Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Espiant des del cel

espiasLa coronel Katherine Powell és una oficial de la intel·ligència militar britànica, lidera una operació secreta per capturar a una cèl·lula terrorista entre la qual es troba una ciutadana britànica a Kenya. Quan es dóna compte que els terroristes estan en una missió suïcida, ella ha de canviar els seus plans. El pilot americà de drons Steve Watts rep l’ordre de destruir el refugi on es troben els terroristes, però una nena de nou anys ingressa a la zona de risc. L’argument succeeix en el transcurs de només unes hores, durant les quals oficials i soldats dels exèrcits britànic i nord-americà treballen junts en una ofensiva amb un dron a Nairobi. En el moment després que es doni l’ordre de llançar un míssil sobre el refugi en què uns terroristes es preparen per dur a terme un atac suïcida, una nena apareix per la zona de l’imminent impacte i comença a vendre pa. I aquí sorgeix el dilema moral de la pel·lícula: ¿és la mort d’un civil acceptable si amb ella probablement es salven desenes d’altres vides?
 
The 78th Annual Academy Awards - Press RoomL’actriu Helen Mirren és la coronel de les forces armades britàniques Katherine Powell, qui farà tot el possible per aconseguir complir la missió després de la que porta anys, des d’un búnquer a Anglaterra; en un despatx, es trobaran presents durant la missió l’actor Iain Glen, representant el ministre d’afers estrangers britànic James Willet; Alan Rickman, com el tinent general britànic Frank Benson, intermediari entre la coronel i el despatx polític; com a darrera baula de la cadena es troba a Aaron Paul, personatge televisiu a la famosa sèrie Breaking Bad, com a pilot de dron armat amb míssils Hellfire però l’ús es realitza des d’una base de Las Vegas als Estats Units; i finalment Barkhad Abdi, home clau sobre el terreny, o espia infiltrat a la zona.

En el transcurs del desenvolupament de la missió la presa de decisions anirà passant per diferents nivells burocràtics, per diferents responsables polítics, militars i judicials de major o menor rang a on la responsabilitat en les accions podria ser fatídica. Es tracta de la sisena pel·lícula del director sud-africà Gavin Hood, que es va donar a conèixer internacionalment en fer-se amb l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera per Tsotsi i que té en la seva filmografia altres títols com X- Men Origins, Lobezno o El juego d’Ender, mostra palpable de la maduresa gradual d’aquest cineasta.

  • Drones de guerra y paz
  • Cinema

    Espias desde el cielo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La perfecció no està feta pels homes

    perfectmanL’objectiu principal de Mathieu Vasseur, un noi de 26 anys, és convertir-se en un famós escriptor, però la seva primera novel·la ha estat rebutjada per les editorials. Així que no li queda una altra que treballar com a empleat en una companyia de mudances per pagar els seus comptes. Un dia, troba per circumstàncies del destí, un antic i interessant diari, escrit per un ancià, ja mort, durant la seva experiència a la guerra d’Algèria, de manera que el personatge interpretat per Pierre Niney cedeix a la temptació de usurpar-lo i enviar-ho com a seu als editors, sense aturar-se a pensar en les conseqüències de la seva arrabassada i arriscada decisió.

    El director Yann Gozlan, conegut per la seva pel·lícula Cautivos, remet inequívocament a la pel·lícula El ladron de palabras de Brian Klugman, en què el personatge interpretat per Bradley Cooper és un desesperat escriptor a la recerca de que alguna de les seves creacions pugui ser publicada, i de la mateixa forma és temptat per la fortuna en trobar en una botiga d’antiguitats, dins d’una maleta, l’escrit d’un home, en aquest cas interpretat per Jeremy Irons, explicant la història de la seva vida, i decideix publicar-lo com propi, deslligant de la mateixa manera una sèrie de fatídiques seqüeles.

    yangozlan

    Un altre ficció que pot tenir certes semblances és El talento de Mr.Ripley, basada en la novel·la de Patricia Highsmith a on Tom Ripley es veu embolicat en una estafa quan un magnat li proposa viatjar a Itàlia per persuadir al seu fill, Dickie, a tornar als Estats Units i dirigir el negoci familiar.
    Es aleshores quan Ripley comença a veure una oportunitat per construir des dels fonaments una nova vida però quan arriba al seu destí i coneix a Dickie Greenleaf i a la seva núvia Marge Sherwood, comença a mantenir una relació d’amistat amb tots dos gràcies a les seves mentides i estratagemes.

    El hombre perfecto, novetat aquesta setmana a la biblioteca, realitza un intel·ligent exercici de suspens al més pur estil del thriller d’èpoques anteriors, apropant-se a fites que fins ara no es podien pensar a tornar a assolir, on poc a poc una situació que començarà amb una petita mentida s’anirà convertint en un enorme embolic de conseqüències, on la bogeria dels esdeveniments que es ens plantegen anirà sempre fent-se més difícil de solucionar. Tal és així, que es veurà el desenvolupament d’un personatge consumit per la seva pròpia mentida, fins a tan punt que s’ha vist obligat a construir un personatge al voltant de la seva novel·la per superar uns esdeveniments inesperats.

    Llibres

    El hombre perfecto

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les hores, de Stephen Daldry

    hoursHan passat quinze anys des de que es va portar al cinema una pinzellada de la memòria de l’escriptora Virgina Wolf.

    Les hores de Stephen Daldry, és l’adaptació de la novel·la homònima de Michael Cunningham que va guanyar el Premi Pulitzer de ficció al 1999. The hours es desenvolupa a través de l’obra de Virginia Woolf, La senyora Dalloway. A Virginia Woolf se li presenta a l’espectador afectada pel seu trastorn bipolar en la seva residència de Richmond, a l’any 1923, quan va escriure la seva quarta novel·la, que va ser publicada el 14 de maig de 1925, posant-se de manifest, i de forma oberta, temes tan delicats en aquella època, com la bogeria, l’homosexualitat, la parella i, per descomptat, el suïcidi. L’escriptora prepara una festa, i durant unes hores es submergeix en una revisió nostàlgica del seu passat, de les il·lusions perdudes, del que va poder ser i no va ser. La novel·la constitueix una meditació sobre el pas del temps i la complexitat de les relacions humanes, a on la seva autora s’aferra a la literatura com una taula salvadora davant l’amenaça de bogeria i suïcidi.

    Un altre personatge és Laura Brown, la seva història es desenvolupa a la ciutat de Los Angeles durant l’any 1951, mentre es troba afectada d’un problema de depressió, encara que a diferència de Virginia Woolf que estava sotmesa a tractament i vigilància, ella no és conscient del seu seriós problema. La tercera història es desenvolupa a Nova York, en un futur a l’any 2001, és la vida de Clarissa Vaughn que es troba dedicada a la malaltia de SIDA que pateix el poeta Richard, interpretat per Ed Harris, i que ve a ser la representació del personatge principal de la novel·la de Virginia Woolf, la senyora Dalloway però al segle XXI.

    kidmanwolfEl lesbianisme de Virgínia està abordat en l’argument a través de les tres protagonistes: Clarissa és una lesbiana socialment assumida mentre les altres dues tenen una sexualitat almenys confusa. Julianne Moore compon una meravellosa víctima del sistema paternalista transmetent l’opressió i l’ofec de la vida domèstica, amb la seva pèrdua, frustració i impotència. Per la seva banda, Maryl Streep desplega amb una meravellosa però subtil varietat de registres tota la inseguretat de la dona emancipada contemporània. Finalment, el paper més agraït és el de Virgínia Woolf, interpretat per Nicole Kidman amb la temàtica del seu suïcidi, les seves cartes, la seva gran casa de Richmond de nom l’Hogarth Press.

    Llibres

    Virginia Wolf

    DVD

    Las horas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dues versions d’una mateixa història

    arasiUn cineasta arriba a una ciutat desconeguda on l’han convidat a presentar una de les seves pel·lícules, disposa d’unes quantes hores mortes i aprofita per visitar algun monument històric. En un vell temple, es fixa en una pintora Kim Min-ji que descansa mentre beu un suc, entaula una conversa intranscendent amb ella i la convida a prendre un cafè. Ahora sí, antes no explica dues versions d’una mateixa història que després van revelant un torrent de crucials matisos, on un somriure a faltar o una copa de més poden trastocar el destí dels personatges. El seu director Hong Sang-soo manté incòlume el seu estil, forjat en el rigor del pla llarg i fix, en la lentitud i la immediatesa, tot i comptar amb una dilatada trajectòria com a director i guionista de cinema només ha estrenat dues pel·lícules a Espanya. Mentre que el principal reclam comercial de la primera En otro país era Isabelle Huppert, en aquesta darrera no li ha calgut tirar cap reclam en els actors per tenir unes crítiques excel·lents.

    La particularitat de Ahora sí, antes no és que és dual. En la primera trobada el personatge del director es comporta com un estúpid amb la noia i la cosa acaba molt malament. No obstant això en el segon acte de la cinta, tornem a veure els títols de crèdit, és com si la pel·lícula comencés una altra vegada amb els mateixos personatges, el mateix inici, i sembla ser que la mateixa història …però de seguida ens adonem que no es així. En aquesta segona part es veuen canvis molt lleus però de vital importància, mentre que el personatge femení es manté en la mateixa posició durant les dues seqüències de la pel·lícula, limitant-se a reaccionar davant les paraules d’Ham, s’observa una variació subtil en el seu comportament. Mentre transcorre la trama i va arribant a la seu desenllaç, aquest segon relat, tan increïblement semblant al primer, acabarà tenint un final completament diferent al primer i que donarà sentit a la globalitat de l’obra cinematogràfica.

    null

    Right now, wrong then es construeix principalment a partir del diàleg, i avança gràcies allò imperceptible que transmeten les paraules. Però les aquestes poden convertir-se en soroll que altera la interacció humana, que condiciona la percepció, on la seva presència i absència ha estat crucial per aconseguir els objectius pretesos; són un mitjà d’expressió, però en elles no es troben la totalitat del que expressa el missatge que es vol transmetre. Per això el llenguatge humà s’ha d’acompanyar del llenguatge no verbal. I per això a vegades les paraules molesten.

    DVD

    Ahora sí, antes no

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’home de les mil identitats

    cinepaesa

    Alberto Rodríguez aborda un nou projecte a través del cas Paesa, el gran eixam de la política espanyola de mitjans dels anys noranta en El hombre de las mil caras. El director de La isla mínima abandona les maresmes andaluses per tancar-se en els enigmes dels serveis secrets i el ministeri a través d’un home que va enganyar a un país i al món sencer, quan va ajudar a Luís Roldán a escapar amb 1.500 milions de pessetes, per a després demanar tres-cents milions de pessetes a un ministre d’Interior com Juan Alberto Belloch que volia salvar la cartera a qualsevol preu.

    paesacoL’actor Eduard Fernández interpreta al fred i calculador Francisco Paesa, el mestre de cerimònies, que sempre va diversos passos per davant de la resta; en contrast, Carlos Santos, en el paper de Luís Roldán, fa una excel·lent interpretació del personatge tant per la forma de caminar, de moure, de tirar les espatlles cap avall o com la gent a la que realment li agradaria desaparèixer. Tots dos, director i actor, construeixen un Roldán que arriba a ser entranyable per l’espectador, amb els seus complexos de classe i d’inferioritat, però excessivament confiat en les seves possibilitats, pensant en que la raó i el tracte rebut li dona dret a fer-ho. Per ajudar a aconseguir portar a bon port aquest entramat apareixerà Jesús Camoes, Rodríguez opta per una ficció conduïda sobre l’assaig periodístic de Manuel Cerdán a través de la veu de l’actor José Coronado, el sequaç guardaespatlles de Paesa, un personatge inspirat en el pilot Jesús Guimerà, qui suposadament va col·laborar amb l’espia Paesa durant més de trenta anys i va participar en el lliurament de Roldán a les autoritats espanyoles.

    milcarasLa direcció d’Alberto Rodríguez, després de Grupo 7 i La isla mínima mostra un treball de creació excel·lent. No només s’evidencia un treball visual molt mesurat sinó també una narrativa molt ben calculada. En aquesta pel·lícula s’expliquen moltes coses però l’espectador no es perd detalls, ni tan sols el que no sàpiga res del cas real en què es basa la trama. La fotografia també destaca considerablement, sobretot en les escenes d’interior, mostrant la realitat política a Espanya, que el que no agafa no és perquè no vol sinó perquè no pot. És la crònica d’un desengany i la reformulació de la literatura picaresca a la mesura de la sèrie negra o d’acció que sembla haver substituït la comèdia popular en els interessos del cinema espanyol. El tema sobre el que gira és el desengany polític i humà, els seus personatges ho van perdent tot per culpa d’una irresistible i genètica necessitat de sobreviure, i serveix com a pròleg de la situació des de fa uns anys davant la corrupció que es llegeixen habitualment en les primeres planes.

    Diario de rodaje

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una passió desbordada

    passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

    terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

    Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

    Terence Davis i Emily Dickinson

    DVD

    Historia de una pasión

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’ imprescindible és viure

    stuffEl punt de partida del documental My Stuff és la idea de que els diners no donen la felicitat, i per tant tenir moltes coses materials, tampoc. La prova més evident és Petri que amb tot el seu patrimoni deuria ser, inconfusiblement, una de les persones més felices del món. És per aquest motiu, en la cerca del seu veritable benestar, decideix experimentar amb ell mateix despullant-se de totes les seves pertinences, guardant-les en un traster al qual es concedeix anar a buscar cada dia a màxim un article que li sigui indispensable per seguir gaudint de la seva nova vida, però podrà ser feliç? Aquest és el gran interrogant d’una aventura què només acaba de començar.

    El primer dia, en ple hivern, és normal que esculli un abric. El segon, unes sabates. El tercer decidirà segons l’experiència viscuda el dia anterior. Quan decideix que necessita un matalàs, al matí següent sí que pot afirmar que és completament feliç. Poc a poc, s’adonarà juntament amb l’espectador, que poc s’aprecien les coses més simples quan les tenim i com es troben a faltar quan són veritablement necessàries. La experiència conduirà al protagonista a trobar moltes persones que abans no podia o volia veure, però ara s’han convertit en més que necessàries. El tema és que Petri, i tot nosaltres, hem de saber prioritzar allò important de la vida, ni més ni menys que les relacions humanes.

    totores

    My Stuff. Lo imprescindible para vivir és un experiment d’un episodi de crisi social i personal que, amb un llenguatge fílmic proper a la comèdia però amb el rigor del documental, es planteja el valor de tot allò que podem acumular en un habitatge i que no obstant això estant mancats de diners no li sabem apreciar el seu valor. Petri Lukkainen es posa al capdavant del seu propi documental per reflexionar sobre el que veritablement necessita una persona per subsistir, però sobretot per donar-se compte que el valor de les nostres possessions materials no són els que determinen la nostra felicitat ni tampoc ens són imprescindibles. La seva proposta va més enllà d’una filmació ja que en ella es respira una bona dosi de compromís social. Per això el seu documental qüestiona a l’espectador sobre el valor del material enfront de la felicitat inherent als valors humans.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor pel·lícula

    Les nominades en la categoria de Millor Pel·lícula són:

    La-ciudad-de-las-estrellas-La-La-LandLa La Land és una de les gran favorites a fer-se amb l’Òscar a la Millor Pel·lícula, tot i que passi el que passi el 26 de febrer, el film dirigit per Damien Chazelle ja ha fet història.

    Per una banda, perquè va guanyar els 7 Globus d’Or als que optava (millor pel·lícula de comèdia o musical, director, actor i actriu, entre d’altres). Per una altra banda, perquè iguala Titànic (el clàssic de James Cameron) i Eva al desnudo (amb les mítiques Bette Davis i Anne Baxter) en nombre de nominacions als Òscar: catorze! I per si no n’hi hagués prou, perquè alguns han volgut atorgar-li la “medalla” de cinta que ha recuperat el gènere musical més clàssic de Hollywood. Sigui o no cert, ja que aquesta distinció ja li van “concedir” a Chicago o Moulin Rouge quan van ser estrenades, la qüestió és que La La Land fa setmanes que és en boca de tots.

    La pel·lícula, que narra la història d’una cambrera (Mia) amb aspiracions a actriu i un jove enamorat del jazz (Sebastian) que vol muntar-ne un club, està protagonitzada per Emma Stone i Ryan Gosling.

     

    Manchester-frente-al-marAmb un canvi radical de registre arribem a Manchester frente al mar, la segona pel·lícula candidata a l’Òscar. Dirigida per Kenneth Lonergan, aquest drama s’endinsa en els Chandler, una família treballadora instal·lada a l’estat de Massachusetts, a la ciutat que dóna nom al film.

    Després de la mort de’n Joe, el germà gran, Lee, el petit de la família (interpretat per Casey Affleck) ha de tornar a la seva ciutat d’origen. Ara en Lee porta una vida grisa després d’haver fugit, temps enrere, precissament del lloc on ara s’hi veu obligat a tornar. Un cop allà, rebrà la notícia que el seu difunt germà l’ha deixat com a tutor legal del seu fill adolescent, en Patrick (interpretat per Lucas Hedges). El retrobament amb la seva exdona Randi, interpretada per Michelle Williams, obrirà antigues ferides de les quals havia intentar fugir.

    A banda de la nominació a Millor Pel·lícula, Manchester frente al mar opta a cinc estatuetes més: Millor Director, Actor principal (Casey Affleck), Actor i Actriu de repartiment (Lucas Hedges i Michelle Williams) i Millor Guió Original.

     

    MoonlightMoonlight podria convertir-se en la gran sorpresa d’aquesta edició dels Òscar. La crítica s’hi ha rendit i el seu flamant Globus d’Or a la Millor pel·lícula dramàtica la situa en una posició privilegiada per aconseguir l’Òscar.

    Adaptació d’una obra teatral, Moonligth és pràcticament l’òpera prima del seu director i també guionista Barry Jenkins, que només havia dirigit una altra cinta l’any 2008: Medicine for Melancholy. La història, repartida en tres actes, transita per la infantesa, adolescència i joventud de’n Chiron, el noi protagonista (feu una ullada al pòster de la pel·lícula i veureu que el rostre està compost per tres seccions diferents, és a dir, la imatge del protagonista en els tres moments de la seva vida).

    En Chiron és un noi afroamericà homosexual que creix, a la dècada del vuitanta, en una conflictiva zona de Miami. Acceptació d’un mateix, descobriment de la pròpia personalitat, drogues i conflictes racials nodreixen un film que, per a molts, amb menys de dues hores ho explica tot.

    La 89ª edició dels Òscar pot ser triomfal per a aquesta pel·lícula que suma 8 nominacions.

     

    LionDe la mà de l’australià Garth Davis arriba la pel·lícula Lion, que si bé és el seu primer llargmetratge, no podem pas dir que sigui un nouvingut al món audiovisual. Davis és un reconegudíssim director de publicitat que ha dirigit també alguns episodis de la sèrie televisiva Top of the Lake.

    Basada en la història real de Saroo Brierley, Lion narra el viatge als orígens que inicia un Saroo ja adult (interpretat per Dev Patel) vint-i-cinc anys després d’haver estat adoptat per un matrimoni australià. Saroo va néixer a la Índia i, en un obrir i tancar d’ulls, es va trobar tot sol, amb només cinc anys, en un tren que el portaria a 1600 quilòmetres de distància de la seva família biològica. D’aquí a una llar d’acollida i, posteriorment cap a Austràlia, amb la seva nova família. Però, tot i el pas dels anys, Saroo no ha oblidat d’on bé i amb l’únic ajut dels seus records i Google Earth torna al país que el va veure néixer.

    Lion acumula 6 nominacions al Òscar: Millor Pel·lícula, Actor i Actriu Secundaris (Dev Patel i Nicole Kidman, en el paper de mare adoptiva), Guió Adaptat, Banda Sonora i Fotografia.

     

    ComancheriaEl director David Mackenzie signa la que segurament és la seva millor pel·lícula fins al moment. Amb elements clàssics del western, Comanchería, és una barreja de road-movie i thriller, amb atracaments a sucursals bancàries inclosos.

    Dues parelles de protagonistes antagònics donen vida a Comanchería. Per un costat, 2 germans reconvertits en atracadors de bancs (interpretats per Chris Pine i Ben Foster). Per un altre costat, 2 rangers de Texas encarregats d’anar-hi al darrere (Jeff Bridges i Gil Birmingham).

    El que, en un primer moment, pot semblar només una pel·lícula d’atracadors al bell mig de l’estat de Texas va molt més enllà. És una punyent crítica de la participació dels bancs en una situació de crisi econòmica com l’actual, en què dos germans amb intenció de no perdre la granja familiar es llançaran a una carrera de robatoris a sucursals d’un mateix banc, per tal de pagar els deutes que tenen amb aquesta mateixa entitat bancària.

    Comanchería opta a 4 Òscar: Millor Pel·lícula, Actor Secundari (Jeff Bridges), Guió Original i Muntatge.

     

    La-llegadaLa ciència-ficció estarà també present entre les candidates a Millor Pel·lícula amb La llegada, film de Dennis Villeneuve que opta a 8 premis (Millor Director, Pel·lícula i Guió Adaptat, entre d’altres).

    Amb una Amy Adams que sosté el gruix de la història (i que, per a sorpresa de molts, ha quedat fora de les candidatures a Millor Interpretació Femenina), el seu personatge és el d’una experta lingüista, Louise Brooks, que encara cicatritza les ferides per la mort de la seva filla quan és reclutada per l’exèrcit nord-americà, juntament amb el científic Ian Donnelly (interpretat per Jeremy Renner). La seva missió és establir contacte amb els alienígenes que s’han repartit per diferents localitzacions de la Terra, en 12 naus.

    La llegada és una adaptació d’un relat curt, Story of your life, obra de l’escriptor Ted Chiang. El director de la pel·lícula, Dennis Villeneuve, té, entre els seus futurs projectes, el rodatge de la seqüela d’una de les obres mestres del cinema de ciència ficció: Blade Runner 2049.

     

    Figuras-ocultasFiguras Ocultas és l’adaptació de la novel·la homònima de Margot Lee Shetterly, que narra una història tan real com desconeguda per al gran públic. Viatgem fins a primers dels anys seixanta, quan els Estats Units aspiraven a guanyar la Unió Soviètica en la carrera espacial. En aquell moment, en què els càlculs es feien amb llapis i paper, la participació de tres matemàtiques afroamericanes en els esforços de la NASA per aconseguir fer arribar amb èxit John Glenn a l’espai va ser determinant. La lluita d’aquestes tres dones no anava només dirigida a triomfar en un món d’homes, sinó també a lluitar contra la segregació racial que imperava.

    El film, dirigit per Theodore Melfi, compta amb les actrius Octavia Spencer, Taraji P. Henson i Janelle Monáe que donen vida a les científiques reals: Dorothy Vaughn, Mary Jackson i Katherine Johnson.

    Figuras Ocultas opta a Millor Pel·lícula, Actriu Secundària (Octavia Spencer) i Guió Adaptat.

     

    Hasta-el-ultimo-hombreEl retorn de Mel Gibson a la direcció amb Hasta el último hombre ha aconseguit 6 nominacions als Òscar, entre les quals hi ha Millor Pel·lícula, Director i Actor Protagonista (Andrew Garfield).

    Gibson no es posava darrere d’una càmera des de 2006, quan va dirigir Apocalyto, i torna a la direcció per explicar la història real de Desmond T. Doss, primer objector de consciència a rebre la Medalla d’Honor del Congrés.

    Doss (interpretat per Andrew Garfield) es va allistar a l’exèrcit nord-americà durant la II Guerra Mundial, però es va negar a agafar cap arma per les seves creences religioses. Després d’enfrontar-se als estaments militars, va aconseguir que el portessin al front japonès per dur a terme tasques mèdiques. Allà, durant la batalla d’Okinawa, va salvar la vida de 75 homes ferits en combat.

     

    FencesLa darrera de les pel·lícules que opta a l’Òscar a Millor Pel·lícula és Fences, dirigida i protagonitzada per Denzel Washington.

    Fences és l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral escrita l’any 1983 per August Wilson, guanyadora del Premi Tony a la Millor Obra de Teatral i del Premi Pulitzer al Millor Drama. El mateix Wilson, mort l’any 2005, va deixar enllestida l’adaptació cinematogràfica que ara veu la llum i per la qual opta, també, a l’Òscar a Millor Guió Adaptat.

    Denzel Washington coneixia molt bé Fences, ja que tant ell com Viola Davis (la seva companya en el film) la van interpretar al teatre l’any 2010, aconseguint llavors, tots dos, un premi Tony. A l’espera de la propera cerimònia dels Òscar, Viola Davis ja ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Actriu de Repartiment.

    Fences és la història de Troy Maxson, un antic jugador de beisbol afroamericà, a la dècada dels anys 50, que lluita per tirar endavant la seva família. La pel·lícula suma 4 candidatures als Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor i Actriu Protagonista i Millor Guió Adaptat.

    Ara només queda esperar al 26 de febrer per saber-ne quina serà l’escollida…
    Els guanyadors de la 89à edició dels Òscars de 2017

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor curtmetratge

     
    Els films nominats en la categoria de Millor Curtmetratge en aquesta vuitanta-novena edició són:
     

  • ‘Silent Nights’ d’Aske Bang i Kim Magnusson
     
    Kwame, un immigrant il·legal procedent de Ghana, s’enamora d’Inger, una jove danesa que treballa en un centre que acull persones sense sostre a la ciutat de Copenhague. A part de tractar sobre la temàtica dels refugiats, el punt central és la història d’amor entre dues persones de móns completament diferents i els obstacles que es van trobant, incloent el racisme.
     
    Aske Bang, el director, va escriure el guió de la pel·lícula observant el seu voltant. Viu en un barri de Copenhague ple d’immigrants africans. El fet de veure’ls cada dia vagar pels carrers com a fantasmes sense que ningú els parli, l’inspirà i és el que reflecteix el curt. askeprofil
     
    índex Kim Magnusson, el productor, va guanyar l’Òscar de l’any 2014 per ‘Helium’ i ha estat nominat per: Ernt&Lyset (1996), Wolfang (1997), Election Night (1998), Helmer&Son (2006).
     
    Podeu llegir una entrevista en anglès a Aske Bang (director) i Kim Magnusson (productor).
     
     

     
     

  • ‘Ennemis Interieurs’ de Selim Azzazi
     
    150_57927Selim Azzazi, el director d’aquest curt, és nat a Lió (França). Graduat a l’Escuela Nacional de Cine Louis Lumiere, treballa com a editor i dissenyador de so des de l’any 2001. Ha col·laborat, entre d’altres, amb directors com Oliver Stone, Jean-Pierra Jeunet, Luc Besson i Jean-Jacques Annaud.
     
    Aquesta és la seva primera pel·lícula i està ambientada als anys noranta, època en la qual el terrorisme algerià arriba a França. Dos homes. Dues identitats. Una batalla.
     

     
     

  • ‘Timecode’ de Juanjo Giménez
     
    Juanjo Giménez és l’autor del primer curtmetratge català nominat als Òscar. Aquest director nascut a Barcelona fa cinquanta-tres anys competirà a la gala el proper 26 de febrer, defensant una peça que gira al voltant de dos vigilants d’un pàrquing que no treballen en el mateix torn, per tant, no es coneixen. Timecode-Juanjo-Gimenez-Cannes-FotoAFP_MEDIMA20160522_0076_31 (2)
    Luna i Diego només coincideixen uns minuts cada dia, quan un comença a treballar i l’altre plega. Tot i això, entre ells s’estableix una mena de relació construïda a partir del llenguatge corporal. Durant els quinze minuts que dura el film s’explora què succeeix durant les nits llargues i avorrides del seu treball.
    Els dos protagonistes, els ballarins Lali Ayguadé i Nicolás Riccini, no tenien cap experiència prèvia en el món del cinema.
     

     
    Aquest emotiu curtmetratge reusenc es va endur la Palma d’Or del Festival de Canes 2016. Podeu llegir una entrevista amb el director després de guanyar aquest premi.
     
    Diumenge dia 29 de gener, va rebre el Premi Gaudí 2017, que organitza i atorga l’Acadèmia del Cinema Català, per la categoria de Millor Curtmetratge. Aquests premis són una iniciativa del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i provenen dels Premis Barcelona, que van néixer l’any 2002.
     
    I aquest mes de febrer, ‘Timecode’, ha rebut el Premi Goya 2017 per millor curt, que atorga l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d’Espanya.
     
     

  • ‘Mindenki’ de Kristof Deak
     
    Aquest curt de vint-i-cinc minuts, el títol del qual en anglès és ‘Sing’, és un drama infantil ambientat als anys 1990 a Budapest (Hongria). Inspirat en un fet real, relata el camí que segueix un cor d’escola per aconseguir guanyar un premi de cant i l’aparició d’una nova alumna a la classe que encobreix un secret.
     
    Kristof DeakKristof Deak viu entre Londres i Budapest. S’ha dedicat a la direcció i producció de curts, sèries dramàtiques de TV i vídeos musicals, tant hongareses com d’altres nacionalitats.
     
     
     
     
     

  • ‘Le Femme et le TGV’ de Timo von Gunten
     
    8d34a65b1d09e1d55432a9179e3cfa51322e1dedbefe9cf17198f44011082a24-1536x1536 Basat en un fet real, s’explica la història d’Elise, la qual ha anat saludant el tren que passava davant de casa seva durant tres dècades. Una carta del conductor del tren és l’inici d’una relació epistolar entre els dos. Ella se n’enamora. Però desvien el tren i ella començarà la cerca de l’home.
    Jane Birkin és l’actriu que dóna vida a Elise. De nacionalitat anglesa, però resident a França des dels anys 60, es donà a conèixer quan cantà amb veu fràgil i sensual la cançó ‘Je t’aime… moi non plus’ on es podien sentir els seus gemecs que es van fer famosos arreu del món.
     
    timo-von-gunten-31350-headshot-1485290545Timo von Gunten és escriptor, director i productor. Des de l’any 2012 que no deixa de guanyar premis per les seves pel·lícules en ciutats nord-americanes com Las Vegas i Los Ángeles, i en països com l’Índia…
     

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actor

    Els nominats a millor actor són:

    caffleckCasey Affleck por ‘Manchester frente al mar’

    Es va donar un conèixer en Todo por un sueño, en què encarna un dels tres estudiants que contracta Nicole Kidman per assassinar Matt Dillon, també col·labora amb Gus Van Sant en diverses ocasions com a El indomable Will Hunting. Casey Affleck també ha fet els seus projectes en direcció com I’am still here (2010), un fals documental sobre la fictícia carrera com a cantant de rap de l’actor Joaquin Phoenix. Però és ara, després de guanyar el Globus d’Or pel seu paper d’un home solitari que és encarregat de manteniment d’edificis de Boston, quan aspira al seu primer Òscar per un personatge que ha de retrobar el seu passat davant la desgràcia de la mort d’un germà.

    dwashingtonDenzel Washington por Fences

    Es va donar a conèixer en el cinema a l’any 1987 amb a la seva interpretació a Grita Libertad, un drama polític dirigit per Richard Attenborough que li va valer una nominació al Globus d’Or i a l’Òscar com a millor actor secundari, només un any després va conquerir aquests dos premis amb Tiempos de Gloria.

    La seva carrera com actor ha estat molt intensa i sempre com a capdavanter en els repartiments, així com les nominacions han estat abundants, tant per Malcom X (1993) o Huracan Carter (1999) que li va valer el seu segon Globus d’Or per interpretar la vida del boxejador Rubin “Hurricane” Carter. No va trigar gaire a guanyar el seu segon i darrer Òscar per Trainning Day a l’any 2001.

     
    agarfieldAndrew Garfield por Hasta el último hombre

    L’actualment parella sentimental d’Emma Stone es va donar a conèixer en televisió en la sèrie Doctor Who, i tres anys més tard va fer el seu debut al cinema amb Leones por corderos, dirigida per Robert Redford. Posteriorment, John Crowley va escollir per protagonitzar Boy A que li va valer el ser aclamat per la crítica i premiat com el Millor Actor per Acadèmia Britànica de Cinema i Televisió (BAFTA). L’any 2010 apareix en la pel·lícula sobre la fundació de Facebook, Red Social de David Fincher i posteriorment Marc Webb l’escull per interpretar a Peter Parker a The Amazing Spider-Man.

    Sis anys després, la seva interpretació de Desmond Doss, un jove metge militar que va participar en la batalla d’Okinawa, al Pacífic durant la II Guerra Mundial, i es va convertir en el primer objector de consciència en la història nord-americana a rebre la Medalla d’Honor del Congrés, li ha valgut la seva primera nominació a l’Òscar.

    rgoslingRyan Gosling por La ciudad de las estrellas (La La Land)

    El gran favorit al premi d’enguany per aquest musical que va arrasar en els Globus d’Or de fa poques setmanes. El seu més que presumible primer Òscar arriba després d’una trajectòria afortunada que després del seu primer paper protagonista, el d’un jugador de futbol entrenat per Denzel Washington, a Titanes, hicieron historia, l’any 2000 va progressar ràpidament fins arribar a la seva primera nominació a l’Oscar per la interpretació de Half Nelson en la qual encarnava a un professor d’institut enganxat a la droga.

    També va aparèixer a Fracture (2007), on va interpretar a un fiscal enfrontat a Anthony Hopkins. Altres interpretacions més destacades van ser a Drive i a Crazy, stupid love, una de les seves cinc nominacions als Globus d’Or. Enguany l’Acadèmia li vol premiar amb l’estatueta de millor actor pel seu paper de músic desafortunat però amb grans habilitats com a pianista i ballador de claqué que intenta fer-se lloc al Hollywood de les grans oportunitats.

    Shrine AuditoriumViggo Mortensen por Captain Fantastic

    La seva interpretació de Aragorn a la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells de Peter Jackson, tot i no aconseguir l’Òscar, el deixarà definitivament a l’eterna memòria col·lectiva dels amants de cinema. Va fer el seu debut amb un petit paper en Único testigo (1985) i ha treballat en més de trenta pel·lícules des de Retrato de una dama (1996) dirigida per Jane Campion, Un crimen perfecto (1998) d’Andrew Davis, Alatriste (2006) d’Agustin Díaz Yanes, o Promesas del Este (2007) que li va significar la seva primera nominació a l’Òscar i al Globus d’Or interpretant al misteriós Nicolai, el xofer d’una important família mafiosa d’Europa Oriental. Finalment, Capitan Fantastic (2016) li ha valgut la seva segona nominació a l’Òscar per interpretar a un pare de família dedicat a criar els seus sis fills amb una estricta educació física i intel·lectual que es veurà obligat a abandonar, desafiant a la seva idea del que significa educar amb els seus valors.

    Oh la land!, la película del siglo no es para tanto

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »