Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: TEATRE

Art, de Miquel Gorriz

art_goyaLa relació de tres amics de fa molts anys canvia quan Sergi, un amant de l’art contemporani que veu el quadre com una gran inversió en bellesa i prestigi, decideix gastar-se dos centenars de milers d’euros en una obra d’art. Amb el pretext molt encertat d’un quadre tot blanc, només blanc, apareixeran més aviat que tard les desavinences de tres amics de l’ànima, que progressivament van traient i retraient-se els draps bruts. En la interpretació de l’obra hi ha una crítica de l’esnobisme de l’art contemporani, però sobretot es pretén aprofundir en els valors de l’amistat, així com de la dificultat de posar-se en la pell de l’altre. Es tracta d’una obra teatral de diàlegs enginyosos a càrrec de Francesc Orella, és Marc; Lluís Villanueva com a Sergi, i Pere Arquillué que interpreta el paper de l’Ivan. Tots tres a través de la banalitat mercantil de l’art contemporani i d’una situació absolutament anodina furguen en els esvorancs de les relacions humanes i construeixen una comèdia aparentment lleugera que es converteix en una profunda i complexa radiografia sobre l’amistat.

mgorrizEn Sergi és un personatge apassionat pel món de l’art contemporani que reivindica el seu dret de discrepar, el seu dret d’haver-se comprat un quadre blanc per una gran quantitat de diners. El personatge d’en Marc encarna la figura de l’acusador, del descregut intransigent que no té cap problema per dir-li que el que s’ha comprat és una despesa incomprensible i que el fet que s’hi hagi gastat tants diners el fa emprenyar de mala manera. Finalment el paper de l’Ivan és el de conciliador, una mica bonhomiós i massa tolerant, empàtic, desmanyotat i simpàticament divertit i dissortat però inclinat a la concòrdia perquè no hi apareguin escletxes en la seva relació perenne de confiança i respecte cap als seus companys ara que està a punt de canviar la seva vida.
 
Es tracta de la primera versió a Barcelona d’un dels grans èxits del teatre francès dels darrers vint anys. El seu director Miquel Gorriz no es perd en detalls banals en el seu transcurs argumental, decideix anar al gra i deixa enrere les innecessàries meandres intel·lectuals que no son imprescindibles per el transcurs de l’obra. Dirigeix ​​Art com el que és, una excel·lent comèdia sobre la fragilitat de les relacions humanes, no deixant-se atrapar pel joc d’enganys que proposa Yasmina Reza i presenta meravellosament una excusa argumental que motiva els personatges i el flux d’una història a través d’un debat sobre l’art contemporani, que en realitat no té gens de rellevància.

Secretos de ART(ista)

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Victòria

victoriatnc

Aquesta setmana s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya l’obra Victòria. Amor, por i corrupció són els eixos principals de la nova obra del dramaturg Pau Miró, en una trama amb aire de tragèdia clàssica ambientada a la Barcelona de la postguerra de principis dels anys cinquanta. El muntatge, que es podrà veure fins el 12 de juny a la Sala Gran de l’equipament barceloní, explica la història d’una dona al mig d’un triangle amorós en un context de lluita política clandestina.

L’argument submergeix l’espectador en la postguerra a través del personatge de Victòria, una dona de la qual la seva consciència social desperta arran de la mort del seu marit. L’únic que queda d’ell és el negoci que tenien, una barberia del Raval, llavors conegut com a Barri Xinès. Però el local té poc futur en una època dominada per una moral rància, cures i militars. Ara arriba el moment de prendre partit, caldrà triar entre la vida acomodada al costat de les idiologies oficials o donar un pas endavant i apropar-se al món prohibit, aquell que mai pensava endinsar-se abans de necessitar-ho. Aquesta trama ha estat recreada amb cura a partir de la utilització de referents literaris com Juan Marsé, Mercè Rodoreda o les cròniques de Néstor Luján sobre la vaga de tramvies.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

400è aniversari Miguel de Cervantes

LOGO-CERVANTES-HORIZONTAL-1024x639

2016 és un any de celebració per al món de les lletres d’arreu. No en va, enguany commemoren el 400 aniversari de la mort de dos dels escriptors més universals: Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

cervantes_miguelSi bé la llegenda situa la mort d’ambdós escriptors un 23 d’abril de 1616, la realitat és que Cervantes va morir tot just un dia abans (el 22 d’abril de 1616) i l’escriptor anglès, entre el 23 d’abril (segons el calendari julià) i el 3 de maig (si fem servir el gregorià) del mateix any. La diferència és mínima i la casualitat va voler que dues figures indiscutibles de la literatura desapareguessin gairebé alhora. Per aquest motiu, aquest 2016 centenars d’activitats s’encarregaran de lloar tots dos autors.

restes_cervantesQuant a l’escriptor castellà, algunes veus com la del director de l’Institut Cervantes van voler alertar, a finals de l’any passat, del secretisme amb què semblaven portar-se els preparatius de l’any del 4t centenari. Malgrat això, a hores d’ara l’any Cervantes té ja més de 200 projectes aprovats. I, al llarg de l’any, s’hi aniran actualitzant.

Tota la informació relativa al 4t centenari està recollida en el web que s’ha posat en marxa per a aquesta efemèride: 400cervantes.es. Podeu consultar el programa oficial fent clic aquí.

L’objectiu primer dels actes commemoratius d’enguany és fer arribar al gran públic la figura de Cervantes, de qui és coneix, universalment, El Quixot, però no tant l’autor i la seva època.

Enllaços d’interès:

  • Web oficial 4t centenari Cervantes
  • Programa Oficial
  • Exposició Miguel de Cervantes a la Biblioteca Nacional
  • Instituto Cervantes
  • Museu Casa Natal de Cervantes
  • Web oficial 4t centenari Shakesperare
  • La figura de Cervantes va tornar a estar d’actualitat l’any passat amb la troballa de les restes de l’autor. Descobertes a primers de 2015 al convent de les Trinitàries de Madrid, després de tres mesos d’investigacions es donava per certa la presència de restes de Cervantes en aquest lloc.

    Com que qualsevol moment és bo per llegir o rellegir l’obra de Miguel de Cervantes, aquests són els llibres de l’autor que podeu agafar en préstec a les biblioteques de VNG.

    588-cervantes-01Cervantes a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Al nostre gust

    anostregustAquesta setmana s’estrena a la Biblioteca de Catalunya un espectacle de creació a partir de textos de Molière, Ibsen, Mouawad o Shakespeare sota la direcció del dramaturg Oriol Broggi, que va dirigir anteriorment l’obra teatral Incendis amb un èxit aclaparador. En aquesta ocasió ens proposa una obra que li venia molt de gust fer a través de la figura de Shakespeare. Quan va començar a treballar Al nostre gust el va travessar la idea de fer un mescladís amb diferents textos de l’insigne dramaturg. L’espectador es deixarà dur per les paraules, les grans protagonistes d’aquest espectacle on se sap com es comença però no com s’acaba. Es tracta d’un entreteixit sensacional de desenes de textos teatrals en el qual es poden anar rastrejant com a espectadors els interessos i les dèries d’un director amb una gran ambició escènica. Els actors realitzen una posada en escena sense fissures, amb espurnes constants de genialitat, però al servei d’una idea teatral que cerca portar a l’espectador a la reflexió al voltant de la vida, de la mort, del teatre. Tot esdevé un immens absurd divertiment, però quina forma més magnífica de divertir-se. La mirada poètica cap al fet teatral i la paraula mai s’esvaeix i per tant no hi ha un argument al qual aferrar-se.

    oriolroggiUn home discuteix amb un client. Què vol oferir-li? Només allò que desitja. La nit com la ficció empara espais i personatges que semblen sorgits del no-res, i de mica en mica l’escenari s’omple d’actors que són personatges i de personatges que són actors, i avancen pel bosc i tots plegats es perden amb Rosencrantz i Guildenstern, amb Di Filippo contant passes per un escenari, amb Txèkhov, amb Handke, amb l’amic Eleuteri d’Espriu i molts d’altres. Les paraules ens arrosseguen i ens porten molt més lluny del que podríem imaginar, a un espai nou, a una història nova, on l’art i la vida es citen i el resultat sempre és sorprenent. En l’escenari apareix la idea dels límits i la lluita entre allò que es vol ser i allò que realment ens convertim; entre allò que desitjàvem i allò que finalment aconseguim; entre allò que tant ens hem esforçat i el que finalment aconseguim. La realitat i el desig. La ficció i la vida.

    El teatre és una mentida preciosa

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El carrer Franklyn

    cfranklinEnglobat en el Festival Grec d’enguany, el Teatre Nacional de Catalunya s’involucra en l’esperit crític i s’endinsa en la problemàtica que estan patint aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques per mantenir en propietat la seva llar, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir a on viure i una feina per poder viure dignament, i posar un petit gra de sorra per aconseguir no permetre els desnonaments que tristament s’estan produint en les darrers anys, o com a mínim o és el seu objectiu en la ficció. La primera quinzena de juliol està en cartellera l’obra teatral El carrer Franklyn, interpretada per Xavier Alberti, Montserrat Esteve i Oriol Janís, amb la direcció de Lluïsa Conillé, guanyadora del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). La seva darrera obra teatral apropa a l’espectador una comèdia situada a una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.

    lluisa-cunilleXavier Albertí assoleix el repte de transvestir-se per convertir-se en una professora de piano i solfeig, de cos masculí i sexualitat futurista a punt de ser desnonada, juntament amb el seu marit taxista, que interpreta Xavier Pujolràs. La veïna de la parella, interpretada per Lina Lambert, és parenta de la il·lustre Primera Ministra Margaret Teacher. Ara, després de la seva mort, el govern britànic li ha fet arribar un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro amb alguns efectes secundaris. I entre mobles i cendres, també arriba el governador del Banc d’Espanya, interpretat per Oriol Genís, que ha perdut una carta d’amor compromesa al taxi del marit de la cupletista. Un banquer en crisi que ja no pot concedir cap crèdit perquè ja fa temps que ha perdut el seu, de crèdit. L’espectacle, recomanat a partir dels 14 anys, compta amb l’escenografia d’Enric Planas i la il·luminació de David Bofarull. El vestuari ha estat dissenyat per Albert Pascual i Roberto G. Alonso que s’ha encarregat del moviment escènic. Aquest muntatge teatral recomanat es podrà veure a la Sala Petita del TNC, de dimecres a dissabte a les 20 hores i els diumenges a les 18 hores.

    cfranklin11jpgLa polifacètica Lluïsa Cunillé és un clar exponent com a figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, la seva obra tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge. Els seus textos capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals per a crear un univers paral·lel, banal i en certs moments tràgic, però no mancats habitualment d’una acurada idiosincràsia. L’any 2014 el seu text dramàtic Boira rebé el primer premi Frederic Roda de teatre dins els premis de la Nit de Santa Llúcia. Han dirigit obres seves, entre d’altres, Lurdes Barba o Paco Zarzoso, amb el qual l’any 1995 co-fundà la Companyia Hongaresa de Teatre i ha permès escriure conjuntament Vacantes(1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras(2001) i Húngaros(2002), estrenades per aquesta companyia i dirigides per Paco Zarzoso. El seu darrer projecte ha estat dirigir en el Teatre Nacional de Catalunya, en motiu del Festival Grec, una nova representació amb una bona dosis de crítica social que apunta clarament al capitalisme que ens ha tocat viure, i que cada vegada asfixia més a les persones i famílies amb menys recursos. La darrera funció serà el diumenge, 19 de juliol.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els veïns de dalt

    veinsdedaltUn matrimoni, cansat, fastiguejat, que discuteix més que parla. Anna és una dona que viu pel quedar bé i Juli, un home que fa del sarcasme la seva manera de comunicació verbal. Anna ha decidit convidar els veïns de dalt i així agrair-li la seva ajuda quan es van mudar. Juli no vol ni veure’ls. La seva activitat sexual frenètica i sorollosa, els impedeix fer vida i dormir amb tranquil·litat. Al final serà massa tard i se’ls trobarà a casa. Així que el seu pla serà el de denunciar la seva perversitat.

    Aquest és l’argument de l’obra que s’està interpretant al Teatre Romea de Barcelona fins a mitjans de maig. Es tracta de la primera incursió del director cinematogràfic Cesc Gay, pel·lícules com Ficción, A la ciudad, Una pistola en cada mano, són la seva millor presentació en la seva opera prima a l’escena teatral. En aquest nou hàbitat ens proposa una altra comèdia sobre les misèries de la vida en parella. La virtut de Gai sempre ha estat el de embastar bons diàlegs per teixir amb ells relacions humanes complexes que moltes vegades porten a situacions de gran tensió.

    cesc_gayzEls protagonistes són quatre intèrprets amb ganes de fer lluir la comèdia, sobretot el matrimoni que componen l’actor Pere Arquillué, que ens ofereix un personatge de Juli que voreja la passivitat i l’agressivitat amb gran facilitat, amb una llengua viperina, incapaç de dir les coses sense una gota de sarcasme; és un dels rols que més li agrada interpretar i en el que se sent més còmode com demostra el paper de Claudi que realitza a la sèrie televisiva La Riera, que li permet compaginar les dues vessants: televisió i teatre.

    Àgata Roca interpreta una Anna ferida, víctima i botxí que es debat internament entre la correcció i el quedar bé o el deixar-se portar com fa en la seva intimitat. Mentrestant, els veïns actuen de persones constantment punyents. Com ràpidament demostra damunt de l’escenari un Jordi Rico, divertit en el seu desvergonyiment com el bomber que incendia tots els focs, sense mossegar-se la llengua. Però no esta sol, al seu costat llueix com mai una Nora Navas que dóna la sensació de ser una mera comparsa del bomber divertit, però les aparences enganyen tot i que descobrim una dona que se suposa que s’ha alliberat sexualment però que li falta intenció i picardia.

    Sempre m’han fascinat els extrems brutals als quals poden arribar a barallar-les parelles en públic. Cesc Gay.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fedra

    fedraAquesta setmana s’estrena a Barcelona l’obra teatral Fedra, dirigida per Sergi Belbel i amb un repartiment molt destacable encapçalat per Emma Vilarasau, amb Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Bonacolocha, Queralt Casasayas i Gemma Martínez.

    Fedra és una dona de apassionada, ardent, tempestuosa, posseïda per Afrodita i, pels designis d’aquesta deessa, ha de caure enamorada fins a la desmesura d’Hipòlit. Va ser escrita a l’any 1967 i va ser inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca i també del clàssic grec d’Eurípides. Aquesta obra teatral va ser un fracàs a l’època tan que, com a conseqüència, el seu autor Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador del monarca Lluís XIV de França.

    sbelbelEn aquesta obra teatral de versos alexandrins que s’estrena al Teatre Romea, Sergi Belbel ens presenta el personatge de Fedra com una dona perdudament enamorada del seu fillastre Hipòlit, i empesa per la seva confident Enona, confessa la seva passió per ell. Però es mostra ferida pel rebuig d’Hipòlit, fet que li comporta no poder amagar els seus sentiments davant seu espòs i rei d’Atenes, Teseu.

    Assotada per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.

    vilarasau_sampietroL’obra clàssica constitueix una lluita entre la deessa de la guerra que ha posseït a Hipòlit i la deessa de l’amor que embogeix a Fedra. No obstant, un altre dels temes del text és la política humana, ja que no es pot oblidar que els protagonistes són els grans nobles de l’antiga Grècia però també s’inclou als servents, concretament Enona, que interpreta Mercè Sampietro. Els criats estan preocupats de la part política, de l’encaix social. Els amos estan preocupats per la part personal, les histories del cor, explica el seu director.

    Sergi Belbel ha exemplificat que els versos de l’autor francès Racine són com un cor bategant, amb una paraula que arriba, física i que penetra a la pell i es materialitza, ja que l’obra versa sobre el desig il·lícit, de l’amor no correspost i prohibit, i després de la qual Racine va deixar d’escriure.

    Fedra

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Shakespeare

    shakNascut l’estiu fa onze anys a la masia de Can Ratés de Santa Susanna aquesta setmana dona inici una nova edició del Festival Shakespeare, del 23 al 29 d’octubre a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta mostra anual de tardor que dirigeix enguany l’actor David Selvas tindrà como a representació més destacada l’obra Timó d’Atenes amb l’actor i director Julio Manrique.

    L’esdeveniment cultural es presenta com un mosaic a través del qual s’ofereix la presència constant de Shakespeare en el nostre entorn cultural. Més enllà de les circumstàncies concretes del context i dels creadors, és habitual trobar-lo en el treball dels artistes. Amb diferents lectures i perspectives, Shakespeare sempre obre nous punts de vista i noves mirades sobre la realitat. La companyia La Mandona, formada per Alba Florejachs, Sara Espígul i Carmela Poch, presentarà el seu primer espectacle anomenat Desdèmona, de Paula Vogel. L’obra, que dirigirà Martí Torras, és una comèdia inspirada en l’Otel·lo de Shakespeare.

    La companyia teatral Els McGregor, estrenarà A partir de Somni d’una nit d’estiu, una comèdia a l’entorn de l’amor. La Companyia Els Pirates Teatre portarà a l’escenari l’obra Nit de reis. Les Antonietes proposen al públic assistir a l’assaig de Shake-Spirit un espectacle de creació multidisciplinària a partir d’un workshop. Més d’una trentena d’artistes de diferents disciplines, del circ passant per la dansa i la performance, assajaran durant quatre dies i presentaran el resultat la darrera nit.

    El festival també proposa un cicle de lectures per donar a conèixer textos contemporanis catalans inspirats en el dramaturg anglès que comptarà amb Xavier Albertí que llegirà El gos geomètric d’Agustí Bartra. Lluís Soler serà l’encarregat de la lectura de Birnam de Víctor Sunyol, i finalment Mario Gas llegirà La caça de l’home d’Albert Balasch.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La vida resolta

    lavidaresuelta2Tot comença quan arriben els records d’infantesa en el moment en que un grup de persones es reuneixen en una llar d’infants on hi ha només una plaça vacant per a un nen al curs següent…. Aquesta obra teatral ens apropa a una generació de trenta i tants anys. que han arribat a un punt en la seva vida en què no acaben d’estar satisfets amb ells mateixos. i que molt menys són feliços. Encara que d’alguna manera tots han buscat l’èxit, cada un en la forma en què creien, queda un halo de frustració bé perquè no ho han aconseguit bé perquè la consecució del que buscaven en realitat no és el que esperaven.

    Els guionistes de les sèries televisives 7 Vidas i Aida es llancen a l’escena teatral per crear un text divertit, irònic i molt d’acord amb la societat que ens envolta. Una divertida reflexió sobre el pas del temps, els somnis i les metes que mai es van aconseguir assolir. L’argument de l’obra transcorre davant de l’espectador mentre succeeix la llarga espera per conèixer qui és l’afortunat que aconsegueix la plaça vacant; mentre expliquen la seva vida, escolten la dels seus rivals, presencien el més baix de la vida d’aquests i recorden com volien que fos la seva vida quan ells eren infants.

    Els actors protagonistes d’aquesta obra teatral són un ventall de noms espanyols molt coneguts per els espectadors de les sèries televisives a les cadenes estatals. Es tracta de Carlos Santos, apareix a la sèrie de El chiringuito de Pepe; Berta Hernández i Adriana Torrebejano, coneguts tots dos per la seva aparició a la sèrie Tierra de Lobos; Javier Mora, protagonista de la sèrie Isabel; i Cristina Alcázar de sèries juvenils com Física o Química o La Gira. Aquesta obra es pot gaudir al Teatre Borràs de Barcelona fins al proper mes de novembre, i ha aconseguit en la seva estrena anterior unes magnífiques crítiques. Potser ha arribat el moment de comprovar-ho…

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mata’m

    matamAmb un tret, un crit i un assassinat que té molt de suïcidi, així comença aquesta obra teatral de nom molt suggerent com és Mata’m. L’objectiu d’aquesta comèdia es parlar de la mort sense dramatisme. Tot comença amb la mort d’Arnal, interpretat per Francesc Orella, el propietari d’un pub dels que ja no s’estilen. La trobada d’aquest amb Bastero, interpretat per Boris Ruiz, un ex-cambrer que després de sortir de presó l’únic que desitja és tornar-hi, serà clau per resoldre el seu problema. Tots dos pacten un repte a mort que els permeti aconseguir els seus respectius objectius.

    Completen el repartiment d’aquesta obra teatral que es representa al Teatre Villaroel de Barcelona fins a principis d’agost, l’actriu Àurea Márquez, que interpreta Chirli, una ex-prostituta esposa d’Arnal, i Carlota Olcina, que encarna la filla del matrimoni. «L’obra és una barreja de comèdia negra, de vodevil filosòfic i la tragèdia poètica. En una escena et pots petar de riure i en una altra se’t encongeix el cor», assenyala Manuel Dueso.

    mduesoEl seu argument resta condicionada a les particularitats d’aquests excèntrics personatges, atorgant a Mata’m molta originalitat i personalitat en el desenvolupament de les seves escenes, característiques que es veuen encara més reforçades pel joc temporal utilitzat per narrar la història i que en ocasions pot portar a l’espectador a una certa desorientació però que queda resolt en el seu desenllaç final.

    Aquesta obra pot ser considerada una comèdia negra, un drama blanc, una tragèdia poètica, o també un vodevil filosòfic. Però sobretot es tracta d’una obra teatral esquitxada d’humor i d’unes imatges sorprenents i plenes de poesia. És una representació teatral molt recomanable que s’engloba en la programació d’estiu del Festival Grec 2014.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »