Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

capcelera

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, compleix enguany 50 anys. És un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

L’escriptor barceloní Quim Monzó és el guanyador d’aquest 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. “Un dels millors ambaixadors de la literatura catalana actual”, ha assegurat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Traduït a més de 14 llengües i amb el seu estil directe i irònic, és una cara molt coneguda per a tots els públics gràcies a les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació. “És un honor ser al costat de noms com Mercè Rodoreda o Pere Calders”, ha assegurat el guardonat Quim Monzó.

quimEl jurat ha definit Quim Monzó com “un referent ineludible per als escriptors catalans” i ha valorat, entre d’altres, que “la seva capacitat narrativa, unit a la seva facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país”. Martí Domínguez, biòleg, escriptor i periodista, ha actuat com a portaveu del jurat independent -format per un total de 9 persones-, ha assegurat que Monzó és un “corredor de distàncies curtes, velocista de la prosa, directa i punyent”. Alhora, han posat en valor el seu “humor còmplice” i la “claredat expositiva”. “Els seus contes són veritables enginys d’habilitat retòrica”, ha assegurat Domínguez, “fins a l’extrem que en molts sentits es podria dir que és una mena de Pere Calders del seu temps”.

Per primer cop en la història del Premi d’Honor, el president d’Òmnium premino ha pogut trucar personalment al premiat per comunicar-li el guardó. Tal com ha explicat el vicepresident Marcel Mauri, “en Jordi va escriure una carta a mà a en Quim Monzó des de la presó i jo li vaig portar en mà”. “És tan escandalós el que fa la injustícia espanyola”, ha dit Monzó, “tinc un esborrany a casa des de fa dies per respondre en Jordi Cuixart i per primera vegada no sé què dir, no me’n surto”. Des de la presó, el president d’Òmnium ha enviat una carta per ser llegida durant la roda de premsa: “el primer que vull fer és felicitar molt fort el seu guanyador; aquest país està ple de persones fantàstiques i visionàries”. El president d’Òmnium ha tingut paraules de record per a molts dels premiats que “també van patir la repressió, com Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies”, cosa que demostra que “encara ens queda molt camí per recórrer”.

Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona i els seus inicis professionals van ser, precisament, en les arts gràfiques. A la dècada dels 70 va començar a treballar en el món del periodisme, en col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista.

Es dona a conèixer com a escriptor l’any 1976 amb L’udol del griso a les clavegueres (Edicions 62), la seva primera novel·la centrada en el Maig del 68 francès, gràcies a la qual guanya el Premi Prudenci Bertrana. Aviat s’endinsa en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Olivetti o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que el porta a guanyar el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d’Or, l’any 2000.

Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l’autor.

El públic s’ha familiaritzat amb l’univers monzonià arran de la participació de l’escriptor en diferents mitjans de comunicació. Va ser part de l’equip que l’any 1983 va posar en marxa Catalunya Ràdio i el seu primer programa, El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils. A Catalunya Ràdio ha participat en molts d’altres programes, com Negra Nit, El mínim esforç i Albània, i en magazines i informatius, amb Josep Maria Machs, Salvador Alsius i Fina Brunet. Va col·laborar amb Empar Moliner a El Matí de Catalunya Ràdio que dirigia Antoni Bassas i també al matinal de Manel Fuentes, Problemes Domèstics. A la retina de tots els espectadors hi ha la seva col·laboració amb el programa quim 2Persones Humanes de TV3 els anys 1993 i 1994. També col·labora a El Món a Rac1 i a Versió RAC1. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. Anteriorment havia escrit columnes d’opinió a diferents diaris, com el Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Quim Monzó ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, i les seves obres s’han traduït a més d’una vintena d’idiomes. En el món del cinema, ha escrit amb Cuca Canals els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón de Bigas Luna. També ha fet tastos en el teatre escrivint l’obra dramàtica El Tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

L’any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt: una dissertació en forma de conte allunyada dels discursos tradicionals. Monzó va aprofitar la intervenció per fer valdre la llengua i la literatura i tocar el crostó dels polítics que les usen com a excusa per fer demagògia. “Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort’”, va dir. El centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona va acollir des del desembre de 2009 a l’abril de 2010 una exposició retrospectiva sobre la seva vida i obra, titulada Monzó.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Quim Monzó.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari