Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: NO T’HO PERDIS!

El color del silencio, Elia Barceló

el color del silencioElia Barceló és una de les escriptores espanyoles més reconegudes internacionalment, amb més de 500.000 exemplars venuts. Llicenciada en Filologia Anglogermànica per la Universitat de València i Doctorada en Filologia Hispànica per la Universitat d’Innsbruck, Barceló viu a Àustria des de la dècada dels vuitanta on treballa de professora de Literatura Hispànica.

Com a escriptora, Elia Barceló ha conreat des de la literatura fantàstica, passant per la novel·la històrica i criminal. A més a més, és autora d’assaigs, novel·la juvenil i articles en revistes espanyoles i estrangeres. Sota el nom d’Elia Eisterer-Barceló es dedica a la investigació literària, fa conferències, cursos de formació del professorat i publica articles acadèmics.

Enguany, de la mà de l’editorial Roca, Elia Barceló acaba de publicar la seva darrera novel·la, un thriller històric que porta per títol El color del silencio. Per escriure aquesta novel·la, Barceló reconeix que ha hagut de documentar-se força, ja que si bé tots els personatges i la trama són ficticis, el rerefons històric és fidel als esdeveniments de les èpoques per què transcorre la protagonista. Així doncs, qui llegeixi el llibre farà memòria de l’època del Marroc sota el protectorat espanyol, de la revolta asturiana dels miners l’any 1934, de l’alçament de Franco i dels anys de postguerra, per posar-ne alguns exemples.

elia-barceloEl color del silencio és, en paraules de l’autora, una “mena de trencaclosques curiós ficat dins d’una capsa”. Un llibre en què aprofundeix en totes aquelles coses que no s’expliquen i que, finalment, acaben fen mal a qui més estimes. La protagonista és Helena Guerrero, una artista de renom internacional que als seus 68 anys decideix furgar en el passat de les seva família, els Guerrero-Santacruz.

Helena Guerrero pertany a una família ben posicionada que molts anys enrere va viure una situació dramàtica. Coincidint amb les hores prèvies de l’arribada de l’home a la lluna, la nit del 20 de juliol de 1969, mentre els pares celebraven una festa a la seva casa de Rabat, la filla gran, Alícia, és violada i assassinada en una platja. Gairebé cinquanta anys després, Helena torna d’Austràlia, el seu lloc de residència, per provar de saber què va passar aquell dia.

Si també a vosaltres us ha cridat l’atenció, us interessarà saber que la bonica portada de la novel·la és obra de l’artista Lita Cabellut, Color of Dew 08.

Ja podeu reservar El color del silencio a la biblioteca Joan Oliva i Milà!

Us deixem amb una entrevista a Elia Barceló:

Llibres

  • El almacén de las palabras terribles
  • El cas del crim de l’òpera
  • El caso del artista cruel
  • El color del silencio
  • Cordelluna
  • Las largas sombras
  • La mà de Fatma
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Retrats de Pablo Picasso

    L’espectador es veurà envoltat d’obres plenes d’intel·ligència i sensibilitat, obres plenes d’històries que portaran al visitant a imaginar-se la vida real, o també fictícia, de Pablo Picasso. Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso.

    picasso1De vegades amb un humor proper a la caricatura, sovint amb subtils referències als grans mestres clàssics, l’artista Pablo Picasso va ser un retratista errant. Des que va compartir casa i estudi amb Amadeo Modigliani va aguditzar la seva capacitat per captar l’ànima del retratat i, en qualsevol època i estil, sempre es reconeix la pinzellada lliure, plena d’energia i prodigiosa del seu pinzell. L’excepcional mostra Picasso. Retrats del Museu Picasso reuneix vuitanta retrats de totes les èpoques, organitzada conjuntament amb la National Portrait Gallery de Londres, explora el lloc que ocupa la caricatura en els retrats de l’artista malagueny i compta amb pintures, escultures, dibuixos i gravats de tots els períodes de la llarga carrera de l’artista.

    picasso_autoEn els primers anys de la seva adolescència i a instàncies del seu pare, Picasso va fer molts retrats servint-se de la seva família com a models. A finals de la dècada de 1890, havia perfeccionat aquesta tècnica i en l’any 1900 va presentar una exposició de retrats d’artistes i escriptors avantguardistes del seu cercle barceloní que va tenir un èxit rotund. Molts d’aquests dibuixos eren caricatures enginyoses i divertides, i sovint fins i tot l’autor es retratava a si mateix d’aquesta mateixa manera atrevida. Picasso va considerar la caricatura i el retrat com uns dels seus gèneres preferits al llarg de tota la seva carrera, i d’aquesta exposició destaca precisament la transcendència d’aquests gèneres en el conjunt de la seva obra. Pràcticament cap dels seus retrats provenia directament d’un encàrrec, d’aquesta manera, Picasso se sentia lliure de representar i interpretar als seus subjectes al seu gust i amb la seva empremta. Aquesta exposició es podrà visitar fins el 25 de juny.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Va de caques, culs i pets – Dia Mundial de la Malaltia Inflamatòria Intestinal – 19 de maig

    Avui dia 19 de maig es commemora el Dia Mundial de la Malaltia Inflamatòria Intestinal i des de la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú volem compartir aquesta celebració amb la confecció d’una guia de lectura divertida i distesa que duu per títol: ‘Va de caques, culs i pets’, en la qual trobareu gran part dels contes que s’han publicat i que en parlen per a nens petits i joves, com també llibres sobre les malalties i adreces web que poden ser del vostre interès.
     
    9788495123787I qui són els autors d’aquesta guia?
     
    Òscar Segarra, cap de la Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, ha col·laborat en la confecció de la part teòrica de la guia amb la descripció de les malalties. La unitat de gastroenterologia constitueix un pilar bàsic en l’estructura del Servei de Pediatria, tant per la seva diversitat (gastroenterologia, hepatologia i nutrició) com per la prevalència d’aquest tipus de patologies al llarg de tota la infantesa.
     
    Pilar Galve és bibliotecària de la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú i és qui ha seleccionat els llibres que trobareu en aquesta guia. És la mare d’un nen que pateix la malaltia de Crohn i es sòcia de l’ACCU Catalunya (Associació de malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa).
     
    Si cliqueu damunt de ‘Va de caques, culs i pets‘, podreu llegir-la. De segur que us agrada! Us oferim unes quantes portades dels llibres a què fa referència!
     

    fullsizerender-4 9789709705034 9788481314052 9788498248753_04_g

     
     
    En què consisteixen les malalties inflamatòries intestinals: malaltia de Crohn i colitis ulcerosa? Doncs bé, aquestes malalties es caracteritzen per presentar una inflamació crònica a nivell del tracte digestiu, amb una evolució que cursa amb brots d’activitat i períodes de remissió. Són alteracions d’origen desconegut. Poden començar a qualsevol edat, però són més freqüents en els joves. No són contagioses.
     
    16 (2) La malaltia de Crohn (nom del primer metge que va descriure-la) és una malaltia crònica, que sol evolucionar a brots: períodes amb la simptomatologia contínua i d’altres en el quals no es manifesta. Afecta a qualsevol part del tub digestiu, però el més freqüent és que es localitzi a l’intestí prim, sobretot, a la part final que és el lloc on connecta amb el colon. La malaltia afecta només alguns trams, però totes les capes de l’intestí poden patir l’afectació. Simptomatologia: moviments intestinals freqüents, diarrea, dolors abdominals, pèrdua de gana, pèrdua de pes i febre, entre d’altres.
     
     
    17 (2) La colitis ulcerosa és, també, una malaltia crònica que afecta el colon en les seves capes superficials (mucosa). L’extensió de les lesions és variable i solen ser contínues, és a dir, s’inicien al recte, al costat de l’anus i arriben fins al límit superior afectat, sense que hi hagi zones sanes. Els símptomes són dolor a l’abdomen i diarrea amb sang.
     
    De moment, tant per a la malaltia de Crohn com per a la colitis ulcerosa no hi ha cura mèdica. La fita principal és eliminar la resposta inflamatòria per tal que el teixit intestinal es curi i s’alleugin els símptomes. Tan bon punt els simptomes són controlats, la teràpia mèdica intenta disminuir els brots de la malaltia i, d’aquesta manera, poder mantenir els períodes de remissió.
     
     
     
    Llibres Llibres que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú sobre la malaltia de Crohn, sobre la colitis ulcerosa i sobre els intestins en general.
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Práctica de la danza. Liane Simmel

    ‘La práctica de la danza’ és un llibre en el qual la Dra. Liane Simmel ofereix coneixements mèdics aplicats a aquesta disciplina, l’anàlisi dels moviments i les ciències esportives que representen la base per al comportament responsable i la seva interacció diària.
     
    Dividit en dotze capítols s’inicia amb el que compon la base corporal: esquelet, teixits, musculatura i sistema nerviós; 9788499105420 segueix amb l’anatomia de la columna vertebral; la pelvis, com a centre; la cadera, una articulació conseqüent; l’estabilitat de les cames depèn del genoll, unitat coordinadora; el peu, la base; espatlles i braços, estabilitat malgrat la mobilitat; per continuar amb l’ànima, amb l’alimentació, etc.

    La idea d’escriure aquest llibre sorgí quan ella era ballarina i el metge li digué: “Si continuas bailando, acabarás en una silla de ruedas”. No va rebre cap altra explicació, cap tipus de suport de com podria continuar ballant. Va ser aleshores quan li hauria agradat comptar amb una obra pràctica sobre medicina de la dansa.
     
    Com ella diu a la introducció: “Bailar es algo más que aprender unos pasos. La danza no se reduce únicamente a aspectos físicos y, sin embargo, el cuerpo es el instrumento del bailarín. Conservarlo sano, reconocer a tiempo las sobrecargas y prevenir las lesiones son condiciones imprescindibles para bailar durante mucho tiempo y sin molestias.(…) Pese a todos los esfuerzos, algunos de les ejercicios no se pueden entender bien sin una adecuada preparación personal. Por ello es esencial la paciencia. Ciertos movimientos resultan completamente extraños al cuerpo; se precisa tiempo para suprimir patrones de movimiento arraigados y automatizar otros nuevos. La idea del movimiento, su imagen, lo que sucede en el interior del cuerpo, ayuda a la búsqueda de la forma ‘ideal’ del movimiento.”

    blogSlider_TWE_Simmel1 Els ballarins destaquen a l’escenari i a la vida quotidiana. La seva posició alçada irradia ‘autoestima’. La flexibilitat de la columna i de la caixa toràcica és fonamental per a la dansa, com també ho són l’estabilitat i la força dinàmica de la musculatura del tronc. Des del cap fins al còccix, la cadena s’estén al llarg de les trenta-tres vèrtebres que conformen la columna.
    Frases com “Estírate; tienes que colocar la espalda como si te hubieras tragado un palo” han acompanyat diverses generacions de ballarins i encara segueixen vigents en moltes acadèmies. Els conceptes per aconseguir una esquena resistent són l’autoelongació i la mobilitat de la columna.
     
    Després de cada capítol trobareu consells del que s’ha de fer i del que no. Acompanyat de fotos i dibuixos que il·lustren gran part dels moviments i de les referències a l’anatomia que hi descriu.
     

    Llibres El llibre a les biblioteques vng.

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’home de les mil identitats

    cinepaesa

    Alberto Rodríguez aborda un nou projecte a través del cas Paesa, el gran eixam de la política espanyola de mitjans dels anys noranta en El hombre de las mil caras. El director de La isla mínima abandona les maresmes andaluses per tancar-se en els enigmes dels serveis secrets i el ministeri a través d’un home que va enganyar a un país i al món sencer, quan va ajudar a Luís Roldán a escapar amb 1.500 milions de pessetes, per a després demanar tres-cents milions de pessetes a un ministre d’Interior com Juan Alberto Belloch que volia salvar la cartera a qualsevol preu.

    paesacoL’actor Eduard Fernández interpreta al fred i calculador Francisco Paesa, el mestre de cerimònies, que sempre va diversos passos per davant de la resta; en contrast, Carlos Santos, en el paper de Luís Roldán, fa una excel·lent interpretació del personatge tant per la forma de caminar, de moure, de tirar les espatlles cap avall o com la gent a la que realment li agradaria desaparèixer. Tots dos, director i actor, construeixen un Roldán que arriba a ser entranyable per l’espectador, amb els seus complexos de classe i d’inferioritat, però excessivament confiat en les seves possibilitats, pensant en que la raó i el tracte rebut li dona dret a fer-ho. Per ajudar a aconseguir portar a bon port aquest entramat apareixerà Jesús Camoes, Rodríguez opta per una ficció conduïda sobre l’assaig periodístic de Manuel Cerdán a través de la veu de l’actor José Coronado, el sequaç guardaespatlles de Paesa, un personatge inspirat en el pilot Jesús Guimerà, qui suposadament va col·laborar amb l’espia Paesa durant més de trenta anys i va participar en el lliurament de Roldán a les autoritats espanyoles.

    milcarasLa direcció d’Alberto Rodríguez, després de Grupo 7 i La isla mínima mostra un treball de creació excel·lent. No només s’evidencia un treball visual molt mesurat sinó també una narrativa molt ben calculada. En aquesta pel·lícula s’expliquen moltes coses però l’espectador no es perd detalls, ni tan sols el que no sàpiga res del cas real en què es basa la trama. La fotografia també destaca considerablement, sobretot en les escenes d’interior, mostrant la realitat política a Espanya, que el que no agafa no és perquè no vol sinó perquè no pot. És la crònica d’un desengany i la reformulació de la literatura picaresca a la mesura de la sèrie negra o d’acció que sembla haver substituït la comèdia popular en els interessos del cinema espanyol. El tema sobre el que gira és el desengany polític i humà, els seus personatges ho van perdent tot per culpa d’una irresistible i genètica necessitat de sobreviure, i serveix com a pròleg de la situació des de fa uns anys davant la corrupció que es llegeixen habitualment en les primeres planes.

    Diario de rodaje

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una passió desbordada

    passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

    terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

    Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

    Terence Davis i Emily Dickinson

    DVD

    Historia de una pasión

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

    BANNER-560

    Andrea Camilleri, l’autor

    Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

    Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

    Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

    Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

    A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

    camilleri-montlabán1

    Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

    El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

     
    La dansa de la gavina, el llibre

    La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

    dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

    La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

    Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

    En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

    Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

     
    4 de maig, la tertúlia

    La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

    Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

    Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

    És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

    Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

    casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

    Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

    IMG-20170505-WA0001

    Fins aviat!!!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    La felicitat després de l’ordre. Marie Kondo

    Com es plega la roba? Com ho puc fer per aprofitar l’espai que tinc? Són preguntes que ens hem fet més d’una vegada i que no han tingut una resposta pràctica adequada.
     
    la-felicitat-despres-de-l-ordre-747 Després de ‘La màgia de l’ordre’, publicat en català l’any 2015, l’any passat, Marie Kondo, segueix amb el llibre ‘La felicitat després de l’ordre’, on fa una lliçó magistral il·lustrada sobre l’art d’organitzar i d’endreçar amb la particularitat que s’aprèn a destriar aquelles coses que ens aporten felicitat i aquelles que no.
    ‘La veritable tragèdia és viure tota una vida sense res que et doni alegria, i sense ni tan sols saber-ho. Des del mateix moment que has enllestit l’endreça, pots començar a afegir al·licients a casa teva i a la teva vida.
    Només necessites dues habilitats per posar ordre a casa: la de conservar allò que et produeix joia, i desfer-te de la resta, i la de decidir on desar cada cosa que hagis escollit, i tornar-la sempre al seu lloc. El que importa a l’hora d’endreçar no és pas decidir què llençar, sinó més aviat què conservar a la vida. Espero que la màgia de l’ordre t’ajudi a crear un futur feliç i lluminós.’

     
    Les sis normes bàsiques de l’ordre del Mètode KonMari són: marie-kondo-interview
     
    1. Compromet-te a endreçar
    2. Imagina un estil de vida ideal
    3. Per començar, acaba de descartar
    4. Endreça per categoria i no per ubicació
    5. Segueix l’ordre correcte
    6. Demana’t si et dóna alegria
     
    Els consells magistrals de KonMari:
     
    1. Perfecciona la sensibilitat de l’alegria: ‘Endreçar ordena la ment, netejar la purifica’
    2. Com omplir casa teva d’alegria: ‘Només hi ha dues opcions: o t’ho quedes o te’n desprens. I si t’ho has de quedar, ho hauràs de cuidar’
    3. Tot allò que has de saber per desar amb alegria: ‘Un cop descartat tot excepte les coses que t’estimes, saps que tens tot allò que et cal per ser feliç’
     
    Enciclopèdia de l’ordre
     
    1. Endreça la roba: camises, samarretes, camisoles, jerseis, pantalons llargs i curts, vestits i faldilles, mitjons, mitges, roba interior…detalle-de-cajon-metodo-marie-kondo_671x664_2293e336
    2. Endreça els llibres: col·leccionables, gran format…
    3. Endreça els papers: materials d’estudi, extractes bancaris, garanties, manuals, retalls…
    4. Endreça dels komono: CD, DVD, objectes d’escriptori, maquillatge, medecines…
    5. Endreça d’objectes sentimentals: records escolars, de vells amors, creacions dels fills, testimonis vitals, correspondència, fotos…
     
    Màgia transformadora
     
    1. Una llar plena d’alegria: rebedor, menjador, cuina, bany, domitori…
    2. Els canvis en acabar: ‘Quan endreces, guanyes una mica de confiança. Comences a creure en el futur. Les coses comencen a fluir més. La gent que coneixes canvia. Passen coses inesperades i positives. Els canvis s’acceleren. I comences a gaudir de la vida.’
     
    ‘Quan realment hagis acabat d’endreçar, sabràs què vols o què necessites fer sí o sí a continuació, de manera que no tindràs temps per perdre queixant-te dels altres’
     
    Si voleu veure un tastet del llibre, podeu clicar aquí i, també, podeu veure els exemplars que tenim a les biblioteques vng.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Llámame Méndez. Victoria González Torralba

    torralbaA la Barcelona de postguerra una jove esdevé brutalment assassinada a la muntanya de Montjuïc, i no serà l’última víctima d’un cruel assassí que es mou pels carrers del Districte Cinquè i el Poble-sec. L’escriptora barcelonesa Victòria González Torralba reprèn les aventures del comissari Méndez, el personatge creat pel seu pare, Francisco González Ledesma, en la qual s’explica l’origen del cinisme i de la preocupació social del policia barceloní fent un pas enrere en el temps respecte a la primera obra literària. En aquests moments el jove Méndez li queden bastants anys per convertir-se en policia però s’esforçarà juntament amb un turmentat comissari falangista en atrapar l’assassí tot i que tingui que passar per enfrontaments indesitjats.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESFrancisco González Ledesma feia caure al seu personatge abatut pels trets d’una pistola. Tot i que no queda clar si finalment mor, la seva filla aclareix que no hi haurà resurrecció miraculosa del personatge i és aquest el motiu principal de la trama per situar-se en l’adolescència del personatge, mentre va descobrint que les aparences enganyen, que la gent que ell creu que coneixia molt pot ser molt diferent del que pensava inicialment. Per a l’escriptora, tornar al personatge de Méndez ha estat una cosa gairebé natural, atès que ja va ajudar al seu pare amb el final de l’última novel·la protagonitzada per aquest policia tan insubornable com negat per a les noves tecnologies.

    Primeres pàgines llamamemendez

    Els acompanyants en aquesta nova investigació, es troba amb les dues persones que més influiran en el seu caràcter i les decisions que prengui en el futur sobre la seva vida, són el comissari Castañeda , un veterà de la Divisió Blava, que hauria d’estar amb els guanyadors però desencantat, un falangista a qui no li agrada Franco, i que quan torna de la seva missió a Rússia es troba una Espanya molt diferent a quan va marxar; i el tutor de Méndez, Raimundo González, un mestre republicà, que és un perdedor de manual, amb uns grans ideals als quals ha hagut de renunciar.

    Méndez, como Carvalho, tambien vuelve

    Llibres

  • Llámame Méndez
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Història d’un ostatge

    Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó, saps per què ets allà i en quina data sortiràs. Quan ets ostatge, ni tan sols tens aquestes referències. No tens res. Christophe André.

    escaparChristophe André, membre d’una ONG mèdica a la regió del Caucas, és segrestat en Txetxenia durant la seva primera missió humanitària, des de aleshores passa els dies tancat en una habitació buida, tirat sobre un llardós matalàs i encadenat a un radiador. Ni tan sols arriba a tenir síndrome d’Estocolm, ja que amb prou feines té tracte amb els seus segrestadors, als qui només veu un parell de vegades al dia i que en no parlar el seu idioma impedeix establir qualsevol tipus de relació. El dibuixant francès Guy Delisle autor de Pynogyang, Shenzhen, Crónicas birmanas i Crónicas de Jerúsalen, decideix en aquesta història gràfica fer una narració en primera persona, a força de monòlegs interiors, per transmetre’ns les sensacions, dubtes, temors, paranoies i somnis del sofert protagonista. Després nombroses trobades amb la víctima en la vida real, Guy Delisle decideix explicar la punyent experiència del captiveri que va viure Christophe i de quina forma va passar tots aquells cent onze dies en mans dels seus segrestadors.

    guy-delisle

    Tot i la cruesa de la trama, els dibuixos de Delisle no estan carregats d’odi ni de reflexions polítiques; es centra en el que li passa al captiu, no posa l’ull a criticar o fer entendre les motivacions dels seus segrestadors. De fet, fins a cert punt, en algun moment, la seva pobresa i el món criminal en la que es veuen forçats a viure podria arribar a explicar semblants comportaments. Es mostra també la cara interna dels segrestadors, però els reflecteix complexos, humans, sense banalitzar-los evidentment, però tampoc els demonitza com es podria imaginar. La pèrdua de vida que suposa viure-la en el mateix forat, privat de llibertat es reflecteix en un dibuix cada vegada més concret, sense escenes melodramàtiques, tan sols un evident però exasperant pas del temps. I amb ell, l’angoixa autèntica, la de la incertesa, que fa efecte en qualsevol cervell, que aniquila la voluntat de qualsevol esperança.

    La cárcel de las viñetas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »