Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià SSIFF

Com cada any, i ja en són 66, la tardor comença cinematogràficament parlant amb el Festival de Cinema de Sant Sebastià SSIFF. Va néixer un mes de setembre de 1953 i, des de llavors i de manera ininterrompuda, és un festival de referència internacional pel qual han passat tots els grans noms de setè art. Enguany, el SSIFF tindrà lloc entre el 21 i el 29 de setembre.

retol festivalSón moltes les pel·lícules en competició i, també nombroses, són les cintes que participen en seccions no competitives. El Premi per antonomàsia en el Festival de Sant Sebastià és la Conxa d’Or i a aquest premi opten tots aquells llargmetratges inèdits de producció mundial inscrits en la Secció Oficial. Enguany, en la Secció Oficial, hi podem trobar els darrers treballs de Rodrigo Sorogoyen (El reino), d’Icíar Bollaín (Yuli), de Louis Garrel (L’homme fidèle) o de Felix Van Groeningen (Beautiful Boy), entre molts d’altres films.

També competeixen totes aquelles pel·lícules d’altres seccions del festival, com són New Directors, Zabaltegi o Zinemira. Fora de competició, hi ha per exemple les seccions Culinary Zinema o Made in Spain.

En l’edició passada, la guanyadora de la Conxa d’Or va ser The Disaster artist, del nord-americà James Franco i el Premi Especial del Jurat va ser per a Handia, d’Aitor Arregi i Jon Garaño.

I si són importants internacionalment els premis de les seccions en competició, els premis honorífics, especialment els Donostia, no ho són menys. Des de 1986, els grans noms de l’escena internacional han vist reconeguda la seva trajectòria amb els premis Donostia. En aquesta edició, rebran aquest reconeixement el director japonès Hirokazu Kore-eda, l’actor, productor i director nord-americà Danny De Vito i l’actriu britànica Judi Dench.

El SSIFF renova a partir d’aquesta edició la seva identitat gràfica i al cartell oficial hi destaca l’actriu francesa Isabelle Huppert, premi Donostia 2003.

A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar algunes de les pel·lícules guardonades amb la Conxa d’Or, amb la Conxa de Plata i d’altres reconeixements del festival.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Hores del conte a les biblioteques! En francès i en anglès!

Iniciem una nova temporada de les hores del conte. Com cada any, durant aquest mes de setembre us n’hem proposem dues, una en francès i una altra en anglès.

 
 
La primera està programada per al proper dissabte dia 22 de setembre a les 12h i es tracta d’un conte ben conegut dels germans Grimm ‘Le joueur de flûte d’Hamelin’. De ben segur que les contistes que us l’explicaran, l’Esther i l’Eva, us deixaran ben bocabadats! Està adreçada a infants a partir de 3 anys.
 
 

 
 
La segona programada és per a dissabte 29 de setembre a les 12h i és el conte ‘Syriëlle’ escrit per Marc Jeanbourquin trombonista de l’orquestra harmònica ‘La Gerinia’ de Marly (Suïssa), per tal de commemorar el seu vintè aniversari. Aquesta peça musical està inspirada en històries escrites per la seva muller Lise Jeanbourquin.
 
El conte explica la relació entre una fada que vol agafar un estel i un ogre que viu sol al bosc.
 
En ser una fusió de narració i música, hi ha la intervenció de la narradora, la Susanna, i de diferents músics, en aquest cas l’acompanyaran els alumnes de l’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú. L’activitat està adreçada a infants a partir de 5 anys.
 

 
 

HC en francès-001 HC angles Syriëlle-001

 
 
Desitgem que us agradin! Us esperem!
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Esto te va a doler. Adam Kay

Una de les novetats d’aquesta setmana és el llibre d’Adam Kay, ‘Esto te va a doler’. Es tracta del diari d’un metge britànic, en aquest cas el mateix autor, de l’exposició de les seves experiències a la sanitat pública britànica. És la mirada irònica i desmitificadora de la vida dels metges que ha estat fenomen editorial a la Gran Bretanya.

Com diu a la contraportada: “Bienvenido al estimulante trabajo de médico, 97 horas a la semana y disponibilidad los 365 días del año. Bienvenido a un tsunami de fluidos corporales compensados por unos ingresos económicos inferiores a los de un parquímetro. Di adiós a tus relaciones familiares, amorosas y amistades. Bienvenido a tu vida como médico residente”.

Com a exemple del que podeu llegir, obrim el llibre a l’atzar i ens trobem amb la següent història, que correspon al seu quart any de resident: portada_esto-te-va-a-doler_adam-kay_201803161500

Jueves, 16 de agosto de 2007
Historia de terror: La paciente GL, cuya estructura genética parece estar compuesta en un cincuenta por ciento por bayas de goji y en el otro cincuenta por ciento por publicaciones en sitios web para madres, ha anunciado que se quiere comer la placenta. La comadrona y yo fingimos no oírlo, en primer lugar, porque desconocemos cuál es el protocolo del hospital al respecto y, en segundo lugar, porque es asqueroso. GL lo llama “placentofagia” para que suene más serio, cosa que no surte efecto; cualquier cosa suena más seria traduciéndola al griego antiguo.
Nos explica que se trata de algo natural en otros mamíferos, otro argumento defectuoso, puesto que no dejamos que otros mamíferos hagan cosas como presidir el Parlamento o conducir autobuses, (…).
…Un par de minutos después extraigo la placenta y miro hacia arriba para mantener la delicada conversación sobre lo que GL quiere que haga con ella. Tiene una bandeja médica en la mano y se está metiendo puñados de coágulos de sangre en la boca.
“Pero ¿la placenta no es esto?”, pregunta con sangre resbalándole por la comisura de los labios como si fuera la asquerosa progenie de Drácula y el monstruo de las Galletas. Le explico que son solo unos coágulos que he dejado en un cuenco después de que saliera el niño. Se pone primero pálida y luego verde. Es evidente que la sangre no es el delicioso aperitivo posparto que imaginaba que sería la placenta. Sostiene en alto la bandeja y vomita dentro, fuera y alrededor. Perdón, quiero decir que experimenta hematemesis.

 
Adam Kay va estudiar medecina sense vocació. Ho va fer per influència familiar, ja que prové d’una família de metges. Treballà com a metge durant sis anys a la sanitat pública anglesa. L’any 2010, després d’un mal dia a l’hospital, va decidir deixar la bata blanca. Adam Kay Actualment és guionista de televisió i humorista.

Jueves, 20 de enero de 2005
Querido camello:
So cabrón. Las últimas noches hemos tenido que ingresar a tres hombres y mujeres jóvenes, todos ellos secos como la mojama. (…) La única conexión entre estos individuos es que recientemente habían consumido cocaína. Estoy bastante seguro de lo que está pasando: has estado cortando tu mercancía con la fusosemida de tu abuela.
… Hazme el favor y ten la delicadeza de cortar la cocaína con tiza como todo el mundo.
Atentamente,
Doctor Adam Kay”

 
 
 

 
 
Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
 
 

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

El cel no és per a tothom

cel no es per a tothomLa novetat d’aquest mes és una de les novel·les més esperades d’aquesta rentrée literària, ens referim a  “El cel no és per a tothom”, la tercera novel·la de  Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975), l’autora ebrenca que molts recordareu per la seva òpera prima “Primavera, estiu, etcètera”  i el personatge de l’Èlia de cal Pedró. Més tard va venir l’Anna, l’Annona, amb “L’altra”, una segona novel·la que alguns no li van perdonar un final tan punyent. En aquesta tercera novel·la més complexa que les altres dues, descobrirem una Rojals més madura però que continua amb el seu estil fresc, directe, capaç de construir personatges tan propers que semblen fets de carn i ossos. Son més de 600 pàgines on ha sabut equilibrar molt bé els diàlegs, la descripció i la narració.

A “El cel no és per a tothom” ens endinsarem en la història d’una família, els Costa, protagonitzada per dues germanes bessones, l’Eva i la Sara, i el Pep, aquest darrer sempre al mig, intentant apagar els focs creuats. També és el retrat de quatre dècades, des de finals dels anys seixanta fins al 2007, l’any on arrenquen tots els fils de la trama que es va teixint i amb la que anem descobrint, a ritme de flashback, l’univers i les complexes relacions familiars dels Costa. Altres personatges importants son el pare, que pateix una afecció pulmonar crònica que l’obliga a deixar de treballar a la fàbrica, la mare, perruquera de professió que porta el jornal a casa i té un caràcter més aviat agre, i els germans Ferragut, uns germans bessons amb una relació diferent de l’Eva i la Sara, les quals viuen la seva semblança com una condemna. La comparació permanent entre una i altra les obliga a buscar-se diferències, que acaben en hostilitat, per tal de reforçar la individualitat de cadascuna. És doncs, i simplificant-ho, una novel·la sobre germanes, que després de molts anys d’una relació inexistent, un detonant les obliga a reunir-se, amb el Pep com a mitjancer.
La novel·la està carregada de simbolisme, per això no és casual que la Sara, hostessa d’avions, sigui una dona que no suporta els lligams ni cap mena de compromís, i amb una passió per volar heretada del pare, el qual dedica gran part del temps a construïr maquetes d’avions:

“Deslliurada de la gravetat del cos, d’aquest cos naturalment preparat per a pesar sobre la terra, per deixar-hi sang i dolor i placentes com sacs d’arrels, la Sara ha renovat el vot de pertànyer a l’aire”.

L’Eva, en canvi, és una dona que li agrada arrelar, és arqueòloga, està casada amb dos fills i té un projecte de vida (la recuperació d’un antic hostal), és també qui després s’ocupa més de tenir cura dels pares malgrat que això no arribi compensar-la amb tot l’esforç i “sacrifici” que suposa. El seu punt dèbil és la seva filla, l’Ona, que desapareix sense deixar rastre i suposadament embarassada. També és una novel·la sobre les possibilitats d’escollir el nostre camí a la vida, sent qui som i la manera en com ens han marcat les  relacions familiars.

Trobareu tots els llibres de la Marta Rojals clicant aquí

Bona lectura!

Biblioteca Joan Oliva i Milà

Llibres

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

Alabama song. Gilles Leroy

(…) Bien connue de nos concitoyens pour avoir été l’une des Southern Belle les plus étonnantes de sa génération, connue aussi comme romancière, peintre et icône du Jazz Age, Zelda vécut avec son époux la gloire à vingt ans. Passé le milieu des années trente, tous deux tombèrent dans l’oubli. » Montgomery Advertisser.11 mars 1948.

 
Chers lecteurs/lectrices,
 
Nous démarrons la saison de lectures 2018/2019 avec une biographie romancée de Zelda Sayre (1900-1948), une artiste peintre, danseuse et écrivaine, surtout connue pour être l’épouse de Francis Scott Fitzgerald, un célèbre auteur américain de l’époque d’entre-guerre et du courant littéraire nommé « la génération perdue », auteur de Gatsby le Magnifique (1925), son roman le plus célèbre. F_Scott_Fitzgerald_and_wife_Zelda_September_1921
 
Pour nous conter l’histoire de la belle Zelda, l’auteur d’Alabama Song, Gilles Leroy, lauréat du prix Goncourt 2007 pour cet ouvrage, s’est glissé dans la peau de Zelda, pour devenir à la fois narrateur et personnage principal pour livrer ce récit témoignant sur la vie dramatique de cette femme. À vous lecteur, comme d’habitude, de contredire ou réaffirmer cette opinion.
 
Gilles Leroy est un passionné des littératures américaines et japonaises et auteur d’ Habibi, son premier roman, Machines à sous (1998), L’amant russe (2002), ou Le Monde selon Billy Boy (2014). Il insiste dans plusieurs entretiens à propos d’Alabama Song qu’” il s’agit d’un roman et non d’une biographie “Il s’agit bien ici d’un roman, j’ai relu les livres, j’ai relu les lettres, mais, au-delà des évènements connus, je me suis surtout efforcé de lui rendre une voix personnelle. D’imaginer ses doutes, ses angoisses, ses envolées. De combler les lacunes laissées par les écrits biographiques”.
 
Pourtant beaucoup d’éléments de la vie de l’héroïne de son livre s’ajustent à la réalité. Notamment, sa jeunesse, ses séjours à l’hôpital, le succès, le rapport très complexe amour-haine du couple, la jalousie etc. Zelda, en 1932, écrit Accordez-moi cette valse, un roman autobiographique dans lequel elle explique son mariage avec Scott Fitzgerald.
Alabama Song est rédigé sous forme de réflexions intérieures de Zelda à la manière d’un journal intime “Pour moi, je n’ai pas à regretter ma solitude : jamais, dans les suites ni les villas ni les appartements, on n’a pensé à me réserver une pièce, oh! un débarras m’aurait comblée, un cagibi à moi où j’aurai pu écrire. Cela ne figure pas au programme du Couple Idéal, cela ne ferait pas bien non plus dans le catalogue de la Génération Foutue qui est une affaire de mecs blancs narcissiques.”

Les dates placées dans les marges permettent de bien suivre le récit malgré les ellipses et les flashbacks qu’il présente et situer les évènements de sa vie dans les différentes périodes évoquées.
 
 

 
 
Une vie une ouvre: Zelda Fitzgerald 1900- 1948
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Green & Clean

Una de les darreres novetats de la Joan Oliva és un petit llibre, si ens fixem només en les dimensions de l’obra, però amb un objectiu d’allò més important: reduir l’impacte de la neteja diària de la nostra llar en el medi ambient. El llibre és Green & Clean, de la periodista Teresa Pinyol.

COVER-GREEN-CLEANGreen & Clean és un recull de receptes, totes elaborades a partir de matèries ben fàcils de trobar en les nostres botigues habituals, per tal de fer nosaltres mateixos productes de neteja de la llar efectius i innocus per al planeta. I és que, potser no hi pensen gaire quan comprem detergents, netejadors, suavitzants i tant i tants productes de neteja, però tots aquests productes netejadors convencionals són nocius, en major o menor mesura, tant per al medi ambient com per la salut de les persones. Primer, perquè tots aquests productes arriben fins als nostres rius i oceans i, segon, perquè hi estem exposats dia rere dia a través de les restes micooscòpiques que queden adherides als nostres plats i gots, per exemple.

Fins ara, si com a consumidors volíem fer servir netejadors sostenibles, podíem optar per comprar productes amb certificats ecològics. N’hi ha sens dubte al mercat, tot i que a un preu superior al dels netejadors convencionals. Green & Clean ens ofereix la possibilitat de fer nosaltres mateixos aquests poductes ecològics a un preu més que raonable. Sí, hi haurem d’invertir una mica de temps per elaborar les receptes que se’ns hi proposa, però hi sortirà guanyant la nostra salut, el medi ambient i la nostra butxaca.

L’autora, Teresa Pinyol, comença enumerant els elements del kit bàsic per a l’eco-neteja (amb draps de diferents mida i teixits, cubells i raspalls, entre d’altres) i les matèries primeres amb què s’elaboren la majoria de les seves receptes (principalment, olis, àcid cítric, alcohol, bicarbonat sòdic, sal grossa i vinagre blanc). A continuació, el lector hi podrà trobar un bon nombre de receptes ordenades segons la zona de la llar implicada, ja sigui la cuina o el bany, o segons el col·lectiu que origina les taques, ja siguin els nens, els esportistes o les mascotes.

No us havíeu plantejat mai fer vosaltres mateixos els productes de neteja? i que, a més a més, fossin ecològics? Doncs no us ho penseu més i pareu atenció a Green & Clean. Veureu, per exemple, com fer sabó per al rentavaixelles amb llimones, sal grossa, vinagre i agua i moltes receptes més! Ja podeu agafar en préstec aquest llibre a la Joan Oliva!

Llibres

  • Green & Clean
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Flores negras, Lara Siscar

    “Inspirada en hechos reales, Flores Negras es un rotundo alegato contra la indiferencia y la normalización de la violencia verbal, física o sexual hacia las mujeres. Un thriller extraordinario y original que nos obliga a reflexionar sobre la condición humana y nuestras contradicciones”

    flores negras_lara siscarLara Siscar és un rostre conegut de la televisió ja que des de 2007 forma part dels serveis informatius de TVE. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha compaginat la seva tasca periodística amb la passió per l’escriptura i ara fa tres anys, va publicar la seva primera novel·la: La vigilante del Louvre (2015)

    Enguany, ha publicat el seu segon llibre, el primer de gènere negre i que aquesta setmana ja podeu reservar a la Joan Oliva: Flores negras.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa protagonista de Flores Negras és la locutora de ràdio, Berta Martos, que condueix un programa radiofònic nocturn. A altes hores de la matinada, està més que acostumada a trucades per parlar de la soledat o de desenganys amorosos. Però la trucada que rebrà aquesta nit serà ben diferent, un tret interrompirà la conversa quan l’interlocutor és a punt de fer-li una confessió. La reacció de la locutora i del seu equip s’estén per les xarxes socials que, en poques hores, esclaten i obliguen la Berta a demanar una excedència forçosa. A partir de llavors i, per una temporada, anirà a viure a casa de la seva mare, una actriu ja jubilada.

    Lara Siscar ha volgut escriure una novel·la per reflexionar sobre les xarxes socials, el periodisme i la violència cap a les dones i fruit d’aquesta voluntat neix Flores negras. Va ser una noticia sobre prostitució infantil ocurreguda l’any 2010 la que va inspirar el llibre, tal com l’autora explica en una nota al final de la novel·la. A més a més i malauradament, Siscar ha patit en carn pròpia assetjament a través de les xarxes socials, fet que la fa coneixedora dels perills d’aquestes eines.

    flores negras_portada_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Flores negras
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El setembre ja ha arribat i l’escola ha començat!

    Avui us presentem un parell de novetats editorials que trobareu a la sala infantil de la biblioteca i ajudaran als més menuts de la casa a facilitar l’adaptació a l’escola o a la llar d’infants.

    07_vaig-a-lescola_-gloria-fortComençem amb “Vaig a l’escola”, un cartoné escrit i il·lustrat per una autora local, la Glòria Fort. És el cinquè volum de la col·lecció Mini que publica l’editorial El Cep i la Nansa, una col·lecció adreçada a infants de 0 a 3 anys. Amb unes il·lustracions i un text senzill, escrit en lletra de pal, el llibre ens presenta diferents situacions amb les que l’infant es pot trobar durant el seu dia a dia a l’escola o a la llar d’infants i amb les quals es pot identificar fàcilment. Sens dubte, aquesta és una bona proposta per arrencar el curs.

     
     
    El-monstruo-va-al-cole_cover_CAT-1-416x421Us en recordeu del Monstre de colors? En sou fans? Si és així el que ara us direm us interessa. L’editorial Flamboyant ha publicat una nova aventura d’aquest monstre tan estimat, en aquesta ocasió, acompanyat com no podia ser d’altra manera de la seva amiga Laura, comença el seu primer dia d’escola. Ell no té ni idea de què és això d’anar a l’escola i per això està molt nerviós, però amb l’ajuda dels companys i de la mestra tot serà més fàcil. L’Anna Llenas, ens presenta de manera divertida i plena de color, diferents situacions, rutines i espais que nenes i nens es trobaran a l’escola. A continuació podreu veure’n el booktràiler de “El monstre de colors va a l’escola“.
      
     
     

    Bona lectura i bona entrada de curs!

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Com una tempesta que arriba sense avisar. Glòria Marín

    Una de les novetats de novel·la juvenil que us ofereix aquesta setmana la biblioteca és ‘Com una tempesta que arriba sense avisar’ de Glòria Marín.
     
    Com una tempesta La Michelle, la tieta de la Valentina, torna al poble després de deu anys. Ella està molt il·lusionada, però aviat se n’adonarà que el seu retorn provoca la descoberta d’un desconeixement total del que és la seva família ‘i que les cases s’assemblen a les persones: quan obres de bat a bat els finestrons i sacseges les parets, queden al descobert els secrets que s’hi amaguen.’
     
    En el fragment que segueix podeu veure com pot ser de dramàtica una història, només cal seguir llegint i trobar que les tristeses es reconverteixen en experiències positives amb el pas del temps.
     
    ‘(…) Quan la Michelle va aconseguir calmar-la, es va tornar a eixugar les llàgrimes i la tieta, agafant-la per les espatlles i mirant-la als ulls, es va decidir a parlar.
    -Valentina, aquest pes que sents aquí -li va dir tocant-li el pit- és un sentiment amarg que se’n diu culpa… -Es va escurar el coll.- I has d’aconseguir treure-te’l de sobre. Només tenies quatre anys. (…).’

     
    Glòria Marín és de Sabadell i va treballar durant onze anys de mestra i des de l’any 1991 escriu novel·les i obres de teatre per a infants i joves. Altres llibres que ha publicat són: ‘Quin cap, Clara!’, ‘No sé si vull un nòvio o un gos’ i ‘Vaig conèixer en Dakh’.
     

    Quin cap, Clara! No sé si vull un nòvio o un gos Vaig conèixer en Dack

     
    Llibres
     
    A la xarxa de biblioteques podeu trobar tots els llibres i contes que la Glòria Marin ha escrit.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ojos de muñeca, Ingrid Desjours

    ojos de muñeca-ingrid desjoursIngrid Desjours (França, 1976) és psicòloga, especialitzada en psicocriminologia, i escriptora. L’any 2007, va decidir dedicar-se en exclusiva a l’escriptura i, dos anys després, veia la llum la seva primera novel·la: Echo (2009). D’aleshores ençà, Desjours ha anat aconseguint el recolzament de crítica i públic i ja és considerada la nova reina del thriller a França.

    Ojos de muñeca, novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva, és de fet la seva tercera novel·la, publicada originalment el 2013, tot i que no ha estat fins ara que ha estat traduïda al castellà. logo blog genere negre_AMB LLETRESEl llibre és un thriller psicològic , ple de tensió i suspens, que molts han volgut comparar amb el clàssic grand guignol francès: uns espectacles de terror naturalista que van tenir lloc a París a finals del segle XIX i que podríem considerar antecesors de l’actual gènere gore.

    Les protagonistes de Ojos de muñeca són dues ànimes torturades el camí de les quals acabarà confluint al llarg de la història. Per una banda, en Marc Percolès, un policia que ha acabat en una cadira de rodes després d’un greu accident en què va morir la seva dona. Després d’aquest fet traumàtic, ara torna a la feina. Per una altra banda, Bàrbara Bilessi, una joveneta tímida que acaba d’aconseguir el títol d’esteticista, col·leccionista de nines de porcellana i que viu amb la seva mare cega de qui es fa càrrec. Un dia de tornada cap a casa, la Bàrbara és salvatgement violada en un parc. Amb el pas dels dies i sense canvis aparents en el seu comportament, el cap de la noia fa un clic i res no serà com abans.

    ojos de muñeca_ingrid desjours_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Ojos de muñeca
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »