Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià SSIFF

Com cada any, i ja en són 66, la tardor comença cinematogràficament parlant amb el Festival de Cinema de Sant Sebastià SSIFF. Va néixer un mes de setembre de 1953 i, des de llavors i de manera ininterrompuda, és un festival de referència internacional pel qual han passat tots els grans noms de setè art. Enguany, el SSIFF tindrà lloc entre el 21 i el 29 de setembre.

retol festivalSón moltes les pel·lícules en competició i, també nombroses, són les cintes que participen en seccions no competitives. El Premi per antonomàsia en el Festival de Sant Sebastià és la Conxa d’Or i a aquest premi opten tots aquells llargmetratges inèdits de producció mundial inscrits en la Secció Oficial. Enguany, en la Secció Oficial, hi podem trobar els darrers treballs de Rodrigo Sorogoyen (El reino), d’Icíar Bollaín (Yuli), de Louis Garrel (L’homme fidèle) o de Felix Van Groeningen (Beautiful Boy), entre molts d’altres films.

També competeixen totes aquelles pel·lícules d’altres seccions del festival, com són New Directors, Zabaltegi o Zinemira. Fora de competició, hi ha per exemple les seccions Culinary Zinema o Made in Spain.

En l’edició passada, la guanyadora de la Conxa d’Or va ser The Disaster artist, del nord-americà James Franco i el Premi Especial del Jurat va ser per a Handia, d’Aitor Arregi i Jon Garaño.

I si són importants internacionalment els premis de les seccions en competició, els premis honorífics, especialment els Donostia, no ho són menys. Des de 1986, els grans noms de l’escena internacional han vist reconeguda la seva trajectòria amb els premis Donostia. En aquesta edició, rebran aquest reconeixement el director japonès Hirokazu Kore-eda, l’actor, productor i director nord-americà Danny De Vito i l’actriu britànica Judi Dench.

El SSIFF renova a partir d’aquesta edició la seva identitat gràfica i al cartell oficial hi destaca l’actriu francesa Isabelle Huppert, premi Donostia 2003.

A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar algunes de les pel·lícules guardonades amb la Conxa d’Or, amb la Conxa de Plata i d’altres reconeixements del festival.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

retol_hogar de miss peregrineEls fidels a la filmografia de Tim Burton tenen aquesta setmana com a novetat a la Joan Oliva la, fins ara, darrera pel·lícula del director: El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares. L’autor de títols ja clàssics del cinema fantàstic, com ara, Eduardo Manostijeras (1990), Mars Attacks (1996), Charlie y la fábrica de chocolate (2005) i Alicia en el país de las maravillas (2010) ha adaptat la novel·la homònima de l’escriptor Ransom Riggs.

Ransom Riggs (1980) és un jove escriptor, guionista i director nord-americà que va estudiar Literatura Anglesa a Kenyon College i Cinema a la Universitat del Sud de Califòrnia. Com a escriptor, està especialitzat en literatura infantil i juvenil. El seu primer llibre va ser The Sherlock Holmes Handbook i, posteriorment, va publicar el que fins ara li ha donat fama mundial: El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, que durant mesos va ocupar els primers llocs en la llista dels més venuts a The New York Times.

Ransom Riggs va inspirar-se en unes fotografies antigues per escriure El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, llibre que sembla escrit pensant en la posterior adaptació cinematogràfica, per la semblança del món creat per Riggs i el de la filmografia habitual de Burton. Fins ara, el llibre disposa de dos volums posteriors: La ciudad desolada i La biblioteca de almas.

SÈRIE MISS PEREGRINE:

hogar de miss peregrine ciudad desolada biblioteca de almas

El protagonista de El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares és el jove Jacob que, després d’anys de sentir les històries del seu avi, quan aquest mor decideix anar a buscar la famosa llar en què viuen un grapat de nois i noies fantàstics.

Tràiler de la pel·lícula:

Llibres

  • El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
  • La ciudad desolada
  • La biblioteca de almas
  • DVD

  • El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Your name

    your nameMakoto Shinkai (1973) és un reconegut director, dibuixant i animador japonès considerat per molts un fidel successor d’Hayao Miyazaki, autor de clàssics del cinema d’animació japonès com ara El viaje de Chihiro, Mi vecino Totoro o La princesa Mononoke.

    TakiAquesta setmana a la Joan Oliva us hi oferim com a novetat la pel·lícula d’animació Your name amb què Shinkai ha aconseguit desbancar El viaje de Chihiro com a pel·lícula més taquillera de la història al Japó. I no només el públic ha respost positivament a aquest film, també la crítica s’hi ha rendit. Your name ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi a Millor Film d’Animació en el Festival de Cinema de Sitges 2016 i per l’Associació de la Crítica de Los Àngeles.

    Els protagonistes de Your name són en Taki i la Mitsuha. En Taki és un noi adolescent que viu a Tòquio i que treballa a temps parcial en un restaurant italià. La Mitsuha és una noia de la mateixa edat que viu amb l’àvia i la germana en una zona rural del Japó. MitsuhaTots dos comparteixen el fet de no tenir la vida que desitjarien. Mentre que en Taki somia a viure al camp i deixar enrere la frenètica vida de la gran ciutat, la Mitsuha fantaseja amb una vida a la ciutat, ben lluny del seu poble. I així transcorre la seva existència fins que un dia el Taki somia que és una noia que viu al camp i, a la vegada, la Mitsuha somia que és un noi que viu a Tòquio. I a partir d’aquí, els somnis (i molt més que els somnis) d’ambós protagonistes començaran a interrelacionar-se, donant lloc a situacions còmiques, però sobretot, a experiències més profundes i espirituals. Fins que un dia els somnis cessen i els nois decideixen trobar-se a la vida real.

    El film està basat en el llibre homònim del mateix Shinkai, publicat només un mes abans que la pel·lícula. No és la primera vegada que l’autor adapta per al cinema un dels seus llibres. Ja ho va fer anteriorment amb El jardín de las palabras i 5 centímetros por segundo.

    Us deixem amb el tràiler del film:

    DVD

  • El lugar que nos prometimos
  • Your name
  • El jardín de las palabras
  • Viaje a Agartha
  • Llibres

  • Your name
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El otro lado de la esperanza

    otro lado de la esperanzaJa fa molt de temps que el cinema del director Aki Kaurismäki és un reflex de la seva mirada desencantada cap al món que ens envolta, això sí, sense perdre el seu particular sentit de l’humor. Aquest estil particular, que ja destil·laven films com ara Un hombre sin pasado, Luces del atardecer o El Havre, ha fet del cinema d’aquest director finlandès un gènere en si mateix.

    Kaurismäki és, per a molts, un dels millors directors europeus actuals i, fidel al seu peculiar estil i segell inconfusible, després d’alguna altra trilogia, tanca amb El otro lado de la esperanza una “trilogia de dos”, que va iniciar el 2011 amb El Havre. La raó de ser de la curiosa trilogia binària és exposar les vergonyes europees, posant a la vista de tothom el drama dels refugiats i de la immigració il·legal.

    El otro lado de la esperanza té l’escenari a Helsinki, com sol ser habitual en els films d’aquest director, i dos són els seus protagonistes principals: Primer, en Khaled, un jove que fugint de la guerra a Síria, sense present i sense futur, arriba a Finlàndia amagat en un vaixell de càrrega. I, segon, en Wikström, un home entrat en la cinquantena que decideix fer un gir a la seva vida quan es divordia i obre un restaurant. La situació legal de Khaled empitjora en el moment que les autoritats finlandeses li deneguen la seva sol·licitud d’asil, decisió que el converteix en il·legal i no fa més que dificultar qualsevol possibilitat d’obrir-s’hi camí. Quan en Wikström coneix en Khaled a la porta del seu restaurant, prendrà la decisió d’oferir-li feina.

    1488304006-600x424_b5b78619-esperanza-1

    El otro lado de la esperanza és un drama social amb to agredolç, en què l’autor s’allunya de qualsevol ideologia política i s’apropa, com sol ser habitual en el seu cinema, més cap a l’empatia i la solidaritat.

    El film va ser guardonat amb l’Ós de Plata de la Berlinale al Millor Director i amb el Gran Premi Fripresci 2017 (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica).

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • El otro lado de la esperanza
  • El Havre
  • Nubes pasajeras
  • Ja podeu reservar El otro lado de la esperanza a la biblioteca Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Goodbye Berlín

    goodbye berlinLa novel·la Goodbye Berlín, de l’escriptor alemany Wolfgang Herrndorf, es va convertir en tot un bestseller al seu país als pocs mesos de la seva publicació l’any 2010. Com a colofó a aquest éxit de públic, el llibre va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya l’any 2011. Malauradament, la prematura mort de Herrndorf amb només 48 anys el passat 2013, no ha permès que l’autor fos testimoni de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, que ha arribat de la mà del director alemany, d’origen turc, Fatih Akin. El film Goodbye Berlín continua amb l’èxit del llibre original i va ser reconegut amb el Premi Públic Jove 2017 de l’Acadèmia de Cinema Europeu i aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    La pel·lícula Goodbye Berlín és una mena de road movie adolescent, que transita entre la comèdia i el drama, protagonitzada per dos nois de 14 anys, que si algun tret tenen en comú és que cap dels dos ha trobat encara el seu lloc en el món. En Maik (interpretat per Tristan Göbel) i en Tschik (interpretat per Anard Batbileg) són companys d’institut. En Maik, de família rica, té per endavant un estiu en solitari. La seva mare està ingressada en una clínica de desintoxicació pel seu alcoholisme i el seu pare, de presumpte viatge de negocis amb la companyia de la seva jove secretària. Per la seva banda, en Tschik (que, per cert, és el títol original tant de la novel·la com de la pel·lícula) és un immigrant rus que no sembla encaixar enlloc, ni tampoc dona senyals que aquest fet li faci res. Al bell mig de la canícula estival, en Tschik es presenta a casa d’en Maik amb un cotxe robat, un Lada de color blau, i tots dos iniciaran el viatge de la seva vida per paissatges alemanys.

    Tràiler de la pel·lícula:

    El director del film, Fatih Akin, ha dirigit d’altres pel·lícules que també podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG: Contra la pared, Cruzando el puente, El padre, Soul kitchen i Goodbye Berlín.

    1493395388_946713_1493395538_noticia_fotograma

    Per a tots aquells, que aprofitant l’estrena en dvd de la pel·lícula, vulgueu llegir la novel·la en què s’ha basat, també podeu agafar-la en préstec a la XBMVNG. Fent clic aquí, hi podreu llegir les primeres pàgines del llibre.

    Llibres

  • Goodbye Berlín
  • DVD

  • Goodbye Berlín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El guardián invisible, la pel·lícula

    el_guardian_invisible-726992780-largeLa coneguda com a Trilogia de Baztan, formada per les novel·les El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, van convertir l’escriptora Dolores Redondo en tota una autora supervendes, esdevenint el fenomen literari dels darrers anys. El passat 2017, arribava l’adaptació cinematogràfica del primer dels títols, que ja podeu reservar a la biblioteca Joan Oliva.

    Fidel adaptació de la novel·la, El guardián invisible ha estat dirigida per Fernando González Molina, tot un expert, si fem cas de la seva filmografia, a adaptar llibres per a la gran pantalla. Primer, va dirigir 3 metros sobre el cielo (2010) i, dos anys més tard, Tengo ganas de ti (2012), ambdues basades en les novel·les homònimes de Federico Moccia. No han estat aquestes dues novel·les les seves úniques adaptacions cinematogràfiques. El 2015 va dirigir Palmeras en la nieve, basada en la novel·la de Luz Gabás.

    El guardián invisible està protagonitzada per Marta Etura, en el paper de la inspectora en cap d’homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar que, encarregada d’un cas d’assassinat d’una adolescent que ha aparegut morta a la riba del riu Baztan, torna al seu poble natal, Elizondo, el lloc que fa anys va deixar enrere. El film, com el llibre, transcorre a partir de 2 fils argumentals: la investigació policial i el retorn dels fantasmes del passat de la protagonista, una dona de caràcter fort i independent.

    Si en algun aspecte hi estan d’acord aquells que han vist la pel·licula, és que el director ha sabut captar l’atmosfera asfixiant i gairebé sobrenatural dels paisatges de la Vall de Baztan que es descriuen en la novel·la, amb una pluja gairebé tan protagonista com els personatges de la trama.

    Els aficionats al gènere del thriller, no poden deixar de veure aquesta pel·lícula amb una Marta Etura/Amaia Salazar en una carrera contra rellotge per descobrir l’assassí i per fugir del seu propi passat.

    Tràiler de la pel·lícula:

    TRILOGIA DEL BAZTAN

    Si voleu llegir les primeres pàgines, feu clic sobre les imatges:

    el guardián invisible_dolores redondo legado en los huesos ofrenda en la tormenta

    DVD

  • El guardián invisible
  • Llibres

  • El guardián invisible
  • Legado en los huesos
  • Ofrenda en la tormenta
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Novetats de Cinema: Langosta i Passengers

    LangostaDues són les novetats de cinema que destaquem en aquest article i que ja podeu reservar a la Joan Oliva: Langosta i Passengers.

    Langosta és la primera producció internacional del director de cinema grec Yorgos Lanthimos, protagonitzada per Colin Farrell i Rachel Weisz, que li va valdre el Premi del Jurat del Festival de Cannes i el Premi a Millor Guió del Festival de Cinema Europeu.

    La pel·lícula, que va de la ciència ficció al cinema romàntic, ens situa en un món distòpic en el qual el fet de no tenir parella esdevé un delicte. Tant és si el fet d’estar solter o soltera és una decisió voluntària o sobrevinguda, el cas és que en aquesta societat és obligatori tenir parella. Així doncs, quan algú, per exemple, ha quedat vidu o vídua o ha estat abandonat per la seva parella, com li passa al personatge d’en David (Collin Farrell), disposa de 45 dies per trobar-ne una de nova. I per aconseguir-ho, durant aquests 45 dies els solters estaran allotjats en un hotel de luxe, el “Gran Hotel Non Sense”. En cas que no tinguin èxit en la seva tasca, els solters seran convertits en l’animal que ells mateixos havien triat en arribar a l’establiment. D’aquí, la llagosta que dona títol al film i que és l’animal triat pel personatge interpretat per Colin Farrell.

    Langosta esdevé una reflexió sobre les relacions romàntiques en la societat actual i un crit a favor de la llibertat. Entre la filmografia de Yorgos Lanthimos, no hi podem deixar de destacar Canino (2009), nominada a l’Òscar 2010 com a Millor Pel·lícula de parla No Anglesa.

    Tràiler de Langosta:

    passengersLa segona de la novetats de cinema a la Joan Oliva és Passengers, film dirigit per Morten Tyldum, realitzador de l’oscaritzada The imitation game (Descifrando el enigma).

    A Passengers, la Humanitat decideix sortir a buscar nous planetes per colonitzar. El viatge no serà fàcil i, de fet, la seva durada és de 120 anys. És per aquest motiu, que els 5000 passatgers de la nau Avalon fan el trajecte és un estat d’hivernació o de son induït fins a l’arribada al nou planeta. Així discorre el trajecte fins que la topada amb un meteorit origina una fallada tècnica que desperta, contra tot pronòstic i 90 anys abans de la data prevista, un dels passatgers, el jove tècnic Jim (interpretat per Chris Pratt). Davant de la seva terrible perspectiva de futur, viure i morir tot sol a bord de l’Avalon, en Jim decideix despertar una jove periodista, companya de viatge, per posar fin a la seva solitud. Es tracta de l’Aurora, interpretada per Jennifer Lawrence, que va decidir formar part de l’expedició per escriure’n la història. A partir d’aquest moment en què en Jim decideix despertar la seva companya per acabar amb la seva solitud, però condemnant-la a una fi dramàtica com la seva, s’inicia un dilema moral al voltant de l’ètica de la seva actuació.

    Tràiler de Passengers:

    DVD

  • Langosta
  • Passengers
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El Viajante

    Caratula_El Viajante

    El film El Viajante, del director iraní Asghar Farhadi, és una de les novetats de cinema d’aquesta setmana a la Joan Oliva. La pel·lícula ha estat internacionalment reconeguda, entre d’altres, amb l’Òscar com a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa 2017. Tot i la importància d’haver guanyat l’Òscar, la pel·lícula va aconseguir bastant més ressó pel fet que el seu director no va anar a la cerimònia a recollir el guardó. I tot perquè tant ell com d’altres membres de l’equip, com l’actriu Taraneh Alidoosti, van cridar al boicot com a rebuig al veto migratori de l’administració Trump cap a set països de majòria musulmana. En el seu lloc, va ser una enginyera de la NASA d’origen iraní qui va recollir l’estatueta i qui va pronunciar aquestes paraules: “La meva absència té a veure amb el respecte que sento per la gent del meu país i per la dels altres sis països que han estat víctimes d’una falta de respecte. D’aquesta manera es divideix el món. Els directors de cinema creen empatia i uneixen

    No era la primera vegada que un film de Farhadi guanyava l’Òscar en la mateixa categoria. Ja l’havia aconseguit, el 2011, amb Nader y Simin, una separación, que també va ser reconeguda amb l’estatueta al Millor Guió Original.

    El Viajante és un thriller dramàtic amb una parella d’actors protagonistes. Emad i Rana formen part d’una companyia teatral i conviuen en un edifici que ara corre perill d’ensorrament. Davant d’aquest imminent perill, un membre de la companyia de teatre els ofereix un nou pis per traslladar-s’hi. Ells hi accepten i la mudança es fa de manera molt ràpida. Tant, que encara queden al pis coses de l’antiga llogatera. Un vespre, la Rana és assaltada al nou pis i, a partir d’aquest moment, res no serà igual entre tots dos. Ella mai no s’atrevirà a denunciar per por d’una societat que criminalitza la víctima. Ell començarà a fer créixer dins seu un clar sentiment de venjança, obviant el trauma amb què conviu la seva parella.

    El títol de la pel·lícula té a veure amb l’obra que la parella protagonista interpreta al llarg de tota la història: Muerte de un viajante, d’Arthur Miller.

    Al llarg d’aquest 2018, Asghar Farhadi té prevista l’estrena de Todos lo saben, una pel·lícula protagonitzada per Penélope Cruz i Javier Bardem com a parella protagonista i que també comptarà amb la participació de Ricardo Darín, Eduard Fernández, Bárbara Lennie, Inma Cuesta i Elvira Mínguez.

    DVD

  • El Viajante
  • Nader y Simin, una separación
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Doña Clara (Aquarius). Kleber Mendonça Filho

    Una de les últimes novetats que, recentment, la biblioteca ha incorporat al seu fons és la pel·lícula Doña Clara.

    Una de les últimes novetats que, recentment, la biblioteca ha incorporat al seu fons és la pel·lícula Doña Clara. Es presenta un personatge femení, la Clara, una dona de 65 anys a qui agrada la música. Jubilada, vídua i mare de tres fills que ja són grans. Treballa com a crítica musical i passa la major part del seu temps redejada de llibres i discos al seu apartament del barri de Boa Viagem, a Recife, en un edifici anomenat Aquarius. En aquest lloc hi ha viscut des de la seva joventut i durant tres dècades, és ple de records familiars, memòries de moments feliços i cicatrius de lluites guanyades o perdudes. És l’única resident que queda a l’edifici, ja que una empresa constructora vol ensorrar-lo per construir un nou bloc d’habitatges. La guerra de la Clara contra els especuladors es desenvolupa en diferents batalles que van augmentant a mesura que transcorre el film. Però la Clara no és una persona normal, posseeix el do de viatjar en el temps.

    Cal dir que distribuïdora espanyola va decidir canviar el títol original Aquarius, nom de l’edifici residencial on transcorre l’acció, pel nom de la protagonista Doña Clara, que interpreta l’actriu Sonia Braga. Però el que pot semblar un no sentit, qui visiona la pel·lícula pot arribar a pensar que podria ser que l’edifici Aquarius i Doña Clara siguin el mateix personatge. I preguntar-nos: quant poden arribar a dir les coses que ens han acompanyat tota la vida?
     
    sonia braga Sonia Braga és una famosa actriu brasilera de seixanta-set anys. Es va iniciar en el món de la interpretació de ben joveneta treballant a la TV.
     
    A nivell internacional es va conèixer pel seu treball a Doña Flor i els seus dos marits, dirigida per Bruno Barreto i adaptada d’un dels llibres més importatns de l’escriptor Jorge Amado. El mateix Barreto, la dirigeix a Gabriela, Cravo i Canela al costat de Marcello Mastroianni.
     
    Robert Redford la dirigeix l’any 1988 a la pel·lícula Un lugar llamado Milagro i el 1990 és Clint Eastwood qui li dona ordres al film El principiante. Participà a El beso de la mujer arañal’any 1995 amb William Hurt, per la qual fou nominada per primera vegada als Globus d’Or. Els anys 1989 i 1995 tornaria a ser nominada per aquest premi pel seu treball a Presidente por accidente, de Paul Mazursky, i Estación ardiente, de John Frankensheimer.
     
    L’any 1996 torna al cinema brasiler amb Tieta de Agreste de la qual també fou productora. Després d’aquest treball torna als Estats Units i el 1998 va rodar la minisèrie Four Corners. Ha participat en sèries com Sexo en Nueva York, Ley y Orden i CSI: Miami.
     
    Sonia Braga ha estat nominada també als Premis Bafta i als Emy. L’any 2014 va rebre el Premi Platino de Honor del Cine Iberoamericano en reconeixement a la seva trajectòria professional. I l’any passat, 2017, va rebre el Premio Platino a millor interpretació femenina per la seva actuació a la pel·lícula Aquarius o Doña Clara.
     
    A casa nostra la vam conèixer per ser la protagonista de la sèrie brasilera Dancin Days de l’any 1978.
     
    Esperem que Doña Clara us agradi!
     

    Logo Generalitat

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2018. Millor Pel·lícula

    La 90a edició dels Òscar ja és a tocar. El proper diumenge 4 de març (cap a les 6 del matí de dilluns 5 de març a Catalunya) descobrirem la Millor Pel·lícula de 2017 a ulls de l’Acadèmia de Hollywood. Esperem no haver de recordar aquest moment per un error com el que l’any passat van protagonitzar Warren Beatty i Faye Dunaway, entregant erròniament l’Òscar a La la land i no pas a la veritable guanyadora, Moonlight. Tot i que el lapsus es va resoldre en pocs segons, l’anècdota va ser ràpidament qualificada com una de les equivocacions històriques de tota la història dels Òscar. Enguany, les nou pel·lícules candidates són:

     
    Call me by your name call-me-by-your-name-posterarriba a la cerimònia del Òscar, per a molts, com a film de culte. Directors com ara Pedro Almodóvar o Barry Jenkins han lloat la qualitat de la pel·lícula. Per al director manxec és, sens dubte, la millor pel·lícula de 2017 i el seu jove protagonista, Timotée Chalamet, la revelació de la temporada. Tot i això, la possibilitat d’aconseguir l’estatueta a Millor Pel·lícula té una clara dificultat: l’any passat, per primera vegada en 89 anys, una pel·lícula amb una trama exclussivament LGTB va guanyar l’Òscar. Considerant el temps que l’Acadèmia ha trigat a fer aquest pas, les opcions minven per a un film com Call me by your name sobre la relació amorosa entre dos homes.

    Els dos joves protagonites són Elio (interpretat per Timotée Chalamet), que passa l’estiu de 1983 a la casa del segle XVII que els seus pares tenen al nord d’Itàlia, i Oliver (a qui dona vida Armie Hammer), el jove becari americà que arriba per ajudar el pare d’Elio.

    Dirigida per Luca Guadagnino, la pel·lícula tanca la trilogia del desig d’aquest director, formada per Yo soy el amor (2009) i Cegados por el sol (2015). A banda de a Millor Pel·lícula, la pel·lícula té 3 nominacions més: Millor Guió Adaptat (a partir de la novel·la d’André Aciman), Millor Actor (Timotée Chalamet) i Millor Cançó.

     

    El instante més oscuroEl-instante-mas-oscuro ens situa a l’Europa de 1940 quan les tropes nazis avançaven inexorablement i feia només vint-i-cinc dies que Winston Churchill havia susbtituït Neville Chamberlain com a primer ministre britànic. En aquell moment històric, Churchill va haver d’enfrontar-se a les reticències del seu propi partit i a l’actitud escèptica del rei Jordi VI i es va negar a acceptar la derrota, a rendir-se o a signar cap tractat de pau amb Hitler.

    Amb una magistral interpretació de Gary Oldman com a Churchill, que li pot fer aconseguir el seu primer Òscar, el film acumula 6 nominacions: Millor Pel·lícula, Actor Protagonista (Oldman), Fotografia, Vestuari, Maquillatge i Disseny de Producció.

    El guió ve de la mà d’Anthony Mccarten (guionista també de La teoría del todo), que adapta el seu propi llibre El instante más oscuro: Winston Churchill en mayo de 1940.

     

    Dunkerquedunkirk-poster_reference rememora un altre episodi històric coetani del de El instante más oscuro. En aquesta ocasió, és l’anomenada Operació Dinamo la que ha triat el director Christopher Nolan per tractar el tema de la Segona Guerra Mundial.

    I què va ser l’Operació Dinamo? Doncs una complicadíssima operació de salvament de centenars de milers de soldats aliats, al juny de 1940, que van quedar atrapats a les platges franceses de Dunkerque amb les tropes nazis pressionant al darrere. El primer ministre Winston Churchill va enviar “tot allò que surés” a creuar els cinquanta quilòmetres del Canal de la Manxa que separaven Anglaterra de la platja de Dunkerque. En total, prop d’un miler d’embarcacions de tot tipus: iots, barques de pesca i bots salvavides van posar rumb a Dunkerque i van aconseguir rescatar uns 300.000 soldats britànics, francesos i belgues.

    La pel·lícula acumula 8 nominacions: Millor Pel·lícula, Director (Nolan), Fotografia, So, Efectes de So, Disseny de Producció, Banda Sonora i Muntatge.

     

    Déjame salirDéjame salir és l’òpera prima del director Jordan Peele, una cinta classificada en el gènere de terror, però que tots aquells que la vegin, descobriran que va molt més enllà. Els protagonistes de la pel·lícula són Chris (a qui dona vida l’actor Daniel Kaluuya) i Rose (Allison Williams), una parella que, després d’uns mesos de relació, va a visitar els pares de la noia perquè el coneguin. Els futurs sogres coneixeran, per primera vegada, la parella de la seva filla, encara sense saber que el noi és negre. Els pares són, segons la Rose, molt oberts i no tindran cap mena de problema pel fet que ells siguin blancs i el futur gendre, negre…o això sembla.

    Prototip de la família blanca de classe alta i d’esquerres, els pares de la Rose faran, aparentment, tots els esforços perquè en Chris s’hi senti a gust, però el noi no acaba de veure l’aigua clara tan bon punt arriba a casa dels sogres. El director Jordan Peele ha fet servir el gènere de terror (freqüentment, més inquietud que no pas por) per portar a terme Déjame salir, una reflexió sobre el racisme als Estats Units. El film opta a 4 estatuetes: Millor Pel·lícula, Director (Jordan Peele), Guió Original i Actor Protagonista (Daniel Kaluuya).

     

    Lady Birdlady_bird és la pel·lícula independent que podria donar la campanada en aquesta 90a edició dels Òscar. Amb un pressupost d’allò més minso, la directora Greta Gerwig ha fet una pel·lícula lloada per la crítrica de tots aquells festivals per què ha passat.

    Protagonitzada per la jove Christine Mc Pherson (que es fa dir Lady Bird), interpretada per Saoirse Ronan, la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà, hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

    Passi el que passi el proper dia 4 de març, la pel·lícula ja és una triomfadora i una de les cintes a destacar del passat 2017. A hores d’ara, ja ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de Comèdia o Musical i el de Millor Actriu per a Saoirse Ronan. El film opta a 5 Òscar: Millor Pel·lícula, Actriu Protagonista (Saoirse Ronan), Actriu Secundària (Laurie Metcalf), Millor Guió Original i Millor Director.

     

    El hilo invisiblePaul Thomas Anderson podria, per fi, endur-se l’Òscar a Millor Pel·lícula per El hilo invisible, una de les nous cintes candidates en la propera cerimòmia del 4 de març.

    La pel·lícula ha suposat el retrobament del director amb Daniel Day-Lewis, amb qui ja havia treballat a Pozos de Ambicición (2007) i que, en aquesta ocasió, s’ha posat en la pell d’un prestigiós modista londinenc de mitjan segle XX. El personatge, fictici, és Reynolds Woodcock: meticulós, metòdic, perfeccionista, gairebé fins a extrems malaltissos… que dirigeix amb la seva germana Ciryl (Lesley Manville) una de les més importants cases de moda europees, fins que apareix la jove Alma (Vicky Krieps), que esdevindrà la seva musa i farà trontollar tot el seu món.

    Paul Thomas Anderson pretenia tractar el tema de l’artista i el seu procés creatiu. D’entrada, no tenia decidit situar-ho en el món de la moda, fins que va caure en les seves mans una biografia del modist espanyol Cristóbal Balenciaga, de qui Christian Dior va dir que era “el mestre de tots nosaltres”. Allà va sorgir la idea per a El hilo invisible, una reflexió sobre el món de la moda als anys 50.

    El hilo invisible és la novena pel·lícula del director nord-americà, autor de títols com ara Boogie nights (1997), Magnolia (1999), Pozos de Ambición (2007), The master (2012) i Puro vicio (2014). Enguany, la cinta opta a 6 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor (Day-Lewis), Millor Actriu Secundària (Lesley Manville), Millor Director, Millor Banda Sonora i Millor Vestuari.

     

    Los archivos del PentágonoLos archivos del Pentágono és la primera incursió d’Steven Spielberg en el món del periodisme. I ho fa amb una crònica de l’intent de l’administració Nixon per restringir la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa recollida en la primera esmena de la Constitució nord-americana.

    El film es pot considerar la preqüela de la reconeguda Todos los hombres del presidente, d’Alan J. Pakula, això sí, en aquesta ocasió fent-hi el reconeixement que no es va fer en la pel·lícula de 1976 cap a la figura de Katharine Graham. Graham va ser, després del suïcidi del seu marit, la primera dona editora del Washington Post i el seu paper va ser fonamental en l’escàndol del Watergate. Ara, Spielberg reconeix la seva figura i la del director del diari, Ben Bradlee, en uns fets que van tenir lloc uns anys abans de l’escàndol que desencadenaria en la dimisió del president Nixon.

    Any 1971. The New York Times inicia la publicació d’uns arxius classificats del Pentàgon sobre la Guerra del Vietnam. El Washington Post hi donaria suport i tots dos diaris destaparien un seguit de documents que demostrarien que diferents presidents nord-americans sabien, des de bon començament, que la Guerra del Vietnam estava perduda i, tot i això, van permetre la mort de desenes de milers de soldats nord-americans i mig milió de vietnamites, bona part civils.

    Spielberg ha apostat per dos pesos pesants de la indústria de Hollywood per donar vida a Katharine Graham (Meryl Streep) i a Ben Bradlee (Tom Hanks). La pel·lícula és candidata a Millor Pel·lícula i Meryl Streep, candidata a Millor Actriu Principal.

    A les biblioteques de VNG hi podeu trobar l’autobiografia de Katharine Graham, Una historia personal, guardonada amb el Pullitzer el 1998.

     

    La forma del aguaLa-forma-del-agua, la darrera pel·lícula del director mexicà Guillermo del Toro, acumula 13 nominacions als Òscar d’enguany. Un genys menyspreable reconeixement a l’alçada de pel·lícules com ara Mary Poppins, El señor de los anillos: la comunidad del anillo o Lo que el viento se llevó que també van tenir 13 nominacions i, a només una del rècord absolut de 14 nominacions que fins ara només han aconseguit 3 títols: La la land (2016), Titanic (1997) o Eva al desnudo (1950).

    El film, de moment, acumula premis per al seu director. El últims, el Globus d’Or i el BAFTA, a l’espera del que succeirà el proper 4 de març al Dolby Theatre de Hollywood.

    La història ens situa l’any 1963 als Estats Units, en plena Guerra Freda. L’Elisa, una noia del servei de neteja d’unes instal·lacions del govern, descobreix una criatura amfíbia que mantenen en complet secret i a qui sotmeten a tot tipus d’experiments. Entre l’Elisa (interpretada per Sally Hawkins) i la criatura s’establirà una relació d’amor.

     

    Tres anuncios a las afuerasTres-anuncios-en-las-afueras tanca la llista de nou pel·lícules candidates a l’Òscar a Millor Pel·lícula d’enguany. Les espectatives de triomf són elevades, tenint en compte que la cinta ja ha estat guardona amb el Globus d’Or a Millor Pel·lícula de Drama i el BAFTA com a Millor Pel·lícula i Millor Pel·lícula Britànica.

    La pel·lícula està protagonitzada per l’actriu Frances Mc Dormand, en el paper de Mildred Hayes, una dona d’uns cinquanta anys la filla adolescent de la qual va ser violada i assassinada uns mesos enrere. Davant del que ella considera la inacció de la polícia a l’hora de resoldre el cas, la Mildred decideix llogar tres anuncis en una carretera als afores de la ciutat per cridar l’atenció sobre el cas. Els dos agents de policia locals estan interpretats per Woody Harrelson i Sam Rockwell.

    Tres anuncios en las afueras és una comèdia negra dirigida per Martin Mc Donagh, director, entre d’altres, de Escondidos en Brujas (2008) i Siete psicópatas (2012), que opta a 7 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actriu (Frances Mc Dormand), Actors de Repartiment (Rockwell i Harrelson), Guió Original, Banda Sonora i Muntatge.

    El proper diumenge sortirem de dubtes i sabrem quina de les 9 pel·lícules aconsegueix l’Òscar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »