Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El cor és un caçador solitari de Carson McCullers

Carson McCullersCarson McCullers (1917-1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Revelació literària als vint-i-tres anys gràcies a la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (portada al cinema per Robert Ellis el 1968), Carson McCullers va escriure, a més, altres tres novel·les, entre les que destaca Reflexos en un ull daurat (portada al cinema per John Huston el 1967), un recull de contes, alguns articles i una autobiografia inacabada. 

El cor és un caçador solitari, 1940, va ser la primera novel·la publicada per Carson i la va convertir en tota una nena prodigi de les lletres nord-americanes. El cor és un caçador solitariSaludada amb entusiasme per la crítica, en les seves pàgines es tracta l’existència de diversos habitants d’un petit poble. Així s’entrecreuen les històries de Copeland, un metge interessat a conscienciar als negres; Biff, l’amo de la drogueria; Mick, una adolescent apassionada de la música els somnis de la qual l’evadeixen de la misèria de la seva llar; Blount, un foraster alcohòlic; el sordmut John Singer, interlocutor ideal… Cadascun a la seva manera, tots ells amenacen amb una ruïna imminent, alhora que composen una àmplia panoràmica a través dels diferents matisos de la solitud.

Publicada per primera vegada en català el 1965, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L’autora hi descriu l’aïllament espiritual i la recerca difícil de l’amor. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d’aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.

Aquí podeu veure l’extracte d’un documental realitzat per Dan Griffin que fa un ràpid repàs a la seva trajectòria:

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El cor és un caçador solitari de Carson McCullers

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el dissabte 30 de maig a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi! 

Enllaços relacionats

Carson McCullers (pàgina oficial)

Entrevista amb Richard Wright

Poema que li va dedicar Charles Bukowski

5 Comentaris fins ara

  1. Juanjo divendres 29 de maig de 2009 - 14:45 h

    Hola a tots i totes.

    Tal com diu la Mercé, sóc jo el que li vaig comentar que ho
    havia acabat d’entrar del tot en la novel.la. Segurament les
    persones que comenteu que us ha agradat li heu tret més suc
    del que jo he fet.
    La lectura m’ha deixa’t una sensació ambígua. Veig que hi ha
    coses interessants (sobre tot les reaccions que provoquen als
    diferents personatges una personalitat com la del Singer i la
    relació amb el seu company) ; per un altra, em costa trobar un interés en la gran part de les situacions de la novel.la.
    Com ja he comentat alguna vegada, si no t’agraden les novel.les
    l’has de deixar i prou, però aquesta m’ha deixat un regust
    diferent i espero trobar un altre moment per donar-li una segona oportunitat ( espero en un altre edició, traducció i/o editorial ).

    Corroboro les sensacions de la Mercé en la xerrada de l’Anna
    Soler Pontas.
    Sensacional. Tant les experiències personals com les profesionals
    i unes recomanacions literàties per tenir en compte.

    Fins dissabte.

  2. Francesc Soler Casañas dimarts 26 de maig de 2009 - 21:14 h

    Hola Mercè i companys del club:
    Em decideixo a entrar al bibliobloc per primera vegada.
    El llibre m’ha agradat força, sobretot perquè tracta un tema que sempre m’ha interessat. El problema de la integració de la ciutadania negra en la societat nord-americana, L’he pogut seguir a través de altres novel•les i cinema així com també la música, que ha sigut una forma important d’expressar les seves reivindicacions.
    Penso que la reunió del dissabte pot ser molt interessant ja que podrem contrastar les diferents visions que tenim envers els personatges i la realitat que els envolta.
    Voldria destacar la figura del doctor Copeland i la seva visió de futur. Per ell, l’única solució és treure el poble negre de la ignorància i de com aquesta mateixa ignorància fa que ni tan sols el segueixin els seus propis fills.
    La persona del senyor Singer, curiosament mut, penso que mereix una consideració apart. Crec que és una figura literària que l’autora posa com a contrapunt a la situació que pateixen els altres personatges que tenen necessitat de sentir-se escoltats.

    Fins dissabte,
    Francesc

  3. Mercè Foradada diumenge 24 de maig de 2009 - 20:20 h

    Hola cluberes i cluberos,
    Veig que no acabem d’arrencar amb els comentaris. Espero que sigui per massa feina i no per poques coses a dir de El cor…
    Jo ja he acabat la nova lectura i, de banda de les moltíssimes pífies de l’edició de butxaca – la Núria em va obrir els ulls i no paro de trobar-hi errades – he tornat a gaudir amb cada una de les seves pàgines. De tota manera un ocellet ja m’ha dit que ell – és un ocellet mascle – no hi acaba d’entrar. O sigui, que ja em teniu amb l’ai al cor.
    Sigui com sigui, segur que tindrem moltes coses a dir-hi, quan ens trobem el proper dissabte.
    Per cert: interessantíssima la xerrada de divendres de l’Anna Soler-Pont. I moltes idees per a clubs futurs!
    Apa, a llegir, que ens alegra la vida!

    Mercè

  4. Mercè Foradada diumenge 10 de maig de 2009 - 18:43 h

    HOla cluberos i cluberes,

    Ja se m’havia tornat a anar el sant al cel, immersa com estic en un mar – també de lletres, però quines lletres! – de correccions d’exàmens dels alumnes de 2n de Batxillerat , que acaben el curs dimecres 13. A partir d’aleshores espero resorgir de les cendres i llançar-me en picat al “El cor és una caçador solitari”. De tota manera, com que la he llegit més d’una vegada, la tinc força present. Espero que hi trobeu tanta bellesa com recordo haver-hi trobat.
    Núria, tens tota la raó del món quant a l’escàndol de les traduccions. Afortunada tu, que pots llegir novel·les en anglès! Cada cop que, com tu ara – i no sé si recomanar-t’ho perquè com tu ja apuntes, pot condicionar-te massa el gaudi de la lectura -, he intentat de fer una lectura paral·lela – en francès i català o castellà – m’he endut una bona enrabiada.
    D’aquí uns dies us diré què m’ha fet sentir la nova lectura!
    Apa, de cap als llibres!

    Mercè

  5. Núria dimarts 5 de maig de 2009 - 12:49 h

    Hola cluberos, veig que encara no hi ha cap comentari.
    El meu fa referència a la traducció. Vaig començar a llegir-lo en català però després em vaig passar a la versió original, i ara estic amb totes dues comparant-les. I hi he trobat algunes paraules estranyes (no vull dir errades, perque la traducció també té el seu estil!). Us en passo tres, potser ho trobeu interessant. No sé si vosaltres heu trobat alguna cosa que no entenieu.
    Em sembla que gairebé tots teniu la versió del català traduïda pel Ramon Folch i Camarasa.
    A la pag.19 Diu:”Charles Parker li allargà una lletra” – hauria de dir “carta” (anglès original “letter”).
    A la pàg.47 “paraula lletja xavala”??? a l’original diu “pussy” (vulgarment se’n diu de l’aparell genital femení)
    A la pàg.56 diu “Mick es quedà recolzada a la barana de l’escala sanglotant” en l’or. seria singlotant (hiccup), tenint singlot.
    No sé si continuaré amb aquesta mena de treball de recerca, perque m’impedeix un mica disfrutar de la lectura.
    Ja em direu

Deixa un comentari