Bibliobloc - Fora del prestatge

El diumenge 16 de maig, a les 17.30 h de la tarda, la companyia La Baldufa presenta al Teatre Principal el seu espectacle de teatre familiar El llibre imaginari.

El llibre imaginari és un muntatge de caràcter multidisciplinari que combina històries de producció pròpia amb la reinterpretació de clàssics com Els viatges de Gulliver i La volta al món en 80 dies.

El muntatge dura aproximadament una hora. La primera part representa la vida quotidiana i anodina dels quatre protagonistes per seguir amb un conte ambientat en l’època medieval que reflexiona sobre l’abús de poder, l’ambició i la tirania. La tercera part, inspirada en Els viatges de Gulliver, és la més còmica i parla de la rivalitat i de la competència. I l’últim relat, a partir del llibre de Jules Verne La volta al món en 80 dies, incita a la lectura i al viatge imaginari per fugir de la monotonia vital.

Un espectacle que combina les ombres xineses, les projeccions audiovisuals, les titelles planes articulades i la música per recrear un món oníric. És una porta oberta al món dels somnis.

El llibre imaginari

Biblioteca Joan Oliva i Milà

El dissabte 8 de maig a les 21 hores, el Teatre Principal serà l’escenari on l’Orquestra de Percussió Ibérica Coetus, acompanyada de les veus d’Eliseo Parra i Sílvia Pérez Cruz oferirà el seu interessant repertori.

Coetus és un atrevit projecte d’orquestra de percussió ibèrica. Definir la proposta és tan senzill com això, tot i que el rerefons que la sosté arriba molt més lluny.

Resulta que a la Península Ibèrica tenim una col·lecció d’instruments de percussió, la majoria poc o gens coneguts, que al llarg de la història han servit per acompanyar les cançons, els romanços, les processons, les festes i els balls propis dels diferents pobles que compartim aquest tros de terra.

Són instruments com el pandero quadrat de Peñaparda, pandero quadrat de León, adufes de Portugal, panderetes Basques i Asturianes, pandera d’Estremera, sartén del Payo, càntares, canyes rocieras, caldero, almirez, tarañuelas, castanyoles, tambor de Calanda, tambor del Hierro, caixes, triangle, matraques, tabals, cedaç, taula de rentar, aixada, trikolotraku, pitos, brunzidors, arpa de Boca, tambor de corda, ximbomba, ampolla d’anís.

Aquests instruments han estat tocats per separat i amb la funció d’acompanyament. La proposta de Coetus consisteix en unir-los i treballar en els sons de tots ells per crear un llenguatge propi i nou, inspirat en els ritmes tradicionals i en un diàleg actiu entre ells i la veu. Per aconseguir-ho, sobre l’escenari trobem a quinze músics reforçats per la presència del mestre Eliseo Parra, figura imprescindible per entendre la entendre la reviscolada de les nostres músiques tradicionals, i de l’excel·lent cantant Sílvia Pérez.

Una mostra de la música de Coetus.

A la biblioteca podeu trobar el CD de Coetus

Biblioteca Joan Oliva i Milà

El divendres 30 d’abril a les 9 del vespre al Teatre Principal es representarà El planeta dels baobabs, un espectacle dins del projecte Epsilon basat en el món del Petit príncep.

Imaginem un planeta minúscul que corre el perill de ser destruït per les arrels dels baobabs que hi creixen. L’únic habitant d’aquest planeta decideix emprendre un llarg viatge per trobar una solució.

En el transcurs d’aquesta travessa descobrirà un gran secret: tot allò realment important només es pot veure amb el cor, no amb els ulls…

Epsilon

Ja fa 8 anys que el projecte Epsilon, integrat per persones que pateixen discapacitat psíquica, utilitza el teatre per fer que les diferències entre els éssers humans esdevinguin una font de riquesa. Així doncs, la sinceritat és el regal més preuat que aquest grup de teatre ofereix, traspassant al públic les emocions que tots busquem en el seu estat més pur. Alhora, el projecte esdevé una eina d’inclusió i sensibilització social, fent de l’escenari un espai de trobada entre actors professionals, els components del projecte i els espectadors, en el que tothom hi té el seu lloc, esborrant així les barreres que en el dia a dia anem construint.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El proper dissabte 24 d’abril, a les 9 del vespre, Belén Cabanes, acompanyada del guitarrista Andreas María Germek, portarà al Teatre Principal el seu espectacle Castanyola contemporània, un concert on la guitarra com a instrument clàssic, flamenc, i les castanyoles juguen en tot moment fins a trobar un llenguatge contemporani ple de sensibilitat.

Belén Cabanes s’ha format com a ballarina i intèrpret de castanyoles al “Real Conservatorio de Danza de Madrid” i amb Emma Maleras. Ha estat ballarina del “Ballet de Teatro Español de Rafael Aguilar” i partner del gran concertista José de Udaeta, amb el qual ha actuat, entre altres ciutats, a Berlín, Stuttgart, Barcelona, Palermo, Burgos, València o Hannover. El 2003 va estrenar l’espectacle Temps de Flors, que va passar pel Teatre Cal Bolet. En l’actualitat és professora de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Andreas María Germek acompanya Belén Cabanes des 1996, amb la qual va fundar la formació Flamenco Camerata. Nascut a Àustria en el si d’una família de músics, s’ha format com guitarrista clàssic, de flamenc i de jazz. És compositor, arranjador, concertista, professor. Des de fa vint anys es dedica a la guitarra espanyola i a l’estudi de la guitarra flamenca. Ha treballat amb Manolo Marín, Juan del Gastor, Joaquín Ruíz, Juana Amaya, Rafael Habichuela, Toni Maya i José Parrondo. La seva vàlua l’ha portat a donar classes arreu d’Europa i els Estats Units.

Castanyola contemporània

L’espectacle s’ha representat arreu d’Europa amb un èxit destacable (Àustria, Suècia, Alemanya, Romania…).

El repertori consta de música clàssica (des del Renaixement fins la música contemporània), de temes expressament compostos o amb arranjaments per aquest conjunt i de composicions flamenques.

Probablement l’únic programa que ha estat presentat en un mateix any (el 2006) en dos dels indrets amb més transcendència en el món de la música clàssica i del flamenc: en el Musikverain de Viena i en el Festival de Jerez.

Tots els textos de castanyoles són originals i compostos per Belén Cabanes.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El polifacètic artista vilanoví Pere Tàpias ha decidit tornar als escenaris, després d’un llarg període concentrat en altres activitats, d’una banda, la ràdio i la televisió, de l’altra, la seva tasca de gastrònom i la seva feina d’advocat.

I ho farà el dissabte 17 d’abril al Teatre Principal amb l’espectacle Tot Tàpias, una mena de recull de les diferents facetes de l’artista, una proposta que, en paraules de l’artista, vol mostrar un Tapias que canta, que recita, o que explica receptes de cuina…

Per celebrar la seva tornada compartirà en alguns moments escenari amb amics que l’han acompanyat en la seva trajectòria professional, i que l’ajudaran a interpretar temes mítics de la talla de La moto o Passeig del Carme.

A la Biblioteca hi trobareu:

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El dissabte 10 d’abril, la companyia El Pont Flotant posarà en escena al Teatre Principal l’espectacle Com a pedres, un muntatge que ens porta a un viatge en el temps, barrejant passat, present i futur de la mà dels seus tres actors: Pau Pons, Joan Collado i Jesús Muñoz.

El Pont Flotant

El Pont Flotant és una companyia formada per estudiants de teatre que, en acabar els estudis a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, allà per l’any 2000, decideixen reunir-se per a continuar amb la seva formació actoral.

Paral·lelament a la seva activitat d’exhibició teatral, mantenen un espai propi, la Sala Flotant, dedicat a aspectes pedagògics, com són l’entrenament dels seus actors i l’organització de cursos i taules rodones amb professionals de l’escena valenciana. El seu projecte de futur és aquest: la creació d’un centre teatral amb una companyia estable en continua formació on puguen conviure l’ensenyament, la creació i l’exhibició.

Com a pedres

Com a pedres és una creació de Pau Pons, Joan Collado i Jesús Muñoz que fa un toc d’atenció sobre el fet que el temps passa i mai és tard per esmenar tot el que hem deixat de fer en les nostres vides.

Els actors obren al públic els seus àlbums de fotografies, i el seu passat en general, i ho fan acompanyats dels seus progenitors, amb un especial sentit de l’humor que provoca el riure i l’emoció, ,aconseguint que l’espectador es senti fàcilment identificat amb ells.

Com a pedres

Alguns dels premis amb què ha estat obsequiada l’obra són el Premi Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al Millor Text, i els de Millor Actriu, Millor Direcció i Millor Espectacle als Premis abril, tots en 2007. També va ser nominada com a Millor Espectacle Revelació als Premis Max 2007.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El diumenge 28 de març, a les 7 de la tarda es presenta al Teatre Principal l’obra d’Irene Nemirowsky El ball, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i Centro Dramático Nacional.

L’obra està dirigida per Sergi Belbel, interpretada per Anna Lizaran, Xaro Campo, i amb coreografia de Sol Picó. La música original és d’Òscar Roig i l’escenografia de Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià. El vestuari és de Mercè Paloma i la caracterització de Toni Santos.

L’autora

Irène Némirovsky (Kiev, 1903-Auschwitz, 1942) va rebre una educació exquisida, encara que va tenir una infància infeliç i solitària. Després de fugir de la revolució bolxevic, la seva família es va establir a París el 1919.

Des de molt jove va mostrar un talent excepcional. Amb 26 anys va escriure la seva primera novel·la David Golder, i un any després El ball, una petita joia literària que la consagraria com una de les escriptores de més prestigi de França. La Segona Guerra Mundial, però, marcaria tràgicament el seu destí: fou deportada a Auschwitz, on moriria igual que el seu marit, Michel Epstein.


L’obra

La família Kampf veu com per un cop de sort els seus ingressos augmenten de la nit al dia. Passen de viure de manera senzilla a la perillositat de l’opulència sobtada, tan pròpia dels nou-rics. El senyor i la senyora Kampf volen presentar-se en societat i decideixen organitzar un ball a casa seva. Antoinette, la filla de 14 anys, somia a ser-ne la protagonista. Un somni que ben aviat es veurà esquinçat, la mare ni s’ha plantejat cedir el protagonisme a la filla.

“Sàpigues, filla meva, que jo ara tot just començo a viure, jo, ¿sents? i no tinc la intenció de complicar-me tan aviat la vida amb una filla casadora… No sé què em reté d’estovar-te per fer-te canviar d’opinió -va continuar, en el mateix to, i va fer acció d’acostar-se a l’Antoinette.”

Antoinette no prepara la venjança intencionadament però li arriba una oportunitat que no desaprofita i l’executa de la manera que fa més mal. Com un ganivet ben afilat.

A la Biblioteca Joan Oliva hi trobareu aquests títols d’Irene Nemirovsky:

Biblioteca Joan Oliva i Milà

El diumenge 21 de març al Teatre Principal els més petits tindran oportunitat de gaudir del concert familiar Corda i descorda.

Pensat per a nens i nenes des dels 2 anys, aquest concert està dissenyat per afavorir la proximitat dels nens i les nenes amb els músics i la seva integració dins la dinàmica de l’espectacle. Les peces combinen estils molt diferents que van de cançons infantils tradicionals, música clàssica a música d’autors contemporanis i alguna peça de música moderna.

Corda i descorda és un concert familiar produït per l’Auditori de Barcelona, protagonitzat pels instruments de corda. Cinc instruments de corda fregada: dos violins, una viola, un violoncel, un contrabaix i un instrument de corda pinçada, la guitarra. En algunes peces s’incorporen dos instruments electròfons que són el violí elèctric i la guitarra elèctrica.

Els intèrprets jugaran amb les contínues sorpreses sonores, amb l’apropament dels instruments als infants, amb la màgia i la imaginació, mentre presenten les diferents sonoritats i recursos dels instruments de la família de la corda perquè cadascuna de les peces pugui arribar als infants amb el màxim d’interès i significat. en el concert, s’interpretaran peces en el mateix ordre que estan enregistrades en el disc, i també hi haurà petits gags que faran de nexe entre una peça i l’altra.

La direcció musical és de Pere Bardagí i la direcció escènica de Paco Mir. La interpretació anirà a càrrec de: Vassil Lambrinov i Fernando Cleves (violí), Tobias Gossmann (viola), Joaquim Alabau (violoncel), Manuel Kaprovickas (contrabaix), Alexandre Rexach (guitarra).

Biblioteca Joan Oliva i Mìlà.

La Cia. La Zaranda oferirà el dissabte 13 de març en l’escenari del Teatre Principal el muntatge Futuros difuntos, una co-producció del Teatro La Zaranda i el Théâtre Sorano de Toulouse.
Aquesta obra, amb text d’Eusebio Calonge i direcció i espai escènic de Paco de La Zaranda, trasllada l’espectador a un manicomi deixat de la mà de Déu, on els dements juguen a ser els amos de les seves vides.

En els escenaris des del 1978, La Zaranda ha vingut realitzant una intensa tasca d’indagació en les formes teatrals, amb la intenció de poder crear l’expressió de la seva pròpia identitat i s’ha convertit en una companyia de culte i amb gran projecció internacional. Ofereix en cada representació una poètica teatral que-lluny de fórmules estereotipades i efímeres-s’ha consolidat en el seu desmarcatge de les estratègies mercantils de l’espectacle.

La seva trajectòria té com a constants teatrals el compromís existencial i la fidelitat a les seves arrels tradicionals. Entre els seus recursos dramàtics destaca l’ús simbòlic dels objectes la depuració de textos i l’expressionisme visual.

Futuros difuntos és una història de bojos en un manicomi, que introduirà l’espectador en un univers metafòric sobre la bogeria i la mort. Concebuda com a metàfora d’un món on moltes coses romanen com en el principi dels temps, indaga en l’existència humana a través de tres malalts psiquiàtrics interpretats per Gaspar Campuzano, Francisco Sánchez i Enrique Bustos que, després de la mort de la persona que regia les seves vides, no tarden a usurpar el lloc que va tenir el difunt per aparentar normalitat davant del món. Es disputen ferotgement el comandament, creen bàndols per ocupar el poder vacant, el rebost, l’aparatós altaveu que presideix l’alçada i que és el seu únic contacte amb el món exterior.

Hi ha qui augurant catàstrofes apocalíptiques desenterra trossos del mort per venerar com a relíquies, qui llegeix proclames incendiàries, per instaurar la seva pròpia tirania. Tots esperen la fi imminent, tots es donen per morts.

En el seu aïllament, els reclosos juguen a ser els amos de les seves vides, de ser els propis metges de la seva bogeria. Fantasmagoria de reis, herois, savis, profetes … ignorant que fora dels murs del psiquiàtric el món està en guerra.

Els personatges que passen per aquest manicomi tenen molt a veure amb els grans bojos de la nostra història. Estèticament, aquesta obra està molt determinada pel Greco, Velázquez i Goya.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El dissabte 6 de març, e Teatre Principal oferirà el concert “Interpretant Serrat”.

Laura Simó (veu) i Francesc Burrull (piano) faran un repàs per les cançons més emblemàtiques d’aquest gran compositor i cantautor que ens permetrà escoltar temes que van des dels anys 60 als 80 i que formen part de treballs discogràfics tan emblemàtics com Mediterráneo, Serrat/4 o EnTránsito, sense oblidar els dedicats a dos grans poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández.

Si un va treballar al costat d’històrics com Sidney Bechet o Chet Baker, i va ser company de viatge de Tete Montoliu, l’altra va despuntar com a alumna avantatjada de Montoliu i del propi Burrull. Un va destacar durant els 60 com un dels principals arranjadors de la Nova Cançó, l’altra es va convertir en una de les veus emblemàtiques del jazz que aflorava a Barcelona a finals dels 80.

Després d’anar creant nous grups, presentar nous treballs i anar fent carrera, el 14 de novembre de 2002, Laura Simó, acompanyada al piano de Francesc Burrull, interpreten temes de Joan Manuel Serrat. Ambdós van publicar el 2007 un disc amb peces de Joan Manuel Serrat: la revisió jazzística pendent del cantant del Poble Sec.

Biblioteca Joan Oliva i Milà