Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CÒMIC

Vinomics. Relats gràfics amb gust de bon vi

Vinòmics_portadaLa novetat de còmic d’aquesta setmana neix de les dues grans passions de Raúl Deamo, coordinador d’aquest projecte i cinquanta per cent de Deamo Bros (juntament amb el seu germà). I aquestes dues passions són el món del vi i el còmic, que plegades han donat com a fruit Vinomics, un treball coral que va néixer en primer lloc en l’àmbit digital i que, enguany, gràcies a la participació de Norma Còmics, ha vist la llum també en format paper. Vinomics. Relats gràfics amb gust de bon vi ja està disponible a la biblioteca Joan Oliva.

Amb una introducció de la mà del president del Consell Regulador de la Denomicació d’Origen Catalunya, entitat que de bon començament va apostar i va col·laborar activament en aquest projecte, Vinomics ens presenta 14 històries ben diferents en què “el vi n’és el protagonista absolut, l’excusa argumental o el teló de fons de la història“. I els responsables d’aquestes 14 històries són 17 artistes de renom en el món del còmic i la novel·la gràfica: Alberts Monteys, Deamo Bros, Manel Fontdevila, Oriol Malet, Sagar, Maribel Carod, David Morancho, Miguel Gallardo, Jaime Martín, Bea Tormo, Raule, Roger Ibáñez, Àlex Roca, Andrés Palomino, Ana Belén Rivero, Martín Tognola i Jorge Carrión.

Captura

Raúl Deamo no dubta a recomanar un altre còmic que uneix aquet gènere amb el vi: Los ignorantes, del francès Étienne Davodeau. La seva descoberta, reconeix, va ser el detonant per a la creació de Vinomics.

Còmics

  • Vinomics
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El final de todos los agostos, Alfonso Casas

    portada_el-final-de-todos-los-agostos_alfonso-casas_201705311359

    De todos los caminos que no recorrí…el tuyo es por el que más me pregunto

    Ara fa uns anys, Alfonso Casas (Saragossa, 1981) va acompanyar una de les seves il·lustracions amb aquesta frase, que ha estat la llavor del seu darrer treball: El final de todos los agostos.

    I és que, qui més o qui menys, alguna vegada s’ha parat a pensar què hauria estat de la seva vida si hagués pres una altra decisió en algun moment concret. Qui no s’enrecorda d’aquell amic d’infantesa amb qui passava els estius a la platja? Qui no s’ha preguntat algun cop què se n’haurà fet d’ell? Precisament això és el que li passa a en Dani, el protagonista de El final de todos los agostos. Quan falten pocs dies per casar-se, emprèn un viatge físic (tot i que principalment emocional) al poble costaner on passava els estius, amb el pretext d’una exposició de fotografies. Des de ben petit, en Dani duia una càmera de fotos a les mans i, amb els anys, això no ha pas canviat. Ara, vol tornar a fotografiar els mateixos paisatges que va immortalitzar de petit i, per aquest motiu, torna al lloc on passava les vacances, que no havia tornat a visitar des de finals de l’estiu del 97. Però més que els llocs, en Dani busca aquell amic de cabell pèl-roig amb qui compartia estiu rere estiu.

    il·lustració

    El final de todos los agostos és un retorn a la infantesa i a l’adolescència en què el seu autor canvia totalment l’estil d’obres anteriors, com per exemple, Sentimental, amb els seus característics colors negre i vermell. En aquesta nova proposta, Casas contraposa els grisos, que fa servir per il·lustrar les escenes actuals, amb els colors que inunden les escenes d’infantesa i joventut. A més a més, el llibre inclou algunes il·lustracions en paper vegetal per comparar l’ara i l’ahir d’alguns personatges i d’algunes situacions.

    Sin+t-tulo2

    Si us ve de gust aquesta mirada nostàlgica, no dexeu de reservar El final de todos los agostos a la biblioteca Joan Oliva!

    Còmics

  • El final de todos los agostos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Novetats de còmic: Vells descobridors i Miniblogger

    vells descobridorsUn parell de còmics, tots dos guardonats en les edicions 2015 i 2016 amb la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic, són novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

    El més recentment guardonat és Vells descobridors, amb guió de Marc Tinent i il·lustracions de Lourdes Navarro. Vells descobridors està protagonitzat per quatre personatges reals en les acaballes de la seva vida: Cristòfol Colom, Alonso de Ojeda, Ponce de León i Américo Vespuccio.

    Partint d’un mite com el de la Font de l’Eterna Joventut, Vells descobridors és un còmic d’aventures, amb perills, caníbals, màgia, selves i molt més, però en clau d’humor. I és que Marc Tinent ha perfilat quatre personalitats ben diferents per crear situacions divertides: un Cristòfol Colom rondinaire que, vint anys després del descobriment d’Amèrica, creu que la vida ja no li pot oferir res de bo; un Ponce de León entusiasta; un Américo Vespuccio altiu i enèmic acèrrim de Colom i un Alonso de Ojeda, amic del descobridor del nou continent i que tem haver perdut la seva virilitat per sempre més. Vells descobridors és una història en clau d’humor en què quatre velles glòries es proposaran dur a terme la darrera i més gran aventura de la seva vida.

    vells descobridors il·lustradors

    L’any 2015, el còmic Miniblogger. MinibloggerConsells pràctics per sobreviure en la blogosfera aconseguia també la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic. De la mà de Georgina Gerónimo arriba el personatge de la Miniblogger, un personatge fictici que parodia els bloggers de moda, bellesa i estil que tan proliferen actualment.

    La Miniblogger és una noia jove i superficial que enveja la vida de les bloggers més famoses i que, un bon dia, decideix fer el seu propi bloc de moda, d’entrada per aconseguir omplir el seu fons d’armari. La Georgina Gerónimo ens presenta, en clau d’humor, un grapat de gags sobre aquest món virtual amb un seguit de personatges estereotipats, com ara el de la patidora parella de la Miniblogger que haurà de suportar una vida enfocada de cara a la galeria (o més ben dit, una vida de cara als followers).

    Amb dibuixos senzills i amb una lectura fàcil i fresca, l’autora posa sobre la taula la sobreexposició d’aquesta suposada vida perfecta dels influencers.

    miniblogger il·lustració miniblogger-i-love-blogs

    Còmics

  • Miniblogger
  • Vells descobridors
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Sostiene Pereira

    sostienepereira_portadaQuan Antonio Tabucchi va publicar l’any 1994 la que seria, sens dubte, la seva novel·la més important, l’obra va ser rebuda molt positivament per la crítica. Tabucchi, nascut a Pisa (Itàlia) va ser professor de llengua i literatura portugueses i, durant dècades, va viure bona part de l’any a Lisboa. Va ser a la capital portuguesa on va situar la història del seu conegut llibre Sostiene Pereira, novel·la que va escriure per denunciar l’auge del populisme, com el de Berlusconi a la Itàlia dels anys 90. Actualment, l’expansió del populisme al llarg del món occidental fa que la vigència de l’obra es mantingui pràcticament intacta i, ara, l’il·lustrador francès Pierre-Henry Gomont adapta Sostiene Pereira com a novel·la gràfica.

    Lisboa, 1938. En una Europa d’allò més convulsa, amb una Guerra Civil a Espanya i amb els règims dictatorials de Mussolini a Itàlia i de Salazar a Portugal, Pereira rep l’encàrrec de dirigir la secció cultural d’un diari lisboeta. il·lustració Sostiene PereiraPereira viu totalment aliè a tot allò que està passant a Europa, enyorant la seva difunta esposa i refugiant-se de manera exclusiva en la literatura. Així transcorre la seva rutinària vida fins que coneix Monteiro Rossi, un jove activista que lluita contra la dictadura de Salazar i que farà trontollar la vida de Pereira.

    Pierre-Henry Gomont va preferir no veure qualsevol de les anteriors adaptacions de la novel·la de Tabucchi abans de fer-ne la seva i reconeix que ha estat bastant fidel a l’obra original, tot i que s’hi ha concedit alguna llicència. Per recollir idees i ambientacions, va passar dues setmanes tot sol a Lisboa, recorrent la ciutat i, a més a més, va llegir cinc o sis vegades la novel·la abans de fer la seva pròpia adaptació, pràcticament de memòria. No va ser fins publicada la novel·la gràfica, que Gomont es va reunir amb la vídua de Tabucchi.

    De la novel·la de Tabucchi, no podem deixar d’esmentar la versió cinematogràfica que l’any 1996 va interpretar magistralment Marcello Mastroianni. A continuació, hi podeu veure el tràiler en italià de la pel·lícula:

    A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar la novel·la d’Antonio Tabucchi, el còmic de Pierre-Henry Gomont i l’adaptació cinematogràfica:

    Còmics

  • Sostiene Pereira
  • Llibres

  • Sostiene Pereira
  • DVD

  • Sostiene Pereira
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Els quaderns de l’Esther

    estherLa protagonista d’aquesta història és una nena que es diu Esther, té 10 anys, ulls grans i un serrell bonic. A punt de començar 4t de Primària a la seva escola de París, es pregunta cada dia per milers de qüestions que li preocupen una nena de la seva edat: l’amistat, l’embaràs de la seva mare, els atacs terroristes, els jerseis de coll alt, les malalties. Aquest còmic, novetat a la biblioteca, és el primer lliurament de la nova sèrie de novel·les gràfiques de Riad Sattouf, autor de El arabe del futuro.

    Los cuadernos de Esther. Historia de mis 10 años enfoca un retret al món adult com és no conèixer als nostres nens. Aquesta teoria es basa principalment en l’existència de diferent teories al voltant del comportament dels més petits, a on la família els col·loca etiquetes, els jutja, gairebé sempre els malinterpreta, els pressiona i fins i tot els intoxica, però malauradament, la qüestió principal es que mai s’escolta de veritat el que han de dir, en una etapa molt important, a on cada infància és única i es construeix sota els condicionants socials i culturals d’un moment capdal de la seva vida. El seu autor, Riad Sattouf, utilitza la innocència del personatge per parlar de tot allò que no s’aconsegueix canviar, fent recordar al lector la complexitat d’aquests anys en què tot és tan nou i en perspectiva alhora tan vell.

    esther2El seu argument principal neix de les converses amb la filla de deu anys d’uns amics, mantenint intacte el desig de l’autor de posar l’essència de l’arguemnt en la visió dels nostres petits sobre el món adult; però afegint-hi una intenció d’apropar al lector a la visió pre-adolescent del món a través d’una petita parisenca que adora al seu pare, detesta al seu germà i té un fosc objecte de desig amb forma d’iPhone. El seu dia a dia i les seves petites històries serviran per dissenyar una radiografia fidel, divertida i desoladora de la infantesa en els països desenvolupats, on el consumisme, el patriarcat i els mitjans de comunicació tenen un paper amb massa pes en l’equació.

    Primeres pàgines esther

    Còmic

  • L’àrab del futur: una joventut a l’Orient Mitjà
  • Los cuadernos de Esther
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un barri difícil

    palosdeciegoLes dificultats no són més que un símptoma quotidià de l’existència a La Esquina del Gato, un dels barris més complicats de San Juan de Aznalfarache, escenari d’un còmic de caràcter dramàtic però revestit de thriller, carregat d’elements autobiogràfics i amb un ingredient fonamental que serveix de motor narratiu com és la violència, sempre present, fins i tot quan no es pot veure, com una constant implícita i latent que es deixa notar al llarg de tota la història. El seu protagonista principal és Jesús que després d’un temps i un bon grapat de males decisions, torna al seu barri buscant retrobar-se amb Irene, una antiga núvia de joventut que no ha pogut oblidar, mentre pensa en sortejar les travetes que la marginalitat i les picabaralles ràncies li oferiran en el seu retorn.

    El dibuix afilat i vibrant de Israel Gómez retrata una barriada decadent i que fa pudor a podridura moral i estancament social, una autèntica ciutat del pecat on cada individu intenta sobreviure on pot amb el seu present i el seu passat. El seu autor ha perfeccionat una manera de fer que li permet ser intens sense caure en la grandiloqüència, la seva forma de construir personatges deixa aquesta sensació d’intranquil·litat que li recorre el cos a qualsevol quan transita per carrers dubtosos a hores intempestives, on cada cantonada pot ser un problema i quan cada minut pot oferir-te un ensurt inesperat. En el ventall de vides trencades que és Palos de ciego hi ha una mena de costumisme gens complaent que ràpidament es torna en un cert tipus de denúncia social, la qual exposa però no jutja. Hi ha també secrets, rivalitats, comptes per ajustar i veritats que potser no ho siguin tant. El veritable atractiu d’aquesta història gràfica és que aconsegueix acoblar tot això amb una excel·lent capacitat de planificació i desenvolupament i amb un gran talent per traçar persones creïbles a partir d’arquetips de personatges.

    viny

    El Irra decideix retratar al seu barri en la seva primera novel·la gràfica perquè en el món som més pobres que rics i sent que té l’obligació de donar a conèixer la realitat dels barris d’extraradi, sense caure en moralismes, ni en maniqueismes de bons i dolents. Com ell mateix manifesta el problema del meu barri no és la gent que viu en ell, sinó l’oblit que pateix de les institucions. Es defineix com dibuixant de còmics autodidacta, va estudiar dibuix publicitari a l’Escola d’Art de Sevilla i durant dos anys consecutius va ser premiat pel programa Desencaja, l’esdeveniment andalús de còmic de l’Institut Andalús de la Joventut (IAJ) per a la història curta De la piedra viene el hombre i El trastero leal. També va produir a l’any 2014 amb el seu germà la sèrie de ciància ficció F$P.

    Còmic

    Palos de ciego

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Rainer Maria Rilke

    rilkeEl poeta i novel·lista austríac Rainer Maria Rilke va néixer a Praga a l’any 1875. La seva infància va transcórrer en un mitjà familiar ple de conflictes. En 1896, després d’abandonar l’escola militar per problemes de salut, va prendre cursos de literatura, història de l’art i filosofia a les universitats de Munic i Berlín. Dedicat de ple a la literatura, va viatjar per diversos països d’Europa, però quan va fixar la residència a París el 1902, ja era reconegut com el més important escriptor en llengua alemanya a partir de les seves obres escrites en la primera dècada de segle XX: Nous poemes , Rèquiem i la novel·la Els quaderns de Malte Laurids Brigge.

    A través del còmic Yo, Rilke, la seva autora Laura Pérez Vernetti, explica la peripècia bibliogràfica del personatge, sintetitzada de forma brillant, sense que falti cap de les circumstàncies veritablement importants que van concórrer en la existència del poeta txec, introduint de forma magistral en la trama de la historieta, alguns dels poemes de Rainer Maria Rilke.

    perez_vernetti_blogEs tracta de la biografia dibuixada d’aquest gran poeta que va reflectir en la seva vida i va mostrar en la seva obra la crisi del subjecte per situar-se i expressar el món, produïda a fi del segle XIX. Està considerat, fruit d’una època de canvi en els llenguatges de l’art, un element cabdal de desvetllament d’aquesta crisi cultural, utilitzant una narració molt senzilla però amb un bell dibuix que mostren part dels seus viatges, les seves depressions, les seves relacions amb algunes de les dones que el van estimar, i fins i tot el van protegir o finançar. També s’endinsa en la seva amistat amb Rodin, Lou Andreas Salomé i molts més intel·lectuals del seu temps.

    Còmic

  • Yo, Rilke
  • Pessoa & CIA
  • Sarà Servito: un fresco de una sociedad orgullosamente entregada a su declive
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mai, tindré vint anys

    20anysAquesta història gràfica basada en els avis del dibuixant Jaime Martín s’inicia amb un dinar familiar al camp, que permet a l’autor reflexionar sobre les reaccions dels seus avis davant coses aparentment innòcues com els jocs de guerra dels seus néts. Però al mes de març de l’any 1936, més concretament a la ciutat de Melilla, poques setmanes després que el Front popular guanyés les eleccions de febrer de 1936. Pocs dies després de conèixer aquesta notícia es va produir el primer intent de cop d’estat per intentar que no arribessin al poder, mentre el país era un autèntic polvorí en una situació insostenible que no va trigar a esclatar la dramàtica contesa. La Guerra Civil i les seves conseqüències ocupen bona part del protagonisme de la història, però el seu autor aconsegueix que per sobre de tot sobresurtin les persones a través de la jove Isabel, àvia de l’autor, qui a la tendra edat de dinou anys i el dia abans de fer vint anys, aquí es troba el motiu del títol d’aquest còmic Jamás, tendré 20 años, va veure com denunciada per un dels seus veïns, suposadament ja que no és una cosa que es digui però si es deixa entreveure, Isabel veu com les autoritats van a casa seva per com a molts altres ho van patir, sense previ avís i sense motius aparents però amb una incertesa evident.

    ICULT COMIC JAMAS TENDRE 20 ANOS DE JAIME MARTINIsabel vivia amb els seus pares, en un entorn tremendament humil. Treballava en el servei domèstic d’un coronel lleial a la república, encara que la seva passió era la costura. No hi havia après a llegir, però això no li impedia tenir inquietuds intel·lectuals i freqüentar els debats del petit cercle que conformaven els seus amics, els anarquistes de Melilla. En els mateixos dies Jaime, l’avi del dibuixant Jaime Martín, s’havia allistat com a voluntari a la columna Karl Marx, que havia sortit de Barcelona per lluitar al front d’Aragó contra els feixistes.

    Poc després d’arribar al front, va rebre una carta que li informava del precari estat de salut de la seva mare. Va tornar ràpidament a casa i allí va trobar a Isabel, la neboda de la seva veïna, a la qual no coneixia, cuidant de la seva mare. La por, el valor i l’esperança conformen els records del seu avi, qui va aconseguir escapar diverses vegades de la mort.

    A través de les vinyetes del còmic destaca la forma en què l’autor ha recreat l’experiència bèl·lica del protagonista a través de les seves fictícies cartes a Isabel, que li serveixen de fil conductor per anar narrant els esdeveniments mitjançant els quadres de text inclosos en les vinyetes. Quan va acabar la guerra, encara desolat, va poder tornar a casa. L’esperaven Isabel i la repressió que anava a implantar el règim de Franco.

    ‘Jamás tendré 20 años’, mejor obra en el Salón del Cómic

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un segle d’Anime!

    anime-AnimeL’anime és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa. Han passat més de cent anys des que es va realitzar el primer producte animat al Japó i en l’actualitat és un dels formats principals en terres nipones amb centenars de títols anuals. Anime! Anime!. 100 años de animación japonesa recopila tota la informació sobre la història de la indústria de l’animi, des dels estudis més coneguts als directors més rellevants a través d’un segle de robots, fantasia i aventures. En un ampli repàs sobre els diferents estudis d’animació com P.A Works, Toei Aniamtion o Tms entertainment, passant per autors més destacats d’aquest segle como Yasuhiro Yoshiura, Kouhei Tanaka o Masao Maruyama entre d’altres.

    En tot projecte d’animació la figura principal és la del director general per a organitzar i escriure els primers guions de la història gràfica. Entre les seves tasques principals es troba supervisar el treball dels dissenyadors, concretant els diferents elements segons l’enfocament inicial del projecte.

    El paper del director d’animació anirà dirigit a mantenir la coherència dels dibuixos amb el seu moviment a partir dels diferents fotogrames claus com són l’inicial i final de cada escena. Quan es completen els fotogrames clau d’un tall, cal completar-ho dibuixant els fotogrames de intercalat per aconseguir que el moviment sigui fluid; un cop finalitzat el procés de muntatge dels fotogrames per configurar els diferents plànols i escenes, l’episodi passa a postproducció per editar el so, la música, l’enregistrament de veus i el revelat final del metratge. En el moment de la finalització de la gravació dels efectes de so, la sincronització dels diàlegs i la neteja de possibles sorolls, es durà a terme l’edició final del vídeo per enviar el producte final a les cadenes de televisió que han adquirit la llicència del muntatge audiovisual.

    L’anime és un fenomen cultural i d’entreteniment que avui dia gaudeix de gran popularitat a nivell internacional, es un art que està vinculat al manga com a historietes japoneses, el cosplay amb l’ús de disfresses o altres disciplines i tendències. Els personatges amb ulls molt grans, llavis fins i cabell estrany, així com l’expressivitat dels rostres dels personatges. constitueixen un dels trets més sortints d’aquest tipus de dibuix respecte a l’animació occidental.

    Llibres

  • Como dibujar Manga
  • Guia de técnicas de Anime
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Història d’un ostatge

    Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó, saps per què ets allà i en quina data sortiràs. Quan ets ostatge, ni tan sols tens aquestes referències. No tens res. Christophe André.

    escaparChristophe André, membre d’una ONG mèdica a la regió del Caucas, és segrestat en Txetxenia durant la seva primera missió humanitària, des de aleshores passa els dies tancat en una habitació buida, tirat sobre un llardós matalàs i encadenat a un radiador. Ni tan sols arriba a tenir síndrome d’Estocolm, ja que amb prou feines té tracte amb els seus segrestadors, als qui només veu un parell de vegades al dia i que en no parlar el seu idioma impedeix establir qualsevol tipus de relació. El dibuixant francès Guy Delisle autor de Pynogyang, Shenzhen, Crónicas birmanas i Crónicas de Jerúsalen, decideix en aquesta història gràfica fer una narració en primera persona, a força de monòlegs interiors, per transmetre’ns les sensacions, dubtes, temors, paranoies i somnis del sofert protagonista. Després nombroses trobades amb la víctima en la vida real, Guy Delisle decideix explicar la punyent experiència del captiveri que va viure Christophe i de quina forma va passar tots aquells cent onze dies en mans dels seus segrestadors.

    guy-delisle

    Tot i la cruesa de la trama, els dibuixos de Delisle no estan carregats d’odi ni de reflexions polítiques; es centra en el que li passa al captiu, no posa l’ull a criticar o fer entendre les motivacions dels seus segrestadors. De fet, fins a cert punt, en algun moment, la seva pobresa i el món criminal en la que es veuen forçats a viure podria arribar a explicar semblants comportaments. Es mostra també la cara interna dels segrestadors, però els reflecteix complexos, humans, sense banalitzar-los evidentment, però tampoc els demonitza com es podria imaginar. La pèrdua de vida que suposa viure-la en el mateix forat, privat de llibertat es reflecteix en un dibuix cada vegada més concret, sense escenes melodramàtiques, tan sols un evident però exasperant pas del temps. I amb ell, l’angoixa autèntica, la de la incertesa, que fa efecte en qualsevol cervell, que aniquila la voluntat de qualsevol esperança.

    La cárcel de las viñetas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »