Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El lladre de cervells

cervellsLa imaginació és fabulosa. Amb ella es creen déus i éssers mitològics, novel·les i música, ideals i normes, i tot tipus de teories amb què interpretar la natura. La ciència s’ha de concebre com el veritable sisè sentit, creat per la cultura que permet al cervell interpretar informació externa arribada a través d’experiments. A la imaginació, però, costaria de catalogar-la de sentit, ja que igual que la intuïció neix dins el cervell i es projecta cap a fora.

El ladrón de cerebros. Comer cerezas con los ojos cerrados proposa un recorregut científic pels últims avenços de la neurociència, la genètica, la cosmologia, la medicina, la psicologia, i les investigacions que ofereixen útils recomanacions per millorar el benestar físic i espiritual dels individus. En cap cas l’aplicació de la lògica ha d’impedir acompanyar la fluïdesa de les emocions irracionals quan aquestes produeixen símptomes de felicitat.
 
L’essència del contingut del llibre és fruït de visitar centres d’investigació punters i de conversar amb les ments més brillants del camp científic, tot un recull de coneixement sobre l’origen de la vida, la neurociència, la física avançada i sobre com millorar el present. La ciència pura pot marcar el camí perquè la societat s’obri al canvi i accepti que pot estar equivocada sobre el sistema de vida actual, una cosa bàsica per superar els reptes presents.

La ciència no només amplia els sentits permetent veure el món microscòpic, l’univers, el passat i el futur, sinó que és pròpiament un sentit que percep connexions ocultes a la natura amb què comprendre millor el món. Pere Estupinyà va estudiar química i bioquímica però va abandonar un doctorat en genètica per dedicar-se a la difusió del coneixement científic. Ha estat Knight Science Journalism Fellow en el MIT, i ha treballat en els Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units, on actualment te fixada la seva residència. També és autor de El ladron de libros. Compartiendo el conocimiento científico de las mentes más brillantes i S=EX2: la ciencia del sexo.

La ciència escolta, tanca els ulls al menjar les cireres i després decideix. Pere Estupinyà.

La Ciencia de la Mula Francis

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La mirada de Chapman. Pere Cervantes

La mirada de Chapman_Pere CervantesPere Cervantes fa vint-i-cinc anys que treballa com a policia nacional i ara, en fa dos, que va debutar en el gènere negre. El seu debut amb la que seria la primera aventura de la parella formada per Roberto Rial i María Médem no podia haver estat més positiu: va rebre un bon nombre de bones crítiques i la novel·la, No nos dejan ser niños, va aconseguir situar-se en els primers llocs de les llistes de vendes.

Aquesta setmana, a la Joan Oliva, hi podeu reservar la segona novel·la negra de Pere Cervantes, La mirada de Chapman, amb els mateixos personatges protagonistes. Roberto Rial és inspector en cap de la policia a Madrid i María Médem, oficial de policia a Menorca. Tant en la primera novel·la com en aquesta segona, Pere Cervantes alterna la trama criminal amb pinzellades de la vida personal de tots dos protagonistes. Si ara fa dos anys, Maria Médem estava casada amb Bruno, a La mirada de Chapman, el matrimoni ja s’ha dissolt i tots dos lluiten acarnissadament per la custòdia del seu fill Hugo. Actualment, mare i fill comparteixen casa amb una amiga de la María. Per la seva part, Roberto Rial ha tornat a Madrid i ha iniciat una relació amb una companya de feina més jove, Alma.

naveta-des-tudonsLa trama en qüestió arrenca amb la inauguració de la primera Setmana Negra de Ciutadella, en què s’ha de presentar un llibre en la redacció del qual ha col·laborat la María amb el seu antic professor de Criminologia, Paco Galván. La cerimònia inaugural d’aquest nou certamen literari no va deixar indiferent ningú. logo blog genere negre_AMB LLETRESDurant la sessió de presentació, a la pantalla del teatre i als mòbils dels assistents hi apareix un vídeo de Youtube amb la retransmissió en directe de l’assassinat del fill de l’editor que patrocina el certamen. Aquesta no serà l’única mort entre els membres de la Setmana Negra de Ciutadella i, quan la situació comença a complicar-se, Roberto Rial es trasllada de nou a Menorca per col·laborar a aclarir el cas. Per segona vegada, l’illa de Menorca serà l’escenari d’estranys fets criminals, amb la Naveta des Turons i la Cova d’en Xoroi com a testimonis.

Tothom està d’acord amb la resolució més que correcta de la trama que ens presenta Pere Cervantes en aquest ocasió, que aconsegueix no descobrir res fins ben bé el final del llibre, inclòs el perquè de tan curiós títol. Que sense descobrir més del compte, direm que té a veure amb Mark David Chapman, l’assassí de John Lennon.

A banda d’aquestes dues novel·les de gènere negre, Pere Cervantes n’ha escrit tres més: Trescientos sesenta y seis lunes, La soledad de las ballenas i Rompeolas. I, també, un parell de manuals: Internet negro (sobre els perills a la xarxa) i Tranki pap@s (dirigit a pares i educadors al voltant de les TIC).

Llibres

  • La mirada de Chapman
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Born to run. The Boss arriba a 67

    Odiava la grisa llum de l’alba, significava que començava el dia. El dia… quan les persones s’aixequen, van als seus treballs, mengen, beuen, riuen, follen. El dia que se suposa que et lleves i brilles, ple d’energia, de vida. No podia aixecar-me del llit. Collons, ni tan sols aconseguia una erecció. Era com si tota la meva notòria energia, cosa que havia estat meva i havia dominat tota la meva vida, m’hagués estat cruelment arrabassada. M’havia convertit en una closca buida i errant.
    Bruce Springsteen.

    borntorunEls fans de Springsteen podran gaudir, a partir del proper dimarts, de pàgines i pàgines en què es detallen les circumstàncies en què es van gestar els seus discos, els detalls de les seves gires i també la batalla interior del músic amb els seus problemes mentals i la seva depressió al llarg de les tres darreres dècades, així com la seva tortuosa relació amb productors i músics. L’escriptura de Bruce és com la seva música. Epica, grandiloqüent per moments i poèticament confessional en d’altres.

    El llibre autobiogràfic del músic Born to run, no és un relat d’amor precisament, publica algunes revelacions secretes com foren les tenses i traumàtiques relacions entre ell i el seu pare. Però si aquesta relació li va deixar una empremta pel que patiria depressions a partir dels 32 anys, no va ser menys important per al seu futur desenvolupament la seva educació catòlica. El sentiment de culpa de l’infància, les suspicàcies davant l’alcohol o les drogues i, sobretot, el contacte amb el sexe oposat van quedar marcades per la religió.

    El Boss ha dedicat els últims sis anys a escriure en secret les seves memòries, aconseguint transmetre a les seves pàgines l’humor, la tendresa, empatia i originalitat presents en les seves millors cançons. Patti Scialfa pren protagonisme en els últims capítols, des de que ingressa a la E Street Band, encara que té alguna aparició esporàdica abans. Per ella va deixar a la seva primera dona, Julianne Phillips, i és la mare dels seus tres fills. Amb aquesta publicació Springsteen segueix els passos d’altres grans icones de la música com Bob Dylan, Neil Young, Keith Richards, Eric Clapton i Pete Townshend.

    bruce

    que Bruce Springsteen era una escriptor ho sabíem tots. No calia més que atendre les lletres de les seves cançons. El que no sabíem és que a més de poeta era un consumat narrador, capaç de atrapar-nos en la lectura de les seves memòries amb mà de ferro sense deixar-nos anar fins a arribar a l’última pàgina del llibre. Claudio López de Lamadrid.

    Bruce Springsteen publica un disco nuevo y sus memorias

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Allò que va passar a Cardós, Ramon Solsona

    solsona_autorRamon Solsona és un dels escriptors en llengua catalana que en aquesta última edició de la Setmana del Llibre en Català ha presentat la seva darrera novel·la ‘Allò que va passar a Cardós’.
    Han passat sis anys de la seva última novel·la ‘L’home de la maleta’, per la qual va guanyar l’any 2010 el Premi Sant Jordi de Novel·la.
    Ha escrit, entre d’altres, novel·la breu: ‘Llibreta de vacances’, ‘Cementiri de butxaca’ i poesia: ‘Sac de gemecs’; no ficció: ‘Ull de bou’,'Ull de vaca’,'Reflexions de sala i alcova’,'A paraules em convides’,'Marques que marquen’.
     
    Premis:

  • 1994 Premi Crítica Serra d’Or de novel·la per ‘Les hores detingudes’
  • 1994 Prudenci Bertrana per ‘Les hores detingudes’
  • 1994 Lletra d’Or per ‘Les hores detingudes’
  • 2010 Sant Jordi per ‘L’home de la maleta’.
  • 3portada_allo-que-va-passar-a-cardos_ramon-solsona-sancho_201605100906 L’autor ens situa a la Vall de Cardós on un guàrdia civil és assassinat una nit de neu del 1965. Aquest fet lliga tot l’entramat de les diverses històries vitals que hi succeeixen com a conseqüència de la construcció d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
    Una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura.
     
    Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.
     

    El llibre incorpora un punt de llibre amb el mapa de la Vall de Cardós on s’indiquen els túnels excavats i els campaments dels treballadors. Escrit en català combina diàlegs bilingües amb el castellà, la qual cosa mostra la situació lingüística d’aquells moments.
     
     

    Novetat a la biblioteca

    1r capítol Allò que va passar a Cardós

    Per escoltar una entrevista amb l’autor fes clic aquí.

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El hermano, Joakim Zander

    El hermano de Joakim ZanderJoakim Zander va debutar amb El nadador (2014) i la seva estrena no podia haver estat millor, ja que més de trenta països van publicar el llibre. Ara publica El hermano (2016), la seva esperada nova novel·la.

    Nominada com a Millor Novel·la Sueca de l’any, El hermano és un thriller internacional, amb una trama trepidant que tracta temes del tot actuals. La història ens porta a Bergort, un barri perifèric d’Estocolm en què viu, fonamentalment, població immigrant. logo blog genere negre_AMB LLETRESAllà hi residia, ara fa uns anys, Yasmine Ajam, que ha deixat enrere Estocolm per viure a Nova York. A la ciutat nord-americana hi té una bona feina com a caçadora de tendències. El seu germà Fadi s’ha quedat a Bergort i pensa tot sovint en la Yasmine. De fet, està convençut que la seva germana ha oblidat els seus orígens i el noi s’aferra a la Yihad, que s’entén pel seu barri i que el portarà a lluitar al costat de l’Estat Islàmic. Quan Fadi desapareix i el donen per mort, la Yasmine torna al seu barri convençuda que el seu germà és viu encara.

    Paral·lelament, la història ens fa viatjar fins a Londres on hi ha un altre dels personatges protagonistes. Es tracta de Klara Walldéen, que treballa a la ciutat londinenca. Mentre prepara un informe sobre l’impacte socioeconòmic d’una possible privatització de la seguretat pública uns dels seus companys de feina mor en estranyes circumstàncies.

    Les vides de totes dues noies, Yasmine i Klara, acabaran coincidint a Estocolm i començarà una missió contrarellotge.

    HERMANO_ZANDER_OK 2.inddPrimeres pàgines.

    Joakim Zander va néixer l’any 1975 a Estocolm (Suècia). És advocat i es va doctorar en Dret a la Universitat de Maastricht. Va començar la seva activitat professional a Brussel·les treballant per a diferents institucions europees. Actualment, es dedica per complet a escriure.

    El hermano és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Llibres

  • El hermano
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Noies de barri

    girlhoodÉs tracta de la història de Marieme, una jove adolescent de només setze anys, va darrere de la seva llibertat buscant refugi i acollida en una banda d’amics quan es veu forçada a escollir entre la seva família, els nois del seu barri, o els companys de l’escola. Marieme es veu impedida en poder triar sobre la seva vida i el seu futur. Tot i això, potser hi ha una sortida.

    La seva vida dona un tomb quan la jove protagonista es troba amb un grup de noies que clamen per la seva llibertat, tant de decisió com d’elecció. A partir d’aquí, Marieme començarà a prendre decisions per si mateixa, aprendrà els codis del carrer, de l’amistat, de la violència però, sobretot, de la llibertat. Girlhood és, al costat de Naissance des pieuvres i Tomboy la pel·lícula que tanca la trilogia de la directora Céline Sciamma sobre la llibertat individual i el creixement personal en la infància i l’adolescència.

    Girlhood, novetat aquesta setmana a la biblioteca, és mostra com un retrat fosc d’aquesta edat adolescent aprofundint en les diverses vivències de les protagonistes, com un fort relat d’iniciació amarat de versemblança, gràcies especialment a l’excel·lent interpretació dels seus joves i creïbles actrius, que transmeten revolta però també alegria, despreocupació i fidelitat.

    És molt probable que en l’adolescència és quan es pren consciència per primera vegada conforme tot és provisional, que els moments de felicitat no duraran per sempre. S’arriba a conèixer perfectament la vida que no voldrem tenir en el futur, però no és coneix quin és el rumb que es seguirà. En l’adolescència s’aprèn que tot acaba i que tot canvia. Però s’acaba recordant als amics, els moments bons i també alguns dels dolents. El següent pas serà la trobada amb el sexe i el primer amor, i si s’encerta es pot recuperar la felicitat. Marianne afirma que vol ser normal, que aspira a ser com tothom.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Où on va papa. Jean- Louis Fournier

    L’humour, c’est comme les essuie glaces, ça n’arrête pas la pluie, mais ça permet d’avancer. Jean-Louis Fournier.

    ouonvapapa_Chers lecteurs, lectrices

    Jean-Louis Fournier, écrivain français né à Arras en 1938, entame la première séance de la huitième saison 2016/2017 du Club de lecture en français de la bibliothèque Joan Oliva i Milà.

    Humoriste et réalisateur de télévision qui confectionna en 1977 les mini scénarios de la populaire vache Noiraude dans la série télévisée que programmait TF1 et dont beaucoup se souviendront, il est auteur entre autres aussi des chroniques ; La Minute nécessaire de monsieur Cyclopède (pour l’humoriste Pierre Desproges), des essais ; Arithmétique appliquée et impertinente (1993) ; Mouchons nos morveux (2002) et des romans ; Il a jamais tué personne, mon papa (1999), un récit où il raconte son père alcoolique ; Le Petit Meaulnes (2003) et des nouvelles Histoires pour distraire ma psy (2007). Plus tard en 2011 il publie Veuf un roman où il évoque sa femme décédée et en 2013 La servante du seigneur roman où il fait allusion à sa fille et celle-ci lui exige de lui laisser écrire les cinq dernières pages de son livre y révélant sa propre version des faits décrits.

    Jean-Louis-FournierAvec le récit Où on va papa?, livre que vous vous emportez ce mois-ci, il a obtenu le prix Femina en (2008) et a suscité la controverse pouvant paraitre choquant aux yeux de certaines personnes et en particulier celui de la mère de ses enfants.

    Mais si vous n’entrez que dans la narration en elle-même, vous constaterez qu’il utilise un certain humour noir absolument singulier et que personne ne peut le juger étant donné que nul ne peut se mettre à sa place. Aussi il se dépouille complètement de tabou quelconque pour décrire les situations qui le tiennent à cœur et par lesquelles il passe vis-à -vis du handicap mental et physique que souffrent ses deux fils.

    arctriomfL’auteur écrit ouvertement, utilise un vocabulaire et une structure simple qui permettent une lecture agile. D’une façon très réaliste il relate les choses telles qu’elles sont et non comme il aimerait qu’elles soient, il exprime ses sentiments contradictoires et transporte le lecteur au cœur de l’histoire quotidienne de sa propre expérience paternelle. Et celle-ci lui est dévoilée sans aucune sensiblerie de sa part.

    Jean-Louis Fournier traite des sujets qui mènent son lectorat à la réflexion et se distingue pour cette écriture à la fois pleine d’ironie et de sarcasme envers ce qu’il pense et ce qu’il ressent.

    L’histoire:

    Un père déploie tous ses sentiments et se confesse dans un livre dirigé à ses enfants Mathieu et Thomas.

    La Minute nécessaire de monsieur Cyclopède(1982) série humoristique française télévisée en 98 épisodes d’une minute.

    Esther Bruna.
    Club de Francès.

    No hi ha comentaris

    En aguas tranquilas, Viveca Sten

    en aguas tranquilas de Viveca StenCridada a seguir el camí obert per Camilla Lackberg, la més coneguda de les actuals autores sueques de gènere negre, Viveca Sten ha aconseguit destacar dins del nombrós grup d’autors negres nòrdics. Llicenciada en Dret i Màster en Administració d’Empreses, Sten era cap del Departament Jurídic de Correus de Suècia. El cuquet de l’escriptura se l’hi va despertar més aviat tard, però tot i això, la seva primera novel·la, En aguas tranquilas, va aconseguir força repercussió. logo blog genere negre_AMB LLETRES Aquesta va ser la primera d’una sèrie de novel·la negra de què fins ara ha escrit 6 volums. Només se n’havien publicat en castellà els volums 3 i 4 de la col·lecció, Sin culpa i Morirás esta noche. Ara, s’hi publica En aguas tranquilas, novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Viveca Sten, ecologista convençuda, col·labora en un centre d’acollida per a refugiats de la Creu Roja i, des de 2011 es dedica per complet a l’escriptura.

    L’entorn en què situa Sten l’acció de En aguas tranquilas, i del conjunt de la col·lecció, és ben conegut per l’escriptora i la seva família. Des de 1917, la família Sten passa les seves vacances a l’illa sueca de Sandhamn, un lloc idíl·lic d’estiueig a només trenta quilòmetres de la capital, i és aquí on els personatges protagonistes han de fer front a tot tipus de misteris. Els encarregats de treure’n l’entrellat són l’inspector Thomas Andreasson i l’advocada Nora Linde.

    sandhamn mapa-sandhamn

    Thomas Andreasson i Nora Linde són amics des de la infància i tots dos col·laboraran en la resolució del primer dels casos a què s’hauran d’enfrontar. El cos sense vida d’un home ha aparegut a la costa de Sandhamn. Suïcidi, accident o assassinat? No està gaire clar. El mort era un home solitari sense enemics coneguts. L’aparició d’un segon mort acaba complicant l’estiu.

    libros-portada-en-aguas-tranquilas-rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Sin culpa
  • En aguas tranquilas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els millors relats de Roald Dahl

    dahlRoald Dahl, creador de Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata o James i el préssec gegant, és un dels noms més destacats de la literatura infantil i juvenil del segle XX, tant per l’èxit de les seues obres com per haver aconseguit crear un estil propi i identificable. D’origen gal·lès però de pares noruecs, va néixer l’any 1916 i va morir el 1990. Als divuit anys se’n va anar a viure a l’Àfrica i durant la Segona Guerra Mundial va ser pilot de la Royal Air Force britànica. Precisament un conte sobre la seva experiència bèl·lica li va obrir les portes a la literatura. Aquesta setmana es commemora un segle del seu naixement i per aquesta efemèride s’ha publicat un recopilatori amb els millors contes de l’autor, a on es troben una deliciosa selecció dels seus millors relats amb els ingredients que l’han fet un escriptor únic com són l’humor, la emoció, el sarcasme i la seva capacitat d’explicar històries sovint amb un punt fosc i macabre, ingredients que hi són presents en les narracions que s’inclouen en Els millors relats de Roald Dahl.
     
    roaldahlDahl va definir-se per primera vegada a si mateix com a escriptor per a nens a l’any 1961, quan es va publicar el llibre de James i el préssec gegant. Tres anys més tard, Dahl va publicar un altre llibre de gran èxit com és Charlie i la fàbrica de xocolata. Malgrat la seva popularitat, els llibres infantils de Dahl han estat objecte de certa controvèrsia, ja que els crítics i els pares no van assumir el missatge que representava la venjança dels nens cap els adults, o de retratar un estereotip racista amb els seus personatges com Oompa Loompa.

    També és un dels grans autors per a adults, aportant també el seu estil sorprenent, transgressor, misteriós i, sovint, cruel en la narrativa. Entre els seus títols es troba Intercanvi de parelles i altres contes que reuneix quatre bons relats de Dahl, alguns dels quals també es poden trobar en el seu recull de narracions Històries imprevistes. No és estrany tractant-se d’algú capaç d’inventar una trama inquietant com La meravellosa medicina de Jorge, en què el nen protagonista inventa una poció que acaba fent desaparèixer a la seva rondinaire àvia.

    roalddahl
    Roald Dahl a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Decrepitud de la vellesa

    crisalidaEl nou còmic de Carlos Giménez tracta de la gran crisi humana, la que ens afecta, d’una banda, en termes econòmics i morals amb una crítica molt directe i voraç de la l’actualitat social. Però per altra banda tracta, sobretot, de la greu crisi que imposa subreptíciament la vellesa. Com en un joc de miralls, i des de la primera vinyeta, Crisàlida, el seu treball més íntim i descarnat, presenta als lectors a una parella de sòsies.

    Al primer, l’oncle Pau, ho reconeixeran ràpidament els seguidors de l’autor en altres històries gràfiques. El segon, el seu amic de l’ànima Raúl, és la novetat i el detonant d’una llarga sèrie de reflexions i equívocs sobre les misèries de la creació i les limitacions de la darrera etapa de la vida d’una persona, quan té una edat avançada, és aleshores que ens trobem davant de dues opcions, encarnades per sengles personatges: la decadència o la mort. Es tracta d’una obra emotiva, lúcida, intel·ligent, actual i definitivament eterna.
     

    El dibuixant Carlos Gimenez condueix als lectors a través del seu alter ego Tio Pablo, a parlar del futur, la confessió de moltes pors, tractant una profunda reflexió sobre la vellesa, el món, els seus enganys i les seves misèries. La seva trajectòria està marcada per una extensa producció en gèneres com aventures i ciència-ficció però també se’l considera un pioner en el camp de la biografia o el retrat costumista de la seva generació en còmic, deixant algunes obres realment memorables. Una d’elles és Els professionals, una de les cent obres imprescindibles del còmic de tots els temps, però segurament altres com Paracuellos o Barrio és podrien haver-se inclòs amb el mateix reconeixement.

    cgimenezjpg Carlos Giménez a la biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »