Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Òscar 2019. Millor Actor

Seguim amb el repàs per les principals candidatures als Òscar. Els cinc intèrprets aspirants en la categoria a MILLOR ACTOR són:

L’actor britànic Christian Bale és un dels ferms candidats a guanyar l’Òscar a Millor Actor d’enguany, per la seva participació a la pel·lícula El vicio del poder. Com ja ens té acostumats, la seva fesomia és pràcticament irreconeixible en el paper del vicepresident Dick Cheney. christian_baleEl film biogràfic aborda la figura del que, per a molts, ha estat el vicepresident amb més poder de tota la història dels Estats Units. A l’ombra de la figura del president George W. Bush, que a la pel·lícula interpreta Sam Rockwell, Dick Cheney va exercir una enorme influència sobre les decisions polítiques del president Bush i se’l considera un dels màxims impulsors de la guerra d’Irak.

La carrera cinematogràfica de Christian Bale és llarga i plena d’èxits. El seu debut, amb només 13 anys i de la mà d’Steven Spielberg a El imperio del sol, va ser un presagi de tot el que vindria després. Alguns dels títols en què ha participat són: American psyco, El maquinista, The fighter i La gran estafa americana. I sense oblidar que ha interpretat, potser, el millor Batman de la història a les ordres del director Christopher Nolan: Batman begins, El caballero oscuro i El caballero oscuro: la leyenda renace.

Pel seu paper a El vicio del poder ja ha aconseguit el Globus d’Or.

 

El nord-americà Bradley Cooper és el segon dels nominats a la millor interpretació masculina, en aquest cas pel seu paper en el remake de Ha nacido una estrella. Bradley CooperEn aquest film, Cooper debuta en la direcció tot i que no ha aconseguit aspirar a l’estatueta en aquesta categoria. No obstant això, la pel·lícula opta a 8 Òscar, entre les quals hi ha les interpretacions del mateix Cooper i de la seva parella en la ficció, Lady Gaga.

Jackson Maine, personatge de Bradley Cooper a Ha nacido una estrella, és un famós cantant de country en hores baixes que decideix ajudar una jove aspirant a cantant. El declivi en la seva carrera musical serà inversament proporcional a l’ascens de la jove promesa.

Molts vam conèixer Bradley Cooper per la seva participació en l’esbojarrada comèdia Resacón en las Vegas i les seves posteriors seqüèles. A partir de llavors, però, ha participat en films com ara El francotirador i El lado bueno de las cosas, treballs pels quals també va estar nominat a l’Òscar. Darrerament, ha participat a Mula, el darrer treball com a diretor de l’incombustible Clint Eastwood, encara per estrenar al nostre país.

 

Willem DafoeUn pes pesant com a Willem Dafoe opta al que podria ser el seu primer Òscar per la interpretació de Vincent Van Gogh a Van Gogh, a las puertas de la eternidad.

El biopic, que suposa el retorn després d’una llarga temporada del realitzador Julian Schnabel, es centra en els anys que el pintor va passar a Arles i a Auvers-sur-Oise. L’artista fugia del rebombori de París i, en aquesta època, va crear bona part de les obres d’art que, anys després, el farien un artista universal.

Oscar Isacc interpreta Paul Gauguin i Rupert Friend, Theo, el germà de l’artista.

La nominació de Willem Dafoe, que ha format part de títols indiscutibles de la cinematografia com ara Platoon, La última tentación de Cristo o Arde Mississippi, és l’única a què opta la pel·lícula.

 

El més jove dels aspirants a l’Òscar a Millor Actor és el nord-americà de pares egipcis Rami Malek. Un altre rol biogràfic, el de l’estrella del rock Freddy Mercury a Bohemian Rhapsody, pot enlairar la carrera cinematogràfica d’aquest poc conegut actor.

rami_malekLa seva recreació de la figura del músic Freddy Mercury ja li ha fet guanyar, fins al moment, el Globus d’Or a Millor Actor de Drama. No obstant, els seus companys en la carrera cap a l’Òscar no li posaran gaire fàcil.

Bohemian Rhapsody, biopic musical a major glòria del grup Queen i del seu vocalista i ànima de la formació, Freddy Mercury, no ha estat exempta de crítiques, per haver passat de puntetes per alguns episodis de la biografia del cantant nascut a Zanzíbar i per haver-ne eludit uns altres. Tot i això, l’èxit de públic ha estat un fet des de la seva estrena.

Rami Malek no era, fins ara, un actor gaire conegut pel gran públic. Tenia, però, una incipient carrera darrere en el cinema i, especialment, en televisió. Ha participat a films com ara The Master i Buster’s Mal Heart, A televisió, ha participat en la sèrie The Pacific i ha protagonitzat Mr. Robot.

 

Tanca la llista de candidats a la daurada estatueta un altre pes pesant de la indústria cinematogràfica. Viggo Mortensen opta, una altra vegada, a l’Òscar per la seva participació a Green Book, una road movie basada en una història real.

The Variety Shutterstock Sundance Portrait Studio, Park City, Utah - 24 Jan 2016Viggo Mortensen interpreta un rude i poc ortodoxe Anthony Vallelonga, àlies Tony Lip, a primers de la dècada dels anys 60 del segle passat. Tony és contractat per fer de xofer i guardaespatlles de Don Shirley, un pianista de jazz afroamericà que l’any 1962 va fer una gira pel sud dels Estats Units. Com que la segregació racial imperava pels estats del sud, Tony haurà de vetllar per la seguretat de l’intèrpret i, entre d’altres coses, haurà de seguir “el llibre verd”: un recull d’allotjaments en què s’acceptaven afroamericans. L’actor Mahershala Ali interpreta el músic Don Shirley i opta a l’Òscar a Millor Actor Secundari, guardó que ja va aconseguir el 2016 per Moonlight.

Viggo Mortensen va debutar, ara fa més de trenta anys, amb un petit paper a la recordada Único testigo. D’aleshores ençà, el currículum de l’actor acumula títols com ara: Promesas del este, Alatriste, Appaloosa, La carretera i Captain Fantastic. I serà, per sempre més, l’Aragorn de la trilogia de El señor de los anillos.

El proper 24 de febrer, l’actor, escriptor i músic nord-americà d’origen danès pot aconseguir el seu primer Òscar.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Òscar 2019. Millor Actriu

A pocs dies de l’edició número 91 dels premis cinematogràfics per excel·lència, farem un repàs als nominats a l’Òscar en les principals categories. Des d’avui i fins al proper 24 de febrer, en el bloc de la Joan Oliva, hi podreu trobar infomació dels nominats a Millor Actriu , Millor Actor i Millor Pel·lícula . Posem fil a l’agulla amb les nominades a MILLOR ACTRIU.

La primera de les candidates a millor actriu és una completa desconeguda en el món de la interpretació que va arribar a Roma, el film més personal d’Alfonso Cuarón, per casualitat. El director mexicà buscava una actriu per interpretar Liboria, la dona indígena que va fer de segona mare d’ell i dels seus germans. yalitzaaparicioAmb aquesta intenció i amb total secretisme, va organitzar diferents càstings arreu del país fins que un dia el càsting va arribar a Tlaxiaco, el poble del nord-est d’Oaxaca en què vivia Yalitza Aparicio. Ella ni tant sols s’hi presentava, ho feia la seva germana que, a última hora i com a conseqüència del seu avançat embaràs, va haver de deixar córrer el càsting. Tot i això, va convèncer la Yalitza que hi anés en lloc seu i després li ho expliqués. I així va començar una cursa sense aturador per a aquesta professora d’infantil que, tant aviat com va ser vista per Alfonso Cuarón, va tenir clar que era la dona perfecta per interpretar Cleo, àlter ego de Liboria Rodríguez, la seva mainadera.

Roma, pel·lícula amb què Cuaron obta a 10 candidatures i que podria fer història si, per primera vegada a la història, guanyés l’estatueta a Millor Pel·lícula un film que no ha estat rodat en anglès, és un compendi de records d’infantesa amb què el realitzador ret tribut a Liboria Rodríguez. Per a Yalitza Aparicio, seria arribar i moldre guanyar l’Òscar per la seva interpretació debutant de la mainadera Cleo.

 

En l’altre extrem hi trobem Glenn Close, reconeguda actriu nord-americana amb més de quaranta anys de trajectòria professional a cinema, teatre i televisió. Tot i que pugui semblant sorprenent, Glenn Close és una de tantes eternes nominades a l’Òscar que, per la seva interpretació a La buena esposa, opta per setena vegada a la daurada estatueta.

glenn-closeLa buena esposa, del director suec Björn Runge, tot i tenir com a eix central de la trama que un escriptor nord-americà és guardonat amb el Nobel de Literatura (protagonitzat per Jonathan Pryce), posa el focus en el personatge de la dona del literat. Glenn Close interpreta l’abnegada esposa que dona nom a la pel·lícula, casada fa quaranta anys amb l’escriptor. La fidel esposa, representant, consellera, infermera i moltes coses més arriba al seu límit a les portes del lliurament del flamant premi Nobel al seu marit.

Intervenen a la pel·lícula, per una banda, la filla real de Glenn Close, Annie Starke, interpretant els anys de joventut del personatge de la seva mare i Max Iron, fill de l’actor Jeremy Irons, interpretant el fill del matrimoni protagonista.

La buena esposa està basada en la novel·la homònima de l’escriptora Meg Wolitzer.

Tot i que el film ja estava acabat l’any 2017, la seva estrena als Estats Units va ser posposada fins al 2018 amb l’esperança que, com a mínim, Glenn Close entrés en la carrera cap als Òscar. De moment, la seva interpretació a La buena esposa ja li ha valgut el Globus d’Or a Millor Actriu de Drama.

 

Una de les candidatures amb més possibilitats d’aconseguir l’estatueta a Millor Actriu és la defensada per l’actriu britànica Olivia Colman. Potser no gaire coneguda pel gran públic, l’actriu té un important bagatge professional a la televisió britànica i ha interpretat papers secundaris en un bon nombre de pel·lícules. Enguany, opta a l’Òscar pel seu treball a La favorita, en què interpreta Ana Estuard, reina d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda.

olivia-colmanEl film del grec Yorgos Lanthimos acumula 10 nominacions als Òscar i està ambientada a l’Anglaterra del segle XVIII, en el si de la cort de la reina Ana. La història, tot i estar basada en personatges i fet reals, ficciona alguns dels detalls de la narració. Els protagonistes són, aquesta vegada sí, fonalmentalment femenins. Tres són les dones sobre les quals gira la història. La reina Ana Estuard, protagonitzada per Olivia Colman; la seva consellera Lady Sarah, duquesa de Marlborough, interpretada per Rachel Weisz i la nouvinguda a palau, Abigail Masham, a qui dona vida Emma Stone.

De moment, el seu treball a La favorita ja ha proporcionat a Olivia Colman la Copa Volpi a Millor Actriu a la Mostra de Venècia i el Globus d’Or com a Millor Actriu de Comèdia o Musical.

Olivia Colman ja havia treballat anteriorment amb el realitzador Yorgos Lanthimos, en un petit paper a Langosta. D’altres de les seves interpretacions, també secundàries, al cinema han estat a Asesinato en el Orient Express, Locke, Hyde Park on Hudson i La dama de hierro. Entre els seus treballs a la petita pantalla, hi ha la sèrie The Crown, en què interpretarà la reina Isabel II a partir de la tercera temporada.

 

lady gagaLa cantant i compositora nord-americana Lady Gaga és la quarta candidata a l’Òscar a Millor Actriu. Coneguda internacionalment per la seva música i per l’estrafolària indumentària amb què es presenta davant dels mitjans, Lady Gaga no tenia, fins ara, gaire experiència interpretativa, a excepció de cameos a diferents produccions i de la seva participació a la sèrie American Horror Story. Així era fins que va arribar la possibilitat de participar en una nova versió, la quarta, del clàssic Ha nacido una estrella. Tot un repte, el de posar-se en el paper que anteriorment van interpretar actrius de la talla de Barbra Streisand, Judy Garland i Janet Gaynor i sense artificis de cap mena davant de l’espectador.

De moment, el seu paper de la jove aspirant a músic Ally, ja li ha proporcionat ex aequo amb Glenn Close, el Premi de la Crítica Cinematogràfica. L’estrella consagrada de la música que l’acompanyarà en el seu camí cap a l’èxit és interpretada per l’actor Bradley Cooper.

 

melissa mccarthyLa darrera candidata a la preuada estatueta és la nord-americana Melissa McCarthy. Opta a l’Òscar a Millor Actriu pel seu paper a ¿Podrás perdonarme algún día?, film biogràfic sobre la història real de l’escriptora Lee Israel.

Leonore Carol “Lee” Israel va ser una escriptora caiguda en desgràcia a partir del moment que deixen de vendre’s els seus llibre. Llavors, pren la decisió de falsificar cartes de personalitats il·lustres amb l’objectiu de vendre-les i aconseguir diners. I així ho fa fins que comença a aixecar sospites i decideix fer un gir en la seva activitat delictiva: ara robarà cartes reals dels arxius de la biblioteca, que seran substituïdes per falsificacions.

Melissa McCarthy és coneguda per la seva participació a comèdies com ara Por la cara, Espías i Cazafantasmas.

El proper dia 24 de febrer una d’aquestes cinc actrius aconseguirà l’Òscar a Millor Actriu.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

2001: Una odisea del espacio. 50 Aniversari

2001.-Una-Odisea-del-Espacio.-El-Libro-del-50-AniversarioEns pot sorprendre que un dels títols indiscutibles de la història del cinema, en general, i de la ciència ficció, en particular, no fos rebut entre aplaudiments en la seva estrena l’any 1968. La realitat, aquell abril de 1968 als Estats Units, va ser que bona part del públic no va entendre aquell film de gairebé 2 hores i mitja de metratge, amb més de 80 minuts sense cap tipus de diàleg i que barrejava imatges prehistòriques amb efectes especials revolucionaris per l’època. La història, però, va situar 2001: Una odisea del espacio en el lloc que es mereixia, com a obra mestra del cinema de tots els temps i com a punt d’inflexió indiscutible de la ciència ficció moderna. Enguany, quan es commemora el 50è aniversari de la seva estrena, cinc experts en la matèria han publicat un llibre homenatge a la pel·lícula d’Stanley Kubrick, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

La pel·lícula es va començar a gestar a mitjan dècada dels seixanta, de la mà del mateix Kubrick i d’Arthur C. Clarke, a partir del relat El centinela, d’aquest darrer. En paraules d’Arthur C. Clarke, “Stanley volia crear un mite i crec que ho va aconseguir“.

Fins a aquell moment, la ciència ficció cinematogràfica s’assortia de productes de sèrie B, amb poc pressupost i amb l’únic objectiu de fer passar l’estona als espectadors. 2001: Una odisea del espacio va fer un gir radical, oferint un producte de qualitat amb efectes visuals desconeguts per l’època i molt abans dels efectes digitals als quals ara estem tan acostumats. 2001.-Una-Odisea-del-Espacio.-El-Libro-del-50-Aniversario_2A banda de ser la primera vegada que els espectadors van poder sentir que viatjaven de veritat a l’espai, Kubrick els va fer esfereir davant dels perills de la intel·ligència artificial: qui no recorda el superordinador HAL 9000, encarregat del correcte funcionament de la nau Discovery, i el seu esgarrifós canvi de comportament. I a tot això, afegim-hi la multitud d’interpretacions filosòfiques, religioses i sobre l’evolució del home que la pel·lícula acumula des de fa cinquanta anys.

També cal que destaquem, com no pot ser de cap altra manera, la utilització que Kubrick va fer la banda sonora de la pel·lícula. Peces clàssiques com ara Así habló Zaratustra o El Danubio Azul, de Richard Strauss, van adquirir un nou significat combinades amb les imatges del film.

Per totes aquestes raons i moltes d’altres, 2001: Una odisea del espacio va marcar un abans i un després de la història del cinema.

Si us ve de gust redescobrir un film de culte com és 2001: Una odisea del espacio, no dubteu a agafar en préstec el llibre novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva. I si encara no l’heu vista, també tenim el DVD a la vostra disposició.

 

Llibres

2001: Una odisea del espacio. 50 Aniversario.

DVD

2001: una odisea del espacio

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Tierra de Dios

Tierra_de_DiosTierra de Dios és l’òpera prima del director Francis Lee, un debutant en l’àmbit de la direcció, tot i que té un bagatge de 15 anys com a actor a Londres. Fins arribar a Tierra de Dios, Lee només havia dirigit 3 curtmetratges i ni tan sols havia estudiat cinema ni escriptura de guió. No obstant això, el seu debut en la direcció ha estat una aposta arriscada que ha arrassat en bona part dels festivals europeus en què ha estat projectada. Al llarg del 2017, la pel·lícula va ser guardonada com a Millor Pel·lícula en el Festival d’Edimburg i nominada com a Millor Film Britànic als BAFTA. Frances Lee va ser guardonat com a Millor Director en el Festival de Sundance.

Francis Lee va tenir clar, des de bon començament, que per una banda, volia actors desconeguts per protagonitzar la cinta i, per una altra banda, que Yorkshire, la seva terra natal, seria l’escenari de la història. Amb aquestes dues premises, els actors Josh O’Connor i Alec Secareanu van ser els escollits per donar vida als personatges protagonistes, evitant així possibles idees preconcebudes per part dels espectadors.

Brokeback montain, la conegudíssima pel·lícula que Ang Lee va dirigir el 2005, és la comparació més fàcil amb Tierra de Dios. Però les similituds entre totes dues cintes, ambdues amb personatges homosexuals que viuen en entorns rurals, no ens han d’impedir de veure-hi les diferències i apreciar la indiscutible qualitat cinematogràfica de Tierra de Dios.

Tràiler de la pel·lícula:

Johnny Saxby és un jove granger de Yorkshire que s’evadeix dels seus problemes a través de l’alcohol i el sexe. Ha crescut amb grans carències afectives, educat per ser un home rude i, amb els anys, ha desenvolupat una veritable incapacitat per establir una relació afectiva. De sobte, arriba a la granja un treballador rumà per dur a terme tasques temporals i l’aparició d’aquest personatge trastocarà de dalt a baix la vida d’en Johnny.

Tierra de Dios és un drama rural, sobre el desig d’estimar i ésser estimat, que narra l’inici d’una relació i els reptes amb què es trobaran els protagonistes. A diferència d’altres pel·lícules catalogades com a LGTBI, en aquesta cinta l’homofòbia no és un element important de la trama ja que l’entorn del protagonista n’és coneixedor i ho accepta. El racisme o els prejudicis seran alguns dels fils conductors de la història.

Ja podeu reservar Tierra de Dios a la Joan Oliva!

DVD

  • Tierra de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Marie Curie. Marie Noëlle

    Marie Curie, la primera dona que va rebre el Premi Nobel per dos camps diferents de la ciència: el de física l’any 1903 i el de química, el 1911.
     
    Algunes de les frases cèlebres d’aquesta científica i que ens fan reflexionar:

  • La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica en bones accions.
  • No s’ha de témer res a la vida, només cal comprendre.
  • La vida no es mereix que hom es preocupi tant.
  • La vida no és fàcil per a ningú de nosaltres. Però… S’ha de ser perseverant i, sobretot, tenir confiança en un mateix. Hom s’ha de sentir dotat per a realitzar alguna cosa i que aquella cosa s’ha d’assolir, costi el que costi.
  • A la ciència hem d’interessar-nos per les coses, no per les persones.
  • El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil.
  •  
    marie noelleLa biblioteca us ofereix la pel·lícula ‘Marie Curie’ la directora de la qual Marie Noëlle va dirigir per rendir-li un homenatge, cosa que va aconseguir.
     
    La biografia que ens presenta Marie Noëlle té algun fet no tan conegut i que és fruit del guió, però són presents l’heroïcitat d’aquesta dona, polonesa a França, intel·ligent i pionera, en un context cultural i mental no gaire propici i que es va haver d’enfrontar als acadèmics de l’època, només homes.
     
     
    La història comença a l’etapa anterior a la mort per accident de Pierre Curie. Per tant, veiem una dona que vol seguir fins al final amb els treballs que ella i el seu marit van iniciar. També es veu la seva vida sentimental ja vídua. Hi ha amistat, cooperació, complicitat i un amor… I, finalment, el reconeixement.
     
    A veure què us sembla?
     
     

     
     
    DVD
     
    La pel·lícula a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià SSIFF

    Com cada any, i ja en són 66, la tardor comença cinematogràficament parlant amb el Festival de Cinema de Sant Sebastià SSIFF. Va néixer un mes de setembre de 1953 i, des de llavors i de manera ininterrompuda, és un festival de referència internacional pel qual han passat tots els grans noms de setè art. Enguany, el SSIFF tindrà lloc entre el 21 i el 29 de setembre.

    retol festivalSón moltes les pel·lícules en competició i, també nombroses, són les cintes que participen en seccions no competitives. El Premi per antonomàsia en el Festival de Sant Sebastià és la Conxa d’Or i a aquest premi opten tots aquells llargmetratges inèdits de producció mundial inscrits en la Secció Oficial. Enguany, en la Secció Oficial, hi podem trobar els darrers treballs de Rodrigo Sorogoyen (El reino), d’Icíar Bollaín (Yuli), de Louis Garrel (L’homme fidèle) o de Felix Van Groeningen (Beautiful Boy), entre molts d’altres films.

    També competeixen totes aquelles pel·lícules d’altres seccions del festival, com són New Directors, Zabaltegi o Zinemira. Fora de competició, hi ha per exemple les seccions Culinary Zinema o Made in Spain.

    En l’edició passada, la guanyadora de la Conxa d’Or va ser The Disaster artist, del nord-americà James Franco i el Premi Especial del Jurat va ser per a Handia, d’Aitor Arregi i Jon Garaño.

    I si són importants internacionalment els premis de les seccions en competició, els premis honorífics, especialment els Donostia, no ho són menys. Des de 1986, els grans noms de l’escena internacional han vist reconeguda la seva trajectòria amb els premis Donostia. En aquesta edició, rebran aquest reconeixement el director japonès Hirokazu Kore-eda, l’actor, productor i director nord-americà Danny De Vito i l’actriu britànica Judi Dench.

    El SSIFF renova a partir d’aquesta edició la seva identitat gràfica i al cartell oficial hi destaca l’actriu francesa Isabelle Huppert, premi Donostia 2003.

    A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar algunes de les pel·lícules guardonades amb la Conxa d’Or, amb la Conxa de Plata i d’altres reconeixements del festival.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

    retol_hogar de miss peregrineEls fidels a la filmografia de Tim Burton tenen aquesta setmana com a novetat a la Joan Oliva la, fins ara, darrera pel·lícula del director: El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares. L’autor de títols ja clàssics del cinema fantàstic, com ara, Eduardo Manostijeras (1990), Mars Attacks (1996), Charlie y la fábrica de chocolate (2005) i Alicia en el país de las maravillas (2010) ha adaptat la novel·la homònima de l’escriptor Ransom Riggs.

    Ransom Riggs (1980) és un jove escriptor, guionista i director nord-americà que va estudiar Literatura Anglesa a Kenyon College i Cinema a la Universitat del Sud de Califòrnia. Com a escriptor, està especialitzat en literatura infantil i juvenil. El seu primer llibre va ser The Sherlock Holmes Handbook i, posteriorment, va publicar el que fins ara li ha donat fama mundial: El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, que durant mesos va ocupar els primers llocs en la llista dels més venuts a The New York Times.

    Ransom Riggs va inspirar-se en unes fotografies antigues per escriure El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares, llibre que sembla escrit pensant en la posterior adaptació cinematogràfica, per la semblança del món creat per Riggs i el de la filmografia habitual de Burton. Fins ara, el llibre disposa de dos volums posteriors: La ciudad desolada i La biblioteca de almas.

    SÈRIE MISS PEREGRINE:

    hogar de miss peregrine ciudad desolada biblioteca de almas

    El protagonista de El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares és el jove Jacob que, després d’anys de sentir les històries del seu avi, quan aquest mor decideix anar a buscar la famosa llar en què viuen un grapat de nois i noies fantàstics.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Llibres

  • El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
  • La ciudad desolada
  • La biblioteca de almas
  • DVD

  • El Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Your name

    your nameMakoto Shinkai (1973) és un reconegut director, dibuixant i animador japonès considerat per molts un fidel successor d’Hayao Miyazaki, autor de clàssics del cinema d’animació japonès com ara El viaje de Chihiro, Mi vecino Totoro o La princesa Mononoke.

    TakiAquesta setmana a la Joan Oliva us hi oferim com a novetat la pel·lícula d’animació Your name amb què Shinkai ha aconseguit desbancar El viaje de Chihiro com a pel·lícula més taquillera de la història al Japó. I no només el públic ha respost positivament a aquest film, també la crítica s’hi ha rendit. Your name ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi a Millor Film d’Animació en el Festival de Cinema de Sitges 2016 i per l’Associació de la Crítica de Los Àngeles.

    Els protagonistes de Your name són en Taki i la Mitsuha. En Taki és un noi adolescent que viu a Tòquio i que treballa a temps parcial en un restaurant italià. La Mitsuha és una noia de la mateixa edat que viu amb l’àvia i la germana en una zona rural del Japó. MitsuhaTots dos comparteixen el fet de no tenir la vida que desitjarien. Mentre que en Taki somia a viure al camp i deixar enrere la frenètica vida de la gran ciutat, la Mitsuha fantaseja amb una vida a la ciutat, ben lluny del seu poble. I així transcorre la seva existència fins que un dia el Taki somia que és una noia que viu al camp i, a la vegada, la Mitsuha somia que és un noi que viu a Tòquio. I a partir d’aquí, els somnis (i molt més que els somnis) d’ambós protagonistes començaran a interrelacionar-se, donant lloc a situacions còmiques, però sobretot, a experiències més profundes i espirituals. Fins que un dia els somnis cessen i els nois decideixen trobar-se a la vida real.

    El film està basat en el llibre homònim del mateix Shinkai, publicat només un mes abans que la pel·lícula. No és la primera vegada que l’autor adapta per al cinema un dels seus llibres. Ja ho va fer anteriorment amb El jardín de las palabras i 5 centímetros por segundo.

    Us deixem amb el tràiler del film:

    DVD

  • El lugar que nos prometimos
  • Your name
  • El jardín de las palabras
  • Viaje a Agartha
  • Llibres

  • Your name
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El otro lado de la esperanza

    otro lado de la esperanzaJa fa molt de temps que el cinema del director Aki Kaurismäki és un reflex de la seva mirada desencantada cap al món que ens envolta, això sí, sense perdre el seu particular sentit de l’humor. Aquest estil particular, que ja destil·laven films com ara Un hombre sin pasado, Luces del atardecer o El Havre, ha fet del cinema d’aquest director finlandès un gènere en si mateix.

    Kaurismäki és, per a molts, un dels millors directors europeus actuals i, fidel al seu peculiar estil i segell inconfusible, després d’alguna altra trilogia, tanca amb El otro lado de la esperanza una “trilogia de dos”, que va iniciar el 2011 amb El Havre. La raó de ser de la curiosa trilogia binària és exposar les vergonyes europees, posant a la vista de tothom el drama dels refugiats i de la immigració il·legal.

    El otro lado de la esperanza té l’escenari a Helsinki, com sol ser habitual en els films d’aquest director, i dos són els seus protagonistes principals: Primer, en Khaled, un jove que fugint de la guerra a Síria, sense present i sense futur, arriba a Finlàndia amagat en un vaixell de càrrega. I, segon, en Wikström, un home entrat en la cinquantena que decideix fer un gir a la seva vida quan es divordia i obre un restaurant. La situació legal de Khaled empitjora en el moment que les autoritats finlandeses li deneguen la seva sol·licitud d’asil, decisió que el converteix en il·legal i no fa més que dificultar qualsevol possibilitat d’obrir-s’hi camí. Quan en Wikström coneix en Khaled a la porta del seu restaurant, prendrà la decisió d’oferir-li feina.

    1488304006-600x424_b5b78619-esperanza-1

    El otro lado de la esperanza és un drama social amb to agredolç, en què l’autor s’allunya de qualsevol ideologia política i s’apropa, com sol ser habitual en el seu cinema, més cap a l’empatia i la solidaritat.

    El film va ser guardonat amb l’Ós de Plata de la Berlinale al Millor Director i amb el Gran Premi Fripresci 2017 (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica).

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • El otro lado de la esperanza
  • El Havre
  • Nubes pasajeras
  • Ja podeu reservar El otro lado de la esperanza a la biblioteca Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Goodbye Berlín

    goodbye berlinLa novel·la Goodbye Berlín, de l’escriptor alemany Wolfgang Herrndorf, es va convertir en tot un bestseller al seu país als pocs mesos de la seva publicació l’any 2010. Com a colofó a aquest éxit de públic, el llibre va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya l’any 2011. Malauradament, la prematura mort de Herrndorf amb només 48 anys el passat 2013, no ha permès que l’autor fos testimoni de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, que ha arribat de la mà del director alemany, d’origen turc, Fatih Akin. El film Goodbye Berlín continua amb l’èxit del llibre original i va ser reconegut amb el Premi Públic Jove 2017 de l’Acadèmia de Cinema Europeu i aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    La pel·lícula Goodbye Berlín és una mena de road movie adolescent, que transita entre la comèdia i el drama, protagonitzada per dos nois de 14 anys, que si algun tret tenen en comú és que cap dels dos ha trobat encara el seu lloc en el món. En Maik (interpretat per Tristan Göbel) i en Tschik (interpretat per Anard Batbileg) són companys d’institut. En Maik, de família rica, té per endavant un estiu en solitari. La seva mare està ingressada en una clínica de desintoxicació pel seu alcoholisme i el seu pare, de presumpte viatge de negocis amb la companyia de la seva jove secretària. Per la seva banda, en Tschik (que, per cert, és el títol original tant de la novel·la com de la pel·lícula) és un immigrant rus que no sembla encaixar enlloc, ni tampoc dona senyals que aquest fet li faci res. Al bell mig de la canícula estival, en Tschik es presenta a casa d’en Maik amb un cotxe robat, un Lada de color blau, i tots dos iniciaran el viatge de la seva vida per paissatges alemanys.

    Tràiler de la pel·lícula:

    El director del film, Fatih Akin, ha dirigit d’altres pel·lícules que també podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG: Contra la pared, Cruzando el puente, El padre, Soul kitchen i Goodbye Berlín.

    1493395388_946713_1493395538_noticia_fotograma

    Per a tots aquells, que aprofitant l’estrena en dvd de la pel·lícula, vulgueu llegir la novel·la en què s’ha basat, també podeu agafar-la en préstec a la XBMVNG. Fent clic aquí, hi podreu llegir les primeres pàgines del llibre.

    Llibres

  • Goodbye Berlín
  • DVD

  • Goodbye Berlín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »