Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: GÈNERE NEGRE

Yeruldelgger, tiempos salvajes. Ian Manook

Collage Ian manook Ian Manook, pseudònim de Patrick Manoukian, va néixer a Meudon, França, fa seixanta-set anys. Periodista, editor i escriptor, és llicenciat en dret i ciències polítiques per la Universitat de la Sorbona i en periodisme per l’Institut Francès de Presse. Durant els anys setanta va publicar reportatges i articles sobre turisme i a mitjans dels vuitanta va crear una agència de comunicació especialitzada en autors de viatges. Ha escrit guions per a còmics d’humor, dos llibres de viatges i una novel·la juvenil, per la qual va rebre el Premi Gulli 2012. Amb ‘Yeruldelgger, muertos en la estepa’ va guanyar el Premi SNCF du Polar 2014, i amb ‘Yeruldelgger, tiempos salvajes’, el Premi de lectors de le Livre de Poche 2016.
 
‘Yeruldelgger, tiempos salvajes’. Espai: les gèlides estepes mongoles. Personatges: el comissari Yeruldelgger i la seva ajudant, la inspectora Oyun. Escenes: un genet i el seu cavall jauen aplastats sota el llom d’una femella de iak. Es descobreix un cadàver d’un home que només pot haver caigut pel congost del massís de l’Otgontenger. Detenció del mateix comissari com a sospitós de l’assassinat de Colette, una amiga prostituta a qui havia ajudat a refer la seva vida.
logo blog genere negre_AMB LLETRES
S’inicia, a partir d’aquí, una investigació clandestina, ja que el comissari tem ser víctima d’una trampa, que generarà tensions amb el seu equip, reobrirà velles ferides amb la seva filla Saraa i provocarà la intervenció dels mestres shaolin del setè monestir on va ser criat. La situació, però, fa un tomb complet amb la troballa dels cossos sense via d’un grup de nens dins d’un contenidor al port de L’Havre. Malgrat els quilòmetres que separen Mongolia de França, tot acabarà connectat.
 
‘Hacía más de una hora que Oyun se había percatado de la pequeña silueta del jinete, a pesar del frío y de la velocidad que le congelaban las cejas. Ya fuera en moto de nieve o en quad, nunca había soportado ponerse gafas. Le gustaba quemarse la vista con los reflejos lisos y plateados de la inmensidad helada. Sin embargo, ella no era hija de la estepa. Ni del invierno. Oyun había nacido tras la caída del régimen anterior, (…) Su Mongolia no era la de Yeruldelgger, la que intentaba sobrevivir siendo la misma, sino aquella que se construía en el caos y el desorden de una carrera hacia un futuro mejor.’ Cap. 66.
 
Us oferim un vídeo sobre el llibre, amb l’única observació que és en francès.

 
 
Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Maldad. Tammy Cohen

Collage Tammy Cohen 2 Tammy Cohen és l’autora de la novetat de gènere negre i policíac que presentem aquesta setmana: ‘Maldad‘.
Va néixer a Nigeria, país on en aquells moments el seu pare treballava d’antropòleg. No és fins a l’adolescència que s’instal·len definitivament a Londres. Es dedica a l’escriptura i al periodisme freelance, escrivint articles per a Marie Claire, The Telegraph i The Times. No va ser fins als quaranta-set anys que publica la seva primera novel·la i fins a l’actualitat que n’ha escrit nou signades amb noms diferents: Tammy Cohen per al thriller psicològic, Rachel Rhys, novel·la històrica de misteri i Tamar Cohen, drama contemporani. ‘Maldad‘ és la primera novel·la d’aquesta autora que ha arribat a Espanya.
 
 
Maldad
Maldad‘ mostra com una persona tòxica (una nova cap a l’oficina) pot fer canviar tot un grup que es coneixen de fa temps i que han compartit moltes hores de la seva vida a la feina i, també, a fora.
Rachel Masters és la nova cap. La seva inflexibilitat i fermesa canviaran l’ambient de treball a l’oficina. La seva capacitat de manipular trasbalsarà l’amistat i la confiança de tot l’equip. Quan vulgui recuperar la cordialitat que hi havia en l’ambient, ja serà massa tard. Paral·lelament, Anne viu a Estats Units i és psiquiatra, però una qüestió del passat reapareix a la seva vida. Dues trames que tenen un punt en comú en el passat dels personatges.
 
El primer capítol comença: ‘Imagina que pudiéramos ver el daño en nuestro interior. Imagina que se viera por dentro como el contrabando en los escáneres del aeropuerto. ¿Qué se sentiría al pasear por la ciudad con todo a la vista: todo el dolor, todas las traiciones y las cosas que nos restan valor, todos los sueños rotos y los corazones destrozados? ¿Qué se sentiría al ver las personas en que nuestras vidas nos han convertido? Las personas que somos, bajo la piel.
Me pasó por la cabeza cuando te vi en las noticias, hace un momento. Te reconocí enseguida. (…)’

 
 
Els capítols són curts i estan narrats segons el punt de vista de cada personatge. logo blog genere negre_AMB LLETRESAquest aspecte provoca que l’acció tingui un bon ritme i que sigui constant. El llenguatge és molt proper.
 
¿Qui odia a tots en secret?
¿Qui carrega amb un passat que el tortura?
¿Qui és capaç de cometre un assassinat?
 
 
 
 
Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El soborno, John Grisham

el soborno_john grishamEl soborno és el darrer títol de l’escriptor nord-americà de best-sellers John Grisham i, aquesta setmana, és la novetat de gènere negre a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

Grisham té milions de fidels lectors arreu del món. Els més de 250 milions d’exemplars venuts en són una bona prova. Els seus lectors saben de la predilecció de Grisham per les històries centrades en el món judicial nord-americà, així que El soborno segur serà del gust dels milions de lectors d’aquest autor de títols súpervendes. El soborno és un thriller com els que ens té acostumats, centrat en la corrupció judicial.

Lacy Stoltz és una investigadora de la Comissió de Conducta Judicial de Florida. Fa 9 anys que hi treballa i sap, per experiència pròpia, que la major part de casos que arriben a les seves mans són conseqüència de la mala praxi d’alguns jutges, però no pas exemples de corrupció. Així era, com a mínim, fins que un nou cas arriba al seu despatx. Un exadvocat i exconvicte que es fa dir Greg Myers fa arribar a Stoltz un informe sobre el que podria ser el jutge més corrupte de la història. La jutge en qüestió és Claudia McDover, que si són certes les informacions facilitades per Myers, hauria estat involucrada en la construcció d’un casino en territori dels indis tappaola. La màfia hi està al darrere i McDover estaria fent la vista grossa a canvi de diners.

Amb tota aquesta informació en el seu poder, Lacy Stoltz i el seu company de la CCJ Hugo Hatch començaran la investigació. Comptaran amb l’ajut del detectiu del FBI Allie Pacheco ja que una cosa és investigar la conducta del jutge i, una altra, haver d’enfrontar-se a assassins i mafiosos.

El sobornoPrimeres pàgines.

logo blog genere negre_AMB LLETRESJohn Grisham (Arkansas, 1955) va treballar com a advocat abans de decir-se per l’escriptura. L’any 1988 va publicar la seva primera novel·la, Tiempo de matar, i d’aleshores ençà, n’ha publicat pràcticament una cada any. Gairebé des del principi, els seus llibres d’intriga i suspens van ser rècord de vendes i un gran nombre de títols han estat portats al cinema de la mà de directors i actors de primer nivell. Alguns dels llibres de Grisham que han estat portats a la gran pantalla són La tapadera, El informe pelícano, El cliente o El jurado.

Si vols saber totes les novel·les de John Grisham que tenim a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú, fes clic a continuació:

john grisham_rodonaJohn Grisham a XBMVNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Irène, Pierre Lemaitre

BANNER-560

El dia 9 de novembre va tenir lloc la darrera sessió del Club de Gènere Negre L’Oliva Negra. En aquesta ocasió, Irène de Pierre Lemaitre va ser el llibre que van comentar els clublaires.

Pierre Lemaitre, l’autor

Pierre Lemaitre va néixer a París el 19 d’abril de 1951. Sembla que va ser un nen ploraner. A estones feliç, però trist la major part del temps. Potser això es degui a que la relació amb la seva mare va ser complicada. Sovint, quan li pregunten per què sòl retratar mares difícils en les seves novel·les, contesta que al món hi ha mares bones, però cal trobar-les. De fet, Pierre Lemaitre va passar la seva joventut entre Aubervilliers i Drancy, a casa de familiars.

Va formar-se com a psicòleg i pedagog. Durant molts anys va exercir com a professor de formació professional d’adults, ensenyant-los literatura, cultura general i comunicació. Així va ser com va conèixer Pascaline, la seva dona, una bibliotecària que va ser alumna seva en aquelles classes. Ella el va animar a deixar-ho tot per escriure. Va ser qui va encendre la metxa.

Pierre-Lemaitre-rencontre-avec-le-Goncourt-2013Es declara un home tardà en tots els aspectes. Va publicar la seva primera novel·la als 56 anys, va ser pare per primera vegada als 59, va guanyar el Premi Goncourt als 61 i va casar–se amb Pascaline acabats de complir els 60.

Escriure ha estat la seva obsessió des de sempre. Escriu a totes hores. Només deixa de fer-ho quan la seva dona l’avisa per dinar o sopar, o quan fan algun pla en família o amb amics. Acostuma a ser bastant bromista i té força sentit de l’humor, a part dels seus explosius rampells de mal geni, per exemple quan interrompen les seves estones dedicades a la lectura.

L’èxit el va agafar tan desprevingut que la seva dona va haver de posar en ordre la seva vida. Un dia li va dir: “Hem de replantejar-nos les coses. Els nostres ritmes són diferents, ens estem allunyant i correm el perill de convertir-nos en dos estranys”, i li va proposar ser la seva assistent. Lemaitre va accedir, encara que amb una certa prevenció. Però assegura que ha funcionat de meravella: “M’he convertit en un objecte en mans de la meva dona, la qual cosa m’encanta. Ella dirigeix la meva vida, selecciona les entrevistes que faig, llegeix tots els meus manuscrits i els corregeix, es reuneix amb el meu agent i revisa els contractes, i això em permet concentrar tota la meva energia en escriure”.

Abans de guanyar el Premi Goncourt 2013 amb la seva novel·la Ens veiem allà dalt, ja era un escriptor de renom en el gènere de la novel·la policíaca. Amb Irène (Premi a la Primera Novel·la Policíaca del Festival de Cinema Policíac de Cognac, considerada Millor Novel·la Negra de l’Any per El Periódico de Catalunya i guanyadora del Premi Sant Climent) va iniciar la sèrie protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven, que inclou Àlex (guanyadora del Dagger Award 2013 al costat de Fred Vargas i del Premi de Lectors de Novel·la Negra de Livre de Poche 2012 i un dels llibres de l’any segons el Financial Times, en curs d’adaptació al cinema per James B. Harris, amb guió del propi Lemaitre), Rosy & John i Camille (guanyadora del Dagger Award 2015).

lemaitre-rodóPer saber-ne més…

Irène, el llibre

És el primer volum d’una tetralogia protagonitzada per l’inspector cap de la brigada criminal parisenca Camille Verhoeven. Una novel·la molt elaborada, amb un ritme trepidant des del principi i plena de girs argumentals.

Pierre Lemaitre ha sabut construir magistralment els seus personatges, tant els principals com els secundaris. La genialitat d’aquest llibre és que les posades en escena dels crims no han sortit de la imaginació de Pierre Lemaitre, sinó que les ha agafat prestades d’obres de famosos escriptors d’aquest gènere literari. Barreja autors que a ell li han agradat amb les necessitats pròpies de la història, per donar forma a la trama.

oliva 300-loguilloDilluns set de abril de 2003 es descobreix el macabre assassinat de dos joves en un departament a la zona de Courbevoie a París. La decoració molt sui generis del departament i la col·locació de les víctimes li suggereixen a Camille que tot s’ha realitzat seguint una representació teatral i amb una escenografia molt cuidada. També li crida l’atenció una petjada estampada amb sang de les víctimes en una de les parets i mana que la rastregin en els sistemes policíacs. Descobreixen que les víctimes eren dos joves prostitutes de nom Evelyne Rouvray i Josiane Debeuf, prostitutes i que la petjada està relacionada amb un cas d’homicidi no resolt ocorregut el 2001, el cas Tremblay. En aquest cas la víctima, identificada com Manuela Constanza era també una jove prostituta d’origen espanyol.

Camille reflexiona, sospita i comprova la seva teoria sobre aquests tres primers crims. Li costa molt convèncer als seus tres col·laboradors, al seu cap, el comissari Le Guen, i a la pragmàtica jutgessa Deschamps, la magistrada assignada a la investigació, que tots dos casos reprodueixen els crims de dues novel·les paradigmàtiques del gènere policial: els crims de Courbevoie són copiats dels crims narrats en la novel·la American Psycho de l’autor nord-americà Bret Easton Ellis, publicada el 1991 i el crim de Tremblay és l’escenificació del crim de la novel·la The Black Dahlia, de James Ellroy, publicada el 1987.

La policia de Glasgow a Escòcia, informa que la mateixa petjada va ser trobada en l’assassinat d’una jove. I ja sense sorpresa es reconeix que aquest crim és la reproducció del crim de la novel·la Laidlaw de l’escriptor escocès William McIlvanney. Un quart crim més sense resoldre resulta ser la còpia de Roseanne dels escriptors suecs Sjöwall i Wahlöö.

Gairebé sense pistes a seguir, Camille ha de demanar ajuda a persones alienes a la policia: en concret, un llibreter de vell i un professor de literatura, experts ambdós en novel·la negra. Alhora, ha de lidiar amb la premsa que li assetja ferotgement. Especialment un incisiu periodista de Le Matin de nom Philippe Buisson de Chevesne, de qui es diu que no és el millor periodista però sí molt tenaç per cobrir crims brutals, comença a publicar articles dirigits específicament a Camille en els que sobresurt la informació precisa i detallada de les seves investigacions.

IreneEstem davant d’una novel·la negra en la qual es dóna prou importància al que personal; no només interessen els crims, la investigació policial i el detenir als culpables, sinó qui els duen a terme. I, sobretot, Camille, que és el protagonista d’aquesta i de les altres novel·les.

La novel·la resulta molt visual, és molt fàcil “veure” el que Lemaitre ens explica. Per al bo i per al dolent, ja que hi ha algunes escenes dures i que podrien ferir la sensibilitat d’alguns no acostumats a aquests temes.

Lemaitre utilitza un narrador omniscient que des de fora i focalitzant en Camille ens va explicant els avenços de la recerca. És d’aquells novel·les negres que tenen tant ritme que és difícil separar-les del thriller.

És Irene novel·la negra o és thriller? Suposo que la resposta correcta seria dir que les dues coses perquè negra ho és sense cap dubte però té un ritme endimoniat que l’apropa, si no ho fica de ple, al més típic dels thrillers.

L’autor maneja perfectament la tensió narrativa, dosificant la informació, fent dubtar contínuament al lector, oferint girs, voltes i revoltes i, per descomptat, moltes sorpreses. I, no només això, també emoció.

I deixant enrere Irène, L’Oliva Negra s’acomiada fins al proper 14 de desembre per comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Instint de supervivència. Ramona Solé

ramona sole ‘Sense feina, sense diners, amb dos fills i sola al món, la Sofia es veu atrapada en un present sense futur…’

‘Instint de supervivència’ s’inicia amb unes paraules molt punyents: ‘Diuen que per suïcidar-se s’ha de ser valent, o potser és més valent qui s’enfronta als motius i els intenta vèncer. Jo no sé si en sóc, de valenta, però avui em suïcidaré. Tinc por. Pànic, de fet. Por, sobretot, perquè no m’equivoqui, pels meus fills, perquè tot el que he planificat, ho faig per ells.’

Quatre són els personatges que conformen aquesta història: la Sofia, la Maria, la Raquel i en Francesc. Un garbuig de sentiments es barrejaran entre els personatges: gelos, odi, rancúnia, venjança…
El maltractament psicològic i la manipulació entre els personatges femenins provocarà una realitat de la qual no es podrà sortir sense ferides.

‘La Raquel vol aconseguir els diners de la família del Francesc (…). Però la Maria no és la vella desvalguda que la Raquel creu, i accepta el repte amb ganes de venjança’

Ramona Solé és una lleidatana que gestiona un blog literari anomenat ‘Tu mateix Llibres’ i les xarxes socials vinculades des d’octubre de 2007. Col·labora fent ressenyes en diversos mitjans de comunicació com Lleida TV, i és l’organitzadora del festival de novel·la criminal Les Borges Negres, juntament amb l’ajuntament de Les Borges Blanques. logo blog genere negre_AMB LLETRES La seva primera novel·la és del 2016, Quaderns (Llibres del Delicte) amb la qual va ser nominada a millor novel·la debutant al Festival Morella Negra com la trufa, i ha publicat relats a reculls com Quedem al Zurich (2015), Inèdits n.9 (2016) i Bestiari (2017), a més d’haver coordinat el recull de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte, 2016), on també és autora d’un dels relats.
 
Si voleu saber una mica més d’aquesta autora, la seva pàgina personal és ramona-sole.blogspot.com
 
Llibres que ha publicat:

  • Quaderns
  • Assassins de ponent
  •  

    Quadern assassins de ponent

  • Instint de supervivència
  •  
     

     
    Llibres Els llibres a les bibliotequesvng.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El extraño verano de Tom Harvey. Mikel Santiago

    ‘Grité en la oscuridad y puedo recordar dos cosas que llegaron a mis oídos como toda respuesta. El eco de mi lamento y unos pasos muy rápidos, huyendo al otro lado del muro.’ Cap. 11

    collager negre Mikel Santiago va néixer a Portugalete fa quaranta-dos anys. Es dedica a l’escriptura, a la música i al software. Quant al seu vessant literari, va començar de jove a publicar contes a internet i s’autoedità quatre llibres:
     

  • Historia de un crimen perfecto (2010)
  • La isla de los cien ojos (2010)
  • El perro negro (2012)
  • Noche de Almas y otros relatos de terror(2013)
  •  
    L’any 2014, Ediciones B li publica La última noche en Tremore Beach i el 2015, El mal camino. I ara, aquest 2017, ha publicat la novel·la ‘El extraño verano de Tom Harvey’ i és una de les darreres novetats que s’incorporen al fons especial de la nostra biblioteca.
     
    I de què va la història?
     
    “Yo estaba en Roma cuando Bob Ardlan me llamó. Para ser exactos: estava con una mujer en Roma, cuando Ardlan me llamó. Así que cuando vi su nombre en la pantalla del teléfono pensé: “Qué demonios, Bob. No me llamas en una eternidad y vienes a estropearme el mejor momento del verano.” Y lo dejé sonar.logo blog genere negre_AMB LLETRES
    Dos días después, supe que Bob había caído desde el balcón del su mansión en Tremonte pocos minutos después de marcar mi número. ¿O tal vez lo habían empujado? No me quedaba más remedio que pisar el acelerador del coche y plantarme allí para hacer unas cuantas preguntas.”

     
    Com es diu a la contracoberta: Un lugar idílico, bañado por la luz cegadora del Mediterráneo. Una galería de personajes estrafalarios, carismáticos y sospechosos. Un “quién-lo-hizo” a ritmo de thriller en el que todo el mundo puede ser culpable hasta que se desvele la verdad.
     
    En els agraïments, Mikel escriu: “La idea de escribir un quién-lo-hizo llevaba muchos años rondándome. La idea de cómo hacerlo fue culpa de un traspiés con un viejo cuaderno de notas en el que había apuntado una frase: “Una llamada de un viejo amigo. No la coges y él muere justo después de hacerla”. Con esa nota y el recuerdo de un viaje a Italia hace muchos años, la historia de Tom Harvey comenzó a cocinarse…”
     
    A continuació el mateix autor parla sobre la novel·la.
     

     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Latidos, Franck Thilliez

    latidos de Franck ThilliezFranck Thilliez (1973) és un jove autor súpervendes nascut a Anney (localitat propera a Suïssa). Treballava com a enginyer de noves tecnologies fins que va prendre la decisió de dedicar-se per complet a l’escriptura. Actualment, és guionista i autor d’algunes novel·les, les més famoses, les protagonitzades per la parella de polícies Franck Sharko i Lucie Henebelle, de les quals ha venut millions d’exemplars.

    De la sèrie, n’arriba ara al nostre país Latidos, novetat de gènere negre aquesta setmana a la Joan Oliva i, molt properament, Pandemia, que també serà novetat a la biblioteca.

    L’èxit a França és tan gran que els 5 títols que formen la sèrie de novel·les (El síndrome E, Gataca, Atomka, Latidos i Pandemia) seran portades a la petita pantalla al llarg de 5 temporades amb 8 capítols per temporada. Protagonitzats només pel polícia Franck Sharko, l’autor té dos títols més: El ángel rojo i Luto de miel.

    SÈRIE FRANCK SHARCKO I LUCIE HENEBELLE:

    El sindrome E gataca atomka

    portada_latidos_franck-thilliez_201706121627 portada_pandemia_franck-thilliez

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLatidos té dues trames argumentals que començaran de manera independent i s’aniran alternant al llarg de les pàgines, per acabar confluint en un moment concret.

    Per una banda, els policies Franck Sharko i Lucie Henebelle hauran de fer front al que potser serà el cas més difícil de la seva carrera: dotze joves han mort i apareix, després de molt de temps tancada sota terra, una dona, ara cega. I, per una altra banda, una jove policia del nord de França, Camille Thibault, que fa anys va ser transplantada del cor com a conseqüència d’una cardiopatia congènita, comença a tenir terribles malsons. La seva obsessió a partir d’ara serà descobrir la identitat del seu donant.

    portada_latidos_franck-thilliez_rodonaPrimeres pàgines.

    L’autor de la novel·la, una veritable sensació a hores d’ara en l’àmbit del thriller francès, reconeix “que amb la novel·la negra li agrada explorar temes foscos com ara el tràfic d’òrgans o les epidèmies” i que ell “entén la novel·la negra com a una eina per mostrar les disfuncions de la societat“.

    Franck Thilliez ha estat els darrers dies a Espanya per participar a Getafe Negro, el festival de novel·la policíaca de Madrid.

    Llibres

  • Atomka (castellà)
  • Atomka (català)
  • Gataca (castellà)
  • Gataca (català)
  • Latidos
  • Luto de miel
  • Paranoia
  • El síndrome E
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Barcelona, viatge a la perifèria criminal. àlex MARTIN ESCRIBÀ i sebastià BENNASAR

    page Àlex Martin Escribà i Sebastià Bennasar expliquen el perquè d’aquest recull de relats.
    ‘… l’interès per la proliferació d’aquests nous espais, per aquesta descentralització, ens va inspirar a l’hora de fer aquesta antologia. Barcelona: viatge a la perifèria criminal vol mostrar la recreació de nous barris que darrerament abunden a la novel·la negra i policíaca. En definitiva, és l’aparició de noves Barcelones. La presència de nous focus de marginalitat, de població treballadora i obrera implica oferir una cara diferent de la ciutat, que es manifesta també en l’àmbit literari. (…), nous indrets que proliferen, majoritàriament allunyats de les guies de viatges i de les rutes turístiques, però que suposen una Barcelona ben interessant, amagada, desconeguda, oculta, on viu un gruix molt important dels habitants de la gran urbs i on, per descomptat, també ens trobem amb presència de violència i criminalitat.’
     
    Vint escriptors: deu dones i deu homes, dividits per parelles i que ens ofereixen la seva particular visió d’un barri en concret.
     
    El Guinardó: Graziella Moreno, ‘Papallones cap a la llum’ i Albert Figueras, ‘Cadillacs de segona mà’
    El Carmel: Anna Maria Villalonga, ‘Pujada a l’infern’ i Rafa Melero, ‘En David i en Goliat ja no es tiren pedres’.
    Horta: Esperança Camps, ‘Helena2016′ i Emili Bayo, ‘L’assassí independentista d’Horta’.
    Montbau: Mireia Llinàs, ‘Una piscina buida’ i Josep Lluís Roig, ‘Aroma de poma verda’.
    Poblenou: Margarida Aritzeta, ‘Metro Llacuna’ i Andreu Martin, ‘La perfecció no existeix’.
     
    ‘La té, la té al sac, pensa mentre la dona es mou per la cuina buscant unes galetes per acompanyar la infusió. És tan fàcil que no s’ho creu.?’ pàg. 156, Metro Llacuna
    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    …, que només m’ha faltat això, que em diu el cap “Que t’ha trucat la policia”, “No fotis”, a mi mai no m’havia trucat la policia, bé, vostè ja ho deu saber, això, perquè segur que ha mirat la meva fitxa, ni una multa de trànsit, oi que no?, bé, alguna me n’han posat, però l’he pagat religiosament…
    SERGENT: Vol seure, sisplau?
    BERTRAN: Com?
    SERGENT: Que segui.
    BERTRAN: Que segui? Ah, sí, sí, oi tant.’
    ‘ pàg 170, La perfecció no existeix
     
    El Besòs: Sílvia Mayans, ‘Dia de difunts’ i Jordi de Manuel, ‘La trampa’.
    Poble-Sec: Raquel Gámez Serrano, ‘El turista indigent’ i Llort, ‘Carmageddon’.
    La Verneda: Susana Hernández, ‘Dimarts de sang’ i David Marín, ‘Tresdits’.
    Verdum: Empar Fernández, ‘El barri número 9′i Lluís Bosch, ‘Moby Dick’.
    Bellvitge: Núria Cadenes, ‘De ningú’ i Juli Alandes, ‘Gent de fang’.
     
    Com es diu a la contraportada, hi ha una qüestió a respondre: ‘Barcelona o Barcelones? Potser no ho havíeu pensat, però la capital de Catalunya amaga moltes possibles ciutats en el seu interior. I en totes s’hi podrueixen crims.’
     
    Àlex Martín Escribà és llicenciat en filologia hispànica i romànica per la Universitat de Salamanca. La seva tesi doctoral va versar sobre la novel·la policíaca a Catalunya. ALEX-MARTIN-ESCRIBA-1

    Sebastià Bennasar i Llobera és periodista, escriptor i crític literari. Ha impulsat festivals literaris dedicats a la novel·la negra com són Lloseta Negra i Tiana Negra. índex

    Es van conèixer a l’espai Mallorca de Barcelona per parlar del gènere negre en català i han col·laborat en més d’una ocasió.


    Llibres Llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    ¿De quién te escondes?, Charlotte Link

    de quien te escondes_charlotte linkCharlotte Link és una escriptora alemanya supervendes que amb la seva darrera novel·la, ¿De quién te escondes?, va desbancar en els rànquings de vendes de 2016 autors com ara J. K. Rowling, Henning Mankell i Stephen King. La novel·la va estar durant trenta-cinc setmanes en el número 1 dels més venuts a Alemanya i, ara, tot just s’acaba de publicar en castellà.

    ¿De quién de escondes? és la novetat de gènere negre aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva.

    Toi i que Charlotte Link acostuma a desenvolupar trames criminals comeses en el si de les famílies, amb aquest darrer títol ha apostat per una història de corrupció política i policial internacional amb tràfic d’éssers humans inclosa. ¿De quién te escondes? és una novel·la de suspens psicològic, de fàcil lectura i amb diferents trames sense aparent interconnexió. La història té lloc a les ciutats de Sofia i París i en paraules de l’autora està protagonitzada per “persones normals que s’han d’enfrontar a situacions dramàtiques“.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEls personatges principals del llibre són en Simon i la Nathalie. Ell és un traductor alemany que, després que els plans de passar el Nadal amb els seus fills a la seva residència de La Cadière se’n vagin en orris, decideix passar les festes tot sol. Quan un dia de pluja, surt a passejar per la platja, coneix la Nathalie. La noia no té diners ni documentació i està discutint amb dos homes. En Simon no s’ho pensa dues vegades i li ofereix casa seva. No és conscient, en aquell moment, de la transcendència d’aquesta decisió, que ha pres sense gairebé rumiar-s’ho. I és que, a partir d’aquest moment, en Simon es veurà involucrat en un seguit d’assassinats i acabarà preguntant a la Nathalie, de qui s’amaga?

    De quien te escondes_rodonaPrimeres pàgines.

    Charlotte Link (Frankfurt, 1963) va estudiar Dret a la Universitat de Frankfurt i Història i Literatura a la Universitat de Munich. Va ser finalista del Deutscher Buchpreis (el premi més important per a novel·les en llengua alemnaya) i ha estar guardonada amb el premi Goldene Feder per la seva trajectòria literària.

    Llibres

  • ¿De quién te escondes?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pecado, Benjamin Black. XI Premi RBA de Novel·la Policíaca

    benjamin black_pecadoTot i que Benjamin Black (àlter ego del prestigiós John Banville) diu que de petit s’avorria llegint novel·les d’Agatha Christie o Arthur Conan Doyle, han estat més d’una les picades d’ullet cap a l’autora d’Assassinat a l’Orient Express en el seu darrer llibre. El seudònim amb què Black va presentar el seu llibre Pecado (Snow, en la versió original) al premi RBA va ser Colonel Race, el nom d’un dels personatge d’Agatha Christie al llarg de quatre de les seves novel·les. I per si no en tingués prou, les primeres paraules de Pecado són “El cadàver és a la biblioteca”, manera clàssica amb què l’autora començava els seus llibres.

    Anècdotes a banda, el cas és que Pecado ha estat l’obra guanyadora de l’XIè Premi RBA de novel·la Negra després de ser seleccionada per un prestigiós jurat format per Paco Camarasa, Luisa Gutiérrez, Antonio Lozano, Soledad Puértolas y Lorenzo Silva. El jurat en va destacar “la seva prosa extraordinària, posada al servei d’una gran descripció de personatges, d’ambients i de profundes reflexions vitals”.

    Benjamin Black inicia amb Pecado una nova sèrie de novel·la negra, amb la qual torna a la Irlanda dels anys cinquanta, i amb un nou detectiu, l’inspector Strafford, allunyat dels tòpics del gènere. Amb 35 anys acabats de fer, l’inspector és protestant i abstemi i és destinat a una zona rural d’Irlanda per investigar l’assassinat d’un sacerdot catòlic. El cos sense vida del sacerdot Tom Lawless ha aparegut envoltat de sang i amb els genitals seccionats a la mansió de Ballyglass House.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESStrafford ha estat designat per investigar el cas amb el pretext que els seus orígens benestants facilitaran la relació amb les persones implicades, d’alta classe social. La realitat, però, és una altra: el seu superior, el comissari Hackett, no vol tenir res a veure amb un cas en què s’hi barreja l’església catòlica i una família de renom. A mesura que avançarà en la investigació, Strafford anirà descobrint que no tothom vol aclarir què va passar realment.

    Benjamin Black (seudònim amb què John Banville signa les seves obres de gènere negre) és un prestigiós autor irlandès. Amb el seu veritable nom ha estat guardonat amb premis de renom com ara el Premi Booker per El mar, l’any 2005. El 2011 va rebre el Premi Franz Kafka i el 2014, el Premi Príncipe de Asturias de las Letras. Ara, com a Benjamin Black i per la seva novel·la Pecado, ha estat guardonat amb un dels premis més prestigiosos de novel·la negra.

    Llistat de Premis RBA:

    2007: Una novela de barrio, Francisco González Ledesma
    2008: La muerte de Amalia Sacerdote, Andrea Camilleri
    2009: Si los muertos no resucitan, Philip Kerr
    2010: Alta tensión, Harlan Coben
    2011: Niebla roja, Patricia Cornwell
    2012: La caja negra, Michael Connelly
    2013: Pasaje de la sombras, Arnaldur Indridason
    2014: Personal, Lee Child
    2015: El cártel, Don Winslow
    2016: Perros salvajes, Ian Rankin
    2017: Pecado, Benjamin Black

    Pecado és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »