Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: NO T’HO PERDIS!

El baile de las luciérnagas. Kristin Hannah

El baile de las luciérnagas és la darrera novel·la de l’autora supervendes Kistin Hannah. El llibre arriba precedit de l’èxit de l’anterior títol de l’escriptora, El ruiseñor, Premi Goodreads com a Millor Novel·la de Ficció Històrica, publicada a més de trenta països i de la qual ha venut més d’un milió i mig d’exemplars.

portada El ruiseñorEl ruiseñor, ens fa retrocedir a la França a punt de ser ocupada pels nazis l’any 1939 i les seves protagonistes són dues dones, les germanes Rossignol que han crescut separades, de caràcter antagònic i que, cadascuna a la seva manera, tracta de sobreviure als horrors de la guerra.

Ambientada en un poble francès fictici, Carrileau, la Vianne veu com el seu marit marxa al front mentre ella i la seva filla es queden totes soles esperant l’imminent arribada de l’exèrcit alemany. Un capità nazi requisa casa seva i la Vianne hi haurà de conviure a contracor. Per la seva banda, la Isabelle, la germana més apassionada, decideix afegir-se a la Resistència on serà coneguda amb el sobrenom que dóna títol al llibre.

La trama d’El ruiseñor s’estén fonamentalment entre els anys 1939 i 1944, amb alguna pinzellada l’any 1995 amb una narradora de qui l’autora mantindrà la incògnita fins al final. La novel·la és per a molt, un homenatge a totes aquelles persones anònimes que, durant la Segona Guerra Mundial, es van sacrificar pel bé comú.

portada El ruiseñor_portadaPrimeres pàgines.

Aquest mes, és novetat a la biblioteca Joan Oliva, El baile de las luciérnagas, que comparteix amb l’anterior novel·la de Hannah, la presència de dues protagonistes femenines.

portada El baile de las luciernagasEn aquest cas, les protagonistes són dues noies de catorze anys, la Tully i la Kate i la història arrenca l’any 1974. El llibre està dividit en quatre grans parts, cadascuna dedicada a una dècada (els setanta, vuitanta, noranta i el nou mil·leni), que porten per títol el nom d’una cançó de l’època (començant per Dancing Queen, d’ABBA, i acabant amb A moment like this, de Kelly Clarkson).

kristin-hannahLa Kate i la Tully no poden ser més diferents. La primera, pràcticament invisible socialment, té una família que se l’estima i l’avergonyeix a parts iguals. La segona és maca, intel·ligent…ho té tot per ser la més popular de l’institut, tot i que arrossega la ferida provocada per haver crescut sense la presència de la seva mare, una dona addicta a les drogues. Malgrat les diferències que les separen, ambdues noies es faran amigues inseparables i la novel·la es anirà mostrant com evolucionen les seves vides i la seva amistat durant trenta anys.

portada El baile de las luciernagas_portadaPrimeres pàgines.

Tot i que el nom de Kristin Hannah ha aconseguit ressò internacional a partir de la publicació de El ruiseñor, ja ha publicat una vintena de títols des que l’any 1990 en publiqués el primer. Va néixer l’any 1960 a Califòrnia i va estudiar Dret.

Llibres

  • El ruiseñor
  • El baile de las luciérnagas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’algoritme de l’edat

    agebetL’expert en computació Grigory Antipov ha desenvolupat un programari d’aprenentatge profund, és a dir, un conjunt d’algoritmes en aprenentatge automàtic, per solucionar un problema dels sistemes anteriors, que permetien canviar les cares de diferents maneres, però sense mantenir les característiques personals de l’individu. En canvi, ara la tècnica no només envelleix rostres joves, sinó que crea versions més joves de les cares grans.

    El sistema es va entrenar amb cinc mil cares en cada grup, preses de la base de dades Internet Movie i Wikipedia i després etiquetats amb l’edat de la persona. D’aquesta manera, la màquina aprèn els trets característics en cada franja etària i els aplica en altres cares perquè semblin tenir l’edat determinada. Antipov afirma que la seva tècnica podria ser utilitzada per equips de seguretat i intel·ligència per identificar criminals buscats per la policia o a persones que han estat desaparegudes durant molts anys.

    generacopmsEls investigadors del Laboratori de Biologia Computacional de Xangai, encapçalats per Jing-Dong Han, van fer a l’any 2015 una teoria explicant per què a la gent li costa tant treball ocultar la seva edat, tot i que pugui estar-se hores al gimnàs, gastar-se un dineral al cirurgià plàstic i cuidar-se diàriament amb el menjar saludable. Aquesta investigació va determinar empíricament que hi ha quatre mesures de l’estructura facial que resulten fatalment delatores de l’edat.

    Tres d’elles creixen amb el pas dels anys i es poden detectar en l’amplitud de la boca, l’amplada del nas i la distància entre la boca i el nas. I la quarta es és més difícil de precisar ja que es tracta de la latitud entre les comissures dels ulls. Amb base en aquests descobriments, i en l’anàlisi de trescentes imatges facials de persones entre els 17 i els 77 anys, aquest grup va desenvolupar un algoritme de reconeixement facial que endevina l’edat de qualsevol persona amb un mínim marge d’error. Fins i tot, afirmen la possibilitat de detecció d’un òptim estat de salut a través l’edat facial, que s’ha comprovat com un millor indicador de salut de l’individu que les anàlisis de sang.

    How old do I look?
    Three-dimensional human facial morphologies as robust aging markers

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva

    negrolivaEl jurat del Concurs format per Gregori Dolz Kerrigan, director de l’Editorial Alrevés; Mª Rosa Nogué, escriptora i conductora del Club de lectura La Crisàlide de la biblioteca; Rosana Lluch Millan, filòloga i gerent de la llibreria Llorens Llibres, Veri Pena Montfort, libretera a la Llibreria La Mulassa, i Xavier Vernetta, escriptor han decidit que els guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva d’aquesta edició de l’any 2017 són:

    1r El carrer fosc de David Dot Cervera.
    2n Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
    3r Un crim ben triat de Iris Borda García.

    Enhorabona al guanyadors/es!.

    El lliurament de premis està previst pel proper dijous, 30 de març a les 20h a la Sala Infantil de la biblioteca Joan Oliva i Milà. En aquesta acte, obert a tothom, es farà lliurament dels premis als guanyadors del concurs, a càrrec dels membres del jurat i amb la participació de l’Escola de Música Freqüències. Hi esteu convidats!

    El 5è Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista. La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microlats. Volem agrair a tots els concursants la seva participació en aquest concurs literari.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La ciudad de los espejos. Alexis José Aneas

    ciudad-espejos SevillaSegle XVIMonestir de San Isidoro del Campo, són els temes al voltant dels quals es desenvolupa la trama d’aquesta novel·la, novetat d’aquesta setmana.
     
    ‘La ciudad de los espejos’ explora alguns dels esdeveniments i llocs més amagats de la Sevilla del segle XVI; un apassionant recorregut pels submons de l’heretgia i de la Inquisició i que comença amb els estranys successos que van passar al monestir de San Isidoro del Campo, pels voltants de la ciutat i que segueix l’entramat d’una història plena de misteris.
     
    Esta novela trancurre por los lugares más recónditos de la Sevilla del siglo XVI y explora algunos de los acontecimientos acaecidos en ese tiempo. Un apasionante recorrido por los submundos de la herejía y la Inquisición, que parte de los extraños sucesos que ocurrieron en el monasterio de San Isidoro del Campo, en las inmediaciones de la ciudad, y sigue el entramado de una historia repleta de vértigo y misterio.
     
    Com diu el narrador al preàmbul, va ser una trucada telefònica el que va canviar la seva vida: “Jamás olvidaré la noche del viernes 9 de abril de 1992. Aquella tarde recibí una llamada telefónica que cambió mi vida, y desde entonces albergo un secreto con el que, sinceramente, no sé qué hacer. (…) Saqué con cuidado su contenido: envueltas en cuero, como si de una cartera se tratase, mis ojos contemplaron una colección de cartas en un estado sorprendentemente bueno (…) Nos sentamos y leímos juntos las cartas. Pasamos toda la madrugada diccionario en mano, y no tardamos mucho tiempo en darnos cuenta de que nuestras elubrucaciones eran acertadas. El mapa nos señalaba el monasterio de san Isidoro del Campo como el lugar donde el fiscal de la Inquisición ocultó un documento antiguo, un papiro religioso.”
     
    El llibre està dividit en tretze capítols cadascun dels quals s’inicia amb proverbis i frases de diversos personatges dels segles XVI i XIX, així en el cap. 2: “Son los tiempos tales que se debe mirar hazer libros” d’Antonio de Araoz; cap. 3: “Siempre favorezcan mucho las cosas de la Santa Inquisición contra la herética pravedad” extret del testament de la Reina Isabel la Católica; CAP. 6: “No es plata lo que se envía a España; es sudor y sangre de los indios…” Fray Domingo de Santo Tomás.
    És curios el fet que el preàmbul s’intercala entre els capítols: temps present amb temps passat.
     

    1r capítol Llibres

     
    2deedf3Alexis José Aneas, nascut a Jerez de la Frontera, és un apassionat de la història, de l’escriptura, de la medicina natural i de la nutrició. És, a més, autor d’altres escrits, entre els quals destaquen dues obres de caràcter històric: la novel·la ‘La carta vainilla’ i un dossier amb el títol de ‘Simulacrum’.
     
    ‘La carta vainilla’ narra la relació entre un nen, fill de militar, i la petita Cèlia, filla d’un venedor de gelats anarquista durant els anys trenta del segle passat a Jaén. I anys més tard…
    La-Carta-VainillaLa novela narra las vivencias entre un niño, hijo de un militar, y la pequeña Celia, hija de un heladero anarquista durante los años treinta del siglo pasado en la ciudad de Jaén. Ambos dieron inicio a una amistad libre de los prejuicios de la época, compartiendo espacios y juegos, hasta que el estallido de la Guerra Civil quebrara definitivamente los encuentros, dando paso a una serie de rencores y odios que a modo de rescoldos perennes ahogaron los agradables recuerdos. Y, pasaron los años… Pero, en el verano del año dos mil, nuestro protagonista –un hombre de 78 años- recibe una llamada telefónica…
     
    A ‘Simulacrum’ Un paseo por los jardines del pasado, l’acció s’inicia a Jaén, un 5 de novembre de 2005. A mitjanit i pels voltants de la catedral es troba el cadàver enverinat d’un vell… Començarà una història de misteris, serveis secrets i una enigmàtica recerca. La clau es troba a Andalusia, entre Jaén i Càdis.
    Jaén, 25 de noviembre de 2005.- Sobre la medianoche, (…) un camarero entrega a Miguel, un joven abogado jiennense una carta dirigida a él. El contenido de la misma lo vinculará al fallecido, y dará comienzo a una intrépida investigación para esclarecer la identidad del anciano, así como el verdadero asesino.
    Pero la trama se complica, y junto con la ayuda de su pasante Rosa, se verán envueltos en un entresijo de misterios, servicios secretos y una enigmática búsqueda. Para desenredar la madeja es imprescindible conocer el pasado, en especial, el proceso inquisitorial del Conde Cagliostro y un viaje secreto que el mismísimo Napoleón efectuó …

     
    Si voleu veure el que diu el mateix autor sobre ‘La ciudad de los espejos’ només cal que cliqueu l’enllaç que segueix.
     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Robe de marié. Pierre Lemaitre

    Ce matin-là, comme beaucoup d’autres, elle s’est réveillée en larmes et la gorge nouée alors qu’elle n’a pas de raison particulière de s’inquiéter. Dans sa vie, les larmes n’ont rien d’exceptionnel : elle pleure toutes les nuits depuis qu’elle est folle. Le matin, si elle ne sentait pas ses joues noyées, elle pourrait même penser que ses nuits sont paisibles et son sommeil profond. Pierre Lemaitre.

    Chers lecteurs/lectrices,

    rmarieeCertains de vous se souviendront du sort dur et réaliste que subissent deux des personnages représentant des poilus au retour de la Grande Guerre et de la fantastique escroquerie qu’ils commettent dans le livre intitulé Au revoir là-haut de Pierre Lemaitre que nous avions lu un été. L’auteur pour ce titre a d’ailleurs été lauréat du prestigieux prix Goncourt 2013.

    Ce mois-ci au Club, nous lisons un autre livre de cet écrivain et scénariste français pour le cinéma et la télévision, qui depuis plusieurs années s’impose comme l’un des meilleurs romanciers actuels français de romans policiers et à suspense ou (thriller) et a été couronné par de nombreux prix et reconnu par le public et la critique.

    Né en 1951 cet ancien enseignant de littérature française, américaine et culture générale débute sa carrière de romancier en 2006 rendant hommage à la littérature policière avec un roman intitulé Travail soigné, titre pour lequel il reçoit le Prix du premier roman polar du Festival de Cognac et qui le motive à se spécialiser dans ce genre et devenir un écrivain à succès dont ses romans sont traduits dans plusieurs langues et notamment en catalan chez Bromera. Ce roman fait partie de sa Tétralogie Verhoeven (commandant de police de la Brigade Criminelle de Paris) suivi d’Alex (2011) Sacrifices(2012) et Rosy & John.

    images (1)Robe de marié (2009), est son deuxième roman policier publié chez Calmann-Lévy et qui a reçu le prix du meilleur polar francophone en 1998. Pour cette machiavélique et perverse histoire il commente qu’il s’est inspiré de l’essai psychiatrique L’effet pour rendre l’autre fou qu’il avait lu pendant ses études de Harold Frederic Searles et en a saisi l’idée de fond.

    Le résultat offrant une intrigue bien construite, simple mais efficace maintenant l’intérêt du lecteur jusqu’au bout et rendant d’une certaine façon hommage à Alfred Hitchcock.

    L’histoire:

    Sophie, une jeune femme de 30 ans souffre petit à petit de troubles de mémoire suite à la mort de son mari et sombre dans la folie se convertissant en une tueuse en série qui ne garde aucun souvenir de ses actes…

    Par ailleurs je vous affiche à continuation un lien du Centre de Cultura Contemporània de Barcelona car Pierre Lemaitre le 17/05/2017 à 19h commentera son roman policier Alex au Club de lectura de los Amigos del CCBB.

    Alex de Pierre Lemaitre

    Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    La escritora. Carmen Conde

    La escritora de Carmen CondeCarmen Conde és una escriptora pràcticament debutant. Tot just l’any passat, Ediciones B publicava la seva primera novel·la, Para morir siempre hay tiempo, guardonada amb el Premio de Novela Negra La Trama. Ara, ja podem llegir el seu segon llibre, també de gènere negre, La escritora, que podeu reservar a la Joan Oliva.

    Lucrecia Vázquez té vint-i-set anys, viu a Barcelona i es dedica a l’escriptura. El seu nom, però, no és conegut entre els seus lectors ja que Lucrecia escriu novel·la policíaca sota pseudònim masculí, Kevin Wilson. La seva tasca com a escriptora no es limita només a aquesta activitat, també escriu per encàrrec de l’editorial per a d’altres autors, que fan servir les seves novel·les com a pròpies. A la Lucrecia ja li està bé aquesta manera de treballar. L’anonimat evita que la síndrome de Tourette que pateix (i els nombrosos tics que l’acompanyen) sigui pública.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESDe caràcter complex i amb una intel·ligència molt per sobre de la mitjana, la Lucrecia va tenir una infantesa molt dura, de centre d’acollida en centre d’acollida. L’editorial Universo, per a la qual treballa, li ha fet un nou encàrrec: escriure la propera novel·la de la famosa escriptora Dana Green, que després de triomfar escrivint llibres sobre misteris religiosos (al més pur estil Dan Brown) ara vol passar al gènere negre. El problema és que Dana Green, pseudònim de Soledad Montero, passa per una crisi creativa i és, per aquest motiu, que la Lucrecia hi entra en joc.

    La trama arrenca quan ha de tenir lloc la primera trobada d’ambdues escriptores en un poblet del Montseny. Dana Green ha estat assassinada de manera cruel i Lucrecia n’esdevé sospitosa. L’encarregat de la investigació, que farà públics els secrets més obscurs del món editorial, serà el mosso d’esquadra Gerard Castillo, que haurà de determinar si la Lucrecia és víctima o assassina.

    Barreja de novel·la negra, amb descripcions de gran cruesa, i crítica punyent de la indústria editorial és el que podreu trobar a La escritora.

    Carmen Conde (Barcelona, 1965) va estudiar Magisteri i treballa com a mestra de primària. La escritora és la seva segona novel·la.

    Llibres

  • La escritora
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas, Carmen Izquierdo

    Foto autora0001-001 (2) Carmen Izquierdo Benítez, l’autora del llibre ‘IMSA. Una empresa como paradigma de las Españas’ ha volgut explicar, essent fidel a la veritat, la història real d’una empresa que ha viscut en la seva estructura i organtizació els fenòmens que han construït Catalunya i Espanya en els darrers setanta anys, inclòs el canvi econòmic. Una empresa en la qual s’han viscut intrigues, mentides, traïcions, extorsions…, però també il·lusions i alegries.
    Al pròleg, l’autora diu: ‘La negativa de muchos de los protagonistas a hablar del creador de la empresa despertó mi curiosidad y lo que iba a ser un mero apunte sobre el nacimiento de Industrias Mediterráneo, S.A. se convirtió, junto con algunos acontecimientos históricos de la ciudad, en el núcleo central y aglutinador de estas pequeñas historias de vida.’ És el relat sobre una empresa nascuda a Vilanova i la Geltrú, del seu fundador, Pedro Camacho Caballero, vingut de Don Benito, un poble de la província de Badajoz, i dels qui hi van treballar. Ella hi va treballar vint anys passant per diferents departaments, des del de muntatge al de secretària de direcció.
    El que es trobarà, doncs, el lector és un llibre ple de vivències i reflexions.

    Porta IMSA0001-001 (2) El llibre, dividit en capítols, s’inicia amb la Vilanova que passa de l’esplendor a la decadència, per avançar des de la postguerra, passant pel naixement de talleres Camacho fins a Industrias Mediterráneo, i avançar cap els anys seixanta, la fi del franquisme i el camí cap a la democràcia, la Barcelona preolímpica, l’España va bien… El que fa que el text sigui proper és la combinació històrica amb l’exposició de les experiències viscudes pels treballadors, acompanyat d’algunes fotos que evoquen les situacions i de documents que il·lustren els moments.
    I per acabar i seguint l’epíleg del llibre: ‘Iniciábamos el libro diciendo que la Vilanova industrial pudo hacerse realidad gracias al capital de los indianos. Bien, a través de las páginas del libro podemos apreciar como el último reducto de aquel capital burgués, hecho allende los mares, contraportada0001-001 se unió a un inmigrante, símbolo de la Vilanova de posguerra, para fundar una empresa con vocación de crear riqueza alrededor de un nuevo medio de transporte: el automóvil. (…)
    La crisis de finales de los setenta e inicio de los ochenta hace que las empresas con vocación de continuar en pie, vean como solución para enjuagar sus pérdidas la venta de los terrenos urbanizables en el centro de la ciudad y su traslado a las afueras. (…)
    Desde finales de los ochenta hasta iniciado el segundo milenio, al igual que en la sociedad española, la corrupción impregna la empresa. Se dan casi todos los casos de corrupción que pasan a nivel político o público: se subcontrata, presuntamente, para robar, se aprovechan del dinero público, se cobran sobres en negro, se falsifican facturas, se falsean las cuentas.’

     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    El setè àngel, David Cirici. Premi Sant Jordi 2016

    portada_el-sete-angel_david-cirici_201701101747Ja podeu reservar a la Joan Oliva la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2016. Es tracta d’El setè àngel, de l’escriptor barceloní David Cirici.

    El setè àngel és una història sobre la fragilitat de la vida. En paraules de l’autor, un llibre sobre com “les coses en les quals es fonamenta la felicitat i la solidesa d’una vida, com ara la família o la feina, són bastant efímeres“. I és que el protagonista del llibre, l’Ernest, passa per una circumstància tràgica que li farà replantejar-se moltes coses.

    L’Ernest és un publicista d’èxit (comparteix aquest personatge professió amb l’autor David Cirici, que va treballar en el sector publicitari durant vint-i-quatre anys) que voreja els quaranta anys i que està gaudint d’uns dies de vacances, navegant amb el seu veler entre les illes de Patmos i d’Icària. El viatge, en família, el fa al costat de la seva parella, la Sophie, del seu fill Marc, de set anys, i del fill de la Sophie, en Max. A causa de la mala mar, en Marc cau a l’aigua i, serà llavors, quan l’Ernest començarà una recerca desesperada. El que ningú no sap és que en Marc ha estat rescatat al bell mig del mar per una llanxa en què proven d’arribar a les costes de Samos un grup de refugiats sirians i afganesos.

    ?????????Tot i que el rerefons del llibre és el drama que actualment es viu en el mar Egeu, amb milers i milers de persones fugint de la guerra, el nucli de la trama d’El setè àngel és l’angoixa d’una família que enmig d’un temporal perd el fill de set anys i Cirici es concentra a explorar la crisi personal del personatge principal. És, de fet, la història d’un triple naufragi: el del pare que busca el fill; el del nen, perdut enmig del mar; i el de l’Europa actual, davant de la crisi humanitària.

    portada_el-sete-angel_david-cirici_rodonaPrimeres pàgines.

    David Cirici (1954) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat durant més de vint anys com a publicista a Cirici Comunicació i també ha exercit com a guionista de televisió. Actualment, és professor de llengua i literatura a Secundària, tasca que compagina amb l’escriptura.

    Blog de l’autor

    David-Cirici-Sant-JordiDavid Cirici a VNG.

    A continuació, un tast dels darrers Premis Sant Jordi (feu clic sobre la portada per consultar-ne la disponibilitat):

    portada_la-vida-sense-la-sara-amat_pep-puig portada_laguila-negra_joan-carreras dies-de-frontera

    plans-de-futur crim-de-sang lhome-de-la-maleta

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Temps de rates, Marc Moreno

    El Premi Crims de Tinta, que des del 2008 premia novel·les de Gènere Negre, Policíac o d’Intriga escrites en la nostra llengua, és ja tot un referent per als assidus a aquests gèneres literaris. Temps de rates de Marc MorenoEl premi, creat originalment pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, és convocat d’una anys cap aquí per l’editorial RBA, que hi ha apostat fermament. La rellevància del premi cal buscar-la, per exemple, en els noms que han estat distingits fins al moment (Marc Pastor, Teresa Solana o Andreu Martín, per citar-ne alguns).

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa darrera edició de la BcNegra’17 obria les seves portes amb l’acte de lliurament del VIII Premi Crims de Tinta, que enguany ha recaigut en la novel·la Temps de rates, de Marc Moreno. El jurat del guardó, format per Paco Camarasa (llibreter i comissari de la BcNegra), Cinta Manresa (comissària dels Mossos d’Esquadra), Carlos Zanón (escriptor), Miguel Ángel Díaz (llibreter) i Jordi Rourena (editor d’RBA), va decidir atorgar el premi per unanimitat destacant-ne “…la força dramàtica de l’argument i d’uns personatges desesperats i la mirada gens complaent a una realitat gairebé sempre amagada

    la mala dona la solitud de patricia negres tempestes qua la nit mata el dia

    Ambientada en el barri de la Verneda de Barcelona, Temps de rates és la història d’una motxilla, la que un traficant fugitiu encoloma, plena de cocaïna, al seu veí de replà, l’Eloi, un jove que comet el gran error d’obrir la porta i acceptar aquest perillós encàrrec.

    De Temps de rates en destaquem la credibilitat de la història i uns personatges molt ben definits, en la qual trobarem drogues, prostitució, maltractaments, tocs d’humor “marca de la casa” i, del ben cert, la més negra de totes les novel·les que ha escrit fins ara Marc Moreno.

    societat negra puta pasta tota la veritat marc-moreno-temps-de-rates

    Marc Moreno és lector, escriptor i editor de novel·la negra en català. En el seu discurs d’agraïment pel premi Crims de Tinta va verbalitzar que el guardó és “un incentiu més per continuar lluitant i reivindicant un gènere i una llengua que tenen molt a oferir”. No en va, Moreno és el creador de l’editorial Llibres del Delicte, que es dedica principalment a publicar novel·les d’aquest gènere en la nostra llengua.

    Com a escriptor, alguns dels seus llibres són Cabdills (2011), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014) i Contra l’aparador (2015).

    Tots els Premis Crims de Tinta:

  • La mala dona, Marc Pastor
  • La solitud de Patrícia, Carles Quílez
  • Negres tempestes, Teresa Solana
  • Quan la nit mata el dia, Agustí Vehí
  • Societat negra, Andreu Martí
  • Puta pasta, Emili Bayo
  • Tota la veritat, Núria Cadenes
  • Temps de rates, Marc Moreno
  • Passeu per la Joan Oliva a fer la vostra reserva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    ¿LAS algas SE COMEN? Un periplo por la biología, la historia, las curiosidades y la gastronomía

    algues Les algues, es mengen? Oblidades a Occident perquè es relacionaven amb les èpoques de fam i escassetat i venerades de fa milers d’anys a Orient per les seves característiques medicinals i culinàries, a l’actualitat s’estan introduint en la nostra cultura on molts restaurants i llars les inclouen en els seus menús aprofitant les seves propietats organolèptiques i nutricionals.
    A les zones més properes dels continents on el mar acarona la terra i la llum i altres factors ho permeten, es desenvolupa una rica i variada flora marina: les comunitats algals. Si fem un repàs a la història, les algues juntament amb el peix i el marisc constituïren la dieta dels primers homínids que habitaren les zones litorals. Si es compara el rebost terrestre amb el marí, es veu que és molt més abundós i divers, ja que té ‘verdures’ (algues verdes, unes 1.500 espècies), ‘vermelles’ (algues vermelles, unes 6.500 espècies) i ‘marronoses’ (algues marrons, unes 1.800 espècies). La majoria de les espècies estan completament inexplorades des del punt de vista gastronòmic i nutritiu, ja que només unes 150-200 espècies de macroalgues s’usen a la cuina en els països asiàtics amb més tradició; número que es redueix a Occident a una dotzena.
    portada-algasEn aquest llibre es parla de la biologia, la història, les curiositats i la gastronomia que envolta aquestes verdures de mar, una flora marina molt diversa pel que fa a mides, formes i colors.
    Si teniu curiositat de saber el que són les algues, quantes n’hi ha? quina estructura i forma tenen? com es reprodueixen? on i com viuen? per què són importants?, en el capítol primer trobareu les respostes.
    En el segon, es parla del consum en els països asiàtics, a Europa i en altres indrets. Així, el ‘Libro chino de la poesía’ atribuït a Confucio, recopila poemes dels segles XI a VII a.C., on es considerava els vegetals marins una delicatessen. A Europa septentrional apareix un text escrit atribuït a Sant Columbà de Iona (563), on es descriu com els monjos de Iona (Escòcia occidental) les recol·lectaven per al consum propi i també per alimentar els pobres. En els països nòrdics es coïa Porphyra juntament amb altres espècies d’algues i les conservaven durant molt de temps en gots, etc.
    A Gal·les tenen un esmorzar típic que conté l’alga vermella Porphyra, ingredient fonamental. Els habitants de nombroses illes d’Oceania i del Pacífic Sud (Hawái, Indonesia, Filipines, Malasia, Tailandia, etc) les consumeixen habitualment fresques amb amanides.
     
    Estàs segur que no has menjat algues?, es pesquen o es cultiven? quins guanys aporta consumir-les? Del mar a la botiga? Quines espècies es consumeixen a Espanya? Gaudir d’un bon plat… Les algues a l’haute cuisine: bon appétit! Receptes dels mestres: Anémona, Ankimo, Arròs de plancton, Fons de mar
     
    Cal dir que els autors d’aquest llibre són diversos professors del departament de biologia de la Facultat de Ciències del Mar i Ambientals de la Universitat de Càdis, i la col·laboració d’Ángel León, el Chef del Mar i setze cuiners més, els quals ofereixen les seves receptes on les algues són l’ingredient fonamental.
     

    wakame laurencia l_12570_StockFood-kombu-seaweed

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »