Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Les pel·lícules de The Beatles

A-Hard-Day’s-Night

Aquest mes de juliol la Biblioteca Armand Cardona dedica un homenatge als mítics The Beatles ja que se celebren 50 anys de la publicació de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, l’àlbum que va marcar un abans i uns després a la seva carrera musical.

Fins al 21 de juliol podeu veure al vestíbul de la Biblioteca l’exposició amb diferents objectes sobre la banda de Liverpool que ens han cedit diversos col·lecionistes privats.

A banda de vendre milions de còpies dels seus àlbums, The Beatles també van voler fer carrera als cinemes i van rodar tres pel·lícules on els protagonistes eren ells mateixos. Les seves dues primeres incursions al món del cinema van anar de la mà de Richard Lester, un dels noms més destacats del Free Cinema britànic, la nova ona de cineastes que van desafiar les convencions dels seus precedents i van obrir el camí a un tipus de cinema diferent.

51JQAgckwoL._SY445_ 41J43Qley-L._SY300_ 41E2GJ9Q1VL

El 10 de juliol de 1964 s’estrenava als cinemes ¡Qué noche la de aquel dia!. La pel·lícula té l’aspecte d’un fals documental i descriu un parell de dies de la vida del grup quan decideixen trencar totes les regles: saltar-se el programa, ignorar les seves obligacions i assaborir la llibertat. Però, per a això, hauran de fugir de les seves admiradores, esquivar als periodistes i desobeir als seus mànagers.

Només un any després, el 1965 s’estrena la segona col·laboració de The Beatles amb Lester. Help! ja no és un retrat del grup de moda, sinó una pel·lícula trash amb tocs de ciència ficció i un surrealisme fora del normal.

Una secta hindú es disposa a sacrificar una donzella a la Deessa Kali. Com és costum, la seva pell és tenyida de vermell i se li col·loca el sagrat anell de la deessa que l’assenyala com el sacrifici, no obstant això al moment en què seria immolada descobreixen que l’anell no està, ja que la jove va resultar ser fanàtica dels Beatles i els va enviar l’anell com a regal, acabant accidentalment encallat a la mà dreta de Ringo Starr, el bateria. Ja que l’anell és el que assenyala al sacrifici per a la deessa, ara el summe sacerdot ha indicat que com Ringo ho porta és ell qui ha de ser sacrificat, per la qual cosa es mobilitzen a Anglaterra per concretar la cerimònia.

La darrera incursió al cinema de The Beatles va ser Yellow Submarine (1968), una pel·lícula animada basada en la cançó de la banda amb el mateix títol. Va ser dirigida per l’animador canadenc George Dunning, i els mateixos Beatles apareixen al final de la pel·lícula.

Pepperland és un alegre paradís musical sota el mar, protegida per la Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. Un lloc que és atacat per sorpresa pels Blue Meanies (Malines Blaus o “Maleïts Blaus”), els qui odien la música. El seu atac consisteix a tancar a la banda en una bombolla, paralitzen als ciutadans i convertir-ho tot en color blau.

L’ancià alcalde de Pepperland envia al Jove Fred en un abandonat submarí groc per buscar ajuda. Fred arriba a Liverpool, on segueix al deprimit Ringo i el persuadeix perquè els ajudi. Ringo procedeix a reunir als seus amics John, George, i finalment Paul. Els cinc viatgers parteixen a Pepperland en el submarí groc, passant a través de diferents mars.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquestes tres pel·lícules de The Beatles però també altres documentals, concerts o pel·lícules sobre ells com Backbeat o paròdies com The Rutles, realitzada pels Monty Python.

Captura 61aYwkfQqFL._SY445_ 51EaFmQvXpL 51N4TS05P6L rutles-front-cover1

 

No hi ha comentaris

El Tingladu. Les nostres mans, el nostre capital.

portada

 

horaris

 

 

Amb aquest lema el festival El Tingladu torna amb força per celebrar la seva 10a edició a partir d’aquest dijous dia 20 de juliol i fins diumenge dia 23. Les actuacions són d’accés lliure i gratuït al recinte ubicat al Parc de Baix-a-mar. Tot i això, disposarà de tots els serveis habituals en qualsevol esdeveniment d’aquestes característiques. En aquest sentit, a banda de les barres on se serviran refrescos i begudes com El Globu, també hi haurà la possibilitat de sopar sense sortir de El Tingladu amb ofertes diverses tant per part de l’organització com de les caravanes de menjar que se situaran al mateix parc.

 

 

De tots els participants, aquest són els artistes dels que trobareu discografia a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat:

 

Manel. Jo competeixo, tu competeixes, ell competeix, nosaltres competim, vosaltres competiu i ells són els Manel, els collons d’amos del pop català. I punt. No cal que dissimuleu que tots us sabeu les seves lletres.

Mala Rodríguez. La rapera andalusa és una dels convidades internacionals d’aquest any. Habitualment amb un perfil de reivindicació feminista i desenfadada, la Mala Rodríguez ha col·laborat amb artistes de tot arreu. El seu últim disc d’estudi es titulava Bruja (2013).

Quimi Portet. Icona Pop. Més que acceptable intèrpret de música moderna. Departament de Propaganda i Manipulació de la plebs (abjecta i adotzenada). Va haver de cancel·lar la seva actuació de l’any passat a El Tingladu a causa de la pluja en una nit que prometia de valent al costat de Joan Miquel Oliver i Xarim Aresté.

Oques Grasses. El seu tercer treball You Poni (2016) va confirmar-los com una de les bandes més festives i populars dels Països Catalans. Amb lletres que són capaces de no dir res i dir-ho tot al mateix temps, hi actuaran per tercera vegada després del seu debut el 2015 i de fer el relleu a Manu Chao al multitudinari concert de presentació de l’any 2016.

Tomeu Penya. El cantant mallorquí és incombustible, porta quasi 40 anys actuant. El novembre de 2012 tragué el seu 25è àlbum “És per tu”, al qual la cançó “Es soports de sa nostra bandera” defensa la llengua catalana i els costums de les illes referint-se així a la bel·ligerància del govern del PP de José Ramón Bauzá. El seu darrer disc és Arruix! (2013).

Aspencat. La banda valenciana continua la gira del disc Tot és ara. La combinació d’electrònica, ska i reggae és tant o més potent que el contingut de les seves lletres. Un crit a rebel·lar-se contra les injustícies que ens envolten cada dia.

Adrià Puntí. La clau de girar el taller, d’Adrià Puntí, va ser el millor disc de l’any 2015, segons els Premis Enderrock de la crítica. L’àlbum, amb 13 cançons, va significar per a Puntí el trencament d’un silenci de 10 anys sense editar discos.

Joana Serrat. Prové de Vic però escoltar el seu estil folk d’arrel americana amb tocs de pop i en anglès ens transporta ràpidament a l’altra banda de l’oceà. Al seu últim àlbum Cross The Verge torna a desplegar tota la seva qualitat artística sense complexes.

The Pinker Tones. L’actual xou familiar que ofereixen, Rolf & Flor, és un espectacle acústic i alternatiu on s’enllaça la narració d’un conte amb peces musicals pròpies.

La Brigada. La Brigada va néixer l’any 2007 a Vilanova i la Geltrú. El seu últim disc es va anomenar Incerta glòria (2012), en part un homenatge a la novel·la de Joan Sales que recentment ha estat adaptada als cinemes. Anteriorment ja van editar La obligació de ser algú (2008) i Les paraules justes (2010). Després de diverses temporades sense pujar als escenaris, els vilanovins han tornat als assajos per reunir-se de nou a El Tingladu.

Lluís Gavaldà i Trau. Interpretaran algunes de les cançons més mítiques del pop internacional des dels Beatles, als Kinks o els Beach Boys. Es tracta d’un espectacle per a tots els públics que té l’objectiu d’apropar les cançons que es consideren la llavor de la música actual.

A més a més, el festival comptarà amb artistes internacionals com TALCO, una bona dosi de festa i reivindicació amb bandes dels Països Catalans molt populars com ZOO, SMOKING SOULS i EL DILUVI, i els espectacles de LEO BASSI i GUILLEM ALBÀ & LA MARABUNTA. MIQUEL DEL ROIG serà un any més el protagonista per posar el punt i final a El Tingladu.

foto 1

foto 3

foto 2

No hi ha comentaris

‘Il trovatore’, Òpera a la fresca

20170714102001-1El divendres 21 de juliol a les 22h, la Plaça de la Vila acollirà la segona retransmissió en directe d’òpera dins el cicle organitzat pel Gran Teatre del Liceu, Liceu a la fresca, organitzat per l’Auditori Eduard Toldrà.

Aquesta és la segona projecció que es podrà veure a la ciutat, ja que el passat 30 de juny ja es va poder veure a la Plaça de la Vila la retransmissió en directe de l’Òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini des del Teatro Real de Madrid.

En aquesta edició el Liceu a la fresca arriba a tota Espanya després de l’èxit assolit la temporada passada a Catalunya. Deu ciutats fora de Catalunya –Bilbao, Granada, Las Palmas, Màlaga, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Valladolid, Elda i Alaior- formen part ja d’aquesta pionera iniciativa a Espanya gràcies a la participació activa en el projecte de l’Obra Social “la Caixa”.

El Liceu a la fresca es podrà gaudir a més de 150 municipis catalans i una quinzena de ciutats espanyoles.

Divendre es podrà veure una nova producció de l’obra de Verdi ‘Il trovatore’, que es representa al Liceu entre el 17 i 29 de juliol sota la direcció d’escena de Joan Anton Rechi i la direcció musical de Daniele Callegari.

Els desastres de la guerra de Francisco de Goya serveixen d’inspiració per a aquesta inèdita posada en escena, amb la qual el director andorrà ha volgut donar protagonisme especial a l’artista aragonès i a la regió on es van pintar aquests gravats. La figurinista Mercè Paloma i el videocreador Sergio Gracia han treballat de la mà de Rechi per ambientar la història de Cammarano i Bardare en un context de batalla que “aporta més versemblança a la història”.

img_ebernal_20151009-183316_imagenes_lv_terceros_il-kNPE-U421096195372QAE-992x558@LaVanguardia-Web

L’escenografia es converteix així en “un gran quadre de Goya” que és testimoni d’una batalla entre dos bàndols, el del Conde de Luna i el de Manrico. Rechi converteix a Goya en un espectador d’excepció d’aquest conflicte de Il trovatore, i fins i tot en un personatge més, un narrador o trobador que amb els seus pinzells va desgranant aquesta tragèdia d’amor, venjança, guerra i mort. Les videocreaciones de Sergio Gracia de l’estudi Project 2 han permès que les pintures del geni aragonès es barregin amb la història original, mitjançant animacions dels gravats i projeccions sobre els tuls que coronen l’escena.

Dos repartiments de luxe encapçalen aquesta coproducció del Liceu i l’Òpera d’Oviedo, que en la seva terna protagonista compta amb els barítons Artur Ruciński i George Petean com Conde de Luna, les sopranos Kristin Lewis i Tamara Wilson com Leonora o els tenors Marco Berti i Piero Pretti com Manrico.

il_trovatore_8._a._bofill

Il trovatore ens situa a Saragossa, on som testimonis de l’enamorament del trobador Manrico i Leonora. El Conde de Luna, que també la pretén, va perdre al seu germà petit raptat per Azucena, mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico intenta salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se ella mateixa com la seva esposa, però acaba suïcidant-se. Llavors Luna mata a Manrico, i Azucena revela, poc abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.

Aquesta òpera en quatre actes, llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare i música de Giuseppe Verdi es va estrenar per primera vegada el 19 de gener de 1853 en el Teatre Apollo de Roma. Un any més tard, el 20 de maig de 1854, arribava per primera vegada a Barcelona, al Liceu, on es va poder veure per última vegada el 30 de desembre de 2009 i on s’ha representat un total de 275 vegades.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquesta i moltes altres òperes de Verdi.

Us deixem amb una de les àries més conegudes de l’òpera, el coro di zingari (el cor dels gitanos) en una representació a l’Arena de Verona dirigida pel cineasta Franzo Zeffirelli.

No hi ha comentaris

Poema. Rafael Argullol

portadaAvui us presentem com a novetat l’últim llibre  publicat de Rafael Argullol, Poema.

Des l’u de gener de 2012 fins l’u de gener de 2015, dia a dia durant tres anys, Argullol es proposa en aquest llibre un exercici, a l’hora vital i literari: escriure diàriament un fragment. “Després de publicar uns trenta llibres, necessitava tornar a experimentar la meva pròpia relació amb l’escriptura, i saber quina és la meva situació a la vida, què he avançat en el camí de la veritat, com vaig anar conquerint les incerteses”, explica. Després subratlla: “Ha estat un repte molt físic. Escriure cada dia, estant sa o malalt, enmig de dificultats o sense, sigui com sigui “.

En els versos del primer dia hi ha una bassa flotant i un riu gelat, i “els zíngars corejant una cançó interminable”; els que obren l’últim fragment diuen: “Arribarà el dia / en què pugui veure / amb el tendre ull del cavall / i amb l’afilat ull del gat (…)”, i acaben amb una rotunda afirmació: “Toca viure sense por. Toca viure “.

Dia a dia es va construint així l’obra, a manera de captura d’instants, com reflexos de vida, de la Vida amb majúscules. La crida de la bellesa, l’evocació, la por, la recerca, l’amor construeixen aquest text extraordinari, profundament bell, profundament humà, que ens convida a viatjar, de la mà del seu autor, al misteri que tots som. Així neix Poema, un llibre ple de llibres que proposa al lector un horitzó i una companyia íntima.

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats dequadern la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Entre ells: poesia (Disturbis del coneixement, Duel a la Vall de la Mort, L’esmolador de ganivets), novel·la (Lampedusa, L’assalt del cel, Descendeix, riu invisible, La Razón del mal, Transeuropa, Davalú o el dolor) i assaig (l’atracció de l’abisme, l’Heroi i l’Únic, la fi del món com a obra d’art, Aventura: Una filosofia nòmada, Manifest contra la servitud,
Maleïda perfecció. Escrits sobre el sacrifici i la celebració de la bellesa). Com escriptura transversal més enllà dels gèneres literaris ha publicat: Caçador d’instants, rafael argullolEl pont del foc, Enciclopèdia del crepuscle, Breviari de l’aurora, Visión desde el fondo del mar. Les seves últimes publicacions són Tractat eròtic-teològic (2016), El meu Gaudí espectral. Una narració (2015) i Passió del déu que va voler ser home (2014).

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres ia la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència en universitats europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La raó del mal (1993), el Premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educació sensorial (2002), i els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visió des del fons del mar.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Rafael Argullol.

No hi ha comentaris

La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme.

portadaEl noucentisme català entre la renaixença i el marxisme. Aquest és el subtítol de l’assaig La voluntat i la quimera, de Jordi Casassas, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Premi Carles Rahola d’assaig 2016, que us presentem avui com a novetat a la Biblioteca.

El noucentisme ha exercit una funció central en la nostra particular trajectòria contemporània. Per a l’historiador, el noucentisme constitueix un dels tres elements culturals i polítics clau en la nostra història recent, amb el romanticisme i el marxisme, entesos com tres cosmovisions, tres grans visions del país i del lloc que aquest ocupa al món, i a les corresponents polítiques a què han donat vida i amb què s’han adaptat a la realitat canviant.

Jordi Casassas és conscient que reduir-ho tot a aquesta triple successió d’hegemonies és un perill, però, “tot i així, penso que aquest reduccionisme podrà ser útil per entendre més bé la dinàmica general, cultural i política de l’espai català, aquella que al cap i a la fi dóna sentit als discursos individuals i als posicionaments col·lectius”.

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local.

El llibre ressegueix les diferents etapes del moviment noucentista de finals del segle XIX fins a ben entrada la segona dècada del XX, n’assenyala els principals protagonistes i les principals aportacions teòriques a dreta i esquerra i els elements comuns i les principals plataformes d’intervenció, com la revista noucentista La Cataluña, que va esdevenir el mitjà d’expressió del grup en el seu pas, després del trasbals de la Setmana Tràgica, cap a la nova figura d’intel·lectual professional o funcionari de l’entramat institucional i cultural creat pel dirigent catalanista Enric Prat de la Riba, veritable eix vertebrador i catalitzador d’una generació noucentista que aspirava a manar i a influir en la Catalunya del segle XX.

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un casassashistoriador i catedràtic català. Des d’abril de 2014 presideix l’Ateneu Barcelonès. Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi «Jaume Bofill (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política», ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d’ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d’Historiografia Catalana i de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Per la seva obra, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i portadespolítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983). És també director de la revista “Cercles. Revista d’Història Cultural”, portaveu del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l’Institut d’Estudis Catalans.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes obres de Jordi Casassas i totes aquestes sobre el Noucentisme i Catalunya.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

El cavaller Floïd

portadaAvui us presentem una obra de Genís Sinca, El cavaller Floïd, que és la biografia apassionant de Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya.

El nostre país és ple de personatges tan apassionants com poc coneguts. La implicació arriscada i personal de Joan Baptista Cendrós i Carbonell, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1960, i la seva inflexibilitat a favor de la cultura catalana van permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa o d’Aymà Editora.

Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix i amic de Henry Miller, Cendrós va projectar i promoure el Premi Sant Jordi l’any 1959 i la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui.

Rere l’aroma de Floïd, hi batega amb forçaFloid un catalanista apassionat, protagonista d’episodis antològics com l’enfrontament cara a cara amb el ministre franquista Fraga. El cavaller Floïd és la història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Genis Sinca Algué (Manresa, 1970) és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació
(UAB), ha estat corresponsal a Itàlia i s’ha especialitzat en biografies i memòries. En el marc d’una vida intensa i polifacètica, ha estat model publicitari, venedor Genís-Sincad’apartaments d’estiueig, crític literari, professor d’italià i també ha fe t de negre literari. Ha viscut a Roma, Andorra la Vella, Heidelberg, Brussel·les, Besançon i ara Barcelona. Actualment escriu la sèrie estiuenca «Racons» al diari Ara, la secció «Honorables catalans» a RAC1 i és col·laborador als Divendres de TV3. Sinca va debutar en el panorama literari català amb Una família exemplar, Premi Josep Pla 2013, que descriu l’enfrontament entre els Bou i els Mirabaix, amb una sèrie de personatges potents que atrapen el lector i el sacsegen amb la força d’un realisme descarnat i punyent. Malparits! és la seva segona novel·la.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Genis Sinca.

No hi ha comentaris

T de Teatre, 25 anys!

E.V.A.

Enguany fa 25 anys de la creació de la companyia T de Teatre. Durant aquests 25 anys ha creat deu espectacles, ha representat més de 2.700 funcions i ha convocat l’assistència de prop d’un milió d’espectadors. Aquest mes de juny han estrenat el seu 11 espectacle.

t-teatreLa seva aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·licitin i prenen la iniciativa de volar pel seu compte.

Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva. En aquest primer muntatge a partir del text Petits contes misògins de Patricia Highsmith, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel durant uns quants anys a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.

Tràiler – Petits contes misògins from T DE TEATRE on Vimeo.

La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.

A l’abril de 1998 s’estrena Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, co-dirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.

La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat.

Tràiler – Jet Lag una sitcom de T de Teatre from T DE TEATRE on Vimeo.

El quart espectacle s’estrena al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme.

El 2006 la companyia estrena 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre.

Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Un thriller escrit i dirigit per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007. Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.

Delicades, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena el 2010. I el novembre de 2012, estrena la segona col·laboració amb Sanzol, Aventura!.

A primers de 2014 s’estrena Dones com jo, escrita i dirigida per Pau Miró.

El 2015 T de Teatre presenta l’espectacle Premis i càstigs de l’autor i director argentí Ciro Zorzoli. Coproduït entre T de Teatre, Teatre Lliure i Grec 2015, el muntatge pretén desxifrar el misteriós tramat sobre el qual es borda la veritat escènica.

Tràiler – E.V.A. from T DE TEATRE on Vimeo.

L’onzè espectacle es titula E.V.A., i es tracta d’una comèdia sobre el dolor escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, i dirigida pel mateix Manrique. E.V.A. s’estrena al Teatre Romea al juny del 2017 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

No hi ha comentaris

La sultana justiciera

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca La sultana justiciera, el segon llibre d’una autora vilanovina nascuda al Marroc, Jamila Al Hassani.

La sultana Justiciera és una novel·la ambientada a la edat mitjana que ens apropa als desequilibris del món actual d’una manera a la vegada misteriosa i màgica. Es barregen els somnis amb la realitat, la innocència amb la picaresca, on conviuen les persones i els genis.
La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just i igualitari per tothom. El desig és molt intens, fins al punt d’enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, un tirà egocèntric que té tot al poble sotmès a la seva voluntat.
La sultana, submergida en un mar de culpabilitat, arriba a viure en el seu cos i en la seva ànima els mals de tot el poble durant els seus somnis. Aquests somnis es converteixen en malsons cada nit, sense descans, fins a dubtar de la seva pròpia ment, sense poder diferenciar entre la realitat i els malsons.

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.jamila-al-hassani

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té la lluita de la dona bereberfronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets…i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

 

La seva primera novel·la, La Lluita de la dona bereber, també la podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. La Samia és una jove berber que viu al Marroc, presonera de l’educació humiliant i masclista del seu pare. Tant ella i les seves germanes com la seva mare viuen pràcticament esclavitzades, sotmeses al dictamen de la veu autoritària de l’home poderós, tal com s’anomena a sí mateix el pare. Quan la Samia comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

 

No hi ha comentaris

Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats

Si finalment resulta que és delicte riure’ns de la família reial, els autors que signen les següents pàgines passaran ràpidament a disposició judicial, o sigui que gaudiu mentre pugueu.” Del pròleg, de Jair Domínguez.

portada

Avui us presentem un llibre col·lectiu en què més de trenta dels millors il·lustradors del nostre país participen amb les seves vinyetes humorístiques, parlant de la monarquia, del rei Joan Carles i la seva família i dels últims esdeveniments a la família reial. Tots ells publiquen en els principals mitjans periòdics (diaris, revistes, setmanaris) catalans i de l’Estat: Pau Anglada, Ant, L’Avi, Bié, Jordi Borràs, Jordi Canyissà, CoNNtra, Cruz, Elchicotriste, Ermengol, Espinosa, Farruqo & Domènech, Fel, Fer, Ferran Martín, Ferreres, Franchu, Àlex Gallego, Gras, Meri Gil, Guillem, Kap, Kim, Malagón, Napi, Néstor, Nomdenoia, Pau, Ricardo Peregrina, Pierino, Plaga, Sr. Plástiko, Lluís Puigbert, Quel, Raquel G. U., Soler, Tres, Xavi.

El llibre Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats és un emocionat acte d’agraïment. Els ninotaires diuen estar sincerament i profundament agraïts a tota la família reial espanyola, perquè és una font inesgotable d’acudits. I és que si no existís aquesta família divinament escollida, on trobarien la inspiració?

Sense tots ells, sense les seves vides exemplars —tan sofertes, tan austeres, tan injustament criticades—, no ens podrien oferir aquesta majestuosa compilació d’acudits sobre Sa Majestat i els seus parents, amics i coneguts —elefant inclòs.
I si l’editorial va dir que ja n’hi havia prou de dibuixos, és perquè era hora de fer el llibre i vendre’l. Ells podríem haver seguit omplint pàgines i més pàgines d’acudits. Sempre d’humor blanc i benintencionat. Per si algú se sent ferit, es disculpen per endavant: «Ho sentim. Ens hem equivocat. No tornarà a passar». PUM!

Si voleu riure de valent, us heu de rendir a Fins als Borbons!, una proposta fresca i actual, una critica social a la monarquia i a als seus freqüents ensopecs. Tot fugint dels estereotips de la família, centra la seva atenció en uns blocs temàtics diferenciats:

Una vegada hi havia un rei, on se’ns mostra la transició d’en Francisco Franco cap a la família de Borbó, com ells deixen palès, una última broma del generalíssim cap al poble espanyol.

Borbó l’últim, un retrat del rei com a robot rere les seves operacions, les noves incorporacions familiars, les baralles que es produeixen entre ells i els errors comesos per altres membres de la família reial com l’idolatrat Felipe Juan Froilán, el nen de l’escopeta prodigiosa.

Em… Palma la pasta i corre, un dibuix general de la corrupció del gendre, l’Iñaki Urdangarin i els seus “txantxullos” econòmics. Un gendre simbolitzat com un gra al cul de la monarquia, estirat, prepotent i molt, molt atractiu i cregut.

Ensopegant amb la trompa acull els dibuixos i acudits sobre la cacera de Botswana, la darrera cagada del rei matant elefants o tractant-los com a un germà com diu un dels dibuixants i els seus embolics amb la Corinna. Això si, els elefants es van venjar i li van fer una bona traveta.

Amb corona o sense? Ens mostra l’actual panorama social vers la monarquia on la corona directament es fon, es desfà i esdevé mofa del poble. Serà la monarquia una institució en vies d’extinció? Això és un tema que encara hem de veure. Mèrits fan per ser els propers en caure del fil dels privilegiats.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’humorisme gràfic.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »