Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Los Garriris’ de Javier Mariscal

Los GarririsNeixen a la platja, pugen i baixen per les dunes, juguen amb les ones, pesquen sense pescar peixos, lliguen sense lligar en aquests litorals turístics plens de quioscs on la vida es regeix per les regles de l’oci i el gaudir. El Mediterrani és el seu espai natural, el lloc que marca la seva forma de ser i de relacionar-se. Són un món, un paisatge, una geografia, una manera de ser i d’anar per la vida.

Los Garriris van néixer als anys 70, quan el seu creador, Javier Mariscal, dibuixava historietes per a publicacions com el Rrollo Emmascarado i El Víbora. Els protagonistes són tres ratolins (Fermín, Piquer i Julián) que viuen sense preocupacions ni angoixes. Reivindiquen l’hedonisme com a forma de vida i el seu únic objectiu és gaudir del sol a la platja o ballar fins les tantes de la matinada a la discoteca de moda.

Javier MariscalEs tracta d’un projecte molt personal de Mariscal, un projecte en el qual mentre ell va dibuixant les vinyetes els personatges li van parlant. Es tracta de personatges fronterers, outsiders, sempre en el litoral, que és una frontera impressionant: dues masses, terra i aigua, que es respecten. Les ones acaricien la terra, molt afectuoses. Els encanta moure’s en aquest territori, caminar per la sorra seca i la sorra mullada, pels trossos de litoral on l’aigua de la marea es queda estancada. S’acusa al seu autor que tenen poca dramatúrgia: no hi ha nus, no hi ha desenllaç. Mariscal ho explica: “van a pescar i el desenllaç és que avui tampoc pesquem gens, viuen el moment”.

Al llarg d’aquests anys se’ls ha pogut veure interpretant molts papers: han estat minimalistes, abstractes, ètnics, pops o icones segons ho recomani el mitjà, la disciplina o l’encàrrec. Fins i tot són el germen de Cobi, la mascota olímpica de Barcelona’92.

Tira còmica dels Garriris

“Molts em pregunten don surt aquest nom tan estrany de garriri. De petit em va costar molt aprendre a llegir [...] un dia llegint en veu alta una historieta a un germà petit hi havia un personatge que estava molt enfadat i posava “Grrr…” Jo quan apareixien aquest tipus d’expressions les traduïa i en aquest cas per a mi el personatge deia “Garriri, garriri”. Tots, com no, van riure de mi”, Mariscal dixit.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari