Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El compositor del mes de març: Frédéric Chopin

Si el piano és l’instrument romàntic per excel·lència es deu en gran part a l’aportació de Frédéric Chopin: a l’extrem oposat del pianisme orquestral del seu contemporani Liszt (representant de la faceta més extravertida i apassionada del Romanticisme), el compositor polonès va explorar un estil intrínsecament poètic, d’un lirisme tan refinat com subtil, que encara no ha estat igualat.

Frederic_Chopin_photo Frédéric Chopin (Fryderyk Franciszek Chopin) va néixer a Zelazowa Wola, actual Polònia, el 1810 i va morir a París el 1849. Fill d’un mestre francès emigrat a Polònia, Chopin va ser un nen prodigi que des dels sis anys va començar a freqüentar els grans salons de l’aristocràcia i la burgesia poloneses, on va suscitar la sorpresa dels assistents gràcies a la seva sorprenent talent. D’aquesta època daten també les seves primeres incursions en la composició.

Els seus estudis musicals a Varsòvia li van proporcionar una sòlida base teòrica i tècnica, i ja des de 1829 va emprendre la seva carrera professional com a solista amb una sèrie de concerts a Viena.

El fracàs de la revolució polonesa de 1830 contra el poder rus va provocar el seu exili a França, on molt aviat es va donar a conèixer com a pianista i compositor, fins a esdevenir el favorit dels grans salons parisencs. En ells va conèixer a alguns dels millors compositors del seu temps, com Berlioz, Rossini, Luigi Cherubini i Vincenzo Bellini, i també, en 1836, a la qual havia de ser un dels grans amors de la seva vida, l’escriptora George Sand.

En aquells dies Chopin es trobava greument afectat per la tuberculosi, traslladant-se a Mallorca cercant un clima més benigne per la seva malaltia, i va trobar refugi a la cartoixa de Valldemossa. En 1848 va realitzar encara una última gira de concerts per Anglaterra i Escòcia, que es va saldar amb un extraordinari èxit.

Excepte els dos concerts juvenils per a piano i alguna altra obra concertant i cambrística, tota la producció de Chopin és dirigida al seu instrument musical, el piano, del qual va ser un virtuós incomparable. Tot i això, la seva música queda lluny de ser només un vehicle de lluïment, car en les seves composicions hi ha molt de la tradició clàssica, de Mozart i Beethoven, i també una mica de Bach, el que confereix a les seves obres una envergadura tècnica i formal que no es troba en altres compositors contemporanis, més afectes a l’estètica de saló.George_Sand

La melodia dels operistas italians, amb Bellini en primer lloc, i el folklore de la seva terra natal polonesa, evident en les seves sèries de masurques i poloneses, són d’altres influències que atorguen a la seva música la seva peculiar i inimitable fisonomia.

A tot això cal afegir la pròpia personalitat del músic, que si bé en una primera etapa va conrear les formes clàssiques (Sonata núm. 1, els dos concerts per a piano), a partir de mitjans de la dècada de 1830 va preferir altres formes més lliures i simples, com els impromptus, preludis, fantasies, scherzi i danses.

Són obres aquestes tan brillants -si no més- com les dels seus predecessors John Field i Carl Maria von Weber, però que no busquen tant la brillantor en si mateixa com l’expressió d’un ideal secret; música de saló que sobrepassa els criteris estètics d’un moment històric determinat. Els seus poètics nocturns constitueixen una excel·lent prova d’això: d’exquisit refinament expressiu, tenen una qualitat lírica difícilment explicable amb paraules.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests obres i enregistraments de Frédéric Chopin.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari