics que ja eren capaços de compondre de ben petits, fins i tot alguns abans d’aprendre a escriure. Aquests músics virtuosos són gairebé llegendaris ja que en realitat el virtuosisme i la musicalitat no sempre van de la mà. Els grans músics i la música ben tocada tenen la capacitat d’emocionar. Ser músic no es un ofici és una actitud. La cobla moderna és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga del segle XIV que es deia tres quartants o antiga cobla de ministrers, i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments com eren el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí.

    La formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, que generalment està formada per onze músics que toquen dotze instruments. El mot cobla vol dir unió d’instruments i l’època de la formació moderna, a mitjans del segle XIX, va coincidir amb el moviment cultural de la Renaixença a on la exaltació patriòtica, la història mítica, i la defensa i recuperació de la llengua catalana eren considerats essencials. Aquesta època va contribuir en gran mesura a la popularització de la sardana arreu del país, més enllà de les comarques gironines on inicialment s’interpretava.

    emoleroL’estudi de la instrumentació o orquestració, tècnica de repartir la música entre els instruments disponibles, està basada en la intuïció i en la experiència auditiva, aquí jugarà un paper cabdal la capacitat d’escriure línies òptimes per a cadascun dels instruments, sobretot amb sentit melòdic. Cal conèixer dos conceptes fonamentals perquè l’orquestra funcioni òptimament: el rol determinat que el compositor dóna als instruments en cada partitura i, l’espectre del matís dels instruments, es a dir, la capacitat de matisar entre fort i piano depenen del registre en que està sonant l’instrument. Dominar aquests detalls serà essencial per compondre.

    Llibres

    Jo no sé res, sóc músic.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dia Europeu dels Parcs

    El dia 24 de maig se celebra el Dia Europeu dels Parcs. Va ser un 24 de maig de 1909 quan es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals (Covadonga i Ordesa y Monte Perdido), amb un intent no reeixit d’afegir el Montseny a la llista. Tanmateix, el 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural al nostre país, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol.
     
    A Catalunya tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (des del 1955), al qual s’ha de sumar la vintena de parcs naturals i altres espais protegits que s’han incorporat des d’aleshores:

  • Aiguamolls de l’Empordà
  • Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Agrari del Baix Llobregat
  • Alt Pirineu
  • Aiguamolls---Santi-Font20110120125312 API3 arriba-los-actuales-campos-cultivo-gava-abajo-simulacion-informatica-del-futuro-polo-empresarial-1301691916916 PN Alt Pirineu

  • Cadí-Moixeró
  • Cap de Creus
  • Capceleres del Ter i del Fresser
  • Castell de Montesquiu
  • Collserola
  • Delte de l’Ebre
  • Els Ports
  • El Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter
  • entorn4 p19gojtp7r8d111vi17pr1u9d1kch6 ulldeter-900x600 08102011623 Sancugat-Collserola Allotjaments-_turistics_al_Delta_de_l_Ebre Els_Ports Aiguamolls Montgrí_Alex Lorente

  • Espai Natural de les Guilleries-Savassona
  • Foix
  • Fluvial del Besòs
  • Guilleries-Savassona-wpcf_680x400 castellet el-parc-fluvial-del-besos_0

  • Garraf
  • La zona del massís del Garraf sembla que sigui una terra gairebé desèrtica i amb un clima àrid. Hi dominen les superfícies rocoses i sense sòls. El terra és descarnat, i només hi creixen herbes i mates petites. Hi ha clapes de brolles de romaní i garrigues que donen la sensació que no poden aixecar-se més. El massís de Garraf és l’indret més septentrional on el margalló es fa amb abundància.
    Però l’ambient al Garraf no és tan sec com sembla. Al mig del massís hi ha indrets on creixen roures, arbres força exigents en humitat. Fins i tot es poden veure indrets cremats no fa gaires anys on creixen roures arreu. Si ens hi fixem bé, veurem que els roures creixen en dos ambients ben definits, fora dels quals no poden viure bé. Es tracta dels llocs ombrívols, en especial al peu de cingles obacs, i en indrets on hi ha materials tous. Els sòls expliquen moltes coses de la distribució de la vegetació. Aquestes terres toves i els sòls que s’hi ha format retenen l’aigua necessària perquè els roures i d’altres plantes exigents en humitat disposin d’aigua en els moments de sequera, com succeeix a l’estiu.
     
    La biblioteca Joan Oliva i Milà disposa d’un fons especial sobre aquest parc natural i del Garraf.

    e3009c3a86526211d4cb24296a95fc32 garraf-renfe

  • L’Albera
  • Mas de Melons i Secans de Lleida
  • Massís del Pedraforca
  • Montnegre i el Corredor
  • Montseny
  • Montserrat
  • 34260981 Taller-de-descoberta-dels-ecosistemes-esteparis Montaña_del_Pedraforca foto2_264 images 0204722001315155975

  • Olèrdola
  • Poblet
  • Sant Llorenç del Munt i l’Obac
  • Serra de Collserola
  • Serra del Montsant
  • Serralada Litoral
  • Serralada de Marina
  • Zona volcànica de la Garrotxa
  • ruta Real-Monasterio-Santa-Maria-Poblet images (1) collserola 1211663291_740215_0000000000_noticia_normal Parc_de_la_Serralada_Litoral.1 15992-1 parc-natural-zona-volcanica-garrotxa

    Això significa que poc més d’un milió d’hectàrees estan protegides, cosa que representa el 30% del nostre territori.
    Podeu trobar informació específica als webs de Parcs de Catalunya – Generalitat de Catalunya i de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sant Jordi 2017

    roses1Com és habitual, les biblioteques de VNG donem la benvinguda a la diada de Sant Jordi amb un seguit de Guies de Lectura per a grans i per a petits. La XBMVNG us ofereix les darreres novetats editorials entre les quals, de ben segur, trobareu les que siguin del vostre gust.

    chamo.san_sant.jordi_.drac_Guia de Sant Jordi’17.

    Aquest és un petit tast de la Guia de Novetats Sant Jordi’17 amb els darrers premis literaris:

    roses1

    amics per sempre Rosa de cendra media vida
    Tros el setè àngel il·lusions elementals

    roses1

    I per als més petits, novetats editorials sobre la llegenda de Sant Jordi i molts més títols:

    Guia InfantilGuia de Sant Jordi’17 Infantil

    I no ens n’oblidem, no! Aquí teniu la Guia de Fons Local de la Comarca del Garraf, amb les obres publicades al llarg del 2016:

    guia comarcal rodonaGuia de Fons Local.

    Bona diada de Sant Jordi a tothom!

    rosa-32
     
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

     

    No hi ha comentaris

    Agustina Moya i Gina Peral: autores vilanovines

    Dues dones de Vilanova que escriuen: Agustina Moya troba la inspiració en la poesia i Gina Peral, en la novel·la.
     
     
    14117783_10210743463170983_3981285586494792116_n Agustina Moya resideix a Vilanova des de fa molts anys. És diplomada en infermeria i la seva passió és escriure poesia. L’any 2013 va publicar el seu primer llibre i no poètic, ‘Sin teta… y pedaleando’ que relata la seva experiència amb el càncer de mama. El va seguir l’any 2014, ‘Algunas vivencias’; el 2015, ‘Sonidos del mundo’ i el 2016, ‘Íntimos rincones’.

    libro-sonidos-mundo ‘Sonidos del mundo’ és un recull de seixanta poemes que expressen sentiments i emocions de la seva història personal i d’altres que parlen de fets que passen i han passat a la resta del món: guerres, immigrants, indignació, orfenats de Xina, incendis, sequeres, tempestes, maltractaments… Notícies que es veuen diàriament als mitjans de comunicació. És una poesia clara, sincera, directa…
    Com diu ella mateixa: ‘Los 60 poemas que se recogen en este libro relatan experiencias y sentimientso que decidí plasmar en poesía. Unas veces, los poemas han sido un desahogo y consuelo sobre situaciones personales, otras, relatan hechos de la realidad cotidiana y han servido para plasmar mi malestar o alegría sobre algunos acontecimientos que ido ocurriendo en el mundo y que yo he podido presenciar, de ahí el título.’
    El llibre ve acompanyat d’un CD, on la mateixa autora recita 25 poemes.
     
    libro-intimos-rincones ‘Íntimos rincones’ és el darrer publicat, l’any 2016, i els poemes que s’hi troben tracten de l’amor i del sexe. Uns són romàntics, d’altres tristos, d’altres eròtics, sensuals… L’autora diu: ‘Aquí encontrareis poesías de amor, tiernas, románticas y hasta algunas tristes porque reflejan el declive o el fin de un amor. Junto a otras de sexo, más erótcias, explícitas y sensuales, donde las palabras marcan el compás y alteran el ritmo… También me esforzado para que no sea una poesía vulgar o pornográfica, ya que creo que el erotismo, es dejar ver sin enseñar abiertamente. Es insinuar, sin mostrar’. Per als qui vulgueu seguir les seves poesies podeu entrar a facebook:Agustina Moya-Poesías.
     
    Ara, però, us mostrem un tastet i us deixem amb la veu de l’autora recitant ‘Revoloteó el deseo’, el desè poema dels cinquanta-quatre que componen aquest recull.
     
     

     
     
    Llibres Agustina Moya a les biblioteques vng.
     
     
     
    gina-peral-497 Els trets que defineixen la personalitat de Gina Peral són: tímida, creativa, impacient, amant de la literatura romàntica, del cine i dels animals.
    És una somniadora i amb el primer volum d’aquesta trilogia volia aconseguir arribar a molts lectors i fer realitat els més gran dels seus somnis: ésser escriptora. I han seguit dos llibres més que completen la vida de la protagonista i, també, la de l’autora.
    Durant l’any 2016, aquesta vilanovina ha publicat els tres volums que formen part de la trilogia‘Los secretos de boira’. Els títols dels quals són: ‘Agua y aceite’, ‘Frío y calor’ i ‘Noche y día’.
     
     

    los-secretos-de-boira-web 81hCYoz8IEL.__BG0,0,0,0_FMpng_AC_UL320_SR216,320_ 71-bYNP4H9L.__BG0,0,0,0_FMpng_AC_UL320_SR216,320_

     
    La vida de la Sara canvia per sempre el dia de la seva graduació. Aquella nit, durant una sessió d’ouija, contacten amb C, i l’esperit li transmet un missatge: ha de buscar l’Eric. Espantada i acosada, decideix dur a terme l’encàrrec, però no ho farà sola, en el seu camí trobarà un home orgullós, mal educat i insolent, pel qual sentirà rebuig i atracció alhora.
    Destinats a no entendre’s, els esdeveniment faran que hagin de trobar junt les respostes que ambdós porten cercant molts anys.
     
     

     
    Abans de Sant Jordi té prevista la publicació d’una nova novel·la titulada una-estrella-en-la-oscuridad-ebookUna estrella en la oscuridad. La superació, la lluita davant de situacions difícils, el poder del creixement personal i del guariment de les ànimes són els temes que desenvolupa aquesta història. Dos personatges que es troben: en Johnny que torna de la guerra del Vietnam cec i l’Elisabeth una jove egocèntrica. Trobaran el que cerquen? Sorgirà l’amor entre ells?… La resposta a aquestes preguntes s’ha de descobrir amb la lectura de la novel·la.
    Com es diu al web de l’autora: “Una estrella en la oscuridad es una historia de superación y segundas oportunidades narrada con sencillez pero repleta de intensas y emotivas escenas que harán sucumbir al lector ante la pluma de la autora.
     
     
    Llibres Gina Peral a les biblioteques vng
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jordi Morera i Javi Polinario: autors vilanovins

    Vilanova i la Geltrú compta amb un gran nombre de joves que escriuen. Des de la biblioteca i per mitjà del seu blog es volen donar a conèixer. En aquest cas són en Jordi i en Javi. El primer ha escrit un llibre gastronòmic i en Javi, un relacionat amb les TIC i les xarxes socials.
     
     
    collage-jordi-morera-baker-02 Jordi Morera és un forner de Vilanova i la Geltrú de cinquena generació a l’Espiga d’Or, forn ubicat en els carrerons estrets del casc antic i que fundà la seva rebesàvia, Genoveva, l’any 1888. Després d’acabar la universitat, es dedica de ple a fer pa i a seguir els passos dels seus avantpassats. Al mateix temps de descobrir aquesta passió, en descobreix una altra: explicar i comunicar la seva experiència. I partir d’aquí és quan neix l’any 2011 l’aventura de culturadelpa.com, punt de trobada dels amants del bon pa i una plataforma per comunicar la cultura de la farina, de l’aigua i del llevat.
     
     
    1072_avui-faras-pa-jpg I és l’any 2014 quan surt publicat el primer llibre ‘Avui faràs pa’ on s’explica tot el procés d’elaboració del pa: fer la massa, la fermentació i la cocció, d’una manera clara i divertida i combinant l’explicació teòrica amb consells, idees i dibuixos. Inclou receptes variades i il·lustracions que exemplifiquen passos i resultats; els trucs i els secrets d’un forner de renom, un Einstein dels forns…
     
    ‘Que la força t’acompanyi… Mans a la massa!
    Llevat, farina i agua: és senzill fer pa a casa. Tant si vols fer els teus primers pans casolans, com si vols perfeccionar les tècniques que ja coneixes, aquest llibre t’ofereix tot el que et cal saber per convertir-te en un forner expert, en un Superforner o, per què no, en un Forner Jedi.’

    I el llibre acaba amb:’El pa m’ha sortit tan dolent que ni el gos el vol: Torneu a la primera pàgina del llibre i comenceu a llegir-lo una altra vegada. Però de bon rotllo, eh!

     
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques vng
     
     
     
    javi-polinarioJavi Polinario és un periodista vilanoví especialitzat en xarxes socials i comunicació digital. És el responsable de l’estratègia de comunicació del 2.0 a la Universitat Rovira i Virgili, on planifica i gestiona la presència de la institució a les xarxes socials. Com a membre de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació d’aquesta universitat, redacta continguts científics i organitza activitats de divulgació de la ciència. Com a freelance va desenvolupar projectes de divulgació de la ciència a través de la seva agència de comunicació científica, RecerCom.
     
    C7s2gIzXQAEnVftRecentment ha publicat ‘Como divulgar ciencia a través de las redes sociales’. Aquest llibre és un manual que proporciona bones pràctiques, exemples i recursos amb els quals divulgar continguts científics a través de les xarxes socials i els blogs per tal d’aconseguir el màxim impacte i visibilitats. A més a més, vint-i-set experts i divulgadors científics aporten la seva experiència per tal que el lector conegui millor la realitat que viu la ciència en aquests nous mitjans de comunicació: Antonio Calvo, Raül Toran, Nuria Molinero, Ernest Adabal, Josep Perelló, Roser Urreizti, Isidro F. Aguillo, Ainhoa Goñi, Manuel Pérez-Alonso, Cayetano Gutiérrez Pérez, Miquel Duran, Lourdes López, Miquel Baidal, Paloma Marín, Óscar Menéndez, Xavier Lasauca, Fermín Serrano, José Manuel López Nicolás, José Mª Cepeda, Sofía Fournier, Jordi Pereyra, Aitor Sánchez García, Jorge Alcalde, Clara Grima, J.M. Mulet, Lydia Gil i Pedro Margolles.
    També facilita una visió global dels principals conceptes que relacionen ciència amb les xarxes socials.
    Dividit en diferents capítols, s’inicia amb les xarxes socials generalistes: twitter, facebook i linkedln; per comentar conceptes com open access, crowdfunding, ciència ciutadana, etc. Per acabar amb una llista últil d’eines que ajudaran a l’organització i la cerca d’informació a les xarxes socials, entre d’altres aspectes.
     
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques vng
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas, Carmen Izquierdo

    Foto autora0001-001 (2) Carmen Izquierdo Benítez, l’autora del llibre ‘IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas’ ha volgut explicar, essent fidel a la veritat, la història real d’una empresa que ha viscut en la seva estructura i organtizació els fenòmens que han construït Catalunya i Espanya en els darrers setanta anys, inclòs el canvi econòmic. Una empresa en la qual s’han viscut intrigues, mentides, traïcions, extorsions…, però també il·lusions i alegries.
    Al pròleg, l’autora diu: ‘La negativa de muchos de los protagonistas a hablar del creador de la empresa despertó mi curiosidad y lo que iba a ser un mero apunte sobre el nacimiento de Industrias Mediterráneo, S.A. se convirtió, junto con algunos acontecimientos históricos de la ciudad, en el núcleo central y aglutinador de estas pequeñas historias de vida.’ És el relat sobre una empresa nascuda a Vilanova i la Geltrú, del seu fundador, Pedro Camacho Caballero, vingut de Don Benito, un poble de la província de Badajoz, i dels qui hi van treballar. Ella hi va treballar vint anys passant per diferents departaments, des del de muntatge al de secretària de direcció.
    El que es trobarà, doncs, el lector és un llibre ple de vivències i reflexions.

    Porta IMSA0001-001 (2) El llibre, dividit en capítols, s’inicia amb la Vilanova que passa de l’esplendor a la decadència, per avançar des de la postguerra, passant pel naixement de talleres Camacho fins a Industrias Mediterráneo, i avançar cap els anys seixanta, la fi del franquisme i el camí cap a la democràcia, la Barcelona preolímpica, l’España va bien… El que fa que el text sigui proper és la combinació històrica amb l’exposició de les experiències viscudes pels treballadors, acompanyat d’algunes fotos que evoquen les situacions i de documents que il·lustren els moments.
    I per acabar i seguint l’epíleg del llibre: ‘Iniciábamos el libro diciendo que la Vilanova industrial pudo hacerse realidad gracias al capital de los indianos. Bien, a través de las páginas del libro podemos apreciar como el último reducto de aquel capital burgués, hecho allende los mares, contraportada0001-001 se unió a un inmigrante, símbolo de la Vilanova de posguerra, para fundar una empresa con vocación de crear riqueza alrededor de un nuevo medio de transporte: el automóvil. (…)
    La crisis de finales de los setenta e inicio de los ochenta hace que las empresas con vocación de continuar en pie, vean como solución para enjuagar sus pérdidas la venta de los terrenos urbanizables en el centro de la ciudad y su traslado a las afueras. (…)
    Desde finales de los ochenta hasta iniciado el segundo milenio, al igual que en la sociedad española, la corrupción impregna la empresa. Se dan casi todos los casos de corrupción que pasan a nivel político o público: se subcontrata, presuntamente, para robar, se aprovechan del dinero público, se cobran sobres en negro, se falsifican facturas, se falsean las cuentas.’

     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »