Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: GÈNERE NEGRE

El plan 15/33. Shannon Kirk

‘El plan 15/33′ de Shannon Kirk és la novetat de gènere negre que us presentem aquesta setmana.
 
 

 
La mare de la Lisa Yyland, abans de morir en els seus braços, li diu unes paraules: “-Juez Rasper -repite mi madre-. Guarda relación con tu secuestro.”
 
A partir d’aleshores, el pla 15/33, la venjança que la Lisa està planejant des de fa divuit anys per acabar amb les persones que la van segrestar i van estar a punt d’acabar amb la seva vida, se’n va en orris. Però no està disposada a rendir-se. Collage El plan 15 33
 
Seguint la pista de les últimes paraules pronunciades per la seva mare en les quals menciona un dels jutges més poderosos de la ciutat, la noia, amb el suport incondicional del Liu i de la Lola juntament amb les seves habilitats mentals, intentarà per tots els mitjans de seguir endavant amb el seu pla, encara que això impliqui convertir-se de nou en una presa i, fins i tot, a arriscar la seva vida.
 
‘Noto que el plan está modificándose para añadir una capa adicional. Mi plan lleva dieciocho años tomando forma: es un plan destinado a sacar a la luz a aquellas personas que fueron cruciales para lo que me ocurrió hace dieciocho años. Y ahora tengo la seguridad de que mi madre estuvo fisgoneando, quedó atrapada en mi red, y por ello va a morir.
(…)
De nuevo me envuelve una tormenta de sentimientos. No veo nada más que un color blanco, y la garganta y los pulmones me arden a causa de la privación de oxígeno. He de luchar contra mí misma, no puedo caer en espiral. Me concentro en pintar la nube. generenegrejom1 “La nube, la nube es mi ancla.” Acciono todas las palancas emocionales, otra vez. Y otra. Hay un sentimiento que es el más difícil de todos, pero consigo dominarlo haciendo un gran esfuerzo: la culpa. La desactivo. Que mi madre se haya ido es culpa mía. Ya están todos los sentimientos desactivados.
La deposito en el suelo.
Cojo su iPhone con un floreo típico de un mago.
(…)’

 
Shannon Kirk és advocada i professora de dret. Amb ‘El método 15/33′, la seva primera novel·la i de la qual segueix la que us presentem avui, va guanyar el premi National Indie Excellence a la millor novel·la de suspens de l’any 2015.
 
 
Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
 

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

El recién llegado. Marco Vichi

Collage El recién llegado I tornem a tenir el comissari Bordelli amb un nou cas que us presentem ‘EL recién llegado’.
 
L’acció transcorre a Florència. És desembre de 1965. Es descobreix un cadàver d’un home amb unes tisores clavades al clatell. El mort, anomenat despectivament el “recién llegado” pels seus veïns, exerceix d’usurer, una professió tan rendible com desagradable. El comissari Bordelli ha de començar una investigació amb els pocs indicis que troba i amb una llista inacabable d’enemics. El forense, en Diotivede, oferirà la primera pista del trencaclosques. I Bordelli, sense l’ajut del seu company Piras, s’enfrontarà sol a la realitat més obscura de la societat italiana.
 
generenegrejom1

‘(…) Habían encontrado el cadáver el miércoles, pero el homicidio había tenido lugar unos días antes. Los inquilinos del edificio habían notado desde hacía cierto tiempo un olor dulzón en el hueco de la escalera; una mañana, a fuerza de husmerar, habían descubierto que provenía del apartamento de Badalamenti. (…)
Llamaron a los bomberos, que derribaron la puerta con todos los beneplácitos de la ley. La peste del cadáver agredió con toda su fuerza a los presentes. (…)
El cuerpo de Badalamenti estaba tumbado boca abajo en el suelo, en una salita amueblada como despacho, situada a mitad del pasillo. Tenía las manos arrugadas, un ojo abierto y el otro a media asta. La boca entreabierta se apoyaba contra las baldosas y junto a ella había pequeñas manchas oscuras de sangre seca. Los bulbos de los ojos presentaban ya un aspecto feo. Las tijeras habían penetrado profundamente bajo la nuca.
(…)’

 
I com totes les històries, s’ha de llegir fins al final per descobrir qui realment és l’assassí, si és que se sap!
 
Altres llibres on el comissari Bordelli intervé:

  • El comisario Bordelli, 2002
  • Un asunto sucio, 2003
  • Muerte en Florencia, 2009
  • La fuerza del destino, 2011
  •  
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El cuarto mono. J.D.Barker

    ‘Le hundió el cuchillo en la grasa del abdomen, y el hombre gritó a través de la mordaza. la cara se le puso roja al principio, después palideció, y ella retiró el cuchillo.
    Curiosamente, fue poca la sangre que manó de la herida. Me fascinó poder ver ahora más allá dela piel pálida, hasta la grasa amarillenta y el músculo oscuro de debajo. El corte se abría y se cerraba con cada respiración, como si inhalase por su propia cuenta. Me acerqué un paso más para verlo mejor.
    Madre volvió a levantar el cuchillo.’

     
    Collage cuarto mono-crop La novetat de gènere negre que obre l’any és ‘El cuarto Mono’ de J.D. Barker. Endinsar-se en la ment d’un assassí en sèrie és una feina àrdua. No se sap mai que hi haurà: és complex, imprevisible… En aquesta novel·la, Sam Porte, un detectiu de Xicago, investiga el cas d’un home atropellat que porta una caixa blanca.
     
    I què significa aquesta caixa blanca? Doncs bé, segons totes les pistes es creu que l’assassí és el Cuarto Mono, que porta anys atemorint la ciutat.
     
    generenegrejom1 I què fa? Segresta una víctima i després envia tres caixes blanques a les seves famílies: una amb una orella, una altra amb els dos ulls i la darrera, amb la llengua, per acabar abandonant el cos sense vida en algun lloc.
    El que sembla una simple operació policial acabarà en una història completament inversemblant… perquè no tothom diu la veritat.
     

    ‘Creo que sentí la bala antes de oír la detonación del arma. El proyectil me pasó silbando junto a la cabeza, impactó con un ruido seco en el marco de la puerta, a unos quince centímetros a mi derecha, y lanzó por los aires unas pequeñas astillas de madera. Una de ellas me dio en la mejilla y me hizo un corte.’

     

    cuarto mono 1-crop

     
    J.D.Barker és un escriptor nord-americà que ha escrit sempre històries de terror i suspens. Amb la seva primera novel·la ‘Forsaken’ va aconseguir el premi Bram Stoker. A finals de 2018, ha aparegut en castellà ‘Drácula, el origen’ del qual és autor juntament amb Dacre Stoker, nebot besnet de Bram Stoker.
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La química del odio, Carme Chaparro

    la quimica del odio_carme chaparroLa periodista Carme Chaparro va debutar, amb molt d’èxit, amb la seva primera novel·la, No soy un monstruo. Amb aquest primer llibre, que va presentar sota pseudònim, va resultar guanyadora del Premio Primavera de Novela 2017.

    Amb No soy un monstruo, Carme Chaparro s’endinsava en la novel·la més negra amb una trama de nens desapareguts darrere, protagonitzada per una policia i una periodista. Ana Arén, la inspectora torturada per l’experiència viscuda en aquell primer cas, torna ara a les pàgines de La química del odio, la segona novel·la de l’autora.

    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    Sis mesos després de l’estat de xoc en què la va deixar l’anterior investigació, Ana Arén torna a la feina i passa al departament d’homicidis. Allà, haurà de fer-se càrrec de l’assassinat de la dona més famosa del país. Una habitual de les revistes del cor, la duquesa de Mediona, ha aparegut morta. A continuació, el que sembla un accident en un hospital, acabarà descobrint un nou crim, relacionat amb el primer.

    Quan Ana Arén creia que havia deixat enrere el pitjor dels seus malsons, tornarà de nou al límit amb aquesta nova investigació.

    la quimica del odio_rodonaPrimeres pàgines.

    Carme Chaparro (Barcelona, 1973) fa més de vint anys que treballa a les principals edicions d’informatius nacionals. La seva passió per la lectura l’ha empès, quasi de manera natural, a l’escriptura. Va estrenar-se amb la novel·la No soy un monstruo a la qual ha seguit La química del odio. Tot i que sense cap data prevista, l’autora ja avança que molt probablement hi haurà una tercera entrega protagonitzada per la inspectora Ana Arén.

    Llibres

  • La química del odio
  • No soy un monstruo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El talent de Mr. Ripley, Patricia Highsmith

    BANNER-560

    El clàssic de l’autora nord-americana Patricia Highsmith, El talent de Mr. Ripley, ha estat el llibre que han comentat els clublaires de l’Oliva Negra en la darrera sessió. Si voleu saber una miqueta sobre l’autora i el seu famós llibre, aquí us en fem cinc cèntims.

    Patricia Highsmith, l’autora

    Va néixer amb el nom de Mary Patricia Plangman el 19 de gener de 1921 a Fort Worth, Texas. Els seus pares, que es van divorciar cinc mesos abans que naixés, eren artistes comercials, i al seu pare no el va conèixer fins que tenia 12 anys. El 1924 la seva mare es va casar amb Stanley Highsmith, de qui Patricia prendria el cognom.

    La jove Highsmith va mantenir una relació intensa i complicada amb la seva mare i amb el seu padrastre. Segons va explicar la pròpia Patricia Highsmith, la seva mare li va confessar que durant el seu embaràs havia tractat d’avortar bevent aiguarràs. Highsmith mai va superar aquesta relació d’amor i odi, que la va acompanyar durant la resta de la seva vida i que va arribar a convertir en ficció en el conte The Terrapin, en el qual un jove apunyala la seva mare.

    higsmithMalgrat les seves aptituds per a la pintura i l’escultura, la seva vocació per l’escriptura va ser molt primerenca; va ser una voraç lectora, preocupada sobretot per qüestions relacionades amb la culpa, la mentida i el crim, que més endavant serien els temes centrals en la seva obra. Als vuit anys va descobrir el llibre de Karl Menninger La ment humana i va quedar fascinada pels casos que descrivia de pacients afligits per malalties mentals. Les anàlisis d’aquest autor sobre les conductes anormals van influir en la seva percepció dels personatges literaris.

    Va publicar el seu primer conte als 24 anys a la revista Harper’s Bazaar. El 1950 publica la seva primera novel·la, Estranys en un tren, per la qual saltaria a la fama un any després amb l’adaptació al cinema d’Alfred Hitchcock.

    oliva 300-loguilloPerò va ser la creació del personatge de Tom Ripley, ex convicte i assassí bisexual, la que més satisfaccions li va donar en la seva carrera. La seva primera aparició va ser el 1955 a El talent de Mr. Ripley, i el 1960 es va rodar la primera pel·lícula basada en aquesta popular novel·la, amb el títol A ple sol, dirigida pel francès René Clément i protagonitzada per Alain Delon. A partir d’allí es succeirien les seqüeles: La màscara de Ripley (1970), El joc de Ripley (1974), El noi que va seguir a Ripley (1980), entre d’altres.

    Patricia Highsmith va ser una exploradora del sentiment de culpabilitat i dels efectes psicològics del crim sobre els personatges assassins de les seves obres, molt ben caracteritzats, que solen estar prop de la psicopatia i es mouen en la frontera mateixa entre el bé i el mal. Lloada per la crítica com una de les millors escriptores de la seva generació, per la penetració psicològica que aconseguia en els seus personatges i les seves trames complexes i molt elaborades, va aconseguir un reconeixement internacional que va passar al públic.

    Es va traslladar permanentment a Europa en 1963. Va viure a East Anglia (Regne Unit) i a França. Els seus últims anys els va passar en una casa aïllada a Locarno (Suïssa), prop de la frontera amb Itàlia. Allí va morir el 4 de febrer de 1995. Els únics éssers estimats que va deixar en aquest món va ser la seva gata Charlotte i un viver de cargols.

    patricia highsmith_rodonaPer saber-ne més.

    El talent de Mr. Ripley, el llibre

    Tom Ripley és un jove que lluita per una forma de vida a Nova York, sense cap perspectiva, però amb un talent per sobreviure per fer tot allò que se li demana. Ell veu una oportunitat única en ser buscat per Herbert Greenleaf, magnat de la navegació. Desitja que Ripley viatgi fins a Itàlia per convèncer el seu fill Dickie, que està vivint una bohèmia daurada a Itàlia, a tornar als Estats Units i unir-se al negoci familiar. Tom accepta l’encàrrec, i de pas posa terra per mig a possibles problemes policials.

    portadaPoc després de la seva arribada a Itàlia, coneix Greenleaf i la seva amiga Marge Sherwood amb els quals estableix una tèrbola i complexa relació. Amb el pas del temps, Sherwood comença a sospitar de Ripley. Greenleaf també es cansa d’ell, ressentint–se de la seva presència constant i la creixent dependència d’ell. Els sentiments de l’ambiciós Ripley es compliquen pel desig de mantenir l’alt nivell de vida en el qual la convivència amb Greenleaf l’ha acostumat.

    Com una concessió a Ripley, Greenleaf es compromet a viatjar amb ell a San Remo de vacances. Els dos contracten un vaixell petit i Ripley assassina Greenleaf a bord. Llança el cos de Greenleaf en l’aigua, lligat a una àncora, i enfonsa el vaixell.

    Ripley assumeix la identitat de Greenleaf, vivint amb la seva assignació i tenint cura d’enviar notícies a Marge Sherwood per donar–li la impressió que simplement la deixarà. La vida de Ripley es converteix en un joc del gat i el ratolí amb la policia italiana. Però se les arregla per mantenir fora de perill en la seva veritable identitat i traslladar-se a Venècia.

    Ripley s’enfronta successivament a Marge Sherwood, al pare de Greenleaf i un detectiu privat nord-americà. Pensa seriosament en matar Sherwood, però acaba per deixar–ho córrer quan finalment s’adona que la seva història és acceptada.

    Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a trobar el proper 10 de gener per comentar Los crímenes del balneario de l’escriptora Alexandra Marinina.

    El Club de Lectura l’Oliva Negra us desitja un Bon Nadal!

    IMG_20181213_190258

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Els coloms de la boqueria. Jordi Basté i Marc Artigau

    Collage coloms a la boqueriaJordi Basté i Marc Artigau continuen amb un segon cas per al detectiu barceloní, Albert Martínez.
     
    És aquesta, doncs, la novetat de gènere negre que la biblioteca us ofereix aquesta setmana. Amb ‘Els coloms de la boqueria’, l’Albert Martínez, de vacances a Nova York, rep un missatge: “Han matat una dona a la Boqueria”. Aquest singular detectiu es troba immers en un cas en què l’amistat i la trïció, el talent i l’enveja es combinen fins a desembocar en un final frenètic.
     
    Un matí de finals d’estiu, el famós mercat de la Rambla ha despertat amb una escena que trasbalsa la ciutat. logo blog genere negre_AMB LLETRES
    El que hauria d’haver estat un dia tranquil enun dels racons més acolorits i bulliciosos del centre de Barcelona, ha quedat tenyit per la sang d’un crim esfereïdor.
     

    ‘Avui la parada està tancada, ja fa dies que ho està, perquè temo que si algú no hagués pres aquesta sàvia decisió, entre tots hauríem convertit el lloc en una mena de photocall de l’assassinat. És el que ha passat aquestes darreres setmanes a la Rambla. L’hem convertit en un parc temàtic del dolor des de l’atemptat gihadista. La gent passeja mirant aquesta mena de reclinatoris en què hem convertit el lloc, on, suposadament, la fugoneta va enventir un munt de persones,…’

     

     

    ‘Quan va començar a esgarrar-se tot?
    I si avui hi penso, si aquesta nit no puc treure’m del cap la Paula, ara que la seva mort és tan real, ara que el seu cos penja abandonat a la Boqueria, és perquè mai no hauria d’haver fet aquelles proves d’escenografia i vestuari.’

     
    ‘Un home cau’ és la primera novel·la el protagonista de la qual és el detectiu barceloní, Albert Martínez, en la qual resol el seu primer cas.
     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Caça major. Juli Alandes

    collage caça major La novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la novel·la de Juli Alandes, ‘Caça major’.
     
    L’acció transcorre en els meravellosos poblets de les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Matarranya.
     

    ‘A Vall-de-roures havia començat a ploure, amb parsimònia, el capvespre del divendres 24 de novembre. Per a gran alegria dels pagesos, la pluja va continuar amb una certa intensitat tota la nit i tot el dia de dissabte. Va minvar, fins a convertir-se en un plugim, al llarg de la nit de dissabte a diumenge. Diumenge de matí, un dia radiant va saludar la una terra renovada.’

     
    I de què va aquesta història negra?
     
    Dídac Ares, el delegat d’Agricultura de qui depèn la regulació de la cacera apareix mort. Pot tractar-se d’un accident, però la troca s’embolica quan apareix mort d’un tret un guarda de la reserva. Com que la situació es desenvolupa a cavall de tres comarques que pertanyen a distintes administracions, la intervenció dels diferents cossos policials complica la seva resolució. Però Miquel O’Malley, retirat del cos policial, intentarà esbrinar què ha passat.
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘(…) Nolla comprava el material al Baix Ebre, però el venia al Matarranya. Minúcies i misèries per a un parell de pubs. Si per aquells quatre rals els dealers tortosins se l’havien carregat, és que les coses anaven molt malament. (…)’

     
    Aquesta novel·la és una novel·la rural, amb porcs senglars, cabres salvatges, una calor infernal i un paisatge majestuós, negra negra, però amb tocs d’humor i personatges secundaris que no es poden oblidar. És el retrat crític de la societat que ens envolta. Us atraparà!
     
    Juli Alandes és professor d’història i escriptor. A part de l’obra que us presentem també ha escrit:

  • Ultramar (2004)
  • Àcrates (2007)
  • Trencatenebres (2015) Premi Octubre
  • I les protagonitzades pel policia-filòsof Miquel O’Malley:

  • El crepuscle dels afortunats (2010)
  • Crònica negra (2012)
  • La mirada del cocodril (2014)
  •  
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El cas dels homes tatuats. Elvira Andrés i Manel Joan i Arinyó

    ‘El cas dels homes tatuats’ és la novel·la de gènere negre que us proposa la biblioteca. És una història escrita a quatre mans i guanyadora del Premi Isabel de Villena de Narrativa dels Premis Literaris ciutat de València. el-cas-dels-homes-tatuats

    ‘Hi havia sang per les parets, per les cortines, per terra i fins i tot al sostre. El cos tenia talls, cremades i unes estanyes marques, barreja de nombres i de lletres. Al cadàver li faltaven les ungles dels dits de les mans i dels peus. També, el penis, que era tirat en un racó. L’expressió del rostre era esgarrifosa, amb les conques buides i la boca unflada per l’extracció d’algunes dents. A l’abdomen presentava una incisió.
    La xica, marejada, notava com el pànic s’apoderava d’ella. Com es podia ser tan cruel? Quin monstre havia perpretat aquell crim?’

     
    Només llegint aquestes quatre ratlles que corresponen al preàmbul de la història, hom es pot fer a la idea del que es trobarà en el llibre.
     
    Per als qui agrada la lingüística, està escrit en valencià, cosa que permet gaudir del seu vocabulari, de les particularitats verbals, etc.
     
    I de què va?
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRESUn home apareix mort amb una sèrie de números i lletres tatuats al pit i a l’esquena. La policia de Nova York queda totalment desconcertada. Stella, la jove inspectora d’homicidis encarregada de la investigació, relacionarà el cas amb dos assassinats comesos un parell d’anys enrere i batejats per la premsa com “El cas dels homes tatuats”.
     
    Quina relació hi ha entre aquests crims allunyats en el temps amb unes víctimes aparentment inconnexes?
     

    ‘Quan ja m’havien violat tots quatre i fins i tot algú n’havia repetit, James Thomson començà a ploriquejar i a dir que se n’estaven passant. Michael Born, líder de la banda quant a idees inhumanes, li va dir que era un cagat i els altres dos li van riure la gràcia. Llavors es va treure un cigarret, el va encendre…’

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La mujer de mi marido, Jane Corry

    la mujer de mi marido _ jane corryLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva és La mujer de mi marido, el debut literari de Jane Corry.

    La mujer de mi marido és un thriller psicològic amb una intriga constant, dividit en capítols curts que no podreu deixar de llegir. La història arrenca amb un assassinat a la seva primera pàgina per situar-se, immediatament, quinze anys abans d’aquest crim. És en aquest moment quan coneixem la història de la Lily i l’Ed.

    La Lily és una jove advocada que està començant la seva carrera professional i que està molt ben considera en el bufet d’advocats en què treballa. És per aquest motiu, que li encarreguen el seu primer cas de rellevància: la revisió del cas d’assassinat d’un home que fa dos anys que és a la presó per haver mort la seva dona. L’atracció i el rebuig que la Lily sentirà pel seu nou client farà que trontolli la seva vida en un moment en què acaba de contraure matrimoni amb l’Ed, un jove pintor.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA la vegada, una segona trama protagonitzarà les pàgines del llibre. És la història de la Carla, la veïna de 10 anys que viu a la mateixa escala que la Lily i l’Ed. La mare de la Carla manté una relació amb un home casat i no té gaire cura de la seva filla, que a més a més té problemes a l’escola. Així, que per un motiu o per un altre, la nena acaba passant llargues estones a casa dels seus veïns.

    La història farà un salt de 16 anys quan la Carla, ja adulta, ha estudiat Dret, igual que la Lily. Totes dues dones es retrobaran i la més jove amenaçarà a descobrir els secrets del passat…

    Cadascun dels seixanta-quatre capítols en què es divideix la novel·la, porta per títol el nom de les dues protagonistes principals, la Lily i la Carla, però mentre que els capítols protagonitzats per la Lily estan escrits en primera persona, els protagonitzats per la Carla tenen un narrador omniscient.

    portada_la-mujer-de-mi-marido_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • La mujer de mi marido
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El lugar prohibido, Susanne Jansson

    El lugar prohibido-Susanne JanssonLa periodista i fotògrafa sueca Susanne Jansson (1972) s’estrena en la novel·la amb El lugar prohibido, un thriller ambientat en la Suècia més rural d’atmosfera fosca i inquietant, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva i Milà.

    L’escenari principal de El lugar prohibido és la zona nord d’Europa. En els aiguamolls d’aquestes latituds del vell continent, s’hi enterraven les restes, algunes humanes, dels sacrificats en honor de les divinitats de l’Edat de Ferro. Mossmarken és un d’aquests llocs i, fins allà, s’hi ha desplaçat la Nathalie. Ningú no sembla recordar aquesta jove cinetífica, però el cas és que ella va passar en aquest poble la seva infantesa. logo blog genere negre_AMB LLETRESAra, però, hi ha arribat per dur a terme el treball de camp de la seva tesi doctoral en biologia. Per a la seva sorpresa, un dia hi fa una troballa del tot inesperada: un home inconscient amb les butxaques plenes de monedes apareix en un dels pantans locals.

    Paral·lelament, entra en escena la reconeguda fotògrafa Maya Linde que, després de triomfar a Nova York, ha tornat a Suècia i col·labora amb la policia. Ha rebut l’encàrrec de cubrir l’escena en què ha aparegut aquest home inconscient. L’anàlisi posterior del material fotogràfic de Linde posarà de relleu d’altres elements tant o més inquietants.

    El lugar prohibido_Susanne JanssonPrimeres pàgines.

    Si voleu descobrir tots els misteris que s’amaguen en les pàgines d’aquest thriller, en la línia del suspens més obscur, ja podeu reservar a la Joan Oliva, El lugar prohibido.

    Llibres

  • El lugar prohibido
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »