Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Cafe Society, de Woddy Allen

CafeSocietyAlguns diuen que és la seva darrera pel·lícula, tot i que costa de creure. Ambientada en els anys trenta, amb un sentit crític a la societat glamourosa d’aquella època, explica la història de Bobby Dorfman, interpretat per Jesse Eisenberg, un jove que deixa Nova York i viatja a Hollywood disposat a obrir-se camí gràcies a la intervenció del seu oncle Phil, interpretat per Steve Carell, com un poderós agent en el món del cinema. Allà aviat s’enamora de la secretària de l’empresari, Kristen Stewart, de la que intentarà casar-se i portar-la a Nova York.

Cafe Society presenta dos ambients diferents i d’època, un és el de Los Angeles i l’altra el de Nova York dels anys 30, incorpora una bona fotografia en què es tenyeixen de idíl·lics daurats les tardes californianes i de grisos art decó les nits de cabaret d’aquest transsumpte del Cotton Club on acaba l’acció. Del retrat entre nostàlgic i irònic de la de l’època daurada de Hollywood es passa a una altra escenografia, la de la nit novaiorquesa, amb Allen potenciant l’humor negre en els episodis més escatològics i criminals del relat en un muntatge paral·lel entre les festes d’un germà i els assassinats d’un altre. La pel·lícula és una història d’amor menor, encaixada en un trencaclosques d’una època exuberant i amb una veu en off que serveix a Woddy Allen per apagar ànims i comptar, amb força espurna i malícia, només allò que realment li interessa. Un film en el qual l’autor no amaga en cap moment que té un peu posat en la fantasia, en el seu propi somni, tant en el retrat d’època com en les emocions i implicacions de la història d’amor que el motiva, però al qual finalment va a donar un lògic bany de realitat. L’escenografia està molt ben elaborada amb molta cura pel detall, l’ambientació i el vestuari, però peca de cert aire insubstancial i molt llanguiment.

allen

És la primera pel·lícula que el director nord-americà roda en format digital, la qual cosa dota a la fotografia d’un altre tipus de característiques, i això fa que s’aprofiti per ressaltar magníficament aquest toc luxós de Los Angeles, però també per aconseguir un càlid toc malenconiós que va creixent segons avança el metratge i progressa la història d’amor. En definitiva, Cafè Society és un altre exemple que la figura cinematogràfica de Woody Allen segueix en descens, però que fins i tot aquí dóna mostres ocasionals de la seva brillantor creativa, encara que també d’un cansament narratiu per al qual potser el millor sigui derivar cap a una versió comprimida de si mateix, tal com es veurà dins de molt poc temps a la sèrie de televisió Crisis in Six Scenes.

wallen Wooddy Allen a la bilbioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La innovació com a primera ocupació

A la vida, o es posen excuses o s’aconsegueixen resultats, mai les dues coses alhora.
Richard Branson, fundador del Virgin Group.

empresaempleoL’objectiu principal d’aquest llibre és oferir una guia pràctica per a la creació d’un primer negoci aprofitant una oportunitat de mercat. Hi han dues paraules sobre les quals pivota una bona part del món actual, en què es dipositen totes les esperances d’un futur millor i a les que caldria esforçar-se per adequar els nostres sistemes educatius, empreses o negocis. Són creativitat i innovació. Es tracta de termes polisèmics i no només això, conviuen entrellaçats: no hi ha innovació sense creativitat. Però per començar un projecte cal sobretot tenir les idees molt clares sobre que és pretén aconseguir, la necessitat que cal satisfer, la forma de com aconseguir-ho, i el tipus de producte o servei que es pretén desenvolupar.
En el moment que es descobreix alguna cosa i mentre això no sigui útil s’estarà davant d’una invenció, però no davant d’una innovació. Aquesta es produeix quan es crea un nou procés o un nou bé que es converteix en útil per a algú quan es llança al mercat.
 

 
innovacioSer innovador és veure les coses de forma diferent a com les veuen els altres, veure les coses extraordinàries on els altres veuen només l’ordinari. Els innovadors han de crear circumstàncies i el primer pas per ser un empresari innovador consisteix a estar atents al món que els envolta, una de les formes més recomanables és apuntar en un bloc de notes totes la idees que vagin sorgint ja que es poden oblidar fàcilment i en un futur podrien ser fonamentals. El problema és que escriure tot el dia el que es ve al cap és laboriós i, en consequència, avorrit i a la llarga es tendeix a desistir. Per això és fonamental que es tingui algun tipus d’afinitat amb allò que es pretén aconseguir. És a dir, un activitat que es faci freqüentment perquè hi ha una afició perllongada sobre aquest tema, perquè a més es disposa d’un ampli coneixement, i fins i tot generi fins a una necessitat. Finalment, s’han de localitzar i definir el tipus de problemes i solucions existents.

Només quedarà la comparació immediata de la idea o invenció que ha sorgit en el procés amb les alternatives existents al mercat, per a comprovar que de debò sigui més útil i millor que les altres. Una avaluació encertada serà vital per poder optimitzar el temps i començar a plantejar-se el finançament del projecte per part dels futurs inversors. Però sempre partint d’una premissa inexorable, ningú és immune als fracassos. Una forma d’intentar pal·liar-ho és una bona comunicació amb els clients en els inicis del projecte. Molta sort!

Llibres

Cómo innovar. Mi empresa es mi primer empleo

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Indómito, Vladimir Hernández. Premi L’H Confidencial 2016

I ja són deu les edicions del Premi L’H Confidencial, que aquest 2016 ha reconegut l’obra Indómito de Vladimir Hernández. El Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial, convocat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, la biblioteca La Bòbila i Roca editorial, havia reconegut fins ara els següents títols:

Ley garrote_2007 retrato_familia_con_muerta_2008 el baile ha terminado_2009
caminos cruzados_ 2010 las niñas perdidas_2011 La_llamada_de_un_extrano_2012
el asesinato de los marqueses de urbina_2013 la chica que llevaba una pistola en el tanga_2014 los crimenes del opio_ 2015

Els guanyadors reben un premi de 12000€ i la publicació de la novel·la per Roca editorial. Aquesta setmana, a la Joan Oliva, la novetat de gènere negre és Indómito, sobre la qual el jurat va destacar “el retrat d’una Cuba descarnada i en descomposició, en què s’enfronten funcionaris que se n’aprofiten i on les noves generacions només creuen en la iniciativa personal“.

indomito_vladimir hernandezIndómito comença amb una escena del tot impactant. Mario Durán ha estat enterrat viu. Contra tot pronòstic, és capaç de sortir-se’n amb vida i, a partir d’aquest moment, rememorarà els esdeveniments que el van arrossegar fins allà i iniciarà la seva revenja.

Poques setmanes abans, Durán i el seu bon amic Rubén eren a la garjola. Sense raó justificada, tots dos són posats en llibertat. Primer, en surt en Rubén que, a la sortida d’en Durán, el posa al dia de les novetats. L’alliberament no és pas gratuït. logo blog genere negre_AMB LLETRES Els coneixements tecnològics que tots dos tenen seran fonamentals per fer-se amb el contingut d’una caixa forta. En Sandoval, en Zurdo i la Silvia seran els seus companys de robatori. El que havia de ser un cop ràpid i sense complicacions acaba originant un reguitzell de cadàvers, inclòs el de Rubén. El seu cos apareix al mateix forat on Duran és enterrat viu.

Indómito és una novel·la de venjança, farcida de violència i acció, que transita per una Cuba contemporània. Una Cuba que és un personatge més de la història.

Vladimir Hernández va néixer a La Habana l’any 1966. Hi va estudiar Enginyeria i Física. L’any 1999 va publicà el seu primer llibre, Nova de cuarzo. Posteriorment, va publicar Hipernova i Onda de choque. Des de l’any 2000, viu a Espanya, arran de quedar finalista en el Premi UPC amb la novel·la Signos de guerra.

Llibres

  • Indómito
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Foxcatcher

    Durant uns anys, Mark i Dave Schultz, germans i campions olímpics de lluita lliure, i el milionari i mecenes John du Pont van formar un perillós triangle que va finalitzar de la manera més tràgica. Aquesta història real, que va tenir lloc als Estats Units entre els anys 80 i 90 del segle passat, ha estat la font d’inspiració del director Bennet Miller, que signa així el seu tercer film: Foxcatcher, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    retol FoxcatcherPer donar vida als personatges protagonistes, Miller (que fins ara havia dirigit Capote i Moneyball) ha triat noms ben coneguts de la cinematografia actual: Steve Carrell (com a John du Pont), Channing Tatum (en la pell de Mark Schultz) i Mark Ruffalo (com a Dave Schultz).

    Els germans Schultz van escriure en lletres d’or els seus noms quan, per primera vegada a la història, dos germans aconseguien de manera conjunta un or olímpic (a Los Àngeles’84) i un mundial en lluita lliure. Tot i això, esdeveniments posteriors van fer que els seus noms fossin recordats per fets aliens a l’esport. Per la seva banda, John du Pont era un excèntric milionari, ornitòleg, filatèlic i apassionat dels esports que quan va veure que les seves capacitats físiques no el permetrien aconseguir la seva anhelada medalla olímpica, va decidir fer ús dels seus diners per continuar tenint relació amb el món de l’esport. Ho va fer creant Foxcatcher, un centre de capacitació esportiva on entrenarien joves promeses de l’esport. De fet, a Foxcatcher hi va arribar a entrenar la selecció nord-americana de lluita preparant la seva participació a Seül’88. Va ser així, com du Pont va tenir contacte amb els germans Schultz.

    Després d’haver guanyat l’or a Los Àngeles, especialment Mark Schultz no acabava de trobar el seu espai. El mateix Schultz reconeix que en aquell moment, el govern nord-americà no patrocinava l’esport com ho fa ara, així que quan du Pont li va proposar formar part de Foxcatcher no ho va dubtar. Algú li estava oferint la possibilitat de fer el que més li agradava i no haver-se de preocupar pels diners. Però el que començava com un patrocini, va acabar esdevenint una relació malaltissa dirigida per la ment paranoica de du Pont.

    dave-and-mark-return-to-palo-alto-olympic-championsEra de preveure que Mark Schultz abandonaria Foxcatcher i així ho va fer un parell d’anys després d’arribar-hi. Posteriorment, i ja com a entrenador de joves promeses, s’hi va instal·lar Dave Schultz. La relació del segon germà amb John du Pont no va ser pas millor que amb el primer, però el seu final, molt més tràgic.

    Un cop estrenada la pel·lícula, Mark Schultz va mostrar el seu desacord amb el resultat final i amb la visió que se’n desprenia. Alguns hi han volgut veure una operació de màrqueting per aprofitar l’estela de l’estrena cinematogràfica en benefici de la publicació d’un llibre escrit pel mateix Schultz, donant la seva visió dels fets: Foxcatcher the true story of my brother’s murder, John du Pont’s madness and the Quest for Olympic Gold. Sigui com sigui, Schultz va acabar donant el seu vist-i-plau a la versió cinematogràfica dels fets més tèrbols de la seva biografia.

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • Foxcatcher
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Realitat augmentada o intel·ligència disminuida?

    Fins a dia d’avui milions de persones s’han descarregat l’aplicació del joc de realitat augmentada Pokémon Go. La realitat augmentada és el terme que s’usa per definir una visió directa o indirecta d’un entorn físic en el món real, els elements es combinen amb elements virtuals per a la creació d’una realitat mixta a temps real. Emprant algun dels dispositius mòbils que tenim a l’abast com els mòbils, o fins i tot les tauletes, s’ha posat de moda mirar la realitat a través d’aquestes pantalles geolocalitzades, a on es troba el fenomen de com es superposa informació virtual a la informació física real existent davant de l’usuari de l’aplicació.

    raugmentada

    No existeix cap dia que qualsevol persona no s’hagi topat amb usuaris d’aquesta aplicació que ha causat una febre sense precedents que, pantalla en mà, presos del submón on creuen viure, van a la caça i captura de codis binaris ficticis de nom pokémons, abduïts per una realitat inexistent que farà que cada vegada la societat es vagi allunyant més d’una realitat a través d’un món virtual disminuït que superposa un entorn fictici en el món real farcit de dades informatives o també alertes, i que proposa com a objectiu cercar, capturar, lluitar i comerciar amb els personatges digitals amagats en espais hipotèticament reals de tot el món.

    pokemongoA l’any 1994, Paul Milgram i Fumio Kishino van apadrinar el concepte anglosaxó mixed reality o realitat híbrida. Està constituïda per tot allò que es troba en el continu de la virtualitat, en un dels extrems està el completament real i en l’altre el completament virtual, és a dir, el que està completament creat en un ordinador. Però el fet de disposar en temps real de tota la informació que es necessita pot tenir dos efectes contradictoris com augmentar la capacitat de desplaçament, però disminuir la capacitat de recordar els itineraris.

    La tecnologia de realitat augmentada exigeix desenvolupar també una intel·ligència augmentada, ja que sinó es produirà l’efecte contrari i s’accedirà a una intel·ligència disminuïda, mandrosa, encantada de que la màquina resolgui els problemes. Les capacitats que seran necessàries per una intel·ligència augmentada poden ser la de comprendre les informacions que la màquina superposa a l’experiència, per assolir la capacitat d’avaluar la informació que s’està rebent, per no estar absolutament sotmès a la mediatització del dispositiu electrònic.

  • El cerebro que está detras del fenómeno Pokemon Go
  • La invasión global de Pokemon Go
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Descobrint la cultura i el patrimoni del Garraf

    descobreixgarrafEls museus i el patrimoni d’un territori són fruit de la trajectòria col·lectiva social i humana dels diversos municipis que conformen un país. És per aquest motiu que la conservació i l’impuls del patrimoni artístic i cultural han estat el centre de les polítiques públiques locals i comarcals. Per altre banda, s’ha creat en els darrers anys una xarxa d’equipaments culturals i museístics, per les millores de l’espai públic i patrimonial, per l’ordenació dels fons artístic i per la recuperació de la memòria i el llegat històric. La guia Descobreix el Garraf: cultura, patrimoni i museus serveix com a eina de presentació d’una comarca en la seva excel·lència cultural com a reforç de la identitat col·lectiva a través del seu patrimoni. A través de la seva lectura es podrà descobrir i visitar un ampli patrimoni artístic, fent-se partícip de les activitats que s’hi plantegen, per a poder gaudir-les, a prop de la natura, en els espais museístics i patrimonials dels diferents municipis.

    El Garraf ja disposa d’una guia que recull i descriu els principals divuit equipaments museístics de la comarca. En primer lloc hi trobem els quatre museus de la comarca amb col·leccions d’àmbit nacional com són: el Museu del Ferrocarril de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel. I el segueixen diferents espais museístics com els Romàntics Can Papiol, l’Exposició Permanent Charlie Rivel, les sales d’art contemporani, i altres centre com l’Observatori Astronòmic del Garraf o el Centre d’Informació La Pleta del Parc del Garraf. Tots ells formen un conglomerat inseparable que ens fa entendre la pluralitat de la comarca i la seva riquesa patrimonial.

    jordimedinaAquesta comarca ha estat terra d’inspiració de grans artistes i on s’allotgen diverses col·leccions artístiques de estimada importància pel país. Diversos personatges de renom ha deixat els seus grans habitatges i les seves col·leccions en herència als municipis i, avui, formen part també d’aquest ric i divers patrimoni allotjat en els diferents museus i equipaments del territori. A través d’aquesta guia es recullen i es mostra els actius culturals i patrimonials que permetran descobrir tot el patrimoni que configura la història i la identitat del Garraf, a on la seva cultura està marcada per la proximitat del mar i la importància del comerç marítim que van fer als indianos, totes aquelles persones que van fer fortuna a Amèrica a la segona meitat del segle XIX, varen fer construir diverses edificacions d’una estimable bellesa arquitectònica. Aquests van aconseguir pastar veritables fortunes i van decidir tornar anys més tard als seus llocs d’origen, procuraven prestigiar-adquirint algun títol de noblesa, comprant i restaurant antigues grans cases, o construint palaus de nova planta, en un estil colonial.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Así es como se mata. Mirko Zilahy

    asi es como se mata de Mirko ZilahyEl comissari Enrico Mancini ha vingut per quedar-s’hi. Qui ha llegit la primera novel·la de Mirko Zilahy hi estarà d’acord amb aquesta afirmació. El seu debut com a escriptor ha fet que se’l compari amb autors com ara Pierre Lemaitre o Joël Dicker i la seva novel·la Así es como se mata encapçala, des del gener, la llista dels títols més venuts a Itàlia.

    La història de’n Mirko Zilahy és la d’un jove a punt de quedar-se sense feina que, després d’haver viscut la malaltia de la seva mare, va començar a escriure gairebé de manera compulsiva. Una amiga de Zilahy, agent literària, va llegir les primeres quaranta pàgines que va escriure pràcticament sense adonar-se’n i li’n va demanar més. Així, un any més tard, ja havia finalitzat Así es como se mata.

    En paraules del mateix Zilahy, que la seva estrena fos en l’àmbit del gènere negre no ha estat pas casualitat. Ho feia conscient del que triava i inspirant-se, no en autors contemporanis, sinó en clàssics com, per exemple, Edgar Allan Poe, Charles Dickens, Wilkie Collins o Bram Stoker.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESAsí es como se mata ens situa a Roma l’any 2008. En una Roma ben diferent de la ciutat eterna visitada per milions de turistes. Ben al contrari, Zilahy ambienta la seva novel·la en una atmosfera asfixiant i tenebrosa, en una zona industrial de la capital italiana que existeix realment, però que ja no es fa servir. Un assassí en sèrie, la Sombra, està deixant un reguitzell de cadàvers i l’encarregat de la investigació és el comissari Enrico Mancini. Mancini, especialitzat en crims en sèrie a l’FBI, acaba de perdre la seva dona, però tot i això, accepta fer-se’n càrrec. El comissari no portarà la investigació tot sol. La brigada d’investigació criminal està formada pel professor Carlo Biga, l’inspector Walter Comello, el metge forense Antonio Rocchi, la fiscal Giulia Foderà i la fotògrafa Caterina de Marchi.

    Así és como se mata_rodonaPrimeres pàgines.

    Mirko Zilahy va néixer a Roma l’any 1974. Amb el punt de partida d’un dol personal, l’escriptor ha creat un dolorós thriller en què reflexiona sobre la humanitat i allò que és just i que s’ha de convertir en una trilogia. Zilahy ja està escrivint el segon volum que encara no te data de publicació fixada. Hi repetiran Enrico Mancini i la resta de companys de la brigada d’investigació criminal.

    Zilahy va estudiar Llengua i Literatura Estrangera i va obtenir el doctorat al Trinity College de Dublín. Ha treballat com a traductor i editor i realitza col·laboracions com a periodista en Il Corriere della Sera.

    Llibres

  • Así es como se mata
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cubelles Noir

    cubellesnoirCubelles serà protagonista durant aquest cap de setmana de les primeres jornades de novel·la negra que organitza el crític literari Xavier Borrell, i que es podran veure en la primera edició del Festival de Novel·la Negra Cubelles Noir que es celebrarà del 19 al 21 d’agost. Aquest esdeveniment literari té com a objectiu principal donar protagonisme a les autores de la comarca del Garraf.

    Les nominacions al premi de novel·la negra, tant en català com en castellà, que s’atorgarà durant les jornades del festival tenen la voluntat de promocionar la novel·la negra feta per escriptores que han estat en un segon pla literari, per aquest motiu és voluntat en aquesta primera edició de només incloure dones entre les nominacions, totes elles per les obres que van publicar-se durant l’any 2015. En català han estat escollides les escriptores Margarida Aritzeta per L’amant xinès, Esperança Camps per La cara B, Elena Torres Girbau per La puta d’oros i Montse Sanjuan per El misteri del bressol buit.

    Per la seva banda, en llengua castellana estan nominades les escriptores Susana Hernández per Cuentas pendientes, Graziella Moreno per Juegos de maldad, Dolores Redondo per Ofrenda a la tormenta i Berna González Harbour amb la seva obra Los ciervos llegan sin avisar. A més també s’exposaran les darreres novetats de gènere policíac, i el programa del festival es completarà amb xerrades d’escriptors, directors de cinema i també taules rodones i debats per apropar escriptors i aficionats de la novel·la negra. També es vol impulsar la lectura mitjançant l’organització de diverses activitats amb autors catalans i de l’estat espanyol que oferiran xerrades i conferències. El programa també comptarà amb activitats lúdiques com una gimcana detectivesca al centre social a càrrec de Vicente Corachán o xerrades participatives sobre cinema i còmic de gènere negre.

    Programació Cubelles Noir 2016

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Eduard Toda. 75è aniversari

    El passat 25 d’abril es va inaugurar oficialment l’Any Toda, quan es compleixen 75 anys de la mort de qui, sens dubte, va ser el primer egiptòleg espanyol. eduard todaÉs, per tant, aquest 2016 un any dedicat a ampliar l’estudi i el coneixement d’aquest il·lustre reusenc que, tot i la transcendència de la seva vida i obra, és pràcticament un desconegut per al gran públic. No només en destaca la seva activitat com a egiptòleg, sinó que va ser molt més: des de cònsol fins a escriptor, passant per historiador, gestor, home de negocis i defensor de la història i la cultura catalana. D’aquí el títol amb què s’ha batejat el programa d’activitats, Un reusenc polièdric, per les múltiples facetes desenvolupades per Toda.

    Entre el gruix d’activitats que s’hi han programat, en destaquem una que ha tingut lloc ara fa pocs dies. El 23 de juliol s’estrenava un documental d’una hora de durada titulat Les set vides d’Eduard Toda. El documental, realitzat pels periodistes Toni Orensanz, Ramon Masip i Manel Vinuesa, fa un repàs per les facetes professional i personal de Toda. A continuació, us n’oferim el tràiler:

    A banda dels reconeixements que es concentraran al llarg d’aquest 2016, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ja va homenatjar, ara fa uns anys, la trajectòria com a egiptòleg d’Eduard Toda. Eduard Toda a Museu BulaqEntre el 4 d’octubre de 2007 i el 17 de febrer de 2008, s’hi va fer l’Exposició Del Nil a Catalunya. El llegat d’Eduard Toda en què s’exposaven fotografies inèdites de l’època en què Toda va ser cònsol d’Espanya a El Caire, entre 1884 i 1886. L’estreta amistat que compartien Toda i Balaguer, des dels anys d’estudiants a Madrid, va tenir molt a veure amb la donació d’aquestes fotografies i de tot un seguit de peces arqueològiques al Museu. Entre amulets, objectes funeraris, ceràmiques i una mòmia corresponent a un infant d’uns quatre anys, la Nesi, l’any 1886 s’hi va constituir a Vilanova la primera col·lecció de peces egípcies de Catalunya. Fins i tot actualment, la Nesi és una de les, només, cinc mòmies humanes que es poden visitar a museus catalans.

    Per tot això i molt més, l’homenatge i el reconeixement a la figura d’Eduard Toda és de justícia i des de les biblioteques de VNG ens hi sumem. Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, a la xarxa de biblioteques de la ciutat hi podeu trobar un bon nombre de documents relacionats.

    any_todaPrograma d’activitats de l’Any Toda.

    I no oblideu que en el web de col·lecció local hi podeu consultar documentació pertanyent a l’Arxiu Comarcal, a la Biblioteca Víctor Balaguer, a la biblioteca Joan Oliva i Milà i a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’herència del vell pirata, Llorenç Capdevila

    L’editorial Cruïlla i la Fundació Santa Maria (SM) fa més de trenta anys que van impulsar la creació de dos premis literaris de literatura infantil i juvenil que, actualment, s’han convertit en tot un referent en l’àmbit dels llibres per a nens i joves. Fem referència als premis Vaixell de vapor de literatura infantil, convocat per primer cop l’any 1984, i al Gran Angular de literatura juvenil, que va veure la llum sis anys després, el 1990.

    Tots dos premis tenien i tenen, encara ara, la voluntat de donar suport als autors, així com de promoure la creació literària de qualitat per a nens i joves. Ambdós premis es convoquen als diferents països on és present el grup SM i, a banda de la convocatòria en llengua catalana, hi ha també premis en llengua castellana, gallega i euskera.

    Podeu consultar el llistat de títols i autors que han aconseguit fins ara aquests dos premis en llengua catalana fent clic aquí.

    guanyadors premi gran angular i vaixell de vapor 2015Els dos darrers guardonats, en l’edició 2015, han estat David Cirici per El vol de l’oreneta (Premi Vaixell de Vapor 2015) i Llorenç Capdevila per L’herència del vell pirata (Premi Gran Angular 2015).

    Capdevila ha repetit com a guanyador d’aquest premi ja que l’any 2007 aconseguia per primer cop el Gran Angular de Literatura Juvenil amb El secret del bandoler. Tant l’una com l’altra, L’herència del vell pirata i El secret del bandoler, poden classificar-se dins el gènere de novel·la històrica.

    L’herència del vell pirata és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    El protagonista de L’herència del vell pirata és un jove de quinze anys, en Met, que s’enfronta per primer cop a la pèrdua d’un ésser estimat. Acaba de morir el seu avi. La lectura és una de les activitats preferides del noi i, passat el funeral, acaba refugiant-se a la nodrida biblioteca de l’avi. Allà hi troba un sobre adreçat a ell mateix en què l’avi li planteja un joc. Però el que comença com un enigma, acabarà transitant per la lectura de L’illa del tresor i per un reguitzell de nous misteris que portaran el jove a descobrir aspectes dels passat de l’avi que ni tan sols imaginava.

    l'herencia del vell pirata_rodonaPrimeres pàgines.

    l'herencia del vell pirataL’herència del vell pirata és una barreja d’aventures i misteri i una reflexió sobre el dol, la família i les pròpies arrels. Una història que comença amb la manera de conviure amb la mort i que acaba esdevenint un exercici de memòria històrica en què els joves lectors descobriran els maquis: un moviment que, amb l’ajut de forces aliades, va intentar sense èxit enderrocar el règim franquista.

    Llorenç Capdevila i Roure va néixer a Alpicat, el Segrià, l’any 1969. Escriptor i professor de llengua i literatura catalana a l’institut de secundària d’Auro de Santpedor, va escriure la seva primera novel·la l’any 1997: Racó de món. Posteriorment, n’ha publicat d’altres per a públic adult, com per exemple El color del crepuscle (2001), O rei o res! (2003) i Ànima de llop (2005) totes tres ambientades en la Baixa Edat Mitjana. L’any 2006 publica Serrallonga, l’últim bandoler i, un any després, la seva primera novel·la juvenil: El secret del bandoler. Inspirant-se en un cas real, l’any 2010 va publicar Sota la pell. Capdevila col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació.

    Llibres

  • L’herència del vell pirata
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »