Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Un cau d’escurçons

portadaAvui us presentem el darrer títol que ha arribat a la biblioteca de la sèrie protagonitzada pel comissari Montalbano: Un cau d’escurçons.

El mal de la feina d’en Montalbano és que de vegades s’acaba sabent la veritat. I això no sempre és agradable. Per exemple, quan resulta que un irreprotxable comptable vidu de Vigata ocultava una doble vida al fons d’un calaix. Els fills de l’assassinat, assisteixen consternats a la transformació pública del seu pare, però no són els únics: el comissari també s’ha d’empassar, incrèdul, tota la veritat sobre un sense sostre que se li ha refugiat al porxo de Marinella, fugint de la pluja. Com tantes altres vegades, el somni amb què es desencadenen les aventures d’en Montalbano és premonitori, i aquesta vegada fins i tot anticipa la clàssica trucada d’en Catarella per comunicar la “mort d’un mort”.

En una nota final, l’autor ens adverteix que aquesta novel·la estava escrita l’any 2008, però que va ajornar la publicació per proximitat temàtica amb una altra novel·la seva. Això vol dir que la va escriure quan “només” tenia 83 anys…

El comissari Salvo Montalbano és el protagonista d’una sèrie de novel·les i narracions curtes publicades per l’escriptor Andrea Camilleri. Es caracteritza pel fet de parlar un italià amb forts elements del sicilià.

Montalbano treballa a la localitat de Vigata, a la província de Montelusa (dos noms inventats que, en realitat, corresponen a Punta Secca i Ragusa respectivament). Els seus col·laboradors principals són el subcomissari Domenico Augello, els inspectors Fazio i Gallo, el telefonista Catarella –els problemes de llenguatge del qual fan anar de corcoll el comissari– i l’agent Galluzzo. El comissari Montalbano és un personatge peculiar, un funcionari zelós, representant de la Policia estatal, respectuós amb la llei –encara que no dubta a passar-la per alt quan es tracta de resoldre els seus casos–, lector voraç i gran amant de la gastronomia i de la seva pròpia terra siciliana. La seua poca ortodòxia a l’hora de resoldre els casos li porta importants problemes amb el cap superior Luca Bonetti-Alderighi.

El cognom del comissari és un homenatge a l’escriptor andrea_camilleribarceloní Manuel Vázquez Montalbán, creador del detectiu Pepe Carvalho, un investigador aficionat també a la gastronomia i la literatura.

Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls, entre d’altres.

Podreu trobar, en traducció al català i al castellà, diverses obres d’Andrea Camilleri a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

‘Moviment’ de Les Sueques

prt_360x360_1486634653La Blanca, la Tuixén, la Raquel i en Pau es van estrenar com Les Sueques l’any 2013 amb Cremeu les perles i van passar en poc temps de grata promesa a ferma realitat de l’indie estatal.

Després va venir Educació física i amb ell la prova definitiva que la banda vilanovino-barcelonina havia arribat per avivar les flames del punk amb vista al garage i servit entre teclats vigorosos i melodies irresistibles.

Aquesta setmana trobareu com a novetat de l’Espai Música el seu tercer disc, Moviment.

Moviment va ser gravat entre els Hermitage Work Studios de Londres i Cal Pau Recordings de Sant Pere Molanta (Barcelona). Margo Broom, de Rough Trade, ha estat la productora i els va proposar gravar els temes, després d’uns concerts del grup per la capital anglesa.

A Moviment, Les Sueques exploren onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contudents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Les-sueques_alba-pujol_063

S’emfatitza la presència de les veus que segueixen cantant les lletres que són tan iròniques i incisives com a poètiques i nostàlgiques. És una reivindicació de l’acció, fins i tot de l’acció contemplativa. La guitarra té més pes en aquest disc i condueix els temes entre riffs de garatge, ritmes foscos i aires postpunk; també ens sorprèn amb teixits punxeguts i de vegades atmosfèrics.

Mantenen la solidesa a la qual ens tenen acostumats en la complicitat entre la bateria i la base rítmica de baixos cadenciosos i distorsionats. L’altre punt fort del grup són els teclats; que si bé en Educació Física remetien tots als seixanta, aquí s’atreveixen amb teclats dels anys vuitanta.

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Res’ dirigit per la Tuixén Benet i el també vilanoví Pau Escribano.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘The Young Pope’

the_young_pope_il_giovane_papa_tv_series-711029366-largeAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem ‘The Young Pope’, la primera sèrie de televisió d’un dels darrers descobriments cinematogràfics que ens ha donat Itàlia, el realitzador Paolo Sorrentino, autor de pel·lícules com Il Divo, La gran belleza, guanyadora de l’Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa el 2013 i La juventud.

La sèrie ens descriu el dia a dia de la cúria i d’un Pontífex sui generis, interpretat per Jude Law. Law està acompanyat per altres pesos pesants del cinema nord-americà i europeu com Diane Keaton, Silvio Orlando, Cécile de France, Javier Camara o Ludivine Sagnier, entre molts altres.

El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa bastant atípic: no només per la seva edat o perquè és el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les seves idees reaccionàries, molt properes a l’obscurantisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes del seu papat.

Aquestes idees podrien canviar dràsticament la imatge d’una de les institucions més antigues que existeixen. Però Lenny és també un home fràgil, turmentat pel seu passat i per una relació amb la fe extremadament problemàtica.

youngpope2-1-900x444

Aquells que van aprovar la seva candidatura pensant que un papa jove seria fàcilment manipulable, un titella a qui podrien dirigir al seu gust i de pas presentar al món una imatge de rejoveniment de la institució cristiana s’han trobat amb un individu maquiavèl·lic i sibil·lí amb una gran capacitat per dominar les converses de passadís del Vaticà i d’avançar-se als seus adversaris polítics.

Sorrentino reflecteix un món molt personal, on el costat estètic és una part fonamental. Es delecta en el visual i també en uns diàlegs cuidats al mil·límetre amb bastant dosi d’humor, sàtira i crítica. La banda sonora també és molt important en aquesta producció de HBO, Sky i Wildside que tindrà una segona temporada que han titulat The New Pope.

Paolo Sorrentino també ha escrit algunes novel·les. Va debutar amb Todos tienen razón (Anagrama, 2011) que a Itàlia va ser un èxit de crítica i públic i finalista del Premi Strega. Posteriorment, va publicar Tony Pagoda y sus amigos (Alfabia, 2014).

La seva darrera novel·la és La juventud (Plataforma Novela, 2016), text que va inspirar la pel·lícula homònima que van protagonitzar Michael Caine, Harvey Keitel y Rachel Weisz.

Trobareu la sèrie i les pel·lícules d’aquest director a l’Espai Cinema: Paolo Sorrentino

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

Once upon a time…

513wJ11ZjwL._SX258_BO1,204,203,200_El proper dissabte dia 30 de setembre, a les 12h., la biblioteca Armand Cardona acollirà l’Hora del conte en anglès The surprising tale of the princess who floated, a càrrec de Tirabec, contes i titelles.

Aquest conte, escrit per Florence Parry Heide, tracta d’una princesa que té un problema molt peculiar: flota. Els seus pares li fan portar robes pesades, una corona plena de joies feixugues i pedres cosides als mitjons per tal que mantingui els peus a terra. Fins que un dia troba un venedor de globus i decideix despullar-se de les seves robes reals i sortir volant.

Una historia de noies valentes que s’ajuden entre sí i aconsegueixen amb ingeni que un problema deixi de ser una preocupació.

12481Florence Parry Heide va néixer a Pittsburgh, just quan la primera guerra mundial retirava les armes. De petita, influenciada per la seva mare —actriu i crítica de teatre—, representava amb els seus germans obres breus que ells mateixos escrivien. Potser per això, malgrat que va estudiar publicitat i relacions públiques, aviat s’ho va repensar i va dirigir la seva carrera cap a les arts escèniques.

Tenia vint-i-quatre anys quan va conèixer a qui només sis setmanes més tard es convertiria en el seu marit. Amb ell va tenir sis fills, per als qui inventava cada nit cançons i contes, afició que anys després desembocaria en l’escriptura de llibres infantils.

Que Florence acabés dedicant-se a la literatura infantil no va ser qüestió de sort, perquè sempre es va sentir més còmoda envoltada de nens: «El que més por em feia de petita era no aprendre a ser un adult de debò. La veritat és que mai he arribat a descobrir com es fa».

A les Biblioteques de Vilanova trobareu un dels seus contes: Florence Parry Heide

Tirabec, contes i titelles ens apropa aquesta història per tal potenciar el pensament crític i lliure dels infants, sense moral ni judicis de valor.

img_1978

A partir de l’escenografia i dels titelles que donen vida als protagonistes, els contes ajuden a contribuir en l’educació emocional dels més petits des de la dramatització, apropant-los diferents emocions que de ben segur els semblaran molt familiars: l’alegria, l’entusiasme, la frustració, la por, la sorpresa, la curiositat, l’empatia, l’enuig… i a més, es fomenta el gust pels llibres i la lectura, apropant el món màgic i fantàstic de la literatura als més petits.

A la Sala Infantil de la biblioteca Armand Cardona trobareu, a més a més de contes escrits en català i en castellà, una selecció de contes escrits en anglès, francès, alemany, italià, portuguès, gallec, euskera, àrab i xinès, amb diferents nivells de comprensió lectora.

Activitat adreçada a infants a partir de 5 anys.

Us deixem amb una tall de vídeo on expliquen el conte en català.

No hi ha comentaris

La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong

portadaUn altre llibre a la col·lecció del Racó Ciclista de la Biblioteca Armand Cardona. Avui us presentem La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong, un llibre que vol ser el relat definitiu de l’espectacular ascens i caiguda de Lance Armstrong.
Al juny de 2013, quan Lance Armstrong abandona la seva palatina residència a Texas, assetjat per multimilionàries demandes en contra seva, Juliet Macur es trobava allí amb ell, parlant amb la seva núvia i nens, i escoltant la versió de la veritat de Lance Armstrong. Ella va ser una de les poques periodistes, a més d’Oprah Winfrey, a tenir accés directe al pària més famós de l’esport.
Al centre de la roda de la mentida es troba el propi Armstrong, a través d’entrevistes personals. Però la narrativa del llibre es desplega per afegir-hi profunditat i extensió a través dels relats en primera persona de més de cent testimonis, incloent membres de la seva família als quals Armstrong va donar l’esquena fa temps, com el pare adoptiu que li va donar el seu cognom, la seva àvia o la seva tia. Potser el relat més aclaparador és el testimoni gravat de J.T. Neal, una de les persones més influents entre les diferents figures paternes que Armstrong va tenir, gravat durant els últims anys de la vida de Neal, quan va perdre la seva batalla contra el càncer just quan Armstrong es feia famós per sobreviure a la malaltia.
Al final, van ser els antics amics d’Armstrong, aquells que van gaudir d’un preuat lloc dins del seu cercle més estret dels que li van trair. Van ser ells els que li van clavar el cop final, trencant el codi de silenci que blindava la trista veritat del ciclisme del públic, i la trista veritat sobre el seu noi d’or, Armstrong.
Filant les dispars i vívides veus de les persones amb un coneixement profund tant del Armstrong més públic com del privat, Macur teixeix un complet i inoblidablement ric tapís del sorprenent ascens d’un home a la fama mundial i la fortuna, i la seva devastadora caiguda en desgràcia.Juliet Macur

Juliet Macur és una guardonada periodista esportiva del New York Times, on escriu a la columna Sports of the Times. Ha escrit extensament en aquest diari sobre Lance Armstrong, el ciclisme i el dopatge. Els seus treballs s’han inclòs en dues ocasions en l’antologia de millors escrits esportius americans Best American Sports Writing, i l’any 2016, l’Associated Press Sports Editors la va nomenar com una de les millors cronistes esportives dels Estats Units. Viu a Washington D.C., acompanyada del seu marit, filla i el seu gos llaurador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu també el llibre Això no va de bicis: el meu retorn a la vida, que el mateix Lance Armstrong va escriure amb Sally Jenkins sobre la seva malaltia. Al Racó Ciclista trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

‘Micheliada’ d’Antoni Munne Jordà

El dilluns 18 de setembre es va celebrar la primera trobada del nou Club de Lectura de Ciència-Ficció a la Biblioteca Armand Cardona.

El club anirà a càrrec de Victòria Ortiz, especialista en el gènere, i en aquesta primera edició farà especial èmfasi en la literatura de ciència-ficció escrita a Catalunya.

micheliadaEl primer llibre que comentaran serà la darrera novel·la de l’autor vilanoví Antoni Munné-Jordà, Micheliada (2015), guardonada amb el Premi Ictineu i agafa la Ilíada com a patró, pren de l’Ulisses de Joyce l’ús d’un registre diferent per a cada capítol, utilitza per a cada personatge o col·lectiu una variant dialectal del català i, per si amb això no n’hi hagués prou, fa inventari dels temes que atén la ciència-ficció actual: la crisi de les ideologies i les religions, el poder de les corporacions de comunicació de masses, el medi ambient i el transhumanisme.

La guerra s’ha convertit en un espectacle, la Corporació i els mitjans de comunicació al seu servei la retransmeten en directe per als espectadors de tot el món. La coalició occidental s’enfronta als fonamentalistes islamistes en un conflicte que ja s’ha allargat més d’un segle i s’ha cobrat milions de vides, però aquesta vegada tenen una arma secreta: Michelín i el seu petit grup de mutants han estat enviats al front per dues raons, d’una banda guanyar la guerra, de l’altra, fer augmentar els índexs d’audiència.

Antoni-by-ToniVidalAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.

La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies. La primera està composta per Damunt un blanc així com el del paper (1978), Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: La paciència del mar (1994), que se situa en l’actualitat, L’única mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys.

Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència-ficció (2013).

És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Podeu descarregar la fitxa sobre la novel·la aquí: ‘Michelíada’ d’Antoni Munné-Jordà

El Club de Lectura de Ciència-Ficció es tornarà a trobar el dilluns 9 d’octubre a les 18:30 h per comentar aquesta lectura i comptarà amb la visita de l’autor Antoni Munné-Jordà.

Us deixem amb un vídeo de l’homenatge que l’Antoni Munné-Jordà va rebre durant la passada edició de l’Eurocon, celebrada a Barcelona. Trobareu tota la informació a l’article del nostre blog.

No hi ha comentaris

‘El cuento de la criada’ de Margaret Atwood

Cuento de la criada, El_135X220Aquesta nit a Los Angeles s’ha celebrat la gala dels Premis Emmy’s, els premis als millors ‘shows’ de la televisió nord-americana i a la categoria de millor sèrie de drama ha triomfat la sèrie ‘The Handmaid’s Tale’ que ha guanyat 5 premis: millor sèrie, millor actriu, millor actriu secundària, millor direcció i millor guió.

La sèrie està basada en la novel·la del mateix títol de l’escriptora canadenca Margaret Atwood i que ens explica com, emparant-se en la coartada del terrorisme islàmic, uns polítics teòcrates aconsegueixen fer-se amb el poder dels Estats Units i, com a primera mesura, suprimeixen la llibertat de premsa i els drets de les dones.

A la República de Gilead, el cos de Defred només serveix per procrear, tal com imposen les fèrries normes establertes per la dictadura puritana que domina el país. Si Defred es rebel·la —o si, acceptant col·laborar a contracor, no és capaç de concebre— li espera la mort en execució pública o el desterrament a unes Colònies en les quals sucumbirà a la pol·lució dels residus tòxics.

Així, el règim controla amb mà de ferro fins als més ínfims detalls de la vida de les dones: la seva alimentació, la seva indumentària, fins i tot la seva activitat sexual. Però ningú, ni tan sols un govern despòtic parapetat després del suposat mandat d’un déu totpoderós, pot governar el pensament d’una persona. I molt menys el seu desig.

Todas-doncellas-cuento-doncella_EDIIMA20170509_0806_5

Els perills inherents a barrejar religió i política; l’obstinació de tot poder absolut a sotmetre a les dones com a primer pas per sotmetre a tota la població; la força incontenible del desig com a element transgressor: són tan sols una mostra dels temes que aborda aquest relat esquinçador, amanit amb el subtil sarcasme que constitueix el senyal d’identitat de Margaret Atwood.

Un dels trets característics de la novel·la i la sèrie és que s’inspira en formes de funcionar que han tingut els totalitarismes al llarg de la història. El mateix passa amb totes les situacions en què es troben les protagonistes: són actes de crueltat que han patit o estan patint encara moltes dones arreu del món, de manera que és un compendi de les formes d’opressió que ha viscut la dona al llarg de la història i que fa que la ficció tingui una dimensió molt més esgarrifosa que d’altres que presenten escenaris similars.

CroppedImage680680-Margaret-Atwood-c-Jean-Malek-webMargaret Atwood (Ottawa, 1939) és una prolífica poeta, novel·lista, crítica literària, professora i activista política canadenca.

Atwood va començar a escriure als 16 anys i es va llicenciar en Filologia Anglesa, Francès i Filosofia a la Universitat de Toronto.

Se l’etiqueta com a una escriptora feminista, ja que el tema del gènere està present en algunes de les seves obres de forma destacada. Va publicar el seu primer llibre el 1969, La dona comestible, on es va fer ressò de la marginació social de la dona.

Com a novel·lista ha cultivat diversos gèneres, però dues de les seves novel·les més rellevants com són El cuento de la criada i Oryx y Cracke es consideren novel·les de ciència ficció per uns o de ficció especulativa per uns altres, doncs no parla de naus espacials o robots, sinó que parlen de coses que podrien passar realment.

Altres temes que tracta a la seva obra són la identitat canadenca, els animals i la política del seu país.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i moltes altres novel·les de Margaret Atwood.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada de la sèrie.

No hi ha comentaris

English Book Club: ‘1984’ by George Orwell

georgeorwellxobeygiantprintset-1984coverbyshepardfairey1984, is a dystopian novel published in 1949 by English author George Orwell. The novel is set in Airstrip One (formerly known as Great Britain), a province of the superstate Oceania in a world of perpetual war, omnipresent government surveillance, and public manipulation.

The superstate and its residents are dictated to by a political regime euphemistically named English Socialism, shortened to “Ingsoc” in Newspeak, the government’s invented language.

The superstate is under the control of the privileged elite of the Inner Party, a party and government that persecutes individualism and independent thinking as “thoughtcrime”, which is enforced by the “Thought Police”.

1984 is a classic novel in content, plot and style. Many of its terms and concepts, such as Big Brother, doublethink, thoughtcrime, Newspeak, Room 101, telescreen, 2 + 2 = 5, and memory hole, have entered into common use since its publication in 1949.

Nineteen Eighty-Four popularised the adjective Orwellian, which describes official deception, secret surveillance, and manipulation of recorded history by a totalitarian or authoritarian state.

George Orwell “encapsulate” the thesis at the heart of his unforgiving novel” in 1944, the implications of dividing the world up into Zones of influence that had been conjured by the Tehran Conference and three years later he wrote most of it on the Scottish island of Jura, from 1947 to 1948, despite being seriously ill with tuberculosis.

The Last Man in Europe was an early title for the novel but in a letter dated 22 October 1948 to his publisher, eight months before publication, Orwell wrote about hesitating between The Last Man in Europe and Nineteen Eighty-Four. Warburg suggested changing the main title to a more commercial one.

Throughout its publication history, Nineteen Eighty-Four has been either banned or legally challenged, as subversive or ideologically corrupting

george-orwellGeorge Orwell was the the pen name of Eric Arthur Blair (25 June 1903 – 21 January 1950 in British India) was an English novelist, essayist, journalist, and critic. His work is marked by lucid prose, awareness of social injustice, opposition to totalitarianism, and outspoken support of democratic socialism.

When Eric was one year old, his mother took him and his sister to England. His mother’s diary from 1905 describes a lively round of social activity and artistic interests. Blair’s academic performance reports suggest that he neglected his academic studies, but during his time at Eton he worked to produce a College magazine, The Election Times.

The family decided that Blair should join the Imperial Police, and send him to India. Working as an imperial policeman gave him considerable responsibility while most of his contemporaries were still at university in England. But Blair, spent much of his time alone, reading or pursuing non-pukka activities, such as attending the churches of the Karen ethnic group.

Back in England, he settled in the family home. In imitation of Jack London, whose writing he admired Blair started to explore the poorer parts of London and recorded his experiences of the low life for use in The Spike, his first published essay in English, and in the second half of his first book, Down and out in Paris and London (1933).

Orwell set out for Spain on about 23 December 1936, dining with Henry Miller in Paris on the way. The American writer told Orwell that going to fight in the Civil War out of some sense of obligation or guilt was ‘sheer stupidity,’ and that the Englishman’s ideas ‘about combating Fascism, defending democracy, etc., etc., were all baloney.

10_george_orwell_bbc_640x390

Orwell wrote literary criticism, poetry, fiction, and polemical journalism. He is best known for the allegorical novella Animal Farm (1945) and the dystopian novel Nineteen Eighty-Four (1949). His non-fiction works, including The Road to Wigan Pier (1937), documenting his experience of working class life in the north of England, and Homage to Catalonia (1938), an account of his experiences in the Spanish Civil War, are widely acclaimed.

Nineteen Eighty-Four has been adapted for the cinema, radio, television and theatre at least twice each, as well as for other art media, such as ballet and opera.

The English Book Club will meet again to coment this book on saturday October 14nth.

Here you can see the movie trailer of the version released in 1984.

No hi ha comentaris

‘Solteros’

solterosAquest mes de setembre es compleixen 25 anys de l’estrena de la pel·lícula Solteros (Singles), el segon film com a realitzador del guionista i director nord-americà Cameron Crowe.

Solteros és una comèdia romàntica que va saber capturar l’esperit de tota una època, va ajudar a definir la imatge, el so, l’actitud i l’estil de l’anomenada Generació X amb un elenc ple de cares noves, entre ells Bridget Fonda, Campbell Scott, Kyra Sedgwick, Matt Dillon, Bill Pullman, Ally Walker, Eric Stoltz, entre altres, inclòs un ‘cameo’ d’en Tim Burton.

La pel·lícula ens mostra les vides entrecreuades d’un grup de 6 joves, en la vintena, que tenen en comú el fet de ser solters i/o viure al mateix edifici d’apartaments a la ciutat de Seattle a principis dels anys noranta.

La trama es va dividint en diversos capítols on cadascun d’ells explica o viu la seva història, encara que se centra sobretot en les desventures amoroses de dues parelles, la de la Janet Livermonre, una cambrera d’un cafè acomplexada per la grandària del seu bust que vol complaure al seu xicot, en Cliff, un aspirant a músic professional egocèntric i desconsiderat, i la de la Linda Powell i l’Steve Dunne, dos joves professionals que busquen l’èxit en les seves professions i fugen del compromís.

singles2

El film va tenir una gran repercussió gràcies a la seva banda sonora, ja que inclou música composta per bandes relativament fosques en aquell moment com Pearl Jam, Alice In Chains i Soundgarden, que destacaven en l’emergent escena de la música grunge i que van arribar al públic general gràcies a la pel·lícula però també música de rockers clàssics.

La pel·lícula també inclou actuacions en directe d’aquestes bandes.

Al costat de les noves cançons d’Alice In Chains ‘Would?’ i ‘Breath’ i ‘State of Love and Trust’ de Pearl Jam figuren ‘May This Be Love’ de Jimi Hendrix Experience i una impressionant versió de ‘The Battle of Evermore’ de Led Zeppelin interpretada per The Lovemongers (un projecte musical paral·lel creat per Ann i Nancy Wilson de Heart).

Per commemorar aquest aniversari s’ha llençat una edició remasteritzada i ampliada. El CD original compta amb les tretze cançons originals que van aparèixer a la pel·lícula i el CD addicional que es publica per primera conté enregistraments inèdits de Chris Cornell, Mike McCready, Mudhoney, i Paul Westerberg a més a més de material poc conegut com l’EP Poncier, publicat per Cornell en 1992 (en el qual estrena una primera versió de ‘Spoonman’) i cançons de la pel·lícula que no apareixen en la banda sonora original publicada el 30 de Juny de 1992.

tumblr_l1xe0iB64H1qzoa9f

Com a curiositat, aquesta edició ampliada de la banda sonora inclou, per primera vegada en CD, ‘Touch M’I’m Dick’, la cançó amb la qual s’identifica a la pel·lícula i que va ser interpretada per Citizen Dick (una banda fictícia creada per a la pel·lícula amb Matt Dillon com a capdavantera i els membres de Pearl Jam, Eddie Vedder, Stone Gossard i Jeff Ament completant la banda).

Trobareu la pel·lícula com a novetat d’aquesta setmana.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

El Gat de la Cardona ens recomana…Babar

e2c0cbbcca1a05dd7fef2d9e2d3a659d--elephant-book-babar-the-elephantEn Babar és un dels personatges més entranyables de la literatura infantil i les seves històries van ser creades una mica per casualitat, quan Jean de Brunhoff, que era fill d’un editor d’art i que sempre havia volgut ser pintor, escoltava les històries que la seva dóna Cécile explicava als seus fills.

La història del petit elefant orfe per la mala pensada d’un caçador, la seva fugida a la ciutat, la seva vida amb la venerable dama que el civilitza i la seva tornada a la selva on és coronat rei dels elefants és una història de maduració i civilització exactament a la mesura dels seus lectors.

Les aventures d’aquest elefant es van començar a publicar el 1931, quan la literatura infantil no tenia la identitat ni el gruix que té avui, i tenen el regust d’una altra època i però tot i així ha esdevingut després de tantes dècades un dels clàssics més clàssics dels llibres per a infants.

Per una banda la trama ingènua, blanca, amb un punt naïf, però plena de tendresa i bons sentiments, fa que encara segueixi agradant avui malgrat l’antigor que desprèn, i que els nens s’identifiquin fàcilment amb les situacions que es presenten. Per l’altra banda, les il·lustracions mantenen l’atractiu visual i la força expressiva.

bf6fc51069ea1d9edc9d324155943451-jpg

Babar és un personatge que per la seva tendresa i la seva profunda humanitat serà sempre actual. Històries divertides, desbordants de fantasia i d’acció, a les quals els valors humans contrasten amb el materialisme, la violència i l’inconformisme ambiental en que es troba immers l’infant dels nostres dies.

Babar té l’habilitat de mostrar sentiments com els que uneixen una mare i el seu fill, la generositat, l’altruisme, la gratitud o el reconeixement del mèrit, i ho fa sense amagar realitats més dures que també formen part de la vida, com ara la pèrdua de la mare o el fet que els més grans arriba un dia que moren. Babar és un clàssic autèntic.

jean_de_brunhoff-2L’autor, Jean de Brunhoff (França, 1899-1937) és considerat el pare del llibre il·lustrat modern i ha estat lloat com a artista i com a escriptor amb un talent excepcional que han donat fruit en la creació d’obres clàssiques populars entre infants i adults de tot el món.

Recentment, l’editorial barcelonina Blackie Books ha publicat una acuradíssima edició a tot color, amb un pròleg inèdit de Maurice Sendak i textos que mai no s’havien traduït fins ara recuperats de les edicions originals, d’un dels personatges més històrics de la literatura infantil i juvenil universal.

A la sala Infantil de les Biblioteques de Vilanova podreu trobar molts contes sobre en Babar i també alguna de les seves pel·lícules animades: Babar 

Us deixem amb el primer episodi de la sèrie d’animació.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »