Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El conte de la criada, de Margaret Atwood

A la darrera reunió del Club de Lectura de Ciència Ficció es va treballar el llibre “Cenital” d’Emilio Bueso. És un llibre publicat a l’any 2012, sobre la destrucció de l’actual civilització si ens quedéssim sense petroli.
CenitalLa narració es desenvolupa en diverses escenaris; el primer és un bloc que va anunciant la situació, un altre fixant l’acció en 2014 en un món destruït, i encara un tercer situat en una futura ecovila, on els seus habitants recorden com han arribat fins allà.
“Cenital” es pot inscriure al subgènere de la literatura del pànic, és bastant negatiu i pessimista. Descriu la fi del model de societat actual, el bluf de les energies renovables i de la nostra vida fonamentada en la il·lusió d’una seguretat impossible.
Totes les qüestions que van sorgir van ser al voltant de la idea de catastrofisme, i de si realment arribaríem a tal grau de involucionisme a la terra.
Es va posar sobre la taula la idea de possibles noves tecnologies que poden estar desenvolupant-se i que no es donen a conèixer per interessos polítics o econòmics, la nostra preocupació pel medi ambient, els peak oil, etc.
Finalment, una pregunta: què fa una adolescent llegint ciència ficció en una classe lliure? Doncs preguntar sobre tots aquests temes.
Això és la Ciència Ficció, qüestionar-ho tot, dubtar, preguntar i anar més enllà.

Per a la propera sessió del Club, es prepara el llibre El conte de la criada, de Margaret Atwood.

L´Obra: El conte de la criada
La distòpia creada per Margaret Atwood el 1985 torna a estar d’actualitat arran de l’estrena de la sèrie. el cuento de la criada
Els Estats Units ha passat a ser una teocràcia fanàtica. Després assassinar al president i dissoldre les cambres, els nous líders aniran reduint progressivament els drets de les persones fins a establir un nou sistema de classes. La societat que origina aquest cop d’estat serà batejada com a República de Gilead i en ella, es limitarà el paper de les dones, deixant a aquelles que no són esposes dels Comandants, relegades a les tasques de la llar (les Martes) i la reproducció (les Criades).
Aquelles que per edat o rebel·lia no encaixen en cap d’aquests dos serveis, passen a ser considerades No-dones i són desterrades, usades com a mà d’obra en un entorn contaminat que disminueix la seva esperança de vida.
La història és narrada per Defred, una de les Criades que, embolicada en el seu hàbit vermell, és sotmesa a violacions revestides de cerimònia. Les dones són ara un mitjà i no tenen la llibertat de decidir, fins i tot sobre els seus propis cossos L’autora va començar a escriure la novel·la quan vivia a Berlín. Era 1984 i encara existia el Mur que dividia Alemanya.
En la introducció del llibre, Atwood compte com durant les seves visites a l’altra banda del Teló d’Acer va experimentar “la cautela, la sensació de ser objecte d’espionatge, els silencis, els canvis de tema, les formes que trobava la gent per transmetre informació de manera indirecta “. Aquesta atmosfera opressiva i a estones psicòtica, on les intencions de tots són posades en dubte, és un dels aspectes que El conte de la criada retrata. S’hi percep l’angoixa i l’anhel del que va ser, però sobretot, Atwood descriu amb mestratge com l’ésser humà és capaç d’adaptar-i acabar per assumir una realitat injusta.

L´autora: Margaret Atwood
Margaret Atwood (Ottawa, Canadà, 1939) és una escriptora canadenca, Considerada una de les més destacades novel·listes i poetes del panorama actual. Molt aficionada a la lectura des de nena, es va graduar en Arts al Victoria College de la Universitat de Toronto i posteriorment va cursar estudis de postgrau en el Radcliff College de Cambridge (Massachussets) i a la Universitat de Harvard.
Ha estat professora de Literatura Anglesa en diverses universitats canadenques, entre les quals es troben la British Columbia a Vancouver, la Sir George Williams a Mont-real i la de York a Toronto. Dedicada per complet a l’escriptura des de 1972, ha estat presidenta de la Unió d’Escriptors del Canadà (1981-1982) i del Centre Canadenc del PEN Club Internacional d’escriptors (1984-1986).
Autora molt prolífica, va obtenir reconeixement internacional amb la publicació de la seva novel·la La dona comestible (1969), a la qual van seguir Ressorgir (1972), Donya Oracle (1976), Life Before Man (1980), Ull de gat (1988) i La núvia lladre (1993). La trama de les seves obres se centra freqüentment en la figura de la dona, la seva maduresa i els canvis de rol sexual.Margaret_Atwood
És també una consumada poetessa, gènere en el qual va començar amb dinou anys i en el qual recorre a referències mitològiques, culturals, literàries i pictòriques, com a Double Persephone (1961), The Circle Game (1964) i Procedures for Underground (1970) . En You are Happy (1974) i Two-Headed Poems (1978) va revelar el seu interès per la literatura social: en el primer va explorar l’opressió de la dona i en el segon el conflicte latent al Canadà entre dues cultures i dues llengües. Aquestes preocupacions tornarien a aparèixer en True Stories (1981), Interlunar (1984) i Morning in the Burned House (1995).
Així mateix, algunes de les seves novel·les s’han adaptat al cinema i al teatre, com La dona comestible (1969), El conte de la criada (1985), també convertida en òpera, Alias Grace (1996) i L’assassí cec (2000), entre d’altres. La novel·la Oryx i Crake (2003), The Penelopiad (2005), The Year of the Flood (2009) i Maddadam (2013), la col·lecció de relats The Tent (2006) i el llibre de poesia The Door (2007). Pel que fa a la temàtica de les seves obres, és molt variada; treballa des de la crítica literària a la novel·la realista, passant per la ciència ficció –terme amb el qual no se sent res còmodament, fins a la literatura compromesa en defensa dels drets de la dona.
L’obra més coneguda és El conte de la criada (1985), amb la qual va rebre premis com el Arthur C. Clark o el Los Angeles Prize. Entre les seves novel·les destaquen, a més Alias Grace, i Ull de gat, finalistes del Premi Booker, un guardó que va obtenir amb L’assassí cec, la seva desena novel·la. Ha publicat també Finalment, el cor (2016). Ha rebut així mateix el Governor General’s Award, l’Ordre de les Arts i les Lletres, el Premi Montale, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, el Premi Nelly Sachs, el Premi Giller, el National Arts Club Literary Award, el Premi Internacional Franz Kafka i el Premi de la Pau del Gremi dels Llibreters Alemanys.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari