Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


“1984″ de George Orwell

PortadaGeorge Orwell és el sobrenom literari de l’autor anglès Eric Arthur Blair. Orwell va néixer a l’Índia l’any 1903 però va créixer a Anglaterra. L’any 1922 tornà al continent asiàtic, concretament a Birmània, país d’origen de la seva mare, on va servir com a policia imperial de l’Índia fins l’any 1927. 

La seva forta consciència política el va fer unir-se a milers d’estrangers i venir a Espanya a lluitar per la Segona República. Va arribar a Barcelona l’any 1936 i va servir com a milicià del POUM durant part de la Guerra Civil Espanyola. La seva experiència el va portar a escriure un dels seus llibres més reconeguts Homenatge a Catalunya. 

Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per la BBC i, posteriorment, per al Tribune com editor literari. 

Malgrat la seva feina com a periodista i assagista, Orwell és conegut avui dia per la seva faceta literària, sobretot per dues de les seves novel·les, La rebel·lió dels animals (1945) i la que llegirem aquest mes, 1984 (1948). George Orwell va morir de tuberculosi l’any 1950.

1984 ens presenta un futur en el qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l’individu.George Orwell

Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat ja que la vigilància dels individus en tots els moments de la seva existència, fins i tot en la seva intimitat, revela a l’Estat qualsevol detall.

El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat re-escrivint la Història permanentment i inventant herois.

Winston esdevé conscient que els retocs de la història en els quals consisteix la seva feina són només una part de la gran farsa en la qual es basa el seu govern, i troba l’amor de Júlia, una jove rebel, encarnant així una resistència de dos contra una societat que es vigila a ella mateixa.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: 1984 de George Orwell

12 Comentaris fins ara

  1. lourdes divendres 23 d'abril de 2010 - 18:52 h

    Hola a tothom.

    En primer lloc dir-vos que per motius familiars ( no son greus)aquest dissabte no podrè venir al club, em sap greu.En segon lloc, els dos llibres del mes , tot i que ja els tenia llegits , m`han tornat a agradar moltissim,El ball amb l’afeigit de disfutar-lo en viu amb la molt bona adaptació teatral que varem gaudir.Aquesta historia es realment una petita joia.
    1984, m’angoixat encara mès que el primer cop que la vaig llegir.Aquest món contolat permanentment en tots els aspectes de la vida de les persones,aquets ministeris amb els noms canviats amagant el que realment son, el de la veritat inventant mentides, el de la pau fent la guerra…i sense poder veure una sortida feliç d’aquest sistema de vida opresiu i sense futur per a ningù.
    Bé esperem que 1984 no deixi de ser maí tan sols això , un bon llibre,i que cap il-luminat decideixi posar en practica les seves ensenyances, que com deia la Mercè,lleigin els diaris trobes coses que fan pensar.
    Petons a tots i fins el proper club

    P.D per Sant Jordi m’he comprat FI del Monteagudo.

  2. mercè dijous 22 d'abril de 2010 - 19:43 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Vaig haver d’anar a Madrid amb uns alumnes i veig que aquests últims dies s’ha animat el Blog. Què bé!
    Veig que esteu fets uns fires amb les lectures i per part meva em sembla molt bé la iniciativa de fer una pluja de títols i autors que ens han regalat o hem regalat per Sant Jordi. Jo ja en tinc un, que m’ha arribat per avançat. Us el portaré, més algun altre que segur caurà ( i em temo que fins i tot autocaurà).
    Haurem de començar molt puntuals perquè entre que el 1984, crec que té molta molla, quant a temes que se’n deriven, i la “festa” santjordiana, se’ns gira molta feina.
    I com que sé que a ningú li interessa aquest primer paràgraf i que tots/es esteu mirant l’últim per veure les pistes, aquí van:
    1. Tot i que l’idioma en què està escrit, i l’autor, pertanyen a un país banyat per un mar, l’acció i els personatges de la novel·la s’emmirallen en un altre.
    2. Al títol hi apareix un nom amb reminiscències d’arbre fruiter.
    3. Un gran actor va rematar la seva carrera cinematogràfica interpretant el protagonista d’aquesta novel·la.
    No us queixareu, eh?

    Bé, guapíssims/es, un felicíssim dia del nostre patró, perquè som lectors i ens estimem, no?

    Mercè

  3. Juanjo Milà dijous 22 d'abril de 2010 - 16:59 h

    Molt bé Nuria V.,
    està bé que a part de comentar el/s llibres “obligatoris” algú
    comenti altres lectures que pugui fer al llarg del mes.
    Poden ser d’interés per altres persones del Club. Algú va recomenar fa uns messos “Dientes de leche” de Ignacio Martinez de Pisón i va ser tota una troballa per mí.
    Jo aquest mes he ampliat les lectures amb Murakami i un autor que hem va arribar referenciat per altres llibres: William Faulkner.
    És el primer que llegeixo d’ell i no serà l’últim. L’obra es diu
    “Mientras agonizo”. Al principi hem va costar entrar en la temàtica pel seu peculiar estil d’escriptura, peró després ha estat un descobriment literari molt bó encara que és una obra molt pesimista i angoixant.
    M’apuntaré aquest Indridason

    Juanjo.

  4. Nuria Villarroya dijous 22 d'abril de 2010 - 12:57 h

    Hola cluber@s:

    Jo ja fa dies que vaig acabar de llegir els dos llibres, respecte el Ball em va agradar encara que potser li vaig trobar que es quedava massa curt.

    El 1984 ja l’havia llegit fa un anys i en el seu dia el vaig trobar força avorrit i em va costar d’acabar-lo. Aquesta vegada m’agrada’t més, en algunes ocasions fins i tot m’ha angoixat ja que al final et planteges que una societat tal i com està construïda en el llibre és molt difícil de canviar-la. Ja que controlen no solament les teves accions si no els teus pensaments, estàs controlat
    les 24 hores al dia.

    Aquest mes m’ha donat temps de llegir diversos llibres:
    Un lloc incert de la Fred Vargas: és la continuació de la Tercera Verge i em va agrada força.
    Ara mateix m’estic llegint un autor islandès de novel•les policíaques Arnaldur Indridason, el llibre és La Dona de verd i m’enganxa’t molt, aquest mateix autor ha tret un llibre aquest any es diu “La voz” del que m’han parlat molt bé.

    Bé ens veiem dissabte i comentem també els llibres de Sant Jordi.

    Mercé: imagino que el pròxim llibre és d’un autor italià ;))

    Adeu,
    Núria

  5. Juanjo dimarts 20 d'abril de 2010 - 17:39 h

    Més o menys igual que tú, Bea.
    Crec que les meves expectatives eren molt més altes de les que hem vaig trobar a la película .
    La vaig veure en 3-D i tampoc és que impresioni massa.
    M’ha defraudat una mica el Burton ( ja no és el que era). Concideixo amb la Bea amb el tema del ball final, interpretacions í adaptació són molt fluixes.I encara que es comenti que li han volgut donar una aire nou i fresc al llibre d’Alicia jo hem quedo amb l’autèntic d’en Carroll.
    Juanjo

  6. Bea dimarts 20 d'abril de 2010 - 17:18 h

    Encara que no sóc del Club de lectura però si dels cinèfils aprofito i contesto a la pregunta d’en Juanjo sobre les pelis.

    Jo vaig anar a veure Alicia i la veritat que no em va agradar gaire.

    Tot i que el punt de partida és molt interessant (Alícia no recorda la seva estada al País de les Meravelles trobo que finalment en Burton es perd en l’excès (efectes, acció, els mateixos personatges…) i acaba fent una caricatura més que un homenatge al món de l’Alicia d’en Carroll o una reivindicació del feminisme.

    El moment ball-musical del final em va resultar totalment ridícul.

  7. Juanjo dimarts 20 d'abril de 2010 - 16:27 h

    Hola a tots i totes.

    Bona proposta de la Núria el poder portar algun Sant Jordi a la sessió, jo ja el meu escollit -autor que mai hem falla-.
    Dir-te també que el meu comentari és el de sota teu… no em vaig enrecordar de posar el nom….i surt com anònim.
    Esperant la proposta de la Mercè…. el títol te a veure alguna cosa amb el Sant Jordi ????
    Ja que també hi ha molts cinèfils al club, quin mes hem tingut.
    He vist dues películes actuals però tractades amb estils molt diferents. Algú las ha vist? ( La cinta blanca. Alicia…)
    Juanjo.

  8. Núria Rovira dimarts 20 d'abril de 2010 - 10:56 h

    Hola,

    A mi també em falta molt per acabar el llibre però aquesta tarda tinc festa i quan m’hi poso… Jo creia que l’havia llegit fa uns 30 anys però no recordo pràcticament res i encara menys l’angoixa que passo al llegir certes escenes de control.
    Pel que fa al llibre del mes que ve, jo també tinc clar d’on serà, no només per la pista que ens dona la Mercè, en el meu cas perquè jo li vaig demanar per poder llegir una v.o.
    No sé si tindrem temps el dissabte però estaria bé que qui pogués portés un llibre o la referència d’un llibre que li han regalat o regalat per Sant Jordi? I si no hi ha temps de comentar-ho podem fer la llista, què us sembla?
    Fins dissabte i bon Sant Jordi

    P.S. Juanjo, trobo a faltar el teu comentari aquest mes…

  9. Anònim dilluns 19 d'abril de 2010 - 10:09 h

    Hola cluberos i cluberes,

    la veritat és que aquest mes a estat com aquells de ja fa anys quan anavem al cinema i teniem l’ocasió de gaudir d’una bona “sessió doble”.

    Per un costat “El Ball”, que dir si no més que extraordinària i com vau comentar els que l’havieu llegida una petita joia literària que no arriva a les 80 pàgs. ( no com d’altres que s’empenyen en fer els llibres com més llargs millor ) i que a part vam tenir la sort de compensar la lectura amb l’obra de teatre ( amb unes localitats estupendes…).

    I de 1984 dir-vos que per a mí ha estat una relectura molt més interessant que la primera vegada que la vaig llegir ( ja fa molt temps ). L’altre dia amb un llibre vaig trobar una referència sobre les relectures que la vaig trobar molt encertada que deia:
    “releer a un gran autor nos enseña todo lo que hemos perdido la vez que lo descubrimos “(Sergio Pitol). Coincideixo amb la Mercé que és una lectura molt reflexiva. Quan es va escriure potser tenia una relació més directa amb tots els temes que tracta l’obra, pero trobo que l’autor anticipa unes situacions que ens les trobem també a l’actualitat. Els que més m’han interessat han estat l’interés pel control de la informació relacionat amb el control del poder i la manipulació de la història a conveniencia pròpia.

    Es pot dir que hem fet una lectura d’autors clàssics? Crec que en les dues obres podem traspasar temes generals a l’actualitat, potser aquest és l’èxit que fan que alguns llibres i/o autors no quedin en l’oblit i perdurin fins avui. Per cert, pensaré per aquest Sant Jordi: clàssic o actual?… potser els dos.

    Teniu alguna recomanació??
    PD: Si no ens veiem abans del dissabte, molt bon Sant Jordi, ple de roses i llibres.

    Fins dissabte.

  10. olga ramiro dissabte 17 d'abril de 2010 - 20:28 h

    Mercè el comiat del teu comentari és la primera pista del pròxim llibre?encara que ho sigui, no compta eh?que la has deixat voluntàriament

  11. olga ramiro dissabte 17 d'abril de 2010 - 20:21 h

    La veritat ès què vaig molt endarrerida amb el llibre,però el què si us puc dir ès que aquest GG em fa molta por.Persones sense llibertat de cap tipus: expressió,acció,de coses tant bàsiques com el menjar,l´amor… ni tan sols pensar els deixen.Uf! qui mal rotllo.Quina sort de viure en aquesta època en la què, malgrat algunes excepcions, tenim lleis que protegeixen als ciutadans i vetllen per les seves llibertats.

  12. mercè dijous 15 d'abril de 2010 - 20:59 h

    Hola, cluberos i cluberes!

    Passi que l’espectacle de El ball ens deixés tan anorreats que no ens quedessin forces per animar aquest blog, però… ja només falta una setmana malament comptada per al pròxim club i aquí no piula ningú!
    Amb el ball ja compto que els/les que l’heu llegit heu passat una bona estona i que us ha agradat, però que potser no suscita gaire debat, però i aquest 1984 tan terrorífic i ple de metàfores? No creieu que fa pensar, i escriure, força?
    A mi, que l’estic rellegint, em sembla una caricatura, per l’exageració no perquè faci riure, de moltes coses que desgraciadament veiem, sense tant descar, en el nostre món real. El panorama que es pinta és esgarrifós però hi descobreixes alguns tics del poder absolut que crec que són dignes de pensar. I de parlar. No sé el que en penseu vosaltres, ni si aquest és el lloc per escriure-ho, però la tasca del Ministeri de la Veritat i alguns fets de l’alta judicatura nacional que aquests dies omplen les planes dels diaris, no em semblen tan allunyades com voldria.
    Bé, si us sembla ja en parlarem al club!
    Encara no us escric les pistes de la lectura de maig, però us avanço que és una bona mostra de la literatura d’un país que encara no hem tocat.
    Ciao, bellíssimos!

    Mercè

Deixa un comentari