Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La poesia de Wislawa Szymborska

Wislawa SzymborskaAquí teniu el poema de Wislawa Szymborska que vam llegir a l’última sessió del Taller de Lectura de Poesia del 26 de juny:

GENT DALT DEL PONT  

Singular planeta i singular la gent que hi viu.

Depenen del temps però no el volen reconèixer.

I tenen maneres d’expressar el seu desacord.

Fan quadrets, com, per exemple, aquest: Res de particular al primer cop d’ull.Es pot veure un braç d’aigua.

Se’n pot veure una de les ribes.

S‘hi veu un canot navegant amb penes i treballs contracorrent.

S’hi veu un pont sobre l’aigua i gent dalt del pont.

És evident que la gent s’afanya a anar més de pressa,

perquè, justament, des d’un núvol negre,

ha començat a ploure fort.

Tot plegat rau en el fet que tot seguit no passa res.

El núvol no canvia de color ni de forma.

La pluja no augmenta ni amaina.

El canot avança sense moviment.

Dalt del pont, la gent corre

just al mateix lloc que ara fa un instant.

Resulta difícil passar de llarg i estalviar-se el comentari:Aquest no és pas un quadret innocent.

Aquí hom ha aturat el temps.

Ha deixat de comptar amb les seves lleis.

L‘ha privat del seu poder sobre el decurs de les coses.

L’ha menystingut i l’ha profanat.

Quadre d’Hiroshige Utagawa en què es basa el poemaPer obra d’un rebel,

un tal Hiroshige Utagawa

(un ésser que, d’altra banda,

fa molt -com ha de ser- que va passar), el temps ha ensopegat i ha anat per terra.

Potser sols es tracta d’ una entremaliadura de no res,

d’un caprici a escala a penes d’unes poques galàxies;

tanmateix, per si de cas,

afegim el que ara ve:

Aquí, acostuma a ser de bon to

valorar altament aquest quadret,

meravellar-se’n i commoure’s des de fa generacions.

Però també n’hi ha a qui ni això no els basta. Senten fins la remor de la pluja,

senten la remor de les gotes al clatell i a les espatlles,

contemplen el pont i la gent

com si s’hi veiessin a ells mateixos,

en la mateixa cursa, que mai no recorre

el camí fins al final, eternament per acomplir,

i creuen, en la seva ardidesa,

que és així efectivament. 

Wislawa Szymborska. Vista amb un gra de sorra. Traducció de Josep M. de Sagarra. Columna, Barcelona, 1997. P. 177 – 179.Aquest document el podeu trobar a la Biblioteca sota la signatura P 872 Szy.

També ha sortit fa poc una antologia en versió castellana que podeu trobar a les llibreries i que porta per títol: Poesia no completa

Si voleu llegir més poemes d’aquesta autora podeu consultar els següents enllaços:

http://amediavoz.com/szymborska.htm

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2344

Au, res més. Ens veiem el 25 de setembre a les 18.30h a la Biblioteca!

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari