Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El vigilant en el camp de sègol

En aquesta ocasió, al club de lectura d’adults, llegirem l’obra més representativa de J. D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol.El vigilant en el camp de sègol

Aquesta novel·la, escrita l’any 1951, narra en primera persona uns pocs dies de la vida de Holden Caulfield, un adolescent nord-americà de complicada vida interior, a qui expulsen novament de l’escola on està internat. Holden és un noi rebel, inadaptat i immadur però dotat d’una extraordinària perspicàcia. No comprèn la societat on viu i, al mateix temps, tampoc se sent comprès, i tot això el fa patir. No suporta el col·legi ni a la majoria de companys, i veu el món ple de vanitat, d’egoisme, d’injustícia, d’hipocresia, d’egocentrisme… Aquest món i les seves misèries, que detecta allà on mira, el deprimeixen, i no troba altra sortida que fugir-ne ben lluny, pensar en fer-se el sord-mut i aïllar-se de la societat. Però la seva germana petita, el seu punt feble, es convertirà en el seu salvavides, perquè la infància és l’únic indret on encara habita la innocència, i cal protegir-la, i potser per això ell s’imagina un grup de nois jugant en un camp de sègol, al costat d’un penya-segat i ell convertit en el vigilant que evita que hi caiguin.J. D. SalingerHolden Caulfield no és un model antisistema sinó un jove desorientat, rebel i immadur, però amb una enorme perspicàcia i un fons entranyable, bellugat per una insadollable necessitat d’amor:

L’única cosa que sé és que trobo a faltar tota la gent que us he explicat. Fins i tot l’Stradlater i l’Ackley, per exemple. Em sembla que fins i tot trobo a faltar aquell desgraciat d’en Maurice. Té gràcia. No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar tothom.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El vigilant en el camp de sègol
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el 28 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

6 Comentaris fins ara

  1. CARME dimarts 17 de març de 2009 - 12:11 h

    Aquest llibre el vaig deixar a mitges a l’estiu, doncs poder no era el millor moment el triat per llegir-lo. Animada pels vostres comentaris intentaré recuperar el fil a veure si m’enganxa.

  2. Mercè Foradada dissabte 7 de març de 2009 - 12:33 h

    Hola,

    Fantàstic el comentari del Juanjo!
    Ja ho procuro, això de buscar títols i autors que generin polèmica, i ho seguiré intentant.
    La pel·lícula a què et refereixes – perquè el protagonista no sé quina relació tenia amb el llibre – la va esmentar la Núria Rovira. No recordo el seu nom, però crec que va dir que era del Mel Gibbson. Podria ser Conspiración?
    El vigilant en el camp de sègol no és una lectura obligatòria als instituts perquè no està dins dels continguts de literatura catalana, als Batxillerats, i a l’ESO, on les lectures poden ser més lliures, molts alumnes no tenen prou afició i destresa lectores com per gaudir-ne. Sí que la recomanem a determinats nois i noies, especialment bons i bones lectors/es, a qui els sol agradar i que en treuen motius de debat i un bon aprofitament.
    L’única biografia de J.D.Salinger és la d’E G. Hamilton però també hi ha moltes dades en la biografia de Margareth Salinger, la seva filla. Si busqueu Margareth Salinger al Google, us sortiran diversos articles que comenten les rareses i misantropia del seu pare.
    Vinga, a seguir llegint!

    Mercè Foradada

  3. Sisco dimarts 3 de març de 2009 - 15:53 h

    Soc el Sisco, de la Biblioteca, i aquest comentari només és per aclarir que, efectivament, la pel·lícula “Los cuatrocientos golpes” de Truffaut, a la que fa referència el Juanjo, la podeu trobar a la Biblioteca Joan Oliva, tan en format DVD com Vídeo.

  4. Juanjo Milà dimarts 3 de març de 2009 - 12:01 h

    Estimats companys/es del Club de Lectura.

    Primer vull felicitar als creadors del blog i espero que entre tots ens serveixi per intercanviar opinions i suggerències.
    M’agradaria deixar un petit comentari sobre la sessió del dissabte passat sobre la lectura del llibre de Salinger.

    Em va semblar una de les millors sessions del Club ja que vam participar gaire bé tothom i amb criteris de lectura en ocasions
    divergents i amb un resultat final en el que pràcticament a la meitat del grup ens havia agradat la novel.la, i a l’altra meitat no.
    Gairebé en cap llibre havíem tingut tanta divergència i aixó és bo. Animo a la Mercè a buscar llibres que d’entrada puguin ser objectes de controvèrsia.

    Per un altre costat, la pregunta que va plantejar la Mercè i que a la majoria ens va semblar que no té res a veure, la idea que el llibre pot abocar a algú a cometre un assasinat, podia estar ampliada per una que em faig i que deixo oberta: és aquest llibre recomenable per a gent de la mateixa edat que en Holden ( 17 anys ), i en poden treure profit positiu del seu contingut o la mateixa lectura els pot fer encara més antisocials ???

    L’havia llegida en una edat similar a la del Holden i, evidentment , ara la veig des d’un altre prisma.

    No sé si actualment aquest llibre és de lectura “obligatòria” als instituts, però crec que és un llibre interessant per treure unes conclusions que poden ajudar a afavorir el coneixement d’un mateix en l’època adolescent.

    Em va agradar que sortís el comentari d’una película que feia relació al llibre en qüestió pero no recordo el títol que es va
    comentar( si algú el recorda, m’ho pot dir ???)

    A mi el llibre em va fer pensar en una película de F.Truffaut
    ” Los cuatrocientos golpes” ( la recomano, crec que la podeu trobar a la biblioteca -no sé si J.Oliva o A.C.Torrandell). Li vaig trobar algunes semblances en el comportament de Holden, a part de ser feta en anys molt propers entre la creació del llibre i la pel.lícula ens serveix per veure el comportament d’uns protagonistes similars des d’un punt de vista més europeu i potser no tant americà.

    Potser hem va faltar conèixer més el per qué l’autor de l’obra
    decideix recluir-se i trancar amb el seu passat i les seves obres.

    Sense més i esperant la trobada de la propera sessió…
    Fins la propera.
    Juanjo.

  5. Mercè Foradada divendres 20 de febrer de 2009 - 16:22 h

    Com és que a la pàgina inicial consta que no hi ha comentaris? Ho he fet malament?

    Mercè

  6. Mercè Foradada diumenge 15 de febrer de 2009 - 18:39 h

    Només per donar la benvinguda al nou blog!

    Tant de bo ens serveixi per llegir encara més i millor!

    Sobre El vigilant… , la pregunta del milió:

    ¿Creieu que és possible que les desventures i la desorientació del sensible, espantat i, en el fons, tendríssim, Holden Caulfield poden incitar algú a l’assassinat?

Deixa un comentari