Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Purga’ de Sofi Oksanen

PortadaLa Zara ha fugit del seu proxeneta i ha arribat, exhausta i desorientada, a casa de la vella Aliide, on busca refugi. Feble i temorenca l’una, esquerpa i desconfiada l’altra, les dues dones s’observen mútuament i intenten aprendre a conviure en un món en què les parets tenen orelles.

La novel·la que teniu a les mans és un drama potentíssim protagonitzat per dues generacions de dones d’Estònia, el descabdellament d’una tragèdia familiar feta de rivalitat, desig i pèrdua.

Mitjançant els personatges de la Zara i l’Aliide, la novel·la ens parla de les conseqüències en la psique col·lectiva de la tràgica història dels països Bàltics des de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació soviètica fins als anys noranta, quan, amb la independència, Estònia s’ha d’enfrontar amb la realitat d’una nova Europa.

Els emigrats, els deportats al gulags, els resistents…aquestes realitats tràgiques s’exposen amb coneixement de causa (la família de l’autora procedeix d’aquesta zona) i es sintetitzen en una lletania de detalls molt eloqüents en un text ple de personatges prototípics narrat amb constants flaix-bacs.

Purga, publicat en català per La Magrana i en castellà per Salamandra ens parla de manera colpidora i addictiva de l’experiència de la pèrdua de la llibertat i del cost de la supervivència en un règim totalitari.

Sofi OksanenSofi Oksanen va néixer a Jyväskylä, Finlàndia, l’any 1977. Filla de pare finlandés i mare estònia,  Sofi va estudiar Literatura a les universitat de Jyväskylä i Helsinki, i, més tard Art Dramàtic al Teatre Academia de Helsinki.

La seva primera novel·la Stalinin lehmät (Les vaques d’Stalin, 2003) va estar nominada als premis Runeberg i va gaudir de força popularitat al seu país. La novel·la tracta sobre les dones estònies que van immigrar a Finlàndia i també sobre els trastorns alimentaris, doncs l’autora reconeix haver-ne patit.

L’any 2005 publicà la novel·la Baby Jane i al 2007 estrenà la seva primera obra teatral Puhdistus (Purga, 2010) que va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic i que més tarda va convertir en la novel·la de la qual parlem.

Purga ha guanyat una dotzena de premis literaris a Finlàndia i el Premi Fnac de novel•la i el Premi Fèmina a França. La novel·la ha estat traduïda a més de 30 llengües.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç:

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 24 de març a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb una entrevista amb la Sofi Oksanen.

10 Comentaris fins ara

  1. Mª Carme dissabte 24 de març de 2012 - 15:05 h

    Benvolguts amics,
    Moltes lectura més com a Purga i em quedare com una “sínfide” perquè hi ha dies que ni ganes de menjar he tingut. Els efectes de la por m’han arribat a flor de pell… Tinc ganes de compartir moltes emocions amb vosaltres. Gràcies Mercè

  2. olga dissabte 24 de març de 2012 - 14:16 h

    Segurament aixó no arribara abans de la trobada del club,però a mi el què m’ha impactat més és el què no diu,el què ha passat en aquell soterrani que ha canviat la vida d’aquestes dones i sobretot d’una nena que fins i tot a la seva maduresa no és capaç d’expresar sentiments,de parlar…

  3. lourdes divendres 23 de març de 2012 - 18:24 h

    Hola, a diferencia de la lectura del mes pasat, que no hem va enganxar gens, aquesta si que ho a fet rapidament.Teniu raò al dir que tot es molt real i la manera de descriure la por i l’angoixa de las dues protagonistes.Despres de viure situacins tan dures deu ser molt dificil tornar a comencar,tot i que la Zara es el que vol fer tan bon punt torni a casa.Seria bo saber si ho aconseguira o li pasarà com a la Aliide,i es passara la vida a casa empaitan moscas i amagan-se de tothom.
    Merce, jo tambè penso que aquells climes no son bons.
    No se si podre venir a la trobada, per això hos deixo el comentari.
    Fins aviat.

  4. Núria Rovira dijous 22 de març de 2012 - 12:28 h

    Hola,

    Porto la lectura una mica endarrerida, no sé si tindré temps d’acabar-la, m’agrada molt però sí que la trobo molt dura, sobretot perquè la trobo tan real… Jo vaig estar a Finlàndia i Rússia, al 1992 precisament i en concret a Jyväskylä, d’on és l’escriptora. Identifico molt bé la descripció dels personatges que fa amb el caràcter de la gent d’allà que vaig conèixer, tant diferent dels llatins.

    Fins dissabte

    Núria R.

  5. Mercè Foradada dimecres 21 de març de 2012 - 22:36 h

    Noies, nois,

    La Purga us ha deixat tan KOs que no teniu esma d’escriure? Espero el dissabte amb delit, a falta de cap avançament, tret del matiner de la Isabel.
    I passo a donar-vos les pistes de la pròxima lectura:
    1. Una d’aquestes obres que va deixar al seu autor/a tan sec/a que ja no en va publicar cap més.
    2. Se n’ha fet una versió molt exitosa en cinema ( que podrem veure quan acabem la sessió de’abril!).
    3. Al títol (quatre paraules en castellà, tres en català, quatre en el seu idioma original)hi ha un verb “violent” i un nom tendre i volador.

    Apa, que és fàcil!

    Petonets i bones lectures!

  6. Isabel Parente dimecres 21 de març de 2012 - 20:30 h

    Mercè tens raó ens sentim tantes a la vida real dia a dia que després quan llegeixes et sembla que no es tant. També haig de dir que l’autora ho descriu molt bé les escenes violentes que les intueixes sense estar escrites potser ha estat això el que ha fet que ho rebés menys dur.
    Dissabte no podré assitir al club,m’ha sortit un imprevist.Em sap greu perquè és un llibre que m´ha agradat molt.
    Ens veiem a la propera.
    Isabel

  7. Mercè Foradada dijous 15 de març de 2012 - 11:21 h

    Només una recomanació:

    Llegiu i veieu la informació i el video sobre la Teresa Pàmies, que han penjat els amics de la Biblioteca a la pàgina d’inici d’aquest blog.
    És un petit homenatge a aquesta dona tan coherent i compromesa que va ser l’escriptora que acaba de marxar.
    Apa, i a seguir llegint!

  8. Mercè Foradada diumenge 11 de març de 2012 - 19:20 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Celebro que, al menys als dos companys que han escrit de moment, els hagi agradat i interessat tant el llibre d’aquest mes.
    Jo ara en començo la relectura, llapis en mà, per anotar tot el que hi trobi per comentar el dia del Club.
    M’apunto, per seguir-la, la referència de la pel·lícula, encara que en un primer moment vaig pensar: “Tindré fetge per veure determinades escenes?”. Llegint-les se’m van fer molt dures (Isabel, m’admira la teva capacitat d’imaginar que encara ho podrien ser molt més. Deu ser per allò que encara no ho són tant com algunes cafrades que sentim als telenotícies o que llegim als diaris). No sé el tractament que rebran en el cinema.
    Molt interessant el comentari del José A. respecte a associacions que ha fet amb les novel·les del Larsson o la massacre de Noruega. Vols dir que hi ha algun factor- climatològic, històric… – que afavoreix l’extrema violència? En podem parlar.
    Bé, guapos i guapes, fins aviat i bones lectures!

  9. José Antonio Pérez divendres 9 de març de 2012 - 13:24 h

    Acabo de llegir el llibre. Ho trobo una passada! Ben fet, molt documentat. Perfecte domini dels salts temporals! En aquests dies ha coincidit que he vist un documental/pel•lícula, “Nedar”, de Clara Subirana i no he pogut d’estar-me d’establir paral•lelismes: tres generacions de dones, un secret del passat, el tema de la memòria i com la veritat sempre és múltiple. El torno a la biblioteca i el recomano plenament. Em costava molt entendre com “Purga” hagués pogut estat una obra de teatre: gràcies a l’entrevista amb l’autora ho he pogut comprendre. Pel que he pogut saber…
    (Sant Google: http://cineuropa.org/2011/nw.aspx?t=newsdetail&l=es&did=209652)
    al final de 2012 podrem veure l’adaptació cinematogràfica de la novel•la.
    A més, crec que després de la lectura d’aquesta novel•la pots entendre millor el “Millenium” del suec Larsson o la massacre d’en Anders Breivik a Noruega.

  10. Isabel dimarts 28 de febrer de 2012 - 23:31 h

    Aquest llibre m’ha enganxat molt, em pensava que seria molt més dur.Les descripcions que fa són fantástiques.La forma que té de narra algunes escenes dures sense escriure clarament el que passa però ho veus (intueixes) perfectament fa que la lectura sigui amena.

Deixa un comentari