Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Ara comença tot, Lluís Homar

I és ara quan tot just començo a entendre quin sentit té tot plegat i que intueixo cap on vull anar. És per això que potser és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és realment ara quan comença tot“.

portada_ara-comenca-totAra comença tot va néixer gràcies a la insistència de Jordi Portals, periodista de formació que treballa com a guionista de televisió des de fa dues dècades. Un WhatsApp dirigit a Lluís Homar (després en vindrien uns quants més) amb una frase extreta de Leonci i Lena, una de les primeres obres que Homar va interpretar al Teatre LLiure, va encendre l’espurna de tot plegat.

Terra_baixaAmb una gran dosi d’entusiasme en reserva” era la frase que va saber captar l’atenció de Lluís Homar, que de fet no tenia en perspectiva fer cap llibre autobiogràfic. L’entesa entre Homar i Portals va ser total i van acordar trobades setmanals en què xerrarien de les angoixes, les alegries, de les pors, dels fracassos i dels èxits de l’actor, amb quaranta anys de carrera professional a l’esquena. Fruit d’aquestes converses va veure la llum aquest any Ara comença tot, coincidint gairebé amb l’estrena del Ricard III que l’actor va interpretar a la Sala Gran del TNC. La tasca, reconeix Homar, no ha estat fàcil. Però hi va acceptar amb la condició que el llibre resultant fos útil tant per a ell mateix com per a aquelles persones que el llegissin.

la plaça del diamantVa triar, segurament no a l’atzar, el Teatre dels LLuïsos d’Horta per escriure el pròleg del llibre. Coincidint amb el 150 aniversari del teatre, va anar-hi a interpretar Terra Baixa, l’adaptació en què ell sol fa quatre papers (en Manelic, el Sebastià, la Marta i la Nuri) i que va estrenar la temporada passada dirigit per Pau Miró. En aquell mateix teatre “va iniciar una vida consagrada a l’ofici d’actor” interpretant també en Manelic amb només 17 anys. I l’any 90, dirigit per Fabià Puigserver i al Mercat de les Flors, interpretava de nou el personatge central de Terra Baixa. I és que l’obra d’Àngel Guimerà i, especialment el personatge del Manelic, han estat un fet determinant en la seva carrera.

Lluís-Homar-Goya-EvaLluis Homar (Barcelona, 1957) va formar part de l’equip fundador del Teatre Lliure l’any 1976. Allà hi va interpretar més de 30 espectacles i en va ser director artístic durant 6 anys. L’any 2006 va guanyar el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació en l’obra L’home de teatre.

A banda de la seva llarga trajectòria teatral, també té una important carrera cinematogràfica amb més de cinquanta pel·lícules. El seu debut en el cinema va ser l’any 1981 amb La Plaça del Diamant, l’obra de Mercè Rodoreda, al costat de Sílvia Munt. L’any 2012 va guanyar el premi Goya i el premi Gaudí pel seu paper a la pel·lícula Eva.

Llibres

  • Ara comença tot
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Stephen Frears

    sfrearsAquesta setmana arriba a Venècia la seva nova pel·lícula Victoria & Abdul, que li ha permès reunir-se novament a Juddi Dench, interpretant en aquesta ocasió el paper de Reina Victoria, amb un guió basat en el llibre de periodista Shrabani Basu amb el títol The True Story of the Queen’s Closest Confidant. Stephen Frears ha estat guardonat amb el premi Jaeger-LeCoultre Glory to the Filmmaker 2017 per la seva llarga i prolifera carrera a la Biennale di Venezia que es s’està celebrant aquesta setmana.

    Es tracta d’un dels directors més versàtils que existeixen en la gran industria del cinema, amb una gran varietat d’estils, temes i gèneres, construint-se una sòlida reputació en la dècada anys setanta amb la direcció d’episodis de sèries i pel·lícules per a la televisió. El seu debut cinematogràfic es va produir al 1984 amb La venganza, que va revelar el talent de Tim Roth al món. La següent pel·lícula va ser The provocative My Beautiful Laundrette (1985), protagonitzada per Daniel Day Lewis, que va ser un èxit internacional, rebent una nominació als Oscar al Millor Guió Original; era la primera vegada que optava a l’estatueta, destacant el seu talent per a les adaptacions literàries.

    victoria-and-abdul-posterUn temps després realitzava l’obra cinematogràfica que li va donar una projecció mediàtica global, si es pot dir així en aquella època, Amistades peligrosas (1988), amb un repartiment de luxe encapçalat per John Malkovich, Glenn Close i Michelle Pfeiffer, que li va permetre guanyaria tres premis Oscar, incloent el Millor Guió Adaptat, així com molts altres premis internacionals. La seva següent pel·lícula, Los timadores (1990), li permetria optar a la seva primera nominació als Oscar al Millor Director.

    A l’any 1998 va guanyar l’Ós de Plata al Millor Director al Festival de Cannes per Tierra de cowboys, mentre que dos anys després va dirigir Alta Fidelidad, i va competir per primera vegada a Venècia amb la pel·lícula Liam, per la qual l’actriu Megan Burns va guanyar el Premi Marcello Mastroianni. Posteriorment, va tornar a Venècia amb Dirty Pretty Things i una altra vegada el 2006, quan va rebre la seva segona nominació als Oscar al Millor Director per The Queen, la famosa pel·lícula sobre la Reina Elisabeth II, per la qual Helen Mirren , amb una brillant interpretació, va guanyar la Copa Volpi i la Oscar a la millor actriu. La darrera pel·lícula del premiat i homenatjat director va ser Philomena (2013), que va ser nominada a quatre premis de l’Acadèmia.

    DVD

    Stephen Frears a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Kiki, el amor se hace

    kikiPaco León és un cineasta diferent, es va poder albirar en el seu paper d’actor en la sèrie Aida durant moltes temporades, però el seu pas a la pantalla gran va ser decididament ambiciós. Les seves pel·lícules no han deixat indiferent a ningú, i aquesta tampoc és una excepció però cal reconèixer-li a seu director l’habilitat per teixir una mena de còmic humanista amb resultats més que dignes. Paco León camina de puntetes per la trama evitant el fàcil com és caure en la vulgarització i en l’ordinari. La millor prova d’això és que les escenes de sexe en la pel·lícula no són tantes com el títol anuncia i que la trama se sustenta en diàlegs treballats i en uns actors que no necessiten ni clixés, ni pesats apunts musicals de comèdia romàntica. Les actrius estel·lars com Alexandra Jiménez o Belen Cuesta no requereixen més subratllats que els de la pròpia veritat de les seves interpretacions.
     
    El seu argument explica cinc divertides històries d’amor i curioses fílies sexuals coincideixen en un estiu madrileny especialment calent. Els termes dacrifilia, elefilia, somnofilia i harpaxofilia són algunes paraules que descriuen algunes de les particulars formes d’obtenir plaer que descobreixen els protagonistes, però per gaudir-hauran de decidir com integrar-les en les seves vides. Els seus sentiments, les seves pors i sobretot la seva sexualitat es transformen trencant tabús, endinsant-se en una etapa nova, emocionant i lliure on no es renega ni del plaer ni de l’amor.

    Es que en definitiva, Kiki, el amor se hace, més que de llibertat sexual és una oda a la diferència realitzat amb molta llibertat, i alhora, sense perdre gens del caràcter comercial lògic d’una producció que vol arribar a tots els indrets de la industria. Una cosa que és digne d’admirar, sobretot, quan es tracta un tema tan arriscat com el de les fílies sexuals rares i extravagants i que, encara que sense ser molt explícita, no es talla un pèl a l’hora d’utilitzar cert vocabulari o de mostrar escenaris extrems.

    El fenomen Carmina

    DVD

    Carmina o revienta
    Carmina y amén
    Kiki, el amor se hace

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Espiant des del cel

    espiasLa coronel Katherine Powell és una oficial de la intel·ligència militar britànica, lidera una operació secreta per capturar a una cèl·lula terrorista entre la qual es troba una ciutadana britànica a Kenya. Quan es dóna compte que els terroristes estan en una missió suïcida, ella ha de canviar els seus plans. El pilot americà de drons Steve Watts rep l’ordre de destruir el refugi on es troben els terroristes, però una nena de nou anys ingressa a la zona de risc. L’argument succeeix en el transcurs de només unes hores, durant les quals oficials i soldats dels exèrcits britànic i nord-americà treballen junts en una ofensiva amb un dron a Nairobi. En el moment després que es doni l’ordre de llançar un míssil sobre el refugi en què uns terroristes es preparen per dur a terme un atac suïcida, una nena apareix per la zona de l’imminent impacte i comença a vendre pa. I aquí sorgeix el dilema moral de la pel·lícula: ¿és la mort d’un civil acceptable si amb ella probablement es salven desenes d’altres vides?
     
    The 78th Annual Academy Awards - Press RoomL’actriu Helen Mirren és la coronel de les forces armades britàniques Katherine Powell, qui farà tot el possible per aconseguir complir la missió després de la que porta anys, des d’un búnquer a Anglaterra; en un despatx, es trobaran presents durant la missió l’actor Iain Glen, representant el ministre d’afers estrangers britànic James Willet; Alan Rickman, com el tinent general britànic Frank Benson, intermediari entre la coronel i el despatx polític; com a darrera baula de la cadena es troba a Aaron Paul, personatge televisiu a la famosa sèrie Breaking Bad, com a pilot de dron armat amb míssils Hellfire però l’ús es realitza des d’una base de Las Vegas als Estats Units; i finalment Barkhad Abdi, home clau sobre el terreny, o espia infiltrat a la zona.

    En el transcurs del desenvolupament de la missió la presa de decisions anirà passant per diferents nivells burocràtics, per diferents responsables polítics, militars i judicials de major o menor rang a on la responsabilitat en les accions podria ser fatídica. Es tracta de la sisena pel·lícula del director sud-africà Gavin Hood, que es va donar a conèixer internacionalment en fer-se amb l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera per Tsotsi i que té en la seva filmografia altres títols com X- Men Origins, Lobezno o El juego d’Ender, mostra palpable de la maduresa gradual d’aquest cineasta.

  • Drones de guerra y paz
  • Cinema

    Espias desde el cielo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La perfecció no està feta pels homes

    perfectmanL’objectiu principal de Mathieu Vasseur, un noi de 26 anys, és convertir-se en un famós escriptor, però la seva primera novel·la ha estat rebutjada per les editorials. Així que no li queda una altra que treballar com a empleat en una companyia de mudances per pagar els seus comptes. Un dia, troba per circumstàncies del destí, un antic i interessant diari, escrit per un ancià, ja mort, durant la seva experiència a la guerra d’Algèria, de manera que el personatge interpretat per Pierre Niney cedeix a la temptació de usurpar-lo i enviar-ho com a seu als editors, sense aturar-se a pensar en les conseqüències de la seva arrabassada i arriscada decisió.

    El director Yann Gozlan, conegut per la seva pel·lícula Cautivos, remet inequívocament a la pel·lícula El ladron de palabras de Brian Klugman, en què el personatge interpretat per Bradley Cooper és un desesperat escriptor a la recerca de que alguna de les seves creacions pugui ser publicada, i de la mateixa forma és temptat per la fortuna en trobar en una botiga d’antiguitats, dins d’una maleta, l’escrit d’un home, en aquest cas interpretat per Jeremy Irons, explicant la història de la seva vida, i decideix publicar-lo com propi, deslligant de la mateixa manera una sèrie de fatídiques seqüeles.

    yangozlan

    Un altre ficció que pot tenir certes semblances és El talento de Mr.Ripley, basada en la novel·la de Patricia Highsmith a on Tom Ripley es veu embolicat en una estafa quan un magnat li proposa viatjar a Itàlia per persuadir al seu fill, Dickie, a tornar als Estats Units i dirigir el negoci familiar.
    Es aleshores quan Ripley comença a veure una oportunitat per construir des dels fonaments una nova vida però quan arriba al seu destí i coneix a Dickie Greenleaf i a la seva núvia Marge Sherwood, comença a mantenir una relació d’amistat amb tots dos gràcies a les seves mentides i estratagemes.

    El hombre perfecto, novetat aquesta setmana a la biblioteca, realitza un intel·ligent exercici de suspens al més pur estil del thriller d’èpoques anteriors, apropant-se a fites que fins ara no es podien pensar a tornar a assolir, on poc a poc una situació que començarà amb una petita mentida s’anirà convertint en un enorme embolic de conseqüències, on la bogeria dels esdeveniments que es ens plantegen anirà sempre fent-se més difícil de solucionar. Tal és així, que es veurà el desenvolupament d’un personatge consumit per la seva pròpia mentida, fins a tan punt que s’ha vist obligat a construir un personatge al voltant de la seva novel·la per superar uns esdeveniments inesperats.

    Llibres

    El hombre perfecto

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les hores, de Stephen Daldry

    hoursHan passat quinze anys des de que es va portar al cinema una pinzellada de la memòria de l’escriptora Virgina Wolf.

    Les hores de Stephen Daldry, és l’adaptació de la novel·la homònima de Michael Cunningham que va guanyar el Premi Pulitzer de ficció al 1999. The hours es desenvolupa a través de l’obra de Virginia Woolf, La senyora Dalloway. A Virginia Woolf se li presenta a l’espectador afectada pel seu trastorn bipolar en la seva residència de Richmond, a l’any 1923, quan va escriure la seva quarta novel·la, que va ser publicada el 14 de maig de 1925, posant-se de manifest, i de forma oberta, temes tan delicats en aquella època, com la bogeria, l’homosexualitat, la parella i, per descomptat, el suïcidi. L’escriptora prepara una festa, i durant unes hores es submergeix en una revisió nostàlgica del seu passat, de les il·lusions perdudes, del que va poder ser i no va ser. La novel·la constitueix una meditació sobre el pas del temps i la complexitat de les relacions humanes, a on la seva autora s’aferra a la literatura com una taula salvadora davant l’amenaça de bogeria i suïcidi.

    Un altre personatge és Laura Brown, la seva història es desenvolupa a la ciutat de Los Angeles durant l’any 1951, mentre es troba afectada d’un problema de depressió, encara que a diferència de Virginia Woolf que estava sotmesa a tractament i vigilància, ella no és conscient del seu seriós problema. La tercera història es desenvolupa a Nova York, en un futur a l’any 2001, és la vida de Clarissa Vaughn que es troba dedicada a la malaltia de SIDA que pateix el poeta Richard, interpretat per Ed Harris, i que ve a ser la representació del personatge principal de la novel·la de Virginia Woolf, la senyora Dalloway però al segle XXI.

    kidmanwolfEl lesbianisme de Virgínia està abordat en l’argument a través de les tres protagonistes: Clarissa és una lesbiana socialment assumida mentre les altres dues tenen una sexualitat almenys confusa. Julianne Moore compon una meravellosa víctima del sistema paternalista transmetent l’opressió i l’ofec de la vida domèstica, amb la seva pèrdua, frustració i impotència. Per la seva banda, Maryl Streep desplega amb una meravellosa però subtil varietat de registres tota la inseguretat de la dona emancipada contemporània. Finalment, el paper més agraït és el de Virgínia Woolf, interpretat per Nicole Kidman amb la temàtica del seu suïcidi, les seves cartes, la seva gran casa de Richmond de nom l’Hogarth Press.

    Llibres

    Virginia Wolf

    DVD

    Las horas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dues versions d’una mateixa història

    arasiUn cineasta arriba a una ciutat desconeguda on l’han convidat a presentar una de les seves pel·lícules, disposa d’unes quantes hores mortes i aprofita per visitar algun monument històric. En un vell temple, es fixa en una pintora Kim Min-ji que descansa mentre beu un suc, entaula una conversa intranscendent amb ella i la convida a prendre un cafè. Ahora sí, antes no explica dues versions d’una mateixa història que després van revelant un torrent de crucials matisos, on un somriure a faltar o una copa de més poden trastocar el destí dels personatges. El seu director Hong Sang-soo manté incòlume el seu estil, forjat en el rigor del pla llarg i fix, en la lentitud i la immediatesa, tot i comptar amb una dilatada trajectòria com a director i guionista de cinema només ha estrenat dues pel·lícules a Espanya. Mentre que el principal reclam comercial de la primera En otro país era Isabelle Huppert, en aquesta darrera no li ha calgut tirar cap reclam en els actors per tenir unes crítiques excel·lents.

    La particularitat de Ahora sí, antes no és que és dual. En la primera trobada el personatge del director es comporta com un estúpid amb la noia i la cosa acaba molt malament. No obstant això en el segon acte de la cinta, tornem a veure els títols de crèdit, és com si la pel·lícula comencés una altra vegada amb els mateixos personatges, el mateix inici, i sembla ser que la mateixa història …però de seguida ens adonem que no es així. En aquesta segona part es veuen canvis molt lleus però de vital importància, mentre que el personatge femení es manté en la mateixa posició durant les dues seqüències de la pel·lícula, limitant-se a reaccionar davant les paraules d’Ham, s’observa una variació subtil en el seu comportament. Mentre transcorre la trama i va arribant a la seu desenllaç, aquest segon relat, tan increïblement semblant al primer, acabarà tenint un final completament diferent al primer i que donarà sentit a la globalitat de l’obra cinematogràfica.

    null

    Right now, wrong then es construeix principalment a partir del diàleg, i avança gràcies allò imperceptible que transmeten les paraules. Però les aquestes poden convertir-se en soroll que altera la interacció humana, que condiciona la percepció, on la seva presència i absència ha estat crucial per aconseguir els objectius pretesos; són un mitjà d’expressió, però en elles no es troben la totalitat del que expressa el missatge que es vol transmetre. Per això el llenguatge humà s’ha d’acompanyar del llenguatge no verbal. I per això a vegades les paraules molesten.

    DVD

    Ahora sí, antes no

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’home de les mil identitats

    cinepaesa

    Alberto Rodríguez aborda un nou projecte a través del cas Paesa, el gran eixam de la política espanyola de mitjans dels anys noranta en El hombre de las mil caras. El director de La isla mínima abandona les maresmes andaluses per tancar-se en els enigmes dels serveis secrets i el ministeri a través d’un home que va enganyar a un país i al món sencer, quan va ajudar a Luís Roldán a escapar amb 1.500 milions de pessetes, per a després demanar tres-cents milions de pessetes a un ministre d’Interior com Juan Alberto Belloch que volia salvar la cartera a qualsevol preu.

    paesacoL’actor Eduard Fernández interpreta al fred i calculador Francisco Paesa, el mestre de cerimònies, que sempre va diversos passos per davant de la resta; en contrast, Carlos Santos, en el paper de Luís Roldán, fa una excel·lent interpretació del personatge tant per la forma de caminar, de moure, de tirar les espatlles cap avall o com la gent a la que realment li agradaria desaparèixer. Tots dos, director i actor, construeixen un Roldán que arriba a ser entranyable per l’espectador, amb els seus complexos de classe i d’inferioritat, però excessivament confiat en les seves possibilitats, pensant en que la raó i el tracte rebut li dona dret a fer-ho. Per ajudar a aconseguir portar a bon port aquest entramat apareixerà Jesús Camoes, Rodríguez opta per una ficció conduïda sobre l’assaig periodístic de Manuel Cerdán a través de la veu de l’actor José Coronado, el sequaç guardaespatlles de Paesa, un personatge inspirat en el pilot Jesús Guimerà, qui suposadament va col·laborar amb l’espia Paesa durant més de trenta anys i va participar en el lliurament de Roldán a les autoritats espanyoles.

    milcarasLa direcció d’Alberto Rodríguez, després de Grupo 7 i La isla mínima mostra un treball de creació excel·lent. No només s’evidencia un treball visual molt mesurat sinó també una narrativa molt ben calculada. En aquesta pel·lícula s’expliquen moltes coses però l’espectador no es perd detalls, ni tan sols el que no sàpiga res del cas real en què es basa la trama. La fotografia també destaca considerablement, sobretot en les escenes d’interior, mostrant la realitat política a Espanya, que el que no agafa no és perquè no vol sinó perquè no pot. És la crònica d’un desengany i la reformulació de la literatura picaresca a la mesura de la sèrie negra o d’acció que sembla haver substituït la comèdia popular en els interessos del cinema espanyol. El tema sobre el que gira és el desengany polític i humà, els seus personatges ho van perdent tot per culpa d’una irresistible i genètica necessitat de sobreviure, i serveix com a pròleg de la situació des de fa uns anys davant la corrupció que es llegeixen habitualment en les primeres planes.

    Diario de rodaje

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una passió desbordada

    passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

    terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

    Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

    Terence Davis i Emily Dickinson

    DVD

    Historia de una pasión

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Stephen Frears

    sfrearsAquesta setmana arriba a Venècia la seva nova pel·lícula Victoria & Abdul, que li ha permès reunir-se novament a Juddi Dench, interpretant en aquesta ocasió el paper de Reina Victoria, amb un guió basat en el llibre de periodista Shrabani Basu amb el títol The True Story of the Queen’s Closest Confidant. Stephen Frears ha estat guardonat amb el premi Jaeger-LeCoultre Glory to the Filmmaker 2017 per la seva llarga i prolifera carrera a la Biennale di Venezia que es s’està celebrant aquesta setmana.

    Es tracta d’un dels directors més versàtils que existeixen en la gran industria del cinema, amb una gran varietat d’estils, temes i gèneres, construint-se una sòlida reputació en la dècada anys setanta amb la direcció d’episodis de sèries i pel·lícules per a la televisió. El seu debut cinematogràfic es va produir al 1984 amb La venganza, que va revelar el talent de Tim Roth al món. La següent pel·lícula va ser The provocative My Beautiful Laundrette (1985), protagonitzada per Daniel Day Lewis, que va ser un èxit internacional, rebent una nominació als Oscar al Millor Guió Original; era la primera vegada que optava a l’estatueta, destacant el seu talent per a les adaptacions literàries.

    victoria-and-abdul-posterUn temps després realitzava l’obra cinematogràfica que li va donar una projecció mediàtica global, si es pot dir així en aquella època, Amistades peligrosas (1988), amb un repartiment de luxe encapçalat per John Malkovich, Glenn Close i Michelle Pfeiffer, que li va permetre guanyaria tres premis Oscar, incloent el Millor Guió Adaptat, així com molts altres premis internacionals. La seva següent pel·lícula, Los timadores (1990), li permetria optar a la seva primera nominació als Oscar al Millor Director.

    A l’any 1998 va guanyar l’Ós de Plata al Millor Director al Festival de Cannes per Tierra de cowboys, mentre que dos anys després va dirigir Alta Fidelidad, i va competir per primera vegada a Venècia amb la pel·lícula Liam, per la qual l’actriu Megan Burns va guanyar el Premi Marcello Mastroianni. Posteriorment, va tornar a Venècia amb Dirty Pretty Things i una altra vegada el 2006, quan va rebre la seva segona nominació als Oscar al Millor Director per The Queen, la famosa pel·lícula sobre la Reina Elisabeth II, per la qual Helen Mirren , amb una brillant interpretació, va guanyar la Copa Volpi i la Oscar a la millor actriu. La darrera pel·lícula del premiat i homenatjat director va ser Philomena (2013), que va ser nominada a quatre premis de l’Acadèmia.

    DVD

    Stephen Frears a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »