Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Dues versions d’una mateixa història

arasiUn cineasta arriba a una ciutat desconeguda on l’han convidat a presentar una de les seves pel·lícules, disposa d’unes quantes hores mortes i aprofita per visitar algun monument històric. En un vell temple, es fixa en una pintora Kim Min-ji que descansa mentre beu un suc, entaula una conversa intranscendent amb ella i la convida a prendre un cafè. Ahora sí, antes no explica dues versions d’una mateixa història que després van revelant un torrent de crucials matisos, on un somriure a faltar o una copa de més poden trastocar el destí dels personatges. El seu director Hong Sang-soo manté incòlume el seu estil, forjat en el rigor del pla llarg i fix, en la lentitud i la immediatesa, tot i comptar amb una dilatada trajectòria com a director i guionista de cinema només ha estrenat dues pel·lícules a Espanya. Mentre que el principal reclam comercial de la primera En otro país era Isabelle Huppert, en aquesta darrera no li ha calgut tirar cap reclam en els actors per tenir unes crítiques excel·lents.

La particularitat de Ahora sí, antes no és que és dual. En la primera trobada el personatge del director es comporta com un estúpid amb la noia i la cosa acaba molt malament. No obstant això en el segon acte de la cinta, tornem a veure els títols de crèdit, és com si la pel·lícula comencés una altra vegada amb els mateixos personatges, el mateix inici, i sembla ser que la mateixa història …però de seguida ens adonem que no es així. En aquesta segona part es veuen canvis molt lleus però de vital importància, mentre que el personatge femení es manté en la mateixa posició durant les dues seqüències de la pel·lícula, limitant-se a reaccionar davant les paraules d’Ham, s’observa una variació subtil en el seu comportament. Mentre transcorre la trama i va arribant a la seu desenllaç, aquest segon relat, tan increïblement semblant al primer, acabarà tenint un final completament diferent al primer i que donarà sentit a la globalitat de l’obra cinematogràfica.

null

Right now, wrong then es construeix principalment a partir del diàleg, i avança gràcies allò imperceptible que transmeten les paraules. Però les aquestes poden convertir-se en soroll que altera la interacció humana, que condiciona la percepció, on la seva presència i absència ha estat crucial per aconseguir els objectius pretesos; són un mitjà d’expressió, però en elles no es troben la totalitat del que expressa el missatge que es vol transmetre. Per això el llenguatge humà s’ha d’acompanyar del llenguatge no verbal. I per això a vegades les paraules molesten.

DVD

Ahora sí, antes no

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

L’home de les mil identitats

cinepaesa

Alberto Rodríguez aborda un nou projecte a través del cas Paesa, el gran eixam de la política espanyola de mitjans dels anys noranta en El hombre de las mil caras. El director de La isla mínima abandona les maresmes andaluses per tancar-se en els enigmes dels serveis secrets i el ministeri a través d’un home que va enganyar a un país i al món sencer, quan va ajudar a Luís Roldán a escapar amb 1.500 milions de pessetes, per a després demanar tres-cents milions de pessetes a un ministre d’Interior com Juan Alberto Belloch que volia salvar la cartera a qualsevol preu.

paesacoL’actor Eduard Fernández interpreta al fred i calculador Francisco Paesa, el mestre de cerimònies, que sempre va diversos passos per davant de la resta; en contrast, Carlos Santos, en el paper de Luís Roldán, fa una excel·lent interpretació del personatge tant per la forma de caminar, de moure, de tirar les espatlles cap avall o com la gent a la que realment li agradaria desaparèixer. Tots dos, director i actor, construeixen un Roldán que arriba a ser entranyable per l’espectador, amb els seus complexos de classe i d’inferioritat, però excessivament confiat en les seves possibilitats, pensant en que la raó i el tracte rebut li dona dret a fer-ho. Per ajudar a aconseguir portar a bon port aquest entramat apareixerà Jesús Camoes, Rodríguez opta per una ficció conduïda sobre l’assaig periodístic de Manuel Cerdán a través de la veu de l’actor José Coronado, el sequaç guardaespatlles de Paesa, un personatge inspirat en el pilot Jesús Guimerà, qui suposadament va col·laborar amb l’espia Paesa durant més de trenta anys i va participar en el lliurament de Roldán a les autoritats espanyoles.

milcarasLa direcció d’Alberto Rodríguez, després de Grupo 7 i La isla mínima mostra un treball de creació excel·lent. No només s’evidencia un treball visual molt mesurat sinó també una narrativa molt ben calculada. En aquesta pel·lícula s’expliquen moltes coses però l’espectador no es perd detalls, ni tan sols el que no sàpiga res del cas real en què es basa la trama. La fotografia també destaca considerablement, sobretot en les escenes d’interior, mostrant la realitat política a Espanya, que el que no agafa no és perquè no vol sinó perquè no pot. És la crònica d’un desengany i la reformulació de la literatura picaresca a la mesura de la sèrie negra o d’acció que sembla haver substituït la comèdia popular en els interessos del cinema espanyol. El tema sobre el que gira és el desengany polític i humà, els seus personatges ho van perdent tot per culpa d’una irresistible i genètica necessitat de sobreviure, i serveix com a pròleg de la situació des de fa uns anys davant la corrupció que es llegeixen habitualment en les primeres planes.

Diario de rodaje

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Una passió desbordada

passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

Terence Davis i Emily Dickinson

DVD

Historia de una pasión

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

L’ imprescindible és viure

stuffEl punt de partida del documental My Stuff és la idea de que els diners no donen la felicitat, i per tant tenir moltes coses materials, tampoc. La prova més evident és Petri que amb tot el seu patrimoni deuria ser, inconfusiblement, una de les persones més felices del món. És per aquest motiu, en la cerca del seu veritable benestar, decideix experimentar amb ell mateix despullant-se de totes les seves pertinences, guardant-les en un traster al qual es concedeix anar a buscar cada dia a màxim un article que li sigui indispensable per seguir gaudint de la seva nova vida, però podrà ser feliç? Aquest és el gran interrogant d’una aventura què només acaba de començar.

El primer dia, en ple hivern, és normal que esculli un abric. El segon, unes sabates. El tercer decidirà segons l’experiència viscuda el dia anterior. Quan decideix que necessita un matalàs, al matí següent sí que pot afirmar que és completament feliç. Poc a poc, s’adonarà juntament amb l’espectador, que poc s’aprecien les coses més simples quan les tenim i com es troben a faltar quan són veritablement necessàries. La experiència conduirà al protagonista a trobar moltes persones que abans no podia o volia veure, però ara s’han convertit en més que necessàries. El tema és que Petri, i tot nosaltres, hem de saber prioritzar allò important de la vida, ni més ni menys que les relacions humanes.

totores

My Stuff. Lo imprescindible para vivir és un experiment d’un episodi de crisi social i personal que, amb un llenguatge fílmic proper a la comèdia però amb el rigor del documental, es planteja el valor de tot allò que podem acumular en un habitatge i que no obstant això estant mancats de diners no li sabem apreciar el seu valor. Petri Lukkainen es posa al capdavant del seu propi documental per reflexionar sobre el que veritablement necessita una persona per subsistir, però sobretot per donar-se compte que el valor de les nostres possessions materials no són els que determinen la nostra felicitat ni tampoc ens són imprescindibles. La seva proposta va més enllà d’una filmació ja que en ella es respira una bona dosi de compromís social. Per això el seu documental qüestiona a l’espectador sobre el valor del material enfront de la felicitat inherent als valors humans.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Òscar 2017. Millor pel·lícula

Les nominades en la categoria de Millor Pel·lícula són:

La-ciudad-de-las-estrellas-La-La-LandLa La Land és una de les gran favorites a fer-se amb l’Òscar a la Millor Pel·lícula, tot i que passi el que passi el 26 de febrer, el film dirigit per Damien Chazelle ja ha fet història.

Per una banda, perquè va guanyar els 7 Globus d’Or als que optava (millor pel·lícula de comèdia o musical, director, actor i actriu, entre d’altres). Per una altra banda, perquè iguala Titànic (el clàssic de James Cameron) i Eva al desnudo (amb les mítiques Bette Davis i Anne Baxter) en nombre de nominacions als Òscar: catorze! I per si no n’hi hagués prou, perquè alguns han volgut atorgar-li la “medalla” de cinta que ha recuperat el gènere musical més clàssic de Hollywood. Sigui o no cert, ja que aquesta distinció ja li van “concedir” a Chicago o Moulin Rouge quan van ser estrenades, la qüestió és que La La Land fa setmanes que és en boca de tots.

La pel·lícula, que narra la història d’una cambrera (Mia) amb aspiracions a actriu i un jove enamorat del jazz (Sebastian) que vol muntar-ne un club, està protagonitzada per Emma Stone i Ryan Gosling.

 

Manchester-frente-al-marAmb un canvi radical de registre arribem a Manchester frente al mar, la segona pel·lícula candidata a l’Òscar. Dirigida per Kenneth Lonergan, aquest drama s’endinsa en els Chandler, una família treballadora instal·lada a l’estat de Massachusetts, a la ciutat que dóna nom al film.

Després de la mort de’n Joe, el germà gran, Lee, el petit de la família (interpretat per Casey Affleck) ha de tornar a la seva ciutat d’origen. Ara en Lee porta una vida grisa després d’haver fugit, temps enrere, precissament del lloc on ara s’hi veu obligat a tornar. Un cop allà, rebrà la notícia que el seu difunt germà l’ha deixat com a tutor legal del seu fill adolescent, en Patrick (interpretat per Lucas Hedges). El retrobament amb la seva exdona Randi, interpretada per Michelle Williams, obrirà antigues ferides de les quals havia intentar fugir.

A banda de la nominació a Millor Pel·lícula, Manchester frente al mar opta a cinc estatuetes més: Millor Director, Actor principal (Casey Affleck), Actor i Actriu de repartiment (Lucas Hedges i Michelle Williams) i Millor Guió Original.

 

MoonlightMoonlight podria convertir-se en la gran sorpresa d’aquesta edició dels Òscar. La crítica s’hi ha rendit i el seu flamant Globus d’Or a la Millor pel·lícula dramàtica la situa en una posició privilegiada per aconseguir l’Òscar.

Adaptació d’una obra teatral, Moonligth és pràcticament l’òpera prima del seu director i també guionista Barry Jenkins, que només havia dirigit una altra cinta l’any 2008: Medicine for Melancholy. La història, repartida en tres actes, transita per la infantesa, adolescència i joventud de’n Chiron, el noi protagonista (feu una ullada al pòster de la pel·lícula i veureu que el rostre està compost per tres seccions diferents, és a dir, la imatge del protagonista en els tres moments de la seva vida).

En Chiron és un noi afroamericà homosexual que creix, a la dècada del vuitanta, en una conflictiva zona de Miami. Acceptació d’un mateix, descobriment de la pròpia personalitat, drogues i conflictes racials nodreixen un film que, per a molts, amb menys de dues hores ho explica tot.

La 89ª edició dels Òscar pot ser triomfal per a aquesta pel·lícula que suma 8 nominacions.

 

LionDe la mà de l’australià Garth Davis arriba la pel·lícula Lion, que si bé és el seu primer llargmetratge, no podem pas dir que sigui un nouvingut al món audiovisual. Davis és un reconegudíssim director de publicitat que ha dirigit també alguns episodis de la sèrie televisiva Top of the Lake.

Basada en la història real de Saroo Brierley, Lion narra el viatge als orígens que inicia un Saroo ja adult (interpretat per Dev Patel) vint-i-cinc anys després d’haver estat adoptat per un matrimoni australià. Saroo va néixer a la Índia i, en un obrir i tancar d’ulls, es va trobar tot sol, amb només cinc anys, en un tren que el portaria a 1600 quilòmetres de distància de la seva família biològica. D’aquí a una llar d’acollida i, posteriorment cap a Austràlia, amb la seva nova família. Però, tot i el pas dels anys, Saroo no ha oblidat d’on bé i amb l’únic ajut dels seus records i Google Earth torna al país que el va veure néixer.

Lion acumula 6 nominacions al Òscar: Millor Pel·lícula, Actor i Actriu Secundaris (Dev Patel i Nicole Kidman, en el paper de mare adoptiva), Guió Adaptat, Banda Sonora i Fotografia.

 

ComancheriaEl director David Mackenzie signa la que segurament és la seva millor pel·lícula fins al moment. Amb elements clàssics del western, Comanchería, és una barreja de road-movie i thriller, amb atracaments a sucursals bancàries inclosos.

Dues parelles de protagonistes antagònics donen vida a Comanchería. Per un costat, 2 germans reconvertits en atracadors de bancs (interpretats per Chris Pine i Ben Foster). Per un altre costat, 2 rangers de Texas encarregats d’anar-hi al darrere (Jeff Bridges i Gil Birmingham).

El que, en un primer moment, pot semblar només una pel·lícula d’atracadors al bell mig de l’estat de Texas va molt més enllà. És una punyent crítica de la participació dels bancs en una situació de crisi econòmica com l’actual, en què dos germans amb intenció de no perdre la granja familiar es llançaran a una carrera de robatoris a sucursals d’un mateix banc, per tal de pagar els deutes que tenen amb aquesta mateixa entitat bancària.

Comanchería opta a 4 Òscar: Millor Pel·lícula, Actor Secundari (Jeff Bridges), Guió Original i Muntatge.

 

La-llegadaLa ciència-ficció estarà també present entre les candidates a Millor Pel·lícula amb La llegada, film de Dennis Villeneuve que opta a 8 premis (Millor Director, Pel·lícula i Guió Adaptat, entre d’altres).

Amb una Amy Adams que sosté el gruix de la història (i que, per a sorpresa de molts, ha quedat fora de les candidatures a Millor Interpretació Femenina), el seu personatge és el d’una experta lingüista, Louise Brooks, que encara cicatritza les ferides per la mort de la seva filla quan és reclutada per l’exèrcit nord-americà, juntament amb el científic Ian Donnelly (interpretat per Jeremy Renner). La seva missió és establir contacte amb els alienígenes que s’han repartit per diferents localitzacions de la Terra, en 12 naus.

La llegada és una adaptació d’un relat curt, Story of your life, obra de l’escriptor Ted Chiang. El director de la pel·lícula, Dennis Villeneuve, té, entre els seus futurs projectes, el rodatge de la seqüela d’una de les obres mestres del cinema de ciència ficció: Blade Runner 2049.

 

Figuras-ocultasFiguras Ocultas és l’adaptació de la novel·la homònima de Margot Lee Shetterly, que narra una història tan real com desconeguda per al gran públic. Viatgem fins a primers dels anys seixanta, quan els Estats Units aspiraven a guanyar la Unió Soviètica en la carrera espacial. En aquell moment, en què els càlculs es feien amb llapis i paper, la participació de tres matemàtiques afroamericanes en els esforços de la NASA per aconseguir fer arribar amb èxit John Glenn a l’espai va ser determinant. La lluita d’aquestes tres dones no anava només dirigida a triomfar en un món d’homes, sinó també a lluitar contra la segregació racial que imperava.

El film, dirigit per Theodore Melfi, compta amb les actrius Octavia Spencer, Taraji P. Henson i Janelle Monáe que donen vida a les científiques reals: Dorothy Vaughn, Mary Jackson i Katherine Johnson.

Figuras Ocultas opta a Millor Pel·lícula, Actriu Secundària (Octavia Spencer) i Guió Adaptat.

 

Hasta-el-ultimo-hombreEl retorn de Mel Gibson a la direcció amb Hasta el último hombre ha aconseguit 6 nominacions als Òscar, entre les quals hi ha Millor Pel·lícula, Director i Actor Protagonista (Andrew Garfield).

Gibson no es posava darrere d’una càmera des de 2006, quan va dirigir Apocalyto, i torna a la direcció per explicar la història real de Desmond T. Doss, primer objector de consciència a rebre la Medalla d’Honor del Congrés.

Doss (interpretat per Andrew Garfield) es va allistar a l’exèrcit nord-americà durant la II Guerra Mundial, però es va negar a agafar cap arma per les seves creences religioses. Després d’enfrontar-se als estaments militars, va aconseguir que el portessin al front japonès per dur a terme tasques mèdiques. Allà, durant la batalla d’Okinawa, va salvar la vida de 75 homes ferits en combat.

 

FencesLa darrera de les pel·lícules que opta a l’Òscar a Millor Pel·lícula és Fences, dirigida i protagonitzada per Denzel Washington.

Fences és l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral escrita l’any 1983 per August Wilson, guanyadora del Premi Tony a la Millor Obra de Teatral i del Premi Pulitzer al Millor Drama. El mateix Wilson, mort l’any 2005, va deixar enllestida l’adaptació cinematogràfica que ara veu la llum i per la qual opta, també, a l’Òscar a Millor Guió Adaptat.

Denzel Washington coneixia molt bé Fences, ja que tant ell com Viola Davis (la seva companya en el film) la van interpretar al teatre l’any 2010, aconseguint llavors, tots dos, un premi Tony. A l’espera de la propera cerimònia dels Òscar, Viola Davis ja ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Actriu de Repartiment.

Fences és la història de Troy Maxson, un antic jugador de beisbol afroamericà, a la dècada dels anys 50, que lluita per tirar endavant la seva família. La pel·lícula suma 4 candidatures als Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor i Actriu Protagonista i Millor Guió Adaptat.

Ara només queda esperar al 26 de febrer per saber-ne quina serà l’escollida…
Els guanyadors de la 89à edició dels Òscars de 2017

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Òscar 2017. Millor curtmetratge

 
Els films nominats en la categoria de Millor Curtmetratge en aquesta vuitanta-novena edició són:
 

  • ‘Silent Nights’ d’Aske Bang i Kim Magnusson
     
    Kwame, un immigrant il·legal procedent de Ghana, s’enamora d’Inger, una jove danesa que treballa en un centre que acull persones sense sostre a la ciutat de Copenhague. A part de tractar sobre la temàtica dels refugiats, el punt central és la història d’amor entre dues persones de móns completament diferents i els obstacles que es van trobant, incloent el racisme.
     
    Aske Bang, el director, va escriure el guió de la pel·lícula observant el seu voltant. Viu en un barri de Copenhague ple d’immigrants africans. El fet de veure’ls cada dia vagar pels carrers com a fantasmes sense que ningú els parli, l’inspirà i és el que reflecteix el curt. askeprofil
     
    índex Kim Magnusson, el productor, va guanyar l’Òscar de l’any 2014 per ‘Helium’ i ha estat nominat per: Ernt&Lyset (1996), Wolfang (1997), Election Night (1998), Helmer&Son (2006).
     
    Podeu llegir una entrevista en anglès a Aske Bang (director) i Kim Magnusson (productor).
     
     

     
     

  • ‘Ennemis Interieurs’ de Selim Azzazi
     
    150_57927Selim Azzazi, el director d’aquest curt, és nat a Lió (França). Graduat a l’Escuela Nacional de Cine Louis Lumiere, treballa com a editor i dissenyador de so des de l’any 2001. Ha col·laborat, entre d’altres, amb directors com Oliver Stone, Jean-Pierra Jeunet, Luc Besson i Jean-Jacques Annaud.
     
    Aquesta és la seva primera pel·lícula i està ambientada als anys noranta, època en la qual el terrorisme algerià arriba a França. Dos homes. Dues identitats. Una batalla.
     

     
     

  • ‘Timecode’ de Juanjo Giménez
     
    Juanjo Giménez és l’autor del primer curtmetratge català nominat als Òscar. Aquest director nascut a Barcelona fa cinquanta-tres anys competirà a la gala el proper 26 de febrer, defensant una peça que gira al voltant de dos vigilants d’un pàrquing que no treballen en el mateix torn, per tant, no es coneixen. Timecode-Juanjo-Gimenez-Cannes-FotoAFP_MEDIMA20160522_0076_31 (2)
    Luna i Diego només coincideixen uns minuts cada dia, quan un comença a treballar i l’altre plega. Tot i això, entre ells s’estableix una mena de relació construïda a partir del llenguatge corporal. Durant els quinze minuts que dura el film s’explora què succeeix durant les nits llargues i avorrides del seu treball.
    Els dos protagonistes, els ballarins Lali Ayguadé i Nicolás Riccini, no tenien cap experiència prèvia en el món del cinema.
     

     
    Aquest emotiu curtmetratge reusenc es va endur la Palma d’Or del Festival de Canes 2016. Podeu llegir una entrevista amb el director després de guanyar aquest premi.
     
    Diumenge dia 29 de gener, va rebre el Premi Gaudí 2017, que organitza i atorga l’Acadèmia del Cinema Català, per la categoria de Millor Curtmetratge. Aquests premis són una iniciativa del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i provenen dels Premis Barcelona, que van néixer l’any 2002.
     
    I aquest mes de febrer, ‘Timecode’, ha rebut el Premi Goya 2017 per millor curt, que atorga l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d’Espanya.
     
     

  • ‘Mindenki’ de Kristof Deak
     
    Aquest curt de vint-i-cinc minuts, el títol del qual en anglès és ‘Sing’, és un drama infantil ambientat als anys 1990 a Budapest (Hongria). Inspirat en un fet real, relata el camí que segueix un cor d’escola per aconseguir guanyar un premi de cant i l’aparició d’una nova alumna a la classe que encobreix un secret.
     
    Kristof DeakKristof Deak viu entre Londres i Budapest. S’ha dedicat a la direcció i producció de curts, sèries dramàtiques de TV i vídeos musicals, tant hongareses com d’altres nacionalitats.
     
     
     
     
     

  • ‘Le Femme et le TGV’ de Timo von Gunten
     
    8d34a65b1d09e1d55432a9179e3cfa51322e1dedbefe9cf17198f44011082a24-1536x1536 Basat en un fet real, s’explica la història d’Elise, la qual ha anat saludant el tren que passava davant de casa seva durant tres dècades. Una carta del conductor del tren és l’inici d’una relació epistolar entre els dos. Ella se n’enamora. Però desvien el tren i ella començarà la cerca de l’home.
    Jane Birkin és l’actriu que dóna vida a Elise. De nacionalitat anglesa, però resident a França des dels anys 60, es donà a conèixer quan cantà amb veu fràgil i sensual la cançó ‘Je t’aime… moi non plus’ on es podien sentir els seus gemecs que es van fer famosos arreu del món.
     
    timo-von-gunten-31350-headshot-1485290545Timo von Gunten és escriptor, director i productor. Des de l’any 2012 que no deixa de guanyar premis per les seves pel·lícules en ciutats nord-americanes com Las Vegas i Los Ángeles, i en països com l’Índia…
     

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actor

    Els nominats a millor actor són:

    caffleckCasey Affleck por ‘Manchester frente al mar’

    Es va donar un conèixer en Todo por un sueño, en què encarna un dels tres estudiants que contracta Nicole Kidman per assassinar Matt Dillon, també col·labora amb Gus Van Sant en diverses ocasions com a El indomable Will Hunting. Casey Affleck també ha fet els seus projectes en direcció com I’am still here (2010), un fals documental sobre la fictícia carrera com a cantant de rap de l’actor Joaquin Phoenix. Però és ara, després de guanyar el Globus d’Or pel seu paper d’un home solitari que és encarregat de manteniment d’edificis de Boston, quan aspira al seu primer Òscar per un personatge que ha de retrobar el seu passat davant la desgràcia de la mort d’un germà.

    dwashingtonDenzel Washington por Fences

    Es va donar a conèixer en el cinema a l’any 1987 amb a la seva interpretació a Grita Libertad, un drama polític dirigit per Richard Attenborough que li va valer una nominació al Globus d’Or i a l’Òscar com a millor actor secundari, només un any després va conquerir aquests dos premis amb Tiempos de Gloria.

    La seva carrera com actor ha estat molt intensa i sempre com a capdavanter en els repartiments, així com les nominacions han estat abundants, tant per Malcom X (1993) o Huracan Carter (1999) que li va valer el seu segon Globus d’Or per interpretar la vida del boxejador Rubin “Hurricane” Carter. No va trigar gaire a guanyar el seu segon i darrer Òscar per Trainning Day a l’any 2001.

     
    agarfieldAndrew Garfield por Hasta el último hombre

    L’actualment parella sentimental d’Emma Stone es va donar a conèixer en televisió en la sèrie Doctor Who, i tres anys més tard va fer el seu debut al cinema amb Leones por corderos, dirigida per Robert Redford. Posteriorment, John Crowley va escollir per protagonitzar Boy A que li va valer el ser aclamat per la crítica i premiat com el Millor Actor per Acadèmia Britànica de Cinema i Televisió (BAFTA). L’any 2010 apareix en la pel·lícula sobre la fundació de Facebook, Red Social de David Fincher i posteriorment Marc Webb l’escull per interpretar a Peter Parker a The Amazing Spider-Man.

    Sis anys després, la seva interpretació de Desmond Doss, un jove metge militar que va participar en la batalla d’Okinawa, al Pacífic durant la II Guerra Mundial, i es va convertir en el primer objector de consciència en la història nord-americana a rebre la Medalla d’Honor del Congrés, li ha valgut la seva primera nominació a l’Òscar.

    rgoslingRyan Gosling por La ciudad de las estrellas (La La Land)

    El gran favorit al premi d’enguany per aquest musical que va arrasar en els Globus d’Or de fa poques setmanes. El seu més que presumible primer Òscar arriba després d’una trajectòria afortunada que després del seu primer paper protagonista, el d’un jugador de futbol entrenat per Denzel Washington, a Titanes, hicieron historia, l’any 2000 va progressar ràpidament fins arribar a la seva primera nominació a l’Oscar per la interpretació de Half Nelson en la qual encarnava a un professor d’institut enganxat a la droga.

    També va aparèixer a Fracture (2007), on va interpretar a un fiscal enfrontat a Anthony Hopkins. Altres interpretacions més destacades van ser a Drive i a Crazy, stupid love, una de les seves cinc nominacions als Globus d’Or. Enguany l’Acadèmia li vol premiar amb l’estatueta de millor actor pel seu paper de músic desafortunat però amb grans habilitats com a pianista i ballador de claqué que intenta fer-se lloc al Hollywood de les grans oportunitats.

    Shrine AuditoriumViggo Mortensen por Captain Fantastic

    La seva interpretació de Aragorn a la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells de Peter Jackson, tot i no aconseguir l’Òscar, el deixarà definitivament a l’eterna memòria col·lectiva dels amants de cinema. Va fer el seu debut amb un petit paper en Único testigo (1985) i ha treballat en més de trenta pel·lícules des de Retrato de una dama (1996) dirigida per Jane Campion, Un crimen perfecto (1998) d’Andrew Davis, Alatriste (2006) d’Agustin Díaz Yanes, o Promesas del Este (2007) que li va significar la seva primera nominació a l’Òscar i al Globus d’Or interpretant al misteriós Nicolai, el xofer d’una important família mafiosa d’Europa Oriental. Finalment, Capitan Fantastic (2016) li ha valgut la seva segona nominació a l’Òscar per interpretar a un pare de família dedicat a criar els seus sis fills amb una estricta educació física i intel·lectual que es veurà obligat a abandonar, desafiant a la seva idea del que significa educar amb els seus valors.

    Oh la land!, la película del siglo no es para tanto

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actriu

    emma-stoneSens dubte, l’actriu de moda quan tot just s’acaba d’estrenar La La Land (La ciudad de las estrellas). A l’espera del veredicte emès pels membres de l’Acadèmia, la seva feina en aquesta pel·lícula ja l’ha fet mereixedora del Globus d’Or a la Millor Actriu de Comèdia o Musical així com del Premi del Sindicat d’Actors.

    Emma Stone va néixer a Arizona l’any 1988 i un cop finalitzats els seus estudis a l’institut, se’n va a viure a Los Àngeles perseguint el somni de ser actriu. Comença, com passa sovint, treballant a televisió i, pel que fa al cinema, en comèdies per a adolescents. L’any 2011 ja podem detacar la seva participació a Criadas y señoras.

    Amb qui ha estat el seu company a La La Land, Ryan Gosling, ha coincidit anteriorment dos cops: a Crazy, Stupid, Love (2011) i a Gangster Squad (Brigada de élite) dos anys més tard. Stone ha estat dirigida en dues ocasions per Woody Allen, a Magia a la luz de la luna (2014) i a Irrational Man(2015). La seva participació a Birdman (2014), la premiada cinta del mexicà Alejandro Gonzalez Iñárritu li va proporcionar una nominació als Òscar com a Millor Actriu de Repartiment.

    Enguany opta a l’Òscar com a Millor Actriu per La La Land.

    Natalie-PortmanNatalie Portman (Jerusalen, 1981) és l’exemple de nena prodigi que ha sabut mantenir-se en la indústria cinematogràfica tot i el pas dels anys. Va debutar amb només 13 anys al costat de Jean Reno a León, el professional aconseguint captar totes les mirades. Des de llavors, no ha parat de treballar i ha demostrat que és possible compatibilitzar la seva carrera amb els estudis, ja que l’any 2003 es va graduar en Psicologia a Harvard.

    Després de petits papers durant l’adolescència, arriben Star Wars i la Reina Amidala que la catapulten a l’estrellat, gràcies als episodis I, II i III de la saga: La amenaza fantasma, El ataque de los clones i La venganza de los Sith. D’altres títols en què ha participat són V de Vendetta (2006); Los fantasmas de Goya, dirigida per Milos Forman i al costat de Javier Bardem; Cisne negro (2011) amb què va aconseguir l’Òscar com a Millor Actriu i, en dues ocasions, al costat de Chris Hemsworth fent ell el paper de Thor.

    El seu paper de la icònica primera dama nord-americana Jackie Kennedy a Jackie li pot fer guanyar la seva segona estatueta.

    Meryl-StreepLa vintena nominació als Òscar per a Meryl Streep la converteix en una autèntica actriu de rècord. Mai cap actor o actriu ha vist reconeguda la seva feina en tantes ocasions com ho ha fet aquesta actriu nascuda a Nova Jersey l’any 1949. Molt de lluny, amb “només” 12 nominacions, hi ha Jack Nicholson i Katherine Hepburn.

    Al llarg de la seva extensa carrera, Streep ha aconseguit 3 estatuetes (aquest rànquing sí que l’encapçala Katherine Hepburn, que en va guanyar 4), per les seves interpretacions a Kramer contra Kramer (1979); La decisión de Sophie (1982) i La dama de hierro (2011). No obstant, al marge d’aquestes tres cintes, són multitud els films que Meryl Strep ha protagonitzat que formen part de la història del cinema: La mujer del teniente francés (1981); Memorias de África (1985); Los puentes de Madison (1995); La duda (2008) i Agosto (2013), per citar-ne només alguns.

    En la darrera cerimònia dels Globus d’Or va rebre el Premi Cecil B. De Mille per la seva carrera i, el proper 26 de febrer, podria guanyar el seu quart Òscar per Florence Foster Jenkins.

    isabelle-huppertLa francesa Isabelle Huppert és candidata al que podria ser el seu primer Òscar per la pel·lícula Elle, de Paul Verhoeven.

    Huppert va néixer a París l’any 1955 i va debutar l’any 1972. Té una carrera d’allò més prolífica amb un centenar de títols, fonamentalment en territori europeu. Tot i això, va tenir un breu pas per Hollywood en què no va aconseguir l’èxit que esperava (d’aquella època és la seva participació a La puerta del Cielo, del director Michael Cimino, que va ser un rotund fracàs comercial i el principi de la fi de la prometedora carrera del director).

    Tot i no haver triomfat a la meca del cinema, la trajectòria europea de Huppert és irreprotxable. Va treballar en vàries ocasiones a les ordres de Claude Chabrol, convertint-se en la seva actriu fetitxe.

    Entre el nombrosos premis que ha aconseguit hi destaquem: 1 Premi BAFTA, l’any 1977, per La encajera; 1 Premi Cèsar, l’any 1996, per La ceremonia; 2 Copas Volpi, del Festival de Cinema de Venècia; 2 Premis com a Millor Actriu a Cannes i el Premi Donostia, l’any 2003, per la seva trajectòria.

    De moment, Elle ja li ha proporcionat un Globus d’Or com a Millor Actriu de Drama.

    Actress Ruth Negga. 12/5/10. Picture by Fergal Phillips.La sorpresa de l’edició número 89 dels Òscar té el nom de Ruth Negga, una actriu pràcticament desconeguda per al gran públic que s’ha col·locat entre les cinc candidates a aconseguir el premi. Sorpresos, no només perquè es tracta d’una actriu que aconsegueix la nominació amb la que és pràcticament la seva primera interpretació protagonista de rellevància, sinó també perquè durant uns minuts va ser l’actriu Amy Adams, i no Negga, la que apareixia al web oficial dels premis. Corregit l’error, Negga a qui tothom reconeix una brillant interpretació a Loving, pot convertir-se en la sorpresa de la gala.

    Nascuda a Etiòpia l’any 1982, de mare irlandesa i pare etíop, Ruth Negga ha crescut a Irlanda des que tenia tres anys. Té una important trajectòria teatral, ha treballat en televisió i ha participat a diversos curtmetratges.

    A banda de la nominació a l’Òscar com a Millor Actriu, el seu treball a Loving , l’ha fet mereixedora d’altres nominacions com ara, al Globus d’Or o al Premi de la Crítica.

    And the Oscar goes to

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actriu secundària

    Els nominats en la categoria de Millor Actriu Secundària són:

    vdavisViola Davis per Fences

    Es va donar a conèixer al Mississipi del anys seixanta mentre interpretava a Aibileen, a la premiada Criadas y Señoras, fent de majordoma de la seva millor amiga Skeeter, interpretada per Emma Stone, favorita a emportar-se enguany el premi a millor actriu per La La Land.
    Viola Davis, en aquesta edició rep la nominació per el seu paper a Fences interpretant una matriarca que juntament amb un pare afroamericà, interpretat per Danzel Washington, intenten tirar endavant la seva família durant els anys cinquanta mentre lluiten contra els enormes prejudicis racials de l’època.
     
    mwilliams

  • Michelle Williams per Manchester frente al mar
  • Va guanyar un Globus d’Or al encarnar el personatge mític de Marilyn Monroe a Mi semana con Marilyn a l’any 2012 i ara opta a la seva primera estatueta pel seu paper a Manchester of the sea. El seus inicis van ser a la televisió en sèries com Los Vigilantes de la playa o Un chapuzas en casa, que li van permetre llençar-se a la gran pantalla, amb només tretze anys, amb la seva primera pel·lícula El regreso a Lassie (1994).

    La seva nominació arriba amb el personatge de Randi, l’ex-dona de Lee Chandler, que s’enfronta al seu passat turbulent després de la mort del seu cunyat Joe que deixa a un adolescent de setze any sense un tutor que es faci càrrec.
     
    nharrisNaomie Harris per Moonlight

    La gran oportunitat de Harris com a actriu de cinema va arribar quan va ser triada en la pel·lícula 28 days later (2002), dirigida pel cineasta britànic Danny Boyle. Després va obtenir un paper al costat de Pierce Brosnan i Salma Hayek en la pel·lícula Després de la posta del sol (2004), seguit de les seves intervencions a la saga Pirates del Carib amb Johnny Depp com el capità Jack Sparrow.

    A l’any 2015 va treballar a la pel·lícula Daños colaterales amb Will Smith, interpretació que li va comportar rebre el seu primer i fins ara únic Globus d’Or, però la seva trajectòria ascendent li ha permès aconseguir aquest mateix any la seva nominació a l’Òscar per interpretar a una mare drogoaddicta a Moonlight de Barry Jenkins.

  • Nicole Kidman per Lion
  • nkidmanA partir del llibre autobiogràfic Un llarg camí a casa, de Saroo Brierley, la pel·lícula Lion desplega un conflicte dramàtic que es troba en la crisi d’identitat que pateix un fill adoptat quan entra a la maduresa. Saroo gaudeix d’una vida acomodada a Tasmània al costat dels seus pares, Sue, interpretat per Nicole Kidman i John. L’actriu australiana va aconseguir el seu el seu primer paper d’importància en el cinema a finals dels anys vuitanta amb Calma Total (1989), un thriller dirigit per Philip Noyce. No va trigar gaire a ser nominada com a millor actriu secundària al Globus d’Or pel seu paper a Billy Bathgate (1991), nominació que posteriorment repetiria, aquest cop com actriu principal, a Todo por un sueño (1995). Finalment va aconseguir el premi del Globus amb Moulin Rouge (2001), al que seguiria un any després la consecució del seu primer, únic Òscar fins ara, a la millor actriu principal per Las horas de Stephen Daldry.
     
    ospencerOctavia Spencer per Figuras ocultes

    És l’actriu protagonista d’una història basada en fets reals i explicada en el llibre de Margot Lee Shetterly, que va descobrir la història de quatre heroïnes que van romandre segregades per la NASA amb un sou molt baix, comparat amb el dels seus equivalents blancs, però fent un extraordinari treball que va resultar indispensable per als avenços que van permetre els viatges espacials.

    El seus inicis van ser a l’any 1995 quan el director Joel Schumacher li va oferir una petita intervenció, d’infermera a Temps de matar (1996). Però va tenir que esperar quinze anys per aconseguir el reconeixement mediàtic de la crítica amb el seu millor treball a Criadas i señoras (2011), a on el seu personatge, Minny Jackson li va reportar un gran nombre de premis com el Globus d’Or a la millor actriu de repartiment, un premi BAFTA a la millor l’actriu, i el desitjat Òscar com a millor actriu de repartiment.
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actor secundari

    Els nominats enguany en la categoria de Millor Actor Secundari són:

    Mahershala Ali L’actor nord-americà Mahershala Ali és un dels cinc candidats al premi de Millor Actor Secundari pel seu treball a Moonlight. Nascut a Oakland (Califòrnia) l’any 1974, la seva carrera cinematogràfica va fer un salt trepidant el passat 2016 participant no només a l’esmentada Moonlight, sinó també a Figuras Ocultas (candidata també enguany a la Millor Pel·lícula) i a Los hombres libres de Jones (al costat de Matthew McConaughey).

    Els inicis de Mahershala Ali en la interpretació cal buscar-los en la televisió, en sèrie com ara Crossing Jordan, CSI, Los 4400 i, més recentment, House of Cards. El curioso caso de Benjamin Button i Los juegos del hambre són alguns dels films en què havia participat anys enrere.

    A l’espera de la propera cerimònia dels Òscar, la seva feina a Moonlight ja li ha proporcionat alguns premis. Sense anar més lluny, el passat 29 de gener, el del Sindicat d’Actors.

    jeff-bridges-by-marco-grobD’entre tots els candidats a la preuada estatueta per la millor interpretació masculina de repartiment, Jeff Bridges és, sens dubte, el de més renom. Membre d’una família dedicada a la interpretació (el seu pare, l’actor Lloyd Bridges; la seva mare, l’actriu Dorothy Dean Simpson i el seu germà, el també actor Beau Bridges) va debutar l’any 70 amb Odio en las aulas.

    En la seva ja llarga carrera interpretativa, ha treballat a les ordres d’importants directors com ara, Michael Cimino, que el va dirigir a Un botín de 500.000 dólares (1974); Francis Ford Coppola, que l’any 1988 el va dirigir a Tucker o els germans Coen, que l’han dirigit a El gran lebowski (1998) i a Valor de Ley (2010).

    Bridges, que enguany opta a Millor Actor Secundari per Comanchería, donant vida a un ranger que va rere la pista d’un parell de criminals aficionats, ja va aconseguir un Òscar l’any 2009 per la interpretació protagonista de Corazón rebelde.

    Dev Patel2008 va ser l’any de Dev Patel, un jove actor britànic, nascut l’any 1990 a Harrow (Londres) i que des de ben petit va mostrar les seves qualitats per a la interpretació. Aquell any s’estrenava Slumdog Millionaire, dirigida per Danny Boyle i interpretada per Dev Patel i Freida Pinto. De cop i volta, el seu nom es va posicionar al bell mig de l’esfera cinematogràfica i va aconseguir el premi Bafta a Millor Actor. El seu debut havia arribat només un any abans amb la seva participació en la sèrie de televisió Skins.

    Des de l’estrena de Slumdog Millionaire, Dev Patel ha participat en d’altres títols com ara El exótico Hotel Marigold (2011), El nuevo exótico Hotel Marigold (2015), El hombre que conocía el infinito (2015) i Chappie (2015).

    Aquest any és candidat a l’Òscar a Millor Actor Secundari per la seva interpretació a la pel·lícula Lion.

    Lucas HedgesAmb aquesta nominació i amb només vint anys, Lucas Hedges es converteix en un dels actors més joves que opta a un Òscar en tota la història dels premis de l’Acadèmia i, evidentment, en el més jove d’enguany.

    Nord-americà, nascut el 12 de desembre de 1996 i fill de la poetesa i actriu Susan Bruce i del guionista Peter Hedges. En la seva curta carrera cinematogràfica ha participat en títols com ara Moonrise Kingdom (2012), Una vida en tres días (2013), The Zero theorem (2013) i Matar al mensajero (2014). És candidat a l’Òscar a Millor Interpretació Masculina de Repartiment per la pel·lícula Manchester frente al mar.

    at the TIFF WireImage Portrait StudioMichael Sannon tanca la llista d’actors que aspiren aquest any a guanyar la daurada estatueta. Per a ell és la segona nominació en la mateixa categoria ja que l’any 2008 la seva feina a Revolutionary Road en va ser també mereixedora.

    Shannon és un actor nord-americà, nascut a Kentucky l’any 1974, amb una ferma formació teatral. La seva carrera cinematogràfica va començar a la dècada dels noranta i se’l pot veure en petits papers a pel·lícules com ara Atrapado en el tiempo (1993), la clàssica cinta protagonitzada per Bill Murray o Pearl Harbor (2001), la megaproducció de Michael Bay. D’altres films en què ha participat són Antes que el Diablo sepa que has muerto (2007) o 99 Homes (2014).

    La seva participació a la pel·lícula dirigida per Tom Ford, Animales nocturnos, és la que li pot fer guanyar el seu primer premi de l’Acadèmia.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »