Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


English Book Club: ‘Leaves of grass’ by Walt Whitman

9780451419170In 1855, Whitman, finally finding the style and voice he’d been searching for, self-published a slim collection of 12 unnamed poems with a preface titled Leaves of Grass.

Leaves of Grass marked a radical departure from established poetic norms. Tradition was discarded in favor of a voice that came at the reader directly, in the first person, in lines that didn’t rely on rigid meter and instead exhibited an openness to playing with form while approaching prose. On the book’s cover was an iconic image of the bearded poet himself.

Leaves of Grass received little attention at first. The following year, Whitman published a revised edition of Leaves of Grass that featured 32 poems, including a new piece, “Sun-Down Poem”.

Like its earlier edition, this second version of Leaves of Grass failed to gain much commercial traction. In 1860, a Boston publisher issued a third edition of Leaves of Grass. The revised book held some promise, and also was noted for a sensual grouping of poems—the “Children of Adam” series, which explored female-male eroticism, and the “Calamus” series, which explored intimacy between men.

The book is now a landmark in American literatura.

Walt Whitman was born on May 31, 1819 in West Hills, New York. He grew up in a family of modest means. At 11, Walt Whitman was taken out of school by his father to help out with household income.

He started to work as an office boy for a Brooklyn-based attorney team and eventually found employment in the printing business. When he was 17, Whitman turned to teaching, working as an educator for five years. In 1838 he had started a weekly called the Long Islander and in 1846 he became editor of the Brooklyn Daily Eagle.

Whitman proved to be a volatile journalist, with a sharp pen and a set of opinions that didn’t always align with his bosses or his readers. He backed what some considered radical positions on women’s property rights, immigration and labor issues.

In 1848 Whitman left New York for New Orleans, where he became editor of the Crescent. It was a relatively short stay for Whitman—just three months—but it was where he saw for the first time the wickedness of slavery. He often worried about the impact of slavery on the future of the country and its democracy.

On March 26, 1892, Walt Whitman passed away in Camden. Right up until the end, he’d continued to work with Leaves of Grass, which during his lifetime had gone through many editions and expanded to some 300 poems.

The English Book Club will meet again to coment this book on saturday December 15th.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘Divorce’

565106Amb la nova temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Divorce.

Divorce és una sèrie creada per Sharon Horgan i protagonizanda per Sarah Jessica Parker i Thomas Haden Church per la cadena HBO.

La sèrie va marcar la tornada de la Sarah Jessica Parker a televisió després del gran èxit de Sexo en Nueva York.

De fet, el personatge de l’actriu, Frances DuFresne, sembla una rèplica de Carrie una dècada després, cansada de la seva vida matrimonial i amb una sofisticació que és correspón poc o gens amb la resta de personatges de la ficció.

Això és, un marit malcarat i una vida tradicional que no connecta molt amb el paper de Frances, massa esnob per la trama global de la sèrie. El matrimoni format per Robert i Frances és el vèrtex absolut sobre el qual es recolza la sèrie.

En el seu conjunt, Divorce és capaç d’oferir a l’espectador una comèdia àcida i negra a parts iguals, en un relat que riu dels mites més arrelats de les crues separacions matrimonials i les conseqüències que tenen per a cadascun dels cònjuges, especialment quan han sobrepassat la dècada dels 50.

806541_3382081_5477x3651

Guerres d’advocats, la lluita per la custòdia, la separació dels béns, els amics d’un i d’un altre… Tot això i més té el seu reflex en capítols de mitja hora que construeixen un discurs atractiu sobre les ruptures sentimentals, sobre portes que s’obren i unes altres que es tanquen, amb el començament d’una nova vida per a cadascun dels protagonistes de l’infructuós matrimoni.

L’HBO va estrenar a primavera la segona temporada de la sèrie i l’ha renovat per una tercera.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

Max i els superherois

Dissabte 24, l’Hora del Conte de la biblioteca Armand Cardona, a les 12h., l’actriu Montse Panero ens explicarà Max i els superherois.tapa àlbum

“Al Max, com a quasi tots els nens de la seva edat, el fascinaven els superherois. Des de ben petit esperava l’arribada del carnestoltes per disfressar-s’hi. Tot i que, ben mirat, no necessitava cap excusa per fer-ho…”

Així comença Max i els superherois, àlbum il·lustrat signat per Oriol Malet i Rocío Bonilla, encara que de fet, tot i que al nostre protagonista el fascinen tots els superherois, en té un de preferit.

Max-volant_1_630x630En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… I és que sovint, els superherois i les superheroïnes estan més a prop del que ens pensem!!

Si voleu saber com neix aquest projecte, si ha resultat complicat o senzill, si els autors creuen que els pares i les mares són superherois i si teniu curiositat per saber per a qui és aquesta història, veieu el vídeo on el mateix Oriol Malet i la Rocío Bonilla us proporcionen totes les respostes:

Si voleu saber quants documents tenim a les Biblioteques que tracten el tema dels superherois, cliqueu aquí.

Si voleu saber quan té documents signats per la Rocío Bonilla tenim a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí. I si voleu saber dels de l’Oriol Malet, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

SúperLópez

1-bolseFerq9jChQuZkATxoA

Aquest cap de setmana s’estrena l’esperada adaptació de SúperLópez, la sèrie de còmics sobre aquest superheroi maldestre i despistat, creat pel barceloní Jan fa 45 anys.

La versió per la pantalla gran ha anat a càrrec de Javier Ruíz Caldera amb un guió de Borja Cobeaga i Diego San José, el mateix equip que ja va adaptar al cinema un altre mite de Bruguera, Anacleto, agente secreto.
SúperLópez va néixer com una paròdia de Superman que l’editorial Euredit va encarregar a Juan López Fernández, Jan, l’any 1974. La historieta de 48 pàgines en blanc i negre i muda es va incloure al recopilatori Humor del siglo XX.

L’any següent, en Jan va recuperar el personatge per l’Editorial Bruguera. Al principi, les historietes eren curtes i amb arguments molt banals, però la trobada entre Jan i el guionista Francisco Pérez Navarro, conegut com a Efepé, van donar forma al SúperLópez que coneixem ara, un superheroi molt humà, preocupat en major mesura pels seus problemes a l’oficina que per les seves baralles amb supervilans.

Efepé, coneixedor del món dels superherois, va idear per Las aventuras de SúperLópez una trama inicial en què es parodia al Superman de DC Comics, amb nombroses referències a l’original. En els següents àlbums van una mica més enllà i es va continuar amb la paròdia de multitud d’herois i vilans dels comic-books de superherois estatunidencs.

1542740009366

D’aquesta manera, en els dos números següents, El supergrupo i Todos contra uno, uno contra todos, entrava en escena El supergrupo, una sàtira dels grups de superherois, com ara Los Vengadores, Los 4 Fantásticos o X-Men.

El 1980, Jan va decidir tornar a agafar el control del seu personatge i deslligar a SúperLópez de la trama de superherois. Així, va abordar temàtiques tan variades com la ciència-ficció (Los alienígenas, La caja de Pandora), la fantasia (El señor de los chupetes), la sèrie negra (La semana más larga) o el món del cinema (La gran superproducción).

La-gran-superproducción 61yq6cNLcSL 61v3TUW5EiL 61F3AX3zYIL

A causa de la fallida de Bruguera, Jan va abandonar el personatge entre 1983 i 1987, quan passa a publicar-se a Ediciones B on continua fins avui dia.

L’any 2013, amb motiu de la celebració del 40è aniversari de SúperLópez, Jan va tornar a col·laborar amb Efepé a l’abum Otra vez el supergrupo.

SuperLópez va néixer al planeta Chitón amb el nom de Jo-Con-Él i, després de colar-se en un coet, va arribar a la Terra sent encara bebè. Després de l’aterratge, el nen és adoptat per la família López —una parella d’ancians residents a Lleida— amb el nom de Juan López Fernández.

López creix intentant portar una vida normal al mateix temps que s’esforça a controlar els seus superpoders i combatre el mal. Quan es fa gran, en Juan comença a treballar com un comptable en una oficina a Barcelona.

Sotmès a la pressió del seu cap i als desitjos de la seva núvia Luisa Lanas, es realitza i evadeix de la rutina diària exercint de superheroi sota l’alter ego de Superlópez, sovint intentant entendre inútilment què passa al seu al voltant i avançant a força de cops fins a resoldre els problemes.

A la Còmicteca de la sala infantil trobareu les aventures de SúperLópez, el Supergrupo i altres històries de Jan.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

“Allà on viuen els monstres” de Maurice Sendak al Club de Lectura Familiar Addictes als Àlbums.

Publicat per primera vegada l’any 1963 i tot i que aquesta obra ha esdevingut un àlbum de referència dins de la Literatura Infantil i Juvenil, va suscitar polèmica tant pel tractament poc exemplar dels infants com per la manera de tractar els tema dels monstres.

28451_105313_1Maurice Sendak narra un viatge simbòlic des de l’habitació d’en Max, el protagonista, fins a un lloc fantàstic, tot travessant un temps i espai mític on s’enfronta amb les seves pors. L’infant s’evadeix del seu entorn tot imaginant un món fantàstic dins de la seva habitació.allaonviuenelsmonstres

A “Allà on viuen els monstres” hi ha un enfrontament entre realitat i ficció i la imaginació s’usa per experimentar un alleujament del món real, el càstig de la mare pel mal comportament del protagonista, i els monstres són la manera de posar en imatges els problemes i les pors quotidianes infantils.

La interacció del Max amb els monstres és la representació del diàleg que viu dins de l’habitació, on transita des de la revolta contra els límits que la mare imposa i la reafirmació del jo al reconeixement i acceptació de les raons de la mare fins a l’acceptació, tot passant pel desconcert, la frustració i la ràbia. Estem, de fet, davant d’un exercici d’autocrítica reflexiva pròpia del procés educatiu.

Publican-clasico-monstruos-Maurice-Sendak_4695518

L’àlbum proporciona una atmosfera quasi màgica que es desprèn en cada pàgina i mostra una perfecta conjunció entre paraula i imatge. Trobem una història poètica i senzilla explicada amb humor i amb total economia expressiva, on les il·lustracions van “in crescendo” a mesura que el protagonista s’endinsa en el món imaginari fins que les imatges ocupen la totalitat de la pàgina quan la història arriba al seu punt àlgid i van disminuint a mesura que el Max torna a la realitat.

Si voleu saber quins documents de Maurice Sendak podreu trobar a les Biblioteques, només heu de clicar aquí.

Si teniu curiositat per saber quin va ser el primer àlbum que es va comentar al Club Familiar Addictes als Àlbums, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Breve historia del Japón feudal

portadaAvui us presentem com a novetat un assaig sobre la apassionant història dels senyors de la guerra del Japó: Breve historia del Japón feudal, de Rubén Almarza. Shogunats, samurais i ronin, des del període Heian, les guerres amb Mongòlia, Corea i la Xina fins al comerç amb Europa, la Revolució Meiji i la fi de la societat feudal. Una crònica real de mil anys convulsos plens de guerres civils, rebel·lions i lluites intestines.

L’època feudal d’aquest país és coneguda per l’halo de misteri que envolta als seus famosos ninjas i samurais tan admirats pel seu profund sentit de l’honor. Al llibre es desmitifica a una societat que, com totes, va seguir els seus processos evolutius per arribar a ser el que és el Japó d’avui dia. Abastant des del començament del període Heian fins al final de shogunato Tokugawa, caminarem al costat dels personatges més emblemàtics del període feudal japonès per entendre la mentalitat, la cultura i la manera de fer política japonesa. És un viatge ple de traïcions, lluites pel poder i estratègia per comprendre una societat completament diferent a la nostra.

Breve historia del Japón feudal és un assaig rigorós que abasta l’ampli període feudal del país. Mil anys d’història d’un imperi en constant canvi. Al llibre es descobreixen alguns dels personatges més emblemàtics del període, com Murasaki Shikubu (una dona poeta), l’emperador GO-Daigo i el samurai Kusuwoki així com la mentalitat, la cultura i la gestió política japonesa. A més el lector descobrirà les greus i constants guerres civils, les invasions de l’exterior, les rebel·lions internes i l’auge dels samurais.

foto

Rubén Almarza González és graduat en Història per la UCM i màster en Arxius, Gestió de Documents i Continuïtat Digital per la UC3M. treballa com a redactor per a la revista ArtyHum, ha publicat en diferents revistes universitàries espanyoles i argentines. Col·labora habitualment amb l’editorial Playa de Akaba per a la qual va coeditar l’antologia de relats Cosas que nos importan. És webmaster del blog Contra la inèrcia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més llibres sobre la història del Japó, i tots aquests títols de la col·lecció d’assajos Breve historia, de l’editorial Nowtilus.

No hi ha comentaris

Visita a l’exposició permanent sobre Armand Cardona Torrandell

img_27004038_1La sala d’actes de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell acull, des de l’octubre del 2011, una exposició permanent de part de l’obra de Cardona Torrandell gràcies a la cessió en dipòsit que va fer la seva família amb la voluntat de difondre el seu llegat artístic.

La Biblioteca Armand Cardona també conserva una part important de la biblioteca personal del pintor i un arxiu documental, i intenta mantenir viu el nom de l’artista entre els ciutadans d’avui.

Armand Cardona Torrandell (1928-1995), nascut a Barcelona, residí a Vilanova des del 1932. El març del 1957 es donà a conèixer com a pintor i arribà en pocs anys a ser una figura destacada de l’art del seu temps. Abans, la seva inquietud intel·lectual, el seu afany de saber, desenvolupat amb tenacitat i de manera autodidacta alhora que personalment reservada, s’havia orientat més cap al camp de la literatura, del teatre i de l’assaig.

Aquesta mostra es compon de dinou peces que es poden veure de manera permanent a la Biblioteca. Hi ha exemplars destacats que han format part d’exposicions, esbossos o treballs preliminars que pertanyen a visions més personals de Cardona. Obres realitzades en el període comprès entre la primera exposició a Barcelona, el març de 1957, i la darrera, l’hivern de 1984, al Castell de la Geltrú.

El conjunt que es pot veure a la Biblioteca vol ser representatiu de la totalitat de la producció de l’artista. No es pot considerar com una antologia, però sí una selecció acurada que comprèn les diverses etapes o cicles i que vol mantenir viu l’esperit d’Armand Cardona Torrandell.

Enguany se celebra el 90è aniversari del naixement de l’artista i el seu nebot Àlex Cardona Masdeu farà una visita guiada a l’exposició el divendres 3 de desembre a les 19h que clourà amb una interpretació musical a càrrec d’un trio del Conservatori Municipal format per Clara Coll, Manel Mosquero i Montse Romagosa sota la tutela José Luís Bieito.

img_47555859_1 img_41247246_1 img_12956810_1

L’activitat és gratuïta però cal inscripció prèvia a la Biblioteca. Ho podeu fer de manera presencial, per telèfon trucant al 918 159 121 o per correu electrònic a b.vilanovag.act@diba.cat.

Per contribuir a promoure l’estudi, la difusió, el coneixement de l’obra de Cardona Torrandell i la coordinació de diverses activitats, es va constituir l’Associació Cultural Armand Cardona Torrandell.

L’associació va col·laborar activament amb altres institucions locals que aquesta exposició hagi estat possible.

Us deixem amb un vídeo on l’actor vilanovcí Sergi López recita el poema ‘Món de Cardona Torrandell’ que Salvador Espriu va dedicar a l’Armand l’any 1982, publicant-se per primera vegada a la revista Hors Jeu de París.

No hi ha comentaris

15 anys sense Miquel Martí i Pol

Quan fa 15 anys que el poeta Miquel Martí i Pol ens va deixar, continuem reivindicant la seva poesia ja que és d’absoluta vigència.

Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys, fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un pensionista de gran invalidesa.

Té publicats més de trenta llibres, la major part de poesia però també té editats un volum de narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. En volums personals o en antologies, la seva poesia ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.

Per situar l’obra poètica cal tenir present que l’autor no concep la poesia com un fet extern a la pròpia vida, sinó al contrari, ja que la relació entre poesia i experiència és altament estreta. Martí i Pol creu que tota experiència vital és enriquidora i la vida és un procés constant de coneixement, i més en concret, d’autoconeixement.
El seu encert verbal és sempre el producte d’una seguretat lingüística excepcional i d’un hàbil coneixement dels recursos mètrics de la llengua.

Us proposem la lectura de L’Amor:

miquel Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
coses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud : així donaràs vida.

Cal fer esment també que durant vint anys, des del 1982 i fins la mort del poeta, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol col·laboren estretament. El resultat és àmpliament conegut: diverses cançons i quatre composicions llargues: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies. I darrera d’aquesta obra conjunta sorgí una profunda amistat que uní el poeta i el cantant.

Actualment la Fundació Miquel Martí i Pol treballa amb l’objectiu de contribuir al llegat educatiu, social i cultural del poeta i a través de la seva figura s’ofereixen activitats, formació, actes, espectacles i promoció a la creació interdisciplinària amb la literatura com a eix central amb la finalitat que la cultura arribi a tothom, generant i transferint informació i coneixement, oferint serveis educatius sense oblidar promoure la innovació en la didàctica de la literatura.

Si voleu llegir una selecció de poesies de Martí i Pol, cliqueu aquí.

I si us engresqueu a llegir la seva poesia podeu consultar la seva obra disponible a les biblioteques municipals clicant aquí.

No hi ha comentaris

L’art d’il·lustrar

logo àlbum barcelona pixelDins de les activitats programades durant la Setmana de l’Àlbum, celebrada recentment a Barcelona, ha tingut lloc a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert la trobada dirigida a professionals en la qual les il·lustradores convidades han parlat sobre el seu procés creatiu i la seva obra i com a Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú hi hem estat presents. Les converses sobre el procés il·lustratiu han comptat amb la presència d’Elena Odriozola, Arianne Faber i Roberta Bridda, tres il·lustradores, tres orígens, tres estils diferents.    

Elena_odriozola_2016_001 Elena Odriozola, nascuda a San Sebastián, és una de les il·lustradores de major projecció internacional si tenim en compte la seva extensa obra i els premis i reconeixements que ha rebut a tot arreu. De la seva tècnica destaca l’ús de l’aquarel.la i la mescla de colors .Les seves il·lustracions són narratives i ens traslladen el punt de vista i la interpretació de l’autora. El seu estil és molt personal i trasllada als seus personatges sensibilitat i innocència, no exemptes de fermesa i força i defineix els protagonistes amb un estil propi i marcat, on destaca l’amplitud del coll en personatges adults per tal se simbolitzar que al créixer acostumem a distanciar el cap del cor.Usa habitualment llapis i goma, pintura acrílica, paper suni-e i el cúter.Trobareu l’obra de l’Elena Odriozobal disponible a les Biblioteques Municipals, clicant aquí  

 

AF-color_14 Arianne Faber, holandesa que viu des de fa anys a Barcelona on té el seu propi estudi de disseny gràfic i il·lustració dedicat al món del llibre i a l’animació, juga amb la senzillesa de la línia i les formes, usant les seves mateixes impremtes dactilars que sobre el paper donen vida a tot tipus d’éssers. Aquesta il·lustradora demostra que per narrar no sempre és necessari l’ús de paraules, i el seu treball és una barreja de l’eficàcia i humor del nord amb la immediatesa i el somriure del sud. Trobareu l’obra de l’Arianne Faber disponible a les Biblioteques Municipals, clicant aquí.  

 

roberta Roberta Bridda, nascuda a Itàlia i resident a Barcelona des de fa anys, és llicenciada en Arquitectura a la Universitat de Venècia, i coneguda com a il·lustradora, enquadernadora i dissenyadora de llibres pop-up. També és professora d’Educació Visual i Plàstica a la Facultat de l’Educació de la Universitat de Barcelona i també té temps per impartir cursos i tallers relacionats amb l’educació artística i el llibre artesanal allà on se la demana. En els darrers anys ha centrat la seva investigació personal en els llibres tàctils de Braille, els llibres pop-up i la enginyeria de paper. Trobareu l’obra de la Roberta Bridda disponible a les Biblioteques Municipals, clicant aquí .

No hi ha comentaris

La cuina sostenible

portadaAvui us presentem un llibre amb pretensions:
- Us vol mostrar un dels problemes actuals més importants, el de la quantitat de menjar que llencem diàriament a les escombraries, un malbaratament alimentari que augmenta cada dia.
- T’ajudarà a reorganitzar la teva cuina, fer-la més eficaç i àgil, donant idees i trucs per millorar la gestió culinària quotidiana.
- Pretén ensenyar-te a menjar millor, més sa, més variat, més saborós i més divertit.
- A l’hora vol ajudar-te a viure de renda, culinàriament parlant: que el temps invertit a cuinar avui et serveixi per a la resta de la setmana.

Ada Perelada ha escrit La cuina sostenible. Idees, trucs i receptes per no llençar res, un llibre que no és de receptes, és un llibre per aprendre a aprofitar més el temps als fogons i treure el màxim partit dels aliments.

L’Ada ens convida a prendre consciència sobre la realitat actual entorn del malbaratament alimentari i ens ofereix tota la seva experiència per reduir-lo al màxim a casa nostra.

El llibre consta de dues parts: en la primera, ens apropa a la cuina sostenible i ens aporta dades i informació sobre el malbaratament, pautes per practicar una cuina més sostenible i el mètode per reduir-lo al màxim; en la segona, ens explica com preparar un bon fons de nevera com a base del receptari que hi ha a continuació. El mètode està inspirat en la restauració professional i ens explica com ella l’ha traslladat a casa seva. Per fer-ho ens proposa treballar en dues fases: la posada a punt (mise en place) i la cuina de combinació. Així, podem reduir substancialment la confecció dels plats i menjar sa tota la setmana. El receptari inclou dues setmanes de menús per a cada una de les quatre estacions, així que són un total de vuit setmanes de menús de temporada per a tot l’any!

Ada Parellada pertany a la setena generació adad’una família de restauradors de Granollers. Amb vint-i-cinc anys va obrir el seu propi restaurant, Semproniana, a Barcelona. Assessora restaurants i menjadors escolars i treballa al costat de la indústria alimentària desenvolupant productes. A part de la seva feina quotidiana al restaurant, ha escrit diversos llibres de cuina i també una novel·la, Sal de vainilla. La seva gran fita actual és la lluita contra el malbaratament alimentari a totes les baules de la cadena.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres d’Ada Perellada, i més de 250 que parlen de cuina

Amb el suport de

logo departament cultura

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »