Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Bestiari musical

BESTIAR

Aquest dimecres 7 de juny a partir de les 18h tindrà lloc la xerrada i audició familiar ‘Bestiari musical’ a càrrec de Joan Manuel Chouciño, professor d’arpa i d’història de la música de l’Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

La xerrada s’adreça a nens i nenes majors de 8 anys i durant la mateixa descobrireu animals molt musicals i músics, músiques i instruments que fan molt l’animal. Vine i gaudeix amb la música!

I es que aquest bestiari musical és el centre d’interès que ha triat aquest curs la ECMM per treballar amb els seus alumnes.

Descobrir el Bestiari musical a través de la història de la música pot semblar una tasca pròpia d’exploradors del segle XIX.

Però aquesta aventura ha començat a plaça, vestit de blanc, durant la festa major. Amb el so de cobles, ministrers, flabiols, sacs es fan presents i dansen àligues, mulasses, bous, cavallets i d’altres bèsties. Animals que, de tan humans com són, transporten la comunitat de la quotidianitat terrenal a la ritualització festiva, tradicions gairebé mil·lenàries que tenen el seu origen en les celebracions del corpus christi medieval, amb ressons mitològics.

També cal reconèixer que els animals s’han deixat la pell per la música. I molt més encara! Ossos, cos, budells… A la Grècia mitològica, Hermes, el missatger dels déus, va construir el primer instrument musical, l’arpa, amb la closca d’una tortuga. I a milers de quilòmetres, a Bolívia, encara avui els armadillos esdevenen caixa de ressonància dels txarangos.

Parem l’orella a aquestes bèsties, perquè molta de la música s’inspira en elles. A la Xina imperial es van crear flautes tot agafant unes canyes de bambú que imitaven el so dels ocells.

De quins ocells? No tenim notícia dels ocells d’aquests temps a la Xina, però en temps més propers, merles, tórtores, pit-roigs, tallarols, aloses, oques… omplen pàgines de música i discografia dedicada a l’ornitologia musical. Couperin, Daquin, Pasquini, Kasper-Kerl, als segles XVII i XVIII o Olivier Messiaen al XX, ens deixaren un ampli ventall de composicions inspirades en el cant dels ocells.

Faules i contes, adreçats a tota la comunitat, donen el protagonisme als animals per a parlar d’infants, homes i dones. I la música s’inspira en ells, acompanya la narració o els estilitza en un ballet. Pere i el llop, El llac dels cignes, L’Ocell de foc, o La història de Babar ens porten cap a l’oníric i simbòlic món del conte on la música s’hi escau tan bé juntament amb la paraula.

Tot seguit podeu escoltar la llista de reproducció que des de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat han preparat per il·lustrar aquest bestiari musical.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.32.13

Tant la lírica tradicional com la poesia més elevada han dedicat poemes a les bèsties. El repertori infantil és inabastable. Quan les oques van al camp és la més coneguda d’un llarguíssim repertori, amb gates, belitres, moixons, polls i puces. En el cinema d’animació Dumbo, Bambi, La dama i el rodamon, 101 dàlmates, El llibre de la Selva, Els aristogats, El rei lleó o La sireneta per a dir-ne uns pocs, són plens de cançons ben animals.

Aquestes i moltes altres històries d’animals les podreu descobrir a aquesta audició a la biblioteca.

Us deixem amb la cançó ‘Busca lo más vital’ de la pel·lícula ‘El llibre de la Selva’.

No hi ha comentaris

Wonder Woman

Gal-Gadot-Wonder-Woman-PosterAquesta cap de setmana s’estrena als cinemes la primera pel·lícula Wondar Woman. Es tracta de la primera pel·lícula de superherois protagonitzada per una dona i, a més a més, està dirigida per una altra, la realitzadora Patty Jenkins.

Wonder Woman és una superheroïna fictícia creada pel psicòleg nord-americà William Moulton Marston per a l’editorial DC Comics.

Marston creia fervorosament en la superioritat de les dones. Va realitzar diversos experiments a la universitat investigant/explorant la diferència entre gèneres. Una de les conclusions a les quals va arribar va ser que les dones tenien una major capacitat d’estimar, i que si el món estigués governat per elles, seria un lloc millor.

La seva esposa, la també psicòloga Elisabeth Holloway Marston, va ser crucial en la creació del personatge. “Per què no escrius una història sobre una superheroïna?”, li va dir.

Coneguda sufragista de l’època, l’esposa de Marston va ser una excel·lent font d’inspiració per escriure sobre una dona forta i amb caràcter, la qual cosa, unit al fet que el primer artista a dibuixar a Wonder Woman, Harry G. Peter, dibuixava historietes per a les sufragistes a principis del segle XX, va contribuir a crear un personatge únic.

Es dóna l’anècdota que el matrimoni Marston va col·laborar en la invenció del primer detector de mentides; molta gent apunta que això podria haver estat determinant per a la creació del mític “Llaç de la Veritat” de Wonder Woman.

marston-family

El personatge és una princesa guerrera de les amazones (inspirada en les amazones de la mitologia grega) i és coneguda a la seva terra natal com la princesa Diana de Themyscira. Quan està fora de la seva terra, utilitza un alter-ego, una identitat secreta, Diana Prince.

Està dotada d’una àmplia gamma de poders sobrehumans i habilitats de combat de batalla superiors, gràcies als dons obtinguts dels déus i el seu ampli entrenament. Ella posseeix un gran arsenal d’armes, incloent-hi entre les principals el llaç de la veritat, un parell de braçalets màgics indestructibles i la seva tiara, que serveix com a arma.

SensationComicsEl personatge va aparèixer per primera vegada a la revista d’historietes All Star Comics número 8 (desembre de 1941) i amb el seu alter-ego en el Sensation Comics #1 (gener de 1942), per tant el passat desembre va celebrar el seu 75è aniversari.

La figura de Wonder Woman és considerada com la superheroïna feminista definitiva. En l’època de la seva creació, la idea que una dona fos forta, intel·ligent i atractiva alhora no era més que una aspiració impossible.

Als anys quaranta, hi havia molt pocs personatges femenins en els còmics. Wonder Woman era l’únic personatge principal femení que a més tenia sèrie pròpia. Sèrie que, per cert, va gaudir d’un èxit immediat i venia milions d’exemplars cada mes.

La diferència fonamental entre Wonder Woman i altres herois radica en com s’enfronta als conflictes. Per a ella, la violència mai és la primera opció, sinó que dues de les seves armes més característiques són la seva intel·ligència i la seva assertivitat.

Si bé és una obvietat afirmar que els còmics, així com els seus protagonistes, són un reflex de l’època en la qual s’escriuen, en el cas de Wonder Woman, el seu canvi i el seu creixement al llarg de les dècades és molt evident. Si voleu saber més de la seva evolució podeu consultar aquest magnífic dossier preparat per l’editorial ECC Comics per conmemorar el 75è aniversari del personatge: Wonder Woman

A la Comicteca podeu trobat els tres primers volums la sèrie Wonder Woman que el guionista Brian Azzarello i el dibuixant Cliff Chiang van començar a publicat amb DC Comics el 2011 i que ara edita ECC Comics al nostre país.

portada1 portada2 portada3

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Nocturn de Sant Felip Neri

Durant el mes de juny el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Nocturna a Sant Felip Neri, de Sebastià Bennasar.

L’obra: Nocturn de Sant Felip Neri

portadaUna noia de bona família, tancada en un casalot en penombres. Un músic, virtuós del violí, supervivent de la Guerra dels Balcans. Un aspirant a escriptor que s’arrossega per la ciutat inhòspita. Un llibreter de vell, una fidel serventa… I una petita plaça, testimoni mut de massacres terribles, encastada en el cor d’una Barcelona explotada i bruta, una plaça minúscula i vella que, no obstant això, el sol encara visita i que pot contenir totes les històries del món.
Amb aquests elements, l’autor mallorquí ha creat una novel·la intensa i lluminosa, allunyada dels registres de la novel·la negra, que sovint ha conreat. Es tracta d’una ficció ambiciosa i treballada, que sembla afirmar la voluntat de Bennasar de traspassar els seus mateixos límits, d’altra banda sempre vigorosos i convincents.
L’acció se situa al cor d’una ciutat, Barcelona, que mira de ser fidel al seu passat més gloriós, però que es troba atrapada en un present no gens gloriós, i ens submergeix en l’agermanament històric de Catalunya amb Sarajevo i en la lluita diària de molta gent anònima per a la qual arribar a l’endemà ja és tota una heroïcitat.
Però aquesta obra vol homenatjar també la història de la cultura, d’una civilització amenaçada per les urpes de l’ambició i la cobdícia, i, sobretot, els llibres.
A través de les línies d’aquest relat, podrem escoltar una música de violí que clama contra la fosca, contra l’oblit, contra la por i contra la guerra.

 

L’autor: Sebastià Bennasar

Aquest escriptor, periodista, traductor, crític literari i agitador cultural, nascut a Palma de Mallorca el 27 d’abril de 1976, té una sòlida trajectòria des de l’opció valenta i actualment bastant insòlita de viure d’allò que estima: la Literatura.
És llicenciat en Humanitats (Premi extraordinari final de carrera) i màster en Història del Món, per la Universitat Pompeu Fabra, i ha treballat onze anys com a periodista als diaris Baleares i al Diari de Balears, on ocupava el càrrec de cap de Cultura.
Des del 1999 al 2013 va exercir de crític literari al suplement L’Espira i a la pàgina web Llegir en cas d’incendi.
També va fundar la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català, que actualment dirigeix, així com el festival de novel·la negra, Tiana Negra.
Entre el 2009 i el 2013 va residir a Portugal, on va impulsar la creació del Casal català de Lisboa i va ser membre fundador de la revista Cap-i-cua, dedicada a la traducció de literatura catalana al portuguès i a l’ inrevés.
Actualment Imparteix cursos, seminaris i conferències sobre novel·la negra o cultura catalana i col·labora amb diferents editorials, així com impulsa alguns festivals de novel·la negra en català, imparteix cursos d’escriptura creativa i coordina Clubs de Lectura.
És membre de l’AELC i del PEN català, en la junta del qual ostenta el càrrec de vocal de drets lingüístics.
Sebastià Bennasar ha publicat una trentena d’obres, entre poesia, relat i novel·la, de les quals destacarem:
Poesia: Passaport de sang (1998); Breu blues de València (2007)
Narrativa curta i novel·la: A la sabana no hi ha temps per a la compassió (2002). Relats breus; El dia de l’alliberament (2006) Relats breus; Els blaus de l’horitzó (2006) Novel·la. Premi Pollença de novel·la; L’Estret de Torres (2006) Relats. Premi l’Hiperbòlic; Connie Island (2007) Novel·la curta. Premi 25 d’abril Vila de Benissa; Nocturn de Sant Felip Neri (2013). Novel·la; Petita història del tren de Sóller (2013). Literatura infantil; Badia de mindelo (2014). Novel·la breu. Premi Joaquim Ruyra, premis Recull de Blanes, 2013; Cants de sirena negra (2015). Novel·la d’aventures; Un oceà de memòria (2016). Novel·la. Va obtenir un ajut a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes.
Novel·la negra: El botxí de la ciutat de Mallorca (2000); Cartes que no lliguen (2005); Jo no t’espere (2008); Mateu el president (2009); La mar no sempre tapa (2011) Premi Vila de Lloseta; El país dels crepuscles (2013); Les mans del drac (2014); On mai no creix l’herba (2015); L’imperi dels lleons (2017). Premi Valencia Negra a la millor novel·la negra en català, 2017.
També ha escrit assajos, llibres amb col·laboració amb d’altres autors I ha intervingut en diverses exposicions I antologies.

En aquest enllaç trobareu totes les obres de Sebastià Bennasar disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

‘El diario de la princesa’ de Carrie Fisher

9788466661737Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de cinema El diario de la princesa’.

Quan Carrie Fisher va descobrir els diaris que havia escrit durant el rodatge de la guerra de les galàxies, la primera pel•lícula de la trilogia Star Wars, es va sorprendre al descobrir uns ingenus poemes d’amor i unes càndides reflexions que amb prou feines reconeixia.

Avui Carrie Fisher ha passat a la història com a actriu i icona pop, però el 1976 solament era una noia de dinou anys bojament enamorada del seu company a la pantalla, Harrison Ford. Fisher i Ford van tenir una aventura durant el rodatge que no ha sortit a la llum pública fins ara, quan ja s’han complert 40 anys de l’estrena de la pel·lícula que els va convertir a tots dos en icones cinematogràfiques.

La parella d’actors es va retrobar amb els seus personatges al rodatge de la setena pel·lícula de la saga galàctica.

Amb extractes dels seus quaderns manuscrits, El diario de la princesa és el record íntim i revelador d’allò que va succeir dins i fora d’un dels sets de rodatge més famosos de tots els temps.

Carrie-Fisher-mantuvo-un-romance-con-Harrison-FordPerò Fisher també reflexiona sobre la fama i l’absurd d’una vida inventada per la reialesa de Hollywood. La sinceritat de les seves paraules converteix aquest llibre en les commovedores memòries de la inoblidable princesa Leia Organa.

Carrie Fisher va morir el passat mes de desembre a Los Àngeles després de patir un atac de cor a l’avió que portava de tornada del rodatge de la vuitena part de La Guerra de les Galàxies.

La Carrie és filla del cantant Eddie Fisher i l’actriu Debbie Reynolds. Té un germà menor, l’actor Todd Fisher, i els seus avis paterns van ser immigrants jueus procedents de Rússia. Durant la seva infantesa va aparèixer en algunes pel·lícules de la seva mare fins que va debutar al cinema amb un paper a la pel·lícula Shampoo (Hal Ashby, 1975) on seduïa al personatge que interpretava Warren Beatty.

Després va venir el gran èxit de La Guerra de les Galàxies, va lluitar contra la dependència de les drogues i l’alcohol i va viure un breu matrimoni amb el cantant Paul Simon. La seva carrera cinematogràfica es va ressentir considerablement i a partir de llavors va treballar com a actriu secundària, en comèdies tals com Cuando Harry encontró a Sally… (1989), Sibling Rivalry (1990) i Soapdish (1991).

Fisher va exercir també d’escriptora, publicant en 1987 la novel3la semiautobiográfica Postales desde el filo. El 1990 el director Mike Nichols li va encarregar el guió per a l’adaptació al cinema del seu llibre, amb Meryl Streep en el paper de Carrie i Shirley MacLaine en el paper de la seva mare en una època de la seva vida.
Fisher va seguir escrivint i va publicar altres novel·les com Surrender the Pink i Delusions of Grandma.

186747_1_585d98b9eb4d9

L’any 2008 va publicar la seva autobiografia Wishful drinking. El llibre estava basat en un monòleg que ella mateixa va interpretar a Broadway i que el 2010 es va convertir en un documental emès al canal HBO.

Us deixem amb un homenatge que li van fer des de la franquícia de Star Wars.

No hi ha comentaris

English Book Club: ‘Strangers on a train’ by Patricia Highsmith

220px-StrangersOnATrainStrangers on a train, is a psychological thriller novel by Patricia Highsmith about two men whose lives become entangled after one of them proposes they ‘trade’ murders. He then goes ahead and fulfills his end of the imaginary bargain, leading to fatal consequences for both.

It was adapted as a film in 1951 by director Alfred Hitchcock. It has since been adapted in whole or in part for film and television several times. The novel was adapted for radio in 2004 by Craig Warner, and adapted for the stage in 2013.

Architect Guy Haines wants to divorce his unfaithful wife, Miriam, in order to marry the woman he loves, Anne Faulkner. While on a train to see his wife, he meets Charles Anthony Bruno, a psychopathic playboy who proposes an idea to “exchange murders”: Bruno will kill Miriam if Guy kills Bruno’s father; neither of them will have a motive, and the police will have no reason to suspect either of them. Guy does not take Bruno seriously, but Bruno kills Guy’s wife while Guy is away in Mexico.

Bruno informs Guy of his crime, but Guy hesitates to turn him in to the police. He realizes that Bruno could claim Guy’s complicity in the planned exchange murders; however, the longer he remains silent, the more he implicates himself. This implicit guilt becomes stronger as in the coming months Bruno makes appearances demanding that Guy honor his part of the bargain. After Bruno starts writing anonymous letters to Guy’s friends and colleagues, the pressure becomes too great, and Guy murders Bruno’s father.

Patricia Highsmpatricia highsmith2ith (1921-1975) was an American novelist and short story writer, known for her psychological thrillers, which led to more than two dozen film adaptations.

Strangers on a Train, her first novel, has been adapted for stage and screen numerous times, notably by Alfred Hitchcock in 1951. Highsmith wrote 22 novels, including her series of five novels with Tom Ripley as protagonist, and many short stories. Existentialism is the literary movement that most influenced her writing, with “Dostoyevsky and Gide through Camus and Sartre” among her favorite authors.

Published under the pseudonym of “Claire Morgan”, Highsmith wrote the first lesbian novel with a happy ending, The Price of Salt, republished 38 years later as Carol under her own name.

Highsmith was born Mary Patricia Plangman in Fort Worth, Texas. In 1927, Highsmith, her mother and her adoptive stepfather, artist Stanley Highsmith, whom her mother had married in 1924, moved to New York City.

Many of Highsmith’s novels were set in Greenwich Village, where she lived at 48 Grove Street from 1940 to 1942, before moving to 345 E. 57th Street.

Highsmith had a troubled personal life. She endured cycles of depression, some of them deep, throughout her life. She was an alcoholic who, allegedly, never had an intimate relationship that lasted for more than a few years, and she was seen by some of her contemporaries and acquaintances as misanthropic and hostile.

A lifelong diarist, Highsmith left behind eight thousand pages of handwritten notebooks and diaries. She never married or had children. Highsmith died from lung cancer in Locarno, Switzerland.

Here you can see the trailer Hitchcock’s adaptation of the novel.

The English Book Club will take a summer break and will meet again in October!

No hi ha comentaris

Colla castellera de la canalla lectora

COLLACASTELLERAEl dissabte 10 de juny afigures 2 la Biblioteca  Armand Cardona es farà el taller Colla castellera de la canalla lectora, una activitat que vincula el coneixement del món casteller i la lectura, adreçada als infants entre 7 i 12 anys.

En col·laboració amb Bordegassos de Vilanova, els participants hauran de llegir prèviament El llibre més alt dels castells, de Raquel Sans i Francisco Montoya, que podran agafar en préstec a la Biblioteca.
Durant el taller els infants participants faran un joc de preguntes sobre la lectura realitzada. L’encert en les respostes permeten anar aixecant castells amb figures llibreunes peces especials, les de Cims Barcelona.

És un taller gratuït, i cal d’inscriure’s prèviament a la Biblioteca en el seu horari habitual.

Els objectius principals del projecte són, d’una banda, fer difusió entre els infants del fet casteller i els seus valors, així com ampliar el coneixement de les nostres tradicions; i, d’una altra banda, aprofitar la literatura castellera per infants per dur a terme una acció de promoció de la lectura.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més contes infantils sobre castellers, així com un ampli fons documental del fet casteller.

No hi ha comentaris

Els 40 anys de ‘El Jueves’

El jueves n2087-Libros4.comEl passat 24 de maig, el setmanari d’humor satíric El Jueves, la revista que sale los miércoles, va publicar un número especial de 108 pàgines per commemorar els seus 40 anys d’història

El primer número va aparèixer el 27 de maig de 1977 i per les seves pàgines han desfilat els dibuixos dels millors noms de la tira còmica: Ivà, Perich, Óscar, Kim i molts més.

La revista va ser creada per José Ilario i editada per Editorial Formentera, distingint-se dels altres setmanaris humorístics de l’època per presentar un format similar a les revistes franceses Hara Kiri i Charlie Hebdo i per la seva major proporció d’historietes. Aviat, la revista va deixar el seu to costumista per passar a la crítica directa i mordaç, sobretot de temes polítics, actitud que els ha portat a implicar-se en diversos processos judicials i polèmiques durant aquests anys.

Durant els anys ’90 es va produir una renovació generacional i es van incorporar a la revista autors joves, ara reconeguts, com Manel Fontdevila i Albert Monteys, entre d’altres.

A la portada d’aquest número commemoratiu hi apareixen alguns dels personatges habituals de la revista felicitant-se per la fita. El bufó, símbol de El Jueves, fa broma que la publicació, actualment dirigida per Guille Martínez-Vela, “ha durat més que la dictadura de Franco”, tot i que “menys que el franquisme”, segons contesta la caricatura de Mariano Rajoy.

oscar monteys baixa fontdevila

Les sèries habituals de la revista viatjaran en el temps per explicar-nos els successos més importants dels últims 40 anys d’Espanya. Robocracia tractarà sobre el fallit cop d’estat del 23-F, Ángel Sefija ens recordarà la fi de la mili, Pablo Arkada s’enfrontarà a les despulles de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona…

A més a més, han recuperat per l’ocasió alguns dels seus personatges i autors més carismàtics. Óscar ens explica com li va al Professor Cojonciano en la seva jubilació. Kim ens porta una nova aventura de Martínez el Fatxa, exiliat a Veneçuela. I JL Martín recupera per última vegada al seu mític Déu.

makinavaja martinez NaWiupG

I això no és tot! A l’especial trobareu algunes pàgines de noves aventures de Makinavaja i La Puta Mili gràcies a Ricardo Pelegrina i a Jardí & Ariño que han acceptat el retpe d’homenatjar al mestre Ivà. Com reaccionarà Arensivia quan li arribin uns reclutes podemitas? I el Maki quan surti de la presó i s’enfronti a la correcció política? El resultat és sorprenent!

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta publicació periòdica i a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu moltes de les seves sèries i personatges mítics en àlbums recopilatoris: El Jueves

Us deixem amb un vídeo que va preparar la revista per anunciar el seu número 2000 que podeu trobar al seu canal de Youtube.

No hi ha comentaris

Elisabet Raspall Quintet. Vital

“Per a mi és Vital: de suma importància, la meva vida, la meva activitat, meu instint, la meva força… seguir creant, animada i optimista, amb il·lusió… seguir compartint emocions, amistat i música amb els músics, i amb el públic i seguidors, moments únics i irrepetibles on assaborim tots plegats la màgia amorosa i única de la Música, la màgia de viure i compartir!!.” Elisabet Raspall

vitalAquest divendres 26 de maig a les nou del vespre la pianista vilanovina Elisabeth Raspall presenta el seu nou disc, “Vital” (Raspall Records RR005), en el vintè aniversari del seu primer disc, Triangles (Fresh Sound New Talent, 1997) a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

Vital és un projecte que ha estat enregistrat el juliol del 2016, en formació de quintet. L’onzè treball de la seva discografia pròpia amb música original. Eficàcia comunicativa, elegància i creativitat amb sabor mediterrani i influències brasileres són presents en el darrer treball de la pianista i compositora. Un jazz que es pensa i que fa pensar; bell, cristal·lí, humit, melancòlic,…. Aquest és el jazz d’Elisabet Raspall.

Tal i com va dir l’actor Pep Tosar —de qui la pianista va posar música al seu espectacle sobre Txèkhov—, Elisabet Raspall sempre ha tingut el que creu que és principal en un músic: personalitat, un so i un caràcter musical reconeixible entre la resta. La vitalitat que transmet en els seus temes et donen unes ganes de viure que ens arriben a fer sentir que, possiblement, el món encara no està perdut del tot.

A més de Raspall al piano i a la composició, l’acompanyen a l’escenari el saxo tenor i soprano Chris Cheek, el trompeta Benet Palet, el contrabaix Pep Pérez Cucurella, i el bateria Marc Miralta.

Elisabeth Raspall comença a estudiar  música molt jove a Foment Vilanoví. Després d’això, succeeix al  Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va obtenir el Diploma Professional,Elisabeth i va obtenir el Grau Superior al Taller de Músics de Barcelona. Més tard, als EUA, amb una beca, va estudiar música contemporània al Berklee College of Music, on es va graduar en Música Professional, i assistit a nombrosos seminaris de jazz a Barcelona, al Seminari Internacional d’Escoles de Jazz a Dublín, i en diferents festivals de jazz.

Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Albert Bover, Iñaki Salvador, Álvaro, Fred Hersch, Barry Harris, George Cables, Zé Eduardo, Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes i altres … Va treballar en diferents títols en diferents canals de televisió a Espanya, i obres de teatre. Raspall combina la activitat professional amb l’ensenyament. Actualment ella està treballant com a pianista a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Es va convertir en una pianista molt buscada en l’escena musical a Barcelona. Podem trobar-la amb el cantant Errol Woiski, en Diferents bandes de música com Diego Brothers, o amb la seva pròpia banda, on queda ben reflectit la seva capacitat creativa, tocant les seves pròpies composicions, sota diferents influències. Elisabeth ha gravat 11 CDs amb les seves pròpies composicions originals i altres com una col·laboració. També ha guanyar diversos premis concedits per la Associació de Músics de Jazz de Catalunya, i per Ràdio 4, RNE a Catalunya.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests treballs d’Elisabeth Raspall.

No hi ha comentaris

El intruso, mi vida en clave de intriga

Tots ens equivoquem, però desencadenar la Tercera Guerra Mundial hauria suposat un error considerable. [...] En el transcurs de la meva vida he escapat pels pèls de la ira d’un traficant d’armes a Hamburg, he estat metrallat per un MiG durant la guerra civil nigeriana i he anat a parar a Guinea Bissau durant un sagnant cop d’Estat. Em va aturar la Stasi, em van complimentar els israelians, l’IRA va precipitar un trasllat sobtat d’Irlanda a Anglaterra, al que també va contribuir una atractiva agent de la policia secreta txeca (bé, la seva intervenció va ser una mica més íntima). I això només per començar. Tot això ho vaig veure des de dins. Però, tot i així, sempre em vaig sentir com un intrús. Frederick Forsyth

portadaAl llibre que us presentem avui, El intruso, mi vida en clave de intriga, el mestre del suspens internacional Frederick Forsyth, descriu la història més fascinant de totes les que ha escrit: la seva. Emocionant, com les seves novel·les, l’autobiografia de Forsyth és una mirada sincera a una vida plena de riques experiències que han estat en moltes ocasions font d’inspiració per als seus aclamats thrillers, tots ells best-sellers internacionals.

Primer va ser pilot, després periodista, però Frederick Forsyth es va decantar finalment per la ficció i ha arribat a ser un dels escriptors de thriller més lloats del nostre temps. Frederick Forsyth és un dels mestres i pioners del thrillers de política ficció internacional, que es van convertir en una lectura addictiva per a diverses generacions.A Odessa ens va submergir en una laberíntica trama per ajudar a escapar i iniciar una nova vida fora d’Europa a criminals nazis. A Els gossos de la guerra ens va portar fins al món dels mercenaris contractats en l’opulenta Europa per intervenir en les devastadores guerres de països africans. Chacal, potser el seu llibre més rodó, ens mostrava amb precisió mil·limètrica com un assassí professional prepara un atemptat contra el president francès De Gaulle burlant tots els sistemes de seguretat: inoblidable l’escena en què burla el setge policial a la zona protegida camuflant el fusell de precisió en el tub buit d’una crossa amb la que es fa passar per minusvàlid.

Aquí ens relata la seva vida, fascinant, apassionant … Una mirada personal a una vida tan exòtica que sembla irreal. És expilot de la RAF i periodista d’investigació, va modernitzar el gènere del thriller quan va publicar Chacal, una novel·la que combina a la perfecció la documentació periodística amb un estil narratiu àgil i ràpid. Un periodista mai hauria unir-se a la classe dirigent, per temptadors que siguin els afalacs. El nostre treball consisteix a demanar comptes al poder, no en associar-nos amb ell. En un món cada vegada més obsessionat amb els déus del poder, els diners i la fama, el periodista i l’escriptor han de guardar distància, com un ocell en una barana, observar el món, fixar-se, sondejar, a la gent, comentar coses però mai sumar-s’hi. En resum, s’han de convertir en intrusos.

Frederick Forsyth (Kent, Anglaterra, ?????????????????1938) és un escriptor supervendes especialitzat en el thriller. Ha treballat de periodista, pilot i comentarista a part de la seva tasca com a autor. Els seus llibres destaquen per l’estil senzill, la trama àgil i l’abundant documentació tècnica i històrica, que aporta versemblant a les seves històries. Predominen els personatges lligats al crim, la política, l’espionatge i els moviments de les grans corporacions, usualment mostrant els costats més foscos del capitalisme. Es defineix com a euroescèptic.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres de Frederick Forsyth.

No hi ha comentaris

Cocina esencial sin gluten

portadaAvui us presentem un llibre pràctic de nutrició i receptes sense gluten, que ofereix tant propostes sofisticades com plats per al dia a dia, amb estratègies alternatives per crear plats sense gluten i sense perdre la textura ni el gust. Cocina esencial sin gluten, de Phil Vickery’s.

Encara que estigui diagnosticat d’intolerància al gluten, pot seguir gaudint del menjar, com ho demostren les 175 delicioses receptes que hi apareixen. Entre les aquestes s’inclouen pizzes, pastissos, pasta, pancakes, gofres, creps, pans, galetes, … De fet, qualsevol cosa que ja pensava que no podria tornar a menjar, com panets de llavors, brioixos, quiche de porros i gruyère, fideus thai senzills, llaços amb pernil, pèsols, alfàbrega i parmesà, pastís de mousse de xocolata, bunyols de ricota, pancakes esponjoses amb peres, ametlles i taronja o galetes amb nous de pecán farcides de crema de xarop d’auró.

La nutricionista Gemma Bes, que ha dissenyat i elaborat els plats, ofereix en aquest llibre diversos consells i solucions per tractar la celiaquia sense que el canvi d’hàbits alimentarisf1 alteri completament la nostra forma de vida. Bes també incideix en temes com la detecció de la malaltia, el diagnòstic, els nous hàbits i l’ajuda psicològica per afrontar un canvi d’alimentació tan radical. A més analitza la importància, a nivell general, de cuidar el nostre intestí (entès com a segon cervell).

El llibre inclou menús setmanals de fàcil elaboració per incorporar a la nostra rutina, llistes de la compra per a celíacs amb què estalviar temps i diners, suculentes receptes elaborades per Tomeu Caldentey (xef guardonat amb una estrella Michelin) per cuinar plats tan saludables com imaginatius, i fins i tot un apartat sobre begudes, postres, sucs i pa, un aliment aparentment prohibit per als celíacs.

El gluten és una proteïna que es troba als cereals blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments

Es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. No existeix un símptoma característic, el que dificulta molt el seu diagnòstic. Hi ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

Sense títol
Alguns celíacs només presenten un d’aquests símptomes, altres, els que denominem asimptomàtics, no arriben a presentar cap d’aquests, encara que la ingesta de gluten també els afecta danyant l’aparell digestiu.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de dietes sense gluten.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »