Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: TEATRE

Práctica de la danza. Liane Simmel

‘La práctica de la danza’ és un llibre en el qual la Dra. Liane Simmel ofereix coneixements mèdics aplicats a aquesta disciplina, l’anàlisi dels moviments i les ciències esportives que representen la base per al comportament responsable i la seva interacció diària.
 
Dividit en dotze capítols s’inicia amb el que compon la base corporal: esquelet, teixits, musculatura i sistema nerviós; 9788499105420 segueix amb l’anatomia de la columna vertebral; la pelvis, com a centre; la cadera, una articulació conseqüent; l’estabilitat de les cames depèn del genoll, unitat coordinadora; el peu, la base; espatlles i braços, estabilitat malgrat la mobilitat; per continuar amb l’ànima, amb l’alimentació, etc.

La idea d’escriure aquest llibre sorgí quan ella era ballarina i el metge li digué: “Si continuas bailando, acabarás en una silla de ruedas”. No va rebre cap altra explicació, cap tipus de suport de com podria continuar ballant. Va ser aleshores quan li hauria agradat comptar amb una obra pràctica sobre medicina de la dansa.
 
Com ella diu a la introducció: “Bailar es algo más que aprender unos pasos. La danza no se reduce únicamente a aspectos físicos y, sin embargo, el cuerpo es el instrumento del bailarín. Conservarlo sano, reconocer a tiempo las sobrecargas y prevenir las lesiones son condiciones imprescindibles para bailar durante mucho tiempo y sin molestias.(…) Pese a todos los esfuerzos, algunos de les ejercicios no se pueden entender bien sin una adecuada preparación personal. Por ello es esencial la paciencia. Ciertos movimientos resultan completamente extraños al cuerpo; se precisa tiempo para suprimir patrones de movimiento arraigados y automatizar otros nuevos. La idea del movimiento, su imagen, lo que sucede en el interior del cuerpo, ayuda a la búsqueda de la forma ‘ideal’ del movimiento.”

blogSlider_TWE_Simmel1 Els ballarins destaquen a l’escenari i a la vida quotidiana. La seva posició alçada irradia ‘autoestima’. La flexibilitat de la columna i de la caixa toràcica és fonamental per a la dansa, com també ho són l’estabilitat i la força dinàmica de la musculatura del tronc. Des del cap fins al còccix, la cadena s’estén al llarg de les trenta-tres vèrtebres que conformen la columna.
Frases com “Estírate; tienes que colocar la espalda como si te hubieras tragado un palo” han acompanyat diverses generacions de ballarins i encara segueixen vigents en moltes acadèmies. Els conceptes per aconseguir una esquena resistent són l’autoelongació i la mobilitat de la columna.
 
Després de cada capítol trobareu consells del que s’ha de fer i del que no. Acompanyat de fotos i dibuixos que il·lustren gran part dels moviments i de les referències a l’anatomia que hi descriu.
 

Llibres El llibre a les biblioteques vng.

 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Ricard III

Aquesta primavera l’actor Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats per William Shakespeare, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals per representar en escena l’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra.

ricardEl monarca Ricard III només va regnar durant poc més de dos anys, però la història i la literatura han guardat multitud de detalls sobre la seva figura. Era un tipus prim, de complexió petita, amb una espatlla més alt que un altre i que va morir cosit a cops d’espasa i ferides de guerra que li van produir la mort en la Batalla de Bosworth en l’any 1485, quan només comptava trenta dos anys d’edat. Els textos de l’època descriuen que el seu cos sense vida va ser portat i enterrat a l’església i convent medieval de Grey Friars, situada a l’actual ciutat de Leicester.

Va ser l’últim rei anglès a morir en batalla i la seva figura ja és immortal, entre d’altres motius, pel seu turbulent ascens al tron a l’any 1483, després de la mort del seu germà Eduard IV, que ha engrandit al personatge en l’àmbit històric i en els escenaris. La seva baralla oberta contra la família de la reina consort, Elisabeth, així com la tèrbola i encara desconeguda història que envolta la desaparició dels seus nebots, Eduardo i Ricardo, no són per menys. La seva mort va suposar el final de la dinastia Plantagenet, posteriorment coneguda com a Casa de York, després de tres segles de regnat; i amb ella va donar començament el període de regnat dels Tudor, amb Enric VII com a primer monarca després de guanyar la Guerra de les Dues Roses.

lhomarL’actor Lluís Homar, intèrpret de Ricardo III, va crear a mitjans dels anys setanta el Teatre Lliure, on tant ha representat obres de William Shakespeare o Molière, com d’altres importants autors teatrals. En la mateixa dècada, Homar va debutar al poc temps en el cinema amb La plaça del Diamant (1982), una pel·lícula co-protagonitzada per Sílvia Munt. La seva carrera cinematogràfica no va adquirir regularitat fins a finals dels anys vuitanta, època en la qual va ser dirigit per Agustí Villaronga o per Vicente Aranda en Si te dicen que caí a l’any 1989. El seus papers cinematogràfics en aquests darrers anys han fet créixer el seu prestigi fins arribar a guanyar el Goya al millor actor de repartiment pel seu treball a Eva a l’any 2011.

Así murió Ricardo III

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Art, de Miquel Gorriz

art_goyaLa relació de tres amics de fa molts anys canvia quan Sergi, un amant de l’art contemporani que veu el quadre com una gran inversió en bellesa i prestigi, decideix gastar-se dos centenars de milers d’euros en una obra d’art. Amb el pretext molt encertat d’un quadre tot blanc, només blanc, apareixeran més aviat que tard les desavinences de tres amics de l’ànima, que progressivament van traient i retraient-se els draps bruts. En la interpretació de l’obra hi ha una crítica de l’esnobisme de l’art contemporani, però sobretot es pretén aprofundir en els valors de l’amistat, així com de la dificultat de posar-se en la pell de l’altre. Es tracta d’una obra teatral de diàlegs enginyosos a càrrec de Francesc Orella, és Marc; Lluís Villanueva com a Sergi, i Pere Arquillué que interpreta el paper de l’Ivan. Tots tres a través de la banalitat mercantil de l’art contemporani i d’una situació absolutament anodina furguen en els esvorancs de les relacions humanes i construeixen una comèdia aparentment lleugera que es converteix en una profunda i complexa radiografia sobre l’amistat.

mgorrizEn Sergi és un personatge apassionat pel món de l’art contemporani que reivindica el seu dret de discrepar, el seu dret d’haver-se comprat un quadre blanc per una gran quantitat de diners. El personatge d’en Marc encarna la figura de l’acusador, del descregut intransigent que no té cap problema per dir-li que el que s’ha comprat és una despesa incomprensible i que el fet que s’hi hagi gastat tants diners el fa emprenyar de mala manera. Finalment el paper de l’Ivan és el de conciliador, una mica bonhomiós i massa tolerant, empàtic, desmanyotat i simpàticament divertit i dissortat però inclinat a la concòrdia perquè no hi apareguin escletxes en la seva relació perenne de confiança i respecte cap als seus companys ara que està a punt de canviar la seva vida.
 
Es tracta de la primera versió a Barcelona d’un dels grans èxits del teatre francès dels darrers vint anys. El seu director Miquel Gorriz no es perd en detalls banals en el seu transcurs argumental, decideix anar al gra i deixa enrere les innecessàries meandres intel·lectuals que no son imprescindibles per el transcurs de l’obra. Dirigeix ​​Art com el que és, una excel·lent comèdia sobre la fragilitat de les relacions humanes, no deixant-se atrapar pel joc d’enganys que proposa Yasmina Reza i presenta meravellosament una excusa argumental que motiva els personatges i el flux d’una història a través d’un debat sobre l’art contemporani, que en realitat no té gens de rellevància.

Secretos de ART(ista)

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Victòria

victoriatnc

Aquesta setmana s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya l’obra Victòria. Amor, por i corrupció són els eixos principals de la nova obra del dramaturg Pau Miró, en una trama amb aire de tragèdia clàssica ambientada a la Barcelona de la postguerra de principis dels anys cinquanta. El muntatge, que es podrà veure fins el 12 de juny a la Sala Gran de l’equipament barceloní, explica la història d’una dona al mig d’un triangle amorós en un context de lluita política clandestina.

L’argument submergeix l’espectador en la postguerra a través del personatge de Victòria, una dona de la qual la seva consciència social desperta arran de la mort del seu marit. L’únic que queda d’ell és el negoci que tenien, una barberia del Raval, llavors conegut com a Barri Xinès. Però el local té poc futur en una època dominada per una moral rància, cures i militars. Ara arriba el moment de prendre partit, caldrà triar entre la vida acomodada al costat de les idiologies oficials o donar un pas endavant i apropar-se al món prohibit, aquell que mai pensava endinsar-se abans de necessitar-ho. Aquesta trama ha estat recreada amb cura a partir de la utilització de referents literaris com Juan Marsé, Mercè Rodoreda o les cròniques de Néstor Luján sobre la vaga de tramvies.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

400è aniversari Miguel de Cervantes

LOGO-CERVANTES-HORIZONTAL-1024x639

2016 és un any de celebració per al món de les lletres d’arreu. No en va, enguany commemoren el 400 aniversari de la mort de dos dels escriptors més universals: Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

cervantes_miguelSi bé la llegenda situa la mort d’ambdós escriptors un 23 d’abril de 1616, la realitat és que Cervantes va morir tot just un dia abans (el 22 d’abril de 1616) i l’escriptor anglès, entre el 23 d’abril (segons el calendari julià) i el 3 de maig (si fem servir el gregorià) del mateix any. La diferència és mínima i la casualitat va voler que dues figures indiscutibles de la literatura desapareguessin gairebé alhora. Per aquest motiu, aquest 2016 centenars d’activitats s’encarregaran de lloar tots dos autors.

restes_cervantesQuant a l’escriptor castellà, algunes veus com la del director de l’Institut Cervantes van voler alertar, a finals de l’any passat, del secretisme amb què semblaven portar-se els preparatius de l’any del 4t centenari. Malgrat això, a hores d’ara l’any Cervantes té ja més de 200 projectes aprovats. I, al llarg de l’any, s’hi aniran actualitzant.

Tota la informació relativa al 4t centenari està recollida en el web que s’ha posat en marxa per a aquesta efemèride: 400cervantes.es. Podeu consultar el programa oficial fent clic aquí.

L’objectiu primer dels actes commemoratius d’enguany és fer arribar al gran públic la figura de Cervantes, de qui és coneix, universalment, El Quixot, però no tant l’autor i la seva època.

Enllaços d’interès:

  • Web oficial 4t centenari Cervantes
  • Programa Oficial
  • Exposició Miguel de Cervantes a la Biblioteca Nacional
  • Instituto Cervantes
  • Museu Casa Natal de Cervantes
  • Web oficial 4t centenari Shakesperare
  • La figura de Cervantes va tornar a estar d’actualitat l’any passat amb la troballa de les restes de l’autor. Descobertes a primers de 2015 al convent de les Trinitàries de Madrid, després de tres mesos d’investigacions es donava per certa la presència de restes de Cervantes en aquest lloc.

    Com que qualsevol moment és bo per llegir o rellegir l’obra de Miguel de Cervantes, aquests són els llibres de l’autor que podeu agafar en préstec a les biblioteques de VNG.

    588-cervantes-01Cervantes a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Al nostre gust

    anostregustAquesta setmana s’estrena a la Biblioteca de Catalunya un espectacle de creació a partir de textos de Molière, Ibsen, Mouawad o Shakespeare sota la direcció del dramaturg Oriol Broggi, que va dirigir anteriorment l’obra teatral Incendis amb un èxit aclaparador. En aquesta ocasió ens proposa una obra que li venia molt de gust fer a través de la figura de Shakespeare. Quan va començar a treballar Al nostre gust el va travessar la idea de fer un mescladís amb diferents textos de l’insigne dramaturg. L’espectador es deixarà dur per les paraules, les grans protagonistes d’aquest espectacle on se sap com es comença però no com s’acaba. Es tracta d’un entreteixit sensacional de desenes de textos teatrals en el qual es poden anar rastrejant com a espectadors els interessos i les dèries d’un director amb una gran ambició escènica. Els actors realitzen una posada en escena sense fissures, amb espurnes constants de genialitat, però al servei d’una idea teatral que cerca portar a l’espectador a la reflexió al voltant de la vida, de la mort, del teatre. Tot esdevé un immens absurd divertiment, però quina forma més magnífica de divertir-se. La mirada poètica cap al fet teatral i la paraula mai s’esvaeix i per tant no hi ha un argument al qual aferrar-se.

    oriolroggiUn home discuteix amb un client. Què vol oferir-li? Només allò que desitja. La nit com la ficció empara espais i personatges que semblen sorgits del no-res, i de mica en mica l’escenari s’omple d’actors que són personatges i de personatges que són actors, i avancen pel bosc i tots plegats es perden amb Rosencrantz i Guildenstern, amb Di Filippo contant passes per un escenari, amb Txèkhov, amb Handke, amb l’amic Eleuteri d’Espriu i molts d’altres. Les paraules ens arrosseguen i ens porten molt més lluny del que podríem imaginar, a un espai nou, a una història nova, on l’art i la vida es citen i el resultat sempre és sorprenent. En l’escenari apareix la idea dels límits i la lluita entre allò que es vol ser i allò que realment ens convertim; entre allò que desitjàvem i allò que finalment aconseguim; entre allò que tant ens hem esforçat i el que finalment aconseguim. La realitat i el desig. La ficció i la vida.

    El teatre és una mentida preciosa

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El carrer Franklyn

    cfranklinEnglobat en el Festival Grec d’enguany, el Teatre Nacional de Catalunya s’involucra en l’esperit crític i s’endinsa en la problemàtica que estan patint aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques per mantenir en propietat la seva llar, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir a on viure i una feina per poder viure dignament, i posar un petit gra de sorra per aconseguir no permetre els desnonaments que tristament s’estan produint en les darrers anys, o com a mínim o és el seu objectiu en la ficció. La primera quinzena de juliol està en cartellera l’obra teatral El carrer Franklyn, interpretada per Xavier Alberti, Montserrat Esteve i Oriol Janís, amb la direcció de Lluïsa Conillé, guanyadora del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). La seva darrera obra teatral apropa a l’espectador una comèdia situada a una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.

    lluisa-cunilleXavier Albertí assoleix el repte de transvestir-se per convertir-se en una professora de piano i solfeig, de cos masculí i sexualitat futurista a punt de ser desnonada, juntament amb el seu marit taxista, que interpreta Xavier Pujolràs. La veïna de la parella, interpretada per Lina Lambert, és parenta de la il·lustre Primera Ministra Margaret Teacher. Ara, després de la seva mort, el govern britànic li ha fet arribar un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro amb alguns efectes secundaris. I entre mobles i cendres, també arriba el governador del Banc d’Espanya, interpretat per Oriol Genís, que ha perdut una carta d’amor compromesa al taxi del marit de la cupletista. Un banquer en crisi que ja no pot concedir cap crèdit perquè ja fa temps que ha perdut el seu, de crèdit. L’espectacle, recomanat a partir dels 14 anys, compta amb l’escenografia d’Enric Planas i la il·luminació de David Bofarull. El vestuari ha estat dissenyat per Albert Pascual i Roberto G. Alonso que s’ha encarregat del moviment escènic. Aquest muntatge teatral recomanat es podrà veure a la Sala Petita del TNC, de dimecres a dissabte a les 20 hores i els diumenges a les 18 hores.

    cfranklin11jpgLa polifacètica Lluïsa Cunillé és un clar exponent com a figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, la seva obra tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge. Els seus textos capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals per a crear un univers paral·lel, banal i en certs moments tràgic, però no mancats habitualment d’una acurada idiosincràsia. L’any 2014 el seu text dramàtic Boira rebé el primer premi Frederic Roda de teatre dins els premis de la Nit de Santa Llúcia. Han dirigit obres seves, entre d’altres, Lurdes Barba o Paco Zarzoso, amb el qual l’any 1995 co-fundà la Companyia Hongaresa de Teatre i ha permès escriure conjuntament Vacantes(1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras(2001) i Húngaros(2002), estrenades per aquesta companyia i dirigides per Paco Zarzoso. El seu darrer projecte ha estat dirigir en el Teatre Nacional de Catalunya, en motiu del Festival Grec, una nova representació amb una bona dosis de crítica social que apunta clarament al capitalisme que ens ha tocat viure, i que cada vegada asfixia més a les persones i famílies amb menys recursos. La darrera funció serà el diumenge, 19 de juliol.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els veïns de dalt

    veinsdedaltUn matrimoni, cansat, fastiguejat, que discuteix més que parla. Anna és una dona que viu pel quedar bé i Juli, un home que fa del sarcasme la seva manera de comunicació verbal. Anna ha decidit convidar els veïns de dalt i així agrair-li la seva ajuda quan es van mudar. Juli no vol ni veure’ls. La seva activitat sexual frenètica i sorollosa, els impedeix fer vida i dormir amb tranquil·litat. Al final serà massa tard i se’ls trobarà a casa. Així que el seu pla serà el de denunciar la seva perversitat.

    Aquest és l’argument de l’obra que s’està interpretant al Teatre Romea de Barcelona fins a mitjans de maig. Es tracta de la primera incursió del director cinematogràfic Cesc Gay, pel·lícules com Ficción, A la ciudad, Una pistola en cada mano, són la seva millor presentació en la seva opera prima a l’escena teatral. En aquest nou hàbitat ens proposa una altra comèdia sobre les misèries de la vida en parella. La virtut de Gai sempre ha estat el de embastar bons diàlegs per teixir amb ells relacions humanes complexes que moltes vegades porten a situacions de gran tensió.

    cesc_gayzEls protagonistes són quatre intèrprets amb ganes de fer lluir la comèdia, sobretot el matrimoni que componen l’actor Pere Arquillué, que ens ofereix un personatge de Juli que voreja la passivitat i l’agressivitat amb gran facilitat, amb una llengua viperina, incapaç de dir les coses sense una gota de sarcasme; és un dels rols que més li agrada interpretar i en el que se sent més còmode com demostra el paper de Claudi que realitza a la sèrie televisiva La Riera, que li permet compaginar les dues vessants: televisió i teatre.

    Àgata Roca interpreta una Anna ferida, víctima i botxí que es debat internament entre la correcció i el quedar bé o el deixar-se portar com fa en la seva intimitat. Mentrestant, els veïns actuen de persones constantment punyents. Com ràpidament demostra damunt de l’escenari un Jordi Rico, divertit en el seu desvergonyiment com el bomber que incendia tots els focs, sense mossegar-se la llengua. Però no esta sol, al seu costat llueix com mai una Nora Navas que dóna la sensació de ser una mera comparsa del bomber divertit, però les aparences enganyen tot i que descobrim una dona que se suposa que s’ha alliberat sexualment però que li falta intenció i picardia.

    Sempre m’han fascinat els extrems brutals als quals poden arribar a barallar-les parelles en públic. Cesc Gay.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fedra

    fedraAquesta setmana s’estrena a Barcelona l’obra teatral Fedra, dirigida per Sergi Belbel i amb un repartiment molt destacable encapçalat per Emma Vilarasau, amb Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Bonacolocha, Queralt Casasayas i Gemma Martínez.

    Fedra és una dona de apassionada, ardent, tempestuosa, posseïda per Afrodita i, pels designis d’aquesta deessa, ha de caure enamorada fins a la desmesura d’Hipòlit. Va ser escrita a l’any 1967 i va ser inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca i també del clàssic grec d’Eurípides. Aquesta obra teatral va ser un fracàs a l’època tan que, com a conseqüència, el seu autor Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador del monarca Lluís XIV de França.

    sbelbelEn aquesta obra teatral de versos alexandrins que s’estrena al Teatre Romea, Sergi Belbel ens presenta el personatge de Fedra com una dona perdudament enamorada del seu fillastre Hipòlit, i empesa per la seva confident Enona, confessa la seva passió per ell. Però es mostra ferida pel rebuig d’Hipòlit, fet que li comporta no poder amagar els seus sentiments davant seu espòs i rei d’Atenes, Teseu.

    Assotada per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.

    vilarasau_sampietroL’obra clàssica constitueix una lluita entre la deessa de la guerra que ha posseït a Hipòlit i la deessa de l’amor que embogeix a Fedra. No obstant, un altre dels temes del text és la política humana, ja que no es pot oblidar que els protagonistes són els grans nobles de l’antiga Grècia però també s’inclou als servents, concretament Enona, que interpreta Mercè Sampietro. Els criats estan preocupats de la part política, de l’encaix social. Els amos estan preocupats per la part personal, les histories del cor, explica el seu director.

    Sergi Belbel ha exemplificat que els versos de l’autor francès Racine són com un cor bategant, amb una paraula que arriba, física i que penetra a la pell i es materialitza, ja que l’obra versa sobre el desig il·lícit, de l’amor no correspost i prohibit, i després de la qual Racine va deixar d’escriure.

    Fedra

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Shakespeare

    shakNascut l’estiu fa onze anys a la masia de Can Ratés de Santa Susanna aquesta setmana dona inici una nova edició del Festival Shakespeare, del 23 al 29 d’octubre a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta mostra anual de tardor que dirigeix enguany l’actor David Selvas tindrà como a representació més destacada l’obra Timó d’Atenes amb l’actor i director Julio Manrique.

    L’esdeveniment cultural es presenta com un mosaic a través del qual s’ofereix la presència constant de Shakespeare en el nostre entorn cultural. Més enllà de les circumstàncies concretes del context i dels creadors, és habitual trobar-lo en el treball dels artistes. Amb diferents lectures i perspectives, Shakespeare sempre obre nous punts de vista i noves mirades sobre la realitat. La companyia La Mandona, formada per Alba Florejachs, Sara Espígul i Carmela Poch, presentarà el seu primer espectacle anomenat Desdèmona, de Paula Vogel. L’obra, que dirigirà Martí Torras, és una comèdia inspirada en l’Otel·lo de Shakespeare.

    La companyia teatral Els McGregor, estrenarà A partir de Somni d’una nit d’estiu, una comèdia a l’entorn de l’amor. La Companyia Els Pirates Teatre portarà a l’escenari l’obra Nit de reis. Les Antonietes proposen al públic assistir a l’assaig de Shake-Spirit un espectacle de creació multidisciplinària a partir d’un workshop. Més d’una trentena d’artistes de diferents disciplines, del circ passant per la dansa i la performance, assajaran durant quatre dies i presentaran el resultat la darrera nit.

    El festival també proposa un cicle de lectures per donar a conèixer textos contemporanis catalans inspirats en el dramaturg anglès que comptarà amb Xavier Albertí que llegirà El gos geomètric d’Agustí Bartra. Lluís Soler serà l’encarregat de la lectura de Birnam de Víctor Sunyol, i finalment Mario Gas llegirà La caça de l’home d’Albert Balasch.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »