Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: ART I DISSENY

Retrats de Pablo Picasso

L’espectador es veurà envoltat d’obres plenes d’intel·ligència i sensibilitat, obres plenes d’històries que portaran al visitant a imaginar-se la vida real, o també fictícia, de Pablo Picasso. Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso.

picasso1De vegades amb un humor proper a la caricatura, sovint amb subtils referències als grans mestres clàssics, l’artista Pablo Picasso va ser un retratista errant. Des que va compartir casa i estudi amb Amadeo Modigliani va aguditzar la seva capacitat per captar l’ànima del retratat i, en qualsevol època i estil, sempre es reconeix la pinzellada lliure, plena d’energia i prodigiosa del seu pinzell. L’excepcional mostra Picasso. Retrats del Museu Picasso reuneix vuitanta retrats de totes les èpoques, organitzada conjuntament amb la National Portrait Gallery de Londres, explora el lloc que ocupa la caricatura en els retrats de l’artista malagueny i compta amb pintures, escultures, dibuixos i gravats de tots els períodes de la llarga carrera de l’artista.

picasso_autoEn els primers anys de la seva adolescència i a instàncies del seu pare, Picasso va fer molts retrats servint-se de la seva família com a models. A finals de la dècada de 1890, havia perfeccionat aquesta tècnica i en l’any 1900 va presentar una exposició de retrats d’artistes i escriptors avantguardistes del seu cercle barceloní que va tenir un èxit rotund. Molts d’aquests dibuixos eren caricatures enginyoses i divertides, i sovint fins i tot l’autor es retratava a si mateix d’aquesta mateixa manera atrevida. Picasso va considerar la caricatura i el retrat com uns dels seus gèneres preferits al llarg de tota la seva carrera, i d’aquesta exposició destaca precisament la transcendència d’aquests gèneres en el conjunt de la seva obra. Pràcticament cap dels seus retrats provenia directament d’un encàrrec, d’aquesta manera, Picasso se sentia lliure de representar i interpretar als seus subjectes al seu gust i amb la seva empremta. Aquesta exposició es podrà visitar fins el 25 de juny.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La moda en perspectiva històrica

hmodaLes formes, els detalls i els colors del vestit reflecteixen, primer de tot, les peculiaritats ideològiques dels pobles i estan lligats a les conductes que expressen la societat en què es viu. La seva contribució al mirall d’una època és indubtable i és en essència la característica principal de la mentalitat al llarg del temps. La recerca de l’elegància, forma expressiva lligada a la millora permanent del propi aspecte, es remunta al principi dels temps i a Historia de la moda. Desde la prehistoria hasta nuestros días és pretén narrar l’evolució del vestit i dels complements i accessoris al llarg dels segles a través de les preferències socials, consideracions religiosos, aspectes psicològics i econòmics, o conceptes estilístics.

Es important remarcar, per entendre l’essència de la moda i el sentit de l’argumentació que proposa Stefanella Sposito, la impossibilitat de separar la vestimenta de les circumstàncies històriques ja que la moda es manifesta permanentment com una representació clara i directa dels esdeveniments i sovint extremadament condicionada als mateixos. A través de les tendències socials es reafirmen valors morals com l’opulència, l’ostentació, la modèstia, l’austeritat, el poder adquisitiu, el conformisme, o la simple provocació en què la forma personal de vestir-se o portar una peça seran totalment decisives pel que fa a la imatge individual que es projecta a l’exterior. Tot plegat es converteix en un simple joc ambigu entre l’aparença i el que realment l’individu és.

modaxxEl recorregut històric és ampli i extens, s’inicia en els pobles de l’antiguitat des de la pre-història fins a Grècia, passant pel poble assiri, babiloni, fenicis, hitites o sumeris. L’imperi de Roma com a civilització que va adopta el patrimoni cultural grec dona mostres d’un poble cosmopolita que va desenvolupar la moda antiga fins a la cura del cos molt acurada per part de les dones romanes.
 
El recorregut segueix per l’Edat Mitjana, a on van destacar els carolingis, per arribar a les excentricitats de l’extrem i pròxim orient a on destaca el vestuari de la remota Xina. La moda va seguir el seu curs a través dels posteriors segles, destacant el Barroc i el Romanticisme, fins fer un anàlisi acurat del segle XX i com van influir les diverses circumstàncies històriques, per finalment arribar al tercer mil·lenni a on la moda continua el seu camí inexorable fins al final dels nostres dies.
 
 
Llibres

  • Historia de la moda. Desde Egipto hasta nuestros días
  • Historia de la moda: desde la Pre-historia hasta nuestros días
  • DVD

  • Historia de la moda
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Premi LOOP Discover a LA SALA

    lasalaEl Centre d’Art Contemporani La Sala realitza fins a final d’aquest mes una exposició itinerant amb l’objectiu d’apostar i reconèixer la recent producció de vídeos i films d’artistes visuals, mitjançant una convocatòria oberta a la comunitat artística internacional. Aquesta exposició a La Sala reuneix les deu propostes que van ser seleccionades per un jurat professional, juntament amb el vídeo més votat pel públic mitjançant el canal online. El guanyador d’aquesta edició del Premi LOOP Discover va ser Igor Simic de Sèrbia amb l’obra Melancholic drone (2015). El vídeo ofereix la gravació efectuada durant el seu darrer matí a Belgrad a través d’un avió no tripulat militar mentre reflexiona sobre la seva vida desaprofitada.

    simicEs poden gaudir en aquesta exposició dels altres finalistes d’aquest premi com Ahold of Get the Things To, a on el seu autor Daniel Jacoby vol mostrar una idea de pel·lícula inexistent, la qual es construeix a través del conflicte entre els tres protagonistes, a on els seus sentiments es contraposen: com la dona és capaç de seguir emocionant-se amb les coses mentre els dos personatges masculins s’enfronten a la impossibilitat de crear quan ja ho han sentit tot i únicament evidencien l’estèril realitat que estan obligats a viure.

    Un altre dels finalistes és Nothing Escapes My Eyes de David Krippendorff, on s’explica una història que es desenvolupa sense paraules a partir de la transformació silenciosa d’un lloc i un ésser humà. Un curt poètic inspirat en l’òpera Aida de Verdi, representant d’una manera metafòrica temes d’actualitat de la identitat cultural, la pèrdua i les pressions per no desenvolupar l’esperit i el coneixement.

    nothingFinalment cal destacar a Stijn Demeulenaere amb la seva projecció Nothing’s going to happen to us…. La seva creadora Stijn va entrevistar a persones que havien passat algun temps en zones de conflicte contemporànies, i va parlar amb ells sobre els sons que van escoltar, i les emocions que provoquen aquests sons. A partir d’aquestes entrevistes vol investigar la terra de ningú entre les emocions imaginades per una banda, i els records reals, de l’altra, es a dir, entre una presentació artificial de perill, i una autèntica memòria viscuda en ella.

    L’exposició Premi Loop Discover es pot visitar al Centre d’Art Contemporani La Sala fins al 30 d’abril. Aquest diumenge 9 d’abril a les 12h es pot realitzar una visita comentada a l’exposició a càrrec d’Alexandra Laudo. coordinadora de les edicions de l’any 2009 i de 2010 del Festival de videoart LOOP.

    Tots els vídeos finalistes de Loop Discover 2016

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’art infinit d’Hergé

    herge

    Les aventures de Tintin constitueixen una obra d’art i, en conseqüència, el seu autor Herge ja és considerat un gran artista. L’art és sobretot una producció de signes literaris, entre d’altres expressions, que trasbalsa la visió d’una determinada època. La principal característica d’una obra d’art és la de proporcionar present perpetu a partir d’un producte final. El fenomen de Tintin és relativament recent, però revesteix la seva importància a les vertiginoses cotitzacions obtingudes pels dibuixos originals de Herge. També ha obres paral·leles de l’obra a càrrec de sociòlegs, filòsofs, assagistes i altres teòrics apassionats del personatge de Tintín.

    herge_y_el_arteA Hergé y el arte es realitza una recorregut pels orígens familiars de Hergé i els motius que el van conduir a crear al mític personatge que va captivar als lectors de finals de segle XX i ha creat legions de seguidors en aquest nou segle. Pierre Sterckx ha realitzat una excepcional recerca d’informació a partir dels arxius del Musée Hergé a Louvain-laNeuve per poder repassar l’estil d’Hergé des dels seus incipients dibuixos fins a la culminació del personatge. A més, repassa ampliamant els artistes que van influir en les creacions d’Hergé com van ser Fontana, Poliakoff, Warhol o Lichtenstein.

    Un dels reclams més curiosos d’aquesta obra tan visual és l’apartat de la pintura, potser un dels aspectes menys coneguts de la biografia de Georges Remi es troba en la revelació seus gustos artístics; l’evolució de la seva col·lecció personal d’art i la seva admiració per Joan Miró, entre molts altres creadors com el mateix Holbein, convertint-se en un apassionat col·leccionista d’obres pictòriques. En aquest llibre, Sterckx aborda també la fase en què un Hergé ja consagrat en el còmic, a principis dels anys seixanta, va decidir iniciar una carrera com a pintor, per al que va contractar com a professor a l’artista abstracte belga Louis Van Lin.

    Las aventuras de Tintin a la biblioteca tintinmilu

    Sterckx, mort a l’any 2015 poc abans de la publicació de l’edició francesa del llibre, s’ha convertit d’aquesta forma en un testament artístic, a través de la dissecció dels dibuixos, els traços, enquadraments i perspectives del dibuixant belga, màxim exponent de Tintin, l’amic que tots els seus lectors voldrien tenir, un periodista que recorre el món vivint fantàstiques aventures, mostrant-se bona persona i valent com pocs, amic dels seus amics, i sempre acompanyat de Milú, el gos més conegut del món, vivint aventures acompanyat dels seus personatges, autèntic mostrari de la personalitat i de la fauna humana d’arreu del món.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ramon Casas

    rcasasAquesta setmana al Palau Maricel s’ha inaugurat la exposició Ramon Casas.La modernitat anhelada que es podrà veure fins al febrer de 2017 i que compta amb una selecció de cent setanta vuit obres del artista, recollint i mostrant les seves facetes de pintor, dibuixant i cartellista, però també oferint les creacions d’altres artistes nacionals i internacionals com Santiago Rusiñol, Joaquin Sorolla, Toulouse-Lautrec o Pablo Picasso. El recorregut pel context que va envoltar a Cases queda potenciat per les aportacions fotogràfiques de Frederic Ballell o Antoni i Josep Esplugas, aportant el material que permet comprovar en la seva globalitat també la influència formal i compositiva de la fotografia en l’obra de Ramon Casas. És una selecció d’obres agrupades al voltant de cinc àmbits temàtics que repassen la trajectòria de Cases des dels seus inicis. Aquesta exposició dedica també espais particulars a la pintura de crònica social, els llenços de temàtica popular i els retrats de dones sofisticades i elegants que caracteritzen l’ideal femení de Casas.

    El pintor i dibuixant Ramon Casas (1866-1932) és una de les figures més importants del modernisme català. La seva pintura és una síntesi de l’impressionisme i d’altres corrents pictòriques postimpressionistes, però la novetat de la seva obra rau en la pintura a l’aire lliure, la introducció de temes quotidians i banals, el desenvolupament dels enquadres casuals insòlits o l’ús de la tècnica impressionista en la pinzellada i els tractaments lumínics. A finals de segle XIX, el seu art es va orientar cap al realisme social tot recollint els ressons de les commocions socials que sacsejaven el país així com la vida popular. És en aquest període quan Casas descobreix Sitges i les festes dels joves artistes modernistes en el Cau Ferrat.

    Per dinamitzar l’ambient artístic de la Barcelona de l’època, el 1897 va obrir amb altres artistes, com Santiago Rusiñol, la cerveseria Els Quatre Gats, on es van celebrar famoses tertúlies, i van fundar la revista del mateix nom, que més tard es va publicar amb el títol de Pel i Ploma. Per aquesta mateixa època, va començar als dotze olis per al saló del fumador del Liceu de Barcelona, i segurament per llavors va entrar en contacte amb moltes de les personalitats de la societat barcelonina, a les que va retratar en els seus incisius dibuixos al carbó que el van acreditar com un gran dibuixant i artista.

    150è aniversari de Ramon Casas i Carbó

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un testimoni fotogràfic

    marcelsaenzvngEs tracta d’una exposició de l’Arts Santa Mònica que representa un nou reconeixement del fotoperiodisme a Catalunya en una iniciativa que, a l’any 2014, va reunir el col·lectiu de periodistes gràfics del país. El llibre 1Dia1Foto és la crònica d’un any en la vida quotidiana del país a través de les visions de trenta-un fotògrafs diferents amb les paraules d’una selecció d’escriptors catalans, tot plegat amb la intenció de proporcionar una visió subjectiva des de la diversitat per aconseguir formar una experiència compartida.

    Aquesta obra és un exemple de com la fotografia documental del temps actual és un vessant creatiu especialment interessant de l’art contemporani. La fotografia, com a document social és una part valuosa tant del llenguatge artístic com de la memòria històrica. El fil conductor d’aquesta mostra fotogràfica és l’art de la imatge que sempre ha format part del coneixement col·lectiu d’una societat moderna. En aquest projecte hi han participat trenta-un dels més destacats foto-periodistes d’onze mitjans de comunicació de Catalunya i també professionals free-lance, que van realitzar i mostrar 365 fotografies al llarg de tot l’any 2014. Entre ells, es troba el vilanoví Marcel.lí Sàenz, fotògraf d’El País durant trenta anys.

    fotocatEn aquesta recopilació de 1Dia1Foto.31fotògrafs, 365 dies.CAT també van participar una dotzena d’escriptors i periodistes que van seleccionar cadascun una peça literària corresponent a cada mes de l’any. Laura Terré, historiadora de la fotografia (gener); Llúcia Ramis, escriptora (febrer); Sergi Pàmies, escriptor (març); Eduardo Mendoza, escriptor (abril); Kiko Amat, escriptor (maig); Marta Rovira, sociòloga (juny); Najat El Hachmi, escriptora (juliol); Carme Pinós, arquitecta i urbanista (agost); Albert Sánchez Piñol, escriptor (setembre); Txema Martínez, poeta (octubre); Josep Ramoneda, filòsof (novembre) , i Jordi Évole, periodista (desembre). Es una obra imprescindible per els seguidors de la fotografia i l’art.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Joaquim Molas, historiador de la literatura catalana

    joaquimmolas

    L’exposició Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes, es pot visitar des d’aquesta setmana i fins a principis de l’any vinent a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i suposa el primer acte de reconeixement d’aquest estudiós de la literatura quan al març es va complir un any de la seva mort. La mostra es fruit d’una primera incursió en l’arxiu i la biblioteca de Joaquim Molas, crític, i principalment historiador de la literatura. Va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i va obtenir el premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva proposta d’ordenació i selecció de les fonts historiogràfiques, establint relacions entre imatges que es convertien en marques físiques de la memòria cultural col·lectiva. Anteriorment, a l’any 1984 va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or per la seva obra La literatura catalana d’avantguarda, 1916-1938, i una dècada més tard aconseguiria novament el premi de Serra d’Or per l’aclamada Obra Crítica I. El volum Obra Crítica II rebria també el premi Crítica Serra d’Or de l’any 2000.

    jmolasLa figura de Molas va aconseguir lligar un coneixement que inicià en el clos familiar a partir de llibres i revistes de la biblioteca del seu pare, amb els coneixements que va desenvolupar durant els estudis en la seva etapa universitària. Influït per Dámaso Alonso i Martí de Riquer, es va dedicar inicialment a l’estudi de la literatura medieval però va ser a mitjans de la dècada dels anys seixanta quan es decanta finalment per la literatura contemporània, realitzant compilacions i estudis històrics.

    La tradició familiar i científica s’aplegaren per formular una visió molt original de les avantguardes catalanes, preparant visions de conjunt i amb atenció a algunes de les figures majors com Joan Salvat-Papasseit o Salvador Dalí, sense oblidar altres figures menys reconegudes però que complien un paper important en la globalitat. Aquest singular estudiós barceloní s’atansava a la literatura des de la curiositat del text, a partir de dades textuals i de context i aconseguia d’establir una constel·lació de sentit, una xarxa de connexions significatives entre elements que en aparença eren distants o independents.

    molasexpo

    Ha deixat a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú tota la seva biblioteca i arxiu personal amb més de vint-i-dos mil volums, una hemeroteca de cent noranta títols, cartes i diferents materials de treball. Ha estat gràcies al conveni signat l’any 2012, que el llegat d’aquest estudiós permetrà estudiar les avantguardes catalanes del segle XX amb material de primera mà. Joaquim Molas va morir el 16 de març de 2015, a l’edat de vuitanta-cinc anys i en el seu llegat queda la seva pertinença com a membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i també com a soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

    Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un segle d’or a Berlin

    bacchusL’estiu és temps de vacances i de turisme. Una més que probable destinació serà Berlin. La capital d’Alemanya acull aquests propers mesos la major exposició organitzada a l’estranger de pintura i escultura espanyoles del XVIII en col·laboració amb l’Obra Social “La Caixa”. La Gemäldegalerie de Berlín proposa als seus visitants la possibilitat de gaudir de El Siglo de Oro. The Age of Velazquez, una mostra excepcional en molts aspectes que ofereix un elaborat diàleg entre grans mestres com Velázquez, El Greco i Zurbarán i altres noms menys coneguts a Alemanya com Francisco Pacheco o Alonso Cano.

    La elaboració i selecció de la mostra va comportar al voltant de quatre anys de preparació per reunir obres que poques vegades s’han exposat fora d’Espanya. L’exposició apropa al visitant de forma cronològica l’evolució artística sota els regnats de Felip III, Felip IV i Carles II, i posa l’accent en temes concrets com el retrat o la natura morta. El més problemàtic d’aconseguir va ser el gegantí oli d’El Greco com és Immaculada Concepción, de la parròquia de Sant Nicolau de Bari a Toledo, i també especialment complex el trasllat en camió a Berlín de les quatre figures del Camino del Calvario de Gregorio Fernández i Pedro de la Quadra, procedents del Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, que és portat pels seus carrers durant la processó de Setmana Santa.

    crist

    Va ser en temps en què la monarquia hispànica era la primera potència fins arribar al segle XVII quan va començar a experimentar una constant pèrdua de poder i afrontava la creixent influència del protestantisme, però en canvi l’art espanyol va aconseguir el seu màxim esplendor. L’exposició inclou obres de la Gemäldegalerie, que compta amb un dels fons més importants d’art espanyol d’Alemanya, i préstecs de més de seixanta museus, institucions i col·leccions privades de l’estranger, des del Museo del Prado de Madrid, al Metropolitan de Nova York o el Louvre de París. Es tracta senzillament d’una ocasió única de conèixer una de les èpoques més significatives de la història cultural europea a través d’obres originals de la pintura, l’escultura i el gravat.

    Staatliche Museen zu Berlin

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Theodor von Hörmann

    mercat_flors_madalaine

    Durant aquesta primavera es pot visitar, fins a final d’agost, l’exposició Von Paris zur Secession al Leopold Museum de Viena, per donar reconeixement merescut a un dels més inusuals i autònoms artistes de finals del segle XIX. A la Viena imperial, l’austríac Theodor von Hörmann (1840-1895) ho tenia tot en contra per poder triomfar amb el seu art ja que els acadèmics de la Künstlerhaus Wien rebutjaven sistemàticament la gosadia de les obres pictòriques del pintor. L’artista radiografia la realitat sense pretendre ser fotogràfic. És ordenat però demostra que sap despentinar-se, les masses florals de jardins i horts són denses i difuses, però cada detall hi és per a qui el vulgui cercar gaudint de tots els detalls que desprèn el seu art.

    hormannEn el segle de la pintura realista, el paisatgista nascut a Imst, un petit poble del Tirol austríac, pintava sortint-se dels límits de la simple representació. Va estar part de la seva maduresa a França quan estava al llindar del mig segle de vida, posteriorment va passar un temps a París visitant llocs clau del moviment impressionista com el poble de Barbizon, un retir per a aquells pintors rebels que ja en el Romanticisme no volien saber res d’acadèmies. Després va viatjar Munic i Dachau, la localitat que llavors, abans de quedar contaminada per l’atrocitat del primer camp de concentració del nazisme, albergava una activa colònia d’artistes que anunciaven la intenció de traspassar la realitat i inundar l’art de símbols. Posteriorment va prendre la decisió de tornar a Viena, però finalment es va instal·lar a Znojmo, una ciutat a la regió txeca de Moràvia Meridional, no gaire lluny d’Àustria, que va adoptar com a refugi artístic.

    De París a la Secessió presenta un generós nombre de paisatges de Znojmo que van de la esponjosa bellesa campestre al paisatge hivernal més dur. Aquestes van ser les darreres obres que traslladen l’impressionisme a condicions climàtiques poc festives, oposades a l’hedonisme primaveral de les escenes d’altres artistes com Monet o Degas. L’impresionisme és un estil d’art sorgit en la segona meitat del segle XIX, que va sortir de la pintura francesa i la literatura i la música d’influència però que no es va traslladar implementar completament a Àustria. La pintura a l’aire lliure austríaca connecta amb les tradicions més antigues, posa l’accent en els valors de l’estat d’ànim del paisatge i s’assembla estilísticament només de tant en tant impressionisme francès.

    Theodor von Hörmann a Viena

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Zaha Hadid

    Zaha Hadid: 'The world is not a rectangle.'El seu nom va començar a aparèixer en el món artístic a través dels seus dibuixos neo-constructivistes quan Rolf Fehlbaum, el cap de d’una empresa alemanya de mobiliari, li va donar l’oportunitat d’aixecar l’estació de bombers de la seva fàbrica. Al mateix any (1994) va guanyar el concurs per construir l’Òpera de Gal·les a Cardiff, però el patronat promotor de l’obra va considerar massa radical la proposta. Així començava una carrera plena d’obstacles per intentar construir un ideari, amb l’afegit de fer-ho sent dona, aixecant edificis emblemàtics en la seva pàtria d’adopció, el Regne Unit, per aconseguir convertir-se deu anys després del seu primer projecte, en la primera dona en tenir una de les carreres més fructíferes de la professió. A més, havia aconseguit convertir-se en una excel·lent dissenyadora capaç d’aplicar el seu talent a tot tipus de peces com joies, mobles, sabates, bosses, vaixells o fins i tot dissenyant la roba amb la qual es vestia. El seu major reconeixement va ser a l’edat de 53 anys quan va obtenir el Premi Pritzker, considerat el Nobel d’Arquitectura.

    heydarLes seves dues darreres obres més destacades van ser el centre cultural Heydar Aliyevfue, situat a Baku, Azerbaidjan (2013) i el Guangzhou Opera House (2010), a la Xina. El primer compta amb un centre de conferències, museu, sales d’exposicions i oficines però destaca sobretot per estar destinat a exercir un paper integral en la vida intel·lectual de la ciutat. L’obra xinesa és una estructura que es troba sobre una superfície de més de tres-cents mil metres quadrats al districte de Dongcheng. El centre comercial es va finalitzar després de trenta mesos de construcció.

    guangzhouohEl projecte parteix del diàleg entre les formes corbes dels quatre volums independents, amb una alçada màxima de seixanta-set metres i units per passarel·les, que transmeten la idea de moviment i fluïdesa. La distribució del conjunt s’organitza al voltant de grans patis interiors que busquen la continuïtat dels espais oberts. Entre els seus altres projectes, destaquen a Espanya les reordenacions de la península de Zorrozaurre, a Bilbao, o la Plaça de les Arts, de Barcelona. Les seves obres més destacades es mostren en els museus d’Art Modern de Nova York i San Francisco, també en el d’Arquitectura de Frankfurt, en els que s’han incorporat a les seves col·leccions els característics dibuixos, pintures i collages de Zaha Hadid.

    La seva mort aquesta setmana a l’edat de 65 anys per una insuficiència cardíaca ha tenyit de dol el món artístic internacional. La lluita en favor de la dona va estar molt present en la seva carrera artística i personal. En el seu ideari de treball destacava que era fonamental sempre i en tot moment trencar els límits de l’arquitectura. Es referia als límits físics, formals, i amb molt talent ho va arribar a aconseguir. Va ser un referent en el món àrab, a on la seva trajectòria va fer que moltes dones voldrien estudiar arquitectura trencant amb els prejudicis establerts en la societat. El seu estil s’inscrivia en el corrent desconstructivista, caracteritzat per la fragmentació de formes i la inclusió d’elements visuals sorprenents.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »