Bibliobloc - Fora del prestatge

Ahir dimecres 1 de febrer va inaugurar-se a la Biblioteca l’exposició fotogràfica El carnaval de Vilanova i la Geltrú, que podeu visitar fins al dissabte 18 de febrer.

Aquesta exposició, que vol apropar-nos a aquesta festa declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, està feta a partir de les fotografies existents en el fons fotogràfic municipal de Vilanova i la Geltrú que es troba al fons de l’Arxiu Comarcal del Garraf i representa una visió històrica pel món del Carnaval de la ciutat.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat des de l’any 1790, tot i que va ser prohibit per les autoritats franquistes.

El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes, i l’any 1939 aquesta ordre es feia extensiva a tot l’Estat. L’any 1955 va ser recuperat, co recuperació que es va completar entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.

En aquest vídeo podeu veure les Comparses de 1936-37, les darreres abans de la prohibició.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Títol original: The Artist

Any de producció: 2011
Gènere: Comèdia. Drama. Romàntica. Cinema mut
Director: Michel Hazanavicius
Guió: Michel Hazanavicius

Intèrprets: John Goodman (Al Zimmer), James Cromwell (Clifton), Ed Lauter (El mayordomo), Penelope Ann Miller (Doris), Missi Pyle (Constance), Jean Dujardin (George Valentin), Bérénice Bejo (Peppy Miller), Beth Grant (Criada de Peppy), Bitsie Tulloch (Norma)

9 Nominacions:

Producció francesa muda a càrrec de Michel Hazanavicius, rodada en blanc negre, que ens explica la història d’amor impossible, plena de gelosia i orgull pels seus respectius egos, entre George Valentin (un Douglas Fairbanks fictici), una figura del cinema mut a punt d’entrar en el major dels oblits per la imminent arribada del so a la indústria del cinema a Hollywood, i Peppy Miller, una actriu secundària amb ànima de ballarina que acaba d’arribar a Califòrnia i que, a poc a poc, li anirà eclipsant en popularitat, en fama i en importància per als estudis.

El director Michel Hazanavicius compta per al repartiment amb el seu actor fetitxe, Jean Dujardin (la saga OSS, Petites mentides sense importància) com la decadent estrella de cinema que s’enamora bojament de la futura promesa del nou cinema que està aterrant a Hollywood, interpretada per l’argentina Bérénice Bejo (Destinació de cavallers, OSS 117. El Caire. Niu de Espies).

Cal destacar la participació del gran actor John Goodman, figura clau en el cinema dels Germans Coen (El gran Lebowski), Penelope Ann Miller (The relictes), els veterans actors James Cromwell (LA Confidential) i Malcolm McDowell (La taronja mecànica).

The Artist és una interessant proposta fílmica, sense diàlegs i basada en una comunicació gestual, que ens trasllada al Hollywood clàssic dels anys 20, quan el cinema mut està a les acaballes i la irrupció del so amenaça l’estabilitat de les estrelles dels estudis. Un homenatge a aquelles dècades màgiques de la meca del cinema (anys 10 i 20) i d’aquells pioners que van experimentar amb aquest meravellós instrument dels Germans Lumière com a forma d’expressar art i d’entretenir el públic. La cinta s’alça com una finestra a un temps en què el cinema era fàbrica d’il·lusions i l’encanteri fluïa al pati de butaques pel valor intrínsec de l’experiència, per la capacitat per despertar emocions perdurables i això és una cosa a la que qualsevol que pateixi d’amor al cinema, senzillament no pot resistir-se.

El cinema d’ara ja gairebé mai és això, però Hazanavicius ens convenç que encara pot ser-ho amb un deliciós treball d’emulació mesurat fins al més mínim dels detalles. The Artist condueix del somriure a la llàgrima en un tres i no res amb una honestedat encomiable, entre nostàlgiques mirades a un món i a una manera de fer i mirar ja perduts. És una reivindicació a crits del cinema com miracle en si mateix.

L’escriptora Donna Leon era fins fa poc professora de literatura anglesa i nord-americana en l’extensió que la universitat de Maryland té a la base de les forces aèries dels Estats Units en les rodalies de Venècia, però va deixar la docència per dedicar-se a les seves dues grans passions: la literatura i l’òpera.

Protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear a principis dels 90, ha publicat una vintena de novel·les. La primera, Mort a La Fenice (1992) va obtenir el prestigiós Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga.

Els seus llibres estan traduïts a vint-i idiomes, inclòs el xinès, convertint d’una autora de culte a països com Anglaterra, França, Espanya i, sobretot, Alemanya, on els seus llibres han assolit unes vendes de més de 200.000 exemplars. Malgrat l’èxit que té el seu Brunetti a tot Europa, a Venècia és gairebé una desconeguda. No vol que les seves obres es tradueixin a l’italià, “prefereixo que al barri em diguin de tu, no de vostè. La fama no és bona”.

Guido Brunetti és una persona normal. És escèptic i cínic, però el salva la seva intel·ligència. Brunetti ha estudiat una carrera, llegeix, no veu la televisió, però observa l’estat d’Itàlia, els seus polítics, i llavors no li queda un altre remei que ser cínic.

Diu l’escriptora que una de les raons que la impulsen a seguir escrivint les aventures de Brunetti és que li donen diners suficients com per viatjar pel món per escoltar òpera i que li diverteix enormement fer-ho.

La palabra se hizo carne és el nou cas de l’inspector Brunetti, que ens introdueix en el món de la indústria alimentària, en concret a l’escorxador de Preganziol, que proporciona carn a la ciutat de Venècia. La cobdícia de veterinaris corruptes posa en perill la salut dels venecians. Però no tothom està disposat a canviar la seva honestedat professional per diners.

El cadàver d’un home desfigurat apareix flotant en un canal. No hi ha denúncies de desaparicions, l’home no porta documentació, ha perdut una sabata, i Brunetti només compta amb l’informe del forense per a la seva investigació: el difunt patia una estranya malaltia.

No obstant això, el comissari té la rara intuïció que coneix a la víctima; inexplicablement, sap que té els ulls clars. Seguint el rastre d’una possible pista, Brunetti arribarà fins al escorxador de Preganziol, a Mestre, fora del seu territori habitual.

Qui és aquest home sense rostre ni passat? Qui i per què ho va eliminar? Un cas sense informació és un repte per al comissari Brunetti, que haurà de submergir-se en les zones més desconegudes de la sempre inquietant Venècia.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Arriba el mes de febrer, i amb ell, com és tradició, Barcelona tornarà a ser el centre de la novel·la negra i criminal amb la celebració de BCNegra, la setmana que la ciutat dedica al gènere.

Del 2 a l’11 de febrer, un comissari, Paco Camarasa, 60 autors i especialistes en novel·la negra, 36 editorials participants i més de 30 activitats, entre exposicions, taules rodones, converses, clubs de lectura, signatures i intercanvi de llibres, en són les xifres.

Els millors talents de la narrativa negrecriminal actual seran de nou a la nostra ciutat. En destaquen Jake Arnott, David Peace i Anne Perry provinents d’Anglaterra; Inger Wolf, Gunnar Sataalesen i Anders Roslund, dels països del nord d’Europa; Maurizio de Giovanni i Marco Malvadi, d’Itàlia; Patrick Bard, de França, i Claudia Piñero, d’Argentina. Diego Ameixeiras, Juan Bas, Marcelo Luján i Carlos Salem, entre d’altres, representaran el gènere en castellà.

Els escriptors catalans estaran representats per Pau Vidal i Albert Villaró, que publiquen les seves segones novel·les de gènere, Fronts oberts i L’escala del dolor respectivament; la consagrada Carme Riera que ha debutat en la novel·la negra amb Natura quasi morta; Marta Banús, Jordi de Manuel, Vicent Usó i Andreu Martín, entre d’altres.

Clicant aquest botó podeu veure el programa complet de l’esdeveniment en PDF, però no volem deixar de destacar algunes de les activitats que han preparat:

Un dels actes centrals de la setmana serà el lliurament del VII Premi Carvalho a l’escriptor grec Petros Màrkaris, el pròxim dia 9. L’endemà, Lorenzo Silva mantindrà una conversa amb el premiat per parlar de la situació actual de Grècia.

BCNegra deixarà, però, un altre moment emotiu. Serà l’homenatge a David Martínez Madero, el primer director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i participant de BCNegra, traspassat ara fa un any. L’homenatge tindrà forma de taula rodona sobre les màfies russes amb el fiscal José Grinda, el comissari dels Mossos d’Esquadra, Josep Trapero, i els periodistes Cruz Morcillo, Pablo Muñoz, Mayka Navarro i Carles Quílez.

També s’ha organitzat una exposició sobre Gimlet, una revista sobre novel·la negra que va dirigir Manuel Vázquez Montalbán, i a la Biblioteca Arús es mostrarà, per primera vegada ordenada i classificada, la col·lecció Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes, una de les millors del món sobre l’investigador londinenc.

Una de les activitats més curioses d’aquest edició de BCNegra serà l’exhibició de la unitat canina dels Mossos d’Esquadra. Amb el sotsinspector del cos dels Mossos, Jordi Marí García, i tres guies es farà la taula rodona Per què no hi ha gats policia?.

No podia faltar tampoc una reflexió al voltant de la col·lecció, així que la taula rodona De La Cua de Palla a Crims.cat s’ocuparà de la qüestió.

Nous autors espanyols com Laura Fernández, David C. Hall, Julián Sánchez, Carlos Zanón, Marta Banús, Joan Bas, Gabriela Cañas o Carles Salem presentaran les seves obres.

Les illes Canàries, així mateix, tindran un paper en la setmana més negra de Barcelona, ja que tot i ser ideals per a una idíl·lica lluna de mel són literàriament un bullici d’activitat delictiva.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

La 84a cerimònia de lliurament dels Premis Oscar 2012 se celebrarà el proper 26 febrer al Teatre Kodak de Hollywood and Highland a Los Angeles.

L’Acadèmia de Hollywood ja ha donat a conèixer la llista de nominats per als Oscar als millors treballs cinematogràfics del 2011 i, un any més, hi ha hagut moltes sorpreses com la nominació de dues pel·lícules que semblaven oblidades: Extremely loud and incredibly close i War horse, i l’absència de Les aventures de Tintin: El secret de l’Unicorn en cinta d’animació.

La invenció d’Hugo és la pel·lícula més nominada (opta a 11 premis), Però The Artist, amb 10 nominacions, es presenta com la gran favorita. Són dos films que caminen de la mà en el somni daurat del triomf a la meca del cinema. Els dos evoquen amb nostàlgia els orígens de l’art cinematogràfic i rendeixen el seu particular homenatge al treball dels artistes quan el cinema estava encara construint els seus fonaments. Encara que les històries que compten són totalment diferents, totes dues cintes semblen estar unides per l’estret llaç que ens permet recordar amb enyorança i malenconia èpoques passades més feliços.

A partir del dia 1 de febrer repassarem els títols nominats a millor pel·lícula de l’any:

El cinema a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Els audiollibres són llibres parlats, en la seva versió integra de l’obra original. Són llegits en veu alta per locutors i narradors professionals en gravacions a una sola veu, sense música de fons.

Els audiollibres tenen un públic potencial important en les persones amb capacitats visuals reduïdes però també en aquelles persones que no tinguin massa temps per llegir o simplement vulguin gaudir de la lectura d’una obra literària mentre realitzen altres tasques com fer esport, desplaçaments en transport, etc. També poden ser una eina molt útil per a l’aprenentatge de la llengua, castellana i catalana.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona posa a disposició de tots els usuaris amb carnet de biblioteca el servei de descàrrega d’audiollibres, en català i castellà, amb la intenció de facilitar i millorar l’accessibilitat a la lectura.

El catàleg d’audiollibres està format per obres clàssiques i actuals, sobre les que es poden consultar les dades bàsiques d’identificació, la imatge de la coberta, un resumen del contingut, el nom del narrador, la durada total de l ‘arxiu y una escolta de mostra.

L’usuari hi pot accedir des del catàleg Aladí, apartat Més recursos / audiollibres mp3, i també des de la Biblioteca Virtual prèvia identificació amb el carnet de biblioteca.

Cada usuari podrà tenir accés a dues descàrregues de cada títol per si es produeix qualsevol problema en la primera descàrrega.

Les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals també ofereixen en préstec una selecció dels audiollibres en format CD audio.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El poeta José Ángel Valente recordava que, a finals dels anys cinquanta, els emigrants d’Espanya que arribaven a l’estació de Ginebra eren separats dels altres viatgers i desinfectats pels serveis sanitaris suïssos. Les milers d’espanyoles que en els anys seixanta van treballar com a serventes a les cases de famílies bé de París inspiren una pel·lícula francesa amb el nom de Les noies de la sisena planta.

Aquesta pel·lícula de Philippe Le Guay és una comèdia que pren el seu títol de les populars chambres de bonnes a França, les habitacions sense aigua calenta i amb un servei comú on vivien les Conxites, com encara se’ls coneix popularment. Natalia Verbeke, Lola Dueñas i Berta Ojea acompanyen Carmen Maura en aquest retrat amable i tendre malgrat els tòpics, que retrata la solidaritat d’unes dones sense més horitzó vital que poder estalviar tot el que podien i tornar al seus origens per tornar a començar.

La comèdia es basa en estereotips recíprocs d’aquesta època, i explica la història d’un burgès, interpretat per Fabrice Luchini, quan la vida canvia després de descobrir la realitat del sisè pis del seu mateix palau. És una història lleugera que suggereix que és possible superar les diferències socials. L’actriu Carmen Maura ha explicat que “porto anant a França 20 anys i l’actitud cap als espanyols ha canviat molt, però de tant en tant hi ha escletxes. És una cosa tan arrelada que és difícil d’esborrar en determinades ocasions“.

Entrevista a Phillippe Le Guay

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El 2 d’octubre de 1950, la tira còmica Peanuts va estrenar-se simultàniament en set diaris dels Estats Units.

La sèrie està protagonitzada per Charlie Brown, el nen capgròs de sis anys que, vestit amb una samarreta amb una franja de rombes negres, és lúcid, bo, imperfecte i perdedor que afronta les desgràcies de la vida des del costat optimista amb l’ajuda dels Peanuts, els nens que integren la seva colla:Lucy, sempre preparada per “picar” psicològicament Carlitos i els seus projectes i convertida en la dolenta del grup, Linus, amb la seva manta sempre a sobre i el dit ficat a la boca, uns gestos amb els quals aplaca la seva inseguretat davant del món, Sally, germana petita de Carlitos: banal, superficial, i amb l’únic desig de trobar un bon espòs, Patty i Marcia, la desastre a l’escola i l’aplicada, respectivament, Schroeder, el superdotat pianista, amant de Beethoven i Colorina, la nena pèl-roja de la qual Brown està enamorat.

Dos anys després que sortís la primera tira còmica, es va integrar el gos Snoopy, un filòsof existencialista, poètic, irreverent, lliure, que dorm sobre la teulada de la seva caseta vermella, i amb qui Charlie Brown va formar un vincle d’amistat que va enamorar a l’audiència, que va pujar lentament fins a arribar 355 milions d’lectors a tot el món. Poc després s’afegiria l’ocell Woodstock que va fer el seu niu a la panxa de Snoopy.

A més dels còmics es van fer pel·lícules, caricatures per a televisió i centenars d’articles, que fins ara ocupen un lloc important en vendes.

El contrast entre la vida fantàstica imaginada per Snoopy sobre de la teulada de la seva caseta vermella i la terrenal de Charlie Brown, va generar un perfecte equilibri entre humor i filosofia que es va convertir en la seva particular marca de la casa i que va captivar, i segueix captivant, els cors de nens, joves i grans.

Ara acaba d’aparèixer Lo mejor de Carlitos y Snoopy una antologia inèdita que celebra sis dècades de la tira còmica més memorable del dibuixant Charles Schulz. Seixanta anys que no són res per a una sèrie que va obrir una gran bretxa en el còmic per allunyar-se dels superherois d’acció i crear un nou espai poblat per nens i animals sorprenentment reflexius.

Avui aquests personatges de còmic són encara una gran font d’ingressos milionaris per als descendents del dibuixant, que va morir de càncer l’any 2000.

Schulz, puntual a la cita amb la vinyeta fins a la vigília de la seva mort, va voler retratar la imaginació i la derrota per a una generació obligada a lluitar amb el somni americà.

És així com Schulz va passar de professor d’art amb una vida tirant a solitària a dibuixant multimilionari per obra i gràcia d’uns personatges que, comandats primer pel sempre abatut Charly Brown i eclipsats més tard pel més enginyós i somiador cànid de la història del còmic, no van trigar gaire en convertir-se en icones generacionals.

Charlie Brown mostra el costat optimista de la soledat, així és com va descriure Schulz al seu personatge central.

El seu contrapunt el té en l’excentricisme de Snoopy, que manté una relació dominant amb el seu amo, invertint absolutament els papers, ja que l’única missió de Charlie Brown sembla ser alimentar i fer feliç el seu gos, que es comporta com un ésser hedonista i independent.

A Snoopy se’l sol representar damunt de la seva caseta, dormitant. Té diversos alter-egos, com el d’escriptor frustrat o aviador de combat, en eterna lluita contra el Baró Roig, Manfred von Richthofen.

Charlie Brown a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Ian Rankin, nascut l’any 1960 a Cardenden, Escòcia, va cursar els seus primers estudis al seu poble natal i més tard va ampliar a la universitat d’Edimburg. A la universitat, es va allunyar de la poesia per dedicar-se al relat breu.

Amb aquest gènere va obtenir diversos premis literaris, i un d’aquests relats va acabar per transformar-se en la seva primera novel·la.

Va escriure les seves tres primeres novel·les quan estudiava per llicenciar-se en Literatura Anglesa. La tercera d’elles, Knots and Crosses, va ser la que va donar vida al inspector Rebus.

El primer llibre protagonitzat per l’inspector Rebus pretenia ser una història independent, i va experimentar amb altres gèneres (el terror, l’espionatge, etc.) Fins que algú li va preguntar què havia estat de l’inspector Rebus. Va decidir llavors ressuscitar al seu detectiu i crear una nova i exitosa aventura per a ell, i una altra …, i una altra més …

En l’actualitat, reparteix el seu temps entre Edimburg, Londres i França, està casat i té dos fills.

Uñas y dientes és la tercera de la prolífica saga protagonitzada per l’inspector John Rebus. En aquesta ocasió, Rebus ha enginyar-se-les per detenir un assassí en sèrie que és retratat pels mitjans de comunicació com el nou Jack l’esbudellador, un maníac que després de cada assassinat, arrenca i ingereix una part del cos de la seva víctima.

El nou monstre de l’East End de Londres és objecte de tota l’atenció dels mitjans, que l’han anomenat Wolfman a causa de que la seva primera víctima ha estat trobada en Wolf Street. Scotland Yard demana ajuda al l’inspector Rebus, expert en crims macabres, cosa que l’inspector George Flight veurà com una interferència innecessària i molesta. Si vol resoldre el cas, Rebus haurà de lidiar no només amb el esquiu assassí, sinó també amb el seu hostil col·lega londinenc i amb la presència d’una atractiva psicòloga que desperta els instints més incontrolables.

Ian Rankin torna a esglaiar als lectors amb una terrorífica història carregada d’intriga i versemblança.