Bibliobloc - Fora del prestatge

L’organisme humà necessita nutrients i altres components alimentaris per al seu correcte funcionament. Sovint ens centrem en aquests nutrients i s’infravalora un component essencial com és l’aigua, imprescindible en condicions normals i que encara pren més importància quan les temperatures són anormalment altes. Les temperatures extremes produeixen una pèrdua de líquids i sals minerals que poden agreujar malalties cròniques o provocar deshidratacions, sobretot en les persones més vulnerables.

L’aigua representa el 70% del pes corporal d’un adult (en un nadó representa aproximadament el 80% i en ancians pot convertir-se en el 60%).

L’aigua fa possible totes les reaccions químiques cel·lulars, és vehicle de nutrients, cèl·lules, hormones, enzims i multitud de metabòlits en l’organisme, garanteix l’estructura del nostre cos, regula la temperatura corporal a través de la sudoració i lubrifica mucoses i articulacions, com a funcions més destacables.

Els ingressos d’aigua al nostre cos arriben a través de les begudes i els aliments. Les begudes no alcohòliques i l’aigua són les que ens aporten un major percentatge d’aigua, que oscil·la entre el 85 i el 100% en el cas de l’aigua. Els aliments poden aportar altres nutrients i calories.

L’aigua hauria de representar la principal forma d’hidratació de l’organisme, però qualsevol líquid que en contingui també esdevindrà una aportació significativa (sucs, infusions, sopes, brous i begudes refrescants).

Les pèrdues d’aigua de l’organisme es produeixen per 4 vies: a través de l’orina (la principal), de la respiració, de la suor i de la femta. Les pèrdues a través de la suor, en condicions normals, no són massa importants, però poden augmentar sensiblement si s’eleva la temperatura corporal, com passa quan augmenta la temperatura ambiental.

Enfront d’una pèrdua d’aigua corporal i a través del mecanisme de la set, les persones augmentem o disminuïm la quantitat d’aigua que ingerim, però en gent d’edat avançada pot ser que aquest mecanisme no funcioni adequadament, cosa que fa més gran el risc de deshidratació.

Les ingestes diàries recomanades de líquids en individus sans haurien de ser entre 2 i 3 litres de diferents begudes. En funció del pes, l’edat, l’esforç físic o les condicions de temperatura i humitat, aquestes recomanacions poden augmentar.

Els col·lectius de més risc de deshidratar-se són els infants, la gent gran i les dones embarassades o en període de lactància. En aquests casos cal forçar la ingesta de líquids, sobretot en època de calor.

Els infants sovint no tenen encara prou desenvolupada la sensació de set , per altra banda, són més propensos a patir diarrees i a tolerar pitjor els canvis de temperatura. Cal vigilar especialment els nadons.

També la gent gran té tendència a beure menys, els disminueix la sensació de set. A més, sovint estan polimedicats o tenen malalties cròniques de base, que poden empitjorar amb la deshidratació. Cal prestar atenció especial a les persones més grans de 75 anys.

En el cas de dones embarassades o en període de lactància, també cal augmentar la ingesta de líquids, pels canvis hormonals i en la seva composició corporal.

Cal estar atent també especialment a les persones amb discapacitats físiques o psíquiques o amb limitacions de mobilitat o de l’autocura, persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres malalties cròniques, persones que realitzen un activitat física important i aquelles que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).

Davant la pujada de temperatures: beveu força i vigileu l’alimentació, beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set. No prengueu begudes alcohòliques i eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

A banda de la hidratació, cal tenir en compte els consells següents per evitar problemes causats per la calor extrema:

A casa, durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca, obriu les finestres durant la nit, per refrescar, estigueu-vos a les estances més fresques, recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes…). preneu dutxes fresques d’una manera freqüent.

Al carrer, eviteu el sol directe, porteu una gorra o un barret, utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada, procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Porteu aigua i beveu-ne sovint, mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba, vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades. Limiteu l’activitat física a les hores de més calor. Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor, reduïu les activitats intenses.

Enllaços relacionats:

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2010/doc31012.html
http://www.hidratacionysalud.es/

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Les nocions errònies sobre la maternitat condueixen algunes dones a confondre els sofriments normals en el desenvolupament d’una mare amb el fracàs. Valerie Davis Raskin ha identificat els reptes que les mares han d’afrontar en el seu procés evolutiu i dóna les claus per superar-los: una nova identitat, la depressió després del part, un canvi en la relació amb la parella o el seu creixement professional.

Els nou reptes de la maternitat segons aquest llibre són: una nova identitat, moments gens afectuosos, respectar al pare, la separació, establir uns límits, institucions imperfectes, revisar els somnis, l’adversitat i el comiat. Aquest llibre pretén deslliurar les dones del sentiment de culpabilitat de no sentir-se unes mares perfectes.

Valerie Davis Raskin es llicenciada en Psiquiatria. És professora associada a l’Escola Pritzker de Medicina de la Universitat de Chicago i ha estat presidenta de la Societat de Psiquiatria d’Illinois. Ha col·laborat en nombroses revistes adreçades a mares i pares com ara Redbook, Cosmopolitan, Parenting o Parents.

Aquesta vegada us oferim dos articles relacionats amb l’embaràs i el nadó. En el primer tracta de les tiroides, els problemes que comporten i com poden afectar a l’embaràs, el nadó i el post-part.

El segon article proposat ens acosta els petits problemes de deformació en els peus del nadó que es visualitzen en els pocs dies de néixer i que poden estar produïts simplement per una mala situació a l’úter de la mare.

És en aquest moment de l’any quan molts de vosaltres us plantegeu la pregunta: Què fem amb la canalla aquest estiu?

El període de vacances que, per als més petits, significa descans i diversió, suposa, per als pares, un estrès afegit i algun mal de cap, ja que és difícil conciliar les vacances escolars d’uns amb les tasques professionals dels altres.

Per tant, es planteja la difícil tasca d’omplir les hores d’oci dels petits de la casa. I és que els nens desitgen i necessiten, igual que els adults, un període de vacances d’estiu que els permeti deixar enrere durant un temps, les hores d’estudi, els deures, les ocupacions escolars i totes les obligacions que formen part de la vida quotidiana del curs escolar. Es pot aprofitar les activitats d’estiu per a que l’ infant aprengui a conviure, a compartir experiències i a ser independent.

Les possibilitats per a que els nens passin un temps o uns dies fora de l’entorn escolar són moltes i variades, triar la millor opció dependrà de les seves necessitats i aficions, de les vostres possibilitats i sobre tot, de l’edat dels nens: casals d’estiu, campaments, colònies, classes d’idiomes, activitats esportives, casals esportius, … qualsevol opció és vàlida ja que lluny dels pares els nens/es aprenen a conviure, a compartir experiències i a ser més independents. Estar lluny dels pares els ajuda a ser autosuficients ja que tenen que ocupar-se de tasques que a vegades, no fan habitualment: parar taula, fer el llit o endreçar les seves coses.

Abans de triar una activitat:

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Aquest llibre presenta una àmplia diversitat de reflexions i propostes d’acció sobre com estimular l’éxit en els nostres fills. La capacitat d’èxit sol tenir atributs conductuals com l’autoconfiança, l’autoestima, la curiositat per saber, la capacitat comunicativa i la persistència en assolir els objectius previstos.

També influeix en la seva consecució la percepcíó realista sobre el nivell de fites que un se sent capaç d’assolir raonablement i el saber assumir aquests limitis com a una cosa normal. Però l’orientació a l’assoliment de l’èxit en sentit competitiu pot ser voraç i destructiu, buscant els resultats desitjats a qualsevol preu, i perdent valor els sentiments de solidaritat, equitat i respecte als altres.

La responsabilitat dels pares i la institució educativa és important pel poder d’influència que té el procés de desenvolupament que ha de conduir al nen a l’assoliment del seu èxit com a persona. És per aquest motiu s’ha de reflexionar molt sobre com gestionar tota aquesta influència.

Jordi Balcells Gene és professor de Pedagogia Terapèutica, llicenciat en Psicologia, màster en Direcció de la Formació i Desenvolupament de les Organitzacions per la Universitat de Barcelona. Ha dirigit dos Centres d’Educació Especial i ha tingut una amplia experiència en l’àmbit educatiu com a professor i director de diversos centres escolars als que va aportar els postulats de la pedagogia activa d’Educació integral.

En aquesta ocasió us oferim dos articles sobre la nova implicació dels pares en la cura dels nadons transmetent d’aquesta forma uns valors diferents al de les mares. També podem llegir sobre els beneficis que obté el nadó quan surt a l’exterior a passejar ara que ja estem a l’estiu.

¿Salimos?: 1, 2 i 3. Crecer feliz, juliol 2010.

Padres de hoy: 1, 2, 3 i 4. Ser padres, juliol 2010.

El bloc recomanat aquesta vegada ens acosta al món del nadó en les seves primeres setmanes i està dirigit especialment als pares i mares que inicien per primer cop aquesta fascinadora aventura.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

La sang anomenada també teixit líquid, es distribueix per l’ organisme mitjançant els vasos sanguinis i en el seu recorregut, transporta cèl•lules i elements necessaris per dur a terme les funcions vitals d’aquestes.

La quantitat de sang varia en funció de l’edat, el pes, el sexe i l’alçada d’una persona, però com a mitjana, un adult té circulant entre 4,5 i 6 litres de sang, el que correspon al 7% del seu pes corporal.

La sang s’encarrega de transportar oxigen i nutrients cap a tot l’organisme i d’eliminar el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig. També intervé en la coagulació, la resposta immunitària i la regulació de la temperatura del nostre cos.

Les cèl•lules més abundants en la sang són els glòbuls vermells o hematies, contenen l’hemoglobina, que és l’encarregada de transportar l’oxigen i responsable del color vermell de la sang.

Els glòbuls blancs o leucòcits s’encarreguen de la defensa de l’organisme davant de l’agressió per microbis.

Les plaquetes són les encarregades de reparar les lesions que es puguin produir als vasos sanguinis, aturar les hemorràgies i contribuir a la cicatrització de les ferides.

El plasma és la part líquida de la sang, conté albúmina, factors de coagulació i immunoglobulines, entre d’altres.

Els grups sanguinis són una forma de classificar la sang en funció d’unes determinades característiques i alhora, permeten conèixer la compatibilitat entre donants i receptors. La principal classificació és la del sistema ABO i Rh.

La sang. Del donant al malalt.

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

En principi, qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys amb un pes superior als 50 kg pot ser donant de sang. Una dona pot donar sang fins a 3 vegades a l’any i un home fins a 4 vegades en el mateix temps. Per fer donacions de plasma, el límit ve determinat per 600 ml per donació, 1 litre per setmana i 15 litres l’any. Per les donacions de plaquetes i leucòcits, l’interval mínim entre cada donació és de 48 hores, i cada cinc donacions s’hauria de descansar un mínim de 2 mesos.

Per donar sang no cal estar en dejú. Es recomana fer un àpat normal abans de la donació. Si és al matí, es recomana fer-ho havent esmorzat com de costum. En el cas de que la donació es faci després de dinar, cal esperar unes dues hores.
Prèviament a la donació, es realitza una història clínica i una seguit de proves i posteriorment es fa un anàlisi de la sang donada.

A Catalunya durant l’any 2009 hi van haver 282.381 donacions de sang:

L’índex de donació és de 39,33 donacions per cada 1.000 habitants i any. Aquest índex és més gran entre els donants més joves, de 18 a 25 anys, i arriba als 47,26 donants per cada 1.000 habitants i any. El 30% dels nous donants estan en aquesta franja d’edat.
L’OMS estableix el llindar òptim entre les 43 i 45 donacions per mil habitants i any i proclama “Amb una vegada no n’hi ha prou” per promoure la regularitat en la donació arreu del món. Si distingim per sexes, el 48,20% dels donants són dones i el 51,77% són homes.

El proper dia 14 de juny se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang, que enguany se celebrarà a Barcelona. El lema d’aquesta edició és “Nova sang per al món”. Es tracta d’una celebració dedicada a promoure la donació entre els joves

A Vilanova i la Geltrú el proper dia 22 de juny, se celebrarà una nova edició de la Marató de Donació de sang. Des de les 10 del matí i fins a les 10 del vespre, al Teatre Principal, ininterrompudament es podrà fer donació de sang. Cada any s’intenta batre el rècord de l’any anterior.

Resultats marató de donació de sang Vilanova i la Geltrú, 2009.

Total de donacions: 238
Oferiments: 17
Donants nous, de primera vegada: 37

Més informació a:

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L’arribada dels fills planteja per als futurs pares pors i inseguretats. Als temors propis dels primerencs ens podem preguntar: que cures cal seguir durant l’embaràs?, Quin nom li posarem?, Per què plora?, i també l’eterna qüestió: ho estarem fent bé?

Deixa de témer per tot, pel menjar, pel seu rendiment escolar, perquè és molt callat, perquè està sempre jugant amb la consola, a Internet o amb el mòbil, perquè comença a sortir els caps de setmana … Ha arribat el moment d’aprendre a educar als teus fills amb sentit comú.

D’aquesta forma ens presenta Javier Urra el seu llibre on ens proposa un contingut amb tot el que s’ha de saber perquè tant els fills com els pares puguin ser feliços. Doctor en Psicologia amb l’especialitat en Clínica i pedagògeg terapeuta, va posar en marxa i va treballar vuit anys en un centre d’educació especial per nens disminuïts psíquics.

Fou el primer defensor del Menor a Espanya (1996-2001) i president de la Xarxa Europea de Defensors del Menor. Es director de Urrainfancia i es consultat com expert en els diversos mitjans de comunicació; i membre del comité científic en diverses revistes técniques.

Mitjançant aquest bloc es pretén oferir una mostra de les activitats que realitza l’alumnat d’Educació Infantil del CEIP Pau Romeva.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Segons les darreres dades del Departament de Salut, a Catalunya hi viuen un 29,4% de fumadors. Això vol dir que 3 de cada 10 persones de 15 anys i més són fumadores (25,5% amb consum diari i 3,9%ocasional).

Si bé al nostre país aquesta xifra va baixant lentament en ambdós sexes i de forma més marcada entre els homes, és pertorbador saber que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, dels més de mil milions de fumadors que hi ha al món, el 20% són dones, xifra que va en camí d’augmentar.

Quan es parla de tabaquisme no només es fa referència als problemes de salut del fumador actiu sinó també del fumador passiu, en moltes ocasions infants. S’estima que les morts anuals per tabac al nostre país arriben a les 50.000, de les quals 3.000 aproximadament corresponen a fumadors passius. A Espanya el tabaquisme representa la tercera causa de mort evitable. El tabac és el causant del 95% dels càncers de pulmó i del 30% de totes les cardiopaties coronàries.

En el cas dels infants que viuen en ambients de fum, s’ha vist que augmenten els episodis d’otitis, amigdalitis, asma i tos, bronquitis i pneumònies. També augmenten les morts infantils per infeccions respiratòries o per incendis provocats per cigarretes.

Cada any, des del 2000, el dia 31 de maig se celebra, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut, el Dia Mundial sense Tabac.

Es tracta de crear un dia per fer ressò mundial de la problemàtica associada al consum de tabac, per aquest motiu cada any es busca un lema que reflecteixi algun dels punts claus en l’epidèmia de tabaquisme. Enguany el lema és Gènere i tabac: la promoció del tabac dirigida a les dones. Les dones constitueixen un objectiu important per la indústria tabaquera, sobretot les més joves. Així, les dades indiquen que entre els adolescents el percentatge de les noies que fumen ja arriba a la xifra dels nois, i en alguns països la superen.

Reconèixer la importància de reduir el consum de tabac de les dones i actuar en conseqüència salvaria moltes vides, també de generacions futures.

El passat mes de febrer es van presentar els resultats de l’avaluació de l’impacte de la llei que actualment regula la venda i el consum de tabac en espais públics (Llei 28/2005 de mesures sanitàries enfront al tabaquisme), i entre les conclusions destaca la reducció dels símptomes respiratoris en els treballadors de l’hostaleria. Dades preliminars suggereixen una reducció dels casos d’infart de miocardi en la població general. Aquesta llei en un dels seus articles proposa facilitar la deshabituació a aquells fumadors que decideixin abandonar el tabac. La xarxa pública assistencial compta amb professionals formats per ajudar a deixar de fumar en l’atenció primària, hospitals, unitats especialitzades i una línia d’atenció telefònica especialitzada.

En aquests moments s’està estudiant la manera d’ampliar la llei antitabac per garantir que tots els espais públics siguin sense fum, mesura que ja es porta a terme en molts països europeus. En som beneficiaris tothom

Enllaços:

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El trastorn del nen consentit és un llibre sobre educació de nens normals i difícils que està adreçat a pares, mestres i professors de diferents nivells educatius. L’autora es fa ressò de la gran preocupació dels adults davant, d’una banda, de l’augment de conductes pertorbadores, conflictes i trastorns comportamentals, i d’una altra, de la desorientació que pateixen els educadors sobre la manera d’ensenyar correctament i d’intervenir amb eficàcia en petits i grans problemes.

Ursula Oberst és llicenciada en psicologia per la Universitat de Konstanz (Alemanya) i doctora en psicologia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, on també és professora de psicologia. Ha treballat en diversos àmbits de la psicologia clínica i educativa a Alemanya i a Catalunya, on resideix des de 1992.

Imparteix cursos i fa supervisió a mestres i professors de diferents àmbits educatius, utlitzant Educació per a la convivència el programa que explica en aquest llibre.

En aquesta ocasió us oferim un article on s’intenta aconsellar sobre quin es el millor moment per deixar el xumet i quines són les millors formes d’aconseguir-ho amb un somriure del nen.

L’altre article intenta respondre a una pregunta tradicional: els nens i les nenes són diferents per com s’eduquen o per la seva condició biològica?.

¡Adiós al chupete!: 1 i 2. Ser Padres, maig 2010.
En que son diferentes: 1, 2, 3 i 4. Ser Padres, abril 2010

Es tracta d’un bloc per a nens on es pot trobar il·lustracions, imatges, invents i altres sorpreses que ens endinsaran en el món infantil.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Els nadons són fascinadors, tenen una extraordinària capacitat per créixer, desenvolupar-se i aconseguir en poc temps importants fites en termes d’aprenentatge i evolució física, emocional i social. Aquest llibre ens guiarà a través d’un sorprenent viatge a l’interior de cos del bebè per mostrar-nos el seu funcionament sorprenent i complex.

Algunes de les preguntes que respon aquest llibre són:

Baby pretén fer un homenatge a la capacitat humana i als assoliments que s’aconsegueixen realitzar durant els primers mesos de vida. Una aventura per gaudir intensament…

Us oferim dos articles relacionats amb la salut i les primeres setmanes del nadó. En el cas del nadó, l’article ens apropa a les seves primeres reaccions, el contacte amb el món amb els seus sentits, i també els permanents controls i atencions inicials que necessita.

El segon article proposat intenta donar resposta a una sèrie de preguntes: com s’ha d’actuar amb les taques del nostre fill?, què són aquestes taques?, com es diferencien per identificar-les ràpidament?.

Bienvenido al mundo: 1, 2, 3 i 4. Crecer feliz, abril 2010.

Manchas en la piel: 1, 2 i 3. Ser padres, abril 2010.

Nutriblog.

En aquesta ocasió us volem apropar un bloc dedicat a la nutrició, la dietètica i la alimentació, dirigit als pares i mares i a les persones que vulguin mantenir-se sans i en forma amb un equilibri entre els aliments i l’activitat diària.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.