Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: TEATRE I POESIA

El furor de la prosa poètica. Novetats

Darrerament, ha nascut un gran entusiasme per un tipus d’escriptura que llegeixen tant lectors/res adolescents com adults que entren a la trentena.
 
A la biblioteca trobareu un racó destinat a la prosa poètica. I quin estil és aquest? Doncs bé, la prosa poètica es pot definir com l’escrit narratiu i/o descriptiu que conté elements propis de la lírica. Els elements lírics serveixen per evocar els sentiments i les emocions. Antigament aquests escrits s’acompanyaven amb una lira i servien per a ésser cantats. No segueixen cap mètrica, el que és important és el que suggereixen les paraules, la presentació de les imatges i l’ús de recursos literaris: aposicions, metàfores, comparacions, onomatopeies, metàfores, sinestèsies, repeticions, etc.
 
A continuació us fem una petita presentació d’alguns d’aquests autors, molt joves i molt polifacètics, que s’han proposat conrear aquest gènere i que en poc temps han reeditat més de cinc vegades els seus llibres.
 
20180517_113609 Defreds és el nom que usa l’escriptor espanyol José Ángel Gómez Iglesias per signar la seva obra literària i la seva presència a les xarxes socials. És a les xarxes on s’ha donat a conèixer, espcialment a twitter on el seu compte @dfreds té 92.000 seguidors. També manté perfils a facebook i a instagram, així com el blog Los calcetines de defreds, on ha publicat gran part del seu material.
 
L’any 2015 surt el seu primer llibre, Casi sin querer, el qual és una recopilació dels seus millors textos, carregats de sentiments i d’emoció, amb el qual ha aconseguit un gran èxit.
L’any 2017, publica:

  • 1775 calles, on posa lloc i carrer a tots el somnis, els anhels, els sentiments, les emocions bones i/o dolentes.
  • escritor-defreds

  • Historias de un naufrago hipocondríaco, ‘Todos hemos naufragado alguna vez, pero jamás debejos dejar de intentar de volver algún día a casa.’
  • I sobre Defreds, ell mateix diu : ‘Siempre fui un niño normal. Algo tímido. Cariñoso desde siempre. Y enamoradizo. Siempre me acuerdo como escribía cartas de amor. (…) Una noche bastante llena de soledad y con mucha lluvia fue la primera vez que escribí una frase sobre algo que me estaba pasando en esa época. En Twitter. Supongo que ahí empezó todo. Gente me leía, cada vez más. Gente que se sentía identificada conmigo. No me podía creer que alguien leyera con ganas mis pensamientos. Casi sin querer. Casi sin buscarlo. Defreds, la prolongación de Jose…’
     
     
    20180517_113659 Altres autors que us presentem son: Cesar Brandon Ndjocu, del qual us vam parlar en una entrada al nostre Las almas de Brandon Biblioblog Fora del Prestatge sobre el seu llibre: Las almas de Brandon.
     
    Herido diario és de Rayden nom de David Martínez Álvarez. És un artista polifacètic, que es dedica a la música i al mateix temps ha fet la incursió al món literari. Aquest madrileny, que no passa de la trentena, es va iniciar en la música en el gènere del rap i ha continuat fins a data d’avui.
    L’any 2014, Rayden ja pensa en publicar el seu primer llibre Herido diario, editat per Frida. Ràpidament es converteix en el llibre més venut de la Llar del llibre a tot Espanya. En tres setmanes supera les 9.000 còpies venudes. A hores d’ara, ja va per l’onzena edició, amb més de 40.000 exemplars venuts.
     
    Iago de la Campa, nascut a la Corunya fa vint-i-cinc, publica l’any 2016 el llibre: Viajes a Kerguelen. ‘Somos de quien nos cuida, de quien nos dice que todo va a salir bien cuando creemos que todo va mal. Porque ni cuando piensas que todo va mal, estamos tan mal, ni cuando pensamos que todo va genial, estamos tan genial.(…) Y no conozco otros ojos mejores para ver la vida que los tuyos, y no sé a quién cuidar si no es a ti.’
    Ell mateix ens diu: ‘… Por eso escribo, para crear realidades que se puedan llevar a cabo, para saber lo que quiero, lo que quise, y lo que querré. Para ver los demás mundos que están en este, para dejar de ver el paisaje que son todas las personas y fijarme en los detalles, en lo que nos hace movernos, en lo que nos hace crear, en lo que nos hace destruir para volver a empezar. Por eso escribo, para mantenerme, para estar vivo. Y ahora espero que leyendo le pongáis el corazón a cada uno de estos textos que para mí son un mundo.’
     

    cesar-brandon-02-crop Rayden Iago de la Campa

     
     
    20180517_113903Miguel Gane, romanès de vint-i-cinc anys i que resideix a Espanya des dels vuit, és conegut pel seu llibre Con tal de verte volar de l’any 2016. Aquest 2018, apareix Ahora que ya bailas.
    ‘Naces, creces, amas, te rompen, aprendes y no mueres hasta que alguien deja de quererte. Estos poemas son la historia de Ella, la que fue callada porque sus gritos resonaban demasiado alto. Ella, que dejó de ser suya porque quien debía liberar su sonrisa, la acabó enjaulando y aplastando contra el asfalto. Sola, fue capaz de levantarse, de mirar a la cara a su pasado y decirle: «No me has vencido, soy indestructible».
    Ahora que ya bailas, el mundo entero va a quedarse a tus pies y donde antes había silencio ahora habrá música. La tuya.’

     
    Alex Puertolas, nascut a Saragossa i que té vint-i-cinc anys, ha publicat l’any 2017 Tu sí, tu vive que és un recull de les reflexions més intimes i personals. La seva visió sobre la vida, com afrontar les noves experiències i perseguir els somnis… ‘Siente, equivócate, aprende, vive.’
     
    Marwan és el nom de Marwan Abu-Tahoun Recio, conegut cantautor madrileny fill de palestí i espanyola, que escriu i canta. Los amores imparables conté: «En Los amores imparables cada beso es nuevo, de una raza diferente; cada polvo es el primero; cada lágrima, una nueva forma de mirar la lluvia; cada herida, para siempre. El amor imparable nace y se independiza de la razón. Es la elevación del verbo sentir a la categoría de arte supremo.
    Es un amor imposible de domesticar, que está varios palmos por encima del asombro, que no tiene medida. Creo que ya sabes de qué amores hablo, de esos amores bárbaros que te hacen soñar y no te dejan dormir, de esos amores que te llevan a todas partes pero jamás te llevan a ningún lugar.»

     

    miguel gane Alex Puértolas Marwan

     
     

    Collage textos

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Las almas de Brandon. César Brandon Ndjocu

    Tal ves existir no sea para tanto.
    Per mientras tanto: píntate las uñas, llévate el pelo detrás
    de la oreja, tráete un sueño, alquila una película, no devuelvas
    un libro de la biblioteca, devuelve llamadas encontradas…,
    pierde otras, pon de nuevo de moda los puntto y coma;
    gana experiencia en rupturas; sé una novata en los primeros besos,
    echa de monos los últimos; canta para que llueva, llora hasta
    que salga el sol; odia los lunes (opcional); di “te quiero” cuando
    quieras y respeta los “no”. Tal vez… no sé, léete este libro sobre
    el olvido, los recuerdos, el odio, el amor, la soledad…, lo que viene
    siendo la vida en general. Aférrate a los “tal vez”, porque
    …TAL VEZ EXISTIR NO SEA PARA TANTO,
    PERO MIENTRAS TANTO, ¡TAL VEZ!
    Alma Nº 0
    Tal vez.


     
     
    Las almas de Brandon Aquest text acompanya la contracoberta d’una de les novetats que us proposem aquesta setmana, el títol de la qual és ‘Las almas de Brandon’ i que està classificada com a prosa poètica.
     
    ‘Las almas de Brandon’ es un recull d’històries curtes, contes i poemes de tot tipus que tracte sobre l’amor, la soledat, l’oblit, el dolor, l’alegria, la felicitat, la vida i la mort. Un viatge agredolç a través dels sentits que us colpirà d’emocions i us farà reflexionar.
     
    El llibre està dividit en 101 ànimes (almas), cadascuna de les quals té un títol i està dedicada a un tema diferent, com per exemple: Alma 2. Declaración Universal de los Cerebros Humanos. Ratificada por el consejo de mis YO… y alguna que otra conversación con mis amigos.; Alma 9. Esa moda. Muchas cosas no son bonitas hasta que piensas en lo bonitas que son.; Alma 34. 15 microcuentos. #1 Érase una vez Eras una vez, ahora… ya no. Fin.; Alma 40. A destiempo. Me enamoré de una canción… y era de carne y hueso.
     
    Amb l’Alma 86. Miedos a la izquierda:Yo, antes de ti. va conmoure l’audiència de Got Talent.

    ‘Uno no quería contar con nadie. Y uno no entendía por qué impar, si antes de él, había alguien. Uno no quería contar con nadie. Y uno sentía que después de él venía el infinito y, a uno lo sempiterno le daba miedo. Así que uno, muerto de pavor, se fijó en cero. Y cuando uno vio a cero, pensó que cero era el número más bonito que había visto y, que aun viniendo antes que él era… entero. (…)’


     

     
    César Brandon Ndjocu té vint-i-quatre anys i va néixer a Guinea Equatorial, encara que resideix a Ciudad Real. El dia 11 d’abril va guanyar la tercera edició del programa de Telecinco Got Talent. Aquest jove va pujar tres vegades a l’escenari i hi recità tres poesies. El primer dia va recitar un poema dedicat a la relació que s’estableix entre el nombre 0 i l’1. Els quatre jutges del programa van permetre el pas a la següent fase. A semifinals va dedicar-lo a ‘la Tierra y la Luna’, amb el qual va guanyar el botó daurat del jurat que li donava el pas directe a la final. Amb un poema dedicat a la seva mare, va guanyar el concurs.
     
    Les actuacions d’en Brandon s’han popularitzat tambe a les xarxes socials, on es poden trobar còpies dels vídeos dels seus treballs, les quals superen els cents de milers de reproduccions.
     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Dia Internacional de la Dansa

    El proper dia 29 d’abril commemorem, com cada any des de 1982, el Dia Internacional de la Dansa. Va ser la UNESCO la que va fixar el 29 d’abril com a data per celebrar aquesta efemèride en record i com a reconeixement al ballarí i coreògraf francès Jean-Georges Noverre, considerat internacionalment el creador del ballet modern. Nascut a París un 29 d’abril de 1927, va ser el coreògraf més important de la seva època, va renovar la idea que, fins a aquell moment, es tenia de la coreografia, el vestuari i l’escenografia i, sota el regnat de Maria Antonieta, va ser nomenat director de l’Òpera de París l’any 1776.

    0000028699 20180205114453-1

    20170308143137-1Vilanova i la Geltrú es troba immersa en la nova temporada d’arts escèniques i visuals, que va començar el mes de març i que s’allargarà fins al proper mes de juny. Si voleu consultar tota la programació, feu clic aquí. Com no podia ser d’una altra manera, el Dia Internacional de la Dansa forma part de la nova temporada, com podreu veure en la programació.

    Concretament, el proper diumenge 29 d’abril, un seguit d’escoles i associacions de Vilanova i la Geltrú faran exhibicions pels carrers i places de la nostra ciutat amb l’objectiu de fer difusió d’aquesta disciplina artística en el seu dia internacional. El Teatre Principal és l’encarregat d’impulsar totes aquestes activitats que al llarg de diumenge podran gaudir els vilanovins i vilanovines i que es troben incloses dins del programa Singulart, de suport a la Creació i Producció.

    A més a més de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, dins de la programació de la temporada març-juny’18 del Teatre Principal, hi podeu trobar molts d’altres espectacle de dansa. Feu clic aquí per consultar-los.

    A les Biblioteques de Vilanova, hi podeu trobar un fons ampli de dansa, ballet, tango, balls de saló, balls populars… i molts altres temes relacionats.

    Feliç Dia Internacional de la Dansa i a ballar!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Les biblioteques municipals celebren el Dia Mundial de la Poesia

    poesia retallada_color

    Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que celebrem el proper dimecres 21 de març, la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú organitza un bon nombre d’activitats per commemorar aquesta data. En destaquem dues, d’entre totes les activitats programades:

    dia_mundial_poesiaEn primer lloc, l’acte central d’aquest Dia Mundial de la Poesia, el proper dimarts 20 de març a les 20 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà. Allà, hi tindrà lloc la presentació de la Segona Edició de P de Poesia amb un recital de poesia amb acompanyament musical. S’hi recitaran textos dels poetes i poetesses de la ciutat Jorge Brotons, Francesca Calaf, Cristina Grisolía, Agustina Moya, Francesc Pasqual i Pere Tàpies, protagonistes tots sis autors dels punts de llibre que les Biblioteques Municipals editen enguany i que seran presentats en aquest acte. Així mateix, l’acompanyament musical anirà a càrrec del grup Hotel Música Viva, de L’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

    En segon lloc, l’endemà dimecres 21 de març, ja hi podreu trobar als forns de la ciutat i a les biblioteques Joan Oliva i Armand Cardona els sis punts de llibre editats per aquesta data tan especial. Els col·leccionistes de punts de llibre i els amants de la poesia no us els podeu perdre!

    Per consultar totes les activitats que les Biblioteques de Vilanova han programat pel Dia Mundial de la Poesia, feu clic aquí.

    Si voleu saber quins llibres d’aquests sis autors tenim a les Biblioteques de VNG, feu clic en el seu nom:

    Llibres

  • Jorge Brotons Navarro
  • Francesca Calaf
  • Cristina Grisolía
  • Agustina Moya Sánchez
  • Francesc Pasqual i Moster
  • Pere Tàpies
  • Col·leccioneu poesia!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La PND arriba a Vilanova amb l’Estol + Many

    LEstol-Roser-Lopez-Espinosa-migratoris_1877822247_47341741_1500x1001Dissabte 18 arriba al Teatre Principal  la Producció Nacional de Dansa una peça de gran format escènic, que s’integra dins del Pla d’Impuls de la Dansa 2016-2017 del Departament de Cultura i que està de gira per diferents municipis del territori  amb l’objectiu de visibilitzar, compartir i apropar a públics més amplis els creadors de dansa del país.
    La PND presenta un programa doble de la mà dels coreògrafs Roser López Espinosa (amb “L’estol”) i Thomas Noone (amb “Many”).

    Lowland.Roser_Lopez_Espinosa.Mirabelwhite.webLa Roser López Espinosa ha estat formada a la MTD d’Amsterdam, va rebre la beca danceWEB de Viena, i ha treballat amb coreògrafs catalans com Àngels Margarit o Cesc Gelabert, i Katie Duck i Marta Reig a Holanda. Des de 2006, també desenvolupa la seva pròpia obra com a creadora, que li ha valgut el reconeixement amb diversos premis, com el Primer Premi de Solos de Masdanza, i és regularment present als escenaris internacionals. Ha estrenat al Mercat de les Flors, i ha estat convidada a crear peces per a companyies internacionals, als Països Baixos o a Suècia. També ha dirigit creacions a Amsterdam i a Mèxic. És artista associada al centre de creació La Caldera a Barcelona, professora a diversos centres de formació, i imparteix cursos a festivals internacionals. El seu treball de creació s’ha programat a festivals internacionals d’Europa i Amèrica Llatina, així com a Egipte, Canadà i Japó. La seva creació per a la PND, “L’estol“, pren com a partida el viatge de migració de les aus i el desig de volar. Se centra en l’entramat de cossos i de complicitats possibles dins del grup per avançar plegats i aconseguir un objectiu comú: volar a través d’immensos paisatges. Es tracta d’un viatge en grup que ens parla de l’animalitat del cos i del moviment, de l’esforç i la resistència, la bellesa i l’esperit de llibertat.

    thomas noone 2Pel que fa a Thomas Noone  és un coreògraf amb un estil físic, atlètic i poètic que s’ha convertit en el segell de les seves creacions. Resident al SAT! Teatre, treballa amb la seva companyia des de 2001 i també com a coreògraf convidat per a companyies internacionals. Ha creat una vintena d’espectacles amb Thomas Noone Dance i ha col·laborat amb entitats com el festival Grec o el Mercat de les Flors. La companyia gira regularment per Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica del Sud i altres països com ara Corea o el Líban. També ha creat peces per a companyies de Suècia, França, Alemanya, Xile o Gran Bretanya. És director artístic del festival Dansat i assessor de dansa de la programació regular del SAT! Teatre. L’any 2011 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona.
    La seva creació per a la PND, “Many“, és una peça abstracta on la narrativa sorgeix del mateix moviment i organització del grup. El fil conductor és la dinàmica del moviment i la música, que porta a l’espectador des del principi fins al final. La temàtica se centra en l’individu versus el grup, quan lluitem per a destacar o intentem desaparèixer entre la massa. La paradoxa de voler ser individu però no voler patir la vulnerabilitat de l’ésser solitari, o agonitzar entre l’homogeneïtat per beneficiar-se de l’anonimat del grup.

    Podeu fer un tast de la PND en el següent vídeo.

    Les biblioteques de la XBM de Vilanova i la Geltrú aprofitem l’arribada de la PND a la ciutat per fer difusió del fons que tenim sobre dansa a través d’aparadors culturals i exposicions de fons. Els documents que s’exposaran estaran disponibles a les dues biblioteques. D’entre aquests volem destacar-ne un, és el quart volum de la col·lecció “Danza y pensamiento” impulsada pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre y el Centro Coreográfico Gallego, escrit pel professor Roberto Fratini ( Milà, 1972. Doctor en Arts Escèniques per la Universitat de Barcelona, docent de Teoria de la Dansa al Conservatori Superior de Dansa de Barcelona, dramaturg i assagista. Les seves peces han estat representades en els principals festivals de dansa europeus i ha obtingut diversos premis, entre ells el Prix de la Société des Auteurs Français, el Grand Prix de l’Association des critiques de danse français, amb Caterina Sagna, i el premi Ciutat de Barcelona per la Dansa amb Germana Civera. Ha estat guanyador del premi FAD Sebastià Gasch l’any 2013).
    Amb el títol “A contracuento: la danza y las derivas del narrar” l’autor proposa mostrar i rehabilitar la narració de la dansa relacionant-la amb el conte (en la seva forma originària, el mite) i ho fa dialogant amb diferents protocols del saber i del fer, de l’art figuratiu a la filosofia del segle XX, a la física i a la biologia.

    Per saber el que les biblioteques de Vilanova i la Geltrú tenen sobre dansa cliqueu aquí.

    Biblioteca Joan Oliva

    Llibres

    No hi ha comentaris

    Una família normal. Marta Buchaca

    foto-2014-242x300 Marta Buchaca és una jove dramaturga barcelonina que ha escrit, dirigit i guanyat més d’un premi per les seves obres de teatre.
    L’olor sota la pell‘ de l’any 2005, va guanyar el V Premi Joaquim Bartrina i es va estrenar a la Sala Beckett. ‘Emergència‘ és la següent, de l’any 2006, i va quedar finalista en el III Premi Fundació Romea de textos teatrals. I segueixen: ‘En conserva‘, any 2007 i ‘Plastilina‘, amb la qual guanyà el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i va ser accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, la qual es va estrenar a la Sala Beckett i s’ha representat a Guatemala i al Salvador. A l’any 2009 presenta ‘Les nenes no haurien de jugar a futbol‘ el Festival Grec i que ella mateixa dirigeix. Se n’han fet produccions a Grècia, Xipre i Croàcia. L’any 2010 forma part del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, on estrena ‘A mi no em diguis amor‘.
    El mes de setembre de 2011 estrena ‘L’any que ve serà millor‘, escrita juntament amb Mercè Sarrias, Carol Lopez i Victòria Spunzberg al Teatre Villarroel de Barcelona (20 setembre 2011- 8 gener de 2012) i al Teatro Bellas Artes de Madrid (Gener 2012 i Agost-Setembre-Octubre 2012.)
    Litus‘ es representa durant dos mesos amb gran èxit de públic i crítica a la Sala Flyhard de Barcelona i fa temporada a l’ Espai Lliure del Teatre Lliure des de Setembre fins a Novembre de 2012. L’obra ha estat nominada als premis Butaca com a millor espectacle de petit format. El muntatge guanya el primer premi Postfunció a la millor obra de l’any 2012.
    L’any 2014 estrena ‘Losers‘ a la Sala Villarroel de Barcelona dirigida per ella mateixa Abril-juny 2014). L’any 2015-2016 l’obra s’estrena al Teatro Bellas Artes de Madrid i fa gira per Espanya.

    Una família normal‘, escrita l’any 2016 guanya el XI PREMI DE TEATRE PALANCA I ROCA.

    9788490267110_04_g-e23f8ca1 I de què va ‘Una família normal‘?
    Del present, del passat, del futur… de la relació entre quatre personatges: dos germans, noi i noia, la seves parelles, el pare… i de les diferents visions que en tenen del que han viscut i viuen a nivell familiar.
    De la meva infància abans d’aquell dia, en tinc imatges molt concretes. Sobretot, de la meva mare. Una nit que vam dormir juntes perquè el meu pare era de viatge i em va deixar menjar crispetes al seu llit mentre vèiem la meva pel·li preferida a la tele del menjador, que ella havia posat a la seva habitació. Un matí que vam agafar un patinet a Palamós tots quatre i ella es va tirar de cap més de vint vegades i no parava de riure, i m’agafava per la mà i ens tiràvem juntes de bomba i ens trencàvem de riure. La mama sempre reia. Al papa, des d’aquell dia, no l’he vist riure mai més.’
     
    Podeu llegir la primera escena si cliqueu aquí.
     
    Les seves obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Venezuela, El Salvador, Grecia, República Checa, Xipre, EEUU i Canadà.
     

    L-OLOR-SOTA-LA-PELL A-MI-NO-EM-DIGUIS-AMOR LITUS PLASTILINA-03 las-niñas-no-deberían-jugar-al-futbol-200x300

     
    LlibresEls llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un suicidi anunciat a escena

    sarahkaneLa tardor és sinònim de retorn als hàbits de cada any i un d’ells és el retorn de les programacions teatrals arreu del país. Una representació continua aquest mes d’octubre a Reus la seva gira des de fa un temps. Es tracta de Psicosi de les 4:48, de la dramaturga anglesa Sarah Kane, un dels espectacles més aclamats per la crítica amb el premi BBVA de Teatre l’any 2016. Aquest text va ser escrit quan l’autora patia una depressió profunda i convida a l’espectador a explorar la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar quan l’ombra de la mort plana per damunt de l’escenari. El repte dels lectors de la darrera obra de Sarah Kane és deixar de buscar a l’autora entre les paraules de la peça i transportar el text cap a la seva pròpia realitat; això ajudarà a reconèixer la por que senten i els impulsos que els mouen en relació amb un acte autodestructiu que sovint es prefereix ignorar.

    annaalarcon Dos germans d’uns trenta anys tornen a casa de la mare per passar-hi un cap de setmana. En arribar, es troben que la mare hi té instal·lat un noi de la seva edat que l’ajuda a escriure un llibre sobre la Fundació que van posar en marxa els pares d’uns i altres fa vint-i-cinc anys. Els dos germans es queden una mica perplexos i es pregunten… per què la seva mare ha escollit com ajudant el fill d’algú amb qui el pare no tenia bona relació? El metge, fermat al món de la lògica, dóna medicaments, i la pacient, impacientment escolta la llista de medicaments, posologies i les fredes i racionals promeses que mai no arriben a bon port.

    La incomunicació entre els dos mons és palpable. El fracàs de la ciència, evident. El missatge de la malalta també evident, i doblement dolorós, per no escoltat, no vol sentir-se estimada. Una sobredosi d’amor sol·licita i ningú no la sap escoltar. Quin deliri tan cruel, quina gàbia tan fosca, quin desconsol tan infinit i sense remei. Dolor, incomprensió i més dolor. Un dolor que sua i es fa més gran, més terrible i monstruós si la pacient és sensible i s’adona dels seus propis mals. Un focus de llum que valdria més que estàs apagat. No tinc ganes de morir. Cap suïcida no n’ha tingut mai, crida Kane. Ningú no escolta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ara comença tot, Lluís Homar

    I és ara quan tot just començo a entendre quin sentit té tot plegat i que intueixo cap on vull anar. És per això que potser és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és realment ara quan comença tot“.

    portada_ara-comenca-totAra comença tot va néixer gràcies a la insistència de Jordi Portals, periodista de formació que treballa com a guionista de televisió des de fa dues dècades. Un WhatsApp dirigit a Lluís Homar (després en vindrien uns quants més) amb una frase extreta de Leonci i Lena, una de les primeres obres que Homar va interpretar al Teatre LLiure, va encendre l’espurna de tot plegat.

    Terra_baixaAmb una gran dosi d’entusiasme en reserva” era la frase que va saber captar l’atenció de Lluís Homar, que de fet no tenia en perspectiva fer cap llibre autobiogràfic. L’entesa entre Homar i Portals va ser total i van acordar trobades setmanals en què xerrarien de les angoixes, les alegries, de les pors, dels fracassos i dels èxits de l’actor, amb quaranta anys de carrera professional a l’esquena. Fruit d’aquestes converses va veure la llum aquest any Ara comença tot, coincidint gairebé amb l’estrena del Ricard III que l’actor va interpretar a la Sala Gran del TNC. La tasca, reconeix Homar, no ha estat fàcil. Però hi va acceptar amb la condició que el llibre resultant fos útil tant per a ell mateix com per a aquelles persones que el llegissin.

    la plaça del diamantVa triar, segurament no a l’atzar, el Teatre dels LLuïsos d’Horta per escriure el pròleg del llibre. Coincidint amb el 150 aniversari del teatre, va anar-hi a interpretar Terra Baixa, l’adaptació en què ell sol fa quatre papers (en Manelic, el Sebastià, la Marta i la Nuri) i que va estrenar la temporada passada dirigit per Pau Miró. En aquell mateix teatre “va iniciar una vida consagrada a l’ofici d’actor” interpretant també en Manelic amb només 17 anys. I l’any 90, dirigit per Fabià Puigserver i al Mercat de les Flors, interpretava de nou el personatge central de Terra Baixa. I és que l’obra d’Àngel Guimerà i, especialment el personatge del Manelic, han estat un fet determinant en la seva carrera.

    Lluís-Homar-Goya-EvaLluis Homar (Barcelona, 1957) va formar part de l’equip fundador del Teatre Lliure l’any 1976. Allà hi va interpretar més de 30 espectacles i en va ser director artístic durant 6 anys. L’any 2006 va guanyar el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació en l’obra L’home de teatre.

    A banda de la seva llarga trajectòria teatral, també té una important carrera cinematogràfica amb més de cinquanta pel·lícules. El seu debut en el cinema va ser l’any 1981 amb La Plaça del Diamant, l’obra de Mercè Rodoreda, al costat de Sílvia Munt. L’any 2012 va guanyar el premi Goya i el premi Gaudí pel seu paper a la pel·lícula Eva.

    Llibres

  • Ara comença tot
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Práctica de la danza. Liane Simmel

    ‘La práctica de la danza’ és un llibre en el qual la Dra. Liane Simmel ofereix coneixements mèdics aplicats a aquesta disciplina, l’anàlisi dels moviments i les ciències esportives que representen la base per al comportament responsable i la seva interacció diària.
     
    Dividit en dotze capítols s’inicia amb el que compon la base corporal: esquelet, teixits, musculatura i sistema nerviós; 9788499105420 segueix amb l’anatomia de la columna vertebral; la pelvis, com a centre; la cadera, una articulació conseqüent; l’estabilitat de les cames depèn del genoll, unitat coordinadora; el peu, la base; espatlles i braços, estabilitat malgrat la mobilitat; per continuar amb l’ànima, amb l’alimentació, etc.

    La idea d’escriure aquest llibre sorgí quan ella era ballarina i el metge li digué: “Si continuas bailando, acabarás en una silla de ruedas”. No va rebre cap altra explicació, cap tipus de suport de com podria continuar ballant. Va ser aleshores quan li hauria agradat comptar amb una obra pràctica sobre medicina de la dansa.
     
    Com ella diu a la introducció: “Bailar es algo más que aprender unos pasos. La danza no se reduce únicamente a aspectos físicos y, sin embargo, el cuerpo es el instrumento del bailarín. Conservarlo sano, reconocer a tiempo las sobrecargas y prevenir las lesiones son condiciones imprescindibles para bailar durante mucho tiempo y sin molestias.(…) Pese a todos los esfuerzos, algunos de les ejercicios no se pueden entender bien sin una adecuada preparación personal. Por ello es esencial la paciencia. Ciertos movimientos resultan completamente extraños al cuerpo; se precisa tiempo para suprimir patrones de movimiento arraigados y automatizar otros nuevos. La idea del movimiento, su imagen, lo que sucede en el interior del cuerpo, ayuda a la búsqueda de la forma ‘ideal’ del movimiento.”

    blogSlider_TWE_Simmel1 Els ballarins destaquen a l’escenari i a la vida quotidiana. La seva posició alçada irradia ‘autoestima’. La flexibilitat de la columna i de la caixa toràcica és fonamental per a la dansa, com també ho són l’estabilitat i la força dinàmica de la musculatura del tronc. Des del cap fins al còccix, la cadena s’estén al llarg de les trenta-tres vèrtebres que conformen la columna.
    Frases com “Estírate; tienes que colocar la espalda como si te hubieras tragado un palo” han acompanyat diverses generacions de ballarins i encara segueixen vigents en moltes acadèmies. Els conceptes per aconseguir una esquena resistent són l’autoelongació i la mobilitat de la columna.
     
    Després de cada capítol trobareu consells del que s’ha de fer i del que no. Acompanyat de fotos i dibuixos que il·lustren gran part dels moviments i de les referències a l’anatomia que hi descriu.
     

    Llibres El llibre a les biblioteques vng.

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ricard III

    Aquesta primavera l’actor Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats per William Shakespeare, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals per representar en escena l’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra.

    ricardEl monarca Ricard III només va regnar durant poc més de dos anys, però la història i la literatura han guardat multitud de detalls sobre la seva figura. Era un tipus prim, de complexió petita, amb una espatlla més alt que un altre i que va morir cosit a cops d’espasa i ferides de guerra que li van produir la mort en la Batalla de Bosworth en l’any 1485, quan només comptava trenta dos anys d’edat. Els textos de l’època descriuen que el seu cos sense vida va ser portat i enterrat a l’església i convent medieval de Grey Friars, situada a l’actual ciutat de Leicester.

    Va ser l’últim rei anglès a morir en batalla i la seva figura ja és immortal, entre d’altres motius, pel seu turbulent ascens al tron a l’any 1483, després de la mort del seu germà Eduard IV, que ha engrandit al personatge en l’àmbit històric i en els escenaris. La seva baralla oberta contra la família de la reina consort, Elisabeth, així com la tèrbola i encara desconeguda història que envolta la desaparició dels seus nebots, Eduardo i Ricardo, no són per menys. La seva mort va suposar el final de la dinastia Plantagenet, posteriorment coneguda com a Casa de York, després de tres segles de regnat; i amb ella va donar començament el període de regnat dels Tudor, amb Enric VII com a primer monarca després de guanyar la Guerra de les Dues Roses.

    lhomarL’actor Lluís Homar, intèrpret de Ricardo III, va crear a mitjans dels anys setanta el Teatre Lliure, on tant ha representat obres de William Shakespeare o Molière, com d’altres importants autors teatrals. En la mateixa dècada, Homar va debutar al poc temps en el cinema amb La plaça del Diamant (1982), una pel·lícula co-protagonitzada per Sílvia Munt. La seva carrera cinematogràfica no va adquirir regularitat fins a finals dels anys vuitanta, època en la qual va ser dirigit per Agustí Villaronga o per Vicente Aranda en Si te dicen que caí a l’any 1989. El seus papers cinematogràfics en aquests darrers anys han fet créixer el seu prestigi fins arribar a guanyar el Goya al millor actor de repartiment pel seu treball a Eva a l’any 2011.

    Así murió Ricardo III

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »