Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CÒMIC

Història d’un ostatge

Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó, saps per què ets allà i en quina data sortiràs. Quan ets ostatge, ni tan sols tens aquestes referències. No tens res. Christophe André.

escaparChristophe André, membre d’una ONG mèdica a la regió del Caucas, és segrestat en Txetxenia durant la seva primera missió humanitària, des de aleshores passa els dies tancat en una habitació buida, tirat sobre un llardós matalàs i encadenat a un radiador. Ni tan sols arriba a tenir síndrome d’Estocolm, ja que amb prou feines té tracte amb els seus segrestadors, als qui només veu un parell de vegades al dia i que en no parlar el seu idioma impedeix establir qualsevol tipus de relació. El dibuixant francès Guy Delisle autor de Pynogyang, Shenzhen, Crónicas birmanas i Crónicas de Jerúsalen, decideix en aquesta història gràfica fer una narració en primera persona, a força de monòlegs interiors, per transmetre’ns les sensacions, dubtes, temors, paranoies i somnis del sofert protagonista. Després nombroses trobades amb la víctima en la vida real, Guy Delisle decideix explicar la punyent experiència del captiveri que va viure Christophe i de quina forma va passar tots aquells cent onze dies en mans dels seus segrestadors.

guy-delisle

Tot i la cruesa de la trama, els dibuixos de Delisle no estan carregats d’odi ni de reflexions polítiques; es centra en el que li passa al captiu, no posa l’ull a criticar o fer entendre les motivacions dels seus segrestadors. De fet, fins a cert punt, en algun moment, la seva pobresa i el món criminal en la que es veuen forçats a viure podria arribar a explicar semblants comportaments. Es mostra també la cara interna dels segrestadors, però els reflecteix complexos, humans, sense banalitzar-los evidentment, però tampoc els demonitza com es podria imaginar. La pèrdua de vida que suposa viure-la en el mateix forat, privat de llibertat es reflecteix en un dibuix cada vegada més concret, sense escenes melodramàtiques, tan sols un evident però exasperant pas del temps. I amb ell, l’angoixa autèntica, la de la incertesa, que fa efecte en qualsevol cervell, que aniquila la voluntat de qualsevol esperança.

La cárcel de las viñetas

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Lamia

Lamia és una figura de la mitologia grecoromana. Antecedent de la vampiressa moderna, era una de tantes amants humanes de Zeus de la qual Hera estava gelosa. Va acabar matant als seus fills i convertint-la en un monstre meitat dona i meitat serp. Les mares gregues la usaven com a home del sac per espantar als nens. Les làmies són també personatges que apareix en el folklore de diverses cultures com ibera, basca, búlgara…. Però jo em quedo amb aquesta grecoromana. Rayco Pulido Rodríguez.

lamiaA la Barcelona de 1943 l’assassí més sanguinari que ha vist la ciutat camina solt. Maurici Herr Doktor, detectiu privat poc convencional, aparcarà la seva agenda per donar caça al criminal. Per ara els seus clients hauran d’esperar, entre ells, la Laia. Ella te trenta-dos anys i, tot i ser orfe, ara té tot el que sempre ha desitjat, però la seva vida no deixa de ser una mentida. Lamia parla d’una societat al complet de l’Espanya de postguerra instal·lada en les falses aparences, en les enveges soterrades, en els egoismes clamorosos i en els afanys inconfessables.

La Laia treballa com a redactora en el programa de ràdio preferit per les senyores de l’època, El Consultori d’Elena Bosch, un espai dirigit per membres de l’Església, que busca fomentar els bons costums a través d’adoctrinar les dones en el respecte a seus marits i el sofriment en el matrimoni.
 
Lamia està protagonitzada per una jove guionista de Ràdio Barcelona que busca al seu marit desaparegut mentre amaga el que sembla ser un grapat de secrets més ben foscos. És aquesta una història a la qual li agrada jugar amb les falses aparences, a través de l’engany permanent i marcada per uns personatges tèrbols i una protagonista tan enigmàtica com aparentment desequilibrada.

rycopulidoEn el transcurs de les seves vinyetes, a través del dibuix en blanc i negre, es descriu una època sinistra on la dona té un paper gairebé instrumental, un alè de reivindicació feminista recorre tot el còmic, que la condemna a l’ostracisme si gosa desafiar mínimament els seus deures familiars. Un ambient habitat per degenerats, veïnes xafarderes, guardians de la moral diversos, membres eclesiàstics podrits pel seu propi poder, indigents estranys, mitjans de comunicació controlats per l’Església i fins a un detectiu dubtós que no dubta a recórrer a la hipnosi per aconseguir els seus propis objectius.

El canari Rayco Pulido és un artista sòlid i original, lloat per la crítica i nominat a premis per Nela, candidata a Millor Obra Nacional al Saló del Còmic de Barcelona 2013 i també per Lamia en els premis del Salón del Cómic de Barcelona a la categoría de Millor obra nacional de 2016.

  • Como se hizo Lamia
  • 50 cómics esenciales de 2016
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Coraline

    coralineduoEl trasllat de domicili de la jove Coraline és el principi d’aquest còmic basat en l’obra literària de Neil Gaiman que explica la història d’una jove que obre una porta secreta en la seva nova casa i descobreix una segona versió de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblant a la seva vida de veritat, encara que molt millor. Però quan la seva increïble i meravellosa aventura comença a prendre un caire perillós i la seva altra mare intenta mantenir-la al seu costat per sempre, Coraline haurà de recórrer a la seva determinació i coratge, a l’ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do de la parla per salvar els seus autèntics pares, a uns nens fantasmes i tornar a la seva veritable casa.

    coralineEls esdeveniments es precipiten i un dia, la nena descobreix una porta totalment tapiada que separa el seu apartament amb una altra part de l’enorme casa. Coraline sent una estranya connexió amb aquesta porta, el que li resulta sorprenent i alhora aterridor, ja que no hi ha cap manera de travessar-la i res que pugui interessar a l’altre costat. La cosa canvia un matí que la nena es queda sola i avorrida a casa i decideix tornar a obrir la porta. En fer-ho s’adona que els maons han desaparegut i que una foscor immensa amenaça amb engolir-la. Decidida, guanya la curiositat i acaba per creuar la porta i la foscor que la persegueix fins arribar a l’altre costat, on descobreix un lloc idèntic al que ha deixat enrere, com una rèplica modificada.

    Còmics

    Coraline

    Llibres

    Coraline

    DVD

    Coraline

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una història de pits

    tetasLa historia de mis tetas és una novel·la gràfica autobiogràfica on l’autora ens explica diferents moments de la seva vida, posant focus important en els seus pits. A Jennifer Hayden la van diagnosticar amb càncer de mama als quaranta i pocs anys, i aquí va ser on va pensar que potser podria explicar la seva vida centrant-se en el paper que els seus pits han exercit en ella. Els seus pits van ser els petits protagonistes d’una adolescència acomplexada, el centre de les seves primeres relacions amoroses i van tenir un paper enorme durant la maternitat. Fins que de cop van començar a pretén representar sentiments, de l’esperança i la por, l’orgull i la vergonya d’una supervivent que narra les seves peripècies amb enginy, sarcasme i un sentit de l’humor hilarant.

    És complicat parlar d’una malaltia d’aquestes característiques sense posar-se tristos o dramàtics, però no obstant això, aquí tenim un bon intent, on la història aconsegueix robar-li protagonisme a la malaltia; una narració autobiogràfica sobre ella i els seus pits, no sobre la pròpia malaltia en primer lloc. El càncer forma part d’un tot, res més, i per tant el tracta amb ironia i molt lloable sentit de l’humor, sense deixar-se acovardir. Jennifer Hayden és una supervivent del càncer, i ha volgut compartir amb aquestes vinyetes la seva visió del que ha suposat el tractament per a ella, i com la va transformar en una dona més forta i amb més sentit d’allò que és més important a la vida.

    jhaydenPerò aprofundint en la seva lectura aquesta auto-memòria gràfica no és cent per cent real, sinó que Hayden ha canviat alguns noms amb l’objectiu de protegir a algunes de les persones del seu entorn que apareixen a les vinyetes, fins i tot malgrat tenir dos germans, ha preferit dir que només té un per proporcionar una major simplicitat dramàtica” a l’obra, tot i que els noms de les seves mascotes si són reals, per apropar-se més a la seva veritat emocional.

    Una veritat que va dibuixar directament a ploma, sense llapis i sense guió, perquè volia sorprendre’s cada dia amb el que anava descobrint de si mateixa. Amb un estil que tendeix cap a la línia curta del underground americà, i una seriació contínua de quatre vinyetes per pàgina, Hayden es va enfrontar amb aquest treball a la seva primera obra de llarga extensió després de dedicar-se durant molts anys a il·lustrar llibres per a nens.

    Entrevista a Jennifer Hayden

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’art infinit d’Hergé

    herge

    Les aventures de Tintin constitueixen una obra d’art i, en conseqüència, el seu autor Herge ja és considerat un gran artista. L’art és sobretot una producció de signes literaris, entre d’altres expressions, que trasbalsa la visió d’una determinada època. La principal característica d’una obra d’art és la de proporcionar present perpetu a partir d’un producte final. El fenomen de Tintin és relativament recent, però revesteix la seva importància a les vertiginoses cotitzacions obtingudes pels dibuixos originals de Herge. També ha obres paral·leles de l’obra a càrrec de sociòlegs, filòsofs, assagistes i altres teòrics apassionats del personatge de Tintín.

    herge_y_el_arteA Hergé y el arte es realitza una recorregut pels orígens familiars de Hergé i els motius que el van conduir a crear al mític personatge que va captivar als lectors de finals de segle XX i ha creat legions de seguidors en aquest nou segle. Pierre Sterckx ha realitzat una excepcional recerca d’informació a partir dels arxius del Musée Hergé a Louvain-laNeuve per poder repassar l’estil d’Hergé des dels seus incipients dibuixos fins a la culminació del personatge. A més, repassa ampliamant els artistes que van influir en les creacions d’Hergé com van ser Fontana, Poliakoff, Warhol o Lichtenstein.

    Un dels reclams més curiosos d’aquesta obra tan visual és l’apartat de la pintura, potser un dels aspectes menys coneguts de la biografia de Georges Remi es troba en la revelació seus gustos artístics; l’evolució de la seva col·lecció personal d’art i la seva admiració per Joan Miró, entre molts altres creadors com el mateix Holbein, convertint-se en un apassionat col·leccionista d’obres pictòriques. En aquest llibre, Sterckx aborda també la fase en què un Hergé ja consagrat en el còmic, a principis dels anys seixanta, va decidir iniciar una carrera com a pintor, per al que va contractar com a professor a l’artista abstracte belga Louis Van Lin.

    Las aventuras de Tintin a la biblioteca tintinmilu

    Sterckx, mort a l’any 2015 poc abans de la publicació de l’edició francesa del llibre, s’ha convertit d’aquesta forma en un testament artístic, a través de la dissecció dels dibuixos, els traços, enquadraments i perspectives del dibuixant belga, màxim exponent de Tintin, l’amic que tots els seus lectors voldrien tenir, un periodista que recorre el món vivint fantàstiques aventures, mostrant-se bona persona i valent com pocs, amic dels seus amics, i sempre acompanyat de Milú, el gos més conegut del món, vivint aventures acompanyat dels seus personatges, autèntic mostrari de la personalitat i de la fauna humana d’arreu del món.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Rojo Karma

    rojokharmaÉs l’obra gràfica guanyadora del Premi al millor còmic de gènere negre en l’edició del Festival d’Angouleme de l’any 2015. El seu argument presenta al personatge de Adélaïde, embarassada de vuit mesos, denuncia la desaparició de la seva parella, Matthieu ja que porta un mes sense donar senyals de vida des de que va marxar, davant les dificultats de treball a Europa, a Calcuta per una oferta de treball.

    Totes les pistes que porten a ell han estat esborrades, i després de la misteriosa absència sembla haver oculta informació classificada com secret d’Estat. No obstant això, gràcies a la seva força de voluntat i amb l’ajuda d’un jove i astut conductor de taxi, s’enfrontarà a un oficial de policia i a una poderosa multinacional que faran tot el possible per dificultar la seva recerca. Aquesta història es situa en una Índia afectada per la sequera, plena de malfactors, prostitutes i amb un cos oficial corrupte que inunden els carrers de la capital bengalí.

    Pierre-Henry Gomont utilitza un traç caricaturesc i aprofita el color per submergir al lector en les vinyetes de la història per produir la sensació de recórrer al costat de la protagonista els caòtics carrers de l’Índia.

    gomont_simonEl color del dibuix sobresurt dels contorns i el dibuixant francès fa servir una paleta de colors intensos i vermellosos per donar la sensació de calor i desordre a la història, aconseguint fins a l’últim extrem l’objectiu que es proposa. Per la seva banda, el guió d’Eddy Simon, que sap cuinar el seu relat a foc lent, sense pressa, desenvolupant amb molta precisió als personatges, excepció feta de la protagonista principal Adélaïde, destaca per sobre de la resta el treball que el guionista realitza amb Imran, el servicial indi que la ajudarà a resoldre l’embolic en el que la seva parella s’ha trobat ficada, disseminant amb paciència les poques pistes i reduïdes respostes que es van oferint al misteri que envolta a la desaparició del informàtic francès.

    Còmic

    Rojo Karma

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Atrapat a Belchite

    atrabelchiteAquesta novel·la gràfica és la segona entrega de les aventures del metge Pau Uriel. Es tracta d’un còmic basat en les memòries d’aquest metge, sogre de Sento, que explica com va viure la Guerra Civil espanyola submergint al lector en la bogeria i l’arbitrarietat de les guerres, a través de les seves vinyetes narra les desventures de Pablo, el jove metge protagonista, durant els mesos en què es veu arrossegat a un camp de batalla. Des del començament de la Guerra Civil Espanyola, a Saragossa triomfa el cop d’estat. Tots els joves en edat militar són mobilitzats i molts d’ells són immediatament empresonats per ser d’esquerres, pertànyer a algun sindicat o simplement per denúncies anònimes. Pau té 22 anys, acaba de llicenciar-se en Medicina però a l’agost de 1936 és cridat a files. Als pocs dies és detingut i empresonat durant tres mesos en una presó militar de la qual pocs surten amb vida. Quan és alliberat, s’ha de reincorporar al seu lloc a la caserna de Pontoneros de Saragossa però a la rereguarda no està segur i sol·licita una destinació al front.
     
    metgenovellQuan els republicans van arribar a Belchite a l’any 1937, entre les ruïnes només hi havia un grapat de ferits i dos metges. Un d’ells era Pau Uriel, que no va veure publicades les seves memòries fins cinquanta anys després amb el títol No se fusila en domingo. Aquest estremidor relat ha inspirat al seu gendre, el dibuixant Sento Llobell a emprendre l’elaboració de tres novel·les gràfiques basades en aquestes vivències què ofereix un esgarrifós relat de la Guerra Civil. I és que Uriel va estar a punt de ser afusellat dues vegades, primer pel bàndol franquista per les seves simpaties republicanes, i després pels republicans per haver combatut amb els revoltats. El primer dels àlbums de Sento es va publicar fa tres anys sota el títol d’ Un metge novell, i en el compte com li va sorprendre al protagonista l’esclat de la guerra a la Rioja, poc després de llicenciar-se en la Universitat de Saragossa. El segon àlbum, novetat aquesta setmana a la biblioteca, és Atrapat a Belchite, a on s’explica tot el que el seu sogre va viure a Belchite. La trilogia del Doctor Uriel finalitza amb Vencedor y vencido.

    Ser médico en Belchite en 1937

    Còmic

  • Atrapado en Belchite
  • Un médico novato
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El piano bilingüe

    zabirachedEs tracta d’una història autobiogràfica de Zenia Abirached ambientada en el Beirut de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, plena de gent amable però atípica, en la que es mostra una ciutat a punt d’iniciar una guerra civil, i que s’inspira en els esforços del seu besavi per crear d’un piano bilingüe. Abdalah Kamanja vo fer possible tocar amb un piano occidental tons orientals, desenvolupant-se una ironia sobre la qual es construeix l’obra gràfica com és que el piano oriental mai arriba a construir-se en sèrie perquè no suscita prou interès fins unes dècades més tard. L’aspecte més destacat resideix en el desplegament gràfic de Abirached, i la seva manera de plasmar la música i el llenguatge al dibuix, que constitueixen la nota més original d’aquesta novetat.
     
    porientalZenia Abirached retrata el Líban abans de la guerra i els seus intents per ser un pont entre Occident i Orient, utilitzant la història de la seva família i la metàfora del piano. El país i molts dels seus habitants persegueixen el somni de ser un punt de trobada entre cultures i entre idiomes. La pròpia autora, molts anys després, intenta plasmar el seu sentiment libanès i francès però sense voler renunciar a cap de les seves identitats ni de les seves llengües, malgrat que ella sí va créixer durant la guerra civil i el món li ha posat cada vegada més difícil. L’autora construeix una història amable i fresca, que fuig del drama i aborda directament idees polítiques, tot i que no evita esmentar la guerra o el xoc entre cultures, constituint un autèntic homenatge al multi-culturalisme.

    La senzillesa del llenguatge i els dibuixos només reforça les poques paraules que deambulen pels sumptuosos dissenys de El piano oriental, que lluny de ser programat, ballen al llarg de les pàgines, de vegades de forma discreta, de vegades brillant. Les lletres són com notes disperses a les vinyetes i no es necessita més que escoltar les il·lustracions que estan parlant per acompanyar al lector entre les reflexions sobre la doble nacionalitat, els vincles entre l’est i l’oest, o sobre els estats d’ànim dels expatriats libanesos.

    La música dibujada que une Oriente y Occidente

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un home davant l’abisme

    dienteseternosEl guionista Jorge García és l’autor intel·lectual de Los dientes de la eternidad i amb la col·laboració del dibuixant Gustavo Rico presenta una visó personal dels clàssics remodelant les llegendes nòrdiques, per plasmar el relat de l’odissea que emprèn un ancià a la noruega mitològica de finals del segle IX amb la culpa com la seva única i pesada càrrega.

    El protagonista principal és Gylfi convertit en un guerrer llegendari que va lluitar a favor dels poders locals en la guerra contra el rei Harald, anomenat el Pelut pels seus enemics, els quals no podrien evitar la unificació de Noruega sota la seva monarquia. Es tracta d’un treball que els seus autors han trigat deu anys en completar sota les influències d’un complex relat que transcorre a través d’una successió d’el·lipsis i flashbacks, a on cadascun d’ells conforma un capítol que llegit successivament pot crear al lector la impressió d’estar assistint a una al·lucinació permanent.

    Un vetust Gylfi, un vell víking que busca la immortalitat i es troba amb la fi del món, peregrina per segona vegada a Ásgard, llar de les antigues deïtats, amb l’esperança de disminuir el pes de consciència provocat per una traïció realitzada a un amic. La seva arribada a la destinació i la gesta del seu viatge redemptor es veu eclipsada per un petit, molest i inoportú detall i no gaire encoratjador, hordes de dimonis es dirigeixen a la casa de les divinitats amb la sana intenció de desencadenar el crepuscle dels déus. La fantasia és el fil conductor de la història amb la inestimable col·laboració de personatges místics com Heimdall, observador etern al cim del món; Fenrir com la bèstia encadenada amb fil de seda; l’aparició de diferents deïtats derrotades amb dards de fruits vermells; o Loki, acabat d’alliberar de la captivitat amb set de venjança, entre moltes altres figures llegendàries. Es divideix la història en capítols encapçalats per una descripció classicista i per un omnipresent instrument musical que es va trencant, segons avanci el relat, sota els dits d’un músic nòrdic. Els seus autors van trigar prop de deu anys per aconseguir completar la narració del Ragnarök, que a les seves mans mostren un espectacular ocàs de les seves divinitats.

    deternidad

    El còmic es troba dividit en dos llibres, el primer titulat Hombres ante el abismo i el segon porta el nom de Hijos del dolor i totes dues parts són conduïdes magistralment per l’impressionant guió de Jorge García, que aconseguirà introduir al lector en mig de tota aquesta mitologia nòrdica de forma que acollirà als neòfits en el món dels deus per acompanyar-los entre els fils de les Nornes, i gaudir del viatge de Gylfi, en una aventura que no deixarà indiferent als seguidors de la narració fantàstica.

    Un projecte d’un lustre

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un gourmet solitari

    También en el manga hay sitio para la cocina o viceversa. Una suerte de Proust nipón donde el dulce del bizcocho es sustituido por el salado del arroz almidonado, y el té se convierte en salsa de soja, para rendir tributo a los sentidos y entregarse a la pasión gastronómica desde la línea clara del maestro Taniguchi. Jorge Mola.

    paseosdeungourmetsolitarioDes que es publiqués fa vint-i-dos anys un còmic com El Gourmet solitario ha exercit una influència en la societat més gran del que es podria portar a imaginar el seu autor, Jiro Taniguchi, que no ha deixat de ser aclamat per la crítica des de llavors. A través de les seves vinyetes s’aprèn que el veritable gaudi culinari s’ha d’explorar i no esperar que esdevingui, cal disposar de la suficient audàcia per localitzar un sabor, exprimir-lo i multiplicar-lo.

    La conducta de Goro Inokashira servirà de guia per trobar el camí mitjançant els seus descobriments que li permeten transformar un simple plat de verdures en una trobada única. A través de la mirada curiosa d’aquest viatger, i amb els dibuixos de Masuyaki Kusumi, es traça un autèntic retrat sociològic del Japó i de la seva riquesa gastronòmica que arriba a la seva màxima expressió amb la successió de noves històries a Paseos de un gourmet solitario.
     

     
    gourmetsolitarioEls negocis porten a Goro a menjar en llocs desconeguts, fent servir un mitjà per a conèixer noves possibilitats de la gastronomia nipona en una proposta gràfica que ens obliga a viatjar per les tavernes i restaurants del país del sol naixent sense moure’ns del casa. Cada capítol comença amb una portada on s’especifica el lloc on Goro Inokahira es troba quan la fam estreny així com el principal plat que degustarà. D’aquesta manera, s’ofereix un nou context deixant enrere la història anterior. Les pauses per menjar, encara que siguin sense horari, no són meres pauses després d’hores de estressant treball, sinó una elecció, un plaer. Taniguchi, amb els seus meravellosos dibuixos, i Masayuki, amb les paraules, recorden al lector que cal prendre una veritable pausa, que el menjar és una cosa per gaudir, com fa aquest home, que fins arriba a triar un plat tenint en compte que no hi hagi el mateix ingredient al plat que prendrà després, o que el que tria combini bé amb el seu arròs favorit.

    Primeres pàgines paseosdeungourmetsolitario

    Còmics

  • Un gourmet solitario
  • Paseos de un gourmet solitario
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »