Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Oceà Àfrica

El Club de Lectura d’adults de la biblioteca treballarà durant aquest mes de març la novel·la Ocèano Àfrica, de Xavier Aldekoa
L’obra: Oceà Africa
portadaXavier Aldekoa explica que, quan era petit, va quedar fascinat amb la història d’ Un capità de quinze anys, de Jules Verne, on un jove mariner descobreix la selva africana. De jove, va voler conèixer-la personalment.
Aquest llibre és el fruit d’aquesta coneixença que s’ha prolongat a través de més de deu anys d’estades i viatges. Ell ens diu “Vull obrir una finestra a les persones, d’un continent variat, divers i emocionant [...] Per escriure aquest llibre no he tingut més remei que viure’l. No vull ser un viatger per Àfrica, no vull posar l’accent en la meva persona, sinó donar el protagonisme a la gent, que m’han donat el privilegi d’obrir-me les seves vides i contar-les”.
El llibre, recordant el periple de R. Kapuscinski a Èbano, però amb una forma més distesa i planera, recorre una gran part de països africans, on el narrador, de primera mà, contacta amb autòctons en situacions normalment dramàtiques: guerres, desplaçaments, pandèmies, revoltes, naixement de noves nacions, situacions d’extrema pobresa, desastres ecològics, depredacions…
L’autor destaca d’una manera especial el paper de la dona en un continent tan variat, ric i conflictiu: “La dona africana és l’heroi oblidat [...] Àfrica no està perduda perquè està esperant que les dones ocupin el lloc que els correspon”.
També prioritza el paper de l’educació: “L’única arma de construcció massiva és l’educació [...] L’educació fa canviar perspectives, possibilita guanyar drets i guanyar respecte”.
Cada capítol del llibre, narrat amb solvència i més desig d’informar i de fer viure la realitat que plasma que de fer literatura, ens introdueix en una peça diferent d’aquest gran puzle que és el continent africà.
“Per conèixer Àfrica no n’hi ha prou amb somiar-la, cal caminar els seus carrers, riure amb la seva gent, escoltar les seves alegries o tristeses, sentir-se ridícul per no entendre res i tornar a sorprendre’s per comprendre”.
L’autor: Xavier Aldekoa
Va néixer el 24 d’abril de 1981, a Barcelona.XavierAldekoa
És llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i, segons les seves mateixes paraules, un etern estudiant de Ciències Polítiques.
Amb poc més que 20 anys va viatjar per primera vegada al continent africà, i l’any 2009 va establir la seva residència a Johanesburg, Sud-àfrica.
En els últims anys ha cobert múltiples conflictes i temes socials a Somàlia, RD Congo, Sudan del Sud, Angola, Mali, Zimbabwe i més de trenta-cinc països africans. En aquest treball ha abordat guerres fratricides o períodes de fam generalitzada silenciats, però també el desplegament de nacions o la riquesa cultural dels pobles africans. Per a ell sempre ha estat fonamental el vessant humà d’aquest continent.
Els africans i les africanes han estat i són, indiscutiblement, els protagonistes dels seus reportatges.
Actualment és corresponsal de La Vanguàrdia a Àfrica i realitza reportatges de televisió per a diferents mitjans. També col·labora amb ràdios i altres periòdics i revistes i fa xerrades i conferències a diverses universitats, col·legis i fundacions.
Xavier Aldekoa és co-fundador de la revista de periodisme internacional 5W i de la productora social i independent Muzungu.
Té un altre llibre, Hijos del Nilo (2017) i diversos documentals: Tras los pasos de Mandela, El derbi de Sudáfrica, RD Congo, un país en tinieblas, Tensión en el subsuelo.
La seva obra ha merescut diversos premis i reconeixements: Premi La Buena Prensa (2014), X Premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis (2015), Finalista del Premi Cirilo Rodríguez (2016), VI Premi Letras enredadas i Redes (2016), Finalista Premis Desalambre de Videoperiodisme (2016), Finalista III Premis Enfoque de Periodismo (2016), I Premi Revbela de Comunicació (2016).
Xavier Aldekoa és molt aficionat a l’esport i a la natura, per això una tercera dèria, l’alpinisme, ha estat qüestió de sumar dos més dos.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari