Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Tierra de Dios

Tierra_de_DiosTierra de Dios és l’òpera prima del director Francis Lee, un debutant en l’àmbit de la direcció, tot i que té un bagatge de 15 anys com a actor a Londres. Fins arribar a Tierra de Dios, Lee només havia dirigit 3 curtmetratges i ni tan sols havia estudiat cinema ni escriptura de guió. No obstant això, el seu debut en la direcció ha estat una aposta arriscada que ha arrassat en bona part dels festivals europeus en què ha estat projectada. Al llarg del 2017, la pel·lícula va ser guardonada com a Millor Pel·lícula en el Festival d’Edimburg i nominada com a Millor Film Britànic als BAFTA. Frances Lee va ser guardonat com a Millor Director en el Festival de Sundance.

Francis Lee va tenir clar, des de bon començament, que per una banda, volia actors desconeguts per protagonitzar la cinta i, per una altra banda, que Yorkshire, la seva terra natal, seria l’escenari de la història. Amb aquestes dues premises, els actors Josh O’Connor i Alec Secareanu van ser els escollits per donar vida als personatges protagonistes, evitant així possibles idees preconcebudes per part dels espectadors.

Brokeback montain, la conegudíssima pel·lícula que Ang Lee va dirigir el 2005, és la comparació més fàcil amb Tierra de Dios. Però les similituds entre totes dues cintes, ambdues amb personatges homosexuals que viuen en entorns rurals, no ens han d’impedir de veure-hi les diferències i apreciar la indiscutible qualitat cinematogràfica de Tierra de Dios.

Tràiler de la pel·lícula:

Johnny Saxby és un jove granger de Yorkshire que s’evadeix dels seus problemes a través de l’alcohol i el sexe. Ha crescut amb grans carències afectives, educat per ser un home rude i, amb els anys, ha desenvolupat una veritable incapacitat per establir una relació afectiva. De sobte, arriba a la granja un treballador rumà per dur a terme tasques temporals i l’aparició d’aquest personatge trastocarà de dalt a baix la vida d’en Johnny.

Tierra de Dios és un drama rural, sobre el desig d’estimar i ésser estimat, que narra l’inici d’una relació i els reptes amb què es trobaran els protagonistes. A diferència d’altres pel·lícules catalogades com a LGTBI, en aquesta cinta l’homofòbia no és un element important de la trama ja que l’entorn del protagonista n’és coneixedor i ho accepta. El racisme o els prejudicis seran alguns dels fils conductors de la història.

Ja podeu reservar Tierra de Dios a la Joan Oliva!

DVD

  • Tierra de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Marie Curie. Marie Noëlle

    Marie Curie, la primera dona que va rebre el Premi Nobel per dos camps diferents de la ciència: el de física l’any 1903 i el de química, el 1911.
     
    Algunes de les frases cèlebres d’aquesta científica i que ens fan reflexionar:

  • La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica en bones accions.
  • No s’ha de témer res a la vida, només cal comprendre.
  • La vida no es mereix que hom es preocupi tant.
  • La vida no és fàcil per a ningú de nosaltres. Però… S’ha de ser perseverant i, sobretot, tenir confiança en un mateix. Hom s’ha de sentir dotat per a realitzar alguna cosa i que aquella cosa s’ha d’assolir, costi el que costi.
  • A la ciència hem d’interessar-nos per les coses, no per les persones.
  • El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil.
  •  
    marie noelleLa biblioteca us ofereix la pel·lícula ‘Marie Curie’ la directora de la qual Marie Noëlle va dirigir per rendir-li un homenatge, cosa que va aconseguir.
     
    La biografia que ens presenta Marie Noëlle té algun fet no tan conegut i que és fruit del guió, però són presents l’heroïcitat d’aquesta dona, polonesa a França, intel·ligent i pionera, en un context cultural i mental no gaire propici i que es va haver d’enfrontar als acadèmics de l’època, només homes.
     
     
    La història comença a l’etapa anterior a la mort per accident de Pierre Curie. Per tant, veiem una dona que vol seguir fins al final amb els treballs que ella i el seu marit van iniciar. També es veu la seva vida sentimental ja vídua. Hi ha amistat, cooperació, complicitat i un amor… I, finalment, el reconeixement.
     
    A veure què us sembla?
     
     

     
     
    DVD
     
    La pel·lícula a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià SSIFF

    Com cada any, i ja en són 66, la tardor comença cinematogràficament parlant amb el Festival de Cinema de Sant Sebastià SSIFF. Va néixer un mes de setembre de 1953 i, des de llavors i de manera ininterrompuda, és un festival de referència internacional pel qual han passat tots els grans noms de setè art. Enguany, el SSIFF tindrà lloc entre el 21 i el 29 de setembre.

    retol festivalSón moltes les pel·lícules en competició i, també nombroses, són les cintes que participen en seccions no competitives. El Premi per antonomàsia en el Festival de Sant Sebastià és la Conxa d’Or i a aquest premi opten tots aquells llargmetratges inèdits de producció mundial inscrits en la Secció Oficial. Enguany, en la Secció Oficial, hi podem trobar els darrers treballs de Rodrigo Sorogoyen (El reino), d’Icíar Bollaín (Yuli), de Louis Garrel (L’homme fidèle) o de Felix Van Groeningen (Beautiful Boy), entre molts d’altres films.

    També competeixen totes aquelles pel·lícules d’altres seccions del festival, com són New Directors, Zabaltegi o Zinemira. Fora de competició, hi ha per exemple les seccions Culinary Zinema o Made in Spain.

    En l’edició passada, la guanyadora de la Conxa d’Or va ser The Disaster artist, del nord-americà James Franco i el Premi Especial del Jurat va ser per a Handia, d’Aitor Arregi i Jon Garaño.

    I si són importants internacionalment els premis de les seccions en competició, els premis honorífics, especialment els Donostia, no ho són menys. Des de 1986, els grans noms de l’escena internacional han vist reconeguda la seva trajectòria amb els premis Donostia. En aquesta edició, rebran aquest reconeixement el director japonès Hirokazu Kore-eda, l’actor, productor i director nord-americà Danny De Vito i l’actriu britànica Judi Dench.

    El SSIFF renova a partir d’aquesta edició la seva identitat gràfica i al cartell oficial hi destaca l’actriu francesa Isabelle Huppert, premi Donostia 2003.

    A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar algunes de les pel·lícules guardonades amb la Conxa d’Or, amb la Conxa de Plata i d’altres reconeixements del festival.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

    retol_hogar de miss peregrineEls fidels a la filmografia de Tim Burton tenen aquesta setmana com a novetat a la Joan Oliva la, fins ara, darrera pel·lícula del director: El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares. L’autor de títols ja clàssics del cinema fantàstic, com ara, Eduardo Manostijeras (1990), Mars Attacks (1996), Charlie y la fábrica de chocolate (2005) i Alicia en el país de las maravillas (2010) ha adaptat la novel·la homònima de l’escriptor Ransom Riggs.

    Ransom Riggs (1980) és un jove escriptor, guionista i director nord-americà que va estudiar Literatura Anglesa a Kenyon College i Cinema a la Universitat del Sud de Califòrnia. Com a escriptor, està especialitzat en literatura infantil i juvenil. El seu primer llibre va ser The Sherlock Holmes Handbook i, posteriorment, va publicar el que fins ara li ha donat fama mundial: El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, que durant mesos va ocupar els primers llocs en la llista dels més venuts a The New York Times.

    Ransom Riggs va inspirar-se en unes fotografies antigues per escriure El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, llibre que sembla escrit pensant en la posterior adaptació cinematogràfica, per la semblança del món creat per Riggs i el de la filmografia habitual de Burton. Fins ara, el llibre disposa de dos volums posteriors: La ciudad desolada i La biblioteca de almas.

    SÈRIE MISS PEREGRINE:

    hogar de miss peregrine ciudad desolada biblioteca de almas

    El protagonista de El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares és el jove Jacob que, després d’anys de sentir les històries del seu avi, quan aquest mor decideix anar a buscar la famosa llar en què viuen un grapat de nois i noies fantàstics.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Llibres

  • El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
  • La ciudad desolada
  • La biblioteca de almas
  • DVD

  • El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Your name

    your nameMakoto Shinkai (1973) és un reconegut director, dibuixant i animador japonès considerat per molts un fidel successor d’Hayao Miyazaki, autor de clàssics del cinema d’animació japonès com ara El viaje de Chihiro, Mi vecino Totoro o La princesa Mononoke.

    TakiAquesta setmana a la Joan Oliva us hi oferim com a novetat la pel·lícula d’animació Your name amb què Shinkai ha aconseguit desbancar El viaje de Chihiro com a pel·lícula més taquillera de la història al Japó. I no només el públic ha respost positivament a aquest film, també la crítica s’hi ha rendit. Your name ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi a Millor Film d’Animació en el Festival de Cinema de Sitges 2016 i per l’Associació de la Crítica de Los Àngeles.

    Els protagonistes de Your name són en Taki i la Mitsuha. En Taki és un noi adolescent que viu a Tòquio i que treballa a temps parcial en un restaurant italià. La Mitsuha és una noia de la mateixa edat que viu amb l’àvia i la germana en una zona rural del Japó. MitsuhaTots dos comparteixen el fet de no tenir la vida que desitjarien. Mentre que en Taki somia a viure al camp i deixar enrere la frenètica vida de la gran ciutat, la Mitsuha fantaseja amb una vida a la ciutat, ben lluny del seu poble. I així transcorre la seva existència fins que un dia el Taki somia que és una noia que viu al camp i, a la vegada, la Mitsuha somia que és un noi que viu a Tòquio. I a partir d’aquí, els somnis (i molt més que els somnis) d’ambós protagonistes començaran a interrelacionar-se, donant lloc a situacions còmiques, però sobretot, a experiències més profundes i espirituals. Fins que un dia els somnis cessen i els nois decideixen trobar-se a la vida real.

    El film està basat en el llibre homònim del mateix Shinkai, publicat només un mes abans que la pel·lícula. No és la primera vegada que l’autor adapta per al cinema un dels seus llibres. Ja ho va fer anteriorment amb El jardín de las palabras i 5 centímetros por segundo.

    Us deixem amb el tràiler del film:

    DVD

  • El lugar que nos prometimos
  • Your name
  • El jardín de las palabras
  • Viaje a Agartha
  • Llibres

  • Your name
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El otro lado de la esperanza

    otro lado de la esperanzaJa fa molt de temps que el cinema del director Aki Kaurismäki és un reflex de la seva mirada desencantada cap al món que ens envolta, això sí, sense perdre el seu particular sentit de l’humor. Aquest estil particular, que ja destil·laven films com ara Un hombre sin pasado, Luces del atardecer o El Havre, ha fet del cinema d’aquest director finlandès un gènere en si mateix.

    Kaurismäki és, per a molts, un dels millors directors europeus actuals i, fidel al seu peculiar estil i segell inconfusible, després d’alguna altra trilogia, tanca amb El otro lado de la esperanza una “trilogia de dos”, que va iniciar el 2011 amb El Havre. La raó de ser de la curiosa trilogia binària és exposar les vergonyes europees, posant a la vista de tothom el drama dels refugiats i de la immigració il·legal.

    El otro lado de la esperanza té l’escenari a Helsinki, com sol ser habitual en els films d’aquest director, i dos són els seus protagonistes principals: Primer, en Khaled, un jove que fugint de la guerra a Síria, sense present i sense futur, arriba a Finlàndia amagat en un vaixell de càrrega. I, segon, en Wikström, un home entrat en la cinquantena que decideix fer un gir a la seva vida quan es divordia i obre un restaurant. La situació legal de Khaled empitjora en el moment que les autoritats finlandeses li deneguen la seva sol·licitud d’asil, decisió que el converteix en il·legal i no fa més que dificultar qualsevol possibilitat d’obrir-s’hi camí. Quan en Wikström coneix en Khaled a la porta del seu restaurant, prendrà la decisió d’oferir-li feina.

    1488304006-600x424_b5b78619-esperanza-1

    El otro lado de la esperanza és un drama social amb to agredolç, en què l’autor s’allunya de qualsevol ideologia política i s’apropa, com sol ser habitual en el seu cinema, més cap a l’empatia i la solidaritat.

    El film va ser guardonat amb l’Ós de Plata de la Berlinale al Millor Director i amb el Gran Premi Fripresci 2017 (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica).

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • El otro lado de la esperanza
  • El Havre
  • Nubes pasajeras
  • Ja podeu reservar El otro lado de la esperanza a la biblioteca Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Goodbye Berlín

    goodbye berlinLa novel·la Goodbye Berlín, de l’escriptor alemany Wolfgang Herrndorf, es va convertir en tot un bestseller al seu país als pocs mesos de la seva publicació l’any 2010. Com a colofó a aquest éxit de públic, el llibre va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya l’any 2011. Malauradament, la prematura mort de Herrndorf amb només 48 anys el passat 2013, no ha permès que l’autor fos testimoni de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, que ha arribat de la mà del director alemany, d’origen turc, Fatih Akin. El film Goodbye Berlín continua amb l’èxit del llibre original i va ser reconegut amb el Premi Públic Jove 2017 de l’Acadèmia de Cinema Europeu i aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    La pel·lícula Goodbye Berlín és una mena de road movie adolescent, que transita entre la comèdia i el drama, protagonitzada per dos nois de 14 anys, que si algun tret tenen en comú és que cap dels dos ha trobat encara el seu lloc en el món. En Maik (interpretat per Tristan Göbel) i en Tschik (interpretat per Anard Batbileg) són companys d’institut. En Maik, de família rica, té per endavant un estiu en solitari. La seva mare està ingressada en una clínica de desintoxicació pel seu alcoholisme i el seu pare, de presumpte viatge de negocis amb la companyia de la seva jove secretària. Per la seva banda, en Tschik (que, per cert, és el títol original tant de la novel·la com de la pel·lícula) és un immigrant rus que no sembla encaixar enlloc, ni tampoc dona senyals que aquest fet li faci res. Al bell mig de la canícula estival, en Tschik es presenta a casa d’en Maik amb un cotxe robat, un Lada de color blau, i tots dos iniciaran el viatge de la seva vida per paissatges alemanys.

    Tràiler de la pel·lícula:

    El director del film, Fatih Akin, ha dirigit d’altres pel·lícules que també podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG: Contra la pared, Cruzando el puente, El padre, Soul kitchen i Goodbye Berlín.

    1493395388_946713_1493395538_noticia_fotograma

    Per a tots aquells, que aprofitant l’estrena en dvd de la pel·lícula, vulgueu llegir la novel·la en què s’ha basat, també podeu agafar-la en préstec a la XBMVNG. Fent clic aquí, hi podreu llegir les primeres pàgines del llibre.

    Llibres

  • Goodbye Berlín
  • DVD

  • Goodbye Berlín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El guardián invisible, la pel·lícula

    el_guardian_invisible-726992780-largeLa coneguda com a Trilogia de Baztan, formada per les novel·les El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, van convertir l’escriptora Dolores Redondo en tota una autora supervendes, esdevenint el fenomen literari dels darrers anys. El passat 2017, arribava l’adaptació cinematogràfica del primer dels títols, que ja podeu reservar a la biblioteca Joan Oliva.

    Fidel adaptació de la novel·la, El guardián invisible ha estat dirigida per Fernando González Molina, tot un expert, si fem cas de la seva filmografia, a adaptar llibres per a la gran pantalla. Primer, va dirigir 3 metros sobre el cielo (2010) i, dos anys més tard, Tengo ganas de ti (2012), ambdues basades en les novel·les homònimes de Federico Moccia. No han estat aquestes dues novel·les les seves úniques adaptacions cinematogràfiques. El 2015 va dirigir Palmeras en la nieve, basada en la novel·la de Luz Gabás.

    El guardián invisible està protagonitzada per Marta Etura, en el paper de la inspectora en cap d’homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar que, encarregada d’un cas d’assassinat d’una adolescent que ha aparegut morta a la riba del riu Baztan, torna al seu poble natal, Elizondo, el lloc que fa anys va deixar enrere. El film, com el llibre, transcorre a partir de 2 fils argumentals: la investigació policial i el retorn dels fantasmes del passat de la protagonista, una dona de caràcter fort i independent.

    Si en algun aspecte hi estan d’acord aquells que han vist la pel·licula, és que el director ha sabut captar l’atmosfera asfixiant i gairebé sobrenatural dels paisatges de la Vall de Baztan que es descriuen en la novel·la, amb una pluja gairebé tan protagonista com els personatges de la trama.

    Els aficionats al gènere del thriller, no poden deixar de veure aquesta pel·lícula amb una Marta Etura/Amaia Salazar en una carrera contra rellotge per descobrir l’assassí i per fugir del seu propi passat.

    Tràiler de la pel·lícula:

    TRILOGIA DEL BAZTAN

    Si voleu llegir les primeres pàgines, feu clic sobre les imatges:

    el guardián invisible_dolores redondo legado en los huesos ofrenda en la tormenta

    DVD

  • El guardián invisible
  • Llibres

  • El guardián invisible
  • Legado en los huesos
  • Ofrenda en la tormenta
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Novetats de Cinema: Langosta i Passengers

    LangostaDues són les novetats de cinema que destaquem en aquest article i que ja podeu reservar a la Joan Oliva: Langosta i Passengers.

    Langosta és la primera producció internacional del director de cinema grec Yorgos Lanthimos, protagonitzada per Colin Farrell i Rachel Weisz, que li va valdre el Premi del Jurat del Festival de Cannes i el Premi a Millor Guió del Festival de Cinema Europeu.

    La pel·lícula, que va de la ciència ficció al cinema romàntic, ens situa en un món distòpic en el qual el fet de no tenir parella esdevé un delicte. Tant és si el fet d’estar solter o soltera és una decisió voluntària o sobrevinguda, el cas és que en aquesta societat és obligatori tenir parella. Així doncs, quan algú, per exemple, ha quedat vidu o vídua o ha estat abandonat per la seva parella, com li passa al personatge d’en David (Collin Farrell), disposa de 45 dies per trobar-ne una de nova. I per aconseguir-ho, durant aquests 45 dies els solters estaran allotjats en un hotel de luxe, el “Gran Hotel Non Sense”. En cas que no tinguin èxit en la seva tasca, els solters seran convertits en l’animal que ells mateixos havien triat en arribar a l’establiment. D’aquí, la llagosta que dona títol al film i que és l’animal triat pel personatge interpretat per Colin Farrell.

    Langosta esdevé una reflexió sobre les relacions romàntiques en la societat actual i un crit a favor de la llibertat. Entre la filmografia de Yorgos Lanthimos, no hi podem deixar de destacar Canino (2009), nominada a l’Òscar 2010 com a Millor Pel·lícula de parla No Anglesa.

    Tràiler de Langosta:

    passengersLa segona de la novetats de cinema a la Joan Oliva és Passengers, film dirigit per Morten Tyldum, realitzador de l’oscaritzada The imitation game (Descifrando el enigma).

    A Passengers, la Humanitat decideix sortir a buscar nous planetes per colonitzar. El viatge no serà fàcil i, de fet, la seva durada és de 120 anys. És per aquest motiu, que els 5000 passatgers de la nau Avalon fan el trajecte és un estat d’hivernació o de son induït fins a l’arribada al nou planeta. Així discorre el trajecte fins que la topada amb un meteorit origina una fallada tècnica que desperta, contra tot pronòstic i 90 anys abans de la data prevista, un dels passatgers, el jove tècnic Jim (interpretat per Chris Pratt). Davant de la seva terrible perspectiva de futur, viure i morir tot sol a bord de l’Avalon, en Jim decideix despertar una jove periodista, companya de viatge, per posar fin a la seva solitud. Es tracta de l’Aurora, interpretada per Jennifer Lawrence, que va decidir formar part de l’expedició per escriure’n la història. A partir d’aquest moment en què en Jim decideix despertar la seva companya per acabar amb la seva solitud, però condemnant-la a una fi dramàtica com la seva, s’inicia un dilema moral al voltant de l’ètica de la seva actuació.

    Tràiler de Passengers:

    DVD

  • Langosta
  • Passengers
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El Viajante

    Caratula_El Viajante

    El film El Viajante, del director iraní Asghar Farhadi, és una de les novetats de cinema d’aquesta setmana a la Joan Oliva. La pel·lícula ha estat internacionalment reconeguda, entre d’altres, amb l’Òscar com a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa 2017. Tot i la importància d’haver guanyat l’Òscar, la pel·lícula va aconseguir bastant més ressó pel fet que el seu director no va anar a la cerimònia a recollir el guardó. I tot perquè tant ell com d’altres membres de l’equip, com l’actriu Taraneh Alidoosti, van cridar al boicot com a rebuig al veto migratori de l’administració Trump cap a set països de majòria musulmana. En el seu lloc, va ser una enginyera de la NASA d’origen iraní qui va recollir l’estatueta i qui va pronunciar aquestes paraules: “La meva absència té a veure amb el respecte que sento per la gent del meu país i per la dels altres sis països que han estat víctimes d’una falta de respecte. D’aquesta manera es divideix el món. Els directors de cinema creen empatia i uneixen

    No era la primera vegada que un film de Farhadi guanyava l’Òscar en la mateixa categoria. Ja l’havia aconseguit, el 2011, amb Nader y Simin, una separación, que també va ser reconeguda amb l’estatueta al Millor Guió Original.

    El Viajante és un thriller dramàtic amb una parella d’actors protagonistes. Emad i Rana formen part d’una companyia teatral i conviuen en un edifici que ara corre perill d’ensorrament. Davant d’aquest imminent perill, un membre de la companyia de teatre els ofereix un nou pis per traslladar-s’hi. Ells hi accepten i la mudança es fa de manera molt ràpida. Tant, que encara queden al pis coses de l’antiga llogatera. Un vespre, la Rana és assaltada al nou pis i, a partir d’aquest moment, res no serà igual entre tots dos. Ella mai no s’atrevirà a denunciar per por d’una societat que criminalitza la víctima. Ell començarà a fer créixer dins seu un clar sentiment de venjança, obviant el trauma amb què conviu la seva parella.

    El títol de la pel·lícula té a veure amb l’obra que la parella protagonista interpreta al llarg de tota la història: Muerte de un viajante, d’Arthur Miller.

    Al llarg d’aquest 2018, Asghar Farhadi té prevista l’estrena de Todos lo saben, una pel·lícula protagonitzada per Penélope Cruz i Javier Bardem com a parella protagonista i que també comptarà amb la participació de Ricardo Darín, Eduard Fernández, Bárbara Lennie, Inma Cuesta i Elvira Mínguez.

    DVD

  • El Viajante
  • Nader y Simin, una separación
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »