Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El color del silencio, Elia Barceló

el color del silencioElia Barceló és una de les escriptores espanyoles més reconegudes internacionalment, amb més de 500.000 exemplars venuts. Llicenciada en Filologia Anglogermànica per la Universitat de València i Doctorada en Filologia Hispànica per la Universitat d’Innsbruck, Barceló viu a Àustria des de la dècada dels vuitanta on treballa de professora de Literatura Hispànica.

Com a escriptora, Elia Barceló ha conreat des de la literatura fantàstica, passant per la novel·la històrica i criminal. A més a més, és autora d’assaigs, novel·la juvenil i articles en revistes espanyoles i estrangeres. Sota el nom d’Elia Eisterer-Barceló es dedica a la investigació literària, fa conferències, cursos de formació del professorat i publica articles acadèmics.

Enguany, de la mà de l’editorial Roca, Elia Barceló acaba de publicar la seva darrera novel·la, un thriller històric que porta per títol El color del silencio. Per escriure aquesta novel·la, Barceló reconeix que ha hagut de documentar-se força, ja que si bé tots els personatges i la trama són ficticis, el rerefons històric és fidel als esdeveniments de les èpoques per què transcorre la protagonista. Així doncs, qui llegeixi el llibre farà memòria de l’època del Marroc sota el protectorat espanyol, de la revolta asturiana dels miners l’any 1934, de l’alçament de Franco i dels anys de postguerra, per posar-ne alguns exemples.

elia-barceloEl color del silencio és, en paraules de l’autora, una “mena de trencaclosques curiós ficat dins d’una capsa”. Un llibre en què aprofundeix en totes aquelles coses que no s’expliquen i que, finalment, acaben fen mal a qui més estimes. La protagonista és Helena Guerrero, una artista de renom internacional que als seus 68 anys decideix furgar en el passat de les seva família, els Guerrero-Santacruz.

Helena Guerrero pertany a una família ben posicionada que molts anys enrere va viure una situació dramàtica. Coincidint amb les hores prèvies de l’arribada de l’home a la lluna, la nit del 20 de juliol de 1969, mentre els pares celebraven una festa a la seva casa de Rabat, la filla gran, Alícia, és violada i assassinada en una platja. Gairebé cinquanta anys després, Helena torna d’Austràlia, el seu lloc de residència, per provar de saber què va passar aquell dia.

Si també a vosaltres us ha cridat l’atenció, us interessarà saber que la bonica portada de la novel·la és obra de l’artista Lita Cabellut, Color of Dew 08.

Ja podeu reservar El color del silencio a la biblioteca Joan Oliva i Milà!

Us deixem amb una entrevista a Elia Barceló:

Llibres

  • El almacén de las palabras terribles
  • El cas del crim de l’òpera
  • El caso del artista cruel
  • El color del silencio
  • Cordelluna
  • Las largas sombras
  • La mà de Fatma
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Retrats de Pablo Picasso

    L’espectador es veurà envoltat d’obres plenes d’intel·ligència i sensibilitat, obres plenes d’històries que portaran al visitant a imaginar-se la vida real, o també fictícia, de Pablo Picasso. Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso.

    picasso1De vegades amb un humor proper a la caricatura, sovint amb subtils referències als grans mestres clàssics, l’artista Pablo Picasso va ser un retratista errant. Des que va compartir casa i estudi amb Amadeo Modigliani va aguditzar la seva capacitat per captar l’ànima del retratat i, en qualsevol època i estil, sempre es reconeix la pinzellada lliure, plena d’energia i prodigiosa del seu pinzell. L’excepcional mostra Picasso. Retrats del Museu Picasso reuneix vuitanta retrats de totes les èpoques, organitzada conjuntament amb la National Portrait Gallery de Londres, explora el lloc que ocupa la caricatura en els retrats de l’artista malagueny i compta amb pintures, escultures, dibuixos i gravats de tots els períodes de la llarga carrera de l’artista.

    picasso_autoEn els primers anys de la seva adolescència i a instàncies del seu pare, Picasso va fer molts retrats servint-se de la seva família com a models. A finals de la dècada de 1890, havia perfeccionat aquesta tècnica i en l’any 1900 va presentar una exposició de retrats d’artistes i escriptors avantguardistes del seu cercle barceloní que va tenir un èxit rotund. Molts d’aquests dibuixos eren caricatures enginyoses i divertides, i sovint fins i tot l’autor es retratava a si mateix d’aquesta mateixa manera atrevida. Picasso va considerar la caricatura i el retrat com uns dels seus gèneres preferits al llarg de tota la seva carrera, i d’aquesta exposició destaca precisament la transcendència d’aquests gèneres en el conjunt de la seva obra. Pràcticament cap dels seus retrats provenia directament d’un encàrrec, d’aquesta manera, Picasso se sentia lliure de representar i interpretar als seus subjectes al seu gust i amb la seva empremta. Aquesta exposició es podrà visitar fins el 25 de juny.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Va de caques, culs i pets – Dia Mundial de la Malaltia Inflamatòria Intestinal – 19 de maig

    Avui dia 19 de maig es commemora el Dia Mundial de la Malaltia Inflamatòria Intestinal i des de la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú volem compartir aquesta celebració amb la confecció d’una guia de lectura divertida i distesa que duu per títol: ‘Va de caques, culs i pets’, en la qual trobareu gran part dels contes que s’han publicat i que en parlen per a nens petits i joves, com també llibres sobre les malalties i adreces web que poden ser del vostre interès.
     
    9788495123787I qui són els autors d’aquesta guia?
     
    Òscar Segarra, cap de la Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, ha col·laborat en la confecció de la part teòrica de la guia amb la descripció de les malalties. La unitat de gastroenterologia constitueix un pilar bàsic en l’estructura del Servei de Pediatria, tant per la seva diversitat (gastroenterologia, hepatologia i nutrició) com per la prevalència d’aquest tipus de patologies al llarg de tota la infantesa.
     
    Pilar Galve és bibliotecària de la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú i és qui ha seleccionat els llibres que trobareu en aquesta guia. És la mare d’un nen que pateix la malaltia de Crohn i es sòcia de l’ACCU Catalunya (Associació de malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa).
     
    Si cliqueu damunt de ‘Va de caques, culs i pets‘, podreu llegir-la. De segur que us agrada! Us oferim unes quantes portades dels llibres a què fa referència!
     

    fullsizerender-4 9789709705034 9788481314052 9788498248753_04_g

     
     
    En què consisteixen les malalties inflamatòries intestinals: malaltia de Crohn i colitis ulcerosa? Doncs bé, aquestes malalties es caracteritzen per presentar una inflamació crònica a nivell del tracte digestiu, amb una evolució que cursa amb brots d’activitat i períodes de remissió. Són alteracions d’origen desconegut. Poden començar a qualsevol edat, però són més freqüents en els joves. No són contagioses.
     
    16 (2) La malaltia de Crohn (nom del primer metge que va descriure-la) és una malaltia crònica, que sol evolucionar a brots: períodes amb la simptomatologia contínua i d’altres en el quals no es manifesta. Afecta a qualsevol part del tub digestiu, però el més freqüent és que es localitzi a l’intestí prim, sobretot, a la part final que és el lloc on connecta amb el colon. La malaltia afecta només alguns trams, però totes les capes de l’intestí poden patir l’afectació. Simptomatologia: moviments intestinals freqüents, diarrea, dolors abdominals, pèrdua de gana, pèrdua de pes i febre, entre d’altres.
     
     
    17 (2) La colitis ulcerosa és, també, una malaltia crònica que afecta el colon en les seves capes superficials (mucosa). L’extensió de les lesions és variable i solen ser contínues, és a dir, s’inicien al recte, al costat de l’anus i arriben fins al límit superior afectat, sense que hi hagi zones sanes. Els símptomes són dolor a l’abdomen i diarrea amb sang.
     
    De moment, tant per a la malaltia de Crohn com per a la colitis ulcerosa no hi ha cura mèdica. La fita principal és eliminar la resposta inflamatòria per tal que el teixit intestinal es curi i s’alleugin els símptomes. Tan bon punt els simptomes són controlats, la teràpia mèdica intenta disminuir els brots de la malaltia i, d’aquesta manera, poder mantenir els períodes de remissió.
     
     
     
    Llibres Llibres que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú sobre la malaltia de Crohn, sobre la colitis ulcerosa i sobre els intestins en general.
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Práctica de la danza. Liane Simmel

    ‘La práctica de la danza’ és un llibre en el qual la Dra. Liane Simmel ofereix coneixements mèdics aplicats a aquesta disciplina, l’anàlisi dels moviments i les ciències esportives que representen la base per al comportament responsable i la seva interacció diària.
     
    Dividit en dotze capítols s’inicia amb el que compon la base corporal: esquelet, teixits, musculatura i sistema nerviós; 9788499105420 segueix amb l’anatomia de la columna vertebral; la pelvis, com a centre; la cadera, una articulació conseqüent; l’estabilitat de les cames depèn del genoll, unitat coordinadora; el peu, la base; espatlles i braços, estabilitat malgrat la mobilitat; per continuar amb l’ànima, amb l’alimentació, etc.

    La idea d’escriure aquest llibre sorgí quan ella era ballarina i el metge li digué: “Si continuas bailando, acabarás en una silla de ruedas”. No va rebre cap altra explicació, cap tipus de suport de com podria continuar ballant. Va ser aleshores quan li hauria agradat comptar amb una obra pràctica sobre medicina de la dansa.
     
    Com ella diu a la introducció: “Bailar es algo más que aprender unos pasos. La danza no se reduce únicamente a aspectos físicos y, sin embargo, el cuerpo es el instrumento del bailarín. Conservarlo sano, reconocer a tiempo las sobrecargas y prevenir las lesiones son condiciones imprescindibles para bailar durante mucho tiempo y sin molestias.(…) Pese a todos los esfuerzos, algunos de les ejercicios no se pueden entender bien sin una adecuada preparación personal. Por ello es esencial la paciencia. Ciertos movimientos resultan completamente extraños al cuerpo; se precisa tiempo para suprimir patrones de movimiento arraigados y automatizar otros nuevos. La idea del movimiento, su imagen, lo que sucede en el interior del cuerpo, ayuda a la búsqueda de la forma ‘ideal’ del movimiento.”

    blogSlider_TWE_Simmel1 Els ballarins destaquen a l’escenari i a la vida quotidiana. La seva posició alçada irradia ‘autoestima’. La flexibilitat de la columna i de la caixa toràcica és fonamental per a la dansa, com també ho són l’estabilitat i la força dinàmica de la musculatura del tronc. Des del cap fins al còccix, la cadena s’estén al llarg de les trenta-tres vèrtebres que conformen la columna.
    Frases com “Estírate; tienes que colocar la espalda como si te hubieras tragado un palo” han acompanyat diverses generacions de ballarins i encara segueixen vigents en moltes acadèmies. Els conceptes per aconseguir una esquena resistent són l’autoelongació i la mobilitat de la columna.
     
    Després de cada capítol trobareu consells del que s’ha de fer i del que no. Acompanyat de fotos i dibuixos que il·lustren gran part dels moviments i de les referències a l’anatomia que hi descriu.
     

    Llibres El llibre a les biblioteques vng.

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’home de les mil identitats

    cinepaesa

    Alberto Rodríguez aborda un nou projecte a través del cas Paesa, el gran eixam de la política espanyola de mitjans dels anys noranta en El hombre de las mil caras. El director de La isla mínima abandona les maresmes andaluses per tancar-se en els enigmes dels serveis secrets i el ministeri a través d’un home que va enganyar a un país i al món sencer, quan va ajudar a Luís Roldán a escapar amb 1.500 milions de pessetes, per a després demanar tres-cents milions de pessetes a un ministre d’Interior com Juan Alberto Belloch que volia salvar la cartera a qualsevol preu.

    paesacoL’actor Eduard Fernández interpreta al fred i calculador Francisco Paesa, el mestre de cerimònies, que sempre va diversos passos per davant de la resta; en contrast, Carlos Santos, en el paper de Luís Roldán, fa una excel·lent interpretació del personatge tant per la forma de caminar, de moure, de tirar les espatlles cap avall o com la gent a la que realment li agradaria desaparèixer. Tots dos, director i actor, construeixen un Roldán que arriba a ser entranyable per l’espectador, amb els seus complexos de classe i d’inferioritat, però excessivament confiat en les seves possibilitats, pensant en que la raó i el tracte rebut li dona dret a fer-ho. Per ajudar a aconseguir portar a bon port aquest entramat apareixerà Jesús Camoes, Rodríguez opta per una ficció conduïda sobre l’assaig periodístic de Manuel Cerdán a través de la veu de l’actor José Coronado, el sequaç guardaespatlles de Paesa, un personatge inspirat en el pilot Jesús Guimerà, qui suposadament va col·laborar amb l’espia Paesa durant més de trenta anys i va participar en el lliurament de Roldán a les autoritats espanyoles.

    milcarasLa direcció d’Alberto Rodríguez, després de Grupo 7 i La isla mínima mostra un treball de creació excel·lent. No només s’evidencia un treball visual molt mesurat sinó també una narrativa molt ben calculada. En aquesta pel·lícula s’expliquen moltes coses però l’espectador no es perd detalls, ni tan sols el que no sàpiga res del cas real en què es basa la trama. La fotografia també destaca considerablement, sobretot en les escenes d’interior, mostrant la realitat política a Espanya, que el que no agafa no és perquè no vol sinó perquè no pot. És la crònica d’un desengany i la reformulació de la literatura picaresca a la mesura de la sèrie negra o d’acció que sembla haver substituït la comèdia popular en els interessos del cinema espanyol. El tema sobre el que gira és el desengany polític i humà, els seus personatges ho van perdent tot per culpa d’una irresistible i genètica necessitat de sobreviure, i serveix com a pròleg de la situació des de fa uns anys davant la corrupció que es llegeixen habitualment en les primeres planes.

    Diario de rodaje

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El ángel. Sandrone Dazieri

    page33La mort arriba a Roma a les dotze menys deu minuts de la nit amb un tren d’alta velocitat procedent de Milà. Del cotxe de luxe no surt ningú: tots els passatgers han mort. La subcomisària Colomba Caselli, que acaba de reincoporar-se al servei després del seu últim i esgarrifós cas, és l’encarregada d’avaluar la massacre. Encara que tot apunta a un atac terrorista i el ISIS ha reivindicat l’autoria a través d’un vídeo, Colomba prefereix demanar consell a l’única persona capaç de veure el que ningú s’ha fixat encara. Sandrone Dazieri va néixer el 1964 a Cremona. Després d’abandonar la cursa de cuiner, va començar a escriure per a convertir-se més tard en un dels més apreciats escriptors i guionistes italians del panorama literari.

    L’inspector Dante segueix lluny de ser un home normal, segueix farcit de manies i fòbies, tot i que és insegur però brillant, també intuïtiu, molt observador, però pel contrari segueix sent desordenat. És el més brillant col·laborador de la policia, expert en persones desaparegudes, però comença a donar símptomes d’una forta depressió. Tot i això, només ell serà capaç d’intuir la veritat sobre l’onada de crims que tots els indicis apunten com una obra macabre del terrorisme. La seva ajudant Caselli segueix demostrant els seus atacs d’ira i els seus problemes per mantenir la calma, apartada del cos pel seu comportament insubordinat, trobarà al costat de Dante un equilibri que oscil·la entre la protecció, l’admiració i la compassió, però novament es deixarà portar per les boges teories del seu company.

    Primeres pàgines angel

    logo blog genere negre_AMB LLETRESSandrone Dazieri va néixer a Cremona a l’any 1964 i és un dels escriptors més respectats i escriptors italians. A l’any 1999 va publicar la seva primera novel·la Attenti al gorilla, que va ser seguit per molts altres, incloent La cura del gorilla de la qual es va derivar la pel·lícula del mateix nom de Claudio Bisio. Com a escriptor va supervisar algunes sèries de popularitat extraordinària com Intel·ligència i R.I.S. Roma. Però la seva obra més important va ser No está solo que li va suposar el reconeixement definitiu per part de la crítica internacional, adaptada al cinema i també convertida en una sèrie de televisió, amb guió del propi escriptor. El Angel és la segona entrega d’aquesta aclamada sèrie protagonitzada per Dante Torre i Colomba Caselli.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vacances alls romana de la senyoreta Strauss i els seus amics, Jordi Folck

    _151_f9f2c0f1Què hi fan tot un grapat de mascotes en el luxós balneari Dolce Farniente de Roma? Doncs passar-hi uns dies de descans i luxe gaudint de menjars exquisits, tractaments de bellesa, desfilades de moda i molt de personal al seu servei. I és que no hi ha res com ser l’animal de companyia d’una persona de la noblesa…i què dir si ets una gosseta estrella del cinema. Que tots els afalacs i tots els capricis són pocs per a tu.

    102240_Cub_VacancesAixí és com la senyoreta Strauss, una poddle vienesa; l’Stevenson, un golden retriever anglès; la Margaret, una dalmata francesa; en capità Haddock, un dogo americà i en Constantí, un gat devon rex rus, coincideixen a la capital italiana amb intenció de passar-hi uns dies de descans. Però res més allunyat de la realitat. Als pocs dies d’instal·lar-s’hi, la senyoreta Strauss desapareix. I és que no tothom s’estima tant com sembla aquests adorables animalons…Però els seus companys de quatre potes no ho dubtaran ni un moment i engegaran el que ells denominen l’Operació Strauss. Aquestes sí que se seran unes veritables vacances alla romana.

    Jordi Folck (Reus, 1961) és un autor realment polifacètic que no només ha publicat una vintena de llibres, sinó que també ha exercit de professor de creativitat a diferents universitats catalanes, ha treballat com a actor en diferents sèries de televisió i en anuncis i ha exposat les seves fotografies. Folck és llicenciat en Periodisme i Publicitat.

    Els nois i noies del Club de Lectura Juvenil ens tornarem a veure el dia 10 de juny!

    Llibres

  • 666 calaixos
  • Àngels, dimonis i calaveres
  • L’Avi calavera i jo
  • La dona vestida de negre
  • La guerra dels xiclets
  • Llibre de l’apocalipsi: draconis ladonis
  • Llibre d’encanteris de la Vella Taràndula
  • El manuscrit de les bèsties
  • Ningú és un zombi
  • L’única i veritable llegenda de Sant Jordi contada pel drac
  • Vacances alla romana de la senyoreta Strauss i els seus amics
  • Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons?
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Divertir-se a l’aire lliure

    aventurasairelibreHi ha infinitat de suggerències per a explorar la natura i gaudir d’ella, existeixen molts indrets per visitar així com moltes coses a veure quan es decideix realitza una sortida, ja sigui a la platja, a un bosc, o en un parc. Aventuras al aire libre està farcit d’idees originals per sortir d’excursió amb l’arribada del bon temps i aprendre a observar detingudament la natura mentre es realitza una activitat, ja que l’entorn natural sempre ofereix coses per veure, activitats per realitzar o indrets inexplorats. Però sempre caldrà d’anar acompanyat d’una persona adulta que conegui l’indret i pugui aconsellar com fer l’activitat diària que s’hagi escollit.

    Entre els àmbits que es poden escollir es troba la vora del mar amb un munt d’activitats per fer al costat de la platja, una d’elles pot ser amagar un regal i cercar el tresor, o simplement descobrir quan l’aigua del mar es recull quines meravelles en forma de conxes marines, crancs o d’altres senyals que s’han deixat a la sorra. Els participants podran divertir-se jugant a la platja i també aprendre moltes coses sobre el fons marí i els habitats del mar. En canvi, si el nostre indret és la muntanya es poden fer molts jocs a la ribera del riu o d’un llac amb les plantes i els animals que viuen al seu voltant, també activitats dinàmiques com la construcció d’una balsa petita o fins i tot una xarxa per trobar els éssers que s’amaguen a dins del riu.

    cerdanyaLa interacció amb els petits animals és fa a l’aire lliure, però també és possible fer altres tipus d’activitats a prop de casa, en el parc de la teva ciutat, simplement agafant sorra i portar-la a casa per descobrir quines petits insectes passegen durant la nit mentre es dorm a través de les petjades que deixaran en el sorral que tinguem fet. El jardí pot ser una zona molt especial per descobrir els insectes que ajuden a les plantes a créixer o aprendre a fer créixer les nostres plantes a partir d’un petit hort però caldrà anar amb compte amb les flors i les abelles

    Una de les sortides més divertides és al bosc per observar les diferents aus que l’habiten i decidir en quin joc deixarem materials per construir nius, un espai per a menjar, o la construcció d’un petit bany per a ocells on puguin veure aigua o remullar-se. També podem convertir-nos en detectius verds que sàpiguen identificar les fulles dels arbres, els seus fruits, o les madrigueres dels troncs a on els petits animals deixen el seu rastre en la escorça de l’arbre. Finalment, si toca un dia tapat sempre quedarà l’opció de jugar amb els núvols per observar les seves formes i poder endevinar de quin animal o de quin objecte es tracta. La qüestió serà divertir-se aprenent tot allò que ens aporta el món natural i els seus habitants respectant sempre el seu entorn. La primavera i l’estiu són la millor època per realitzar una sortida aventurera a l’aire lliure.

    SONY DSC

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una passió desbordada

    passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

    terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

    Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

    Terence Davis i Emily Dickinson

    DVD

    Historia de una pasión

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

    BANNER-560

    Andrea Camilleri, l’autor

    Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

    Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

    Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

    Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

    A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

    camilleri-montlabán1

    Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

    El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

     
    La dansa de la gavina, el llibre

    La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

    dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

    La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

    Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

    En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

    Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

     
    4 de maig, la tertúlia

    La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

    Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

    Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

    És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

    Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

    casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

    Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

    IMG-20170505-WA0001

    Fins aviat!!!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »