Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Hnegra

HnegraLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva és un llibre no gaire freqüent. No es tracta d’una novel·la negra o policíaca, com sol ser habitual, sinó d’un recull de 22 relats breus que són una clara reivindicació del paper de la dona en la literatura, en general, i en la literatura policíaca, en particular.

Amb aquesta voluntat reivindicativa, l’editorial Alrevés publica Hnegra, en què 22 dones (no només escriptores, sinó també relacionades amb l’àmbit del teatre o el cinema) van rebre l’encàrreg de fer un relat curt protagonitzat per un personatge femení, que podia ser assassina, víctima, heroïna o malvada, però mai ni policia ni representant de la justícia. I aquí no acabava el projecte. Cadascun del 22 relats van acompanyats d’una il·lustració que adapta, revisa o reinventa els textos, els autors de les quals són, en aquest cas, 22 il·lustradors o il·lustradores com ara Paco Roca, Arturo Elena, Fernando Vicente, Elena Odriozola o Javier Olivares. Entre les autores que han signat els textos hi trobem noms com, per exemple, Rosa Ribas, Espido Freire, Empar Fernández, Anna Maria Villalonga, Marta Robles, Cristina Fallarás o Berna González Harbour.

Dues de les il·lustracions que acompanyen els relats de Hnegra:

1504638693985 Elena_O_2017_ALREVES_GranadaNoir-4 dedos (01)

En un pròleg que val la pena llegir, l’escriptor Fernando Marías hi reflexiona sobre el paper de la dona en el gènere negre començant pel cinema i destacant-hi dos personatges inovidables. logo blog genere negre_AMB LLETRESPer una banda, la Gloria Duque del film d’Agustín Díaz Yanes, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995), interpretat per Victoria Abril. Per una altra banda, l’Evelyn Mulwray del clàssic de Polanski, Chinatown (1974), que serà per sempre més Faye Dunaway. La reflexió s’estén del cinema a la literatura negra clàssica en què la dona quedava habitualmente relegada al paper de femme fatale o “parella de”. Tot i que amb els anys el paper de les dones ha anat canviant, és molt més fàcil confeccionar un llistat d’herois que no pas d’heroïnes del gènere i és aquesta l’aposta d’Hnegra, en què podrem trobar psiquiatres, moteres, assassines de classe alta i de classe no tan alta, venjadores, víctimes de violència de gènere, lluitadores, heroïnes i assassines immorals.

Hnegra no acaba en el llibre que aquesta setmana podeu reservar a la Joan Oliva. Va acompanyat d’una exposició itinerant, que es va inaugurar el passat 29 de setembre coincidint amb Granada Noir, formada pels 22 dibuixos originals acompanyats de textos de les autores.

Llibres

  • Hnegra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Silencio, Martin Scorsese

    Silencio_portadaEl 2016, Martin Scorsese estrenava la que és, fins ara, la seva darrera pel·lícula: Silencio, adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor japonès Shusaku Endo.

    Endo va publicar la novel·la el 1966 i és considerada una de les seves obres mestres. De profundes conviccions religioses i morals, Endo va desenvolupar la seva trajectòria literària des de la perspectiva de ser japonès i catòlic (una minoria que no arriba a l’1% de la població del país nipó) i a Silencio s’endinsa en la persecució i tortures a les quals la inquisició japonesa va sotmetre la minoria catòlica durant el segle XVII.

    Shusaku Endo a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

    Feia 30 anys que Scorsese volia adaptar la novel·la a la gran pantalla i, finalment, va aconseguir-ho l’any passat. Per als papers protagonistes de Silencio , el director va triar Andrew Garfield (vist darrerament en el film Hasta el último hombre), Adam Driver (l’hereu de Darth Vader d’Star Wars Episodi VII, El despertar de la fuerza) i Liam Neeson (de llarguíssima i reconeguda carrera i que ha participat en clàssics, com ara, La misión (1986) o La lista de Schindler (1993).

    fotograma SilencioLiam Nesson interpreta a Cristóvão Ferreira, un jesuïta portugués de qui es rumorejava, a mitjan segle XVII, que havia renunciat a la seva fe després d’haver estat perseguit i torturat al Japó, on feia de misioner. Davant d’aquesta possible apostasia, dos joves jesuïtes viatjaran fins al Japó amb la intenció de localitzar Ferreira. Aquests joves, interpretats per Andrew Garfield i Adam Driver, seran Sebastião Rodrigues (personatge inspirat en el misioner Giusseppe Chiara) i Francisco Garupe, que viuran en primera persona la persecució a què van ser sotmesos els cristians japonesos.

    Tràiler de Silencio:

    Martin Scorsese ja havia tractat el tema de la fe en la seva llarga filmografia. L’any 1988 va acostar-se a la figura de Jesús i el Cristianisme amb La última tentación de Cristo. Després arribaria Kundun (1997), en aquesta ocasió endinsant-se en el Budisme i la figura del Dalai Lama. Silencio (2016) tanca aquesta hipotètica trilogia sobre dilemes ètics i morals, d’un Scorsese de ferma formació catòlica, que va arribar a ingressar en el seminari de ben jove tot i que va deixar de banda la idea del sacerdoci i es va decidir pel setè art.

    A banda d’aquests títols, la indiscutible carrera d’Scorsese està farcida de clàssics del cinema: Taxi Driver, Toro Salvaje, Uno de los nuestros, Casino, Gangs of New York o Infiltrados, per citar-ne només alguns.

    Si us ve de gust repassar la filmografia de Martin Scorsese, a continuació hi podreu consultar totes les pel·lícules d’aquest director que tenim a la XBMVNG:

    martinscorsese_rodonaMartin Scorsese.

    Ja podeu reservar Silencio a la Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Juste avant le bonheur, Agnès Ledig

    Manon était là pour le test de grossesse. Elle était là pour les écographies. Là aussi pour se faire écrabouiller l’avant-bras à l’accouchement. Et puis pour sécher les larmes de baby blues, et par extension du blues tout court auquel Julie a succombé quelquefois. Agnès Ledig

    Chers lecteurs/lectrices,

    portadaJuste avant le bonheur est le deuxième livre, vendu à plusieurs dizaines de milliers d’exemplaires de la romancière Agnès Ledig récompensé par le prix Maison de la Presse en 2013. Elle a écrit également Marie d’en haut (2011), Pars avec lui (2014), On regrettera plus tard (2016). L’écriture de ses livres lui a servi de baume et à la fois de puissant outil de communication car elle traite des thématiques telles que le deuil ou la résilience, qui sont censées toucher le lecteur de façon plus ou moins personnelle.

    C’est sans doute grâce à sa profession de sage-femme où elle entretient un rapport étroit avec la vie et ses tournants qu’elle a pu écrire un livre si simple à comprendre. Dans Juste avant le bonheur il faut s’accrocher très fort à la vie quoiqu’il en soit, il n’y a pas de choix. D’une lecture très facile, elle a voulu mettre en valeur le terme de coalescence à l’incipit et lui a donné le sens de “rapprochement de personnes sensibles et meurtries dont le contact entraine une reconstruction solide de chaque élément à travers le tout qu’ils forment“.

    2485052Ainsi défilent ses personnages meurtris, confrontés aux difficultés de la vie, ils se rencontrent, s’entraident et se soutiennent afin de surmonter les épreuves qui surviennent. La chaleur humaine, l’attention et les papouilles, l’empathie, la solidarité, la sincérité parmi la longue liste des vertus les plus nobles de l’être humain sont présentes tout au long de ce récit de vies entrecroisées. Savoir écouter l’ingénu que nous portons tous en nous et comprendre que “la vie est moins douloureuse quand on y joue comme dans une cour de récré et qu’on se raccroche aux réconforts simples” est une proposition que fait Ledig à son lecteur.

    Vous avez de fortes chances de rejoindre “le mystère du pays des larmes” où “les étoiles qui savent rire” de notre cher Saint Exupéry si vous vous laissez “apprivoiser” par les personnages et les évènements en vous posant les mêmes questions et en vous mettant à leur place. Je vous laisse le blog de l’auteur ici-bas.

    Esther Bruna
    Club de Francès

    No hi ha comentaris

    Mi negro pasado. Laura Esquivel

    9786073160056 Si us va agradar ‘Como agua para chocolate‘, no us podeu perdre aquesta magnífica història de Laura Esquivel, ‘Mi negro pasado‘. Aquesta es considera la tercera de la trilogia, que s’inicia amb ‘Como agua para chocolate‘, continua amb ‘El diario de Tita‘ i acaba amb ‘Mi negro pasado‘ on torna a parlar de la dona i de la seva independència com a tal. Hi apareix la lluita constant del personatge femení contra el desarrelament, l’obesitat i el consumisme.
     
    La Maria és addicta al menjar. Ella i el seu marit tenen un fill negre, la qual cosa provoca el caos en el seu matrimoni enmig de retrets racistes i masclistes. La seva àvia, Lucía, absent per molt de temps, li dona el diari de Tita. La seva lectura li descobrirà secrets familiars i la capacitat de l’esperit humà de volar ben alt gràcies a l’alquímia que transforma els ingredients naturals dels aliments i el sentit de pertinença que mai abans havia experimentat.
     
    La veu de Maria, de la mateixa estirp que les dones De la Garza, continuarà teixint la saga familiar. La protagonista haurà de defugir problemes filials, al mateix temps que va guanyant confiança en ella mateix. Aquest procés la portarà a crear una connexió amb Tita i tots els seus ancestres i aconseguirà reconciliar la seva ment amb el seu cos. És un renaixement vital. Però el veritable dilema apareixerà quan experimenti de nou el més profund dels sentiments: l’amor.
     
     
    Laura Esquivel Laura Esquivel és escriptora i política.
    Va estudiar teatre i creació dramàtica, en especialitat de teatre infantil; es llicencià en educació preescolar. Durant la dècada dels setanta va escriure programes infantils per a la televisió mexicana. El seu treball a TV l’estimulà a dedicar-se a l’escriptura de guions de cinema, d’ací en sortir ‘Como agua para cholocate’.
    La cuina és la peça important de la llar, la que promou els canvis personals i familiars com a forma de revolució interior.
    L’any 2014 va publicar ‘A Lupita le gusta planchar‘, la seva primera incursió en la novel·la policíaca, la protagonista de la qual és una dona alcohòlica, que sobreviu a la mort del seu fill i a l’abandonament del seu marit. Durant la història es transforma en antiheroïna, mentre cerca qui és l’assassí del seu cap, el delegat (cap polític) d’Iztapalapa.7.
     
    La mateixa autora ens explica aspectes de la història.
     

     
     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Yeruldelgger, tiempos salvajes. Ian Manook

    Collage Ian manook Ian Manook, pseudònim de Patrick Manoukian, va néixer a Meudon, França, fa seixanta-set anys. Periodista, editor i escriptor, és llicenciat en dret i ciències polítiques per la Universitat de la Sorbona i en periodisme per l’Institut Francès de Presse. Durant els anys setanta va publicar reportatges i articles sobre turisme i a mitjans dels vuitanta va crear una agència de comunicació especialitzada en autors de viatges. Ha escrit guions per a còmics d’humor, dos llibres de viatges i una novel·la juvenil, per la qual va rebre el Premi Gulli 2012. Amb ‘Yeruldelgger, muertos en la estepa’ va guanyar el Premi SNCF du Polar 2014, i amb ‘Yeruldelgger, tiempos salvajes’, el Premi de lectors de le Livre de Poche 2016.
     
    ‘Yeruldelgger, tiempos salvajes’. Espai: les gèlides estepes mongoles. Personatges: el comissari Yeruldelgger i la seva ajudant, la inspectora Oyun. Escenes: un genet i el seu cavall jauen aplastats sota el llom d’una femella de iak. Es descobreix un cadàver d’un home que només pot haver caigut pel congost del massís de l’Otgontenger. Detenció del mateix comissari com a sospitós de l’assassinat de Colette, una amiga prostituta a qui havia ajudat a refer la seva vida.
    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    S’inicia, a partir d’aquí, una investigació clandestina, ja que el comissari tem ser víctima d’una trampa, que generarà tensions amb el seu equip, reobrirà velles ferides amb la seva filla Saraa i provocarà la intervenció dels mestres shaolin del setè monestir on va ser criat. La situació, però, fa un tomb complet amb la troballa dels cossos sense via d’un grup de nens dins d’un contenidor al port de L’Havre. Malgrat els quilòmetres que separen Mongolia de França, tot acabarà connectat.
     
    ‘Hacía más de una hora que Oyun se había percatado de la pequeña silueta del jinete, a pesar del frío y de la velocidad que le congelaban las cejas. Ya fuera en moto de nieve o en quad, nunca había soportado ponerse gafas. Le gustaba quemarse la vista con los reflejos lisos y plateados de la inmensidad helada. Sin embargo, ella no era hija de la estepa. Ni del invierno. Oyun había nacido tras la caída del régimen anterior, (…) Su Mongolia no era la de Yeruldelgger, la que intentaba sobrevivir siendo la misma, sino aquella que se construía en el caos y el desorden de una carrera hacia un futuro mejor.’ Cap. 66.
     
    Us oferim un vídeo sobre el llibre, amb l’única observació que és en francès.

     
     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Projecte Galileu, Joan Anton Català

    Projecte Galileu_portadaJoan Anton Català és un apassionat de la Ciència i de l’Astronomia. Tot i que professionalment es dedica a la gestió del canvi i als recursos humans, el Cel i l’Univers són la seva passió i dedica bona part del seu temps a la divulgació científica. Enguany, de la mà de l’Editorial Bambú, ha publicat la seva primera novel·la, dirigida a un públic juvenil. I és que l’autor, seguint el seu afany divulgatiu, decideix aprofitar una narració plena de misteri, intriga i aventures per anar deixant píndoles de ciència i, així, acostarla als joves de manera atractiva. La seva primera novel·la és Projecte Galileu i ja està disponible a la Joan Oliva.

    Som a l’any 2052 i els protagonistes de Projecte Galileu són tres adolescents que acaben embarcant-se en una nau camí de Mart. I tot per voler guanyar el concurs de ciència de l’institut! I és que l’Adam Seymour, un dels tres joves protagonistes, ja n’està fart que sempre guanyi aquest certamen científic el prepotent d’en Chris Moss. Així que l’Adam, la Meg i en Martin s’han proposat sorprendre tothom amb un experiment genial!

    No és fortuit que Català hagi triat Mart com a destí dels seus personatges, ja que és previst que cap a la dècada dels anys 30 del nostre segle l’home ja haurà trepitjat el planeta vermell. Un planeta que, des de fa segles, ha interessat la Humanitat i que, segons la majoria d’estudis, és la destinació natural per anar-hi a buscar vida i per viure-hi.

    Tampoc és casual el títol de la novel·la. Projecte Galileu uneix una figura de renom de la ciència del segle XVII, Galileu Galilei, amb el segle XXI. De fet, Galileu va començar a estudiar l’efecte de la gravetat molt abans que Newton desenvolupés les seves lleis i és precisament sobre la llei de la gravetat que Joan Anton Català ha omplert de contingut la seva novel·la, per tal que els joves lectors n’aprenguin, alhora que gaudeixen d’una història d’aventures.

    Projecte Galileu_portada rodonaPrimeres pàgines.

    Us deixem amb una entrevista amb l’autor en què parla de la seva primera novel·la i fa gal·la de la seva faceta com a divulgador científic:

    Llibres

  • Projecte Galileu
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un tió molt enrotllat

    Un tio molt enrotllat_rètol

    Ja immersos en les festes nadalenques, la biblioteca Joan Oliva va realitzar un taller a la Plaça de Vila de Vilanova, obert a tothom que hi volgués participar. En aquesta ocasió, cadascun dels nens i nenes que ens van voler acompanyar van fer el seu propi tió, Un tió molt enrotllat!

    tio_rodo

    material

  • Un tros de cartolina marró
  • 2 ulls mòbils
  • 1 lluentó, una pedreta…per al nas
  • ceres de color blanc, taronja i marró
  • Un tros de feltre vermell d’uns 6×6 centímetres
  • Un tros de feltre negre d’uns 5×1 centímetres
  • El cartró d’un rotllo de paper higiènic
  • Un tros de roba de farcell, tallada en forma triangular, d’uns 19 centímetres de base i 10 centímetres d’alt
  • Un tros de cartró gruixut, retallat en forma triangular, d’uns 4 centímetres de base i 5 centímetres d’alt
  • Silicona líquida
  • Cúter
  • pas a pas

    Començarem muntant la cara del nostre tió. Per aconseguir-lo, seguirem les següents indicacions:

    IMG_20171002_171811_21. Agafarem el tros de cartolina marró i retallarem una peça circular d’uns 5 centímetres de diàmetre (sempre, una mica més gran que el diàmetre del rotllo de paper higiènic).

    IMG_20171002_1718592. A continuació, hi enganxarem els ulls mòbils i el lluentó, que farà de nas. Amb les ceres de color blanc, hi pintarem la boca.

    3. Farem servir el tros de feltre vermell per retallar una peça en forma de barretina. A la part inferior, hi enganxarem la peça de feltre negre.

    4. Un cop feta la nostra barretina, l’enganxarem a la part superior de la cara amb una mica de silicona.

     

    Ara, farem el tronc del tió:

    IMG_20171002_172142_21. Començarem pintant el rotllo de paper higiènic amb ceres de color marró i taronja.

    IMG_20171002_172215_22. Amb l’ajut del cúter, farem un petit tall a la part superior del cartró del rotllo de paper higiènic.

    3. Agafarem el tros de cartró gruixut, que hem retallat de forma triangular, i el passarem a través de tall. Aquest cartró ens servirà perquè el rotllo de paper higiènic quedi una mica elevat, tal com podeu veure a la fotografia.

    4. En darrer lloc, enganxarem el tros de roba de farcell sobre el nostre tió, a mode de manta.

    IMG_20171002_171958_2

    Mireu, mireu, quants nens i nenes van venir a fer el seu tió!:

    DSC_0034 DSC_0094

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    20 excursions a prop del mar. Sergio Fernández Bertolin

    Coberta 20 excursions Sergio Fernández Bertolín, excursionista i muntanyenc des de la infantesa, és l’autor d’aquest llibre amb 20 propostes de rutes que uneixen el mon de la platja i l’ascens a serres o cims més prominents del front litoral català per tornar de nou a la costa. Les comarques per les quals passen aquestes rutes són: l’Alt i Baix Empordà, la Selva, el Maresme, el Barcelonès, el Garraf, la Costa Daurada i el Delta.
     
    ‘Banyar-nos a la platja en tornar d’una bona excursió o assolir un cim des del punt més baix possible són ingredients especials d’aquestes rutes, (…)’. S’ha fet servir l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) per comptabilitzar altituds, distàncies i temps recorreguts.
     
    La dificultat és una mesura molt subjectiva, per tal de valorar-les s’ha fet una comparació entre elles. Totes les rutes són assequibles per a un excursionista experimentat i amb una forma física adequada.
     
    Els itineraris estan agrupats per zones i comarques:
     
    Zona 1: Rutes per l’Alt Empordà

  • El Querroig des de Portbou
  • El puig d’Esquers
  • Circular de Llançà a Sant Salvador i tornada pel Port de la Selva i pel camí de ronda
  • Circular de Cadaqués a Roses, passant pel puig Alt i tornant per la costa
  • Zona 2: Rutes pel Baix Empordà i la Selva

  • De l’Estartit al Montgrí
  • Les muntanyes i costes de Begur
  • El puig Gros des de Sant Feliu de Guíxols
  • El puig de Cadiretes des de Tossa de Mar
  • Zona 3: Rutes pel Maresme i el Barcelonès

  • Pedrascastell des de Canet de Mar
  • De Caldes d’Estrac a Mataró
  • El Montcabrer i el castell de Burriac
  • Sant Mateu des de Premià de Mar
  • El puig de Castellar des de Badalona
  • Zona 4: Rutes pel Garraf, la Costa Daurada i el Delta

  • De la platja del Garraf a la de Castelldefels
  • Camí de ronda de Sitges a Vilanova i ascens a la Talaia
  • Aquesta ruta consta de dues parts: el camí de ronda de Sitges a Vilanova i la Geltrú i l’ascens a la Talaia des de Vilanova, amb descens a Cubelles. La durada és de sis hores sense comptar aturades, la distància que es recorre són vint-i-quatres quilòmetres i el desnivell acumulat +/-450 metres. El grau de dificultat és mitjà. S’inicia a l’estació de rodalies de Sitges i finalitza a l’estació de rodalies de Cubelles.

    Punta_Grossa_des_de_Punta_Llarga_-_panoramio

    Pel camí de ronda es troben diverses cales rocalloses, feréstegues i de difícil accés, entre les quals: la platja de la Desenrocada i la platja de l’Home Mort. Si hom es vol banyar, ho pot fer a les grans platges urbanes de Sitges i Vilanova i la Geltrú i a les de Cubelles, que són una mica més petites.

  • La Mola des de Torredembarra
  • El Molló Puntaire i el Torn des de l’Hospitalet de l’Infant
  • Integral a la serra del Montsià
  • Podeu llegir les primeres pàgines clicant aquí.
     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Maldad. Tammy Cohen

    Collage Tammy Cohen 2 Tammy Cohen és l’autora de la novetat de gènere negre i policíac que presentem aquesta setmana: ‘Maldad‘.
    Va néixer a Nigeria, país on en aquells moments el seu pare treballava d’antropòleg. No és fins a l’adolescència que s’instal·len definitivament a Londres. Es dedica a l’escriptura i al periodisme freelance, escrivint articles per a Marie Claire, The Telegraph i The Times. No va ser fins als quaranta-set anys que publica la seva primera novel·la i fins a l’actualitat que n’ha escrit nou signades amb noms diferents: Tammy Cohen per al thriller psicològic, Rachel Rhys, novel·la històrica de misteri i Tamar Cohen, drama contemporani. ‘Maldad‘ és la primera novel·la d’aquesta autora que ha arribat a Espanya.
     
     
    Maldad
    Maldad‘ mostra com una persona tòxica (una nova cap a l’oficina) pot fer canviar tot un grup que es coneixen de fa temps i que han compartit moltes hores de la seva vida a la feina i, també, a fora.
    Rachel Masters és la nova cap. La seva inflexibilitat i fermesa canviaran l’ambient de treball a l’oficina. La seva capacitat de manipular trasbalsarà l’amistat i la confiança de tot l’equip. Quan vulgui recuperar la cordialitat que hi havia en l’ambient, ja serà massa tard. Paral·lelament, Anne viu a Estats Units i és psiquiatra, però una qüestió del passat reapareix a la seva vida. Dues trames que tenen un punt en comú en el passat dels personatges.
     
    El primer capítol comença: ‘Imagina que pudiéramos ver el daño en nuestro interior. Imagina que se viera por dentro como el contrabando en los escáneres del aeropuerto. ¿Qué se sentiría al pasear por la ciudad con todo a la vista: todo el dolor, todas las traiciones y las cosas que nos restan valor, todos los sueños rotos y los corazones destrozados? ¿Qué se sentiría al ver las personas en que nuestras vidas nos han convertido? Las personas que somos, bajo la piel.
    Me pasó por la cabeza cuando te vi en las noticias, hace un momento. Te reconocí enseguida. (…)’

     
     
    Els capítols són curts i estan narrats segons el punt de vista de cada personatge. logo blog genere negre_AMB LLETRESAquest aspecte provoca que l’acció tingui un bon ritme i que sigui constant. El llenguatge és molt proper.
     
    ¿Qui odia a tots en secret?
    ¿Qui carrega amb un passat que el tortura?
    ¿Qui és capaç de cometre un assassinat?
     
     
     
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Explora el Garraf

    títol

    subtitol

    Encentem, amb aquest post, un recull dels tallers infantils sobre temàtica local que la biblioteca Joan Oliva i Milà ha anat portant a terme els darrers anys. La voluntat és, per una banda, desenvolupar un repositori motxilla estampada + viserade totes aquestes activitats infantils que anirà creixent d’ara endavant i, per una altra banda, afavorir-ne la difusió entre pares i mares, escoles, casals, etc.

    El taller Explora el Garraf va ser una activitat adreçada a nens i nenes entre 3 i 8 anys en què, logo tallers en famlia-salvavides5a la vegada que coneixien una mica més la flora i la fauna del Garraf, s’ho passaven d’allò més bé estampant una bossa i decorant una visera per anar ben equipats d’excursió.

    Tots els nens i nenes que hi van prendre part, van rebre un petit dossier explicatiu de la flora i la fauna del Garraf, que podeu descarregar-vos fent clic aquí.

    A continuació, hi podeu consultar com fer totes dues manualitats:

    material

    Per a l’estampació de la motxilla:margallo

  • Motxilla de cordills de cotó blanc
  • Fregalls o Poliespan i goma eva (per fer els tampons)
  • Témperes de colors
  • Pinzell
  • Aigua
  • Plat de plàstic
  • Rotulador tèxtil
  • Tisores
  • Silicona líquida
  • Per a la decoració de la visera:

  • Cartolina blanca
  • Goma elàstica
  • Llapis de colors
  • Gomets
  • Tisores
  • pas a pas

    Motxilla:

    1. Primer de tot, farem els nostres tampons personalitzats amb imatges de la flora i la fauna del Garraf que més ens agradin. Per fer el tampó, farem servir trossets de fregalls (o de poliespan) sobre dels quals enganxarem amb silicona líquida les siluetes d’animals i plantes fetes amb goma eva.tampons

    2. Un cop fets els tampons, repartim les tèmperes de colors sobre platets de plàstic i farem servir un pinzell per repartir la pintura sobre els tampons. Tindrem a prop una miqueta d’aigua per netejar els pinzells i no barrejar els colors.

    3. Ara només cal anar estampant al nostre gust les imatges sobre la bossa de roba.

    4. I com a guarniment final, cadascun dels nens i nenes va personalitzar la bossa amb el seu nom fent servir rotuladors tèxtils.

     

    Visera:motxilla sense estampar

    1. L’activitat, quant a la visera, consistia a decorar les viseres amb rotuladors i gomets.

    2. Fent clic aquí podeu descarregar-vos la plantilla per fer la visera imprimint-la sobre cartolina blanca. PuputNomés caldrà un tros de goma elàstica per acabar de muntar la nostra visera.

    I en el següent vídeo hi podeu veure com de maques van resultar les motxilles i viseres que van fer els nens i nenes que van participar en el taller Explora el Garraf:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »