Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: GÈNERE NEGRE

El lagarto negro. Edogawa Rampo

llangardaixEdogawa Ranpo és el pseudònim del patriarca de la novel·la detectivesca i de misteri japonesa, amagant el seu nom real Hirai Taro, per oferir un merescut tribut a l’Edgar Alan Poe. L’autor de El lagarto negro és un escriptor de novel·les i contes de misteri, mostrant-se com un home que va néixer abans del seu temps i ho demostra amb la seva obra: una feina realitzada a força de fantasia, d’exploració dels racons sexuals de l’individu, de girs inesperats propis d’un número de màgia que han espirat nostre temps. És també un escriptor d’ombra allargada, que arriba fins a Yasutaka Tsutsui com a referent d’un dels autors de ciència ficció més famosos de Japó amb una obra que es reconeix per un humor negre de contingut satíric. Hirai Taro segueix aquesta dinàmica però sempre amb el sexe com a forma de transport suburbà de l’ànima.

Primeres pàgines Lagarto negro, El_135X220

Es mostra com un autor gairebé necrofílic, que hauria fet les delícies dels productors de Hollywood pel seu domini dels girs més inesperats i inversemblants que un lector pugui imaginar, i sempre amb una vampiressa cruel i plenament sexuada de fons en forma de pèrfida i sensual Madame Midorikawa, quinta essència de la femme fatale, sobrenomenada Lagarto neegro per l’espectacular tatuatge que llueix en el seu braç, i que s’enfrontarà a Kogoro Akechi, un detectiu enginyós i invencible, que utilitzarà, com la pròpia dama, tots els trucs d’il·lusionisme que un pugui imaginar en la seva pugna per Sanae, una bella hereva i un diamant únic.

logo blog genere negre_AMB LLETRESL’obra es va publicar a l’any 1934 però encara vuit dècades després la seva lectura deixa ben a les clares les raons que van fer d’aquest relat criminal el més famós de la cultura japonesa moderna. El seu argument submergeix al lector a través d’una lladre de joies tan mortal com bella, mostrant un duel de disfresses de diabòlica intel·ligència i, per sobre de tot, una enorme habilitat per descarregar els sorprenents cops d’efecte al voltant del seu argument sense perdre l’essència de Edogawa Rampo en la seva capacitat d’inundar el relat detectivesc de tensió amorosa.

Un sherlock japonés de los años 30

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Los muertos no tienen amigos, Luis Gutiérrez Maluenda

BANNER-560

Luis Gutiérrez Maluenda, l’autor

Luis Gutiérrez Maluenda va néixer a Barcelona el 1945. llgutierrez12Va estudiar enginyeria industrial, màrqueting i després de treballar com gestor de grans comptes en el sector informàtic, va decidir abandonar-ho tot per escriure novel·les de gènere negre.

És conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Millor Primera Novel·la del 2005 atorgat per l’Associació Brigada 21; Música para los muertos, que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere i va ser nomenada Novel·la del Mes per Ràdio Euskadi i la revista Miscel·lània, i 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yo escribo.com.

Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Prótesis.

mapAficionat al jazz i al blues, Luis Gutiérrez Maluenda va publicar l’assaig Jazz y blues en la novel·la negra americana i va donar una sèrie de conferències sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.

Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones entorn al seu tema preferit: novel·la negra, jazz i blues.

Actualment resideix al barri de Sant Andreu, afirma que la seva gran passió segueix sent la lectura i s’inspira per escriure passejant pel casc antic de la capital catalana.

 

Los muertos no tienen amigos, el llibre

El detectiu Basilio Céspedes viu al barceloní barri del Poblesec on no és conegut pel seu nom real sinó pel de Humphrey, malgrat que ell no es considera un tipus dur, només beu quan la vida el supera i és poc amic de cabarets.

los-muertos-no-tienen-amigosLa seva especialitat són els divorcis i investigacions d’estar per casa, fins que una trucada telefònica del comissari d’homicidis Jareño el treu del llit en plena nit perquè acudeixi al dipòsit de cadàvers a fi d’identificar el cos d’un suposat veí seu, un homosexual abatut a trets.

