Biblioblog - Fora del prestatge

Literalment, no entenc per què m’atorguen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però si serveix per a recordar que el teatre també és literatura, i contribueix a reforçar aquest gran moment que viu el teatre català, reconegut internacionalment, el millor de la seva història, ja em fa feliç. Josep Maria Benet i Jornet

El dramaturg i escriptor Josep Maria Benet i Jornet ha rebut al Palau de la Música el 45è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, distinció que atorga cada any Òmnium Cultural i que ha volgut dedicar a tota la professió teatral catalana. Aquesta distinció li arriba quan ja fa cinquanta anys que va començar amb l’obra Una vella, coneguda olor. La seva carrera començava com a un clar exponent de la renovació del teatre català, que per fi abraçava el realisme històric i es començava a escriure per ser representat.

Josep Maria Benet i Jornet, segons el jurat que li va atorgar el premi, ha escrit una quarantena d’obres, majorment teatrals, “d’innovació constant, de reflexió sobre la realitat canviant”, obres de “teatre de text”, moltes crítiques amb la realitat sociopolítica i que han acabat construint un fris d ‘”una qualitat, extensió , varietat i coherència “que” expressa la consciència cívica i social d’un país.

A més de ser un dels autors catalans més representats als teatres estrangers, Benet i Jornet es pot considerar el pare del culebró català. Va ser guionista de la primera telenovel·la televisiva a Poble Nou, i després va venir a les llars catalanes la sèrie Nissaga de poder, posteriorment ho va fer Laberint d’ombres, El Cor de la Ciutat durant tota una dècada, i Ventdelplà.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Autora supervendes de novel·les criminals gràcies a tres sèries ambientades totes elles en el sud d’Estats Units, Karin Slaughter ha estat traduïda a 28 idiomes i ha venut 20 milions d’exemplars a tot el món.

Els seus llibres han arribat al capdamunt de les llistes de vendes del Regne Unit, Irlanda, Austràlia, Holanda i Alemanya.

Karin Slaughter centra bona part de les seves novel·les a Atlanta i Geòrgia, i destaca per dotar als seus personatges d’un exhaustiu retrat psicològic i també per la duresa en algunes ocasions de les descripcions dels crims que hi apareixen.

Amb Palabras rotas el segon títol de la sèrie policíaca protagonitzada per Sara Linton, Will Trent i Faith Mitchell, demostra que la seva incursió en el gènere del suspens ha estat tot un encert.

 
Sara Linton torna al comtat de Grant per passar quatre dies de vacances amb la seva família. Quatre anys abans, Sara va deixar la feina com a metge forense i va marxar de la seva ciutat natal després de la mort de Jeffrey, el seu marit. Sara intenta convèncer-se a si mateixa que ha superat tots els seus traumes i porta una vida normal, però la realitat és molt diferent, viu turmentada pels records del seu marit i per l’odi cap a la persona a la qual considera culpable de la seva mort, Lena Adams.

Lena era la detectiu preferida de Jeffrey, que era el cap del policia, i Sara l’acusa de ser negligent i descuidada i de no haver complert amb el seu deure de cobrir el seu marit, per covardia i por.

L’arribada de Sara coincideix amb l’aparició del cos d’una jove sota les aigües congelades del llac Grant, amb una nota trobada en les proximitats que apunta que es tracta d’un suïcidi. Però en molt poc temps, aquesta hipòtesi dóna pas a una altra molt més possible: un brutal assassinat a sang freda.

Lena és l’encarregada de la investigació, juntament amb el jove i inexpert Brad Stephens i Frank Wallace, el cap interí de policia durant els últims quatre anys.

Investigar un assassinat produeix a Lena una pujada d’adrenalina, mentre que Frank reacciona de forma molt diferent, fart ja de la seva feina i de les persones amb les que havia de tractar. Tot i haver treballat junts durant molts anys, Lena no coneixia gran cosa sobre la vida personal de Frank, una cosa que canviarà al llarg de la novel·la.

Sara es veurà embolicada en el cas sense voler quan el principal sospitós demani desesperadament reunir-se amb ella. Però la mort a la seva cel·la del sospitós i les paraules “no he estat jo” escrites per les parets, provocarà que Sara vegi l’oportunitat de venjar-se de Lena, iniciant la seva particular investigació per al que sol·licitarà l’ajuda de Will Trent, agent especial que haurà d’interrompre les seves vacances.

La investigació serà complexa, tant per les morts que s’aniran produint. com per l’actitud hostil de la policia local amb molts aspectes foscos que amagar. A més de la trama, un dels punts forts de la novel·la són les complicades i tenses relacions entre uns protagonistes amb profunds conflictes personals, necessitats de redempció, que hauran de lluitar amb les seves problemàtiques mentre intenten resoldre el cas.

Karin Slaughter fa una excel·lent tasca en reconstruir amb absolut realisme la vida tancada i enclaustrada de Heartsdale, el poble en el qual es desenvolupen els esdeveniments. Captura a la perfecció l’essència de la petita comunitat, els seus prejudicis, les seves xafarderies i la seva vida, amb totes les seves contradiccions, fins a conformar un retrat de la vida rural amb el qual els lectors se senten identificats.

Primer capítol de

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

L’Organització Mundial de la Salut commemora aquest any la data del 14 de juny, com el Dia Internacional del Donant de Sang.

L’OMS remarca així que només en seixanta dos països de tot el món garanteixen la sang per als seus malalts a través de donacions altruistes. L’objectiu per a l’any 2020 és que el 100% dels països siguin autosuficients amb donacions voluntàries no remunerades. En aquest sentit, a Catalunya més de dos-centes mil persones van donar sang de manera altruista l’any passat.

La sang és un teixit format per diversos elements amb característiques i funcions diferents, per aquest motiu es transfonen per separat a malalts diferents. En conseqüència una única donació de sang pot beneficiar a més d’un malalt. Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d’hematies, concentrats de plaquetes i plasma.

En una donació s’extreuen 450 ml de sang, més altres 30/40 ml que serviran per a les posteriors proves de laboratori per determinar el grup sanguini i la qualitat i salubritat de la sang. Les últimes anàlisis de laboratori són fonamentals perquè eviten la transmissió de malalties per transfusió sanguínia. Cada any, gràcies a la transfusió sanguínia, se salven moltes vides. Amb les donacions els bancs de sang poden obtenir els components sanguinis necessaris per al tractament de moltes malalties.

Tant si és la primera vegada com una posterior, el procediment és bàsicament el mateix sempre: si l’individu supera el pes mínim (50 kg), se li mesura la tensió i, si és adequada, se li mesura la hemoglobina, amb una punxada al dit per extreure una mica de sang, a fi de comprovar que no hi hagi anèmia. Si les tres mesuraments tenen un resultat positiu, es procedeix a injectar al braç l’agulla de la borsa de recol·lecció i emmagatzematge de sang, que és d’un sol ús, per prevenir possibles contagis per reutilització de materials.

Després d’haver donat, la borsa se ​​sotmet al procés de tipatge de la sang, a través del qual s’identifica el grup sanguini del donant. Després d’una primera classificació, la borsa passa al laboratori de fraccionament, i allí se sotmet a un procés de centrifugació, que permet la separació de cadascun dels seus components: plasma, glòbuls vermells i plaquetes.

Els laboratoris de serologia i immunologia seran els últims recorreguts realitzats per la nostra sang. És aquí on la sang és analitzada per descartar malalties com l’hepatitis B, sida, sífilis o elevació de transaminases. A partir d’allí, i només després d’haver passat els més severs controls de seguretat, la sang estarà en condicions de servir a un possible receptor.

La marató del proper dimecres, 19 de juny comptarà amb diverses activitats complementàries durant tota la tarda, com activitats infantils, sortejos, concurs de dibuix, o actuacions musicals. En època de vacances i ponts, les conseqüències dels accidents de trànsit fan que disminueixin molt les reserves dels bancs de sang de Catalunya. Per això són necessàries aquestes iniciatives solidàries i de conscienciació, per reforçar les reserves i triplicar les donacions d’una campanya habitual. Aquesta nova edició a la ciutat compta amb l’objectiu d’arribar als cinc-cents donants.

El cos humà. La sang

Cada donació de sang és un regal de vida.

Data:
Dimecres, 19 de juny
Lloc:
Teatre El Principal
Direcció:
Rambla Principal, 4
Horari:
de 10 del matí a 10 de la nit (ininterrumpudament)

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquesta nit a les 8 del vespre s’ha fet la trobada dels guanyadors dels Concursos de Microrelats NegrOliva i JoveOliva a la biblioteca Joan Oliva i Milà, en un acte de lliurament de premis obert a tothom.

Durant l’acte, els tres primers classificats de la categoria JoveOliva rebran els premis corresponents.

Sense títol de Laia Barreto Guembe
Pizzawood! de Tomàs González Carbó
Estimat desconegut de Alicia Vera Centeno

Per fi ha arribat el moment conèixer els seus microrelats, i descobrir el motiu pel qual han estat escollits.

Publicació dels relats guanyadors del Concurs de microrelats JoveOliva.

PRIMER PREMI: Laia Barreto Guembe, per Sense títol

Notes musicals apareixen en el paper dibuixades en tinta negra per una ploma grisa com la espessa boira de la nit. La melodia escrita en mi menor et recorda les vides tretes les nits anteriors. Llàgrimes de dolor cauen en les partitures formant petits bassals. Deixes la ploma al tinter i reculls els papers. Et poses l’abric. Decidit, apagues la llum i obres la porta. Són les nou. Aquesta nit seria una com totes les altres.

Camines sol per un carrer fosc. Veus un home d’edat mitjana una mica més alt que tu. Vestit amb una jaqueta de cuir i uns texans vells avança silenciosament. Els seus cabells negres tapen el seu rostre pàl·lid.

T’acostes a ell, el mires i li dius:

Alguna vegada has conegut el dolor?

Et mira. Somrius. Mor.

SEGON PREMI: Tomàs González Carbó, per Pizzawood!

–Ei Joana, el pare t’ha dit que preparis el sopar, ja saps com s’empipa quan en arribar a casa encara no estem sopats i al llit!

–Jo no tinc gana, i no m’emprenyis que estic atrafegada. Busca dins de la nevera a veure si trobes alguna cosa i calla d’una vegada… Vols?

–Col, carbassa, tonyina passada i un tall de formatge. Res d’interessant. Ui! Mira això, si és el telèfon d’aquesta pizzeria que han obert aquí al costat. Mmm… Xampinyons, parmesà, pernil! Truco ara mateix!

I així es va acabar la meva tranquil·litat, em descongelen, m’enfornen i de cop i volta em posen al porta objectes d’una moto. Home nois, que no sabeu que els canvis tèrmics provoquen refredats, mal de cap… Ups, ràpid crec que m’haig de prendre una aspirina corrents.

Brruuum cap aquí, brruummm cap allà. Sembla que ja em arribat, el meu xofer truca al porter automàtic, contesta un home una mica emprenyat, que no senyor, jo no he demanat cap pizza, ni de mortadel·la ni de “peperonni”!

Bah, ell s’ho perd, no sé quina mosca li ha picat, quina poca vergonya rebutjar una estrella com jo… digna de ser fotografiada. Bé ara que em miro veig que aquest tall de mortadel•la s’està caient, ràpid un estilista!

Ara el xicot preocupat truca a la centraleta, crec que s’ha equivocat de direcció. Que sí noi, m’has de portar a Hollywood, no veus com en sóc de fina, que moreneta que tinc la crosta?
Ja veig els titulars dels diaris: Arriba als cinemes, Harry Potter i la pizza monumental, “I’m legend”, “la pizza en el país de las maravillas”.

L’Òscar a la millor pizza, un reconeixement a la meva finíssima capa de formatge. Passejos en limusina, estrella al passeig de la fama, grans cues de fans demanant autògrafs… I jo radiant, perfecta, guapíssima, impressionant, immensa, extraordi… Auix! Em desperto de cop. El dolor s’estén pel meu cos i de cop, foscor. Bé encara tinc temps d’escoltar unes últimes paraules:

–Què faig amb la mitja pizza que sobra?

TERCER PREMI: Alicia Vera Centeno, per Estimat desconegut

Avui estic de sort. He aconseguit el bolígraf i el paper groguenc. No és fàcil escriure sota la violenta mirada del senyor del bigoti, però ho he de fer :

“Estimat desconegut :

Abans de començar m’agradaria demanar-te disculpes per haver sigut el teu pitjor enemic durant tant de temps.

Vaig ser l’únic que va permetre que la por dominés la teva vida, el que es va estancar en fets passats per destrossar tot allò que havies de viure en el present.

El futur te’l vaig provocar jo.

Et culpo per no tenir la força per decidir. Vaig odiar una quantitat indefinida dels teus defectes però avui només odio un : vas tenir vida i no la vas viure.

Mai vas buscar allò que et fes arribar als límits, que et posés a prova, provocant que almenys poguessis conèixer una part de tu.

Vas voler comportar-te com un covard. Sempre has fet allò que era més fàcil i aquesta actitud et va portar a la mala vida. Una vida plena de drogues, alcohol, delictes i molta, molta infelicitat.

T’escric això perquè és l’única manera que tinc avui de poder acceptar la veritat. Quan intento parlar amb tu se’m barregen els pensaments i acabo amagant-me de la realitat que sé i mai t’he volgut reconèixer. Sento no haver pogut saber tant de tu abans, ja que t’hauria evitat molts patiments i sí, t’hauria donat vida, molta vida.

És contradictori anomenar-te desconegut i conèixer, avui, tant de tu. Però després de seixanta anys al teu costat, això és poc i moriré sense saber-ho tot.”

Vaig doblegar el full. Li vaig donar junt al bolígraf al senyor del bigoti, ara ja amb una mirada cansada, després de tantes hores sense treure’m l’ull de sobre.

“El pot llençar. No sap el bé que em fa escriure’m per endreçar-me el plegat de pensaments que es passegen pel meu cap totes les nits.”

Em va mirar i amb cara de no entendre res va tornar a tancar la meva cel·la.

 
Enhorabona als guanyadors!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquesta nit a les 8 del vespre s’ha fet la trobada dels guanyadors dels Concursos de Microrelats NegrOliva i JoveOliva a la biblioteca Joan Oliva i Milà, en un acte de lliurament de premis obert a tothom.

Durant l’acte, els tres primers classificats de la categoria NegrOliva rebran els premis corresponents.

Joc de nens de Laia Olivé Ràfols
Veïns de Juanjo Milà
Feliç no Sant Jordi de Mònica López

Per fi ha arribat el moment conèixer els seus microrelats, i descobrir el motiu pel qual han estat escollits.

Publicació dels relats guanyadors del Concurs de microrelats NegrOliva.

PRIMER PREMI: Laia Olivé Ràfols, per Joc de nens.

Feia una xafogor horrorosa. L’agost s’havia enganxat un any més com un pop ofegador als carrers de Vilanova i era impossible no topar-se amb ningú per la Rambla que no dugués un ventall o un gelat del Llorens. Vorejàvem la Festa Major: tot eren vestits blancs, cerveses i braves a les terrasses dels bars i somriures de síndria. Exactament la millor època per patrullar per la nostra ciutat, mandrosa després de la migdiada. Però l’avorriment no se’ns va empassar aquella tarda; una macabra sorpresa ens esperava al bell mig de la plaça de la Vila.

Quan vaig arribar-hi ja era ple de policies que miraven de fer fora als curiosos que s’acostaven al lloc dels fets. Que estrany que se’m feia veure la Carpeta Moderna amb les taules fonent-se al sol i cap ànima… Fins i tot en Ventosa, guaitant l’espectacle des d’allà dalt, semblava fer mala cara.

Allà jeia, entre les rajoles blanques i negres ara tacades, aquell pobre home que ja no era home, sinó cos, un manyoc de pell i carn i americana destrossades i esquitxades de vermell. Aquell home que havia sigut alcalde i també un bon amic meu. Un company em va comunicar que el fatal esdeveniment havia tingut lloc a les dotze en punt, quan sonaven els dotze morterets.

—Ha caigut des del balcó de l’ajuntament, comissari —va informar-me—. No sabem si per accident o…

Les paraules següents se les va empassar l’aire. Alguna cosa em deia que allò no havia estat un incident, que hi havia algú més al darrere. Em vaig convèncer a mi mateix que trobaríem el motiu i el culpable, però de sobte una veu familiar de dona va cridar:

—Nens! Veniu, que és hora de berenar!

La realitat es va commoure amb un fort sotrac. L’alcalde es va aixecar com si res del terra, net de ferides. Alguns metres més enllà, al banc del costat de la biblioteca, vaig veure la meva mare amb tres entrepans a les mans. El meu company, el meu amic, m’observava ara amb la seva cara de nen d’escassos 10 anys. Ens vam somriure. El cas podia esperar.
 

Estava fins els collons del veí de dalt. Quan no era el gos, era el nen tocant la bateria, quan no era el nen, era ell cridant i exclamant els gols del Madrid. Així que vaig decidir gastar-li una broma.

Sabia que el meu veí sortia de casa cap a la feina a les set del matí, baixava amb l’ascensor cap al pàrking i no tornava fins a la nit.

Ho havia preparat tot amb antelació i, quan va arribar el dia, em vaig posar mans a l’obra amb la intenció de fer-li una broma, una mica de mal gust, diria. Una broma que tenia calculada i que controlava en tot moment. el que pretenia era que quedés en ridícul trucant a la policia. Ha,ha,ha, ja m’estava partint el pit.

Em vaig posar una camisa vella, l’havia tacat tota de sang falsa que havia comprat en una botiga de bromes i vaig esperar a que el meu veí truqués l’ascensor que tenia aturat jo al meu replà. Sabia que tenia cinc segons fins arribar al seu pis. Vaig seure al terra de l’ascensor i em vaig posar una pistola falsa a la boca.

Cinc, quatre, tres, dos, un i vam arribar al pis del meu veí.

Es va obrir la porta i vas sentir que deia:

- La mare que hem va par…., pataplom, i va caure a pes mort.

La broma em va sortir malament. Vaig obrir un ull i vaig veure al meu veí estirat al terra. Em vaig quedar com estava sense saber què fer. Fins i tot vaig pensar que el cabró del meu veí me l’estava tornant amb una broma encara millor, però no va ser així. Hi havia patit un atac de cor i ja no hi havia res a fer.

Què collons feia jo ara. Marxava d’allà ràpidament? Creia que seria la millor opció, però de seguida vaig començar a sentir moviments per l’escala per part d’altres veïns de pisos inferiors.

El cas és que vaig decidir agafar al meu veí i ficar-lo a l’ascensor i esperar que un altre s’ho trobés. L’operació de posar el cadàver a l’ascensor em va requerir uns minuts, l’aparell va quedar bloquejat i no em vaig adonar que per l’escala estava baixant la veïna de dalt.

Quin panorama! Un mort real a l’ascensor i un mort fals. El vaig deixar allà i em vaig dirigir ràpidament a casa meva. En menys de dos minuts la policia trucava a casa meva, no havia tingut temps ni de treure’m la camisa quan vaig obrir la porta vestit amb una indumentària no gaire oportuna.

- Bon dia senyors, desitgen alguna cosa?
 

Avui, en arribar a casa des de la comissaria, comprovaré la tendresa dels enamorats regalant-s’hi promeses i abraçades imprevistes al carrer. Probablement em couran en solitari els comentaris aliens del twitter, el facebook, tot i ser tòpics que mai suportaria rebre.

Però ja no hauré de córrer desesperada per a buscar l’etern regal que encaixi amb el seu refinat gust y complicat temperament. No faré veure fals entusiasme desembolicant un regal davant els seus ulls suspicaços que examinaven cada gest… Que analitzava totes les meves accions i paraules, mirant de trobar alguna errada dins les seves permanents sospites d’infidelitat, paranoic de les meves relacions rutinàries a la feina, amb els companys, amb amics i amigues.

Avui un Cupido estàtic de bronze m’ha alliberat, al parc. Els mossos d’Esquadra m’han fet una pila de preguntes, jo sempre he contestat el mateix… va passar quan estàvem feliços, rient mentre passejàvem, entre els arbres i la gespa, jugant a atrapar-nos i deixar-nos anar. La policia s’ho ha empassat tot, les meves llàgrimes d’alleujament i descans i la meva tremolor consternada han estat decisives per a convèncer-los.

Un àngel caigut, infantil, rodonet i dolç li ha clavat una fletxa ben encertada per l’esquena. Un accident: només em vaig defensar quan em va agafar violent del braç, una empenta per intentar que no anés a més com gairebé sempre, i ell, desafortunadament, va perdre l’equilibri. Ara entenc que és possible morir d’amor.
 
Enhorabona als guanyadors!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

En aquesta exposició veureu fins a quin punt tot el seu món està extret de la realitat.

Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc… . Aquest és el nom de l’exposició que el Museu d’Història de Catalunya dedica al creador del personatge de còmic més conegut ja que s’ha traduït les seves aventures gràfiques en nombroses llengües; i que es podrà visitar gratuïtament fins al 29 de setembre de 2013. Aquesta mostra presenta, a aquells que vulguin acostar-s’hi, els vint-i-quatre àlbums de la col·lecció Tintin, acompanyats de les imatges originals en que el seu autor es va basar per copiar per dibuixar cada vehicle, avió, aparell, edifici, animal, selva, muntanya, carrer, tribu o secta.

Hergé era un gran perfeccionista que es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. Ho feia tenint en compte tots els detalls: el context històric i polític, els aspectes científics, l’entorn geogràfic, les ciutats, els monuments, els mitjans de transport o les antigues civilitzacions. Els personatges de les seves aventures com el doctor Tornassol, és el doble exacte de l’inventor del batiscaf, Auguste Piccard; també el multimilionari Carreidas és la reproducció gràfica del fabricant aeronàutic Marcel Dassault, i Bianca Castafiore està inspirada en la soprano Maria Callas.

També són verídics els emplaçaments gràfics de les aventures de Tintin, per a Hergé la reproducció fidel de la realitat era una autèntica obsessió i posava molta cura en aconseguir-ho. En els seus còmics, el castell de Molins de Dalt és el Château de Cheverny, el Temple del Sol és el Machu Pichu, l’amagatall de l’emir Ben Kalish Ezab és la Petra de Jordània, el whisky Loch Lomond encara és una marca actual i l’Hotel Cornavin de Ginebra existeix realment. A més l’exposició d’Herge també comptarà amb peces de la col·lecció tintinaire de Can Tonet.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquest dijous dia 13, a les 20 h, a la Biblioteca tindrà lloc l’acte de lliurament de premis del Concurs de microrelats NegrOliva i del Concurs de microrelats JoveOliva.

És un acte obert a tothom, i al que hi esteu tots convidats.

Us recordem els noms dels guanyadors dels dos concursos:
 

1r - Sense títol de Laia Barreto Guembe.
2r - Pizzawood! de Tomàs González Carbó.
3r - Estimat desconegut de Alicia Vera Centeno.
 
 

Així mateix, durant l’acte es lliuraran els diplomes als participants dels dos concursos, JoveOliva i NegrOliva.

També el proper dijous, publicarem al bloc els sis relats guanyadors.

No us els perdeu!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Un nom marca aquesta nova edició, la vintena, del Festival Internacional de Música Avançada de Barcelona que comença demà dijous, 13 de juny.

Es tracta del retorn als escenaris de Pet Shop Boys que actuarà aquest dissabte a la nit en una de les jornades nocturnes del Sonar Nit a la Fira de Gran Via de l’Hospitalet. En canvi, després de dinou edicions a les instal·lacions del CCCB i el MACBA, Sónar de Dia es trasllada a un lloc emblemàtic com és Fira Montjuïc, a la Plaça d’Espanya de Barcelona.

En aquestes jornades nocturnes els assistents al Sonar podran gaudir el dissabte de la música de 2manydjs, Laurent Garnier, Seth Troxler, Paul Kalkbrenner, Maceo Plex, Skream, o Justice. El divendres nit també actuaran Kraftwerk, Skrillex, Richie Hawtin, Bat For Lashes, Major Lazer, Nicolas Jaar, Two Door Cinema Club, Diplo, Oneman, Karenn, Maya Jane Coles.

L’actuació més esperada, per partida doble el dijous al Sonar Club i el dissabte al Sonar Nit, per una generació que vol tornar a recordar els seus millors temps és el retrobament en directe amb un grup molt especial: Pet Shop Boys. Quan els seus components, Neil Tennant i Chris Lowe, van gravar West End Girls a la dècada dels vuitanta ja estaven deixant molt clares les seves intencions: fer una música electrònica tan sofisticada que semblés d’allò més simple. Gairebé tres dècades després, el duo ha publicat el seu àlbum número dotze que porta el nom de Electric, es tracta d’una oda a clubbing i a la música de ball que s’acostarà el dissabte a la nit en aquesta nova edició del Sonar.

El grup Kraftwerk són precursors de tota la música electrònica coneguda al món, des dels anys setanta han influït en tota classe d’artistes, i després d’anys ocults, tornen. La seva musica és el triomf de la passió freda i la intel·ligència. Un altre fenomen és Skrillex que actuarà la nit de divendres, un fenomen de masses i abanderat d’una nova estètica i un nou estil brostep, el seu nom i els dels artistes s’ha fet omnipresent dins i fora de les xarxes, en gran part per culpa d’una frenètica activitat que l’ha portat a remesclar a Lady Gaga o a deadmau5.

També la nit de divendres trobem un retorn molt esperat, el de Maya Jane. Aquest any torna al festival per confirmar que és una de les millors djs de l’actualitat i hereva de la millor tradició de deep tech-house. Maya és realment una apassionada de la música de ball, i segueix ampliant el seu catàleg de remixes i publicant material als millors segells de house.

Skream tindrà el paper sempre difícil d’actuar entre dos pesos pesats com Justice i Laurent Garnier, però vol mostrar al públic la seva recent evolució que barreja a les seves sessions la música house i techno de nova generació sense cap prejudici, guiant-se només per criteris de qualitat i efectivitat a la pista. També el dissabte, es comptarà amb la presència de Paul Kalkbrenner, conegut com l’alquimista de les pistes, que ens portarà el seu darrer treball Guten Tag, el que perfecciona tota la seva carrera, el seu disc més perfecte.

Aquesta edició del Sonar també comptarà amb la seva versió Sonar+D i Sonar Cinema. A I+D del Sonar podrem trobar tallers de creació tecnològica englobats en el Workshops; el MarketLab amb mostres de de novetats en empreses o projectes artístics relacionats amb la creativitat; o Meet the expert on una activitat que promou trobades cara a cara amb importants experts en diferents camps de les indústries creatives en noves tecnologies com és el cas de James Howard en Xarxes Socials.

Sonar 13.14.15.16 de juny

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Els propers dies 15 i 16 de juny, se celebrarà a Vilanova la primera edició de la Fira Expomar, que té com a objectiu posar en valor totes les potencialitats de la ciutat al voltant del mar, des de les vessants comercial, pesquera, nàutica, d’oci, cultural, patrimonial i gastronòmica.

La fira comptarà amb un programa d’activitats molt ampli i variat, en paral·lel a l’espai expositiu. La Rambla de la Pau, des del carrer de l’Ancora fins al monument a Francesc Macià, serà l’escenari d’una mostra d’expositors en què una cinquantena d’empreses i entitats de la ciutat donaran a conèixer les activitats i serveis que realitzen a la façana marítima.
 
Aquests mateixos expositors oferiran durant els dos dies de fira un seguit d’activitats complementàries, com per exemple tallers de temàtica nàutica o degustacions de ranxos mariners.

El segon espai central de la Fira Expomar serà un mercat de productes artesanals, amb un total de 30 parades, que vendran les seves creacions artesanes i també faran tallers i demostracions d’oficis tradicionals relacionats amb el mar.
 
 
Altres activitats lúdiques programades durant l’Expomar seran les visites guiades al patrimoni cultural de la zona marítima com el Far o el Museu del Mar, passejades en trenet turístic per la façana marítima, una sortida nocturna amb caiac o un bateig de mar.

A més, diumenge hi haurà una jornada de portes obertes a l’Estació Nàutica.

Prèviament a la fira, el divendres dia 14 se celebrarà una trobada professional dirigida a les empreses de Vilanova en la qual es presentaran els serveis, institucions i empreses que operen al Port de Vilanova.

El mateix divendres es realitzarà una visita guiada al port pesquer i a la llotja, a càrrec del pescador Pau Pons.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.