Bibliobloc - Fora del prestatge

En el seu nou llibre Tormentas cotidianas, William Boyd aborda un tema recurrent en la seva obra: la identitat. Segons afirma l’autor no ho fa conscientment sinó que és un reflex de la seva pròpia identitat força complicada: de pares escocesos, va nèixer a Accra, Ghana, el 7 de març de 1952, on va passar la seva infància però on se sentia com un estranger. Es va educar al Col·legi d’Gordonstoun a Escòcia i després va estudiar a les universitats de Niça i de Glasgow.

Va obtenir el seu doctorat en Literatura Anglesa a Oxford. És doctor honoris causa de les universitats de St Andrews, Stirling i Glasgow, i membre de la Reial Societat de Literatura britànica i Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres francesa. Mentre exercia la docència publicar la seva primera novel.la, A Good Man in Africa (1981), i des de llavors es va dedicar plenament a la creació de novel·les i guions televisius i cinematogràfics.

No hi ha dubte que Boyd és un més que experimentat artesà en aquest vell ofici del narrar i que ha après la teoria i la pràctica dels millors mestres possibles, ja siguin aquests Aristòtil, amb el seu principi, nus i desenllaç, o Dickens, amb les seves ben enfilades trames decimonòniques.

Precisament, Dickens és assenyalat pel mateix Boyd com a inspirador directe de les seves Tormentas cotidianas on Adam Kindred, el protagonista, es veu assetjat per la policia que el creu responsable d’un assassinat i és perseguit pel veritable culpable que vol eliminar-no. Si això no és suficient, Kindred, que fins ahir mateix era un prestigiós climatòleg a punt d’aconseguir el treball dels seus somnis, és víctima d’ un contratemps que el desposseeix de totes les seves pertinences. Ja no és només un fugitiu de la justícia i l’objectiu d’un assassí, sinó un individu que ha aguditzar el seu enginy per poder sobreviure en una megalòpolis sense sostre, sense diners i sense gadget electrònic algun.

El protagonista pateix la indigència i ha de recórrer a la caritat, però en poc temps el seu instint es sofistica i recorre a la picaresca i, més tard, a reintegrar socialment de maneres que mai hauria imaginat. Així, es topa amb prostitutes, aristòcrates, capellans, policies, delinqüents … un variat i pintoresc tapís social que li permeten descobrir coses sobre si mateix, el gènere humà i la vida a la capital anglesa.

De les motivacions que el van portar a escriure aquesta novel·la, de la manera com va concebre el seu argument o del procés de construcció dels seus personatges, William Boyd parla en aquesta entrevista, on també fa referència a qüestions com el que significa per a ell escriure sobre Londres i el que representa en la seva vida aquesta ciutat que segons ell és la més multicultural i diversa d’Occident.

Tempestes quotidianes serà adaptada pròximament al cinema amb la participació de William Boyd com a guionista.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

L’associació Brigada 21, Formada per lectors i aficionats al gènere negrecriminal, en acabar “el curs” lector, dóna cada any els Premis a les millors novel·les. Són uns premis sense remuneració econòmica però que compten amb el prestigi de ser atorgats pels lectors.

Enguany, aquesta és la llista dels guanyadors:

PREMIS BRIGADA 21 2010

• Millor novel·la en castellà
  • La playa de los ahogados
    Domingo Villar

• Millor novel·la traduïda al castellà
  • El poder del perro
    Don Winslow
    Traduïda per Eduardo García Murillo

• Millor novel·la en català
  • Emulsió de ferro
    Sebastià Jovani

• Millor novel·la traduïda al català
  • La dona de verd
    Arnaldur Indridason
    Traduïda per María LLopis

• Millor primera novel·la
  • Tarde, mal y nunca
    Carlos Zanón

• Premi Florenci Clavé a la millor portada
  • Trago amargo
    Francisco J. Haggenbeck
    Realitzada per Ismad

Són del tot recomanables. Si no els heu llegit, us recomanem que ho feu aquest estiu! Això sí, després ens expliqueu què us han semblat…

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

“Un disparo es pura adrenalina desde el principio hasta el explosivo e inolvidable final.” Miami Herald.

Entre totes la sèrie de llibres escrits per Lee Child amb el personatge protagonista Jack Reacher destaca un per damunt de la resta i porta un títol molt significatiu: Un disparo.

Jack Reacher, defensor solitari de tot allò que creu just, viu al marge del sistema, sense telèfon, sense adreça fixa, sense compromisos de cap tipus. En aquesta nova història haurà de descobrir amb la seva astúcia i els seus peculiars mètodes qui és en aquesta ocasió l’assassí.

Movent-se entre les ombres, recopilant totes les pistes que troba Reacher s’acostarà cada cop més a la veritat…

Lee Child

Aquest escriptor de novel·la negra va néixer al Regne Unit. Després que l’acomiadessin del seu treball en televisió es va traslladar amb la seva família de Cumbria a Estats Units i allà va començar la seva carrera com a escriptor.

Totes les seves històries tenen com a protagonista al peculiar Jack Reacher i tenen un gran èxit als Estats Units.

Jack Reacher

El personatge inventat per Lee Child és un ex Policia Militar Major del Exercit dels Estats Units. És d’actitud estoica i ell no parla molt, és de cap fred i en estranyes ocasions se li pot veure enfadat.

Reacher té la curiosa habilitat de conèixer sempre quina hora és en qualsevol moment del dia sense cap tipus de rellotge. Està enganxat al café i té una fascinació extrema per les matemàtiques.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Jens Lapidus és un jove advocat penalista suec de gran èxit de trenta-tres anys, i gràcies a la seva experiència professional representant a alguns dels més coneguts criminals del país té una visió única d’un món que la majoria de la gent prefereix no veure.

L’any 2009 va obrir la “Trilogia Negra d’Estocolm”, amb la novel·la Dinero fàcil i aquest any ha publicat la segona part, Nunca la jodas.

La tercera, ja està “en la ment” del seu creador, que mentrestant es dedica a escriure una novel·la gràfica també sobre el Estocolm negre, un tema “en què encara té molt on aprofundir”.

Tot i que admet que Dinero fàcil, la primera de la trilogia, és una novel·la de ficció on manipula la història i els personatges per fer-los més interessants i amb més força dramàtica, assegura que tot el que conté el llibre “ha passat o podria haver passat en la realitat, no hi ha res que sigui una exageració “.

No s’amaga a l’hora de donar una visió radicalment diferent del seu país i d’Estocolm, una ciutat amb una vessant fosca que l’autor s’entesta a retratar: mafiosos iugoslaus, narcos, arribistes suecs, addictes de classe alta i policies amb dubtes morals…

Serveixin com a exemple Thomas, el policia corrupte de Nunca la jodas, que fart d’haver de bregar amb la que ell considera com xusma criminal, i fastiguejat del que per a ell són babaus escarafalls bonistes dels seus compatriotes, considera normal guardar en un armari de casa una part dels diners i la droga que requisa als malfactors, i es nega a anar a aquelles trucades d’emergència que li cauen lluny o que li suggereixen un altercat en què no li ve de gust intervenir.

I no oblidem, Mrad, el perdonavides serbi que protagonitza Dinero fàcil, un individu sense escrúpols, brutal i traïdor, però que es veu obligat a humiliar davant els tribunals civils suecs per no perdre el exigu règim de visites que gaudeix respecte de la seva filla, després de un tempestuós divorci en què ha estat vençut legalment en tota regla per la seva implacable ex dona.

Trailer de Snabba cash, pel·lícula basada en la novel·la de Jens Lapidus

L’han arribat a anomenar el James Ellroy suec, per la cruesa i la intensitat amb què retrata el submón de l’hampa i de la delinqüència organitzada d’Estocolm. Un món que l’autor coneix perfectament, gràcies a la seva experiència com a defensor de no pocs d’aquests mateixos criminals als que converteix en protagonistes de les seves històries.

Això sí, assegura que “Suècia és encara un bon lloc per viure”.

Dinero fàcil

Nunca la jodas

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Sota el màxim dels secrets, en els últims dos anys s’han mantingut intenses negociacions entre els hereus de Stieg Larsson, el seu germà Joakim i el seu pare Erland, i la que va ser la seva parella durant 30 anys, Eva Gabrielsson, a qui la rigidesa del dret germànic ha privat de qualsevol participació sobre els multimilionaris drets de la trilogia Millennium.

La versió d’Eva era que hi havia poc més de 200 pàgines acabades i que la resta no passava de ser un esborrany que ella podria acabar “doncs Stieg m’havia parlat en moltes ocasions de la història”.

Però Joakim Larsson afirma que això no és cert, i que la quarta novel·la ha estat, justament, un dels eixos de les negociacions amb Eva. “La quarta novel·la no serà publicada. Però existeix. Un parell de setmanes abans de morir, el mateix Stieg em va escriure que ja havia gairebé acabat el quart llibre. Em va dir també que volia que tots els diners que generés aquest llibre fos per la revista Expo, una publicació combativa contra l’extrema dreta que dirigia”.

Ernald i Joakim Larsson són, al seu pesar, dues empestats socials. Arran d’un documental de la televisió sueca i dels reportatges dels mitjans de comunicació, han aparegut com els dolents de la pel·lícula que impedeix a Gabrielsson gaudir de l’èxit de Millennium. Però Joakim es defensa: “Nosaltres volíem pactar amb Eva, i oferir-li una sortida digna que ha rebutjat”.

El resultat d’aquesta ruptura té una important conseqüència: els lectors no llegiran el quart volum de Millennium, que, segons comenta Joakim Larsson, està “pràcticament acabat”. Gabrielsson sola no pot publicar la novel·la, encara que la tingui, perquè, com recorda el germà de Larsson, “el meu pare i jo som els propietaris dels drets”.

Ernald i Joakim Larson vs Eva Gabrielsson: una lluita de poders

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquest escriptor i músic norueg va nèixer a Oslo a l’any 1960. A l’any 1997 va escriure la seva primera novel·la negra que va iniciar la sèrie de l’inspector Harry Hole. El llibre L’home ratpenat va tenir una expecional acollida entre la crítica i va ser un gran èxit.

Jo Nesbo és tot un fenomen social a Noruega, on se’l coneixia com a cantant i compositor de la banda de rock Di Derre abans de fer el salt a l’economia i a la literatura. És considerat un dels millors escriptors de novel·la policíaca d’aquest país nórdic.

El personatge.

Harry Hole va néixer el 1965 a Oppsal, un barri dels suburbis d’Oslo. Mesura 1,95, és prim i atlètic. Porta el cabell|pèl ros gairebé rapat i al seu cap destaquen les seves grans orelles, el seu narizota i els seus ulls sempre envermellits. Sol vestir texans gastats i botes tipus Doctor Martens.

Harry és tossut i arrogant i les seves maneres deixen molt que desitjar. Fuma. És alcohòlic i intenta substituir la seva addicció per altres de menys perilloses com llegir a Jim Thomson o emprar-se a fons al gimnàs, però no sempre ho aconsegueix. Viu en un apartament de 2 habitacions i té un Ford Escort gairebé impossible d’arrencar.

Els seus pares eren mestres i no van acceptar bé que el seu fill es fes policia. Té una germana, Søs, amb síndrome de Down, amb què se sent molt unit. És policia perquè pensa que no serveix per a cap altra cosa i perquè odia els dolents. En el passat va treballar a Vindern, Bangkok i Sidney. Ara és un dels millors investigadors d’homicidis del grup de delictes violents d’Oslo.

Jo Nesbo ha guanyat pràcticament tots els grans premis, entre ells el Glass Key Award, el Riverton Prize y el Norwegian Bookclub Prize.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Christopher G. Moore és un escriptor canadenc establert a Tailàndia, va ser professor de dret en l’University of British Columbia. Va viure a Nova York, on va publicar la seva primera novel·la, després es va traslladar a Londres i finalment va arribar Bangkok on resideix des de fa 17 anys, totalment seduït per la ciutat més bulliciosa d’Àsia.

Aclamat per la crítica nord-americana des dels seus inicis com a escriptor el 1985, Moore és autor de 18 novel·les entre les quals destaca la sèrie del detectiu privat Vincent Calvino. És el protagonista d’una sèrie de novel·les que van pel tercer capítol i que situen la seva trama al sud est asiàtic i concretament a Bangkok.

Aquest autor destaca pel seu coneixement a fons amb perspicàcies agudes sobre la part del món sobre el qual ell escriu. “Una de les majors forces de Moore és el seu coneixement d’història del sud-est asiàtic“, va dir Newsweek. Moore és “el nou creador més important de Tailàndia per a una audiència occidental”. A Tailàndia, on Moore ha viscut durant les dues dècades passades, Bangkok el Pal va dir, “parafrasejar a Graham Greene en un altre context, Moore és el nostre home a Bangkok.”

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Quan Agatha Christie va morir el 1976 s’havia convertit en l’escriptora més popular del món. Amb unes vendes bilionàries i publicada en més de 100 països, havia aconseguit l’impossible: publicar més d’un llibre a l’any des de la dècada de 1920, 127 llibres i 15 obres de teatre, i tots ells èxits de vendes.

Després de la mort de la filla d’Agatha, Rosalind, a finals de 2004, es va revelar un extraordinari llegat, el nét, Mathew Prichard, va demanar ajut per ordenar l’arxiu a John Curran, un fan que durant molts anys va ser editor del butlletí oficial d’Agatha Christie. Entre els objectes personals de la residència familiar de Greenway, l’11 de novembre de 2005, Curran va descobrir 73 llibretes escolars en què l’autora prenia les notes essencials per a les seves novel·les.

En aquests quaderns que portava sempre a sobre, Agatha Christie escrivia constantment les seves idees sobre arguments, personatges o localitzacions, reciclava les trames i els donava mil i una voltes. Alguns del seus títols més inspirats són el resultat d’una escrupulosa planificació. Anotava des de l’esbós esquemàtic de “idees elementals i aprofitables” fins il·lustracions sobre els possibles escenaris del crim, passant pels arguments alternatius que es va plantejar i les escenes que va suprimir.

Quan John Curran (Dublin, 1954), arxiver i estudiós de l’obra de l’autora, va començar a desxifrar els quaderns, es va fer evident la magnitud d’aquest tresor amagat. No podia creure el que tenia al davant. Fins ara ningú no havia tingut la paciència de transcriure l’enrevessada cal·ligrafia de l’autora i de cercar referències literàries i pistes sobre les trames de gairebé totes les seves novel·les enmig de les seves llistes de la compra, números de telèfon, noms de personatges i llocs, i les més variades consideracions sobre la seva rutina diària i qualsevol altra cosa que li venia al cap. Han estat quatre llargs anys esbrinant, establint connexions i posant ordre.

El resultat d’aquest treball l’ha publicat ara en el volum Agatha Christie. Los cuadernos secretos, on afirma que el mètode de l’autora era un pur caos. Però un caos fascinant per a l’especialista i per a la legió de fanàtics de Christie, que podeu trobar a la nostra Biblioteca.

Aquest llibre obre la tapa del gran secret d’Agatha Christie: com les seves anotacions, llistats i esborranys es van convertir en els exitosos llibres, obres de teatre i relats que finalment van ser. I també una bona colla de curiositats:

El llibre inclou, a més, dos curiosos relats inèdits, La captura de Cerbero, escrita el 1939 una versió alternativa a l’homònim que apareix en el llibre Els treballs d’Hèrcules presenta un líder alemany, en el qual no és difícil reconèixer a Adolf Hitler, que després de la seva misteriosa desaparició torna convertit en un líder pacifista. L’editor el va rebutjar per considerar-lo políticament incorrecte.

El incidente de la pelota del perro, que dataria de 1933, és pur Agatha Christie, amb un encantador poble anglès, una senyora entrada en anys amb parents avariciosos i l’oportuna caiguda per les escales després de topar amb la joguina del fox terrier. En aquest cas el relat va ser reutilitzat la una novel·la, El testimoni mut, publicada quatre anys després, però l’autora va triar a un assassí diferent, de manera que l’original descobert ara manté la intriga de com afrontarà Poirot l’últim dels seus casos.

En aquest enllaç Agatha Christie, podeu triar entre els més de cinquanta títols disponibles a la Biblioteca.

Biblioteca Joan Oliva i Milà

La vitalitat que mostra la literatura negra en l’actualitat és la d’una producció exuberant en continu creixement. Avui us presentem una novetat: Cuestión de fe, la darrera novel·la de Donna Leon.

Traduïda a gairebé 30 idiomes, Donna Leon (Nova Jersey, 1942), Està considerada una de les grans dames de la novel criminal actual.

Viu a la ciutat de Venècia des de l’any 1981, on ha situat l’escenari per a la seva sèrie de novel·les protagonitzades pel comissari Brunetti, en què la ciutat acaba per convertir-se sempre en un més dels personatges.

Curiosament, Leon no ha estat publicada a Itàlia, on, per elecció personal, prefereix continuar sent una persona poc coneguda i viure en un cert anonimat.

Cuestión de fe

El cas número 18 del comissari Brunetti acaba de començar. En ple mes d’agost, el ispettore Vianello va al despatx de Brunetti a la recerca d’ajuda: la seva tia s’ha posat en mans d’un endeví i la família sospita que, mitjançant una sèrie de trucs, li està traient diners.

Mentre el detectiu furga en un tèrbol negoci de manipulació, ple de falsos vidents, consultors astrals i tarotistes, té lloc un assassinat a la ciutat: el mort és Araldo Fontana, un uixer del Tribunal de Justícia al que s’estava investigant per la seva participació en una subtil trama de corrupció dins de la monstruosa maquinària judicial de Venècia. Brunetti s’haurà de valer de la seva intuïció per navegar per un món de suggestió i descarat engany, així com per enfrontar-se a un cas de corrupció, sang, suborns i sexe il·lícit, que l’empenyerà per terrenys tèrbols i malsans.

Per si voleu començar a fer boca, us avancem les primeres pàgines d’aquesta aventura policíaca:

Primer capítol de Cuestión de fe

A la Biblioteca trobareu els següents títols de Donna Leon:

Biblioteca Joan Oliva i Milà