Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

L’herència del vell pirata, Llorenç Capdevila

L’editorial Cruïlla i la Fundació Santa Maria (SM) fa més de trenta anys que van impulsar la creació de dos premis literaris de literatura infantil i juvenil que, actualment, s’han convertit en tot un referent en l’àmbit dels llibres per a nens i joves. Fem referència als premis Vaixell de vapor de literatura infantil, convocat per primer cop l’any 1984, i al Gran Angular de literatura juvenil, que va veure la llum sis anys després, el 1990.

Tots dos premis tenien i tenen, encara ara, la voluntat de donar suport als autors, així com de promoure la creació literària de qualitat per a nens i joves. Ambdós premis es convoquen als diferents països on és present el grup SM i, a banda de la convocatòria en llengua catalana, hi ha també premis en llengua castellana, gallega i euskera.

Podeu consultar el llistat de títols i autors que han aconseguit fins ara aquests dos premis en llengua catalana fent clic aquí.

guanyadors premi gran angular i vaixell de vapor 2015Els dos darrers guardonats, en l’edició 2015, han estat David Cirici per El vol de l’oreneta (Premi Vaixell de Vapor 2015) i Llorenç Capdevila per L’herència del vell pirata (Premi Gran Angular 2015).

Capdevila ha repetit com a guanyador d’aquest premi ja que l’any 2007 aconseguia per primer cop el Gran Angular de Literatura Juvenil amb El secret del bandoler. Tant l’una com l’altra, L’herència del vell pirata i El secret del bandoler, poden classificar-se dins el gènere de novel·la històrica.

L’herència del vell pirata és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

El protagonista de L’herència del vell pirata és un jove de quinze anys, en Met, que s’enfronta per primer cop a la pèrdua d’un ésser estimat. Acaba de morir el seu avi. La lectura és una de les activitats preferides del noi i, passat el funeral, acaba refugiant-se a la nodrida biblioteca de l’avi. Allà hi troba un sobre adreçat a ell mateix en què l’avi li planteja un joc. Però el que comença com un enigma, acabarà transitant per la lectura de L’illa del tresor i per un reguitzell de nous misteris que portaran el jove a descobrir aspectes dels passat de l’avi que ni tan sols imaginava.

l'herencia del vell pirata_rodonaPrimeres pàgines.

l'herencia del vell pirataL’herència del vell pirata és una barreja d’aventures i misteri i una reflexió sobre el dol, la família i les pròpies arrels. Una història que comença amb la manera de conviure amb la mort i que acaba esdevenint un exercici de memòria històrica en què els joves lectors descobriran els maquis: un moviment que, amb l’ajut de forces aliades, va intentar sense èxit enderrocar el règim franquista.

Llorenç Capdevila i Roure va néixer a Alpicat, el Segrià, l’any 1969. Escriptor i professor de llengua i literatura catalana a l’institut de secundària d’Auro de Santpedor, va escriure la seva primera novel·la l’any 1997: Racó de món. Posteriorment, n’ha publicat d’altres per a públic adult, com per exemple El color del crepuscle (2001), O rei o res! (2003) i Ànima de llop (2005) totes tres ambientades en la Baixa Edat Mitjana. L’any 2006 publica Serrallonga, l’últim bandoler i, un any després, la seva primera novel·la juvenil: El secret del bandoler. Inspirant-se en un cas real, l’any 2010 va publicar Sota la pell. Capdevila col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació.

Llibres

  • L’herència del vell pirata
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La mala vida. Martina Cole

    cole_malavidaEs tracta d’una obra policíaca amb pinzellades de tragèdia clàssica, crua i tan emocionant com totes les escrites anteriorment per Martina Cole que fa un precís i impàvid retrat d’una família esquinçada per la violència i la traïció, però, en última instància, unida per llaços de lleialtat i de sang i però amb uns ardents desitjos de venjança. Daniel i Peter Bailey controlen el món de l’hampa a l’East End, el barri popular del cor de Londres. A més de ser fills de diferent pare, són molt diferents en tots els sentits. Daniel és temperamental i impulsiu; Peter, pausat i reflexiu, sobretot discret. Els uneix la violència despietada, el que els va donar força i els va fer ser temuts i respectats en els baixos fons, però discrepen sobre com administrar-ho.
     

    Eilidh Martina Cole és una escriptora britànica, dona de negocis i, ocasionalment, presentadora de televisió, però alhora es tracta d’un dels grans fenòmens literaris britànics dels últims temps amb més de deu milions d’exemplars venuts a tot el món convertint-se alguns d’ells en sèries televisives d’èxit. Ha recollit nombrosos guardons entre els quals cal destacar el Premi al Millor Llibre Britànic de Novel·la Negra per The take. Ha publicat en gènere negre obres d’èxit com El asesino de mujeres (1993), Secretos de una asesina (1999), El jefe (2007); Mas cerca (2006) o Chicas malas (2009), entre d’altres títols que no s’han traduït a Espanya.

    Primeres pàgines malavida

    logo blog genere negre_AMB LLETRESL’autora de La mala vida va néixer a Essex en l’àmbit d’una família catòlica irlandesa, i era la més petita de cinc fills. La seva mare era una infermera psiquiàtrica de Glasnevin, Comtat de Dublín i el seu pare era un marí mercant de la ciutat de Cork. En la seva etapa escolar va ser expulsada del seu col·legi de monges a l’edat de quinze anys després d’haver estat sorpresa llegint una obra literària de Harold Robbins. Abans del seu èxit literari, Cole tenia una varietat de treballs de baixa remuneració, incloent el treball com a netejadora, una cambrera vi, una infermera de l’agència i un supermercat prestatge apilador, un fet que li va suposar molt mal de caps quan es va convertir en mare a l’edat de dinou anys. El seu èxit literari va aconseguir estabilitzar una adolescència i joventut plena d’entrebancs.

    La Rowling más gore

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’Espai Far

    espaifar

    L’Espai Far, situat a l’emblemàtic Far de Sant Cristòfol, és un centre museístic que mostrarà, fins a final d’aquest mes de juliol, el ric patrimoni mariner vilanoví. Situat a l’antiga casa del faroner, el Museu del Mar exhibeix alguns dels objectes relacionats amb el món de la pesca i la tradició marinera que l’Associació del Museu del Mar ha anat rebent de donacions de pescadors i veïns del barri de Mar. Inclou també un àmbit dedicat a la preservació i difusió de la memòria oral. L’Espai Far compta amb dos museus: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, amb el bot de salvament Víctor Rojas com a insígnia; i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. Aquest espai, a més, també funciona com a centre d’acollida per als visitants de la ciutat, punt d’informació turística, i serà l’inici d’itineraris autoguiats i d’activitats relacionades amb el mar.

    Aquest equipament museístic explica la tradició marinera de Vilanova i la Geltrú, la història, la vinculació econòmica de la ciutat a través de la pesca o del comerç des del temps dels íbers, la geografia submarina, les arts de pesca, o la cultura que es deriva de la mar o la memòria de la gent de mar. Aquest projecte que s’ha convertit ara en realitat és una vella reivindicació de la gent de baix a mar que ja l’any 1977 es va constituir com a Associació Museu del Mar. Destaca l’espai on s’exposa el pot de salvament Víctor Rojas, datat de 1916 i restaurat tot just l’any passat. És un dels tres únics pots que es conserven a Catalunya i està especialment valorat pel barri de mar de Vilanova perquè es considera un símbol de la valentia dels pescadors que entraven al mar per rescatar els nàufrags en una època prèvia a la creació de la Creu Roja de Mar.

    victorrojas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Si no, lo matamos. Rosa Ribas

    si no lo matamos de rosa ribasLa quarta entrega de la sèrie de novel·la negra protagonitzada per la policia Cornelia Weber-Tejedor acaba de ser publicada i és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. Ens referim a Si no, lo matamos de Rosa Ribas.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEls fidels seguidors de la sèrie, ja saben que la policia protagonista és filla de pare alemany i mare gallega. Les seves aventures van començar ara fa 10 anys, quan el 2006 Rosa Ribas publicava Entre dos aguas. D’aleshores ençà, ha publicat dos llibres més: Con anuncio i En caída libre, tots tres ambientats a la ciutat alemanya de Frànkfurt, així com Si no, lo matamos. La intenció de l’autora era fer-ne cinc novel·les protagonitzades per Cornelia Weber-Tejedor i ambientar-ne alguna a Espanya. El cert és que Ribas reconeix que el cinquè llibre ja l’ha començat a escriure i no està pas ubicat a Espanya, per tant no en descarta un sisè.

    si no lo matamos_portada_rodonaPrimeres pàgines.

    A Si no, lo matamos, Ribas volia fer remoure estereotips i va situar un tipus de delicte poc freqüent a Alemanya en aquesta societat: els anomenats segrests exprés. Arran del segrest de Torsten Hagendorf, un important advocat, Cornelia i el seu company Reiner Fischer descobreixen que s’han produït d’altres a Frànkfurt. D’aquesta manera s’inicia la investigació que destaparà, a més a més, una trama de corrupció urbanística. En l’àmbit més personal del personatge protagonista, hi continuaran apareixent els seus pares, Horst i Celsa, de qui sabrem que van treballar a Opel i la seva parella, en Leopold.

    SÈRIE CORNELIA WEBER-TEJEDOR

    entre dos aguas con anuncio en caida libre si no lo matamos

    A banda d’aquesta sèrie, Rosa Ribas en té una altra, també de gènere negre, escrita a quatre mans amb Sabine Hoffmann. Es tracta de la sèrie protagonitzada per la jove periodista Ana Martín i ambientada als anys cinquanta, durant la postguerra espanyola. Fins ara, n’ha publicat dos volums: Don de lenguas (2013) i El gran frío (2014). Té prevista la publicació del tercer llibre al setembre d’aquest mateix any: Azul marino.

    SÈRIE ANA MARTÍ

    don de lenguas Cubierta_ElGranFrio.indd

    Rosa Ribas va néixer al Prat de Llobregat l’any 1963 i des del 1991 viu a Alemanya. Al marge de les dues sèries de novel·la negra, ha escrit alguns altres títols com ara El pintor de Flandes, La detective miope i Pensión Leonardo.

    rosa_ribas_rodonaRosa Ribas a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El millor de les nostres vides

    Llibres

    vidas_mejorLo mejor de nuestras vidas proposa un viatge apassionant d’una mare de professió pediatre que proposa un recorregut per l’intens i revelador món de les emocions dels fills, de les seves mares, dels seus pares, des del mateix moment en què neixen fins a la intensa i de vegades desconcertant etapa de l’adolescència.

    Lucía Galán Bertrand pretén respondre dubtes, a més de transmetre confiança, sobre l’embaràs, el part, els primers dies del nadó, el seu desenvolupament, els sentiments dels fills i dels pares, i un munt de detalls per no perdre ni un minut de la vida d’ els petits, convidant fins i tot el lector a descobrir què vol que els seus fills recordin quan siguin grans de la seva infància i dels seus pares.

    És fa un recorregut emocional per la vida dels fills i per la pròpia dels progenitors, s’aborda fonamentalment el tema d’emocions per les quals passen els nens, el pare, la mare, com evoluciona la parella i com s’afronten les dificultats que van sorgint a la criança. Hi ha moltes anècdotes divertides, per riure a riallades, històries tristes però que han suposat un punt d’inflexió en la vida professional i personal de l’autora. És una barreja de la seva professió i la seva maternitat, ple de sentiments a flor de pell. És un llibre per sentir.

    Bloc

    En aquest blog de Lucia Galán es tracten temes relacionats amb la maternitat i la paternitat, l’embaràs, els nadons i la infància; fent-ho des de l’experiència de la seva professió i des de la sensibilitat de la seva maternitat.

    Lucia, mi Pediatra

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’assassí de Green River

    greenriverJeff Jensen és el guionista d’aquesta història gràfica basada en fets reals que explica el malson patit per a més de setanta famílies i un país sencer durant cent vuitanta vuit dies mentre la polícia intentava trobar sens descans a Gary Leon Ridgway, l’assassí de Green River que va matar a més de quaranta-vuit dones i adolescents convertint-se en el pitjor monstre de la història dels Estats Units.

    Aquest guionista no només és brillant en la seva obra, sinó que és fill de Tom Jensen, el detectiu que durant vint anys va estar investigant el cas Green River, i un dels que va poder interrogar a l’assassí. No hi ha moltes fonts millors que aquestes i és així com Jeff introdueix al lector de ple en una trama que ens fa horroritzar per a deixar-nos atònits davant les macabres escenes. El lector s’haurà enfrontat cara a cara amb un assassí real, afrontant la cruesa d’un cas veritable que farà estremir-se fins a un punt inimaginable.
     

    Gary RidgwayGary Ridgway patia dislèxia i tenia un baix coeficient intel·lectual. El seu pare treballava en una funerària i, sent Gary un nen, li havia parlat sobre els actes sexuals que un altre membre del personal de la funerària havia establert amb cadàvers. El coneixement d’aquella impactant dada va començar a cobrar força en la seva ment fins a desembocar en estranyes fantasies necròfiles. El primer cadàver d’una dona assassinada va aparèixer en les rodalies de Green River, era el de Deborah Lyn Bonner. El seu cos nu mostrava signes d’estrangulament. Poc després una jove identificada com Wendy Coffield va ser trobada estrangulada al riu. Ja no hi hauria marxa enrere, començava una sèrie d’assassinats que marcarien profundament als habitants del lloc i a tot un país.

    Al mes d’abril de 2001, deu anys després d’haver-se deixat d’investigar el cas, el detectiu Dave Reichert que era en aquest moment el xèrif del comtat de King, reprenia la investigació en el seu temps lliure amb la intenció de trobar l’assassí. Va formar un equip de treball format per científics experts en ADN i altres que eren hàbils en l’ús de noves tecnologies, aixó li va permetre avançar ràpidament en les pistes per localitzar el culpable. El 18 de desembre de 2003, Ridgway va ser condemnat a quaranta-vuit penes de cadenes perpètua sense possibilitat de llibertat condicional per a ser complertes consecutivament.

    Còmic


    El asesino de Green River

    Grima

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Las chicas de la buena suerte, Kelly Harms

    libros-portada-las-chicas-de-la-buena-suerteLas chicas de la buena suerte és el debut com a escriptora de Kelly Harms i ja s’ha situat entre els títols de novel·les chick lit recomanades per aquest estiu. Las chicas de la buena suerte és, a més a més, la novetat del mes de juliol de les biblioteques de VNG.

    El gènere de novel·les chick lit és, de fet, hereu de la novel·la romàntica i les seves protagonistes són habitualment dones joves, modernes i treballadores que fugen del prototip d’heroïna de novel·la romàntica convencional. L’humor sol ser un tret característic de la narració i tenen un objectiu ben definit: entretenir i fer-nos desconnectar. Un del títols referent d’aquest gènere és El diari de Bridget Jones.

    Kelly HarmsQuines probabilitats hi ha que dues persones que es diuen igual participin en el mateix concurs i el guanyin? Aquest és el punt de partida de Las chicas de la buena suerte. Dues dones amb el mateix nom i cognom (Janine Brown), sense cap tipus de connexió i que participen en un concurs per guanyar una casa en un paratge idíl·lic a la costa. La primera Janine Brown ha perdut la seva parella i no acaba de sortir-se’n. La vida de la segona Janine Brown mai no ha tingut gaires èxits. Un malentès farà confluir els seus destins i totes dues creuran haver guanyat la bonica casa objecte del sorteig. Allà s’hi trobaran per primer cop i, a partir d’aquest moment, descobriran que les seves vides, tot i diferents, tenen més punts en comú dels que imaginen.

    Las chicas de la buena suerte és una novel·la plena d’amor, humor, cuina, triomfs i derrotes que et farà tornar a creure en les segones oportunitats. Cadascun dels capítols està encapçalat per una cita d’un llibre de receptes famós i és protagonitzat, de manera alternativa, per cadascuna de les dues protagonistes.

    libros-portada-las-chicas-de-la-buena-suerte_rodonaPrimeres pàgines.

    Kelly Harms havia treballat en el New York Times i també com a editora per a Harper Collins i per a l’agència Jane Rotrosen. La seva propera novel·la serà publicada enguany als Estats Units.

    Web de Kelly Harms

    Llibres

  • Las chicas de la buena suerte
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Adan Kovacsics

    kovacsicsAdam Kovacsics és un fill d’immigrants hongaresos nascut a Santiago de Xile, format a Viena i establert des de fa temps a Vilanova i la Geltrú.

    A més de premiat tradictor és un excel·lent assagista com ho demostra obres com Guerra y lenguaje (2008) y Karl Kraus en los últimos días de la humanidad (2015), fins arribar a ser autor de la seva primera obra de ficció amb els relats de El vuelo de Europa (2016). L’argument d’aquesta obra gira al voltant de cinc històries amb una lògica surrealista o onírica protagonitzada per diferents personatges com un grup d’estiuejants en una casa de camp enclavada als Alps, un missatger que confesa en una carta les seves tribulacions, inclòs el seu pas per un centre psiquiàtric, o un viatjant que coneix a una singular exiliada.

    europakAdan Kovacsics ha estat premiat en nombroses ocasions pel Ministeri d’Educació i Cultura d’Àustria, per les traduccions de Karl Kraus com Un asesinato que todos cometemos, Hans Lebert: El círculo de fuego (1996), Peter Altenberg: Páginas escogidas (1998), Joseph Roth: Las ciudades blancas, Stefan Zweig: Embriaguez de la metamorfosis (2001), Ingeborg Bachmann: El caso Franza/Réquiem por Fanny Goldmann (2002), Karl Kraus: Dichos y contradichos (2004), i Ilse Aichinger: La esperanza más grande (2005).

    A finals de l’any 2004, va rebre a Barcelona el Premi Ángel Crespo, un dels més rellevants atorgats a Espanya, per la seva traducció de la novel·la El districte de Sinistra (Acantilado) de l’escriptor hongarès transsilvà Ádám Bodor. Va rebre també el II Premio de Traducción Imre Kertész a l’any 2007 i el Premi Nacional de Traducció del Ministerio de Cultura pel conjunt de la seva obra a l’any 2010.

    Primeres pàgines europak

    Llibres


    Guerra y lenguaje

    Kark Krauss en los últimos días de la humanidad
    Hungria

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La noche de los alfileres. Santiago Roncagliolo

    “No éramos unos monstruos. Quizá nos pusimos un tanto… extremos. Y sólo durante un momento. Unos días. Un par de noches. Eso no es nada. A nuestro alrededor, todo el mundo era mucho peor”.

    la noche de los alfileres de Santiago RoncaglioloLa darrera novel·la de l’escriptor peruà Santiago Roncagliolo és, podríem dir, la història d’un crim, un thriller apassionant amb què Roncagliolo rememora els seus anys d’adolescència al Perú i, en concret, a la seva ciutat natal: Lima.

    Embolcallada per la tensa situació de violència que vivia Perú a mitjan dels anys 90, amb Sendero Luminoso fent de les seves, també, als barris benestants, La noche de los alfileres és una història d’iniciació a la vida, al sexe i a la violència. Quatre són els protagonistes. Quatre nois, estudiants de batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Lima: Beto, Moco, Carlos i Manu. Tots quatre, amb el seu bagatge particular (problemes familiars, fracàs escolar, homosexualitat encoberta…) i amb una vida que tot just comença.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESUna de les professores de l’escola, Pringlin, fixa la seva atenció en aquest grup de nois de bona família, inadaptats, però, a l’escola. Els farà la vida impossible i els nois somiaran a retornar-li els mals moments que els ha fet passar. Fins aquí, no-res fora del “normal”, si no fos perquè el grup d’amics passa a l’acció i segresta la professora.

    Vint anys després, tots quatre personatges es retrobaran i, un per un, donaran la seva versió dels fets davant d’una càmera. Han passat tots aquests anys provant d’oblidar un fet violent que va quedar silenciat ofegat per la violència general per què passava el país.

    cub noche alfileres oli.inddPrimeres pàgines.

    Santiago Roncagliolo va néixer a Lima l’any 1975 i és un dels novel·listes en llengua castellana més reconeguts de la seva generació. És autor de les novel·les negres La pena màxima (2014) i Abril rojo (Premi Alfaguara de novel·la 2006). També ha escrit el thriller psicològic Tan cerca de la vida (2010) i un parell de comèdies: Óscar y las mujeres (2013) i Pudor (2004). En la seva vessant periodística, és autor d’una trilogia sobre el segle XX: La cuarta espada, El amante uruguayo i Memorias de una dama.

    santiago_roncagliolo_rodonaSantiago Roncagliolo a VNG.

    Presentació de La noche de los alfileres a la Casa de América:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vicenç Carbonell i Virella

    L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú atorgarà el proper dimarts 12 de juliol el Diploma de reconeixement de la ciutat a Vicenç Carbonell i Virella. Aquesta distinció reconeix persones i entitats que han contribuït a donar prestigi a la ciutat a través de la seva activitat social, cultural o econòmica. Vicenç_ Carbonell_Virella Definició que s’adiu, sens dubte, amb la figura de Carbonell i Virella que, al llarg dels anys i de manera completament vocacional, ha dedicat temps i esforç a l’estudi i divulgació de la història de Vilanova i el seu entorn.

    Carbonell i Virella es defineix a ell mateix com a recollidor de topònims. No en va, els noms de lloc són la seva passió. De pare geltrunenc i mare vilanovina, va néixer a Barcelona el 29 de desembre de 1934 i, amb poc més d’un any, ja vivia a Vilanova. Professionalment, ha estat perit industrial, tot i que amb anterioritat treballà com a delineant i torner mecànic. Vocacionalment, la toponímia i l’excursionisme -dues disciplines que caminen en paral·lel i que no s’entenen l’una sense l’altra- han ocupat i ocupen gran part del seu temps i ambdues, a més a més, van ser compartides amb el seu oncle, Joan Virella i Bloda.

    L’important feina que Carbonell i Virella ha dut a terme sobre els noms de lloc l’ha portat a inventariar, entre molts d’altres, noms de castells, torres de defensa, masies, fites, mollons, pedrons, fondals i torrents. A banda, una nova línia toponímica -que ell mateix anomena “esotèrica”- l’ha dut a estudiar bruixes, diables, inferns i purgatoris. Una tasca, aquesta darrera, que per abundant li garanteix feina per molt de temps.

    0045-95660 0052-41360

    Quant a les seves publicacions, és autor de llibres com ara: La Marineria vilanovina en el segle XVIII (1974); Origen i història del llinatge Vilafranca (1979); El món agrari vilanoví fins al segle XVIII (1988); Apunts de la història d’Olivella (1990); Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú (2001) i Noms de lloc d’Olivella (2004).

    0338-15760 0443-53860

    A més a més, Vicenç Carbonell i Virella ha col·laborat en l’elaboració d’un bon nombre de llibres. En destaquem només alguns: Els carrers de Vilanova i la Geltrú, volums 1 al 9; Moliners, calcinaires i pouaters, d’Albert Tubau (1999) i Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú, de Francesc X. Puig Rovira (2003). També són habituals les seves col·laboracions en diaris i revistes: el Diari de Vilanova, l’Eco de Sitges, el Butlletí interior de la societat Onomàstica o La nostra Mar, en són alguns exemples.

    A la xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú, hi podeu trobar gran part de l’obra de Vicenç Carbonell i Virella.

    Web de Col·lecció Local de l’Arxiu Comarcal del Garraf, de la Biblioteca Víctor Balaguer, de la Biblioteca Joan Oliva i de la Biblioteca Armand Cardona.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »