Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Más allá del invierno, Isabel Allende

Al bell mig de l’hivern, aprenia a la fi que hi havia en mi un estiu invencible

EL019777 (1)Amb aquesta frase d’Albert Camus inicia Isabel Allende la seva darrera i molt esperada novel·la Más allá del invierno, que ha estat publicada simultàniament a Espanya i Llatinoamèrica el passat 1 de juny i que arribarà als Estats Units cap a la tardor.

Más allá del invierno és una de les seves històries més personals i, segons l’editorial, la novel·la més americana d’Allende. A partir de l’esmentada frase de Camus, l’escriptora xilena desenvolupa una trama amb un triangle protagonista que transita per “l’hivern més profund de les seves vides“.

Allende, a través del trio de personatges principals, ha provat de reflectir l’Amèrica actual tractant el tema de la immigració. Els protagonistes són Evelyn Ortega, una jove de Guatemala que viatja de manera il·legal pels Estats Units; Richard Bowmuster, el professor universitari torturat per un passat tràgic que socorre l’Evelyn quan té un accident de cotxe i, finalment, Lucía Maraz: originària de Xile, vital i optimista, companya de feina de Richard Bowmuster. Un fet fortuït farà coincidir l’existència de l’Evelyn, la Lucía i en Richard, els quals viatjaran junts a través de l’estat de Nova York fent front als agents externs, la tempesta de neu que assola el territori, i als interns, com ara la seva pròpia biografia.

mas alla del invierno_rodonaPrimeres pàgines.

Isabel Allende (Lima, 1942) va néixer al Perú, ja que allà el seu pare hi desenvolupava tasques diplomàtiques. El seu primer contacte professional amb l’escriptura va venir de la mà del periodisme, professió que va exercir a Xile i Veneçuela.

L’enderrocament del president Allende (el seu oncle) a Xile, l’any 1973, va ser determinant per al futur de l’escriptora, que declarada sospitosa per la dictadura militar de Pinochet, va acabar exiliant-se a Veneçuela amb la seva família. isabel-allende-dVa ser precisament a Veneçuela on Allende comença a escriure La casa de los espíritus, la seva primera novel·la que la situa entre les figures clau de la narrativa llatinoamericana. Des d’aleshores ençà, Allende s’ha convertit en l’escriptora viva en llengua castellana més llegida al món. La seva obra ha estat traduïda a més de 35 idiomes i ha estat guardonada amb premis tan prestigiosos com ara el Premi Nacional de Literatura de Xile (2010) o el Hans Christian Andersen, dos anys més tard. L’any 2014 va rebre la Medalla de la Llibertat de mans del president Obama.

Isabel allende_rodonaIsabel Allende a la XBMVNG.

Si vols llegir un dels llibres més esperats del 2017, passa per la Joan Oliva i reserva’l!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El libro de los espejos, E. O. Chirovici

el libro de los espejos de ChiroviciEl libro de los espejos és la primera novel·la traduïda al castellà del seu autor, E. O. Chirovici. La novetat de gènere negre de la biblioteca Joan Oliva d’aquesta setmana és un llibre de suspens psicològic en què el poder i la fragilitat de la memòria serà determinant en el desenvolupament de la història.

La trama de El libro de los espejos retrocedeix vint-i-set anys i ens situa en un succés, d’allò més tràgic, que va tenir lloc a la Universitat de Princeton. Allà, un prestigiós professor de la universitat és assassinat i, Richard Flynn, que en aquella època n’era estudiant, torna a posar d’actualitat el crim quan fa arribar un manuscrit a Peter Katz, un agent literari. El manuscrit, però, no està complet i en Peter Katz començarà a tirar del fil per descobrir què va passar realment.

logo blog genere negre_AMB LLETRESEn el manuscrit, Richard Flynn rememora aquell moment i fa públic el que va passar pels volts de Nadal de 1987, però la memòria és fràgil i han passat prop de trenta anys, I potser tot allò que recorda no és ben bé el que va passar realment. Per acabar de dificultar la investigació, quan l’agent literari arriba fins a Flynn, aquest ha mort. Per aquest motiu, comptarà amb l’ajut de dues persones més amb l’objectiu de descobrir la veritat. Seran aquests tres personatges, encarregats de la investigació, els narradors de cadascuna de les tres parts en què se’ns presenta la novel·la:

En primer lloc, l’esmentat agent literari Peter Katz. En segon lloc, John Keller, un periodista amb qui contacta Katz perquè li faci un cop de mà a l’hora de trobar la part de manuscrit que no li van fer arribar i, per últim, Roy Freeman, un policia jubilat que, en el seu moment, va formar part de l’equip encarregat de la investigació oficial. Cadascun dels narradors explicarà la versió dels fets des del seu punt de vista .

el libro de los espejos de Chirovici_rodonaPrimeres pàgines.

Eugen Ovidiu Chirovici va néixer l’any 1964 a Transilvània. La seva família té arrels a Romania, Hongria i Alemanya. Durant anys, ha treballat com a periodista dirigint, primer, un diari i, més tard, una cadena de televisió. Per la seva tasca periodística ha rebut nombrosos premis.

La seva primera novel·la, The Massacre, va ser tot un èxit de vendes al seu país l’any 1991. Escriu, però, ficció i no ficció. Des del 2012, Chirovici es dedica a temps complet a l’escriptura i ha establert la seva residència a Anglaterra.

Booktrailer de El libro de los espejos

Llibres

  • El libro de los espejos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dia de la Música

    musicdayLa commemoració del Dia de la Música es va iniciar a França a l’any 1982 amb el nom de Festa de la Música i instituïda com a celebració europea tres anys més tard, amb el nom d’Any Europeu de la Música. D’aquesta forma cada solstici d’estiu, el 21 de juny, la Unió Europea celebra una jornada destinada a promoure l’intercanvi cultural entre els pobles, el transvasament musical d’uns territoris a uns altres. El seu objectiu és promocionar la música de dues formes com són que els músics aficionats voluntàriament surtin a tocar al carrer, i també a partir de l’organització de concerts gratuïts, en què el públic tingui l’oportunitat de presenciar els seus artistes preferits sense importar estil ni origen.

    La Xarxa de Biblioteques Municipals realitzarà avui una cloenda molt especial dels seus equipaments a través de la música de l’Escola Musicària a la biblioteca Joan Oliva i Milà a partir de les 19:45h; i dels alumnes de l’Escola Freqüències, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell a partir de les 13:40h i 19:40h Els músics faran un recorregut durant quinze minuts oferint un petit concert instrumental mòbil que els conduirà pels diferents espais dels equipaments bibliotecaris de la ciutat. L’esdeveniment es podrà veure en directe a través de streaming accedint a les xarxes socials de les Biblioteques VNG.

    diamusicaPer la seva banda, altres països utilitzen una data assenyalada a nivell global com és el primer d’octubre, quan es celebra el Dia Internacional de la Música, data establerta per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura ja fa més de quaranta anys. Va néixer amb la intenció d’unir a tots els pobles a través de les seves diverses manifestacions artístiques, específicament la música, com a símbol d’igualtat, ja que tots poden identificar-se amb ella.

    Aquesta idea va ser impulsada pel famós violinista nord-americà Yehudi Menuhim, quan tenia el lloc com a president del Consell Internacional de la música. La UNESCO incentiva les persones al fet que per mitjà de la música puguin promoure la pau i amistat, i serveixi com una forma d’expressar la cultura de cada país. La festa de la música es va implementant cada vegada amb més força a les biblioteques com un altaveu capaç de difondre la cultura local amb la millor de les celebracions.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La casa dels cants, Maria Rosa Nogué

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 14 de juny

    Aquest curs 2016-17, el tercer de la meva estada al capdavant del Club La Crisàlide, em vaig atrevir a tirar endavant una idea que va llançar a l’aire, com qui no vol la cosa, la Gemma Capdet: “Maria Rosa, ja ho saben aquestes senyores que tens una novel·la per a adults, “La casa dels cants”(Ed. Barcanova, 2010)?” Van demanar-me de llegir-la, així que ho vaig consultar amb la Teresa Forcadell, la directora de la Biblioteca Joan Oliva. Em va dir que sí, de seguida, amb l’únic problema que potser no n’hi hauria prou exemplars. Així que (ara que la meva novel·la està d’oferta, 6€), en vaig comprar 20 i els vaig donar a la Joan Oliva. Vam quedar de fer una sessió extra, fora de programa, però que al final la Teresa Forcadell va insistir perquè formés part del cicle, ja que havia fet la donació.

    Palau-de-la-Musica-Catalana-Xl

    Vam programar la novel·la per al mes de juny, encara que el curs se sol tancar el mes de maig, i per postres, el dia assenyalat, el 7 de juny, va coincidir amb l’examen de piano del meu fill gran, que fa 5è de Grau Professional. Un altre cop, doncs, canvi de data: 14 de juny. I, tanmateix, van venir gairebé totes les lectores, i les que no van poder es van excusar i fins i tot em van fer un comentari (Evelia Casado, María Jesús Alonso, Maria Teresa Ventosa). Què més es pot demanar?

    Doncs bé, molts comentaris. Vam trencar el format tradicional de la roda d’intervencions, per deixar pas a les preguntes lliures, mentre ens anàvem cruspint unes catànies obsequi de la Rosa Raventós (que el curs vinent deixarà el Club, a causa del dolor i de les múltiples activitats que ja fa). Jo també n’havia portat unes altres, o sigui que fou una sessió calòrica…No vaig prendre notes, però recordo tot el que em van dir. Ana Jiménez em va felicitar, va dir que se li havia fet molt amena i l’havia omplert de ganes de visitar el Palau de la Música Catalana.

    crisalideMercè Porta va explicar que l’havia començada a llegir abans d’hora, per por de no arribar a temps, i que en una setmana se l’havia cruspida. Moltes lectores van comentar que era llarga però no feixuga, i els vaig agrair l’elogi. La Mercè Porta em va preguntar pel final de la novel·la, si era volgudament que la presència maligna de la Clara es queda vagarejant pel Palau, i li vaig dir que sí. També va endevinar quin era el meu alter ego de cantaire en la novel·la: la Mireia.

    La María José Fonollosa va elogiar també les descripcions del Palau de la Música i l’aspecte vivencial del present que enllaça amb el passat, com també Mari Carmen Quintana, Enriqueta Olivar, Rosa Llop i Rosa Raventós.

    Anna Maria Montané va parlar de la passió per la música que es desprèn de la novel·la, i de les cites poètiques i culturals que hi són presents.

    Marta Gómez també va dir que li havia agradat molt, que li havia fet pensar en el Palau de la Música i veure’l d’una altra manera, així com la Gemma Capdet, que ja l’havia llegida quan va sortir i va ser la causant de tot aquest embolic, en el bon sentit, és clar! No hi ha més gran plaer per a una escriptora que poder parlar del seu llibre amb unes lectores atentes i amigues.

    Soledat Marsal també em va dir que l’havia llegida molt de gust, i Dolors Juan en va fer una anàlisi afectuosa, aguda i encertada, com sempre.

    casa dels cantsI l’autora, què hi diu? Emocionada, no vaig parar de xerrar en tota la sessió, a l’inrevés del que és habitual, i els vaig acabar fent un resum de les meves novel·les: la novel·la breu que va guanyar el premi del Diari de Vilanova l’any 2000, “Els Sonets a Anaïs”, la juvenil de la qual ara he fet una segona part: “La noia del descapotable” (2009) i ara “La noia del creuer” (2017). També els vaig parlar de la novel·la negra que va guanyar el premi Bellvei d’enguany, “No arriba la mort”, que sortirà al febrer del 2018 (Ed. Gregal).

    I de la que estic acabant…La MariCarmen Quintana em va preguntar si tenia algun tema que em cridés la inspiració. De tema, en tinc un, li vaig dir, més aviat un propòsit: recuperar el temps passat, aconseguir que el que he viscut, el que hem viscut, trobi una fixació en la literatura. I de motiu d’inspiració, un: la ciutat de Venècia. “Què t’inspira, la decadència?”, em va dir la MariCarmen. Ostres, dit així, sona estrany, oi? Però potser sí, ben mirat, potser la plenitud on es comença a albirar una nota de davallada, l’heroi que comença el seu declivi, l’amor que no és un cor vermell travessat per una fletxa, sinó que té les seves marques de veritat i de saviesa, m’inspiren més que no pas el creixement eufòric.

    Bon estiu, Teresa, Esther, Fanny, bibliotecàries que ens ajudeu i acompanyeu. Bon estiu, lectores, i a veure si l’any vinent arrepleguem també algun lector!

    L’AUTORA
    Maria Rosa Nogué

    Sóc de la collita del 65. Sempre m’ha agradat escriure, llegir, fer música, ensenyar, aprendre…Ja de petita, volia ser professora i escriptora. Del 1983 al 1988, vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, i tot seguit els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Als 18 anys vaig començar a impartir Cursos de Català per a Adults, i el 1991 en vaig ser coordinadora al Centre de Normalització Lingüística, tot just creat. L’any 1992 vaig treure el títol de Professora de Piano. El 1993 vaig guanyar les oposicions de Professora de Llengua i Literatura Catalanes. Havia aconseguit ser professora. Però, i l’escriptora?

    Maria Rosa NoguéL’any 1991 l’Ajuntament vilanoví va publicar el meu primer conte, El Regal, amb il·lustracions de Glòria Fort. L’any 1999 vaig escriure la narració de la cantata El Follet Valent (Catalunya Cultura), composta per Núria Juanet, sobre idea original i cançons de Clara Ripoll. L’any 2000 vaig guanyar el Certamen de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, i des del 2001 hi col·laboro amb una columna d’Opinió, “Les hores i els dies”.

    L’any 2006 vaig entrar de professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on faig Narrativa. El 2009 sortí publicada la meva novel·la juvenil La noia del descapotable (Ed.62, Estrella Polar), ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010 la novel·la per a adults La casa dels cants (Ed. Barcanova), al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 vaig escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra (El Cep i la Nansa Edicions). Des del curs 2014-15 m’encarrego del Club de Lectura La Crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva. El 2017 sortirà publicada la meva segona novel·la juvenil, La noia del creuer (Ed. Voliana), i la novel·la guanyadora del I Premi Bellvei Negre, No arriba la mort (Ed. Gregal).

    L’OBRA
    La casa dels cants

    La casa dels cants és una bella faula moderna. De fet, sempre partim d’uns referents. La casa dels cants parteix tant de la imaginació creativa de l’autora (desplegada en les pàgines del seu llibre com els bells mosaics modernistes del Palau) com de la seva experiència com a cantaire a l’Orfeó Català durant una pila d’anys. Això li va permetre viure la música des de dins –és a dir: fent música–, i conèixer d’una manera privilegiada el Palau de la Música, la casa dels cants, com va anomenar-lo Joan Maragall. Com a abonada als concerts setmanals de l’orquestra del Palau durant més de 20 anys, poc m’ha costat imaginar la presència de la fada de la història (en dos temps històrics que queden entrellaçats per aquesta mena de musa) que s’explica a La casa dels cants. orfeo-catala-antoni-bofill_16241Com a oïdora de música en aquest indret, tinc interioritzades la fesomia intemporal de les muses, la llum canviant dels vitralls, el tacte llisquent de les roses de ceràmica, la corprenedora bellesa de claraboia solar al mig de la sala de concerts. Així doncs, m’he situat ben bé com a casa, com molts de vosaltres podreu fer quan llegiu la novel·la, i reconèixer en les pàgines de La casa dels cants les històries que es disparen amb el soroll de les fustes en caminar, o la sensació d’escalada etèria vers mons desconeguts quan pujava les escales cap al pis de dalt. Gràcies a l’habilitat narradora de Maria Rosa Nogué, he pogut conviure d’una forma sensible amb les aparicions de la fada-fantasma encapsada intemporalment en el Palau de la Música, i que tants maldecaps proporciona als familiars que la pateixen. Ja se sap que les ànimes en pena són ànimes en pena fins que no s’alliberen de la presó on han quedat atrapades, sovint a causa d’una mort traumàtica, com és el cas. I ja no dic res més. Qui vulgui saber la història i deixarse atrapar per l’enjòlit, que llegeixi el llibre.
    (Article de Teresa Costa-Gramunt, publicat al Diari de Vilanova i la Geltrú)

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mai, tindré vint anys

    20anysAquesta història gràfica basada en els avis del dibuixant Jaime Martín s’inicia amb un dinar familiar al camp, que permet a l’autor reflexionar sobre les reaccions dels seus avis davant coses aparentment innòcues com els jocs de guerra dels seus néts. Però al mes de març de l’any 1936, més concretament a la ciutat de Melilla, poques setmanes després que el Front popular guanyés les eleccions de febrer de 1936. Pocs dies després de conèixer aquesta notícia es va produir el primer intent de cop d’estat per intentar que no arribessin al poder, mentre el país era un autèntic polvorí en una situació insostenible que no va trigar a esclatar la dramàtica contesa. La Guerra Civil i les seves conseqüències ocupen bona part del protagonisme de la història, però el seu autor aconsegueix que per sobre de tot sobresurtin les persones a través de la jove Isabel, àvia de l’autor, qui a la tendra edat de dinou anys i el dia abans de fer vint anys, aquí es troba el motiu del títol d’aquest còmic Jamás, tendré 20 años, va veure com denunciada per un dels seus veïns, suposadament ja que no és una cosa que es digui però si es deixa entreveure, Isabel veu com les autoritats van a casa seva per com a molts altres ho van patir, sense previ avís i sense motius aparents però amb una incertesa evident.

    ICULT COMIC JAMAS TENDRE 20 ANOS DE JAIME MARTINIsabel vivia amb els seus pares, en un entorn tremendament humil. Treballava en el servei domèstic d’un coronel lleial a la república, encara que la seva passió era la costura. No hi havia après a llegir, però això no li impedia tenir inquietuds intel·lectuals i freqüentar els debats del petit cercle que conformaven els seus amics, els anarquistes de Melilla. En els mateixos dies Jaime, l’avi del dibuixant Jaime Martín, s’havia allistat com a voluntari a la columna Karl Marx, que havia sortit de Barcelona per lluitar al front d’Aragó contra els feixistes.

    Poc després d’arribar al front, va rebre una carta que li informava del precari estat de salut de la seva mare. Va tornar ràpidament a casa i allí va trobar a Isabel, la neboda de la seva veïna, a la qual no coneixia, cuidant de la seva mare. La por, el valor i l’esperança conformen els records del seu avi, qui va aconseguir escapar diverses vegades de la mort.

    A través de les vinyetes del còmic destaca la forma en què l’autor ha recreat l’experiència bèl·lica del protagonista a través de les seves fictícies cartes a Isabel, que li serveixen de fil conductor per anar narrant els esdeveniments mitjançant els quadres de text inclosos en les vinyetes. Quan va acabar la guerra, encara desolat, va poder tornar a casa. L’esperaven Isabel i la repressió que anava a implantar el règim de Franco.

    ‘Jamás tendré 20 años’, mejor obra en el Salón del Cómic

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Collita de Gènere Negre i Policíac 2016

    La Xarxa de biblioteques negres formada per les biblioteques Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona i Biblioteca Districte 6 de Terrassa, presenta la seva publicació col·lectiva amb el millor del gènere políciac.

    La Collita 2016 recull la novel·la negra i policíaca publicada durant l’any anterior i una relació de festivals, jornades i congressos fets durant l’any, una relació dels premis de novel·la negra atorgats durant els anteriors mesos, i la llista de les vint-i-cinc novel·les negres més prestades durant l’any 2016.

    Altres guies de la Xarxa de Biblioteques Municipals

    Podeu consultar aquí totes les anteriors guies de Collita de Gènere Negre.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Xavier Bosch i ‘Nosaltres dos’

    images La trajectòria professional de Xavier Bosch abraça diferents mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa. A la ràdio va ser el creador conjuntament amb Antoni Bassas del programa, Alguna pregunta més?, espai humorístic amb el qual va rebre el Premi Ondas. També a Catalunya Ràdio va presentar amb Quim Monzó l’espai, Crítica de l’Opinió Publicada. I seguint a la ràdio, a partir del maig de 2002 entra a RAC1 dirigint el programa esportiu, Primer toc, per passar a ser el cap de programació de l’emissora i a presentar programes esportius de caire blaugrana i el magazín matinal, El món a RAC 1, pel qual va rebre el Premi Ràdio Associació de Catalunya.
     
    A la televisió dirigí el programa de TV3, Un tomb per la vida, el presentador del qual era Joaquim Maria Puyal. Anys més tard dirigí i presentà el programa, Àgora.
     
    I per últim, a la premsa ha treballat a la Vanguardia, el Mundo Deportivo, Avui i Ara, en aquest últim hi publica una columna.
     
    Però, a part de dedicar-se al món de la comunicació, també ha escrit uns quants llibres, el darrer dels quals ha estat la novel·la ‘Nosaltres dos’, on es tracta de l’amistat entre un home i una dona.
     
    portada_nosaltres-dos_xavier-bosch_201612121809 La sinopsi de la història del llibre:
    «L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir».
    El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.
     
    És possible l’amistat, doncs, entre un home i una dona?
     
    El pas del temps estructura la novel·la en tres parts que coincideixen amb les etapes vitals dels personatges: any 1983, quan «tot està per fer» i es crea la seva amistat en els «feliços anys 20» dels protagonistes; 2000, «les hores vertiginoses», quan arriben als 35 anys i la vida els llança als primers esculls, i 2016, moment en què es compleixen els 50 anys i «es posa el comptador a zero» perquè «ja no hi ha res a perdre en les relacions».
     

    Llibres
    Llegiu el pimer capítol.

     

     

    Altres novel·les que ha escrit són:
     
    9788424682569 La ‘Màgia dels Reis’ és una novel·la adreçada al lector jove. La història s’emmarca en l’estiu que viu l’Oriol, un noi de 17 anys. La seva vida ha estat tranquil·la, sense daltabaixos, però sense saber-ho es troba en una cruïlla de camins desconeguts: la seducció i l’amor s’enllacen amb la malaltia i la mort d’una manera irrefrenable. De cop i volta s’adona que ha deixat enrere la infantesa i aprèn que continuar endavant és un joc arriscat i perillós.
     
     
    Segueix amb una trilogia de gènere negre i policíac, en la qual el protagonista és en Dani Santana, un periodista que treballa en el diari Crònica. Aviat s’adonarà que la veritat està emmanillada i que fer un diari és un joc d’equilibris que va més enllà de la lògica del poder i de la política. De mica en mica, una xarxa d’interessos, de corrupció i de silencis s’anirà teixint al seu voltant… Això a ‘Se sabrà tot’.
     
    En el segon, ‘Homes d’honor’, Dani Santana és ja l’exdirector del diari Crònica i condueix ara un programa d’investigació i d’entrevistes a la televisió. Fugint d’uns problemes, se’n troba uns de nous. Tuzza Talese, una siciliana temperamental que ha destapat els secrets de la Cosa Nostra, acudeix al seu programa i li capgira la vida…
     
    I a ‘Eufòria’, el darrer, en Santana, està enguixat de dalt a baix en un hospital després d’un intent d’assassinat. A la clínica fa amistat amb el Gratu, un jugador de rugbi juvenil que ha quedat en cadira de rodes, pacient inquiet i hacker compulsiu, l’arrossega a investigar certes pràctiques que han portat a la ruïna el nostre sistema sanitari…

    9788482566207 homes-dhonor_9788499306438 euforia_9788475884592

     
    Guanyà el Premi Ramon Llull 2015 amb ‘Algú com tu’, la història de la qual versa sobre la coneixença entre el Jean-Pierre Zanardi i la Paulina Homs. algu-com-tu1 “Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina.”
     
     
     
    Val a dir que ha escrit una obra de teatre: ‘El culekulé’ i algunes de narrativa breu: ‘Jo, el simolses’ i ‘Vicis domèstics’.
     

    Llibres Llibres a les biblioteques vng

     
    En Xavier Bosch serà a la Biblioteca Joan Oliva i Milà el dijous, 22 de juny a les 20h. Us esperem!
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En un bosque muy oscuro, Ruth Ware

    En un bosque muy oscuro-Ruth WareEl títol amb què s’estrena Ruth Ware a casa nostra és la novetat de gènere negre que us ofereix aquesta setmana la Joan Oliva. Es tracta de En un bosque muy oscuro, un nou exemple del que, ja fa un temps, s’anomena grip lit o thriller psicològic femení, amb exponents com ara Perdida o La chica del tren, entre els més coneguts.

    La protagonista de En un bosque muy oscuro és la Leonora (Nora, com li diuen) que, després de molts anys sense cap contacte amb una antiga companya d’institut, logo blog genere negre_AMB LLETRESrep una invitació de la Clare per prendre part en el seu comiat de soltera. D’entrada, la Nora té els seus dubtes. Fa molts anys que no en sabia res de la Clare. Serà aquesta una oportunitat de recuperar el temps perdut i de retrobar una antiga amistat? Tot i els seus dubtes, una amiga comuna, la Nina, la fa convèncer d’anar-hi. El lloc per a la trobada, una casa en el més profund del bosc

    Booktrailer de En un bosque muy oscuro:

    Llibre de ràpida lectura, ben escrit i amb una alta capacitat addictiva que et farà molt difícil deixar-lo de llegir fins a descobrir tot el misteri, En un bosque muy oscuro és una història escrita en primera persona i amb dos fils temporals ben diferents: el del temps passat, quan la Nora és convidada al comiat de soltera, i el present, quan la Nora és al llit de l’hospital, sense recordar ben bé què ha passat, però tenint la certesa que algú ha mort.

    Els drets de la novel·la ja han estat adquirits per portar-la a la gran pantalla. L’actriu Reese Witherspoon serà l’encarregada de la producció i es reserva la possibilitat de protagonitzar-la.

    En un bosque muy oscuro-rodonaPrimeres pàgines.

    Ruth Ware va néixer a Sussex, al sud d’Anglaterra, l’any 1977. ruth-ware-4Va estudiar a la Universitat de Manchester i, actualment, viu al nord d’Anglaterra amb la seva parella i els seus fills. A banda de En un bosque muy oscuro, ha publicat posteriorment The woman in cabin 10, un altre thriller protagonitzat per una dona. En aquest cas, la periodista especialitzada en viatges Lo Blacklock, que ha estat convidada una setmana a un creuer de luxe a bord de l’Aurora, i sembla que acaba sent l’únic testimoni de la caiguda al mar d’una dona. Cap ni un dels passatgers del creuer troba faltar algú i, després del recompte, tot sembla ser correcte. Així doncs, Blacklock és l’únic viatger en aquest creuer que sap que hi ha un assassí a bord…

    Llibres

  • En un bosque muy oscuro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jo no sé res, sóc músic

    noseresHi ha una expressió d’argot reservada per a les grans ocasions: “ser músic”. “Aquest és músic” diem. I això vol dir que la persona a qui va dirigit el comentari posseeix una intel·ligència i un instint musical que sobresurten i que els companys reconeixem. Hi ha molta gent que toca un instrument, uns quants bons professionals, però pocs “músics”. Esteve Molero.

    La música és una qüestió instintiva, de naixement, una mena de do que ha fet aparèixer els grans mestres al llarg de la història, músics que ja eren capaços de compondre de ben petits, fins i tot alguns abans d’aprendre a escriure. Aquests músics virtuosos són gairebé llegendaris ja que en realitat el virtuosisme i la musicalitat no sempre van de la mà. Els grans músics i la música ben tocada tenen la capacitat d’emocionar. Ser músic no es un ofici és una actitud. La cobla moderna és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga del segle XIV que es deia tres quartants o antiga cobla de ministrers, i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments com eren el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí.

    La formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, que generalment està formada per onze músics que toquen dotze instruments. El mot cobla vol dir unió d’instruments i l’època de la formació moderna, a mitjans del segle XIX, va coincidir amb el moviment cultural de la Renaixença a on la exaltació patriòtica, la història mítica, i la defensa i recuperació de la llengua catalana eren considerats essencials. Aquesta època va contribuir en gran mesura a la popularització de la sardana arreu del país, més enllà de les comarques gironines on inicialment s’interpretava.

    emoleroL’estudi de la instrumentació o orquestració, tècnica de repartir la música entre els instruments disponibles, està basada en la intuïció i en la experiència auditiva, aquí jugarà un paper cabdal la capacitat d’escriure línies òptimes per a cadascun dels instruments, sobretot amb sentit melòdic. Cal conèixer dos conceptes fonamentals perquè l’orquestra funcioni òptimament: el rol determinat que el compositor dóna als instruments en cada partitura i, l’espectre del matís dels instruments, es a dir, la capacitat de matisar entre fort i piano depenen del registre en que està sonant l’instrument. Dominar aquests detalls serà essencial per compondre.

    Llibres

    Jo no sé res, sóc músic.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Hem fet 5 anys…Benvinguts, Llibr@venturers!

    edat del lloroL’edat del lloro posa punt i final al curs 2016-2017 del Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva. Ens trobem, els nois i noies del club, aquest darrer dissabte per compartir les nostres impressions sobre el llibre, per fer balanç de les 8 lectures que hem compartit aquests mesos i per celebrar que hem fet 5 anys…i els que han de venir!

    IMG_20170610_155855La Rita és la protagonista absoluta de L’edat del lloro, una nena de 12 anys que vol un germà normal! Sí, com ho llegiu, vol que en Quim torni a ser el germà que era abans, el que li deia cuc fastigós, rata de claveguera i insecte esquifit. Sí, potser no hauria de trobar a faltar aquestes “dolces” paraules, però és que, des que en Quim interpreta el paper de Bernat Balcells a la tele i s’ha convertit en l’ídol de les adolescents, la Rita s’ha convertit en la germana invisible. I això és molt pitjor que ser un cuc fastigós. O almenys aquest és el parer de la Rita.

    A partir d’aquí, tots els esforços de la Rita aniran dirigits a aconseguir que en Quim deixi d’estar engolit per la fama d’en Bernat Balcells i torni a ser, només, el seu germà gran. No serà pas fàcil, però, aconseguir-ho i la vida de la Rita, dia rere dia, s’anirà embolicant d’allò més. I si voleu saber quines aventures viurà la Rita, no dubteu a llegir L’edat del lloro i no podreu parar de riure!

    I arribats al final d’aquest curs, us mostrem a continuació els 8 llibres que hem llegit i que ens han fet riure i reflexionar a parts iguals:

    la petita coral de la senyoreta collignon matilda_portada Ala_de_corb Cartes d'amor de 0 a 10
    Silvestre-cat com-un-llebrer 102240_Cub_Vacances edat del lloro

    En aquesta darrera trobada del club, no podíem deixar passar que aquest curs hem fet 5 anys i que han estat moltes les tardes de dissabte que hem passat parlant sobre llibres. Us donem les gràcies a tots els nois i noies que hi heu participat i ens retrobarem al setembre, amb l’estrena del nostre nou nom. A partir del proper curs, el club de lectura per a nois i noies de 10 a 12 anys de la Joan Oliva serà el Club de Lectura Llibr@venturers.

    Logo llibre@venturers definitiu

    Com podeu veure a les fotografies, ens ho vam passar d’allò més bé!!!! I amb motiu de l’aniversari del club, els seus membres van rebre una samarreta commemorativa. Ells són uns veritables Llibr@venturers. I tu, encara no?

    IMG_20170610_165409 IMG_20170610_172402

    Llibres

  • La petita coral de la senyoreta Collignon
  • Matilda
  • Ala de Corb
  • Cartes d’amor de 0 a 10
  • El senyor Silvestre
  • Com un llebrer
  • Vacances alla romana de la senyoreta Strauss i els seus amics
  • L’edat del lloro
  • No podem més que desitjar-vos bon estiu i molta lectura!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »