Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El enigma Turing. David Lagercrantz

enigmatEl 8 de juny de 1954, en plena Guerra Freda, Alan Turing, el matemàtic visionari, és trobat mort a casa seva. Al costat del cos, una poma amb restes de cianur. La investigació del que sembla un clar cas de suïcidi se li encarrega a Leonard Correll, que en el curs de les seves investigacions comença a albergar seriosos dubtes sobre les veracitat dels fets.

És per això que fascinat per la personalitat de Turing, comença a indagar en la vida d’un esperit lliure i inconformista alhora que intenta reconstruir un cas que, d’alguna manera, també té a veure amb ell mateix i que l’empeny cada vegada més cap allò més desconegut.

logo blog genere negre_AMB LLETRESDavid Lagercrantz decideix utlitzar molts detalls a l’hora de barrejar la realitat de Turing i la ficció del policia, l’autor ens endinsa en aquesta història detectivesca ambientada a la dècada dels cinquanta en un moment en què les pors a confabulacions eren al carrer i en el qual no es confiava en les persones per una cosa tan banal com la seva orientació sexual. De fet, des del principi el lector se’n adonarà aviat que aquest retrat a la societat del rebuig serà tractat amb molta duresa mostrant com, davant determinades acusacions, una societat intolerant semblarà patir amnèsia davant tot allò que se li va proporcionant.

Aquí podeu llegir el primer capítol enigma_turing

I tot plegat s’anirà descobrint a través de l’obsessió del policia per saber què va passar, i qui era realment Alan Turing. De fet hi ha un moment en el qual el lector es planteja si és possible culpar una societat en lloc de fer-ho amb una persona davant d’una mort violenta. Els personatges són solvents, i la barreja de realitat i ficció ajuden a la seva lectura mentre s’aprofundeix en la família de Correll de forma natural mentre es va avançant en la lectura, però cada capítol amb més ganes de conèixer més detalls de la seva apassionant història.

El enigma del ordenador

Biblioteca Joan Oliva i Milà

No hi ha comentaris

BCNegra 2017. Trobada de novel·la negra

Programa principal BCNegra Del 26 de gener al 4 de febrer torna la trobada de novel·la negra més popular del sud d’Europa.
Barcelona acull converses, conferències, lliurament de premis, homenatges, exposicions, programes radiofònics, activitats familiars… referents a la narrativa negrocriminal, als personatges que la integren, a la diversistat de trames i atmosferes que són pròpies d’aquest gènere i als seus autors.
 
 
Val a dir que un dels premis més important en llengua castellana, el ‘Premi Planeta ha estat guanyat en les últimes edicions per autors i obres que pertanyen al gènere negre i policíac. L’any 2012, Lorenzo Silva amb ‘La marca del meridiano’, dos anys més tard, el 2014 Jorge Zapeda amb ‘Milena o el fémur más bello del mundo’ i l’any passat, 2016, Dolores Redondo amb ‘Todo esto te daré’.
 
 

obra2012ganador obra2014ganador obra2016ganador

 
Us fem cinc cèntims d’algunes de les activitats que us ofereix aquest festival.
 
El mateix dia de la inauguració, 26 de gener, hi ha l’atorgament del ‘VIII Premi Crims de Tinta‘amb la col·laboració de l’editorial RBA La Magrana i BCNegra.
 
Del dia 27 de gener fins l’1 de març, exposició col·lectiva de diversos artistes sobre el personatge Pepe Carvalho a la biblioteca Jaume Fuster.
 
Sota el títol ‘Crims a l’illa de gel, radiografies del món occidental’, el dia 31, Àlvaro Colomer conversarà amb Arnaldur Indridason, l’autor islandès més conegut de novel·la negra. L’any 2013 va guanyar el Premio RBA de novela negra amb ‘Pasaje de las sombras’ (Skuggasund, 2013)
 

31O953v07FL._UX250_ pasaje_de_las_sombras_2a_ed_300x456

 
logo blog genere negre_AMB LLETRESEl dia 1 de febrer, taula rodona/homenatge a Manuel Vázquez Montalbán i Pepe Carvalho amb el títol de ’40è aniversari de l’edició de “La soledad del manager”‘
 
‘El gran Simenon’ és el títol de la conversa que està programada per al dia 2 de febrer. Aquest mateix dia, hi ha el Lliurament de l’edició número XII del Premi Pepe Carvalho a les 19h al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
 
200px-Dennis_Lehane_BBF_2010_Shankbone_crop El dia 3, Dennis Lehane (guanyador el premi Pepe Carvalho d’enguany) conversarà amb Antonio Lozano, escriptor i periodista cultural, i Paco Ignacio Taibo II, periodista, escriptor i activista sindical sobre la societat nord-americana.
 
Dennis Lehane usa els seus llibres i guions per fer un retrat de l’Amèrica de la costa oest, en els quals les històries reflecteixen la vida de grups immigrants o marginats a Boston, alhora que mostren la cultura irlandesa, ressaltant el pes de la religió catòlica en diversos dels seus personatges. Tres de les seves novel·les han estat portades al cinema: ‘Mystic River’, ‘Gone, baby, gone’ i ‘Shutter Island’. A les seves novel·les els investigadors Patrick Kenzie & Angela Gennaro són els personatges de ficció que esbrinen
 
 

índex gsBwG6T images

 
 
L’oferta d’activitats no s’acaba. Podeu consultar aquí.
 
Us presentem les portades d’algunes de les novetats que acaben de sortir i/o que sortiran els propers mesos.
 

portada_el-guardia-invisible_dolores-redondo_201701121755 portada_la-mort-dulisses_petros-markaris_201612181503 portada_laniversari_imma-monso_201612181418 portada_lespectre_jo-nesbo_201612181445 portada_lultima-sortida_federico-axat_201612181500 portada_no-em-toquis_andrea-camilleri_201612231149 portada_restes-mortals_donna-leon_201612121808 portada_el-cas-santamaria_andrea-camilleri_201611201709 243004_portada_la-cancion-de-las-sombras_john-connolly_201610191837 portada_zodiac_sam-wilson_201610270944

 
 
Podeu veure l’entrevista a Paco Camarasa si cliqueu ‘Vint minuts amb Paco Camarasa, comissari de BCNegra’, al programa TRIA33.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà

No hi ha comentaris

Ala de Corb, Enric Larreula

Ala_de_corbAla de Corb és un dels personatges favorits del seu autor, l’Enric Larreula, i avui ha estat aquest el llibre que hem comentat els nois i noies del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.

Jacques Lagarden, Ala de Corb des que decideix seguir el passos dels seus avantpassats i dedicar-se a la pirateria, és un jove sensible, culte, aventurer, fidel als seus amics i defensor dels oprimits. Al comandament de La Dragonera, la corbeta del seu pare, la fama d’Ala de Corb no trigarà a estrendre’s per tot el Carib. L’empremta de la seva família fa més de cent anys que es visible des de l’illa Tortuga fins a l’últim dels racons del Carib així que no li queda cap més remei que seguir l’estela de Pota de Pop, Gola de Llop, Barba de Boc i Bota de Corc, els seus “piràtics” antecessors.

Però qui li havia de dir que s’enamoraria fins al moll de l’os d’una noia de bona família, que tot just arriba d’Espanya per casar-se amb el governador, Don Hernando de la Fuensanta i de Somoza? Doncs segurament ni ell mateix no s’ho pensava, però la cosa va anar així i va ser veure Doña María Íñigo Medellín que se’n va enamorar. A partir d’aquest moment, un bon nombre d’aventures els esperaran a tots dos i a la resta de tripulació de La Dragonera.

larraulaEnric Larreula (Barcelona, 1941) és escriptor, professor universitari i il·lustrador. Amb 14 anys va començar a treballar en una fàbrica. Posteriorment, va exercir com a il·lustrador per a l’editorial Bruguera. A finals de la dècada dels seixanta, s’incorpora a les classes de català d’Omnium Cultural i, finalment, amb 35 anys comença a estudiar a la Universitat i es llicencia en Filologia Catalana l’any 1983. Ha estat professor de Didàctica de la Llengua Catalana més de vint-i-cinc anys.

La seva obra infantil i juvenil en català és una de les més importants tot i que no és l’única en què ha treballat. És autor també de poesia, teatre, assaig…Alguns dels premis amb què ha estat distingit són el de la Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil (1984) i el Premi d’Honor Jaume I (2001) per la seva trajectòria.

Caricatura Enric LarreulaEnric Larreula a VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Por último, el corazón. Margaret Atwood.

Por ultimo el corazon_135X220Por último, el corazón és la darrera novel·la de l’escriptora canadenca Margaret Atwood (Ottawa, 1939). Llicenciada en Filologia Anglesa l’any 1961, la seva obra és d’allò més prolífica i diversa ja que escriu novel·la, poesia, contes curts, assajos i literatura infantil, entre d’altres. Atwood és, sens dubte, una figura destacadíssima del panorama literari internacional i, a la vegada, una ferma defensora del medi ambient.

Por último, el corazón, que aquesta setmana podeu reservar a la Joan Oliva, és una mostra de novel·la distòpica, gènere que Atwood ja ha fet servir en d’altres ocasions, per exemple, amb El cuento de la criada. D’exemples de narració distòpica, que ens presenta un lloc imaginari on tot és dolent i desagradable i que en multitud d’ocasions ens posa davant dels nassos la nostra societat actual portada a l’extrem, n’hi ha bons i reconegudíssims títols: Un món feliç, d’Aldous Huxley; 1984, de George Orwell o Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, en són un exemple.

1984 Fahrenheit 451 Un món feliç

En el cas de la novel·la que aquesta setmana podeu reservar a la Joan Oliva, els protagonistes són el matrimoni format per Charmaine i Stan, que estan patint les conseqüències d’una greu crisi econòmica que els ha fet fora de la classe mitjana de què formaven part. 0410_margaret_atwoodAra, havent perdut casa seva, malviuen en un cotxe al nord-est dels Estats Units. En la societat que ens presenta Margaret Atwood, la protecció que ofereix l’Estat és més aviat minsa i immersos en aquesta situació de desesperació, l’anunci del Projecte Positrón, amb la promesa de llar i protecció per sempre més, és un esquer perfecte per al matrimoni.

El Projecte Positrón divideix la societat en dos grups que intercanviaran la seva manera de viure cada trenta dies. D’aquesta manera, mentre una part de la població gaudeix dels avantatges de l’enyorada classe mitjana, amb feina i casa amb jardinet, l’altra meitat viu reclosa a la presó Positrón, separats per sexes i realitzant tasques en pro de la comunitat. Un cop finalitzat el mes, tots dos grups intercanvien els seus papers i els seus llocs de residència.

Margaret Atwood ens presenta una societat formada per ciutadans que transiten entre la necessitat de seguretat i el desig de llibertat.

Llibres

  • L’Any del diluvi
  • Asesinato en la oscuridad
  • L’assassí cec
  • El cuento de la criada
  • Death by landscape
  • Desorden moral
  • Un día es un día
  • Doña Oráculo
  • El huevo de Barba Azul
  • MaddAddam
  • La maldición de Eva
  • Nada se acaba
  • Ojo de gato
  • Oryx y Crake
  • Pagar (con la misma moneda)
  • Por último, el corazón
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pas Pleurer. Lydie Salvayre

    lsalvayreChers lecteurs, lectrices

    Nous allons entamer la nouvelle année avec un roman dont le thème nous est proche. Qui n’a pas entendu dans son propre entourage maintes témoignages narrés en première personne à propos d’épisodes divers de la guerre civile espagnole? Pas pleurer est le titre du livre qu’a choisi l’écrivaine Lydie Salvayre et pour lequel elle a reçu le prestigieux prix Goncourt en 2014. Elle y relate la mémoire historique de cette guerre d’Espagne en rendant hommage d’une part et d’une certaine manière à l’écrivain français Georges Bernanos (1888-1939) et d’autre part, à sa mère.

    Pour cela, elle mêle des passages du pamphlet antifranquiste Les grands cimetières sous la lune rédigé par Bernanos dans lequel l’écrivain dénonce les répressions commises pendant la guerre avec le récit de l’été 1936 que Montse, sa mère âgée et atteinte de troubles de la mémoire lui confie depuis la maison de retraite où elle est internée. Le langage (fragnol) exprimé par cette mère et retranscrit par la romancière est à remarquer tel « je me racorde », « as-tu comprendi qui étaient les nationaux ? », « ça veut dire que je présenterai toutes les garanties d’une perfecte idiote, que je ne rechisterai(…), que je ne causerai aucune moleste(…) ainsi que tout le langage grossier. Le livre compte aussi de nombreux textes et de poèmes en langue espagnole.

    L’écrivaine, née à Autainville, d’un couple de républicains exilés dans le Sud de la France en 1939, grandit à Auterive, près de Toulouse, dans une colonie de réfugiés espagnols. Après sa licence de Lettres modernes à l’Université de Toulouse, elle étudie à la Faculté de Médecine puis se spécialise en psychiatrie à Marseille où elle exercera pendant plusieurs années la profession de psychiatre.

    paspleurerDepuis ses premières publications d’articles dans des revues littéraires dans les années 80 elle n’a pas cessé d’écrire et a reçu plusieurs récompenses pour ses livres. Son œuvre composée d’une vingtaine de livres est traduite dans plusieurs langues.

    L’histoire

    La jeune Montse, fille d’une famille puritaine campagnarde et ignorante du monde, nait dans un petit village de Catalogne où règnent l’immobilisme et l’autorité catholique. Elle est élevée sous l’autorité du père et la répression sexuelle que l’époque obligeait. Le déclenchement de la guerre civile espagnole et ses conséquences chamboulent les vies de toute la population. Elle est fascinée par l’enthousiasme que son frère Josep irradie à propos des idées anarchistes qu’il ramène au village à son retour de Lérida fermement décidé à rejoindre les camarades révolutionnaires venus de toute l’Europe pour soutenir la cause de l’insurrection libertaire. Elle le rejoint à la capitale le 1r août 1936 et y découvre l’exaltation du moment et de l’ambiance euphorique, l’amour et la liberté…

  • Lydie Salvayre
  • Carnet de lecture de Jacques Deruelle
  • Lydie Salvayre remporte le Prix Goncourt pour Pas pleurer
  • Georges Bernanos, Les Grands Cimetières sous la lune
  • Esther Bruna.
    Club de Lectura en Francès

    No hi ha comentaris

    No n’estiguis tan segur, Llort

    no nestiguis tan segur_LlortCrims.cat, de l’editorial Alrevès, és una col·lecció de novel·la criminal en català en què podem trobar tot tipus de subgèneres, des del negre passant pel policíac, el d’espionatge o de detectius i que combina autors de casa i escriptors estrangers. El 26è títol de la col·lecció Crims.cat acaba de veure la llum en els darrers dies del 2016: es tracta de la darrera novel·la de LLuís LLort, No n’estiguis tan segur, que ja podeu reservar a la Joan Oliva.

    Llort, que és com signa LLuís Llort les seves novel·les, no ha triat el títol a l’atzar. Amb No n’estiguis tan segur juga a despistar, s’adreça directament al lector i l’avisa que no se’n refiï, que res no és el que sembla. logo blog genere negre_AMB LLETRESLa novel·la arrenca amb una mort molt cruenta, un home jove apareix esbudellat en un petit despatx en ple centre de la ciutat comtal. Un inici podríem dir “de manual” amb dos mossos d’esquadra que hauran de fer-se càrrec de la investigació.

    Amb un llenguatge planer i presentada en breus capítols sense números ni títols, Llort ha escrit una novel·la coral amb personatges ben diferents entre si, que en els dies posteriors a l’aparició del cadàver transiten per diferents situacions habituals en el gènere negre: assassinats, fugides, màfia i venjances.

    Lluís LLort (1966) és escriptor i periodista. Treballa des del 1986 al diari El Punt Avui i és autor d’onze novel·les i una vintena de guions per a sèries de televisió. També ha escrit llibres per a públic infantil, alguns sota el pseudònim de Lewis York.

    logo2Crims.cat a les biblioteques de VNG:

  • Crims.cat 2.0: més sospitosos de gènere negre als Països Catalans
  • Crims.cat: collita de narradors de gènere negre en català
  • Dits enganxosos, Rafael Vallbona
  • Consulting, François Thomazeau
  • No n’estiguis tan segur, Llort
  • Ginesta per als morts, Agustí Vehí
  • On mai no creix l’herba, Sebastià Bennasar
  • L’Ètica, Sebastià Jovani
  • La sang és més dolça que la mel, Josep Torrent
  • El tant per cent, Rafael Vallbona
  • Remor de serps, Agustí Vehí
  • Torn de nit: un vodevil negre i policial a l’empordanesa, Agustí Vehí
  • Pluja negra, Flavio Soriga
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El Garraf, 12 excursions per a cames petites i en cotxet. Neus Andreo

    andreo_24102016-300x300 Els llibres d’excursions i, en especial, els llibres d’excursions per a famílies i nens petits són bastant escassos de trobar. Recentment, s’ha publicat aquest petit llibre de rutes curtes per fer pel Massís del Garraf.
    A ‘El Garraf. 12 excursions per a cames petites i en cotxet’ trobareu dotze rutes per passejar amb nens petits i el seu cotxet. A part de caminar, es pot descobrir la flora i la fauna que floreix i viu al Massís del Garraf.
     
    Com es diu a la introducció: “…és una guia específica per a la pràctica de l’excursionisme de muntanya en família. Està particularment dirigida a mares i pares que estimen la natura i volen transmetre uns valors de respecte i amor envers l’entorn als seus fills a una edat ben trempana, trencant amb les limitacions que fins ara suposava anar a la muntanya amb nens en cotxet i primers caminadors…”
     
    Es descriu el circuit de cadascuna de les rutes amb el mapa on es visualitza la situació acompanyat de fotos de masies, mulasses… que es van trobant durant la passejada.
     
    Les rutes que hi trobareu són:
    1. Coll de la Fita – Les Basses
    2. Jafre – Palau Novella
    ‘(…)Al llarg del vostre camí trobareu llentiscle (Pistacia lentiscus), garric (Quercus coccifera) i plantes aromàtiques com la farigola…’
    3. Ascensió a Quatre Camins
    ‘Aquest itinerari entre pins us permetrà (…) gaudir de les vistes al mar. Durant el camí també tindreu vistes del cim de la Morella, el puig de la Mola, la Plana Novella, el poble abandonat de Jafre i el Mas Bargalló, i arribareu fins a la cruïlla de Quatre Camins.’
    El-garraf-neus-andreo4. Itinerari botànic de la Pleta
    5. Itinerari sensorial de Can Grau
    6. Collada de Vallgrassa – Centre Experimental de les Arts
    7. Cementiri d’Olivella – El Pou de la Vinya
    8. Vorejant la riera de Begues
    ‘(…) És un recorregut una mica rústec amb algun tram una mica més difícil de passar amb el cotxet, però resulta una excursió molt agradable. Caminareu a l’ombra de pins,…’
    9. Olivella – Camí de Can Camps
    10. Vallcarca – Campdàsens
    ‘(…)Quan arribeu a dalt (25 min), la pista cimentada donarà pas a una pista de terra que segueix recte al llarg de la planura i al final tomba a l’esquerra. Esteu arribant a Ca l’Amell de la Muntanya (45 min), una antiga masia que identificareu fàcilment gràcies a la torre de defensa medieval que presenta.’
    11. Collet de la Fita – Mas Quadrell
    12. Camí de Can Planes
    ‘(…) Gaudireu d’unes impressionants vistes al mar i veureu la pedrera de Vallcarca des d’un angle poc habitual mentre us envolteu de màquia, una formació d’arbustos baixos formada principalment per margallons…’
     
    I de regal, un recull de fotos de les principals espècies botàniques del Garraf.

    Podeu escoltar l’entrevista que Ràdio Maricel va fer a l’autora, Neus Andreo, el passat 24 d’octubre, si cliqueu aquí.

    876779.png

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Puja al tren!

    pujatrenA partir de dilluns, 16 de gener, comença el concurs Puja al tren! a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú i també a la resta de Biblioteques del Garraf i l’Alt Penedès. L’edat per participar és de 9 a 13 anys i hauran de llegir un mínim de quatre llibres de tots els proposats en el Mapa del recorregut del Concurs que s’ha repartit prèviament a les escoles o s’ha recollit a les biblioteques. Aquest mapa està configurat per quatre línies: humor, mil aventures, experiències i terror i les lectures que es proposen corresponen a les col·leccions Frank Einstein, Agatha Mistery, Tribu de Camelot i Jan Plata, cadascuna d’elles correspon a una línia diferent que s’haurà d’escollir en el moment de participar en el concurs.

    agathamisteryPer a trobar la teva destinació caldrà escollir el tren que faci el recorregut més adient a les teves preferències lectores. La línia vermella fa el trajecte de l’humor i es tindrà com a guia el famós professor Frank Einstein que t’acompanyarà durant el viatge. Per la seva banda, la línia taronja fa un altre camí i endinsarà els seus passatgers al tren de l’aventura, amb la famosa detectiu Agatha Mistery per ajudar-la a resoldre els enigmes més enrevessats i alhora viure les aventures més al·lucinants com viatjar en el temps. La línia verda és la via de la realitat, de l’experiència mentre s’acompanya a la nena de la maleta Andrea mentre porta la seva vida atrafegada mentre viu un munt d’experiències a través de les seves diferents estacions. Però si el que t’agrada és el terror es pot agafar la línia blava i acompanyar a Waldemar Izczyszyn, conegut a casa seva com a Ningú, per la seva travessia envoltat de zombies, bruixes, o besties.

    frankklinkDesprés, agafa el teu bitllet i mapa i tria la teva lectura que serà l’estació de destí. La biblioteca anirà marcant al teu bitllet cada llibre que hagis llegit, però per confirmar-ho hauràs de respondre un enigma. Es podrà canviar de línia sempre que es vulgui però per participar al sorteig d’un mega-regal s’haurà d’haver llegit un mínim de 4 llibres. I tot abans del proper 6 de maig! Tots els participants en el sorteig rebran un diploma de participació i el dia 13 de maig, a la Fira Conte Va! Va de contes es farà el lliurament dels premis.

    Aquest concurs té per objectiu fomentar actituds positives a l’entorn de la lectura en la franja d’edat on les biblioteques detecten que davallen els hàbits lectors, i promoure les biblioteques públiques com espais interessants pels joves. Aquesta iniciativa lectora ha estat organitzat pel Grup de biblioteques infantils del Garraf i l’Alt Penedès, amb la col·laboració de la Llibreria Llorens i Llibreria La Mulassa.

  • Full de participació Puja al tren!
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sangre en los estantes, Paco Camarasa

    sangre en los estantes de paco camarasaAquesta setmana arriba a la Joan Oliva el primer llibre d’una de les figures indiscutibles del gènere negre del nostre país i no pas perquè sigui autor de novel·la negra o policíaca, sinó perquè ha jugat un paper determinant en la seva difusió. Paco Camarasa signa Sangre en los estantes.

    Paco Camarasa (València, 1950) va estudiar Econòmiques, però la seva trajectòria professional està marcada per la novel·la criminal. Ha estat jurat de nombrosos i prestigiosos premis literaris (el Pepe Carvalho, el Dashiell Hammett o el Premi Internacional RBA de novel·la negra en són alguns). A més a més, és comissari de la BCNegra, una de les cites literàries indiscutibles de la ciutat comtal, col·laborador en premsa i conductor de clubs de lectura. I fins a l’octubre de 2015, responsable -de la mà de la Montse Clavé- de la llibreria Negra y Criminal.

    Benjamin Black Donna Leon Jo Nesbo

    logo blog genere negre_AMB LLETRESDes de la Barceloneta, La Negra y Criminal es va convertir en lloc de peregrinació de lectors curiosos, que rebien l’assessorament de’n Paco i la Montse, i de més de tres-cents autors nacionals i internacionals -Benjamin Black, Camilla Lackberg o Asa Larsson per citar-ne alguns- que es van fer la foto de rigor amb la samarreta de la llibreria. Malauradament, Negra y Criminal va tancar portes a finals de 2015, precisament quan la novel·la negra està més de moda que mai, però el fet de convertir-se en lloc de referència no va anar sempre acompanyat del mateix volum de vendes. paco-camarasa-anuncia-cierre-libreria-negra-criminal-1441114910032Allà, en Paco Camarasa feia el que més li agrada: de llibreter, divulgador, agitador i prescriptor d’un gènere que, per fi, ha trobat el seu lloc de reconeixement general, en bona part gràcies a ell.

    Sangre en los estantes és un llibre pensat de fa molt de temps, si bé no va ser fins que la llibreria tocava a la fi que Camarasa va rebre l’encàrrec de materialitzar-lo. En les seves pròpies paraules, Sangre en los estantes no pretén ser cap assaig acadèmic. És un diccionari ben personal, en estricte ordre alfabètic, que repassa les darreres quatre dècades de gènere negre. En boca de Donna Leon “un llibre imprescindible per a qualsevol amant del gènere negre”.

    Sue Grafton Michael Connelly Andreu Martín-González Ledesma-Carles Quílez i la periodista Rosa Mora

    sangre-en-los-estantes_rodonaPrimeres pàgines.

    Ja el podeu reservar a la Joan Oliva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Zygmunt Bauman

    zbaumanjpgAmb la mort aquesta setmana del sociòleg i filòsof d’origen polac Zygmunt Bauman, a l’edat de 91 anys, s’apaga una de les veus més crítiques amb la societat contemporània, individualista i sense escrúpols d’avui en dia, que ell mateix va definir en una de les seves obres com La modernitat líquida. Una societat en que rés te solidesa, des de la família, el treball o el compromís de les pròpies persones amb la comunitat. Durant més de mig segle ha estat un dels més influents observadors de la realitat social i política, el flagell de la superficialitat dominant en el debat públic, retratant el desconcert del ciutadà d’avui en dia davant un món que no ofereix seguretats a què agafar-se.

    A l’edat de 13 anys va fugir amb la seva família jueva de la invasió nazi de Polònia a l’any 1939 buscant refugi a l’antiga Unió Soviètica. Aquest fet va influir en els seus inicis a la doctrina marxista, però que amb el temps va anar modificant el seu pensament i després de la guerra va poder tornar a Varsòvia com a militant en el Partit Comunista.

    Quan va acabar la seva carrera universitària, que compaginava amb el seu adoctrinament militar, per raons polítiques se li va vetar l’accés a una plaça regular de professor, però quan el seu mentor Julian Hochfeld va ser nomenat per la UNESCO a París, Bauman es va fer càrrec del seu lloc sense reconeixement oficial. A causa de les purgues provocades pel govern de Polònia en 1968, després d’una sèrie de protestes estudiantils i de col·lectius d’artistes contra la censura del règim, Bauman va renunciar al gener de 1968 al partit, i al març va ser obligat a renunciar a la seva nacionalitat i a emigrar del país.

    L’obra de Bauman comprèn més de cinquanta llibres i més de cent assajos i mai ha arribat a renegar completament dels postulats marxistes. Les seves obres de finals dels vuitanta i principis dels noranta analitzen les relacions entre la modernitat, la burocràcia, la racionalitat imperant i l’exclusió social. Com a seguidor del pensament de Sigmund Freud, va concebre la modernitat europea com el producte d’una transacció entre la cessió de llibertats i la comoditat per gaudir d’un nivell de beneficis i de seguretat. En la seva obra més coneguda, Modernidad y holocausto, va afirmar que l’holocaust no s’ha de considerar com un fet aïllat en la història del poble jueu, sinó que s’hauria de veure com precursor dels intents de la modernitat de generar l’ordre imperant.

    Zygmunt Bauman a la biblioteca zbauman

    Les seves darreres obres van ser Estado de crisis i ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, a on va dirigir una mirada als perdedors d’una crisi que podria haver-se convertit en un nou escenari i no en una desfeta global. Per la seva banda, va publicar Extraños llamando a la puerta, a on fa un anàlisi de la crisi dels refugiats des de la comprensió de l’ansietat que genera a la població la sensació de tenir murs al seu voltant. Un refús a l’altre pel fet de ser diferent que ja havia viscut en forma d’antisemitisme en els seus anys de joventut a Varsòvia.

    Hay que desligar el empleo de la supervivencia

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Pàgina Següent »