Una segona mort, en aquest cas en la persona d’una dona de la neteja que treballava al mateix local nocturn que l’anterior, animen Humphrey a indagar pel seu compte, proporcionant dades suficients a Jareño i al seu subordinat, el sergent García, per demanar o no una ordre judicial de registre… oliva 300-loguillo i com res sembla unir les dues víctimes a excepció de la seva relació amb un antre nocturn, és important accedir-hi i esbrinar què s’amaga després rere l’evident i poc comprensible motiu d’un crim: drogues i prostitutes sense papers n’hi ha a tot arreu, ha d’existir quelcom més, prou important per cometre dos assassinats…

El detectiu compta amb el suport no oficial del sergent García i el d’una “madame” antiga prostituta i amiga que és una enciclopèdia actualitzada en temps real de qualsevol cosa que passa al barri.

Al marge d’aquesta investigació, Humphrey també es veu embolicat en una trama que amenaça amb la mort d’un altre conegut en mans del capo mafiós de la zona, patriarca d’una família de gitanos.

23905203Per saber-ne més…

 

9 de març, la tertúlia

En aquesta ocasió, el club l’Oliva Negra ha tingut un convidat d’excepció, i no ha estat un altre que Luis Gutiérrez Maluenda, autor de Los muertos no tienen amigos, el llibre que hem llegit per aquesta sessió, a més de Música para los muertos, títol que es podia llegir opcionalment.

serie noirEls assistents han tingut l’oportunitat de canviar impressions amb un escriptor entusiasta del gènere negre del qual ens ha explicat l’origen del seu nom, que li ve de la Serie Noir de l’editorial francesa Gallimard, que va reunir els principals autors americans i francesos de novel·la policíaca i publicava sempre els seus llibres amb la coberta de color negre.

Davant del recel d’algun dels clubaires sobre la cruesa del llenguatge que utilitza, Luis Gutiérrez Maluenda ha defensat que és una de les característiques diferencials del gènere negre amb el gènere policíac, tal com es pot veure amb els clàssics nord-americans com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Chester Himes, dels quals ell és un àvid lector i admirador.

Ha afegit que uns altres trets propis del gènere negre són l’atmosfera, el ritme dinàmic per no dir vertiginós, una posada en escena d’imatges ben definides i, sobretot, el protagonisme del detectiu privat arquetípic, al qual considera un perdedor, contraposat als protagonistes actuals que acostumen a ser inspectors o comissaris, per a ell uns guanyadors, ja que compten amb l’avantatge de pertànyer al sistema.

1238246054_5121c6da8da0266dca3d1110.18593952_stdTambé ha destacat la importància que té per a ell la utilització de l’humor. Citant Raymond Chandler, pensa que la millor manera d’exposar esdeveniments violents és a través de l’humor. I per una altra banda, personalment pensa que els lectors de gènere negre volen entretenir–se, no passar–ho malament.

A la pregunta sobre el seu sistema de treball, ha manifestat que no segueix cap ritme ni cap ordre. Afirma que no serveix per seguir uns horaris fixos, que això l’incapacitaria per escriure, però que per altra banda escriu molt sovint, té com una vintena de llibres al calaix, esperant a ser publicats.

I si ens cenyim a l’opinió dels clubaires sobre Los muertos no tienen amigos, la seva puntuació mitjana ha estat d’un 7. L’han trobat un llibre molt amè i molt fàcil de seguir. Els dos únics punts desfavorables que han manifestat un parell dels lectors ha estat el llenguatge i la inversemblança d’alguna situació.

I ara, un parell de fotos de la trobada amb l’autor:

IMG_20170309_173803 IMG_20170309_150643

La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 6 d’abril. En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la Sang vessada, d’Asa Larsson.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

1 comentari

La escritora. Carmen Conde

La escritora de Carmen CondeCarmen Conde és una escriptora pràcticament debutant. Tot just l’any passat, Ediciones B publicava la seva primera novel·la, Para morir siempre hay tiempo, guardonada amb el Premio de Novela Negra La Trama. Ara, ja podem llegir el seu segon llibre, també de gènere negre, La escritora, que podeu reservar a la Joan Oliva.

Lucrecia Vázquez té vint-i-set anys, viu a Barcelona i es dedica a l’escriptura. El seu nom, però, no és conegut entre els seus lectors ja que Lucrecia escriu novel·la policíaca sota pseudònim masculí, Kevin Wilson. La seva tasca com a escriptora no es limita només a aquesta activitat, també escriu per encàrrec de l’editorial per a d’altres autors, que fan servir les seves novel·les com a pròpies. A la Lucrecia ja li està bé aquesta manera de treballar. L’anonimat evita que la síndrome de Tourette que pateix (i els nombrosos tics que l’acompanyen) sigui pública.

logo blog genere negre_AMB LLETRESDe caràcter complex i amb una intel·ligència molt per sobre de la mitjana, la Lucrecia va tenir una infantesa molt dura, de centre d’acollida en centre d’acollida. L’editorial Universo, per a la qual treballa, li ha fet un nou encàrrec: escriure la propera novel·la de la famosa escriptora Dana Green, que després de triomfar escrivint llibres sobre misteris religiosos (al més pur estil Dan Brown) ara vol passar al gènere negre. El problema és que Dana Green, pseudònim de Soledad Montero, passa per una crisi creativa i és, per aquest motiu, que la Lucrecia hi entra en joc.

La trama arrenca quan ha de tenir lloc la primera trobada d’ambdues escriptores en un poblet del Montseny. Dana Green ha estat assassinada de manera cruel i Lucrecia n’esdevé sospitosa. L’encarregat de la investigació, que farà públics els secrets més obscurs del món editorial, serà el mosso d’esquadra Gerard Castillo, que haurà de determinar si la Lucrecia és víctima o assassina.

Barreja de novel·la negra, amb descripcions de gran cruesa, i crítica punyent de la indústria editorial és el que podreu trobar a La escritora.

Carmen Conde (Barcelona, 1965) va estudiar Magisteri i treballa com a mestra de primària. La escritora és la seva segona novel·la.

Llibres

  • La escritora
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Temps de rates, Marc Moreno

    El Premi Crims de Tinta, que des del 2008 premia novel·les de Gènere Negre, Policíac o d’Intriga escrites en la nostra llengua, és ja tot un referent per als assidus a aquests gèneres literaris. Temps de rates de Marc MorenoEl premi, creat originalment pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, és convocat d’una anys cap aquí per l’editorial RBA, que hi ha apostat fermament. La rellevància del premi cal buscar-la, per exemple, en els noms que han estat distingits fins al moment (Marc Pastor, Teresa Solana o Andreu Martín, per citar-ne alguns).

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa darrera edició de la BcNegra’17 obria les seves portes amb l’acte de lliurament del VIII Premi Crims de Tinta, que enguany ha recaigut en la novel·la Temps de rates, de Marc Moreno. El jurat del guardó, format per Paco Camarasa (llibreter i comissari de la BcNegra), Cinta Manresa (comissària dels Mossos d’Esquadra), Carlos Zanón (escriptor), Miguel Ángel Díaz (llibreter) i Jordi Rourena (editor d’RBA), va decidir atorgar el premi per unanimitat destacant-ne “…la força dramàtica de l’argument i d’uns personatges desesperats i la mirada gens complaent a una realitat gairebé sempre amagada

    la mala dona la solitud de patricia negres tempestes qua la nit mata el dia

    Ambientada en el barri de la Verneda de Barcelona, Temps de rates és la història d’una motxilla, la que un traficant fugitiu encoloma, plena de cocaïna, al seu veí de replà, l’Eloi, un jove que comet el gran error d’obrir la porta i acceptar aquest perillós encàrrec.

    De Temps de rates en destaquem la credibilitat de la història i uns personatges molt ben definits, en la qual trobarem drogues, prostitució, maltractaments, tocs d’humor “marca de la casa” i, del ben cert, la més negra de totes les novel·les que ha escrit fins ara Marc Moreno.

    societat negra puta pasta tota la veritat marc-moreno-temps-de-rates

    Marc Moreno és lector, escriptor i editor de novel·la negra en català. En el seu discurs d’agraïment pel premi Crims de Tinta va verbalitzar que el guardó és “un incentiu més per continuar lluitant i reivindicant un gènere i una llengua que tenen molt a oferir”. No en va, Moreno és el creador de l’editorial Llibres del Delicte, que es dedica principalment a publicar novel·les d’aquest gènere en la nostra llengua.

    Com a escriptor, alguns dels seus llibres són Cabdills (2011), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014) i Contra l’aparador (2015).

    Tots els Premis Crims de Tinta:

  • La mala dona, Marc Pastor
  • La solitud de Patrícia, Carles Quílez
  • Negres tempestes, Teresa Solana
  • Quan la nit mata el dia, Agustí Vehí
  • Societat negra, Andreu Martí
  • Puta pasta, Emili Bayo
  • Tota la veritat, Núria Cadenes
  • Temps de rates, Marc Moreno
  • Passeu per la Joan Oliva a fer la vostra reserva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Habana Requiem. Vladimir Hernández

    cubalibreL’argument d’Habana Requiem està focalitzat en tres casos diferents però ben estructurats i enllaçats entre si. Un violador en sèrie que ha tornat a les seves caminades i a qui la tinent Ana Rosa Iznaga persegueix amb ímpetu, moguda pel seu desig de convertir-se en capità. Un presumpte suïcidi d’un home gran i deprimit que s’amaga en la beguda, liderat per Puyol, un policia que ronda els seixanta anys i la ambició és tan sols conservar la seva família. I finalment, l’assassinat a un jove negre traficant de drogues de disseny entre les diferents tribus urbanes de persones blanques pertanyents a l’Havana Vieja, en un dels llocs més perillosos i insegurs. L’encarregat d’aquest tercer cas és Eddy, un policia blanc, impulsiu i orgullós que paral·lel al cas, es troba en una situació delicada, ja que encara negant-ho, ha tirat pel balcó a un home que maltractava a la seva dona. Sembla que, hi ha un testimoni que compta amb una gravació en què es veu com Eduardo ha matat aquest personatge i demana diners a canvi.

    Primeres pàgines habanar

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa violència està molt present en tota la novel·la, ja no només pel que fa als cadàvers que apareixen, sinó en la mateixa atmosfera dels successos, en el mateix ambient que envolta a aquesta part de la ciutat. Al llarg de la novel·la no hi ha ni un moment de relax o de bon ambient, d’alegria. Tot és violència, misèria, crim, delictes. Crida l’atenció que, sent l’Havana i Cuba, una Cuba sota el règim castrista, hagin tribus urbanes més pròpies d’altres ciutats com els Emo o els gòtics. Vladimir Hernández mostra una Havana, una Cuba, més desconeguda, més real, més autèntica.

    L’autor del llibre va ser guanyador del Premi L’H Confidencial de novel·la negra per Indómito, i publica ara el seu darrer treball literari, un thriller policíac que arrossega al lector pels carrers de la Habana Vieja amb la seva llum i la seva foscor, amb els seus colors i les seves ombres. Un país, Cuba, es tensa enmig del panorama de recessió i l’Estat intenta maniobrar amb un fals aperturisme econòmic, però la mentalitat insular ha canviat i el ciutadà del carrer ja no sembla tan dòcil com ha estat durant l’últim mig segle.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    La tercera verge, Fred Vargas

    BANNER-560

    Fred Vargas, l’autora

    Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d’intriga.

    Fred i Jo VargasNascuda a París l’any 1957, va créixer envoltada d’intel·lectuals. El seu pare, l’escriptor surrealista Philippe Audoin, la va obligar a llegir de petita als grans clàssics dels segles XVII al XIX, mentre, ella llegia literatura policíaca d’amagat.

    És llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat en el Centre Nacional d’Investigació Científica Francès des de 1988 i posteriorment a l’Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d’escriptora de novel·les policíaques, tasca que va començar el 1986.

    Les seves trames es desenvolupen a París, i tenen com a protagonista el comissari en cap Jean-Baptiste Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, mostra els seus coneixements sobre l’Edat Mitjana, com a bona especialista que és.

    Les seves novel·les han rebut nombrosos premis, entre ells el Prix mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran premi de novel·la negra del Festival de Cognac (1999), el Trofeu 813, o el Giallo Grinzane (2006), i han estat traduïdes a múltiples idiomes amb un gran èxit de vendes.

    A més, part de l’obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.

     

    La tercera verge, el llibre

    Com a totes les novel·les protagonitzades pel comissari Adamsberg, a La tercera verge ens hi trobem amb tota classe d’elements irracionals. La tercera vergeEn aquest cas amb el fantasma d’una monja de segle XVIII, sepultures profanades, pocions màgiques que asseguren la vida eterna, cérvols morts d’una forma salvatge, personalitats dissociades i una ombra misteriosa que llisca en la foscor.

    Amb tot això es trobarà el comissari Adamsberg en aquesta inquietant novel·la. La resolució d’aquest complicat trencaclosques podria tornar boig a qualsevol, però no a Adamsberg. El comissari aconseguirà descobrir la veritat, encara que això li costi no la raó sinó el cor.

    A més a la seva brigada hi ha una nova incorporació, el peculiar tinent Veyrenc, que recita versos de Racine, no ha arribat per casualitat.

    gatAixí s’inicia aquesta novel·la en la qual res està clar durant moltes pàgines i en la qual es barregen diferents històries i escenaris, molts personatges, pistes falses, receptes medievals… tot plegat rajoles trencades en el mosaic que només es veu en tota la seva esplendor després del punt final.

    A destacar, les peripècies d’un gat gros i mandrós pels carrers de París, mentre un helicòpter el segueix, confiant que rastrejarà una víctima.

    Una novel·la ben construïda i ben explicada, una història amb ritme i uns diàlegs divertits que és capaç de mantenir la nostra atenció fins a un final sorprenent i totalment inesperat.

    Fred VargasPer saber-ne més…

     

    9 de febrer, la tertúlia

    La tercera verge ha estat un llibre molt controvertit.

    Hi ha qui l’ha trobat molt ben escrita i molt ben plantejada, hi ha que li ha costat arribar a la segona part, i també hi ha qui no ha pogut arribar a llegir-la…

    oliva 300-loguilloLes puntuacions mostren la diversitat d’opinions:

    Núria, 7; Antònia, 7; Esther, 8; Joan, 5; Evelia, 7; Joana, 8; Dolors, 2; Josefa, 8; Inés Luz, 8; Carme, 6; Josep Mª, 6; Soledad, 6; Ana Mª, 8; Pilar, 7; Joana, 8; Victoria, 7; Montserrat, 3; José Antonio, 8; Carme, 7; Olga, 8; Eulàlia, 8.

    Excepte tres dels clubaires, que han estat incapaços d’acabar la novel·la, la resta dels lectors han reconegut l’estil singular, molt sui generis, d’una autora que construeix històries xocants amb uns personatges singulars, un equip extravagant format per individus, cadascun amb les seves peculiaritats, que de tan estrafolaris com són semblen extrets de la vida real.

    ParisEn general l’han trobat una història força sinistra i increïble, que reuneix diferents trames que al final convergeixen, però fins arribar a aquest moment s’obren tants fronts: robatoris, fantasmes, cérvols assassinats, un gat mandrós, dobles personalitats… I hi ha tanta urgència a resoldre cada tema, que no es veu com podran redreçar les coses. Això sí, tothom ha estat d’acord és que ha sabut lligar perfectament el final.

    També han estat d’acord en que potser hi ha autors de novel·la negra millors, més ortodoxos, més escrupolosos en el seu seguiment de les normes, més transparents, però no n’hi ha cap tan original, tan magistral en el seu maneig de diàlegs, en la seva construcció de personatges, en la seva forma de fer que l’insòlit i fins i tot un xic surrealista adquireixi carta de naturalesa.

    La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 9 de març. En aquesta ocasió, comptarem amb la presència de l’autor Luis Gutiérrez Maluenda per parlar del seu llibre Los muertos no tienen amigos.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Mentiras. Yrsa Sigurdardóttir

    yrsaL’argument de Mentiras gira al voltant de tres històries, en principi, sense cap relació entre elles però que acabaran unides d’una manera imprevista. La primera presenta a quatre persones, un fotògraf, un tècnic de telecomunicacions i dos operaris de manteniment que es dirigeixen a un far remot, situat en un en un illot de l’Atlàntic al que només es pot accedir en helicòpter.

    Abans de fer el viatge, el fotògraf té un somni en el que només dos d’ells tornarien, fet que li provocarà una ansietat que no vol transmetre. Però aviat la realitat el fa veure que no s’equivocava, i un cop a l’illa es quedaran aïllats, sumits en una angoixant i misteriosa boira, embolicats en una atmosfera claustrofòbica i angoixant que els atraparà i els portarà a una situació límit.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESMentrestant un matrimoni i el seu fill adolescent tornen dels Estats Units a Reykjavík, després d’haver intercanviat el pis amb un matrimoni nord-americà que sembla haver-se volatilitzat. El marit descobreix una sèrie d’aspectes inquietants que el porten a sospitar que alguna cosa horrible li ha succeït als seus hostes. Nina, una policia que s’enfronta a una tragèdia familiar després que el seu marit hagi quedat en estat vegetatiu en intentar suïcidar-se, de forma casual descobrirà un vell informe en què apareix el seu marit, sent un nen, com a testimoni d’un cas en el qual va ser interrogat per la policia. Nina creu que aquest antic cas pot ser l’explicació al que li ha passat i comença una investigació en la qual va a treure la pols a foscos i sinistres secrets que van a desvetllar un tèrbol i sorprenent episodi del passat.

    Primeres pàgines mentiras

    Yrsa Sigurdardóttir és l’autora de la famosa sèrie protagonitzada per Thora Guðmundsdóttir però també d’altres títols de gènere negre com Sé quien eres que va aconseguir el Premi Islandès de Novel·la Negra i la nominació per al Glass Key, ara està treballant en la segona part d’aquest argument amb l’obra Los indeseados. A l’any 2015 va obtenir el prestigiós premi Petrona per la seva novel·la The silent of the Sea.

    Llibres

  • El último ritual
  • Se quien eres
  • Mentiras
  • Ladrón de almas
  • Los indeseados
  • Ceniza
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El salto del caballo. Ricardo Alía

    La trilogia del Zodíac està ambientada a Donostia i te com a protagonistes a Max Medina i Erika López i el seu desenllaç es troba a les pàgines de El salto del caballo, novetat aquesta setmana, en la que el seu autor Ricardo Alía visitarà la biblioteca Joan Oliva en una trobada a on parlarà de d’aquesta saga de novel·la negra ambientada al País Basc que va iniciar la trilogia amb El signo del dragon. Com a novetat es podrà seguir bona part de la seva intervenció en directe a través del twitter de les Biblioteques VNG i posteriorment també es podrà recuperar la seva presència a la Joan Oliva en streaming per les xarxes socials de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

    zodiacAquesta Trilogia del Zodíac condueix al lector per una història ambientada a la Facultat de Ciències Químiques a Donostia, on es troba el cos decapitat d’un jove estudiant de batxillerat. El cas serà investigat per Max Medina, inspector d’Homicidis de l’Ertzaintza, juntament amb la seva companya recentment graduada Erika López, quan la banda terrorista ha deixat definitivament les armes. Aquesta trama es va desenvolupant també a El vuelo de la serpiente, on la vida dels protagonistes, després d’un any, es situa a l’estació natural de la serp, la primavera, però aquesta no ha començat gens bé per l’Ertzaintza, ja que dues noies han desaparegut sense deixar rastre i un estudiant de químiques ha aparegut assassinat.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEl desenllaç d’aquest thriller literari es farà visible a El salto del caballo, quan a finals de 2013, a punt d’entrar a l’Any del Cavall, signe que representa la victòria i la fidelitat, un destacat doctor en Física i reconegut expert en teràpia genètica, Oliver Lezeta, serà el nou protagonista d’aquesta tercera i definitiva història, quan el seu germà Íñigo aparegui mort en un incendi en el qual l’assassí ha deixat un estrany missatge al lloc dels fets. En aquesta ocasió haurà de ser Max Medina qui tingui que enfrontar-se en solitari en aquesta investigació, tot i que trobarà una aliada inesperada en Virgínia, una jove experta en informàtica que li serà de gran ajuda per esclarir els fets.

    Primeres pàgines el-salto-del-caballo

    El Zodíac xinès es divideix en dotze cicles anuals, cadascun representat per un signe que s’associa amb un animal. La Serp Yin representa el femení, la terra la foscor, i es correspon amb el personatge d’Erika. Ella està en ple procés de transformació amb una part racional i una altra, que es deixa portar més pels seus impulsos. Per contra, el Drac-Yan representa el masculí, el cel i la llum. Sens dubte es tracta de Max, que busca la llum en la foscor del passat de la seva família.

    Llibres

    El signo del dragón
    El vuelo de la serpiente
    El salto del caballo

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Collita de Gènere Negre

    genere_negreLa Xarxa de Biblioteques Negres (Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona i Biblioteca Districte 6 de Terrasa) va realitzar a l’any 2012 la seva primera publicació col·lectiva a on es recollia la novel·la negra i policíaca publicada a l’any 2012 i altres esdeveniments que es va actualitzant cada any.

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2015

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2014

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2013

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2012

    Es tracta d’una selecció de títols de novel·la policíaca que han estat novetat durant el darrer any en la secció de Gènere Negre de la biblioteca. És una secció especialitzada on es pot trobar tot el referent al gènere negre i policíac. Es vol esdevenir una secció referent a la comarca del Garraf, i amb aquesta intenció alimentarem aquest fons de manera constant amb les darreres novetats i també amb els vostres suggeriments.

    A la Sala d’Adults de la Biblioteca hi trobareu novel·les, biografies i llibres temàtics. A la Sala de Fonoteca trobarem material divers com pel·lícules, còmics, informació sobre actors, directors i altres incògnites que s’hauran d’anar descobrint.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La mort sense ningú. Jordi Tiñena

    mortningu

    Hi ha cap coneixement al món tan cert que ningú en pugui dubtar? La mort sense ningú, novetat aquesta setmana a la biblioteca, representa el debut en el gènere criminal de l’escriptor Jordi Tiñena, així com el primer cas del seu personatge el sotsinspector Vidal, un comandament dels mossos d’esquadra què és alhora llicenciat en Filosofia però que va abandonar les aules de secundària per fer-se representant de la llei, ja que no se sentia còmode amb la feina de professor. La ficció de la història transcorre a Tarragona, ciutat on viu l’autor, on apareix un cadàver d’un ciclista al Pont del Diable, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulava. Per la investigació es comptarà amb l’ajuda del caporal Veciana, contrapunt terrenal i pragmàtic del sotsinspector, que s’entesta en veure més enllà d’una solitària mort accidental que no plora ningú.

    tiñenanegreEls dos personatges conformen dos mons aparentment confrontats. És un filòsof i això es nota en les relacions amb els seus col·legues; però ell, igual que el seu germà, un altre dels personatges de la ficció de Tiñena, s’adonen de seguida que no seran professors perquè no senten empatia amb els adolescents, apunta l’autor; el filòsof s’adona que un manera de mantenir-se en contacte amb el món, d’analitzar-lo i valorar-lo és, precisament, entrar en un món que, per ofici, està necessàriament en contacte amb la quotidianitat, que l’obliga a reflexionar i finalment a prendre decisions que seran cabdals per a la resolució del cas. Però hi ha una vesant en el transcurs de la història que deixarà una sospita damunt de l’inspector Vidal, sempre polit, propietari d’un iol i d’un apartament amb vistes a la mar, sibarita dels que cuinen i dels que mengen, amb prou diners com per a fer inversions i amb un gust musical exquisit.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESJordi Tiñena és catedràtic d’educació secundària, també és doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica. Ha escrit les novel·les Mort a Menorca, Un dia en la vida d’Ishak Butmic, Els vespres de don Magí Castellarnau, La dona del grill, El Comediant de Perpinyà, Dies a la ciutat i L’ombra del coronel. Ha rebut diferents premis, com el Ciutat d’Alzira (1994) o el Premi de Narrativa Pin i Soler (1999). Amb finalitats educatives, ha fet versions al català modern d’obres clàssiques medievals, entre elles Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Curial e Güelfa, i Lo Somni, de Bernat Metge.

    No sempre aprens amb un llibre

    Llibres

  • Curial i GÜelfa
  • La dona del grill
  • Llibre de les dones
  • Guia de consulta ràpida de literatura
  • Mort a Menorca
  • L’ombra del coronel
  • Els vespres de Don Magí Castellarnau
  • La mort sense ningú
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »