Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: GÈNERE NEGRE

Flores negras, Lara Siscar

“Inspirada en hechos reales, Flores Negras es un rotundo alegato contra la indiferencia y la normalización de la violencia verbal, física o sexual hacia las mujeres. Un thriller extraordinario y original que nos obliga a reflexionar sobre la condición humana y nuestras contradicciones”

flores negras_lara siscarLara Siscar és un rostre conegut de la televisió ja que des de 2007 forma part dels serveis informatius de TVE. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha compaginat la seva tasca periodística amb la passió per l’escriptura i ara fa tres anys, va publicar la seva primera novel·la: La vigilante del Louvre (2015)

Enguany, ha publicat el seu segon llibre, el primer de gènere negre i que aquesta setmana ja podeu reservar a la Joan Oliva: Flores negras.

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa protagonista de Flores Negras és la locutora de ràdio, Berta Martos, que condueix un programa radiofònic nocturn. A altes hores de la matinada, està més que acostumada a trucades per parlar de la soledat o de desenganys amorosos. Però la trucada que rebrà aquesta nit serà ben diferent, un tret interrompirà la conversa quan l’interlocutor és a punt de fer-li una confessió. La reacció de la locutora i del seu equip s’estén per les xarxes socials que, en poques hores, esclaten i obliguen la Berta a demanar una excedència forçosa. A partir de llavors i, per una temporada, anirà a viure a casa de la seva mare, una actriu ja jubilada.

Lara Siscar ha volgut escriure una novel·la per reflexionar sobre les xarxes socials, el periodisme i la violència cap a les dones i fruit d’aquesta voluntat neix Flores negras. Va ser una noticia sobre prostitució infantil ocurreguda l’any 2010 la que va inspirar el llibre, tal com l’autora explica en una nota al final de la novel·la. A més a més i malauradament, Siscar ha patit en carn pròpia assetjament a través de les xarxes socials, fet que la fa coneixedora dels perills d’aquestes eines.

flores negras_portada_rodonaPrimeres pàgines.

Llibres

  • Flores negras
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Ojos de muñeca, Ingrid Desjours

    ojos de muñeca-ingrid desjoursIngrid Desjours (França, 1976) és psicòloga, especialitzada en psicocriminologia, i escriptora. L’any 2007, va decidir dedicar-se en exclusiva a l’escriptura i, dos anys després, veia la llum la seva primera novel·la: Echo (2009). D’aleshores ençà, Desjours ha anat aconseguint el recolzament de crítica i públic i ja és considerada la nova reina del thriller a França.

    Ojos de muñeca, novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva, és de fet la seva tercera novel·la, publicada originalment el 2013, tot i que no ha estat fins ara que ha estat traduïda al castellà. logo blog genere negre_AMB LLETRESEl llibre és un thriller psicològic , ple de tensió i suspens, que molts han volgut comparar amb el clàssic grand guignol francès: uns espectacles de terror naturalista que van tenir lloc a París a finals del segle XIX i que podríem considerar antecesors de l’actual gènere gore.

    Les protagonistes de Ojos de muñeca són dues ànimes torturades el camí de les quals acabarà confluint al llarg de la història. Per una banda, en Marc Percolès, un policia que ha acabat en una cadira de rodes després d’un greu accident en què va morir la seva dona. Després d’aquest fet traumàtic, ara torna a la feina. Per una altra banda, Bàrbara Bilessi, una joveneta tímida que acaba d’aconseguir el títol d’esteticista, col·leccionista de nines de porcellana i que viu amb la seva mare cega de qui es fa càrrec. Un dia de tornada cap a casa, la Bàrbara és salvatgement violada en un parc. Amb el pas dels dies i sense canvis aparents en el seu comportament, el cap de la noia fa un clic i res no serà com abans.

    ojos de muñeca_ingrid desjours_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Ojos de muñeca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La novia gitana. Carmen Mola

    La novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la novel·la ‘La novia gitana’ de Carmen Mola.
     

    ‘Al principio parece un juego. Alguien ha encerrado al niño en un lugar oscuro y él tiene que intentar salir de allí por sus propios medios. Lo primero sería encontrar el interruptor de la luz, pero el niño no lo busca porque piensa que la puerta se va a abrir en cualquier momento.
    La puerta no se abre.
    …’

     
    Carmen Mola Una jove gitana, Susana Macaya, educada com a paia, desapareix la nit del seu comiat de soltera. Dos dies després troben el seu cos sense vida, el qual ha estat torturat seguint un ritual insòlit. Set anys abans, però, la seva germana Lara va patir el mateix destí.
    Elena Blanco és la inspectora que porta el cas. Durant el camí es trobarà amb els seus propis fantasmes.
     
    ‘Lara Macaya, veintitrés años, ojos negros, pelo moreno. Una joven preciosa. El cadáver aparece en una casa abandona, cerca del Rancho del Cordobés, un lugar queha sido emblema durante muchos años del tráfico de drogas de Madrid, de las chabolas y la dureza. Fue hacia el mundo de las familias de la droga el lugar al que la policía dirigió los primeros pasos.
    El cadáver presentaba varias incisiones craneales, todas circulares, y estaba lleno de gusanos. No había heridas de bala, ni de arma blanca, pero sí un glope en la cabeza que no fue mortal. A Lara la mataron los gusanos voraces que alguien introdujo en su cabeza.’

     
    I qui és Carmen Mola? Doncs bé, és un pseudònim. El que sí que és cert és que és una dona, ja que es pot comprovar a la resposta que fa a la pregunta:

    ‘—¿Por qué ocultarse detrás de un seudónimo?

    —En realidad, hay tantos motivos que no entiendo por qué otros autores no lo hacen. Para empezar, creo que lo importante es la novela, no quién la haya escrito. ¿Qué más da que sea una mujer guapa y alta o un señor feo y bajito? Mi interés era que la gente leyera la historia de las dos novias gitanas y la inspectora de policía aficionada a las canciones de Mina Mazzini que investigaba sus muertes. Pero he dicho que había más motivos. Es mi primera novela y eso quiere decir que me dedico profesionalmente a otra cosa. No quería que mis compañeros y compañeras de logo blog genere negre_AMB LLETREStrabajo, mis amigas, mis cuñadas o mi madre supieran que se me ocurría escribir sobre alguien que mata a una joven haciéndole perforaciones en el cráneo para meter larvas de gusano y sentarse a ver cómo le van comiendo el cerebro… No lo entenderían, para todas ellas soy tan convencional… Hay más. ¿Y si la novela hubiera sido un absoluto fracaso? Tendría que dar explicaciones y pasaría mucha vergüenza. Y, por el contrario, ¿si fuera un clamoroso éxito? A lo mejor me veía obligada a cambiar de vida, que es algo que no me apetece, estoy muy satisfecha con la mía… Se me ocurrirían más razones, estoy segura.’
     
    Aquesta és la seva primera novel·la. I diu que la història continuarà…
     
    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La desaparició de Stephanie Mailer, Joël Dicker

    desaparicio stephanie mailer joel dickerAquesta setmana és novetat a la Joan Oliva la darrera novel·la de l’escriptor suís Joël Dicker (Ginebra, 1985). Tot i la seva joventut, Dicker ja fa uns quants anys que es va convertir en un fenomen literari a nivell mundial quan va publicar, l’any 2012, La veritat sobre el cas Harry Quebert, llibre traduït a 40 idiomes i del qual s’està preparant actualment una sèrie de televisió, dirigida per Jean Jacques Annaud i interpretada per Patrick Dempsey. A partir de la publicació d’aquesta novel·la, el que realment era el seu primer llibre, Els últims dies dels nostres pares (2010) va experimentar una gran empenta i els lectors van esperar llavors amb delit la seva tercera novel·la: El llibre dels Baltimore (2015). Enguany, tres anys després, Joël Dicker publica La desaparició de Stephanie Mailer.

    desaparicio stephanie mailer rodonaPrimeres pàgines.

    La desaparició de Stephanie Mailer està ambientada, de nou, en una ciutat nord-americana. En aquesta ocasió, a la ciutat fictícia d’Orphea. Un entorn aparentment tranquil i convencial ubicat en la zona residencial dels Hampstons. logo blog genere negre_AMB LLETRESLa trama comença la nit del 30 de juliol de 1994 quan Orphea gaudeix de l’obertura del festival de teatre i l’alcalde de la ciutat no apareix enlloc. Hores després, apareix mort l’alcalde i tota la seva família, així com una noia, testimoni dels crims, que feia fúting davant de la casa de la família assassinada. Els encarregats de la investigació són Jesse Rosenberg i Derek Scott que aconsegueixen indentificar l’assassí i tancar el cas…o això sembla, perquè vint anys després, a l’estiu de 2014, la periodista Stephanie Mailer visita en Jesse, quan aquest és a punt de jubilar-se, per assegurar-li que ell i el seu company es van equivocar identificant el responsable dels assassinats. D’entrada, en Jesse Rosenberg no hi fa gaire cas, però quan decideix posar-se en contacte amb la periodista, la noia ha desaparegut. Què va passar realment aquella nit d’estiu de 1994?

    Entrevista amb en Joël Dicker:

    Els anteriors llibres d’en Joël Dicker són Els últims dies dels nostres pares, La veritat sobre el cas Harry Quebert i El llibre dels Baltimore:

    els ultims dies dels nostres pares veritat sobre el cas harry quebert El-llibre-dels-Baltimore

    Llibres

  • La verdad sobre el caso Harry Quebert
  • La veritat sobre el cas Harry Quebert
  • The truth about the Harry Quebert affair
  • La Vérité sur l’affaire Harry Quebert
  • Los últimos días de nuestros padres
  • Els últims dies dels nostres pares
  • El libro de los Baltimore
  • El llibre dels Baltimore
  • La desaparició de Stephanie Mailer
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Confusión. B.A.Paris

    ‘Si alguien puede ayudarme en mi búsqueda de tranquilidad de espíritu, ese es Alex, el marido de Jane. No espero que me libre del remordimiento que siento porque eso siempre lo llevaré conmigo, pero me pareció un hombre bueno y compasivo y, si ve que siento de verdad no haberme parado a ayudar a Jane esa noche, a lo mejor le sale del alma perdonarme. Y quizá entonces, solo quizá, yo pueda empezar a perdonarme a mí misma.’

     
    Confusión collage Tornem de vacances i la primera novetat de negre que us ofereix la biblioteca és la novel·la de B.A.Paris, Confusión.
     
    Cass, la protagonista, es troba un vehicle en una pista de terra que creua un bosc. Plou a bots i barrals. Al volant hi ha una dona, que aquella mateixa nit és assassinada. Des d’aquell moment la seva vida és insuportable. El remordiment d’ignorar-la la persegueix constantment. Se li oblida tot: on ha deixat el cotxe, si s’ha pres les pastilles, el codi d’alarma, per què ha comprat un cotxet de bebè si no té fills…
     
    Amb un ritme trepidant, el lector transita per la descripció de les emocions de la protagonista, narrat en primera persona:
     
    ‘El pánico me priva del poco aire que me queda en los pulmones. No puedo pensar más que en el cuchillo que vi anoche. ¿Estaba manchado de sangre? No me acuerdo. Exploro la estancia en busca de un arma con la que protegerme y is ojos se posan en unas tenazas de hierro tiradas en la chimenea. logo blog genere negre_AMB LLETRES Me acerco corriendo a cogerlas, luego cruzo el salón hasta las ventanas y corro las cortinas, primero la que da al jardín posterior, luego la que da al delantero, aterrada de pensar que pueda estar espiándome, que esté asomándose fuera. La súbita oscurdiad incrementa mi terror, así que enciendo todas las luces de inmediato’.
     
    Els capítols segueixen un ordre cronològic: s’inicia un divendres 17 de juliol i acaba un divendres 2 d’octubre, per tant, podem saber que la trama es desenvolupa durant dotze setmanes. Tres mesos que per a la protagonista són d’una angoixa i agonia constant.
     
    I com es diu a la contracoberta: ‘Si no te fías ni de ti mismo. ¿de quién te vas a fiar?’
     
    L’autora del llibre B.A. Paris, anglesa, es va fer famosa amb la seva primera novel·la ‘Al cerrar la puerta’, traduïda a 35 llengües. És un “thriller” psicològic que juga amb les aparences de perfecció: ¿és la parella perfecta o la mentida perfecta?. La curiositat per saber el que passa a la casa dels veïns, la va portar a escriure aquesta primera història.
     
    Llibres
     

  • Confusión
  •  

    Al cerrar la puerta Confusion

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Golpes. Pere Cervantes

    Golpes

    Aquesta novel·la de gènere negre, guardonada amb el Premi Letras del Mediterráneo 2018 atorgat per la Diputació de Castelló, es basa en fets reals i en molts encontres i pactes entre cavallers per tal d’aconseguir que el policia protagonista, Alfa, que ha estat a la presó durant un any i tres mesos, desvetlli els secrets d’una vida dedicada a les profunditats del narcotràfic.
     
    El llenguatge fa referència a la boxa: la narració està dividida en 12 rounds o assalts, Alfa és un púgil inacabat, un estratega del combat i sempre el centre de l’univers de les dones que estima. De fet, la novel·la fa un viatge a la pèrdua de la veritable identitat i de la importància de tenir qui t’aculli en un dels cantons del quadrilàter de la teva vida. Ja que si no hi ha ningú en aquell cantó, el combat està perdut.
     
    I què passa amb Alfa? Cal dir que com que els fets es basen en la realitat, el nom del personatge s’amago sota el d’Alfa. Policia que ha estat a la presó i que deixen en lliberat, mentre espera que la resolució de la sentència final arribi en sis anys. La nòmina que li queda és molt minsa i no està acostumat a malviure… Per aquesta raó accepta una gran proposta: apropiar-se de cinquanta quilos de cocaïna aliena. En quaranta-vuit hores, ha de tornar a Castelló, acomiadar-se dels qui estima i executar de manera inversa el que fins aquell moment estava fent.
     

    “Round 1
    Suena la campana
    En las historias de amor, como en el boxeo, los golpes son siempre una posibilidad. Tres horas antes, en Barcelona, Maca me mordía en el cuello al tiempo que gemía y arañaba el viejo tatuaje de esa cobra que habita en mi hombro. (…)
    El aseo de la gasolinera de la N-340 que flanquea el denominado recinto FIB de Benicasim tiene algo de celda. logo blog genere negre_AMB LLETRES Frente a un espejo moteado por el tiempo, bajo la tísica luz de una bombilla que pende del techo, reconozco el rostro de un púgil trasnochado, cuyos ojos diminutos tratan de encajar el impoacto una una definitiva invasión de canas, soledad e incontables heridas restañadas.
     
    Round 12
    La victoria del sparring
    Huir es sencillo cuando tienes asumido todo lo que vas a perder. Mi pérdida se llama Kashima. Fue poco antes de despedirnos cuando le dije que iba a viajar lejos. Kashima me sostuvo la mirada, circunspecta. En sus ojos vi la misma tristeza inmóvil que he infligido en todas las mujeres que se han cruzado en mi vida. Aquella tarde totdas ellas se manifestaban en las pupilas de mi pequeñas, (…). Pero ¿cuánto amor es el amor exacto? Soy incapaz de querer lo que tengo, cierto, pero mi pequeña es la excepción.”

     
    Pere Cervantes ha escrit tres novel·les policíaques anteriorment:

  • No nos dejan ser niños, 2014
  • La mirada de Chapman, 2016
  • Tres minutos de color, 2017
  • De fet, ell va ser policia durant més de vint-i-cinc anys i coneix molt bé la vida del carrer. És per això, que de la seva experiència n’ha fet part ficció.
     
    Altres novel·les que ha escrit: Trescientos sesenta y seis lunes, La soledad de las ballenas i Rompeolas. I, també, un parell de manuals: Internet negro (sobre els perills a la xarxa) i Tranki pap@s (dirigit a pares i educadors al voltant de les TIC).
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Gossos i llops, Hervé Le Corre

    Gossos i llops Herve Le CorreTot i fer més de trenta anys que va començar a escriure novel·la negra i tot i haver estat reconegut amb multitud de premis literaris, el francès Hervé Le Corre és pràcticament un desconegut a casa nostra. Tot just ara, de la mà de l’editorial Bromera, arriba la seva primera novel·la traduïda al català, que, a més a més, és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà. Es tracta del thriller Gossos i llops.

    La novel·la està ambientada a la França rural més marginal, a la zona sud del Burdeus natal de l’autor, lluny de les zones turístiques franceses, en un ambient de drogues i delinqüència. En Franck fa 5 anys que ha estat tancat a la presó per un robatori que va cometre amb el seu germà gran, en Fabien. A aquest, però, no el van enxampar i en Franck, que ha estat més que lleial, no l’ha delatat. Passats els anys de comdemna, no és en Fabien qui espera en Franck a la sortida del centre penintenciari, sinó la seva parella, la Jessica. En Fabien està tancant un “negoci” a Espanya.

    Emprenen tots dos, en Franck i la seva cunyada, un viatge cap a la residència de la segona, que serà qualsevol cosa excepte el lloc idoni per deixar enrere el seu passat delictiu. Allà hi trobarà un grup de familiars dedicats a activitat il·legals, la filla de 6 anys de la Jessica i un gos del tot amenaçador. Si la intenció d’en Francḱ era començar una vida diferent, sembla que ha anat a parar al pitjor dels llocs.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESGossos i llops és un thriller en què el paisatge humit i el clima sufocant esdevenen un personatge més de la història. El llibre formaria part del que es coneix com a crook story o històries explicades des del punt de vista del criminal i no pas dels policies o detectius.

    Hervé Le Corre (Burdeus, 1955) és un lector apassionat, que va ser professor de llengua i literatura durant trenta-vuit anys. Va començar a escriure als trenta anys i, des de llavors, és autor d’un bon grapat de títols de novel·la negra. Durant la dècada dels noranta, va escriure la Trilogia de Burdeus, formada per La Douleur des morts (1990), Du sable dans la bouche (1993) i Les Effarés (1996). Après la guerre, publicada el 2014, ha estat una de les seves novel·les més reconegudes i guardonades.

    Llibres

  • Gossos i llops
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Lectures fresques

    books-918521_640

    No podíem deixar de recomanar una novel·la de Gènere Negre per aquest estiu. Per a aquesta vídeorecomanació, hem triat Infierno de Hielo, un dels darrers títols d’una de les parelles d’escriptors més famoses i llegides arreu del món. Estem parlant dels autors Douglas Preston i Lincoln Child.

    Ambdós autors escriuen per separat, si bé són internacionalment coneguts pels llibres que escriuen a quatre mans. Són vàries les sèries de novel·les de què són autors. Nosaltres n’hen triat la protagonitzada pel personatge de Gideon Crew, a qui vam conèixer amb Venganza i posteriorment, amb El cadáver i La isla perdida. La lectura fresca que us recomanem és Infierno de hielo, el quart títol de la col·lecció.

    No us feu enrere aquells que no hagueu llegit els títols anteriors de la sèrie Gideon Crew. Les històries són independents i podreu llegir el llibre sense dificultats. I de ben segur us animareu a llegir els anteriors!

    Si voleu fer una ullada a l’article que vam publicar ara fa poc, feu clic aquí.

  • Infierno de hielo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Donde fuimos invencibles. María Oruña

    Collage Donde fuimos invencibles ‘Donde fuimos invencibles’ tanca la trilogia començada per ‘Puerto escondido’ i seguida per ‘Un lugar donde ir’.
     
    A ‘Puerto escondido’, el personatge masculí, Oliver un noi londinenc, hereta una casa a Suances. Durant la remodelació de la casa es troba un nadó emparedat i a partir d’aquest moment se succeeixen una sèrie d’assassinats a la zona.
     
    ‘Un lugar donde ir’ segueix amb la situació de l’anterior, però ara apareix una noia assassinada en unes runes d’una inusual construcció medieval. Tot indica un viatge en el temps… Valentina Redondo i el seu equip han d’esbrinar el que passa de nou a Suances.
     
    I en aquesta que presentem avui, Valentina Redondo, la tinent protagonista d’aquesta trilogia, està a punt de començar les vacances. És a finals d’estiu i un esdeveniment inversemblant ocorre en el mateix centre del poble de Suances: el jardiner de l’antic Palacio del Amo ha aparegut mort a la gespa.
    El palau és una de les cases amb més història d’aquella zona i després d’anys tancada, l’escriptor americà Carlos Green, hereu de la propietat, decideix instalar-s’hi temporalment. Però la pau que cercava es veu truncada per aquesta mort que en principi sembla per causes naturals, però que Carlos confessa que en els darrers dies ha percebut presències inexplicables a la raó.
    Ella és escèptica sobre tot allò que sigui classificat com a paranormal, però durant la seva investigació es trobaran amb situacions ben inversemblants.
     

    “-Lo entiendo. Yo tampoco creo en estas cosas, se lo prometo. Pero desde que he llegado aquí, no sé… suceden cosas extrañas. Ropa que cambia de sitio, luces que ves en una ventana del palacio y cuando llegas al cuarto están apagadas… y hace dos días, como les digo, tuve la sensación de ver a alguien ahí -insistió, señalando hacia el jardín secreto-.logo blog genere negre_AMB LLETRES Ahora ya no sé si sería solo una sombra -reconoció, negando con la cabeza y dando la sensación de que comenzaba a sentirse ridículo.”

     
    En el llibre trobareu dues històries: la real, la que intenta esbrinar el que passa a la casona, i la fictícia, l’esborrany que l’escriptor escriu sobre els estius de joventut passats en aquella casa.

    “El ladrón de olas, de Carlos Green.
    Borrador de novela
    Regresar. Siempre llega un momento en que hay que hacerlo, aunque sea en sueños. ..
    .”

     
    María Oruña ens explica que la “… La descripción y distribución del palacio se ajusta a la realidad…” i que tots els estudis i investigacions a què al·ludeix el professor Machín sobre el món paranormal són reals.
     
    I per acabar: “… ante al eterna pregunta sobre si existen o no los fantasmas… como buena gallega, debo responder de la misma forma que si me preguntasen si existen o no las meigas: por supuesto que no, pero haberlas…haylas.
     

  • Puerto escondido
  • Un lugar donde ir
  • Donde fuimos invencibles
  •  
    I què dir de l’autora? Maria Oruña és gallega i el seu pare és de Cantàbria, la qual cosa li ha permès de conèixer molt bé la zona on situa l’acció d’aquesta trilogia. Pel que fa la seva professió, és advocada, activitat que combina amb la literatura.
     
    Llibres Llibres de l’autora a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    En silencio, Marin Ledun

    “Y es que, En silencio es un himno en clave de thriller intimista a los eternos perdedores del sistema, aquellos que luchen cuanto luchen, luchemos cuanto luchemos, durante décadas, durante generaciones, están, estamos, abocados a seguir siendo los últimos monos del zoo, los juguetes rotos del capital, los extras de la Historia”.

    en silencio_marin lendunSergio Vera Valencia, director de la col·lecció Off Versatil, fa un interessant pròleg de En Silencio, una de les darreres novel·les publicades per Ediciones Versátil, del qual hem destacat la frase que encapçala aquest post. I és que En Silencio és una interessant novel·la de l’escriptor francès Marin Ledun, que ha estat guardonada amb el Premi Transfugue a la Millor Novel·la Negra Francesa 2016, la trama de la qual gira al voltant de la justícia o, millor dit, tracta sobre la venjança.

    La protagonista de En silencio és Émilie, una dona de quaranta anys que, ara en fa cinc, va perdre una cama en un accident de trànsit. A més a més de les terribles seqüeles físiques, l’accident la va obligar a abandonar la seva professió d’infermera. En l’actualitat, i després de seduir el jove Simon, l’Émilie li dispara un tret a la cama a boca de canó. Ja pot demanar auxili que no servirà de res. En Simon està aillat en una gossera…

    en-silencio-rodonaPrimeres pàgines.

    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    Marin Ledun (1975) és Doctor en Ciències de la Informació i la Comunicació i, a hores d’ara, és autor d’una vintena de novel·les, gran part de gènere negre. La seva popularitat va créixer de manera important quan va publicar Perros de porcelana, novel·la inspirada en l’onada de suïcidis que en qüestió de 3 anys es va estrendre entre els treballadors de France Telecom, on l’escriptor treballava. Arran d’aquest llibre, Isabel Adjani va protagonitzar la pel·lícula Carole Matthieu, inspirada en els fets reals que van assolar la societat francesa.

    En Silencio és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Ja podeu reservar-la!

    Llibres

  • En silencio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »