Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: MAGAZINES

Serra d’or

serraor1968Serra d’or és una revista catalana nascuda l’any 1959 a partir de la fusió amb Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat i de la revista Serra d’Or del Chor montserratí, de la qual prengué el nom, de clara inspiració verdagueriana, amb la voluntat de cercar un mitjà d’expressió que atorgués un lloc plural a les diferents expressions artístiques, literàries, historiogràfiques, polítiques i crítiques de la cultura catalana sota el franquisme. Al llarg de quaranta anys ha tingut cura de publicar números monogràfics dedicats a diferents intel·lectuals i teòrics dels diversos vessants de la història del pensament i la creació: religió, política, disseny, arquitectura, arts plàstiques, cinema, música, lletres, economia o teatre. Cal esmentar els dossiers dedicats a Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Josep Carner, Vidal i Barraquer, Ferran Soldevila, J.V. Foix, Joaquim Torres-Garcia, Salvat-Papasseit i Xavier Montsalvatge. A la dècada dels seixanta creà els premis Crítica Serra d’Or que inclouen les modalitats de novel·la, contes, poesia, traducció, literatura juvenil, crítica i teatre.*

Serra d'Or-660 desembre 2014.pdfLa revista més antiga de les terres de parla catalana es divideix en diversos apartats temàtics i es concreta principalment en Cultura i vida, Espectacles i Lectures. Les seves primeres pàgines es dediquen a les opinions dels lectors, després es troba la secció Fe i pensament de marcat caire religiós on es fa una pinzellada a les diferents vessants de la vida cristiana. Aquest primer racó de la revista es completa amb una entrevista dedicada a un personatge relacionat amb el tema religiós. Després d’aquesta presentació el lector s’endinsarà a l’apartat Fets i opinions a on es repassa la història de la revista a través de diferents reportatges publicats a la secció Ara fa cinquanta anys, a Serra d’Or que es completa amb una entrevista a un personatge d’actualitat cultural.

La secció Cultura y vida apropa al lector a diferents reportatges sobre literatura, arts plàstiques, música o arts escèniques, i ho fa a partir de reportatges d’actualitat i entrevistes als personatges que han tingut el seu paper en algun esdeveniment contemporani o també en ressenyes de fets històrics anteriors. A l’arribar a Espectacles, el lector es trobarà a les seves pàgines tota l’actualitat teatral a Catalunya però enfocat amb una vessant molt personal, també tindrà cabuda el cinema amb un retrat dels cineastes i actors que han deixat empremta amb la seva obra. Tot es completa amb la millor discografia catalana més actual per seleccionar la música més atractiva.

mosaicserraor

Finalment, arriba el moment de les Lectures. La tria més personal de diferents artistes, escriptors, dramaturgs, músics i crítics de diverses vessants culturals ens proposen les que cadascú pensa que poden ser més atractives pels lectors. En aquest espai no faltarà els millors llibres per els infants i adolescents amb unes ressenyes que són veritablement recomanables pels pares i mares, mestres i educadors que necessitin una bibliografia enfocada a l’edat infantil i juvenil. La poesia és a vegades la darrera convidada de cada número amb recomanacions que aproparan al lector setmanalment al món del vers.

*La literatura catalana a Internet
Serra d’or a la biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Perspectiva escolar

perspectivaEs tracta d’una revista bimensual enfocada principalment a l’Ensenyament i concretament a l’Escola. Aquesta revista va ser editada per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i va aparèixer en el mes de desembre de l’any 1974. La revista s’adreça als professionals de l’educació i contribueix a difondre experiències educatives innovadores i a promoure reflexions teòriques sobre l’ensenyament obligatori, particularment dels infants i joves entre sis i setze anys.

El seu contingut es dinàmic, ens proposa inicialment un Monogràfic sobre diversos temes d’actualitat a l’escola, pot ser relacionat amb els alumnes, els professors o alguna efemèride que es celebra en aquella setmana de la publicació del número de la revista, i tot des d’un prima educatiu per assolir els coneixements sobre el tema escollit. La redacció es fa amb un llenguatge concís i molt entenedor aconseguint aprofundir amb la temàtica sense perdre el gust per la síntesi. Tot acompanyat de la corresponent bibliografia que ajudarà als joves a tenir material per estudiar i aprofitar els coneixements que es poden fer del tema monogràfic escollit. Finalment s’ofereix un quadre a manera de resum a on es troben els continguts que s’han treballat amb una petita avaluació dels coneixements adquirits per l’alumne. En tot cas, es troba a faltar la existència de color per afavorir la lectura i també per fugir del format monocromàtic que pot afavorir el desànim de l’alumne o com a mínim certa sensació de apatia en la seva lectura.

infanciaEn l’espai de l’Escola es tracten els temes locals i de proximitat d’un determinat centre educatiu. Les innovacions que han portat a terme en alguna vessant de l’ensenyança o alguna consecució dels seus alumnes en pràctiques. La col·laboració del municipi en el seu centre d’ensenyança cobra en aquest apartat un protagonisme principal, i a on es poden mesurar les diferents intervencions de cada àmbit cultural en el territori. També es pot veure un quadre resum amb la informació essencial de cada reportatge per tenir a ma ràpidament els trets més importants dels projectes que es duen a terme en les diferents escoles del país.

Les Mirades són personals. Es dirigeixen a un personatge de l’Ensenyament: un professor universitari, una professora de secundària, una biografia d’un nom de referència, una mirada enrere per descobrir els orígens…; qualsevol és vàlida per descobrir el món on viuen o han viscut aquestes persones que s’involucren diàriament en la formació dels adolescents que cerquen nous projectes. En aquestes línies es descobreixen les iniciatives dels centres educatius o dels professionals de l’ensenyament a través de les seves experiències en el seu treball diari. Les darreres pàgines de Perspectiva escolar estan reservades per les Ressenyes i Novetats.

  • Infància

  • Bibloteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Qué Leer

    qleerAquest estiu la revista de literatura Que leer ha celebrat el seu número 200 i com la pròpia editorial exposa han estat durant aquest temps compartiendo la pasión por los libros entre els seus lectors. Va ser un llunyà mes de juny de l’any 1996 quan va arribar el primer exemplar d’aquesta revista amb la intenció de parlar de llibres amb un enfocament diferent, sense caure en els tics elitistes de bona part de la premsa cultural que aleshores apareixia mensualment. En la seva gènesis la idea original va ser clara i buscava la seva semblança en una revista que ja estava consolidada com Fotogramas: aconseguir un format similar però de característica literària. I l’objectiu principal d’aquesta nova revista era respondre a la demanda existent entre els lectors que consistia a fugir de les revistes literàries tradicionals enfocant el seu contingut a les novetats de lectura que apareixien però amb un enfocament periodístic visual que fos innovador o com a mínim diferent.

    Les revistes de llibres a finals dels anys noranta només sobrevivien per subvencions o pel voluntarisme dels seus col·laboradors. Però així al juny de 1996 apareixia el primer número de la revista amb una primera crítica literària dirigida al llibre El diario d’un náufrago de Gabriel García Márquez. Va aparèixer una de les seves seccions ja des de l’inici, es tractava de Personajes del mes on haurien d’aparèixer les cares literaris de més actualitat en cada mes de publicació. També ja començava una secció llegendària de la revista com és Copas i letras a càrrec de Anibal Lector, que per aquella època tenia un personatge cinematogràfic de nom similar que triomfava a les taquilles cinematogràfiques.

    kleer

    Actualment la revista disposa de les seves seccions fixes d’èxit com la de Jóvenes lectores que recomanen la literatura per als primers anys de afició a la lectura. Es repassa l’actualitat en la secció Tipos de letra, es dedica un espai als llibres a la Xarxa, també a la poesia, al còmic i a l’actualitat internacional. Un altre espai destacat és Críticas, on s’aborden les recomanacions mensuals dels llibres més destacats. A Rostros hi ha un personatge que ha estat notícia pels seus mèrits literaris o simplement per una curiositat que l’ha portat a ser notícia. Finalment, aquesta revista de literatura es completa amb diversos reportatges sobre les ficcions més conegudes i noves que ofereix una visió diferent d’aquell llibre que ens agrada però que encara no hem decidit llegir. Per últim, no es pot passar per alt la secció Galeria de clásicos on la història cobra la importància que alguns escriptors mereixen.

    Qué Leer a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cuina

    La cuina catalana mostra una gran personalitat, de la mateixa manera que totes les manifestacions culturals a Catalunya.

    El culte als productes del mar i de la terra i la riquesa i l’originalitat del receptari tradicional han estat el terreny abonat sobre el qual la cuina catalana s’ha convertit, en els últims anys, en un referent.

    cuinaL’interès que ha despertat la seva creativitat ha servit perquè crítics i gastrònoms fixin la mirada en l’oferta gastronòmica catalana. Arrel d’aquest interès, l’any 2001, en plena eufòria gastronòmica, amb uns Adrià, Ruscalleda, Santamaria i molts altres que abanderaven una nova visió de la cuina i la restauració a Catalunya, i amb la intenció de respondre al públic interessat en aquest fenomen, va aparèixer la revista Descobrir Cuina, com a suplement de la revista Descobrir Catalunya. Més tard, però, vist la quantitat de lectors la seguien, va publicar-se individualment.

    Després de 8 anys de liderar el sector de publicacions gastronòmiques, el 2009 els seus editors van prendre la decisió de renovar la imatge i continguts de la revista per posar-se al dia i adaptar-se a les exigències del mercat i dels lectors.

    En aquesta nova etapa la renovada revista s’anomena Cuina. Amb un nou disseny i nous continguts, però mantenint la independència i el prestigi que li han permès respondre a les demandes dels gastrolectors i mantenir-se com un dels referents del seu sector a Catalunya.

    A la seva línia editorial tenen cabuda tant la cuina moderna com la tradicional i la divulgació de productes, comerços i els millors restaurants i xefs catalans, alhora que ha incorporat les noves cares i tendències que han aparegut. També compta amb col·laboradors de prestigi com la xef Carme Ruscalleda o bé el pastisser Jordi Roca, a banda d’altres reconegudes firmes de la gastronomia a Catalunya.

    cuina2La revista es divideix en tres blocs. En el primer, Mercat, s’hi tracten els productes gastronòmics, al segon, Fogons, es proposen receptes dels grans xefs del país, mentre que un tercer, Sortim, proposa restaurants i escapades.

    Cuina és una revista “que no només parla de receptes, sinó de gastronomia”, segons afirma el seu director Josep Sucarrats, ja que a més de tractar la gastronomia catalana, considera com a imprescindible la d’altres països. D’aquesta manera, parla de cuines de tot el món.

    Tot això, acompanyat per articles en profunditat que tracten els grans temes del moment per als amants de la bona taula.

    Revista Cuina a la biblioteca
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Entreacte

    entreacteSón 25 anys. Aquesta revista trimestral d’arts escèniques i Audiovisuals de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, i que podeu trobar a la biblioteca, està de celebració. En una etapa difícil pel món del el teatre en que també els espectadors són part essencial de l’espectacle.

    En l’espai Perfils es troba l’espai per les actrius i els actors més joves i prometedors. Es tracta d’unes micro entrevistes a on coneixem a la persona, a l’actriu o actor i la opinió sobre la professió. Per entrar més en profunditat en el perfil dels protagonistes principals de l’escena caldrà endinsar-se a L’Entrevista.

    També Internet és protagonista. Les ajudes i subvencions que existeixen es recullen a les pàgines a través de webs d’interès. També a la web de l’AADPC es pot trobar la relació de subvencions perfectament actualitzada.

    entreacte2Els 25 anys de vida de la revista són un pou d’informació, d’anècdotes i de reflexions que il·lustren de primera mà l’evolució del sector de les arts escèniques i audiovisuals a Catalunya durant aquest període. A l’espai retrospectiu Entreactes es fa un repàs de les millors opinions i reportatges publicats per la revista. De vegades, aquesta mirada nostàlgica convida a la reflexió però també sovint al somriure.

    Entre tots aquests continguts cal destacar la vessant pedagògica que es troba en l’espai Formació, a on es pot trobar tota la informació dels cursos i tallers que es realitzen al país, i que permeten aprendre les nocions de la interpretació als actors que encara cerquen en seu lloc en aquest món de les arts escèniques. Per finalitzar es troba la ressenya a l’espai de Els Llibres, amb una temàtica molt concreta: teatre i cinema. També trobarem els principals festivals que es realitzen arreu del país, així com els premis i les convocatòries del món de la cultura que són o seran notícia en els propers mesos.

    Entreacte a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’Avenç

    avençDes de la seva refundació, un mes d’abril d l’any 1977, L’Avenç es va convertir en una revista de divulgació i de reconstrucció crítica del passat, amb un èmfasi especial en la Catalunya contemporània, d’abans i després de la guerra. La revista té la història com a arrel i element d’identitat. I una editorial que conjuga literatura i assaig, memòria personal i memòria col·lectiva, reconstrucció del passat i mirada sobre el present.

    En els seus origens L’Avenç va ser, inicialment, només una revista de cultura subtitulada lletres, arts i ciències. Es va crear amb aquest nom a l’any 1881, però es deixà d’editar el 1893. Però L’Avenç fou també l’editorial en català més important de la seva època, que publicà set revistes pròpies, més de cinc-cents llibres diferents i dotze col·leccions editorials i a una prestigiosa llibreria; estigué actiu fins l’any 1915. La seva activitat durant aquests trenta-cinc anys fou determinant en l’evolució de la cultura catalana contemporània.

    Des de sempre L’Opinió ha tingut un paper destacat en la línia editorial de la revista. A través d’entrevistes als principals protagonistes de l’actualitat cultural catalana, i els reportatges que ens donaran llum a diferents investigacions del passat, els lectors podran tenir la millor informació de les diferents actuacions culturals que es desenvolupen dins el territori.

    riquerA l’espai Mirador podem trobar els principals temes que engloben aquesta publicació mensual com són el cinema, la història, la literatura, i la música com a principals elements vertebradors del seu contingut. A través de l’espai Agenda accedim a la informació mensual d’exposicions arreu del país. A l’Aparador es troben les darreres novetats editorials en català en assaig, novel·la, teatre, ciències humanes i socials, memòria històrica o biografia, entre d’altres. A L’Última de Jordi Puntí ens apropa mensualment la seva proposta cultural que no cal passar per sobre sense aturar-se a descobrir que hi ha de nou.

    La revista L’Avenç ha publicat el seu número 400 amb un tema destacat com és Europa, posant especial èmfasi en la insuficiència de la construcció europea, que ha dificultat tant la resposta de la Unió Europea a la recessió econòmica; com s’aborda la gestió de la crisi econòmica, el creixement de les desigualtats socials i el futur del mercat laboral al vell continent. L’Avenç vol aprofitar l’efemèride dels quatre cents números per “donar un nou impuls a la revista, afirmar la seva centralitat entre les publicacions culturals que s’editen a Catalunya i obtenir un reconeixement i una visibilitat encara més grans”

  • Isabel Banal i L’Avenç 400
  • L’Avenç a la biblioteca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    BonArt

    A l'any 2009 la revista BonArt feia 10 anysEl món de l’art i la llengua catalana es troben en una publicació artística bimensual com és BonArt. En les seves pàgines podem llegir i gaudir d’articles de reflexió, crítiques, reportatges, entrevistes, notícies i una completa agenda actualitzada dels països catalans.
     
    La revista ens apropa la opinió de les mostres més importants que es celebren en el país i arreu del món, amb una visió crítica molt propera al lector i a on sempre s’aprén, o com a mínim serveix per estar informats dels projectes més actuals.
     
     
    En l’espai Portfoli es troben els artistes en la seva essència, es a dir, apropa al lector directament al procés de creació des de dins. La tècnica, els elements, l’entorn, són elements que assoleixen el màxim protagonisme.
     
     
    Però tota creació artística té com a finalitat arribar al públic, i en aquest camí és fonamental les Exposicions. Els començament artístic està sovint plegat de molts entrebancs, és difícil fer-se una reputació i és aquí on les galeries difonen aquestes obres d’art. A BonArt trobarem una agenda completíssima de les exposicions arreu de Catalunya i també a Europa i tot el món.

    A Report apareixen les notícies que el món de l’art produeix mensualment. Tota les novetats destacades en el món de la pintura, l’escultura, l’arquitectura i fins i tot el disseny son tractades amb profunditat en aquest darrer espai de la revista. Finalment només ens quedarà fer un repàs a l’Agenda dels propers mesos, aquí trobarem tota la informació per ordre alfabètic dels indrets on es desenvolupa activitat artística.

    L’any 2012 Bonart va rebre el premi APPEC a la millor editorial, i el premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) a la millor revista.

    BonArt a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Descobreix la teva història

    Pàgina interior de la revista SapiensLa revista catalana Sapiens va néixer durant l’any 2002, i el 23 d’abril de 2010 feia la seva aparició a la xarxa a través del portal sapiens.cat. Aquest són els punts de partida d’aquesta revista catalana de història que ja ha arribat a més de quaranta cinc mil usuaris. Però la seva oferta s’amplia també a través de blocs com Història de Barcelona a la xarxa, de Dani Cortijo, o Memòria d’història, de Josep Maria Figures.

    La essència de la publicació segueix sent el paper. Ja són més de deu anys que ens acompanya mensualment al quiosc un repàs molt complert a la nostra història. Un espai del lector obre la revista a través de Tu, Sàpiens i a on es responen les preguntes dels lectors sobre diversos temes i es proposen jocs per resoldre.
    A Ells, Sàpiens es realitza un repàs de notícies d’actualitat de la història englobant paleontologia, arqueologia o també política, amb columnes d’opinió d’experts en la matèria.

    Homo Sapiens modernL’espai Per què passa? intenta cada mes trobar respostes a diferents notícies d’actualitat com conflictes internacionals, amb una retrospectiva de les raons o motius que permetin entendre millor el present i el món que ens envolta. L’entrevista d’un personatge conegut permet descobrir persones que tenen un paper important en la seva disciplina i són Protagonistes de la història. Una altre secció és el repàs mensual al segle XX que ens fa comprendre millor el present i d’aquesta forma estar més preparats per entendre el futur immediat.

    El repàs per la història segueix el seu curs a través de les pàgines de Sapiens. El món Àntic, l’Antiga Roma, l’Imperi Asteca, l’Edat Mitjana, el segle XIX, l’Època Moderna, les Guerres Mundials,… són diferents èpoques del nostre passat que són tractades en les pàgines de la revista. Al final de cada número queda l’espai Gaudeix de la història com un racó on es poden trobar propostes d’escapades a llocs històrics del país, propostes de lectura i també novetats multimèdia recomanades per Laura Ballart.

    Revista Sapiens a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    20 anys d’Enderrock

    20 anys d’enderrockEnderrock és una revista mensual en català, que des de l’any 1993 està especialitzada en la difusió del pop-rock realitzat en llengua catalana arreu dels Països Catalans convertint-se en un mitjà de referència d’alta qualitat en el món de la música popular catalana. Aquest cap de setmana s’ha commemorat els vint anys des de la seva creació. L’any 2004 fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, amb motiu de la celebració, l’any 2003, del seu desè aniversari.

    Aquesta revista de música realitza els seus primers passos com un reflex de l’acollida massiva i progressiva del rock català des dels principis dels anys noranta entre els joves catalans; per primer cop en la història de la música catalana una generació conflueix en un fenomen cultural amb plena consciència de viure amb normalitat una música popular i massiva en la seva llengua pròpia. A principis d’aquests anys noranta Enderrock es presentà com una eina de reivindicació de l’imaginari musical català.

    La revista Enderrock, amb més de dos-cents números publicats, ha explicat, parlant de música, la història del país. Una revista que segons el seu director, Lluís Gendrau, s’ha de recordar d’on venim, per saber on som i apostar cap on anem. Aquest cap de setmana s’ha realitzat el concert de celebració dels vint anys d’aquesta revista musical catalana, un indicador veritable per saber d’on venim en el món de la música; i és per aquesta raó que s’ha fet un repàs de les moltes cançons que han passat pel país aquestes dues dècades.

    ENDERROCK a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris