Marguerite Duras
Marguerite Duras. Indoxina, 1914 – París, 1996. Escriptora francesa. La seva infància i adolescència a la Indoxina Francesa, on va viure amb la seva mare fins el 1932, la va marcar profundament i va inspirar moltes de les seves obres. Amb tot, la que mostra més aquesta influència és Un dic contra el Pacífic (1950), amb la qual es va donar a conèixer després de diverses novel·les de poc èxit.
Instal·lada a París, va participar en la resistència i per aquest motiu va ser deportada a Alemanya. Un cop acabada la guerra va començar la seva activitat, molt intensa, en diversos camps del món de les lletres: periodisme, novel·la, teatre, cinema. Va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. En aquesta disciplina cal destacar el guió de la coneguda pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida amb gran èxit per Alain Resnais.
Era aquest un moment de canvis i provatures en el terreny de la literatura, i a Marguerite Duras se l’ha col·locada en el neorrealisme de la postguerra i molt propera a l’existencialisme, tot i que després es va decantar per la nouveau roman. Amb tot, les seves novel·les no es limiten a un senzill experimentalisme, sinó que mostren un tarannà molt personal i viscut, com seria el cas, precisament, de la novel·la breu que avui tractarem: Moderato cantabile (duta al cinema per P. Brook el 1960). Cal assenyalar, però, altres novel·les importants que també reflecteixen aquest posicionament intel·lectual per part de Marguerite Duras: El marí de Gibraltar, Un dic contra el Pacífic (esmentada abans), i La vida tranquil·la, entre d’altres.
Els seus temes habituals són sempre els mateixos: l’amor, el sexe, la mort, la soledat. El 1969 va publicar Destruir, diuen; el 1971 L’amor, que seria una mena de prèvia de la seva obra més reconeguda i celebrada, L’amant (1984), guanyadora, entre d’altres, del Premi Goncourt i adaptada al cinema per J. J. Annaud. I el 1985 publica El dolor, un recull autobiogràfic centrat en el final de la Segona Guerra Mundial.
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide
Moderato Cantabile
Són molts, diversos, els interrogants que s’obren en la ment del lector a mesura que aquest avança dins la narració de Marguerite Duras. Per què l’assassinat d’una desconeguda torba tant a la protagonista de Moderato Cantabile, Anne Desbaresdes? Per què entra al bar l’endemà del crim, i després té una necessitat inexplicable de tornar-hi cada dia? Què busca en les llargues converses amb l’home desconegut que després identificarem com Chauvin? Què significa la mort per a ella; l’espera, la desitja?
Tenim al davant una dona rica que només compta amb l’estima del seu fill, una dona avorrida de la monotonia del dia a dia, i que anul·lada per aquesta uniformitat del ritme de vida no sap ni què desitja. El crit de la dona assassinada serà el detonant d’aquest desig amagat i la porta d’entrada cap a l’intent de plantejar-se preguntes i respondre-se-les. Les converses amb Chauvin, un home que sembla saber-ho tot sobre ella, sobre la seva vida, sobre l’assassinat, sobre el desig, i la companyia d’un bon nombre de gots de vi, seran el camí vers aquesta descoberta. I entre altres coses, Anne Desbaresdes arribarà a la conclusió que moltes vegades la mateixa víctima tria el seu botxí.
És una història de seducció, de fascinació fatal, on la prosa sembla fugir de la narrativa per convertir-se en pura poesia, on cal llegir entre línies i rere cada paraula el significat d’allò que no ens és explicat, però que ens és mostrat i només cal traure-ho a la llum. És una novel·la íntima que pretén despertar la curiositat del lector. És un relat de gran qualitat literària on la música hi té el seu propi espai i marca la cadència de l’acció que s’hi desenvolupa, on l’el·lipsi i l’economia narrativa és l’element característic dels recursos estilístics que empra l’autora. És una obra de Marguerite Duras original i digna de ser recomanada.
Per altra banda, també és molt recomanable la versió cinematogràfica que ella mateixa va escriure i que va dur a la gran pantalla el director Peter Brook l’any 1960, protagonitzada per Jeanne Moreau i Jean-Paul Belmondo.
DIGUES LA TEVA
ALTRES DADES
Biografia de Marguerite Duras:
1.http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0023255&BATE=Marguerite%2520Duras
2. http://es.wikipedia.org/wiki/Marguerite_Duras
3. http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/duras.htm
• Sobre Moderato Cantabile:
1. http://libroadictos.yuku.com/topic/570
2. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2385927
• Al youtube (entrevista a Marguerite Duras):
1. http://www.youtube.com/watch?v=GCQX30-1UJI
2. http://www.youtube.com/watch?v=p_8E3b8f518&feature=relmfu
3. http://www.youtube.com/watch?v=3Q1yWS-Q5pg&feature=relmfu
4. http://www.youtube.com/watch?v=B8rvIgY_BIs&feature=relmfu
5. http://www.youtube.com/watch?v=_LEziGRZIiM&feature=relmfu
6. http://www.youtube.com/watch?v=AOpxlL0H2VU&feature=relmfu
7. http://www.youtube.com/watch?v=OwvfByiUheE&feature=relmfu
8. http://www.youtube.com/watch?v=sk95aOARGf4
• Al youtube (Moderato Cantabile, en francès):
1. http://www.youtube.com/watch?v=qAS-2zBw9RI
2. http://www.youtube.com/watch?v=4X0l-5SR2dk
3. http://www.youtube.com/watch?v=UFGji01Pqi4
4. http://www.youtube.com/watch?v=5GzX4bYzDQM
5. http://www.youtube.com/watch?v=3gSOqyAJeIM
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide
Busca mi rostro
Ignacio del Valle ha rebut més de quaranta premis de relat d’àmbit nacional. La seva obra ha estat traduïda al portuguès, italià, francès i polonès. Manté una columna d’opinió al diari El Comercio de Gijón i col·labora en diversos mitjans. Exerceix la ressenya literària en el suplement Culturas i col·labora amb el suplement El viajero del diari El País i diverses publicacions. També imparteix conferències i tallers, i dirigeix la secció cultural Afinando los sentidos en Onda Cero Radio .
Ha publicat fins al 2012 set novel·les: De donde vienen las olas, El abrazo del boxeador, El arte de matar dragones, Cómo el amor no transformó el mundo, El tiempo de los emperadores extraños, que va ser portada al cinema el gener de 2012 com Silencio en la nieve, dirigida per Gerardo Herrero i protagonitzada per Juan Diego Botto i Carmelo Gómez, la seva continuació Los demonios de Berlín, i la darrera Busca mi rostro, un thriller contemporani amb la globalització com a escenari que demostra que la delinqüència, la violència i el crim organitzat s’han valgut de les noves estructures polítiques i econòmiques parasitándolas en el seu profit.
Després d’una violenta explosió en un restaurant de Manhattan pertanyent a un cap del crim organitzat rus, Erin Sohr, una fotògrafa que es troba casualment a la zona, comença a fer fotos del sagnant caos. Més tard, durant l’edició de les instantànies, s’adona que en una elles surt retratat un rostre impossible: el de Viktor, un criminal de guerra serbi que porta mort diversos anys.
Convençuda que el criminal segueix viu, s’obsessiona amb ell i comença el seu particular viatge al cor de les tenebres en una investigació per reconstruir la seva vida, cosa que la portarà fins Belgrad, l’Haia, Tel Aviv, i de tornada a Nova York.
Alhora, dos policies Daniel Isay, separat i amb certs problemes, i el seu company Sailesh Mathur, d’origen indi i gelós sense remei, membres de la secció contra el crim organitzat de Nova York, investiguen l’atemptat sofert en un restaurant rus a Manhattan. Avisats de la hipotètica presència de Viktor, comencen una cacera de l’esmunyedís criminal del conflicte dels Balcans, que va deixant una reguera de víctimes, i que els obligarà a tractar amb els personatges més indesitjables ja introduir-se en ambients tan sofisticats com tenebrosos.
Mentre els policies intenten aturar una escalada de crims, la recerca de “la cara del terror” de Viktor, que va realitzar autèntiques barbaritats durant la guerra, és l’excusa perquè Erin torni a Sarajevo. Allà, haurà d’enfrontar-se als terribles records de la seva experiència com a fotògrafa de guerra durant el conflicte dels Balcans i respondre a la pregunta: quin és el veritable rostre del mal?
Viktor és el transsumpte del mal absolut, capaç de ser concentrat en una sola persona, però els culpables són molts: els que van saquejar l’extinta URSS en la dècada dels noranta, els que van crear un sistema econòmic susceptible de ser vampiritzat per les màfies, els que juguen amb el llenguatge fent propaganda manipulada. En definitiva els que canvien el tauler d’escacs cada dia afegint caselles, canviant regles, movent fitxes perquè res tingui un sentit fix.
Els personatges són analitzats per Ignacio del Valle tant en la seva faceta personal com en la professional ja que alguna cosa que obsessiona a l’autor és la capacitat que tenim de ser altres segons bufi el vent o ens portin les circumstàncies. És a dir, no hi ha bé ni mal absolut en cada d’un de nosaltres igual que en cap dels seus personatges.
En Busca mi rostro, Ignacio del Valle guia el lector per un esgarrifós i molt documentat viatge a les entranyes de les màfies russes, el tràfic de drogues i armes, la prostitució de luxe, el blanqueig de diners, el conflicte de l’antiga Iugoslàvia, els països emergents, les màfies russes globals, el terrorisme d’estat, el món de la moda i la publicitat, lacorrupció política i altres conseqüències d’un conflicte bèl·lic, les repercussions del qual encara pateixen milers de persones.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
El factor pare
Aquest llibre ens explica per què el fet que el pare s’involucri en la vida del seu fill des dels seus naixement és tan important per al desenvolupament cerebral i l’estabilitat emocional del nen. El paper del pare no s’ha de limitar a un suport complementari al treball de la mare, sinó que és summament valuós en si mateix. Investigacions científiques recents revelen que la manera com el pare crea vincles amb els seus fills i la manera diferent que té de jugar amb ells són vitals perquè l’estructura cerebral del nen es desenvolupi de manera adequada, també per a la seva evolució cognitiva i emocional.
En el seu contingut també s’exposa la creació de connexions entre els pares i els seus fills nadons. Enllaça els descobriments realitzats sobre el desenvolupament del nadó, amb les evidències que els pares influeixen de la mateixa forma i importància que les mares en el desenvolupament dels seus fills. Es descobreix com el vincle entre pare i fill passa realment, i que és una cosa que el nadó necessita i busca des del primer dia.
Richard Fletcher, pioner en el camp de la salut familiar i autor d’aquesta obra, examina l’evolució que el paper del pare ha tingut en l’educació dels fills i analitza l’evidència que el fetus no només és capaç de distingir una veu masculina d’una femenina des del úter matern, sinó també, un cop hagi nascut, reconeixerà i buscarà de forma activa aquestes veus.
Es tracta d’un bloc destinat a les mares on es parla de diferents aspectes de la maternitat de la dona en la societat moderna. En l’espai destinat a pares podem trobar informació i crítiques sobre la funció i el paper dels homes durant la paternitat.
A més també es pot trobar una divertida secció anomenada El armario de Lascasacarrias que pretén analitzar de forma fluixa i insubstancial tots aquells xafarderies que una bona mare ha de tenir pel bé dels seus nens.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
L’espera
El proper 19 de maig a les 22 hores al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú presenta L’espera, una obra basada en un text contemporani del veronès Remo Binosi dirigida per Juan Carlos Martel Bayod, una història sobre l’amistat, l’amor i la traïció de tres dones, interpretades per Marta Marco, Isabel Rocatti i Clara Segura, que viuen tancades en l’habitació d’un palauet situat a la Venècia del segle XVIII.
L’espera arrenca com una història d’època lleugera, agradable, lleugera, fins i tot amb cert to de comèdia pel retrat gairebé caricaturesc de les dues antagòniques protagonistes.
Una jove comtessa promesa en matrimoni de conveniència es queda embarassada, una situació que trastoca els plans que per la noia havia ideat la seva família. D’aquesta manera, i per ocultar el problema, decideixen tancar-la amb la seva mestressa de cria, que haurà d’ajudar-la en el part.
La jove espera amb amargor i terror els canvis que un embaràs incòmode amb la moral de l’època però fruit de la passió més autèntica produeixen en el seu cos. L’arribada d’una serventa també embarassada marcarà un abans i un després en la vida d’aquestes dones.
En els set mesos que estaran juntes, les dues joves viuran un carrusel d’emocions. De la confrontació inicial, fruit de caràcters i realitats oposades, aviat naixerà un amor autèntic però impossible perquè ningú estima de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat, que el text i les dues actrius aconsegueixen que ens creguem. A poc a poc, la història atrapa i emociona fins a un desenllaç inesperat i tràgic.
L’espera és una història de dones que es debaten entre el rebuig i l’afecte, entre l’engany i la solidaritat, fins a l’explosió de la tragèdia. L’època en què s’ambienta, mitjans del 1700, serveix de pretext a l’autor per explicar, amb moralisme i costums del passat, la condició de soledat, d’abandonament, del predomini del més fort sobre el més dèbil i la impossibilitat de decidir sobre la pròpia vida.
Coproduïda per Teatre Lliure, Bitó Produccions i CAER, Centre d’Arts Escèniques de Reus, la peça, malgrat l’estètica d’època, tracta sobre qüestions molt contemporànies. Lluís Pasqual afirma que es tracta “d’una obra contemporània que passa al segle XVIII”.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Aventures d’un oficinista japonès
La vida es impredecible y nunca sabes con qué te encontrarás al cruzar la esquina!. Aunque si realmente tuvieramos la cereteza de que podemos pasar por las mismas cosas que este oficinista japonés… ¡no sé si muchos saldríamos de casa!. Miguel B. Núñez.
Aquest còmic dibuixat per José Domingo ha estat la sensació al Saló el Còmic de Barcelona clausurat fa pocs dies. En aquesta història se’ns explica la particular odissea muda d’un gris empleat per tornar a casa després de la jornada laboral.
Es tracta d’un dels còmics més sorprenents, originals, imaginatius i divertits dels darrers anys. Com si d’un videojoc d’inacabables nivells es tractés, l’oficinista demostra que es pot afrontar la normalitat endinsant-se en una realitat poblada de detalls, de personatges i objectes semiocults en segon pla, que obliguen el lector a escrutar les vinyetes per intentar entendre si estem davant un viatge lisèrgic, o és que simplement és dilluns al cap de l’homenet però una cosa estarà clara: mai ha estat tan difícil tornar a casa després de la feina.
Un cop endinsats en aquesta magnífica història gràfica ens podem trobar divertits personatges com gossos voladors, famílies caníbals, civilitzacions oblidades, fantasmes japonesos, monstres mutants, amistosos animals del bosc i també bruixes. Entre els diferents objectes no identificats que també es passegen sense cap mena d’ordre en el desenvolupament d’aquesta narració gràfica podem trobar shushis gegants, un meteorit de xiclet o una sucursal de correus portada per una ordre satànica.
José Domingo ha publicat històries breus en algunes revistes com Barsowia, Cthulhu, Usted está aquí, Fiz y Retranca; i també una novel·la gràfica amb guió de Kike Benlloch Cuimhne: El fuego distante i el sketchpook Incómodos vecinos.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Juego de tronos: el còmic
Va ser l’any 1996 que George R.R. Martin va publicar Joc de Trons, amb la qual va guanyar el premi Locus el 1997, que acabaria convertint-se en una sèrie de set novel·les, de les que encara falten per editar dos, en què narra les violentes lluites entre diverses famílies nobles pel control del Tron de Ferro del continent de Ponent, dividit en set regnes.
Una reeixida saga que barreja la fantasia amb fets històrics, que ha aconseguit milions d’adeptes, ha guanyat nombrosos premis, entre ells el prestigiós premi Hugo de ciència ficció, i que ha estat traduïdes a 18 idiomes.
La col·lecció gestada per George R.R. Martin és una barreja genial de fantasia èpica, traïcions sorprenents, famílies enfrontades, personatges rics en matisos i girs inesperats, que atrapa el lector en una hipnotitzant i perillosa cruïlla. L’acció té lloc a Ponent, un continent inventat. Comença quinze anys després de la Rebel·lió de Robert (una guerra civil), en la qual Robert Baratheon es va proclamar rei dels set regnes de Ponent.
Allà, la Guàrdia de la Nit investiga terrorífics esdeveniments sorgits a la frontera. Mentre, el rei, Robert Baratheon, va a la recerca de Ned Stark, senyor d’Invernalia, al qual nomena Mà Dreta del rei, i li assigna la tasca de descobrir la veritable raó de la mort del seu antecessor. Per a això, Ned viatja a Desembarcament del Rei, la capital, on es veu embolicat en una complexa trama.
Mentre, Viserys Targaryen, hereu del tron que va ser usurpat per Robert Baratheron, roman a l’exili, en un altre continent però anhela recuperar la corona. Per aquest motiu, casa a la seva germana Daenerys amb Khal Drogo, líder dels dothraki, que li presta el seu nombrós exèrcit per recuperar el tron.
Ara, George R.R. Martin s’uneix al aclamat novel·lista Daniel Abraham i al dibuixant Tommy Patterson per insuflar nova vida a l’obra mestra de la fantasia heroica Cançó de gel i foc com mai s’havia vist abans: en una novel·la gràfica a tot color, donant una visió única sobre el món ideat per Martin.
Abraham aconsegueix adaptar de manera senzilla i llegible la intricada narració de Martin, i alhora és una adaptació respectuosa ja que els seus diàlegs mantenen la força de l’original. També ha realitzat un gran esforç a l’hora de descriure les accions dels nombrosos personatges implicats en la trama. Les complexes intrigues polítiques estan molt bé desenvolupades i també són presents les elevades dosis de violència i sexe de les novel·les i la sèrie de televisió.
Per la seva banda, el dibuixant Tommy Patterson manté el to realista dels llibres, integrant amb enorme subtilesa els elements fantàstics. Els seus dibuixos són força dinàmics amb una ambientació que no defrauda.
Aquest volum inicia l’adaptació amb Juego de tronos, la primera part de la saga bestseller a tot el món, que ocuparà els primers quatre volums d’aquesta sèrie de novel·les gràfiques.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
La sombra de la sirena, Camilla Lackberg
Camilla Läckberg és una de les autores de novel·la negra més destacades. Va néixer el 1974 a Fjällbacka, un petit poble costaner de menys de mil habitants de la costa occidental de Suècia, escenari de les seves novel·les. Avui en dia aquesta població ja s’ha convertit en lloc de peregrinatge per part dels lectors de Camilla Läckberg. Està casada amb un policia i és mare de tres fills.
Llicenciada en ciències econòmiques, va treballar en el món empresarial fins que va publicar la seva primera novel·la La princesa de gel, que va donar inici a l’exitosa sèrie de Fjällbacka que protagonitzen Erica Falk i Patrik Hedström.
Entre altres reconeixements, ha obtingut el prestigiós Premi Folket. És autora de diversos llibres de cuina i d’un àlbum il·lustrat que s’inspira en el seu fill petit, Super Charlie. També és productora de la sèrie de televisió The Fjällbacka Murders inspirada en les seves novel·les.
La sombra de la sirena és el sisè i més inquietant cas d’Erica Falck i Patrick Hedström que ha venut més de 500.000 exemplars a Suècia.
A Fjällbacka un home desapareix sense deixar rastre. Ningú sap si és viu o mort, tot i que Patrik Hedström i els seus companys de la comissaria de Tanumshede han fet el que han pogut per localitzar-lo.
Al cap de tres mesos, troben el seu cos congelat en el gel. El cas es complica encara més quan quan esbrinen que l’escriptor Christian Thydell, el bibliotecari de Fjällbacka, un dels amics de la víctima, fa més d’un any que està rebent cartes anònimes plenes d’amenaces. Erica Falck, que ha estat ajudant-lo a escriure la seva primera novel·la La sombra de la sirena, sospita des de fa temps que alguna cosa està turmentant-lo i està preocupada.
Durant la festa de llançament de la seva novel·la, Christian rep un altre missatge. Neguitós, mostra les cartes a Erika Falck tot i que tracta de restar importància als fets i es nega a posar-se en contacte amb la policia, però Erika, conscient del perill, amaga una carta a la seva bossa i l’hi mostra a Patrik.
Quan un altre home és trobat mort, la policia s’adona que hi ha certa relació entre l’assassinat i les malintencionades cartes: algú odia Christian profundament, i aquest algú sembla que no dubtarà a complir les seves amenaces.
Si voleu llegir el primer capítol de 
, cliqueu AQUÍ
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Sherlock i la conspiració de Barcelona
En aquesta nova aventura gràfica el detectiu més famós del món assisteix a l’estrena d’una òpera, que va tenir lloc el 7 de novembre del 1893 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. No ho fa, però, per plaer, sinó que hi acudeix en acte de servei, ja que s’ha produït un atemptat durant la representació de l’òpera de Rossini.
No és inversemblant que el 1893 el detectiu de Baker Street recalés en la capital catalana, ja que l’aventura transcorre en el temps perdut viscut per Holmes des que Doyle suposadament el va matar i després el va decidir ressuscitar. Entre 1891 i 1894, el detectiu va estar resolent casos per al servei secret britànic en diferents parts del món.
Sergio Colomino i Jordi Palomé, el guionista i el dibuixant de la novel·la gràfica Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona , han tingut en compte fins a l’últim detall i han investigat fins on els ha estat possible la història de la ciutat per recrear els escenaris amb la màxima fidelitat. Va ser tan acurada la preparació que fins i tot van comptar amb l’assessorament de Joaquim Iborra, el director de l’arxiu del Gran Teatre del Liceu per recrear la sala amb tot el rigor.
Aquest còmic es desenvolupa en indrets tan emblemàtics com l’Arc de Triomf, la Rambla, Santa Maria del Mar, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Liceu i la Casa del Gremi de Revenedors de la ciutat comtal. A més s’han utilitzat per l’elaboració d’aquesta història gràfica llibres de fotografies de l’època com El Quadrat d’Or , d’Albert Garcia Espuche, que van servir als autors per recrear els edificis i l’ambient dels carrers i per fixar-se en la manera com anaven vestides les persones de les diferents classes socials.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Faraday 2012
Aquesta nova edició del festival de música independent que es realitza a Vilanova i la Geltrú ens visita a finals de juny com cada principi d’estiu, fent-ho més consolidat que mai dins dels festivals de Catalunya i amb l’objectiu, segons els seus directors, de tornar als seus orígens fent una aposta forta per la música local i nacional.
Però tot certamen compta amb música internacional i entre el 29 de juny i l’1 de juliol visitarà la ciutat dos grups nord americans com són Josh Rouse & The Long Vacations i Bowebirds. En el cas del cantant de Nebraska presentarà el seu treball de música folk amb arrels de pop, en el cas de Bowebirds ens presentaran el seu darrer disc amb el títol de The Clearing i ho faran en exclusiva, ja que serà el seu únic concert a Espanya. Entre els grups europeus destaca la presència de Frida Hyvönen que presentarà el seu darrer treball anomenat To the soul.
Però la força del festival que es farà al Molí de Mar recaurà en la música catalana i espanyola amb grups com Love of Lesbian o Mates Mates, que han sabut donar un aire nou i assilvestrat al folk autòcton. Aquesta novena edició del Faraday també ens farà gaudir amb la música de Guille Milkyway amb el seu grup La Casa Azul, de la mateixa forma serà molt ben rebuda la proposta musical del grup català Pegasvs, que amb el seu àlbum de presentació amb temes com La melodia del afilador han captat l’atenció de públic a internet a a través de espais com Spoty.
Altres grups estatals que acompanyaran els vespres i nits de principis d’estiu al Faraday d’enguany són La estrella de David, Ginferno, Fasenuova o els valencians Sènior i Cor Brutal.
Però aquest festival de música organitzat per l’entitat vilanovina La Medusa té també moltes novetats que oferir, entre aquestes es farà una jornada gratuïta un dia abans del començament oficial en el mateix recinte de la platja del Far; i el Faraday Major, que es realitzarà el 21 de juliol al Parc Esportiu del Garraf i a on es comptarà amb la presència de Mishima amb el seu darrer treball anomenat L’amor feliç de David Carabén i Paco Loco, també intervindran Els amics de les Arts, Oliva Trencada, Beach Beach o Línia Maginot.
Finalment, cal fer menció a les darreres incorporacions confirmades al Faraday i a on es pot trobar noms com The Montgofier Brothers, Bower Birds, Aina Legardon, Esperit!, Isaac Ulam, Gran Amant, Ocellot i Copa Lotus. El festival estarà doncs ple de concerts i seguirà consolidant-se com un dels referents anuals de l’indie i el pop posant com sempre l’accent de casa nostra.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
